En Santiago Rusiñol a través dels fons de l’Institut del Teatre
Carme Carreño i Pombar
Anna Valls i Pasola
1913 Escola Catalana d'Art Dramàtic. Adrià Gual. 1923 L’Ajuntament incorporà a l’Escola, el Museu del Teatre, la
Dansa i la Música. 1954 Obertura Museu al Palau Güell. 2000 Trasllat de l’Institut a la Ciutat del Teatre. Problemes d’espai Tancament temporal del Museu 2007 Programa d’exposicions en espais externs .
Projecte de digitalització i difusió del Museu a través d’internet
L’Institut del Teatre i el Museu de les Arts Escèniques
El fet teatral versus el museu de teatre
Les arts de l’espectacle, a diferència de la majoria d’altres arts – que culminen en una obra que pot perdurar a través dels anys – es caracteritzen pel seu caràcter efímer, pel fet que desapareixen tot seguit, després d’assolir el seu objectiu: la comunicació amb l’espectador.
Guillem-Jordi Graells
El fet teatral versus el museu de teatre
La documentació generada per la producció teatral participa del seu caràcter efímer
La vida útil de la documentació no supera l’abast temporal de l‘espectacle.
Els canals de distribució de la documentació s’emmarquen en l’àmbit de la representació i són destinats a l’espectador.
Els formats documentals mantenen el caràcter d’originalitat i llibertat de la manifestació artística.
El fet teatral versus el museu de teatre
El Museu de les Arts Escèniques recopila i cataloga la documentació generada per la producció teatral amb l’objectiu de conservar i difondre la memòria històrica del teatre català
Les persones i entitats que fan possible l’espectacle són la font de la nostra documentació
Els formats documentals són molt heterogenisLa documentació torna a ser d’utilitat, ara, per l’historiador
Santiago Rusiñol al Museu de les Arts Escèniques
Als fons documentals es conserven 695 documents sobre Santiago Rusiñol de tipologies i procedències diverses
L’abast cronològic s’inicia a finals del segle XIX i continua fins a l’actualitat
Els fons els trobem principalment dins les col·leccions: Artur Sedó Arxius particulars dels actors: Enric Borràs, Maria Morera,
Josep Santpere i Margarida Xirgu Fons dels pintors - escenògrafs: Oleguer Junyent, Maurici
Vilomara i Salvador Alarma Arxius fotogràfics de: Pau Audouard, Amadeu i Pau
Barceló i Ros Ribas
Santiago Rusiñol en els fons documentals de l’IT
En Santiago Rusiñol dramaturg Santiago Rusiñol i els actors Els espais teatrals de Santiago Rusiñol Santiago Rusiñol i el seu entorn
Santiago Rusiñol dramaturg
Santiago Rusiñol dramaturg
Manuscrits originals
L’Héroe
Els punxa-sàrries
Els immortals ( traducció)
La lletja
El bon policia
El místic
Els jocs florals de Canprosa
L' auca del senyor Esteve (El Naixement)
Santiago Rusiñol dramaturg
Còpies manuscrites
La cançó de sempre
La nit de l'amor
L'escudellòmetre
L'hereu Escampa
La intel·lectual
La merienda fraternal
Santiago Rusiñol dramaturg
Més de 300 exemplars de les seves obres de teatre.
Vida y dulzura L’alegria que passa; Jardí abandonat
Cigales i formigues
Santiago Rusiñol dramaturg
) Feminista El Místic
Santiago Rusiñol i
els actors
Santiago Rusiñol i els actors
L’actor Joaquim Viñas en l’obra L’alegria que passa. Foto Amadeo.
Santiago Rusiñol i els actors
Enric Borràs en Buena gente. Foto Audouard
Ramon Tor en La bona gent. Foto Amadeo
Santiago Rusiñol i els actors
Maria Morera en l’obra La
mare.
Assumpció Casals en l’obra La
mare.
Santiago Rusiñol i els actors
Carles Capdevila a L’auca
del senyor Esteve
Josep Santpere a L’auca del
senyor Esteve.
Santiago Rusiñol i els actors
Santiago Rusiñol amb els actors de L’ Auca del senyor Esteve. Teatre Victòria 1917.
Els espais teatralsde
Santiago Rusiñol
Els espais de Santiago Rusiñol
Maurici Vilomara. Decorat per l’obra La nit de l’amor . Teatre Català Romea 1905.
Els espais de Santiago Rusiñol
Oleguer Junyent. Decorat per l’obra L’auca del senyor Esteve. Teatre Victòria 1917.
Els espais de Santiago Rusiñol
Oleguer Junyent. Teatrí per l’obra L’Auca del senyor Esteve. Teatre Victoria 1917.
Els espais de Santiago Rusiñol
Fotografia de la representació de L’ Auca del senyor Esteve. Companyia ADB.
Gran Teatre del Liceu, 1956.
Els espais de Santiago Rusiñol
Fotografia de la representació de l’obra L’ Auca del senyor Esteve al Teatre Nacional de Catalunya l’any 1997
Els espais de Santiago Rusiñol
Els teatres…
Teatre Novetats
Teatre Català Romea
Teatre Català Principal
Els espais de Santiago Rusiñol
Programa de la temporada 1910/1911 del Teatre Principal de Barcelona
Els espais de Santiago Rusiñol
Programa de la temporada 1930/1931 del Teatre Català Novetats
Els espais de Santiago Rusiñol
Programa de la temporada 1966/1967 del Teatre Romea de Barcelona
Santiago Rusiñol i
el seu entorn
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Retrat d’Albert Llanas per Santiago Rusiñol, 1894/1895
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Elena Salvador pintada per Santiago Rusiñol l’any 1895
Pepe Riquelme pintat per Santiago Rusiñol l’any 1895
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Santiago Rusiñol
Interior de Maurice Maeterlinck
1898
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Santiago Rusiñol, Maria Guerrero, Fernando Díaz de Mendoza i Benito Pérez Galdós a Sitges l’estiu de 1903
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Santiago Rusiñol acompanyat de Claudio Rigol, Enric Borràs i Maurici Vilomara
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Caricatures d’en Passarell: personatges de l’Auca del senyor Esteve
Santiago Rusiñol i el seu entorn
Els nanos d’en Passarell: caricatures de Salvador Alarma, Oleguer Junyent, Maurici Vilomara
Quan veieu doncs, alçar la cortina, i veieu que l’obra, de tan natural, sembla que s’hagi fet sola, penseu que la comèdia és dintre; penseu lo que s’ha sofert per a escriure-la, per a fer-la admetre i per a ensajar-la; compteu que, per a venir al món, ha hagut de passar tantes trifulgues que sembla impossible que visqui; que ha deixat bocinets d’entranyes per tots els arbres de drap pintat; que hi ha bocins d’ungles, als bastiments, dels que han volgut esgarrapar, i gotes de sang de l’autor; però no el planyeu molt, que ja s’ho ha guanyat. Ha plorat, ha sofert, no ha dormit, però, en canvi d’això, ha viscut…
Santiago Rusiñol. El teatre per dins, 1910