-
7/23/2019 Empreses Democrtiques Per Innovar - Jordi Moreno
1/3
Direcci i Gesti de Serveis Socioeducatius Jordi Moreno SilvestreEmpreses democrtiques per innovar Abril 2015
INFORME ARGUMENTATIU
Empreses democrtiques per innovar
Ricardo Chiva Gmez
Espanya ha sigut histricament un pas on lemprenedoria social i el model dempreses
democrtiques no ha estat impulsada de la mateixa manera que sha fet en mltiples
pasos de la Uni Europea. Larticle planteja encertadament com el sector empresarial
innovador, que permet transformar el model productiu ha estat especialment rgid: les
legislacions han estat de caire conservador, poc transformador. Per posar un exemple,
mentre a molts pasos de la UE simpulsaven models de cotitzaci en funci dels
beneficis, a Espanya els autnoms tenen una quota fixa que desincentiva i dificulta
laccs de nous emprenedors a la creaci de nous projectes.
En aquesta lnia, Ricardo Chiva posa mfasi en la importncia de models productius que
no basin aquesta mateixa productivitat en la vigilncia del treballador: desconfiana,
jerarquia, obedincia de normes i poca predisposici a la innovaci, un fet que
converteix el nostre model productiu en poc competitiu a nivell global.
Identifico en les organitzacions participatives, democrtiques i plurals, on es dna veu
al treballador per innovar i emprendre noves maneres dentendre el model productiu,
juntament amb el model demprenedoria social a partir del treballador autnom i la
petita empresa, el futur que requereixen les poltiques socials per crear noves
estructures de protecci social ms sostenibles, integrades en territori i en el teixit
social. Entenc que si tenim un projecte innovador, unes persones que volen dur-lo a
terme, aquestes persones aconsegueixen el finanament necessari, qu millor que
aconseguir que a ms sigui econmicament viable per donar-li continutat en el temps i
construir un projecte slid?
Les poltiques demprenedoria social i de models democrtics de protecci social tenen
un paper crucial en la reducci de les desigualtats. s un tema molt complex, ja quecada cas s diferent, i malgrat la necessitat dagrupar les necessitats en funci duns
-
7/23/2019 Empreses Democrtiques Per Innovar - Jordi Moreno
2/3
Direcci i Gesti de Serveis Socioeducatius Jordi Moreno SilvestreEmpreses democrtiques per innovar Abril 2015
parmetres, tamb penso que unes poltiques socials veritablement efectives haurien
dimplicar una atenci i un programa individualitzat. Per establir programes
individualitzats tamb requereix moltes pautes (que sempre sn rgids i molt legislatius)
per tal de no crear ms desigualtats entre les ja existents.
A Catalunya, aquestes poltiques socials sn moltes vegades selectives i estan
estigmatitzades, de manera que els professionals del sector interpreten les necessitats
de cadasc i determinen quines persones accedeixen als recursos i quines no
compleixen els filtres. En aquest sentit, penso que lemprenedoria social ha de trobar
noves maneres dintegrar aquestes lleis per donar resposta a les necessitats socials de
la poblaci en general, i de tots els collect ius que treballem en leducaci social en
particular en el nostre cas, per establir nous mecanismes que aquestes necessitats i
donar-hi resposta duna manera ms efica i participativa.
Vull matisar, tamb, que enmig dunes poltiques pbliquesdinserci i eradicaci de la
pobresa i una promoci dels serveis mercantilitzats, lemprenedoria social t una tasca
ingent dintroduir la tica i la responsabilitat social en els projectes a desenvolupar en el
futur: observo poca predisposici de les grans empreses a introduir models organitzatius
democrtics. Podem identificar en el model productiu actual en el sector social, que hi
ha tot un espai de projectes a nivell pblic on les places pbliques i privades en centres
per als diversos collectius (menjadors socials, centres dacollida, CRAE, centres
ocupacionals, centres de dia, atenci especialitzada, residncies,...) en qu la oferta
global de serveis est molt dividida entre la destinada als pobres i la destinada als ms
rics (mercantilista). Observem com aquesta separaci fa que hi hagi una immensa
quantitat de poblaci, la que pertany a la franja intermdia, que no est atesa perqu
tenen rendes massa altes per als serveis pblics i massa baixes per entrar als serveis
mercantilitzats*. Ho podrem definir com: massa ric per ser pobre i massa pobre per
ser ric.
Penso que per reduir les desigualtats no s suficient amb els projectes demprenedoria
social que estan apareixent arreu del territori, no es poden limitar a establir discretes
ajudes per als collectius ms desafavorits, sin que cal un treball ms a fons on hi hagi
-
7/23/2019 Empreses Democrtiques Per Innovar - Jordi Moreno
3/3
Direcci i Gesti de Serveis Socioeducatius Jordi Moreno SilvestreEmpreses democrtiques per innovar Abril 2015
molta menys diferncia entre classes socials, comenant per afavorir el contrari del que
sest fent en aquesta poca de crisia nivell poltic. Aix doncs, les ajudes pbliques de
baix perfil i lexposici dels serveis socials al sistema capitalista noms fan que
augmentar i perpetuar aquestes desigualtats: un model productiu que malgrat potmillorar amb lauge de lemprenedoria social i les empreses democrtiques pot no ser
suficient per donar un gir i transformar el model actual. s el que duna manera ms
suau en Ricardo Chiva reflexa en la necessitat de qestionar i innovar de manera radical,
introduint en les empreses la importncia de la innovaci i un canvi en el model
productiu: aprofitar la crisi per promoure canvis que qestionin el model organitzatiu
actual.
Per acabar, observo com subtilment es produeixen aquests canvis i aquest augment de
la democrcia empresarial fent reunions entre directius i treballadors que abans no es
materialitzaven amb xit a lempresa on treballo. Durant els darrers anys estan sortint
tamb nombroses iniciatives demprenedoria social amb projectes dautnoms al meu
entorn, que impulsen especialment aquest model productiu basat en la necessitat i
importncia de fer participar els treballadors en la presa de decisions i fins i tot a animar-
te personalment a erigir-te en el propi lder dun petit i democrtic projecte creat des de
zero: la veritable llavor de la transformaci social.