Download - Els sons del català
ELS SONS DEL CATALÀ
[fu . ‘nɛ . ti . kə]? [ pə . ɾə . ,kɛ . koj . sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?
[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . ðəs . ku .
‘βɾɛ .ʃu]
PRIMERA PART: LA SÍL·LABA
Definició
• La síl·laba és la unitat mínima d’articulació de sons. Tots els sons de totes les llengües humanes s’articulen en forma de síl·labes.
• Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden tenir elements marginals.
• En català, el nucli és SEMPRE una vocal, i els elements marginals SEMPRE són consonants.
Estructura de la síl·laba
NUCLI(Obertura)
(Coda) Vocal
Simple: un sol element
Complexa: més d’un element
Simple: un sol element
Complexa: més d’un element
Consonant(s)
Consonant(s)
R I M A
Classificació de les síl·labes
• Estructural:– Síl·laba lliure la que no té coda– Síl·laba travada la que té coda– Síl·laba oberta la que no té obertura
• Funcional:– Síl·laba tònica la que té major força
articulatòria– Síl·laba àtona la que s’oposa a la tònica
perquè té menor força articulatòria
Estructures sil·làbiques del català
Ober-tura
Coda - 1 element 2 elements 3 elements
-Va
VCen
VCCarc
VCCCarcs
1 elementCVpa
CVCpam
CVCCparc
CVCCCparcs
2 elementsCCVpla
CCVCplat
CCVCCtrist
CCVCCC
Trists
SEGONA PART: LES VOCALS
Definició
• Articulatòria: so que es produeix sense que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre les cordes vocals i l’exterior
• Funcional: la vocal és la condició necessària i suficient per tenir una síl·laba, en català
Classificació de les vocals
• Segons el grau d’obertura de la boca:– + tancades– + obertes
• Segons la localització dins la boca:– + anteriors– + posteriors
Les vocals catalanes
Les vocals catalanes+ anterior + posterior
+ t
anca
da
+ o
bert
a
[i]
[e]
[ɛ]
[a]
[u]
[o]
[ɔ]
[ə]
El sistema tònic del català central+ anterior + posterior
+ t
anca
da
+ o
bert
a
[ˈi]
[ˈe]
[ˈɛ]
[ˈa]
[ˈu]
[ˈo]
[ˈɔ]
La reducció vocàlica en català central
Vocal tònica Vocal àtona
So Exemple So Exemple
[ˈi] [ˈpi] [i] [pi . ˈnɛ . ðə]
[ˈe] [kə . ˈre]
[ə]
[kə . rə . ˈɾo]
[ˈɛ] [ˈtɛ . rə] [tə . ri . ˈtɔ . ɾi]
[ˈa] [ˈka . zə] [kə . ˈzal]
[ˈɔ] [ˈkɔ . zə]
[u]
[ku . ˈzɛ . tə]
[ˈo] [təm . ˈbo] [təm . bu . ˈɾɛt]
[ˈu] [ˈu . nik] [u . ni . ˈtat]
La reducció vocàlica en català central
[ˈi] [i]
[ˈe]
[ə][ˈɛ]
[ˈa]
[ˈɔ]
[u][ˈo]
[ˈu]
El sistema àton del català central+ anterior + posterior
+ t
anca
da
+ o
bert
a
[i]
[u]
[ə]
TERCERA PART: LES SEMIVOCALS
Els diftongs
• Es diu que una síl·laba conté un diftong quan s’hi troba una semivocal.
• L’IEC proposa, ortològicament, que una vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant, [j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de nucli sil·làbic i en conseqüència necessita recolzar-se en una vocal) en uns contextos determinats.
Els tipus de diftong
• DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició de coda.
• DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en posició d’obertura.
• El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels diftongs decreixents, però rebutja els creixents.
• Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és imprevisible, sempre es marca ortogràficament.
Els contextos de diftong
• DIFTONG DECREIXENT– Sempre Quan no es produeix, l’hiat és
imprevisible.
• DIFTONG CREIXENT– Entre vocals: V + [j]/[w] + V– Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo,
gua, güe, güi, guo.– A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V
Diftong decreixent Diftong creixent
[ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə]
[ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən]
[ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə]
[ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo]
[ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər]
[ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə]
[ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan]
[əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs]
[ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi]
[ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə]
[ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə]
[ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs)
Uep! [ˈwep]
[ˈɔw] Cou [ˈkɔw]
[ˈow] Tou [ˈtow]
[ˈuw] Nuu [ˈnuw]
[əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]
QUARTA PART: LES CONSONANTS
Definició
• Articulatòria: són aquells sons que, en produir-se, l’aire topa amb algun tipus d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.
• Funcional: són aquells elements articulatoris que només poden aparèixer en posicions marginals dins la síl·laba.
Característiques de les consonants
• El so es produeix en un punt concret del tracte bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.
• L’aire troba obstacles de diferent naturalesa: MODE D’ARTICULACIÓ.
• Hi ha consonants que es produeixen sense vibració de les cordes vocals: SONORITAT.
• Les consonants s’estudien en funció, bàsicament, d’aquests tres elements.
El mode d’articulació (I)
• Segons el tipus d’obstacle amb què es troba l’aire, el MA pot ser:– Obstruent: constricció total o molt
important del pas de l’aire.• Oclusiu: obstrucció total + alliberament
sobtat.• Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux
turbulent.• Africat: obstrucció total + alliberament
fricatiu.
El mode d’articulació (II)
– Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire.• Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que
li dóna una sonoritat addicional.• Líquid: únics sons que poden ser els segons
elements d’obertures complexes.– Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca.– Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu
d’un articulador.– Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració.
• Aproximants: els articuladors s’aproximen lleument.
El punt d’articulació
• És el punt del tracte bucal on es produeix la màxima constricció de l’aire.– Bilabial: a la unió dels dos llavis.– Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius
superiors.– Dental: darrere els incisius superiors.– Alveolar: als alvèols superiors.– Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta
palatina.– Palatal: al sostre de la volta palatina.– Velar: al paladar blan (també anomenat vel del
paladar).
La sonoritat
• Segons si el so es produeix amb vibració o no de les cordes vocals, es classifiquen en:– SONS SORDS: es produeixen SENSE
vibració de les cordes vocals.– SONS SONORS: es produeixen AMB
vibració de les cordes vocals.– COMPTE!!!
• Només els sons obstruents poden ser sords.• Sempre que apareix un so sord, té el seu
equivalent sonor.
Les consonants catalanes