FERNANDO LALANA “No sóc un escriptor vocacional”

El passat dia 7 de febrer va venir

al nostre centre l ’escriptor Fernando

Lalana, guanyador del premi Gran

Angular de l ’any 1985, disposat a

respondre a les preguntes de nois i

noies de 3r i 4t d ’ESO amb el risc que

això comporta...

- Bon dia, senyor Lalana, ens permet fer-li unes

preguntes?

- Oh, i tant!

- Doncs primer de tot m’agradaria preguntar-li

com se li va ocórrer de fer-se escriptor...

- La veritat és que no sóc un escriptor vocacional,

jo més aviat sóc home de ciències. Dedicar-me a

escriure va ser una decisió espontània. Ho vaig

decidir exactament el 20 de febrer de 1985 a un

quart de deu de la nit, quan vaig rebre la notícia

per part de la meva mare de que havia guanyat

el premi Gran Angular.

- ...I això deu haver afectat a la seva vida

familiar...

- No, no, tinc una família “estàndard” , i tenint la

sort que he tingut no em puc pas queixar.

- Havent escrit tants llibres, es deu bloquejar

alguna vegada... què fa per a desbloquejar-se?

- Bloquejar-se? Què és això? Com més llibres

escrius, més fàcil et resulta escriure’n de nous,

però el que de debò és indispensable és llegir

obres d’altres autors per a crear-ne les pròpies.

- Per a escriure, deu tenir alguna tècnica o algun

procediment...

- Sí, jo no escric un llibre fins que no el tinc TOT

pensat; de fet, escriure és el que menys

m’agrada de la meva feina, i el que més,

informar-me i pensar-lo. Un bon títol és

essencial.

- Com va canviar la seva vida després del seu

primer llibre?

- No va canviar en absolut. Era “El secreto de la

arboleda”, que va quedar finalista en el premi

- Vaixell de Vapor de 1983. Va ser dos anys

després que vaig decidir dedicar-m’hi.

- Per què escriu, majoritàriament, literatura

juvenil?

- L’únic motiu és molt simple: és en el que em

trobo més còmode; pot ser per l’extensió, ja que

la la mida estàndard d’un llibre per a adults és

d’unes 500 pàgines, i tan llarg em fa avorrir la

història.

- Quina és l’obra de la que se sent més orgullós?

- Com a satisfactòria en el sentit d’haver sigut més

ben rebuda pels lectors, diré que “Morirás en

Chafarinas”, la que van dur al cinema, però de la

que me’n sento més orgullós, la que m’omple

més és “La muerte del cisne”.

Fernando Lalana

Fernando Lalana

- Quin és el premi que ha significat més per a

vostè?

- El premi Cervantes; mai no havia tingut una taula

de celebritats per a mi. Després posaria al premi

Nacional de Literatura, ja que el fet de guanyar-

lo de tant jove em va ajudar molt a impulsar-me

en la meva carrera. Un altre premi, el Gran

Angular, que el vaig guanyar tres vegades, més

que res perquè era l’únic que hi havia.

- Moltes gràcies, senyor Lalana, per haver

contestat tan honestament a aquestes

preguntes.

- Ha estat un plaer.

- Espero poder tornar-lo a veure.

- El mateix li dic.

Fernando Lalana