Download - Empirisme
La ment és com un full de La ment és com un full de paper en blancpaper en blanc
John LOCKE
David HUME
Segles XVII-XVIIISegles XVII-XVIII
L’EMPIRISME
Corrent filosòfica contraposada en molts aspectes al racionalisme
Tema fonamental El problema del coneixement
Tesis més importants
L’origen del coneixement és l’experiència
negació de les idees innates dels racionalistes
El coneixement humà està limitat per l’experiència
Tot coneixement és coneixement d’ideesels empiristes i els racionalistes coincideixen en aquest punt.
Conclusió
nou concepte de raó dependent i limitada a l’experiència
pràctica
crítica amb els seus límits i possibilitats
Empeiría: paraula grega que vol dir experiència
negació o impossibilitat de la metafísica.
Ciències experimentals com a model.
Experiència (?).
Probabilitat.Evidència i intuïcióCriteri de veritat
Negació i impossibilitat
Possible i base del coneixement
Metafísica
Ciències experimentals.
MatemàtiquesCiència model
ExperiènciaRaóOrigen del
coneixement
Inductiu i experimental.
Deductiu i intuïtiuMètode
Negació. Idees adquirides. Idees innates
Innatisme
Criteri de veritat. Valoració.
En qüestiona la validesa
Concepció de l’experiència
Crítica. La raó està limitada.
Optimisme. La raó té capacitats il·limitades.
Concepció de la raó
EMPIRISMERACIONALISMECRITERI DE COMPARACIÓ
PROJECTE FILOSÒFIC
Doble finalitat
Aclarir què podem conèixerReflexionar sobre els problemes pràctics en els quals és necessariarribar a algun acord.
Vol elaborar una teoria del coneixement
Amb una finalitat pràctica
Moderar l’afany racionalista per saber-ho tot amb certesa
Adoptar una actitud de cautela davant de determinats problemes
Acceptar els límits del coneixement
Pretén evitar dos perills
El dogmatisme intolerantL’escepticisme total
I així Abandona els problemes metafísics
Se centra en allò que és accessible al coneixement humà
John LockeJohn Locke (1632-1704)
EL CONEIXEMENT HUMÀ
Es defineix exclusivament en funció de les idees, no de les coses
¿Què són? el que la ment contemplaTeoria representativa del coneixement
Origen Tota idea prové de l’experiènciaexternainterna
Tipus Idees simples: de sensació o de reflexió
Idees complexes: provenen de la Combinació d’idees simples per part del’enteniment.
Conèixer és percebre idees en la nostra ment
Té els seus límits
No és possible anar més enllà de les idees simplesLes idees simples són els materials únics del nostre coneixement
EL MÓN I LA CIÈNCIA
El món
Locke manté un realisme crític
L’ ésser humà té un coneixement
intuïtiu d’un mateix
demostratiu de Déu
sensible de les cosesperquè posseeix
una ment substancialque té plena consciència
que és fonament de La identitat personal
Les coses naturals són conegudes a través de les sensacions
tenen qualitatsprimàries
secundàries
que són representacions de les coses
La ciència
dividida en tres classesfísicaciència pràctica (ètica)doctrina dels signes
i així
física proporciona només un coneixement probableèticamatemàtiques proporcionen un coneixement cert
George BerkeleyGeorge Berkeley (1685-1753) • Filòsof i clergue irlandès, és considerat el fundador de
la moderna escola de l’idealisme. • Partint d’idees empriristes dedueix la no existència de
la realitat material (immaterialisme). • Si el nostre coneixement prové de la nostra
experiència i aquesta és subjectiva, aleshores el coneixement es redueix als nostres continguts mentals. (idees=simples representacions mentals).
• No podem saber amb certesa si el resultat del nostre coneixement es correspon a un objecte real o a un simple contingut mental.
• D’on provenen les nostres percepcions? Com és que no canvien de manera caòtica i desordenada? – La nostra ment rep les percepcions de Déu (causa
de les nostres idees)– Déu és el responsable de l’ordre i regularitat de les
idees.• Esse est percipi aut percipere: Ésser és ser percebut o
percebre.
DAVID HUME (1711-1776)DAVID HUME (1711-1776)• Va néixer a Edimburg, (Escòcia) l'any 1711 i morí 1776, també a Edimburg. • Estudià dret, sense vocació. • De jove va tenir una important depressió nerviosa, diagnosticada pel metge com a "malaltia dels instruïts" i per a la qual se li va prescriure com a medicina: "un règim a còpia de cervesa" que incloïa: "una pinta anglesa de vi claret cada dia" i passejades a cavall. • Va treballar un temps com a secretari i, amb els rèdits de la seva petita renda, va marxar a França a estudiar filosofia a Reims i després al col·legi de Jesuïtes de La Fléche, (1736).
• Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu (Mr.Hume l’ateu).• Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat d'Edimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués d'Anandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire. • Va ser bibliotecari a la Universitat d'Edimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història d'Anglaterra", i no cap llibre filosòfic.• Com a secretari de l'ambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau).•Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers d'Escòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg.
APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUMEAPUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME
DAVID HUMEDAVID HUME (1711-1776)(1711-1776)
PROJECTE FILOSÒFIC
“Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”)
Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l’home”unificar totes les ciències la ciència de la naturalesa
humana
a partir de les lleis d’associació d’idees
“Investigació sobre l’enteniment humà” 1748
Humeabandona els objectius de l’etapa anterior
objectiu elaborar una anàlisi de l’enteniment humàfixar els límits de la capacitat de coneixement
a partir de la distinció entre qüestions de fetrelacions d’ideesEl filòsof il·lustrat
Hume abandona el seu projecte anteriores dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode
descriptiuhistòric
“Investigació sobre els principis de la moral” 1751
defensa una teoria ètica revolucionària: l'emotivisme. L’origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de l'època: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic.
Crítica el racionalisme i segueix les idees de l'empirisme antic: R. Bacon, G. Occam. També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de l'empirisme de J.Locke i G.Berkeley; i el mètode experimental de I.Newton.
L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.
D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIESD. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES