VI Workshop sobre la prosòdia del catalàBarcelona, 26 de juny de 2014
Ana Ma Fernández Planas (Universitat de Barcelona)Paolo Roseano (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra)Wendy Elvira‐García (Universitat de Barcelona)Eugenio Martínez Celdrán (Universitat de Barcelona)
Estructura de la presentació
1) Introducció2) Objectius3) Metodologia4) Resultats5) Conclusions
1. IntroduccióPer al castellà i per al català s’ha defensat que hi ha diferències
acústiques entre els accents ascendents pretonemàtics de declaratives i interrogatives.
Les publicacions sobre aquest tema per al català es poden dividir en 3 grups: a) Treballs que analitzen els accents prenuclears de les frases declaratives (Estebas 2002, 2003, Prieto 2006, Estebas i Prieto 2007, Feldhausen 2008, Carrera et al. 2010). b) Estudis que analitzen frases interrogatives absolutes (Crespo‐Sendra 2010, Carrera et al. 2010). c) Articles amb descripcions fonològiques (Prieto 2005, Prieto et al. 2009, Prieto 2014; Carrera et al. 2010), que resumeixen la diferència entre els accents prenuclears de les declaratives i les interrogatives en termes d’alineació dels moviments tonals.
Amb tot, per al català encara no s’ha dut a terme cap estudi que compari de sistemàticament i exhaustivament les característiques acústiques del prenucli/pretonema d’ambdues modalitats oracionals.
2. ObjectiusDescriure i comparar els següents paràmetres del prenucli/
pretonema de les declaratives neutres i les interrogatives absolutes neutres:
1. Durada del subjecte2. Valor inicial d’F0 de la frase3. Posició de la primera vall (en relació amb la síl∙laba tònica)4. Posició del primer pic (en relació amb la síl∙laba tònica)5. Posició del primer pic (en relació amb la frontera de paraula)6. Rang del moviment tonal dins de la síl∙laba tònica7. Rang del moviment tonal entre el principi de la síl. tònica i el pic8. Rang del moviment tonal entre la vall i el pic
3. Mètode: recollida de les dadesCorpus de 330 frases, és a dir 3 repet. de 5 frases en 2 modalitats
(declarativa neutra i interrogativa absoluta neutra). 11 parlants nadius de català central (7 dones i 4 homes, estudiants UB).
Les frases es van obtenir amb una variant del DiscourseCompletion Task que consisteix a demanar als informants que utilitzin, en el context que se’ls presenta, una frase en concret.
3 frases SVO i 2 amb estructura VO, amb diferents posicions accentuals.
La Bàrbara menjava mandarines./? La Marina mesurava pantalons./? El Germà maniobrava maquinària./?Plantàveu albergínies./?Menjarà merengues./?
3. Mètode: anàlisi acústica de dadesLes dades s’han analitzat amb Praat (Boersma i Weenink 2014),
mitjançant un script (Elvira‐García 2014) que, a partir d’un wavi el seu Textgrid extreu i desa automàticament les dades de durada i F0.
3. Mètode: anàlisi estadísticaS’han dut a terme anàlisis bivariades (és a dir amb dues variables
cada vegada), de les quals una és qualitativa (p.e. “Modalitat oracional”) i l’altra és quantitativa (p.e. “Rang en St del moviment tonal”).
En primer lloc s’ha dut a terme una prova de normalitat (si hi havia menys de 50 casos s’ha emprat la prova de Shapiro‐Wilks, si n’hi havia més de 50 s’ha utilitzat la prova Kolmogorov‐Smirnov).
En segon lloc, per controlar si els resultats són significatius, si la distribució era normal s’ha fet servir el test paramètric de la t d’Student. Si la distribució no era normal, s’ha fet servir el test no‐paramètric de Wilcoxon o la U de Mann‐Whitney.
4. Resultats: (1) Durada del subjecteS’ha mesurat la durada del subjecte a les frases declaratives i
interrogatives.
De mitjana, la diferència entre la durada de les declaratives i de les interrogatives és de +18 ms (el subjecte de les declaratives és un 4% més llarg que el subjecte de les interrogatives).
El test de la t d'Student suggereix que aquesta petita diferència és estadísticament significativa (p<0,01). Tot i això, una diferència del 4% sembla perceptivament molt poc rellevant (Pàmies i Fernández Planas, 2004). A més, s’ha de destacar que no hi congruència entre subjectes: per a alguns les interrogatives són més ràpides, mentre que per a altres ho són les declaratives.
4. Resultats: (2) Valor inicial d’F0Primer de tot s'ha fet la mitjana de les tres repeticions de cada
subjecte. Després, com que són persones diferents (homes i dones), no s’ha treballat amb els valors en Hz, sinó en St. De mitjana, les interrogatives comencen 0,3 st més altes que les declaratives. Aquesta diferència no és psicoacústicamentsignificativa perquè no passa del llindar de 1,5 st.
Estadísticament no hi ha cap diferència significativa entre el valor inicial d’F0 de les declaratives i les interrogatives.
Es pot concloure que el valor inicial d’F0 no juga cap paper a l’hora de diferenciar acústicament les interrogatives de les declaratives.
4. Resultats: (3)posició de la vall (1)Per calcular amb precisió i de manera normalitzada la posició de
la vall en comparació amb la síl∙laba tònica, s’ha ideat un sistema: "zero" de la variable "temps" al principi de la síl∙laba tònica i atribució de durada 100 a cada síl:laba.
El mateix tipus d’estandardització es durà a terme també per a la posició del pic.
-50 +50 +150
Per a totes les posicions accentuals: a) la vall de les declaratives està més avançada que la vall de les interrogatives, b) per a les declaratives, la vall se situa en proximitat del principi de la síl∙laba tònica o final de la pretònica, c) per a les interrogatives la vall se situa en la segona meitat de la síl∙laba tònica. La t d’Student indica que aquesta diferència és estadísticament signif. (p<0,01).
Mitjanes dels valors normalitzats de la posició de la vall en relació amb el principi de la síl∙laba tònica.
4. Resultats: (3)posició de la vall (2)
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
DECLARATIVA +2 ‐15 ‐25INTERROGATIVA +60 +73 +60
4. Result: (4) posició del primer pic (1)En relació amb el principi de la síl∙laba tònica, 1) el pic de les
declaratives sempre està més avançat que el pic de les interrogatives, 2) tant a les declaratives com a les interrogatives el pic està més avançat a les agudes que a les planes, i més a les planes que a les esdrúixoles. La prova estadística indica que aquesta diferència és significativa (p<0,01).
Mitjanes dels valors normalitzats de la posició del picen relació amb el principi de la síl∙laba tònica.
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
DECLARATIVA +234 +209 +166INTERROGATIVA +298 +280 +239
4. Resultats: (5) posició del primer pic (2)En relació amb el final del mot, si el subjecte és esdrúixol el pic és
a l'última síl∙laba del subjecte. Si el subjecte és pla, el pic és a la primera síl∙laba després de la fi del subjecte. Si el subjecte és agut, el pic és a la primera síl∙laba després de la fi del subjecte en les declaratives i a la segona en el cas de les interrogatives. Les diferències són estadísticament significatives (p<0,01).
Mitjanes dels valors normalitzats de la posiciódel pic en relació amb el final del mot.
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
DECLARATIVA ‐65 +9 +66INTERROGATIVA ‐7 +83 +139
4. Resultats: (6) rang del movimenttonal a la síl∙laba tònicaA les declaratives hi ha una pujada significativa (> 1,5 st, Pàmies et
al, 2002) d’F0 a la tònica, mentre que a les interrogatives no hi ha cap moviment tonal significatiu a la tònica (<1,5 st). La prova de la t d’Student revela que la diferència entre declaratives i interrogatives és estadísticament significativa (p<0,01).
Mitjanes dels valors en st dels moviments tonals a la síl∙laba tònica.
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
TOTAL
DECLARATIVA +4,0 +2,7 +3,5 +3,4INTERROGATIVA ‐0,1 ‐0,9 0,1 ‐0,3
4. Resultats: (7) rang del movimenttonal entre inici síl. tònica i picL’ascens d’F0 és més gran a les interrogatives que a les
declaratives. En tots els casos passa el llindar d’1’5 st (Pàmies et al. 2002). La t d’Student indica que la diferència entre declaratives i interrogatives és estadísticament signif. (p<0,01).
Mitjanes dels valors en st dels moviments tonalsentre l’inici de la síl∙laba tònica i el pic.
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
TOTAL
DECLARATIVA +7,0 +6,1 +5,9 +6,3INTERROGATIVA +8,5 +8,8 +8,0 +8,4
4. Resultats: (8)rang del movimenttonal entre vall i picLa pujada d’F0 és més gran a les interrogatives que a les
declaratives. La diferència de pujada entre declaratives i interrogatives passa del llindar de 1,5 st. La prova de la t d’Student revela que la diferència entre declaratives i interrogatives és estadísticament significativa (p<0,01).
Mitjanes dels valors en st dels moviments tonals entre vall i pic.
Mitjanes Subjecteesdrúixol
Subjectepla
Subjecteagut
TOTAL
DECLARATIVA +7,2 +6,5 +6,7 +6,8INTERROGATIVA +10,7 +10,2 +9,7 +10,2
4. Resultats: FRASES VOHem vist els resultats per a les estructures sintàctiques SVO.
Les frases amb estructura VO donen resultats del tot semblants als de les frases SVO en tots els paràmetres analitzats.
4. Moviments tonals: cop d’ull
Si mirem la combina‐ció dels moviments tonals al subjecte (de frases SVO i VO), notem que –tot i existir zones de solapament‐hi ha una tendència clara definir dos grups diferents: declaratives i interrogatives.
5. Conclusions: paràmetres dubtososLa durada del subjecte i el valor inicial d’F0 de la frase no
semblen diferir entre declaratives i interrogatives.
5. Conclusions: posició dianes tonalsLa primera vall sol trobar‐se al començament de la
tònica a les declaratives (o al final de la pretònica) i al final de la tònica a les interrogatives (primera diferència).
El primer pic sol trobar‐se més avançat a les declaratives que a les interrogatives (segona diferència) i està més endarrerit en la progressió: esdrúixoles > planes > agudes. El pic no sembla estar ancorat al final del mot.
5. Conclusions: moviments tonalsA les declaratives hi ha una pujada significativa a la síl∙laba tònica, mentre que a les interrogatives no hi ha cap moviment tonal significatiu a la tònica (tercera diferència).
L’ascens entre la vall i el pic (o entre inici de la tònica i pic) arriba a un nivell significativament més alt a les interrogatives que a les declaratives (quarta diferència).
Referències Boersma, P. & D. Weenink, (2014). Praat: doing phonetics by computer [Computer program]. Version 5.3.75, retrieved 30 April 2014 from
http://www.praat.org/ Carrera Sabaté, J.; Fernández Planas, A.M. i Martínez Celdrán, E. (2010): «Declaratives i interrogatives absolutes del català en el marc del
projecte internacional Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic», Caplletra, Vol. 49, pp. 133‐167. Elvira‐García, W. (2014). Prosodic data extraction [Praat script] Version 2.0, retrieved 30 April 2014 from http://stel.ub.edu/labfon/ Estebas Vilaplana, E. (2003). “Catalan prenuclear accents: Evidence for word edge tones”. A: Solé, M.J.; D. Recasens & J. Romero (eds.).
Proceedings of the 15th International Congress of the Phonetic Sciences, 1779‐1782. Barcelona: Causal Productions. Estebas Vilaplana, E. (2002). “The modelling of prenuclear accents in Central Catalan declaratives”. Catalan Journal of Linguistics 2, 97‐114. Estebas, E. & P. Prieto (2007). “Production and perception of word‐edge tones in Catalan and Spanish”. A: González, M.; Fernández, E.;
González, B. (eds.). Actas del III Congreso de Fonética Experimental. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela. Crespo‐Sendra, Verònica (2010). “L’entonació de les orancions interrogatives absolutes: un estudi de contrast dialectal”. Llengua i Literatura
21, 199‐226. Feldhausen, Ingo (2008). The Prosody‐Syntax Interface in Catalan. Ph.D. dissertation, Humanwissenschaftlichen Fakultät der Universität
Potsdam. Martínez Celdrán, E. & A.M. Fernández Planas (2010) “Són diferents les estructures L*+H i L+>H* perceptivament?”. Presentació al 2n
Congrés sobre entonació del català i Cat_ToBI, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010. Pamies Bertrán, A; A. M. Fernández Planas; E. Martínez Celdrán; A. Ortega Escandell & M. C. Amorós Céspedes (2002): “Umbrales tonales en
español peninsular”, Actas del II Congreso de Fonética Experimental , Sevilla, 272‐278. Pàmies Bertran, A. I Fernández Planas, A.M. (2004): “La perceptción de la duración vocálica en español”, Actas del V Congreso Andaluz de
L¡ingüística General, Granada Linguistica, tomo I, pp. 501‐512. Prieto, P. (2005). “En torno a la asociación tonal en el modelo métrico‐autosegmental. Puntos controvertidos en su aplicación al catalán”.
Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana 6:3, 9‐28. Prieto, P. (2006). “Word‐edge tones in Catalan”. Italian Journal of Linguistics 17, 39‐71. Prieto, P. (2014). “The Intonational Phonology of Catalan”. A: Sun‐Ah Jun (ed.). Prosodic Typology 2. Oxford University Press: Oxford, 43‐80. Prieto, P., L. Aguilar, I. Mascaró, F.J. & i M.M. Vanrell (2009). “L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI”. Estudios de Fonética Experimental 18, 287‐
309.
Agraïments A les veus dels nostres informants que han col∙laborat desinteressadament.
Al projecte de recerca FFI2012‐35998, fons públics, obtinguts en convocatòria competitiva.