ESO / BATXILLERAT
20152016
EDICIÓ EN CATALÀ
2
ÍNDEX
ESO
Visual i plàstica
Claus del projecte 4-5
Material per a l’alumne 6-8
Material per al professor 9
Proposta didàctica
DVD del professor
Índex de continguts 10-12
BATXILLERAT
Dibuix tècnic
Claus del projecte 14-15
Material per a l’alumne 16
Material per al professor 17
Proposta didàctica
DVD del professor
Índex de continguts 18-21
ecasals.cat
Portal de recursos educatius i llibres digitals
d’Editorial Casals 22-23
ESO / BATXILLERAT VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
3
NOVETATSPER AL CURS
2015-2016
Bernardo MasRamon Gasull
a-le
s-hi, q
ue
aq
ue
st
alg
un
a co
sa, a
mb
el q
ue
ap
rèn
.»
ABATXIBATXIBATXIBATXBATXIBATXBATXIBATXIBATXIBATXIBATXIBATATXIBATXIATATXITBATXIBATXAT LLERALLERALLERALLLLLERALLERALERALLERLLLLLLLLLL TTTTTTTTTTTTTT
Bernardo M
Eu
Eu
clide
s d’
Eu
clide
s d’
Eu
clidEu
clidEEu
clide
s d’
Eu
clide
s d’
EEu
clide
Eu
clidE
sd
es d
’clidlid
clidllid
elili
Ale
xa
nd
riaA
lex
an
dria
Ale
xa
nd
riaA
lex
an
dria
Ale
xa
nd
riaA
lex
aan
dr
Ale
xa
lex
aA
lex
aA
lex
aA
lex
aA
lex
aA
leA
lex
ale
xa
lex
aa
(32
5 –
26
5
32
5 –
26
5
5 –
26
5
(32
5 –
26
5
(32
5 –
26
5(3
25
– 2
65
32
5 –
26
53
25
–2
65
–2
62
52
5 –
26
5
5 –
26
5
5 –
26
55
– 2
65
5
– 2
65
–
26
5
26
aC
, ap
roxim
aC
, ap
roxim
aC
, ap
roxim
aC
, aa
Ca
C, a
aC
, ap
roa
CC, a
aC
, ap
roxi
aC
, aaa
C, a
pro
xim
aaC
, aaaa
da
me
nt)
ad
am
en
t)a
da
me
nt)
ad
am
en
ddda
m
Mate
màtic g
em
àe
màt
me
mmte
mte
me
me
me
mte
me
me
mmà
mà
reeecccc co
ne
gu
tc
ec co
ne
gu
tcc co
ne
gu
tc co
ne
gu
ccc con
eg
ut
cco
m e
l «p
aco
m e
l «p
aco
m e
l «p
ao
m e
l «p
ao
m e
l «p
am
el «
pa
el
«p
are
de
lare
de
lare
de
lare
de
la
re d
e la
e
de
laaaa
la
a g
a
a
a gg
a
ag
eo
me
tria»
pe
r
have
r fixat,
ver
five
rve
rveve
rvve
rve
re
re
reee
r ee
ne
ne
ne
ne
ne
n e
l fan
el fa
mó
nn e
l fam
ónn
el fa
mó
ne
lfa
me
l fam
ós tra
ctat
s tracta
t s tra
ctat
s s tracta
ts tra
ctat Elem
ents
Elemen
tElem
ent
Elemen
tslem
ent
nt
nts
nntststststststsssss, e
ls cinc
,e
, els
po
stula
ts
qu
e va
n fo
nq
ue
van
fon
qqu
e va
n fo
nq
ue
van
fon
qu
e va
n fo
nq
ue
van
fon
qu
e va
n fo
nq
ue
van
fon
qu
e va
n fo
nq
ue
vq
ue
van
fon
ue
vau
e va
n fo
nu
e va
n fo
nu
e va
n fo
ne
van
fon
e va
n
vvan
fon
am
en
tar la
am
en
tar la
am
en
tar la
aaam
en
tar la
am
ea
maaa
me
nta
r lamm
ar
ge
om
etria
fig
eo
me
tria fi
ge
om
etria
fig
eo
me
tria fi
ge
om
etria
fitria
fim
etria
fia
fia
fia
fififififififin
s n
s an
sn
sn
snnn
sa
ns
ns a
l n
s an
snn
snn
s al s
sa
sss al se
gle
XIX.
Eu
clide
s coEu
clide
s cou
clide
s coclid
es co
de
sco
de
scoc
so
nsid
era
va q
nsid
era
va q
nsid
era
va q
nsid
era
nsid
eidid
nu
e e
ls seu
su
e e
ls seu
se
els
alu
mn
es h
aa
lum
ne
s hvie
n
d’e
stud
iar
’estu
dia
r s
pe
r am
or a
p
er a
moo
la ve
ritat i n
o p
er in
terè
s prà
ctic.
Un
dia
, un
d’e
lls li ve
llsl
a p
reg
un
tar: «
I qu
è h
ig
ua
nyo
, jo,
estu
dia
nt to
t això
?»
El m
estre
val
en
treg
ar u
ne
s qu
an
tes
mo
ne
de
s al
ese
u e
sclau
i li va d
ir: «D
ón
a-le
s-hi,
qu
ea
q
hi h
a d
e g
ua
nya
r alg
un
aco
saa
ESOESOESOESO
Carles NCarles NúñezúñezúúñezJosep M.Josep M.osep M.p M. PadrolPadrolPadroPadrolP oMiquel RMiquel Riquel RMiquel Romagosamagmagosaomagosaosa
VVIISSUUUUUUUAAAAAAAAALLL II ESOESOESOESO
Carles NCarles Núñezúñezúñú zJosep M.Josep M.Josep M.ep M. PadrolPadrolPadrolPadrolMiquel RMiquel RMiquel Riquel Romagosaomagosaomagosaomagosagosa
VVIISSUUUUUUUAAAAAAAALLLL II
ESO / BATXILLERAT VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC
ESO VISUAL I PLÀSTICA 4
ESO VISUAL I PLÀSTICA
1
Exposició sintètica dels continguts
expressats en un nivell assequible per a
l’alumne i enriquits amb una gran quantitat
de recursos digitals per cada unitat.
2
Un gran banc de recursos multimèdia
complementaris sobre Art, Tècniques i
Geometria.
56 57
B
D
A
E
E
E
A
B
B
D C F
A DC F
C
F
98
7028
58
33
Ø 45
Ø 32
Ø 18 Ø 15
Ø 42
Ø 16
Ø 54
E: 5:1E: 5:1
R 2
32
9
0 1 2 3
2
Mida d’un objecte: Determinació de la quantitat d’una magnitud física de longitud, superfície o volum.
EN SISTEMA DIÈDRIC EUROPEU I AMERICÀ
Fins aquí hem vist les normes del siste-
ma dièdric i coneixem les relacions amb
els plans de projecció, que ens faciliten
la tasca de saber les mides exactes dels
objectes per representar-los fidelment
sobre el pla.
Ara, però, ens cal fer una matisació per
aprendre a interpretar aquestes repre-
sentacions en sistema dièdric europeu i
americà.
El sistema europeu és el que hem utilit-
zat fins ara en la nostra explicació.
En aquest sistema, les vistes de l’objec-
te projectat queden invertides quan es
despleguen les sis cares del cub de pro-
jecció. La vista dreta de l’objecte repre-
sentat queda situada a l’esquerra de
l’alçat, la planta (vista des de dalt) a sota
de l’alçat, etc.
En el sistema americà, les vistes queden
ordenades sense inversió i el perfil dret
serà a la dreta de l’alçat, i el perfil es-
querre, a l’esquerra, etc.
DIBUIX A ESCALA.
Normalment en un plànol o representa-
ció tècnica dibuixem objectes que tenen
una mida més gran, o més petita, que
en la realitat. Així, el que fem és dibui-
xar-los proporcionats, però augmen-
tant-ne o reduint-ne totes les mides. Per
tant, fem un dibuix a escala, en què hi
ha una relació matemàtica entre les mi-
des dels objectes representats en el pa-
per i les reals:
p E = D / R (Per exemple, una de les
escales utilitzades en construccions
civils és 1:500. Hem d’interpretar que
1 cm dibuixat correspon a 500 cm
reals.)
p Així utilitzarem escales de reducció,
com en el plànol d’una ciutat, i d’am-
pliació, si representem objectes pe-
tits com peces de rellotgeria, etc.
p Una escala gràfica és un segment
graduat. Les divisions serveixen per
relacionar les mides dibuixades amb
les reals. S’utilitza com un regle fix o
mòbil.
SELECCIÓ DE LES VISTES.
Com ja hem comentat, el sistema dièdric
ens ajuda a l’hora de representar amb
exactitud els objectes tridimensionals en
el pla. També hem vist que podem obte-
nir una informació molt precisa de l’ob-
jecte, perquè podem representar-hi fins a
sis cares, però cal tenir en compte les
normes següents:
p L’alçat, o vista principal, ha de mos-
trar sempre la forma més caracterís-
tica del contorn de l’objecte.
p Cal utilitzar un nombre mínim de vistes. S’han de representar només
les vistes imprescindibles per expli-
car la figura.
Vistes en dièdric d’un cotxe esportiu.
Projecte de rellotje: seccions
Acabats: polits
Dibuixos: Miquel Saletti
Sistema europeu
Sistema americà
Escala gràfica 10:3
Contraescala 10 unitats
10 parts 3 parts
p Es preferiran les vistes que tenen el
menor nombre de línies discontínu-
es (arestes ocultes).
V EL SISTEMA DIÈDRICELS PLÀNOLS TÈCNICS
Plànol urbà de Berlín, 1925.
91
1600
XVII
1700
XVIII
1800
XIX
1900
XX
1950
XXI
2000
90
IV
400 100 0
XI
1000
XII XIII
1100
XIV
1300
XV
1500
XVI
Barroc
Neoclassicisme
i Romanticisme
Realisme
Impressionisme
Puntillisme
Modernisme
Cubisme
Expressionisme
Dadaisme
Neoplasticisme
Surrealisme
Informalisme
Art pop
Art cinètic
Land art
Hiperrealisme
Art d’acció
Nova figuració
Moltes explicacions del llibre s’han il·lustrat amb obres d’estils i moviments artístics diferents. També s’ha parlat
de pintors, escultors, arquitectes..., i s’ha indicat la data en què van viure o produir una obra determinada.
En aquest fris històric hi pots veure ordenats els principals moviments i estils artístics. Quan tinguis la data
d’una obra, pots mirar de quin estil és, o quan vulguis situar un estil en la història, també ho pots fer.
Pots observar com a partir del segle XX les noves tendències i estils apareixen amb molta freqüència. Això fa que
sigui freqüent que artistes d’estils diferents treballin en un mateix moment.
En aquest enllaç trobaràs els estils definits i una galeria d’imatges per exemplificar-los.
.ESTILS.
Art grec
Art romà
Art prehistòric
Art bizantí
Art romànic
Renaixament
Art islàmic Art gòtic
Art mudèjar
I aC dC
CLAUS DEL PROJECTE
ESO VISUAL I PLÀSTICA 5
3
Activitats en una carpeta de làmines,
classificades per competències i nivells
de dificultat, que es poden utilitzar com
a material complementari del llibre
de l’alumne o com a material autònom.
4
Els exemples i les obres d’art estudiades
són, preferentment, d’art actual, i les
activitats proposades estan plantejades
sempre en contextos reals i contemporanis.
VI
31
ZZ
Y
Y
X
X
Z
Z (1)
Z (2/3)
Y (1)
X (1)
X (1)
X (1/2)
Y (1)
Y (1)
(1)
Z
Y
X
X
COMPETÈNCIES
A ESCALA
En les perspectives axonomètriques les direccions fonamentals dels cossos representats es
dibuixen paral·leles als eixos. A la dreta tens l’exemple del traçat de la perspectiva isomètrica,
cavallera i militar d’un cos, a partir de les vistes dièdriques.
Activitat 1
A sota tens preparat un exercici similar que hauràs de resoldre. Fixa’t que les vistes dièdriques han
estat situades a escala 2:1 sobre els plans corresponents i, en alguns casos, s’han aplicat reduc-
cions. A partir d’aquestes vistes, completa les perspectives. Comença treballant amb el llapis dur,
quan hagis completat el traçat repassa els contorns amb retolador de punta fina i acoloreix les cares
com en l’exemple. Completa les perspectives identificant-les i indicant-hi en cada cas el nom de
cada eix amb la reducció aplicada.
P. Isomètrica P. Cavallera
P. Militar
..............................
..............................
..................
..............................
..............................
..................
..............................
..............................
..................
EL DIBUIX EN PERSPECTIVA 1. LES PERSPECTIVES AXONOMÈTRIQUES
GRUP:
Matemàtica
NÚM.:
ALUMNE/A:
8786
.ELS CREADORS.
ART FUTURA
Art Futura és un festival que
mostra el panorama interna-
cional de la cultura i creati-
vitat digital que se celebra
anualment des de l’any 1990
a l’Estat espanyol.
És un magnífic aparador
dels avenços dels nous mit-
jans tecnològics i de la seva
utilització en la creació ar-
tística, el disseny interactiu,
els videojocs i l’animació di-
gital. L’organització planteja
el festival com un espai
d’exposició i debat al voltant de la creació amb els nous mit-
jans tecnològics. Oferta diversos actes com conferències, ta-
llers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions mu-
sicals en directe. Aquests tipus d’esdeveniments demostren
com l’art i el pensament de cada moment històric estan in-
fluenciats per les innovacions tecnològiques. En les seves
darreres edicions s’ha evidenciat la importància que van ad-
quirint Internet i les xarxes socials i el seu poder per transfor-
mar les relacions socials i polítiques en la nostra societat.
Durant aquests més de vint anys, Art Futura ha mostrat l’obra
de creadors de referència com Moebius, Richard Linktaker,
Andrew Huang, David Bowes, Marcel·lí Antúnez, Theo
Jansen…
Richard Linklater, Una mirada misteriosa, 2006.
Paula Rivas, Quantica, 2009.
Gorillaz MH5, Passion Pictures, 2009.
.MATERIALS I TÈCNIQUES.
L’ESCÀNER, UNA EINA PER CREAR IMATGES
L’escàner és un dispositiu perifèric que converteix una imatge
analògica, o un objecte, en una imatge digital que es pot em-
magatzemar i modificar a l’ordinador. Hi ha molts tipus d’escà-
ners, però els més utilitzats són els plans.
El funcionament de l’escà-
ner és diferent del d’una
càmera fotogràfica, ja que
la imatge no s’obté de ma-
nera instantània. L’escàner
digitalitza línia per línia a
mesura que el sensor fa
l’exploració. El programari
que processa la digitalitza-
ció permet definir l’àrea d’exploració, la resolució de lectura, la
profunditat de color, el contrast, la lluminositat i la saturació.
Hi ha un gran ventall de possibilitats
creatives en la utilització de l’escà-
ner:
p Escanejar objectes en tres dimen-
sions, des de monedes fins a flors,
anant en compte de no ratllar la
pantalla de vidre de l’aparell.
p Digitalitzar textures (llana, pell,
papers pintats…) per tal d’utilitzar-
les com a fons per a altres compo-
sicions o de fons de pantalla…
p El resultat d’escanejar paper
d’alumini o un CD és molt interes-
sant perquè reflecteix la llum del
mateix escàner.
p També podem moure l’objecte
quan s’està escanejant i obtin-
drem una composició abstracta
de diversos tons.
Textura d’un teixit.
Reflexos de la cara
d’un CD.
Obra de Paul Klee
distorsionada.
EL PROGRAMARI LLIURE I EL GRATUÏT
Com diu la Free Software Foundation, el programari lliure és
una qüestió de llibertat, no de preu. Un programari és consi-
derat lliure si compleix les quatre condicions essencials de lli-
bertat detallades per la mateixa fundació:
p 1 - La llibertat d’executar el programa amb qualsevol pro-
pòsit.
p 2 - La llibertat d’estudiar com funciona el programa i can-
viar-lo perquè faci el que es desitja.
p 3 - La llibertat de redistribuir còpies per tal que pugui ser
útil a tots els usuaris.
p 4 - La llibertat de distribuir còpies de les teves versions mo-
dificades.
És indispensable disposar del codi font per tal de poder gaudir
de les llibertats 1 i 2, ja que sense aquests arxius no és possi-
ble realitzar cap modificació en un programa. Alguns progra-
mes són gratuïts però no faciliten el codi font, per tant no es
consideren programes lliures.
Tots aquests programes es poden obtenir fàcilment a Internet
o en revistes especialitzades. Existeixen pàgines web que fa-
ciliten gratuïtament els manuals, tutorials i les diferents versi-
ons d’un mateix programa. L’oferta d’aquest tipus de progra-
mes, sistemes operatius, jocs, disseny, maquetació, retoc
fotogràfic d’ús lliure és cada vegada més àmplia. Se’n distri-
bueixen versions per a diversos sistemes operatius (Linux,
Mac, Windows i Unix). Aquests són alguns dels programes
lliures més coneguts:
p El Gimp (existeixen versions per a Linux,
Mac i Windows) és l’equivalent al Photoshop,
serveix per retocar imatges i crear petites
animacions (GIFS animats).
p L’Inkscape (Linux i Windows) és un progra-
ma vectorial semblant a l’Illustrator.
p El Blender (hi ha versions per a gairebé tots
els sistemes operatius) permet crear anima-
cions en 3D.
p El QCAD (Linux, Windows, Mac i Unix) és un
programa molt semblant a l’autoCAD però
només es poden realitzar dissenys en 2D.
.TECNOLOGIA DIGITAL.
Codi font: És un conjunt d’instruccions en llenguatge de programació imprescindibles per tal de poder fer funcionar un programa.
Descàrrega del programa Inkscape.
39
VII
NÚM.:GRUP:
ALUMNE/A:
COMPETÈNCIES
A ESCALA
LES IMATGES DIGITALS
Activitat 4
L’artista nord-americà Andy Warhol va pertànyer al moviment anomenat art pop. Són famoses
les obres en què repeteix el retrat d’algun personatge conegut amb colors vius. En la figura 2
pots veure una imitació de les seves obres feta a partir d’un retrat del propi Andy Warhol. En
aquest exercici hauràs de fer una obra semblant a partir d’una fotografia teva.
Procedeix de la manera següent:
1.Obre el programa Inkscape. Dóna format a la pàgina, importa la teva fotografia i vecto-
ritza-la. Fes-ho amb els mateixos valors aplicats en l’activitat 1 d’aquesta unitat. Obtindràs un
resultat similar a la figura 1.
2. Desa l’arxiu, imprimeix el resultat obtingut i enganxa’l en el requadre de sota. Amb la
imatge que has aconseguit hauràs de fer una composició colorista com la de la figura 2.
3. Segueix treballant amb l’Inkscape. Fes quatre còpies de la imatge vectorial i col·loca-les
com en l’exemple. Com ja has fet a l’activitat 1, desagrupa cada imatge i canvia els colors de
les formes. Treballa amb colors contrastats per obtenir un resultat impactant.
4. Exporta la composició com un mapa de bits, et servirà per a la propera activitat. Selecciona
les quatre imatges i desa-les amb l’opció Archivo/Exportar mapa de bits...
5. Imprimeix el resultat final a la mida del requadre de la làmina de la pàgina següent.
Activitat 5
Ja has obtingut un resultat similar al que feia Andy Warhol amb la teva foto-
grafia. És una imatge estàtica i et proposem fer-la animada. D’una manera
molt senzilla convertiràs la teva composició en un globus giratori colorista. Ho
faràs amb el programa Gimp. Fixa’t en l’exemple que es mostra.
Segueix aquests passos:
1. Obre amb el Gimp la imatge de la composició que has desat
en l’activitat 4.
2. Canvia la mida de marc per disposar les imatges una sola fila
(Fig. 3). Usa l’opció Imagen/Tamaño del lienzo...
3. Converteix el rectangle que forma la imatge en un quadrat
amb l’opció Imagen/Escalar imagen... (Fig. 4)
4. Genera una bola giratòria amb l’opció Filtros/Animación/Globo
giratorio... (Fig. 5)
5. Reprodueix l’animació amb l’opció Filtros/Animación/Repro-
ducción...
6. Desa l’animació en format .gif i la podràs reproduir en qual-
sevol ordinador, enviar-la en un missatge de correu electrònic o
incloure-la en una pàgina web.
7. Imprimeix un dels fotogrames i enganxa’l en el requadre
preparat.
Fig. 4
Fig. 1
Fig. 3
Fig. 2
Fig. 5
Espai per a la imatge vectoritzadaEspai per a la imatge del globus
Tractament de la informació i digital
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
ESO VISUAL I PLÀSTICA 6
ESO
ESO
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A II
II
VISUAL I
PLÀSTICA
4 ESOLlibre de l’alumne
CURS
2016-2017
4 ESOLlibre de l’alumne
VISUAL I PLÀSTICA IILlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5476-1
NOVETAT
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-12 DEL CATÀLEG.
Presentem el llibre de 4t curs en un estoig amb
5 fascicles monotemàtics que faciliten un mètode
de treball personalitzat a l’aula.
ESO
ESO
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A I
I
VISUAL I
PLÀSTICA
4 ESLlibr
CURS
2016
ESO
ESO
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A 4
4
VISUAL I
PLÀSTICA
VISUAL I PLÀSTICA ILlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-5472-3
NOVETAT
ESO VISUAL I PLÀSTICA 7
DVD DE L’ALUMNEUn DVD específic per als llibres I i II amb:
Vídeos Tutorials TIC Resums ClicArt: ajudes interactives, estils,
tècniques i museus.
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
VISUAL I
PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso
Editat per Editorial Cas
VISUAL I
PLÀSTICA
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am
b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.
VISUAL I
PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso
ESO VISUAL I PLÀSTICA 8
VISUAL I PLÀSTICA ICarpeta d’activitats
ISBN 978-84-218-5474-7
NOVETAT
4 ESOCarpeta d’activitats
CURS
2016-2017
VISUAL I PLÀSTICA IICarpeta d’activitats
ISBN 978-84-218-5478-5
NOVETAT
Les làmines inclouen exemples i pautes per a la
resolució de les activitats. Estan confeccionades amb
paper de 130 grams, adequat per aplicar qualsevol
tècnica pictòrica.
18-5474-7
CU
201
ÀSTICA IITTICA II
ESO VISUAL I PLÀSTICA
MATERIAL PER A L’ALUMNE
ESO VISUAL I PLÀSTICA 9
DVD DEL PROFESSORUn DVD específic per a cada curs amb tots els recursos
per preparar i dinamitzar les classes.
Tots els recursos digitals del llibre de l’alumne. Proposta didàctica: programacions, orientacions
didàctiques, activitats complementàries, avaluacions, solucionari.
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM
A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D
VD.
VISUAL I
PLÀSTICA IIESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/vipIIeso
PROPOSTA DIDÀCTICA
DVD.
VISU
PLÀ
PROP
Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM
A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D
VD.
VISUAL I
PLÀSTICA IESORecursos de l’alumne off-line
També disponibles a: ecasals.cat/vipIeso
PROPOSTA DIDÀCTICA
MATERIAL PER AL PROFESSOR
ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
ESO
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A 1 VISUAL I
PLÀSTICA
IVISUAL I PLÀSTICA IProposta didàctica
ISBN 978-84-218-5501-0
NOVETAT
VISUAL I PLÀSTICA IIProposta didàctica
ISBN 978-84-218-5503-4
NOVETAT
4 ESOProposta didàctica
CURS
2016-2017
I
ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
ESO
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A 2
II
VISUAL I
PLÀSTICA
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada
per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne: a
cada unitat del llibre, classificats en vídeos, àudios
i clips multimèdia.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
ESO
PROPOSTA
DIDÀCTICA
Carles Núñez
Josep M. Padrol
Miquel Romagosa
4
ESO
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A 3 VISUAL I
PLÀSTICA
10ESO VISUAL I PLÀSTICA
ESO VISUAL I PLÀSTICA I
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS ELS CREADORSCC
MATERIALS I TÈCNIQUESCA
TECNOLOGIA DIGITALCD
COMPETÈNCIES A ESCALACA CC CD
UNITAT ILA PERCEPCIÓ DE LA FORMACC CF
1. Percepció pràctica
i percepció estètica
2. Forma i grandària
3. Color i textura
Robert Morris
i l’antiforma
El collage i la textura
en la pintura
Treballar
l’expressivitat del
color amb l’ordinador
–Test
–Lectura d’imatge:
Spider, de Louise
Bourgeois
–Recurs TIC
UNITAT IILA GEOMETRIA DE LES FORMESCC CM CF
1. Formes
geomètriques
bàsiques
2. Formes poligonals
3. Polígons regulars
Vassily Kandinsky
i l’art abstracte
El joc d’escaires Dibuix geomètric
amb ordinador
–Test
–Lectura d’imatge:
mosaic de
l’Alhambra
–Recurs TIC
UNITAT III CORBES I TRANS-FORMACIONS GEOMÈTRIQUESCC CM
1. La circumferència
2. Tangències,
enllaços i corbes
tècniques
3. Transformacions
geomètriques en
el pla
M. C. Escher
i els dibuixos
de transformacions
i metamorfosis
El compàs i les
plantilles de corbes
Crear composicions
modulars amb
l’ordinador
–Test
–Lectura d’imatge:
mosaic d’Arles
–Recurs TIC
UNITAT IV LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITATCC CM CF
1. Llums i ombres
2. L’enquadrament
3. La perspectiva
cònica
Chuck Close
i l’hiperrealisme
La utilització del visor Programes de retoc
fotogràfic
–Test
–Lectura d’imatge:
Lliçó de piano, de
Johannes Wermeer
–Recurs TIC
UNITAT V REPRESENTACIÓ AMB IMATGESCC CL
1. La iconicitat
2. La imatge objectiva
i la subjectiva
3. Les funcions de les
imatges
La fotografia
i l’impressionisme
Les qualitats
graficoplàstiques
Estereogrames o
imatges en 3D
–Test
–Lectura d’imatge:
litografies de Pablo
Picasso
–Recurs TIC
UNITAT VI IMATGE I COMUNICACIÓ VISUALCC CL
1. Els components del
missatge visual
2. La retòrica de les
imatges
3. Valors i
contravalors de la
publicitat
L’art pop La serigrafia Il·lusions òptiques –Test
–Lectura d’imatge:
campanya
publicitària
–Recurs TIC
UNITAT VII LA IMATGE TECNOLÒGICA I SEQÜENCIADACC CD
1. L’art fotogràfic
2. Cinematografia
i televisió
3. El còmic i la
infografia
El videoart El cinema d’animació El croma –Test
–Lectura d’imatge:
càmera fotogràfica
–Recurs TIC
CLICART Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.
ESO VISUAL I PLÀSTICA 11
ESO VISUAL I PLÀSTICA II
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
CONTINGUTS ELS CREADORSCC
MATERIALS I TÈCNIQUESCA
TECNOLOGIA DIGITALCD
COMPETÈNCIES A ESCALACA CC CD
UNITAT IPERCEPCIÓ I LLENGUATGE DE LES FORMESCC CF
1. Classificació de les
formes
2. Percepció visual de
la forma
3. Interrelació de les
formes
El surrealisme El fotomuntatge El fotomuntatge amb
ordinador
–Test
–Lectura d’imatge:
Gala de les esferes,
de Salvador Dalí
–Recurs TIC
UNITAT IIEL COLORCC CF CL
1. Dimensions del
color
2. Sensacions
cromàtiques
3. Aspectes
comunicatius del
color
Joan Miró Els pigments L’inkscape –Test
–Lectura d’imatge:
Cavall blau, pintura de nen, de Franz
Marc
–Recurs TIC
UNITAT III LA COMPOSICIÓ ARTÍSTICACC CF CM
1. L’estructura de la
composició
2. La composició
modular
3. La composició
tridimensional
Land art Materials i tècniques
tridimensionals
El sistema CAD-CAM –Test
–Lectura d’imatge:
Flamenc,
d’Alexander Calder
–Recurs TIC
UNITAT IV QUAN L’ART ENS PARLACC CL
1. L’expressivitat de
la composició
2. Plantejaments
compositius de
l’art
3. La simbolització
en l’art
Guia d’anàlisi i
lectura d’imatge:
Le Chahut, de
Georges Seurat
Les obres del Museu
del Prado a Google
Earth
–Test
–Lectura d’imatge:
Les espigolaires,
de François Millet
–Recurs TIC
UNITAT V EL SISTEMA DIÈDRICCC CM
1. Els fonaments del
sistema dièdric
2. Els plànols tècnics
3. La normalització
industrial
Gaspar Monge L’escalímetre El QCAD –Test
–Lectura d’imatge:
el plànol acotat
–Recurs TIC
UNITAT VI EL DIBUIX EN PERSPECTIVACC CM
1. Les perspectives
axonomètriques
2. La perspectiva
cònica
3. L’ambientació de
les perspectives
Masaccio El perspectògraf SketchUp –Test
–Lectura d’imatge:
El casament de la Verge, de Raffaello
Sanzio
–Recurs TIC
UNITAT VII LES IMATGES DIGITALSCD
1. Píxels, vectors i
colors
2. La imatge fixa
3. Imatges en
moviment
Art Futura L’escàner, una eina
per crear imatges
El programari lliure i
el gratuït
–Test
–Lectura d’imatge:
fotograma d’Els móns de Coraline,
de Henry Selik
–Recurs TIC
CLICART Galeria d’estils i moviments artístics. Ajuda interactiva. Tècniques. Museus.
ESO VISUAL I PLÀSTICA 12
ESO 4 VISUAL I PLÀSTICA
CC Competència artística i cultural / CM Competència matemàtica / CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CL Competència comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Competència en el tractament de la informació i competència digital / CA Competència d’aprendre a aprendre / CS Competència social i ciutadana / CI Competència en autonomia i iniciativa personal
1DIBUIX, MATERIALS I TÈCNIQUES: PROCÉS CREATIUCC CD CA
Anàlisi i representació de formes. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.
Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
El dibuix: pensament, representació, comunicació. Les tècniques gràfiques.
El color i les tècniques pictòriques. Configuració gràfica. El dibuix realista. Altres tècniques artístiques.
Annex: La simulació infogràfica de les tècniques artístiques tradicionals.
2EL DISSENY: FORMA I FUNCIÓCC CM CA CS
Elements configuratius del llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes.
Composició. Espai i volum.
Què és el disseny. Conèixer els objectes.
Quan sorgeixen les idees.
El cos humà és la referència.
El poder del color. Les paraules tenen forma. Valorar i decidir: la concreció definitiva.
Annex: Estudis i professions.
3COMUNICACIÓ I LLENGUATGE AUDIOVISUALCC CM CD CA
El llenguatge visual. Tècniques i procediments utilitzats en els llenguatges visuals.
La comunicació visual.
La campanya publicitària.
El llenguatge cinematogràfic.
El guió i el muntatge.
Gèneres audiovisuals.
Tècniques d’animació i interactivitat.
Annex: Animació i interactivitat amb Flash.
4LA REPRESENTACIÓ TÈCNICACC CM CD CA
Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.
Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
Dibuix geomètric aplicat. Fonaments i aplicacions dels sistemes de representació. Les projeccions
dièdriques. Resolució d’interseccions i desenvolupaments. Les perspectives axonomètriques. La
normalització en el dibuix industrial.
Annex: CAD, el dibuix tècnic informatitzat.
5LES CLAUS DE L’ARTCC CM CL CA CS
El llenguatge visual. Anàlisi i representació de formes. Composició. Espai i volum.
Apreciació del procés de creació de les arts visuals.
1. Lectura d’imatge I: l’anàlisi formal.
2. Lectura d’imatge II: la interpretació dels significats.
3. Estructura i composició arquitectònica.
4. Components dels estils arquitectònics.
5. El paisatge i la preservació de l’entorn.
Annex: Sistematització de la lectura d’obres artístiques: avantguarda, escultura i arquitectura.
cosso
s
am
pla
da
i pro
fun
dita
so
fun
dita
t.»
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 13BATXII
BATXILLERAT
Ga
spa
r
(17
46
Mat
un
naL
cosso
s d
am
pla
da
i pro
fun
dita
131313131313133313LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLELLLLLELELELELERLERLERERRLERLERLERLERERERLEREREREREREREERLEERERLERLERRLLERELELERELEERRL RLELELELERRLERERREREEELERERRERRLLL RRATAAATATATATATATATATATATATATTATATATTATATATAATATATATATTATATATATTATATATATTTTATTATTATTATATTTAAAATTAT DIDIDIBDIDDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIBDIDIBDIBIDIBDIBDIBDIBDIBDDIBDIDIBIBDIBIBBDIBIBDIBDIBDIBDIBDIDIBIBIBBDIBIBBBBBDIBDIBIBBDD BBBI UUUIXUIXUIXUIXUIXUIUIXUIXUIXUIXUUIXUIXUIXUIXIXUUUIUIXUUIXUUIUUUIXUUIUIXIUUIUUUU X TÈTÈTÈTÈTÈTÈTÈTÈTTTTTTÈÈT CNICNICNICNICNICNICNICNICNCNCNICNCNNIC CCCCCCCCCCCCCCCCC
rd M
on
ge
6 –
18
18
)
tem
àtic, p
ed
agggg
og
i po
lític fran
cès q
ue va
iddddea
ea
ea
ea
ea
ea
eea
ea
ea
ea
ea
ea
eea
ea
eea
ea
ea
ea
eea
ea
ea
eeeea
eea
ea
eea
ea
ea
ea
ea
ea
eeeeaaaaa
rr r
sistem
a d
e p
roje
cció d
ièd
rica q
ue va
sup
osa
r r el
el
el
el
eel
el
el
el
el
el
el
eel
el
el
el
el
el
el
el
eeel
el
ell
el
el
el
el
ell
el
ell
eeel
ell
el
el
eel
el
el
el
eeellllll
aixe
men
t de la
geo
metria
descrip
tiva.
L’ob
jectiu
qu
e p
erse
gu
ia M
on
ge e
ra, se
go
ns le
s
seve
s prò
pie
s pa
rau
les, «
crea
r un
mèto
de p
er
rep
rese
nta
r en
un
full d
e d
ibu
ix –
qu
e n
om
és té
du
es d
imen
sion
s: lon
gitu
d i a
mp
lad
a–
tots e
ls
osso
s de la
natu
ra, q
ue e
n te
nen
tres: lo
ng
itud
,
ofu
nd
itat.»
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 14
1
Exposició sintètica i molt visual de la teoria,
amb els passos dels traçats i construccions
geomètriques fonamentals detallats de
manera clara i concisa.
2
Gran quantitat d’activitats per exercitar-se
en les proves d’accés a la universitat en
totes les unitats del llibre.
40
2
41
2
Fig. 33 Fig. 36
Fig. 35
Fig. 32
Fig. 34
PolígonsGeometria
PolígonsGeometria
4 CONSTRUCCIÓ DE POLÍGONS REGULARS
Un polígon regular s’acostuma a construir a partir d’una d’aquestes dues dades: el radi de la seva circumferència circumscrita o el seu costat. Veurem els diferents procedi-ments de resolució en els apartats següents:
4.1 Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita
Construcció general Amb el radi conegut, descrivim una circumferència i hi
tracem el diàmetre vertical. Dividim aquest diàmetre en
– Quadrat i octàgon. Si tracem dos diàmetres perpendi-culars, la circumferència queda dividida en quatre parts, que són els vèrtexs del quadrat inscrit (Fig. 34).
Les mediatrius de cada costat divideixen la circumferèn-cia en vuit parts iguals, que són els vèrtexs de l'octà-gon regular inscrit. Amb noves mediatrius als costat de l'octàgon podem dividir la circumferència en setze parts iguals.
– Pentàgon i decàgon. A partir del radi donat dibuixem la circumferència, traçant dos diàmetres perpendiculars (Fig. 35). Determinem el punt mitjà M del radi OA i, situant-hi el centre i amb radi MB, tracem un arc que talli en el punt N el diàmetre horitzontal.
El segment NB és el costat l5 del pentàgon i NO és el costat l10 del decàgon. Aquests segments, traslladats sobre la circumferència, ens permeten determinar la resta de vèrtex dels dos polígons regulars i inscrits.
– Heptàgon. A partir del radi dibuixem la circumferèn-cia i, a dintre, dos diàmetres perpendiculars. Tracem la mediatriu del radi OA, que talla la circumferència en el punt N (Fig. 36). El segment MN és el costat de l'heptà-gon que, traslladat sobre la circumferència, ens permet completar l'heptàgon regular.
tantes parts com les que vulguem fer sobre la circum-ferència, o en tantes parts com vèrtexs ha de tenir el polígon: 7 en l'exemple de la figura 32.
Fent centre en els extrems del diàmetre, i amb un radi igual a la seva longitud, tracem dos arcs que es tallen en els punts M i N. Per aquests punts i per divisions alternatives del diàmetre, hi fem passar semirectes auxiliars que, en la intersecció amb la circumferència, assenyalen les divisions corresponents als vèrtexs del polígon inscrit.
Construccions particulars Triangle i hexàgon. Agafant com a unitat el mateix
radi amb el qual hem traçat la circumferència, aquesta queda dividida en sis parts iguals (Fig. 33). Si les unim de manera alternativa, obtenim un triangle equilàter i, si les unim de manera consecutiva, un hexàgon regular.
La mediatriu en un dels costats de l'hexàgon tallarà la circumferència en un punt que, unit amb un dels ex-trems d’aquest costat de l'hexàgon, és el costat l12 d’un dodecàgon també inscrit a la circumferència inicial, com els altres dos polígons.
180
181
ACTIVITATS
O B J E T I U U N I V E R S I TAT
PERSPECTIVA CÒNICA FRONTAL
15 Definit el sistema cònic per la línia de terra (LT), la línia
de l’horitzó (LH), el punt principal (P) i l’abatiment so-
bre el pla del quadre del punt de vista (V), dibuixa la
perspectiva cònica de la figura plana donada pel seu
abatiment sobre el pla del quadre, si saps que aquesta
figura està situada sobre el pla geometral, per darrere
del pla del quadre. (Fig. 47) (Andalusia, 2003).
16 Donades les projeccions dièdriques de la figura, di-
buixa a escala 1:1 la perspectiva lineal central de pla
de quadre vertical, considerant el punt de vista (V), la
línia de terra (LT) i la línia de l’horitzó (LH). (Fig. 48)
(Galícia, 2010).
17 Dibuixa a escala 2:1 la perspectiva lineal central de pla
π del quadre vertical, des del punt de vista V, donats la
línia de terra, la línia de l’horitzó i el punt N. (Fig. 49)
(Galícia, juny de 2001).
18 Donades les projeccions dièdriques de la figura, dibui-
xa la perspectiva lineal central, a escala 1:1 per al punt
de vista V i el pla del quadre vertical p, la línia de terra
LT i la línia de l’horitzó LH. (Fig. 50) (Galícia, setembre
de 2002).
19 Donades les projeccions de la figura 51, dibuixa la
perspectiva cònica obliqua següent:
a. Distància P-V = 70 mm
b. Altura V (distància LT-LH) = 100 mm
c. Cotes en mil·límetres
9 Realitza una perspectiva obliqua de les figures 39, 40 i
41, a escala doble, a partir de les dades de l’enunciat.
10 Dibuixa la perspectiva cònica obliqua del model re-
presentat a la figura 42. El punt de vista V es troba
situat a 70 mm del pla del quadre i a 65 mm sobre el
pla geometral en el qual recolza. Indica’n les cotes en
mil·límetres.
11 Realitza la perspectiva cònica obliqua de la figura 43,
a escala doble, segons les dades de l’enunciat. Situa la
figura a partir de la posició del punt N.
12 Realitza la perspectiva obliqua de la figura 44 a partir
del punt de vista indicat i segons les dades de l’enun-
ciat. Fes-ho en format apaïsat.
13 Dibuixa la perspectiva obliqua de la figura 45 a partir
de les dades de l’enunciat. Indica’n les cotes en mil-
límetres i realitza-ho en format apaïsat.
14 A partir de les vistes de la figura 46, dibuixa la perspec-
tiva obliqua segons les dades de l’enunciat. Disposa la
làmina en format apaïsat.
20 Donades les projeccions dièdriques de la figura 52,
realitza la perspectiva lineal del pla de quadre vertical
π des del punt de vista V, i considerant la línia de terra
LT, la línia de l’horitzó LH i el punt N de les dades. Fes-
ho a escala 1:1. (Galícia, juny de 2002)
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC
CLAUS DEL PROJECTE
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 15
3
Iniciació als programes de dibuix infogràfic
(CAD) en forma de tutorial, amb moltes
activitats per posar en pràctica les seves
especificitats.
256 257
Fig. 26
Fig. 27
Fig. 29
Fig. 30
Fig. 31
Fig. 32Fig. 28
Dibuix infogràfic.
CAD5.1 Interfície d’usuari
Una vegada dins d’un programa, com el Cabri Geometre II Plus, per exemple, ens trobem una pantalla (Fig. 26) que té una certa semblança amb l’AutoCAD i que està formada per:1. Àrea de dibuix. Zona on es realitzen les construccions geomètriques.2. Barra de títol. Mostra el nom de l’arxiu en el qual treballem.3. Barra de menús. Permet accedir a les diverses ordres de l’aplicació.4. Barra d’eines. Mostra les diverses eines de creació i manipulació d’entitats.5. Barra d’estat. Mostra l’eina que s’està utilitzant a cada moment.6. Barra d’atributs. Permet modificar els atributs dels objectes. S’activa amb la
tecla F9.7. Finestra d’ajuda. Proporciona ajuda sobre l’eina seleccionada. S’activa amb la
tecla F1.8. Finestra de text. Mostra una descripció de la figura en format text. S’activa amb
la tecla F10.
5.2 La barra d’eines
La barra d’eines del programa està formada per onze icones que, al seu torn, es di-videixen en submenús (Fig. 27). Per tal de seleccionar l’ordre que volem utilitzar, fem clic a sobre de la icona corresponent i, mantenint premut el botó esquerre del ratolí, apareix un menú amb les diferents opcions; en veiem tot seguit les eines bàsiques:
• Puntos. Serveix per crear un punt en el dibuix, ja sigui un punt lliure, un punt sobre un objecte o un punt d’intersecció (Fig. 28).
• Líneas. Conté les opcions pròpies de dibuix per realitzar rectes (il·limitades), seg-ments a partir de dos punts coneguts, semirectes o polígons, tant regulars com irregulars, amb especial atenció als triangles (Fig. 29).
• Curvas. Aquesta eina ens permet dibuixar circumferències, arcs i còniques (el-lipse, paràbola i hipèrbole) (Fig. 30).
• Construcciones. Amb aquestes ordres podrem realitzar rectes perpendiculars i paral·leles a altres ja donades, mediatrius de segments, bisectrius d’angles, etc. (Fig. 31).
• Manipulación. Ens serveix per modificar una determinada figura, amb la possibi-litat de desplaçar-la, girar-la, escalar-la (Fig. 32).
PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 16
Bernardo Mas
Ramon Gasull
a-le
s-hi, q
ue a
qu
est
alg
un
a co
sa, a
mb
el q
ue a
prè
n.»
BATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBABATXATXATXTBATXBATXATATBATXTXATXBATB ILILILLILLEILLEILLEILLILLILLILLEILLEILLILI LEILLILILILLLL RATRATRATATATTTTRATATTTTATATTRATR
Bernardo M
EEu
clide
s Eu
clide
Eu
clide
Eu
clide
s Eu
clide
Eu
clidEu
clide
s Eu
clide
s Eu
clidEEu
clide
Eu
clidEu
cclidlid
clidlilid
ed
d’A
lexa
nd
d’A
lexa
nd
d’A
lexa
nd
d’A
lexa
nd
’Ale
xa
nd
Ale
xa
’Ale
xa
nd
AAle
xa
Ale
xa
Ale
xa
Ale
xa
Ale
xa
AAl
Ale
xa
Ale
xa
Al
ariariariarria
(32
5 –
26
5–
26
25
– 2
6(3
25
– 2
6(3
25
–(3
25
26
(32
5–
26
(32
5–
26
25
25
– 2
62
52
55–
26
5–
2555
–2
655
–2
62
62
65
aC
, a5
aC
, a5
a5
aC
, ap
r5
aC
, ap
r5
aC
, ap
rp
5 a
C, a
5 a
C, a
pr
5 a
C5
aC
5a
C, a
5 a
C, a
5 a
C, a
5 a
C, a
5 a
C, a
C, a
aC
, aaa
Caa
oxim
ad
am
eo
xim
ad
am
eo
xim
ad
am
eo
xim
ad
am
eo
xim
ad
am
ad
am
en
t)n
t)nn
t)tn
Mate
màtic
em
àte
màt
tem
àm
tetem
àte
mà
emm
àem
em
em
em
em
àemmm
àg
rerec
ecc
ec
eccc co
nc co
nc co
ncccc co
nneg
ut co
m
eg
ut co
m
eg
ut co
m
eg
ut
com
eg
ut co
m
tco
ggu
el «
pa
re
el «
pa
el «
pa
re
el «
pa
reel «
pa
re
el
«p
ar
pa
red
e la
de la
de la
de la
de
lalala
a
a
a
a g
a g gg
eo
metria
» p
er
have
r fixa
ver
vver
vver
five
rer
ver
er
er
er
eerr
t, een
ennn
en
en
en
el
en
ennn
el
n e
n e
l n
el
n e
l fam
ós tra
fam
ós tra
fam
ós tra
fam
ós tra
fam
ós t
ós tra
mcta
t cta
tcta
t ccta
taat
Elements
Element
Element
lements
lement
ementsntsnttsnttststtsststsssss,
els
, els cin
, els
c po
stula
ts
qu
e va
qu
e va
n f
qu
eva
n f
qu
e va
n
qu
e va
n f
qu
e va
n f
qu
e va
n
qu
e va
n f
qu
e v
qu
qu
qu
e va
qu
qu
e va
qu
e
ue
ue
on
ao
na
on
ao
no
no
na
mo
na
mo
no
na
on
ao
na
men
tar
on
an
am
en
tar
na
men
tar
na
mnn
am
am
en
tar
na
men
tar
am
en
tar
am
en
tar la
geo
me
la g
eo
me
la g
eo
me
la g
eo
me
lag
eo
me
geo
mg
eo
metria
fin
tria fi
ntria
fitria
fin
tria
triaa fi
ns
a fi
nfi
ns
a fi
na
fin
sfi
ns
fin
s fi
ns s
finn
s fi
nss s s a
l seg
le
al s
al s
aXIX.
Eu
clides
Eu
clides
clides
lidess
des
dess
con
sidera
con
sidera
con
sidera
con
sidera
con
sidnn
side
nsid
eco
nsid
er
nva
qu
e e
lva
qu
e e
lva
qu
e e
lv
s seu
s al
s seu
s al
sse
us
um
nes h
av
um
ne
ien
d’e
stud
iaestu
dia
dstu
dia
r per a
mo
r per a
mo
r a la
ver
ala
vrita
t i no
per in
terè
s prà
ctic.
Un
dia
, ud
n d
’ells li va
pre
lg
un
tar: «
I qu
è h
i u
gu
an
yo, jo
,
estu
dia
nt to
t això
?»
El m
es
El
El
tre va
en
treg
ar u
nes q
ua
nte
s
mo
ned
es a
ed
l seu
escla
u i li va
dir: «
Dó
na
-les-h
i, qu
e a
hi h
a d
e g
ua
nya
r alg
un
a co
saa
BATXILLERAT
Ga
spa
r
(17
46
Mat
un
naL
cosso
s d
am
pla
da
i pro
fun
dita
ard
Mo
ng
e
6 –
18
18
)
tem
àtic, p
ed
ag
og
i po
lític fran
cès q
ue va
idea
r d
ea
rea
eea
ea
r ea
ea
ea
rea
ea
eaaaa
sistem
a d
e p
roje
cció d
ièd
rica q
ue va
sup
osa
r el
r el
el
er
el
eel
rel
el
el
eelll
el
el
el
aixe
men
t de la
geo
metria
descrip
tiva.
L’ob
jectiu
qu
e p
erse
gu
ia M
on
ge e
ra, se
go
ns le
s
seve
s prò
pie
s pa
rau
les, «
crea
r un
mèto
de p
er
rep
rese
nta
r en
un
full d
e d
ibu
ix –
qu
e n
om
és té
du
es d
imen
sion
s: lon
gitu
d i a
mp
lad
a–
tots e
ls
cosso
s de la
natu
ra, q
ue e
n te
nen
tres: lo
ng
itud
,
pro
fun
dita
t.»
Bernardrnardo Maso M
Ramon Gasull
1 BALlibre de l’alumne
ISBN 978-84-218-4790-9
NOVETAT
Les làmines d’exercicis per a l’alumne es poden descarregar en format PDF a ecasals.cat
2 BALlibre de l’alumne
CURS
2016-2017
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC
MATERIAL PER A L’ALUMNE
DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 18-21 DEL CATÀLEG.
Construïu Fig. 71
Figgg. 72
NOM
U2 Tangèn
l’el·lipse de la qual coneixem el seu eix AB i una de les tangents a la cònica, (Fig. 71).
Traceu les ta
des d’un pu
EXERCICI
NOTA
DATA
NOM
U6 Sistema dièdric, políedres regulars
14
Determina la intersecció entre l’octàedre de la figura 64, i la recta r de la mateixa figura.
Estudia la visibilitat del conjunt.Fig. 64
Dibuix tècnic 2Material multimèdia
batxillerat
Editat per Editorial Casals, S.A.Dipòsit legal: B–34.249–2010
Fabricat per: DUPLICAT
Elaborat por: B. Mas, R. Gasull
Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual.
No s’autoritza la comercialització independent d’aquest CD.
Aquest CD s’ha editat com a complement del llibre Dibuix tècnic 2.
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 17
MATERIAL PER AL PROFESSOR
Edit
atpe
rEd
itoria
l Cas
als,
SA · DDDDDDDDDDiipppòòòsssiiiitttllleeegggaaalll::: BBBBBBBBBBB----11111111111100000005555555557777777777766666666666----2222222200000000112 · FFFFaaaaaaaaaabbbrrriiiccccaaattttttt ppppppppppeeeeeeeerr GGGGGGGGEEMMMMMMMMMMAAAAAAAAAAA ·· LLLeeessssssss rrreeeproduuuuucccioooonnnnssssssssss sss’han realitzat d’acorrd
amb
l’article32
dela
Llei depropietat
in
queestDVD.
BATXIBATXBATXBATXBATXBATXBATXTXITXILBATXBATXBATXTXIBATXTXTTTX LERATLERAERAERAERAEERAERARAEEERARAERARARARAR
ReceRecRecRecRecuRecuRecuursos RecuRecRecuRecuRReRecuRecuRecuR e l’alumde l’alumde l’alume l’alume l’alume l’alume l’alume l’alume leee l’alume le l’alummmmede l’alummme ne offne off-liff-lne off-line off-line off-li-line off-fne off-ne ofne off-line off-n lin ne eneeneeee
També diTambé disTambéTambé disTambé disTambé disTambé També disTambé sTambé disTambé disTambé disTambé disbé disTambé disTambé bbé sé poniblesponibleponibles ponibles ponibles ponibles ponibponiblesponibles ponibles ponibles ponibles poniblesonibles ponibleponiblesponibles onibles ponibles pon a:a:a::a:aa: a::aaa:a: aa: a: ecasals.ecasalsecasals.asalsasals.salsasalsals.ecasals.cecasals.cecasals.asaecasals.cecasals.casallecasals.casals.cals.cls.cecas at/dibuiat/dibuat/dibuixat/dibuixat/dibuixt/dibuixt/dibuixat/dibuixt/dibuixt/dibuix/dit/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibuixt/dibut/dibuixx/dibuixbbbbbbab PR
OPO
STA
DID
ÀCTI
CA
IBUUUUUUUUUUU
IXIXIXIXIXIXIXIXIXIXIXIIXXIXIXXIIIIÈC
NÈC
NCCCCCCCICCCCCCCCCCCCC
ntel
d’aq
D TÈTÈEd
itat
per
Edito
rial C
asal
s,SA · Dipòsit
legal: B-1100576-2012 · Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat dd’acordam
bl’article
32de
laLlei de
propietatintel·lectual.N
os’autoritza
lacom
ercialitzacióindepenndddddddddddddeenntttddd’aaqqquueessstttDDDVVVDDD..
BATXILLERAT
Recuececursos ecursos ecursos RecurRececRRReRecuRecurRecuRecurRecurecurcursc de l’alumde l’alumde l’alumummmmmmmmmmmne off-line off-line off-line off ilie ofne ofne off-line off-lne off-lilif lnne off-liff nnneeeneenennenenennnne
També disTambé disambé disTambé disTambé dismbé TTambé disé dbé dimbé disTambé dismbé dié dambé disTambé disbTambé dmaa é poniblesponiblesponibles a: ecasasasaasals.casals.csaasals.csaascascaaa at/dibuiat/dibuixbaa PR
OPO
STA
DID
ÀCTI
CA
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DIII
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DI
DDDDDDB
UB
UB
UB
UB
UB
UB
UB
UB
UB
UUB
UB
UB
UB
UB
UB
UUB
UB
UB
UB
UB
UUUB
UUBB
IIXIXIXIXIXIXIXIXXIXIXIXIXIXIXIXIXIIXXIXIXIXTÈ
CNTÈTTTTTTTTT
CNIC
DVD DEL PROFESSORUn DVD amb tots els recursos per preparar
i dinamitzar les classes.
Programacions Desenvolupament de les unitats didàctiques:
– Orientacions didàctiques – Programacions d’aula – Banc d’activitats amb propostes de reforç i ampliació – Solucionari
Avaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumne
Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada
per unitats.
Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne:
a cada unitat del llibre, classificats en vídeos,
àudios i clips multimèdia.
Recursos també disponibles a ecasals.cat
PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA
– –AR
BATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXBATXATXBATXBATXBATXBATXATXBABATXBATXBATXTXBATXTATXB T ILLEILLEILLEILLEILLILIILILILIILIILILLIL RATRAAATATRATRATAARAATRATRARAAA
Bernardo Mas
Ramon Gasull
Eu
cllide
s dclcliclid
es
clide
s dcllid
es d
lillide
s dlid
es d
ide
’Ale
xa
nd
ri’A
lexa
nd
ri’A
lexa
nd
ri’A
lexa
nd
rile
xa
nd
xa
nd
riaaaaa
(332
33332
5 –
3
25
– 2
65
32
5 –
26
53
225
– 2
65
32
5 –
26
25
– 2
65
25
– 2
65
2 a
C, a
pro
x a
C, a
pro
x a
C, a
pro
aC
, ap
rox
aC
, ap
aC
, a aaC
, a, a, , a
pro
xa
ima
da
men
t)im
ad
am
en
t)im
ad
am
en
t)m
ad
am
en
t)im
ad
am
e
Mate
màtic
Mate
màtic
Mate
màtic
Mte
màtic
ate
màtic
ate
màtic
ate
màtic
atte
màtic
tem
àtic
tem
àte
màtic
tem
àtic
tem
àtic
tem
àtic
eem
àtic
em
àtic
màtic g
rec co
neg
gre
c con
eg
gre
c con
eg
gre
c con
eg
ggre
cg
rec
gre
cg
rec co
neg
gre
cg
rec co
gre
cg
cccco
ne
ut co
m e
l u
t com
el
ut co
m e
l t co
m e
lco
m e
tcoco
m e
«p
are
de l
«p
are
de l
«p
are
de l
«p
are
de l
«p
are
de
a g
eo
metr
a g
eo
metr
a g
eo
metr
a g
eo
metr
metrtrtriritririiririiiiaaaaa
» p
er
have
r fixat
fixat
at
attt
atttttttttttt, e
n
, en
e, e,
en
e,
en
el fa
en
el fa
,en
el
en
el fa
en
el fa
, en
e,
en
e, e,
en
el fa
el f
en
een
el
mó
s tracta
mó
s tracta
mó
s tracta
mó
s tracta
ms tra
ctra
ctt t tt Elem
entsElem
entsElem
entsm
enEElem
ent, e
ls cin, e
ls c, e
ls cin, e
ls cielsls cin
cn
ccs cin
cs cin
cs
cins
cinc
s cinc
scin
cs
cincicin
ccin
cn
c po
stula
ts p
ost
po
po
po
ppo
pp
qu
e va
n fo
e va
n f
van
e va
nva
n va
nvava
nvva
nva
nva
nva
nva
na
nn
ammm
en
tar l
em
en
tar l
me
mmeen
tar l
en
tar l
eeen
tar l
en
tar l
ta
geo
metri
a g
eo
metri
aa g
eo
metri
ag
eo
metri
geo
metri
metria
fin
s al s
a fi
ns a
l sa
fin
s al s
a fi
ns a
l sa
fin
s al s
afi
ns a
l ssssg
eg
eg
eg
eg
eeg
eg
eg
eg
eg
eeg
egg
leeg
lgg
le
gXIX.
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
Eu
clides c
uclid
es c
uclid
es c
uclidclid
es c
clides
ccllides co
nsid
era
vaoo
ns
on
on
sider
oon
so
ns
nsid
era
vao
nsid
era
vao
nsi
on
sooo
nsid
eo
ns
onn
sidera
vassid
era
qu
e e
ls sq
ue e
ls s q
ue e
ls sq
ue e
ls sq
ue e
ls sq
ue e
lseu
s alu
eu
s al
eu
s alu
eu
s aeu
s al
us a
lus a
lua
lum
ss alu
m a
lulum
alu
mlu
ma
lum
alu
alu
mu
mn
elu
mn
es h
avie
n
s
d’e
stud
des
ud
d’e
stud
’estu
dd
’estu
dia
rstutu
dia
restu
dia
estu
dia
estu
dia
restu
dia
restu
dia
rutu
dia
rstu
dia
ud
iau
dia
ru
dia
ru
dia
rd
iar
ud
iar
dm
or
per a
mo
r p
er a
mo
per a
mo
per a
mo
per
am
per
am
op
er a
mo
r p
er a
mo
rp
er a
mo
r p
er a
mo
r p
er
am
oer
am
per a
mo
r o
r er a
mo
r o
r er a
mo
rer a
ma
oa
la ve
rita
la ve
rita
la ve
rita
la ve
rita
lave
rita
lave
ritl
erit
erri
a la
verit
ala
verit
lave
ritla
verit
a la
verit
a la
verit
ala
veri
ela
verit
eta
t i no
pe
at i n
o p
eat i n
o p
at
at
at
iat
it
at i n
o
aat
in
o p
at
in
at
iatt
r inte
rès
rp
ràctic.
Un
dia
, un
Un
dia
, un
Un
dia
, un
dia
,u
nd
iu
nd
iau
nnu
nd
’ells l
d’e
lls liddddd
’ells li
d’e
lls lid
’ells
dell
va p
reg
un
va p
reg
un
vap
reg
un
tar: «
I qu
tr:
tar: «
I qè h
i gu
an
yo, jo
,
estu
dia
nt
estu
dia
nt
ud
ian
tot a
ixò?
»to
t això
?El m
estre
El
m va
en
treg
ar u
nes q
ua
nte
s
mo
ned
es a
ld
s se
u e
sclau
i li va d
ir: «D
ón
aó
-les-h
i, qu
e a
qu
est
hi h
a d
e g
ua
nya
r alg
un
a co
sa,
un
am
b e
l qu
e a
prè
n.»
PRO
POST
A D
IDÀC
TICA
PISOR
BATXILLERAT
Bernardo Mas
Ramon Gasull
Ga
spa
rd MM
on
ge
(17
46
– 11
81
8)
Mate
mmàtic, p
ed
ag
og
i po
lític fran
cès q
ue va
idea
r un
sistemm
a d
e p
roje
cció d
ièd
rica q
ue va
sup
osa
r el n
aixe
men
t
de la
geo
metria
descrip
tiva.
L’obb
jectiu
qu
e p
erse
gu
ia M
on
ge e
ra, se
go
ns le
s seve
s
pròò
pie
s pa
rau
les, «
crea
r un
mèto
de p
er re
pre
sen
tar e
n u
n
fuull d
e d
ibu
ix –
qu
e n
om
és té
du
es d
imen
sion
s: lon
gitu
d i
aam
pla
da
– to
ts els co
ssos d
e la
natu
ra, q
ue e
n te
nen
tres:
lon
gitu
d, a
mp
lad
a i p
rofu
nd
itat.»
PRO
POST
A D
IDÀC
TICA
1 BAProposta didàctica
ISBN 978-84-218-4975-0
NOVETAT
2 BAProposta didàctica
CURS
2016-2017
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 18
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 1Competències específiques de la matèria
CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic
Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat
CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món
I GEOMETRIA
UNITAT 1Construccions geomètriques fonamentalsCeL CP
1. Elements fonamentals: posicions
relativesEl punt. La recta. El pla.
2. Llocs geomètrics La mediatriu. La bisectriu. La recta paral·lela. La circumferència. L’arc capaç.
3. Traçats de paral·leles i perpendiculars Traçat de paral·leles amb escaire i cartabó. Traçat de perpendiculars amb escaire i
cartabó. Perpendicular des d’un punt P exterior a una recta. Perpendicular per un
punt P d’una recta. Paral·lela a una recta que passi per un punt P.
4. Angles: tipus, criteris d’igualtat Classificació pel seu valor. Classificació en relació amb altres angles. Igualtat
d’angles. Traçat d’angles amb escaire i cartabó. Traçat d’angles amb compàs.
5. Operacions amb segments Suma, resta i producte de segments. Teorema de Tales. Divisió d’un segment en
parts iguals. Divisió d’un segment en parts proporcionals.
6. Operacions amb angles Transport d’angles. Operació combinada d’angles. Divisió d’un angle en parts iguals.
UNITAT 2PolígonsCeL CM
1. Polígons Elements de qualsevol polígon. Classificació.
2. Triangles Propietats i classificació. Rectes i punts notables d’un triangle. Construcció de
triangles.
3. Quadrilàters Classificació i característiques. Quadrilàters inscriptibles i circumscrits. Construcció
de quadrilàters.
4. Construcció de polígons regulars Construccions a partir del radi de la circumferència circumscrita. Construccions a
partir del costat.
5. Polígons estrellats
6. Mòduls i xarxes
UNITAT 3Igualtat, semblança i equivalènciaCeC CI
1. La igualtat Per triangulació o radiació. Per transformacions isomètriques o moviments en el pla.
2. Transformacions isomòrfiques:
semblança i homotèciaSemblança. Homotècia. Homotècia entre circumferències. Escales. Escales
gràfiques.
3. Proporcionalitat Proporcionalitat directa i inversa. Utilització de la proporcionalitat directa. Teoremes
del triangle rectangle. Mitjana proporcional de dos segments. Part àuria d’un
segment.
4. Equivalència Equivalència entre triangles. Construccions de figures equivalents.
UNITAT 4La circumferèn-cia. Tangències i enllaçosCeC CM
1. La circumferència Elements de la circumferència. Propietats. Rectificació. Cercle: elements.
2. Posicions relatives Recta i circumferència. Entre circumferències.
3. Propietats de la posició de tangència Entre recta i circumferència. Entre circumferències. Llocs geomètrics relacionats.
4. Traçat de tangents Entre rectes i circumferències. Entre circumferències.
5. Enllaços Traçats d’enllaços.
UNITAT 5Corbes geomètriquesCeL CM
1. Corbes geomètriques Classificació.
2. Corbes tècniques Corbes tècniques tancades. Tipus i construcció. Corbes tècniques obertes. Tipus i
construcció.
3. Corbes còniques Generació i classificació. El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.
4. Corbes guerxades Hèlix.
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 19
II SISTEMES DE REPRESENTACIÓ
UNITAT 6Els sistemes de representacióCeC CI
1. El pas de tres a dues dimensions Elements de la geometria projectiva. Operacions de la geometria projectiva. Tipus
de projecció. Invariants projectius. Teorema de Desargues.
2. Sistemes de representació Característiques d’un sistema de representació. Classificació.
3. Sistema de plans acotats Representació de punt i recta: graduació i tipus de rectes. Representació del pla:
tipus. Interseccions, rectes i plans. Aplicacions del sistema acotat.
UNITAT 7El sistema dièdric. IntroduccióCeC CR
1. Fonaments del sistema dièdric
2. Projeccions dièdriques de sòlids Vistes normalitzades. Tipus de línies. Introducció a l’acotació.
3. Projeccions dièdriques d’elements simples Representacions. Veritables magnituds. Pertinences.
UNITAT 8Sistemes axonomètrics i perspectiva cavalleraCeC CP
1. Fonaments del sistema axonomètric Elements que s’han de tenir en compte. Tipus d’axonometries.
2. Coeficients de reducció i escales gràfiques Escales gràfiques.
3. Ternes axonomètriques més usuals
4. Representacions axonomètriques Dels elements simples. De formes planes. De sòlids tridimensionals.
5. Sistemes de perspectiva cavallera Característiques. Tipus. Ternes més usuals. Representacions en perspectiva
cavallera.
6. Determinació de seccions planes
7. Determinació d’ombres Ombra per un focus puntual. Ombra produïda per la llum solar.
UNITAT 9La perspectiva cònicaCeC CP
1. Percepció visual i fotogràfica La visió humana. La fotografia.
2. Fonaments de la perspectiva cònica Elements que cal considerar. Tipus de perspectiva cònica. Variacions i tipologies
de la perspectiva cònica.
3. Construcció de perspectives frontals Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva de formes planes.
Perspectiva de sòlids.
4. Construcció de perspectives obliqües Disposició dels paràmetres de la perspectiva. Perspectiva obliqua de formes
planes. Perspectiva obliqua de sòlids.
DIBUIX INFOGRÀFIC
UNITAT 10El dibuix infogràfic 2D.Ordres bàsiquesCeA CD
1. Introducció El dibuix infogràfic: tipus i programes. L’entorn gràfic. Introducció de
comandaments. Modes de visualització.
2. Ajudes al dibuix Associades a tecles de funció. Coordenades per teclat. Referències a objectes.
Selecció d’elements. Propietats d’objectes. Correcció d’errors.
3. Ordres bàsiques De dibuix. D’edició o modificació. Exercicis guiats com a aplicació de les ordres
bàsiques.
UNITAT 11Treball amb capes. Ampliació d’ordres de dibuix i edicióCeA CD
1. Creació i control de capes Estat de les capes. Creació de capes.
2. Ordres més habituals De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
3. Ordres complementàries De dibuix. D’edició. Exercici guiat d’aplicació.
4. Treball amb blocs Creació d’un bloc de dibuix. Creació d’un bloc del disc. Inserció d’un bloc.
UNITAT 12Complements al dibuix infogràficCeA CD
1. Acotació Elements d’acotació. Estils d’acotació. Creació de cotes.
2. Ombreigs
3. Dibuix isomètric
4. Impressió
5. Programes de geometria dinàmica Interfície d’usuari. La barra d’eines. Exercici d’aplicació.
ANNEX
Art i dibuix tècnic
Glossari
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 20
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 2
UNITAT 1AMPLIACIÓ DE GEOMETRIA PLANACeL CI
1. La circumferència Angles relacionats. Arc capaç.
2. Triangles Elements; triangles relacionats. Relació entre els elements d’un triangle.
Segment d’Euler. Circumferència dels nou punts. Traçat de triangles.
3. Concepte i tipus de transformacions
geomètriquesTransformacions isomètriques. Transformacions isomòrfiques. Aplicacions
de l’homotècia.
4. Homologia Homologia a l’espai. Homologia al pla; característiques. Rectes límit
d’una homologia plana. Construccions fonamentals en homologia plana.
Determinació d’una homologia plana. Aplicacions de l’homologia.
5. Afinitat Aplicacions de l’afinitat.
UNITAT 2TANGÈNCIESCeC CM
1. Potència respecte a una circumferència Concepte de potència; les seves expressions. Eix radial de dues
circumferències; propietats. Centre radical de tres circumferències;
propietats.
2. Inversió Concepte d’inversió i elements. Invers d’un punt. Inversa d’una recta.
Inversa d’una circumferència.
3. Generalització de l’estudi de tangències Casos possibles. Resolucions basades en l’eix radical. Resolucions basades
en la inversió.
4. Propietats de les tangents a les còniques El·lipse. Paràbola. Hipèrbola.
UNITAT 3SISTEMA DIÈDRIC. ELEMENTSCeL CM
1 Delimitació del sistema i notacions a utilitzar
2 Projeccions dièdriques dels elements
fonamentalsRepresentació del punt. Representació de la recta. Representació del pla.
3 Posicions favorables; propietats derivades De rectes. De plans. Altres formes de definir el pla.
4 Pertinences entre elements Punt i recta. Recta i pla. Punt i pla. Rectes notables del pla.
5 Paral·lelisme Entre rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
6 Perpendicularitat Teoremes relacionats amb la perpendicularitat. Entre rectes. Entre recta i
pla. Entre plans.
UNITAT 4SISTEMA DIÈDRIC. MOVIMENTSCeL CM
1. Canvis de pla Noves projeccions del punt. Noves projeccions de la recta. Noves
projeccions del pla. Obtenir posicions favorables de rectes. Obtenir
posicions favorables de plans.
2. Girs Gir d’un punt. Gir d’una recta. Gir d’un pla. Obtenir posicions favorables
de rectes. Obtenir posicions favorables de plans.
3. Abatiments Abatiment d’un pla. Abatiment i relació d’afinitat. Traçat de formes en
veritable magnitud; combinació de moviments. Restitució de formes
abatudes a les seves projeccions.
UNITAT 5SISTEMA DIÈDRIC. INTERSECCIONS I VERITABLES MAGNITUDSCeC CM
1. Interseccions entre els elements
fonamentals. VisibilitatDe rectes. Entre recta i pla. Entre plans.
2. Distàncies entre elements fonamentals.
Posicions favorables de resolucióEntre dos punts. Entre punt i pla. Entre punt i recta. Entre rectes
paral·leles. Entre plans paral·lels. Entre rectes que es creuen.
3. Angles entre elements fonamentals.
Posicions favorablesEntre dues rectes. Entre dos plans. Entre recta i pla. Amb els plans de
projecció.
UNITAT 6SISTEMA DIÈDRIC. POLÍEDRES REGULARSCEC CM
1. Superfícies i cossos. Introducció Concepte de superfície. Generació i classificació. Políedres regulars.
Fórmula d’Euler. Políedres conjugats.
2. Característiques dels diferents políedres
regularsTetràedre. Elements i relacions. Hexàedre. Elements i relacions. Octàedre.
Elements i relacions. Dodecàedre i icosàedre.
3. Representacions dels políedres regulars Tetràedre. Hexàedre. Octàedre. Dodecàedre. Icosàedre.
4. Seccions planes, desenvolupaments
i transformadesSeccions planes de políedres. Interseccions recta-políedre.
Desenvolupaments.
5. Presència dels políedres regulars Antecedents històrics. Políedres i art.
Competències específiques de la matèria
CeC Capacitat creativa per trobar relacions i incorporar elements de l’entorn i idees en les creacions i projectes de dibuix tècnic / CeL Adquisició i reconeixement del llenguatge propi i universal del dibuix tècnic / CeA Transferència en l’aprenentatge personal de les capacitats resolutives, representatives i comunicatives dels mitjans de les noves tecnologies aplicades al dibuix tècnic
Contribució de la matèria a les competències generals del Batxillerat
CR Competència en recerca / CI Competència en gestió i tractament de la informació / CD Competència digital / CP Competència personal i interpersonal / CM Competència en el coneixement i la interacció amb el món
BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21BATXILLERAT DIBUIX TÈCNIC 21
UNITAT 7SISTEMA DIÈDRIC. SUPERFÍCIES RADIALSCeL CM
1. Superfícies radials de vèrtex propi Concepte. Classificació. La piràmide. Classificació i elements.
El con. Classificació i elements.
2. Superfícies radials de vèrtex impropi Concepte. Classificació. El prisma. Classificació i elements.
El cilindre. Classificació i elements.
3. Seccions planes; interseccions amb rectes Secció plana, mètodes de determinació. Seccions planes
particulars. Intersecció recta-cos.
4. Desenvolupaments Concepte. Desenvolupament d’un prisma oblic.
Desenvolupament del con de revolució; rectificació.
UNITAT 8AMPLIACIÓ DEL SISTEMA DIÈDRICCeL CM
1. Representació del tríedre trirectangle Partint del triangle de les traces. Partint de les projeccions
dels eixos.
2. Interseccions entre superfícies de revolució Per plans auxiliars. Per contraprojecció. Determinació
d’interseccions; visibilitat del conjunt.
3. Ombres Ombra d’un punt. Ombra d’una recta. Ombres de plans i sòlids.
UNITAT 9NORMALITZACIÓ EN EL DIBUIX INDUSTRIAL I DE CONSTRUCCIÓCeL CI
1. La normalització Classificació de les normes. Organismes de normalització.
Normalització a Espanya.
2. Normes fonamentals Formats. Línies i usos. Retolació normalitzada.
3. Representació normalitzada de cossos Distribució de vistes. Vistes especials.
4. Talls, seccions i trencats Concepte de tall i secció; representació. Tipus de talls.
Tipus de seccions. Simplificació per trencat.
5. Elements roscats Tipus de rosques. Representació simbòlica de rosques.
6. Acotació Elements d’acotació. Sistemes de distribució de cotes.
Principis d’acotació.
7. Aplicacions de la normalització Especejament d’un conjunt mecànic. Dibuix arquitectònic.
UNITAT 10EL PROJECTECeL CM
1. Introducció El procés de disseny i fabricació: perspectiva històrica i situació
actual. Tipus de projectes. Parts del projecte. Planificació del
projecte. Tipus de dibuixos i plànols.
2. Elaboració d’un projecte Primeres idees. Estudis previs. Esbossos a mà alçada.
Avantprojecte. Croquisació de peces i conjunts. Dibuixos
acotats. Elaboració de la documentació gràfica: sistemes dièdric
i axonomètric. Normalització. Exposició i valoració. El dibuix en
perspectiva com a part del projecte.
UNITAT 11DIBUIX EN CAD. TRES DIMENSIONSCeA CD
1. Entorn de treball 3D Les finestres gràfiques. El sistema de coordenades personals
SCP. Maneres de visualització.
2. Superfícies i sòlids Superfícies. Sòlids. Regió.
3. Ordres de creació i edició de superfícies i sòlids Generar sòlids a partir de les 2D. Edició de sòlids.
4. Operacions booleanes en sòlids Unió. Diferència. Intersecció.
UNITAT 12DIBUIX EN CAD. ESPAI PAPERCeA CD
1. Espai paper
2. Obtenció de vistes a partir d’un sòlid 3D Solview (configurar vista) i soldraw. Creació del perfil d’un sòlid.
3. Acotació de vistes en espai paper
4. Visualització de sòlids en perspectiva cònica Crear càmeres. Visualització 3D.
5. Presentacions en espai paper i la seva impressió
UNITAT 13DIBUIX EN CAD. MODELATGE DE SÒLIDSCeA CD
1. Configuració del modelatge
2. La finestra rendera
3. Utilització de materials i textures
4. Assignació de llums i determinació d’ombres Llum puntual. Llum distant. Focus de llum.
5. Altres elements paisatgístics i efectes realistes
6. Realitzar renders d’instal·lacions senzilles
ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC 22
ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS
RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE
L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:
Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.
RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR
El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta
per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.
ecasals.cat VISUAL I PLÀSTICA / DIBUIX TÈCNIC 23
LLIBRE DIGITAL
Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats
que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només
per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.
Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i les activitats propis.
En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line. En els llibres de Batxillerat disposes de les avaluacions autoavaluables on-line.
Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.
S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.
COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA
Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.
23
TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS
ALS TEUS LLIBRES D’ESO I BATXILLERAT
EN UN SOL ESPAI.
MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES
Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles
en format off-line per a tauletes a la plataforma
Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat
de mostra de totes les novetats.
Servei personalitzat d’assessorament i suport
tècnic al docent:
SPC1501
editorialcasals.cat
ecasals.cat
Atenció al client
Tel. 902 107 007
Contacta amb el teu delegat
comercial per sol·licitar mostres.
NOU PROJECTE
DE SECUNDÀRIA
I BATXILLERAT
El millor aliat
per formar alumnes
competents!