Download - Els egle xviii la crisi de l`antic règim
![Page 1: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/1.jpg)
El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim
Ciències socials, història - 4ESOsocials4.wordpress.com
![Page 2: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/2.jpg)
4ESO sortir
Concepte
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX).
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb
un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista.
L’Antic Règim
El terme
Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.
U1
![Page 3: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/3.jpg)
4ESO sortir
1.1. Demografia i economia
La terra era la principal font de riquesa. La propietat de la terra estava vinculada a: la
noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona.
SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials):― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials.― jurisdiccionals: impartir justícia, dret d’immunitat, dictar lleis, anomenar
càrrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (molí, forn…)
U1
Societat agràriaSOCIETAT AGRÀRIA
- 80% població- Poc productiva- Retràs tecnològic- Dependència del clima- Producció limitada- Rotació triennal amb
guaret- Impostos- Mala nutrició (no carn)- Revoltes (fam, preus,
misèria, pocs aliments...)
Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques.
![Page 4: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/4.jpg)
4ESO sortir
1.2. Economia de subsistència
Crisis de subsistència• Es tractava de crisis econòmiques
periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.
• Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).
• I una producció ramadera també insuficient.
LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS
MALES COLLITES
AUGMENT DEL PREU DEL BLAT
FAM
DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS
REDUCCIÓ DE LA VENDA DE
PRODUCTES ARTESANALS
ATUR
DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS
(dèficit pressupostari)
U1
REVOLTESDE FAM
![Page 5: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/5.jpg)
4ESO sortir
1.3. Indústria tradicional
Món rural(artesanal) Família pagesa
Unitat de producció bàsica
Treball domèstic
Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial)
factory system - manufactures
U1
SISTEMA GREMIALAgrupació d’artesans que controlava (monopoli) la
producció artesanal de cada ofici
CONTROL:- Tècniques de producció- Qualitat del producte- Preu final- L’accés a l’ofici
• Solidaritat col·lectiva• Tallers
Món urbà(artesanal i industrial)
domestic system
![Page 6: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/6.jpg)
4ESO sortir
1.4. Comerç i transport
Comerç interior
Comerç exterior
local i comarcal:
- Escassos excedents
- Baix nivell d’especialització
- Insuficiència dels transports (camins i carreteres)
- Mercats setmanals i fires anuals
U1
Institucions financeres
• Monopoli comercial• Controlat per grans companyies privilegiades
CAPITALISMECOMERCIAL
•Expansió colonial•Augment de la demanda
COMPANYIA DE LES ÍNDIES
COMERÇTRIANGULAR
![Page 7: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/7.jpg)
4ESO sortir
1.5. Expansió econòmicaU1- Relativa pau (1713).- Equilibri internacional.
Fort creixement demogràfic:
1650-1800: 100 a 200 milions d’habitants
- Pau- Absència d’epidèmies- Nous conreus
- Creix demanda- Alça de preus- Augmenten els guanys- Augmenta la producció
MONARQUIESvan potenciar el creixement econòmic:
- Manufactures- Protegir companyies comercials- Millores del transport marítim
(carreteres i canals)- Comerç colonial
![Page 8: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/8.jpg)
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre.
Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil.
- Desigualtat civil per naixement.- Privilegi jurídic.- Europa feudal.
![Page 9: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/9.jpg)
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1PRIVILEGIS:
- ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seves rendes.
- JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes.
- JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius.
- POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars.
- SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església.
TIPUS:• ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes,
marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei.
• NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort.
• BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.
MENTALITAT:• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.• El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.• Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni
amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.
NOBLESA
![Page 10: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/10.jpg)
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1ASPECTES:
- ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-.
- MORALS: tenen gran influència en la societat gràcies a l’educació, i la labor catequètica. Ajuden a mantenir una moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.
TIPUS:• ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els
segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals.
• CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).
• BAIX CLERGAT: d’origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble.
MENTALITAT:Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i altres donatius per serveis i llegats.
CLERGAT
![Page 11: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/11.jpg)
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o
ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil.
- Desigualtat civil per naixement.- Privilegi jurídic.- Europa feudal.
NOBLESA:- Posseïa la major part de les terres.
Concessions:- Honorífiques: espasa, banc a
l’Església, accés alts càrrecs...- Econòmiques: caça, exempció de
treballar en obres públiques...- Fiscals: no impostos, dret a cobrar-
los.- Judicials: desigual davant la llei.- Hereu: béns familiars.
- Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit).
- Vida ociosa, plena de luxes.
PrivilegiatsCLERO:
- Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política.
- Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres.
Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris.
Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida modesta, sense luxes ni privilegis.
![Page 12: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/12.jpg)
4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAT POPULAR:- 90-95% de la població.- Sense privilegis ni concessions.
BURGESIA:- Rendista, manufacturer, comerços...- Actiu econòmicament- Creixement econ.- Sense influència política (marginada
del poder).
No PrivilegiatsCLASES POPULARS:
- Artesans, servents, soldats, obrers...- Treballadors manuals agrupats- Delinqüents, captaires...
PAGESOS:- Serfs, arrendataris, esclaus...- 80 % població- Condicions dures de vida, impostos...
![Page 13: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/13.jpg)
4ESO sortir
Discurs de Lluís XV
3.1. Política: monarquia absoluta
Bossuet
U1MONARQUIA ABSOLUTA:
- Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial.- Autoritat divina.- Dirigia la política exterior.- Cap de l’exercit.
Limitacions del poder:- Poders locals i governs municipals.- Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (noblesa i clero)
Institucions:- Consell d’Estat (assessora)- Parlaments (Les Corts)
- Funcionaris, secretaris, alcaldes...- Mantenir sistema feudal (privilegis)- Senyoria jurisdiccional.- Exèrcit.
Lluís XIV
![Page 14: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/14.jpg)
4ESO sortir
Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES.
Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES
Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL
U1
Alternatives al model absolutsita:
3.2. Sistema polític: monarquia absoluta
![Page 15: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/15.jpg)
4ESO sortir
3.3. Un sistema polític absolutista
D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.
I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.
U1
RESISTÈNCIES I OPOSICIÓ:
![Page 16: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/16.jpg)
4ESO sortir
Resum: característiques de l’ARU1
L’ANTIC RÈGIM
SOCIETAT ESTAMENTAL
ECONOMIA PREINDUSTRIAL
MONARQUIA ABSOLUTA
Divisió en tres
estaments
Dues bases
Predomini del sector primari
Indústria artesana<
Impuls comercial
NoblesaClergat Classes populars
Immobilisme verticalPrivilegi
Producció de subsistènciaEndarreriment tècnic
Subsisteix el senyoriu
Gremis Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercialsMONOPOLI
Comerç interior: problemes
El rei controla tots els poders
Les persones no tenen drets
El rei és representant de Déu
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
![Page 17: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/17.jpg)
4ESO sortir
4.1. La Il·lustració (idees)U1Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa
PRECEDENTS: John Locke:- Divisió de poders- Igualtats drets- Pacte social
Isaac Newton:- Mètode científic
BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ:- Raó (entendre el món). Oposat al
principi d’autoritat.- Coneixement comporta educació i
progrés.- Tolerància- Codis morals- Llibertat i igualtat- Mobilitat social i mèrit- Naturalesa com a font de justícia i
bondat.- Felicitat.
Divisió de poders
![Page 18: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/18.jpg)
4ESO sortir
4.2. La Il·lustració (economia)U1PENSAMENT ECONÒMIC:
- Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.
NOVES IDEES ECONÒMIQUES:
- Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay).
- Liberalisme: Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith.
Adam Smith
Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà que li sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i els seus interessos, i que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres obligacions [...] la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics.
A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776
![Page 19: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/19.jpg)
4ESO sortir
4.3. La Il·lustracióU1PENSAMENT POLÍTIC:
LIBERALISME POLÍTIC
Montesquieu (1689-1755)
L’Esperit de les lleis (1748)
La divisió de poders:
Legislatiu: ParlamentsExecutiu: reiJudicial: independent
Voltaire (1694-1778)
Tractat sobre la tolerància (1763)
Contra la intolerància i la superstició
religiosa(deísme)
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)
El Contracte Social, Emili, Discursos...
- L’ésser humà és bo per naturalesa; la societat el corromp.
- Les persones cedeixen la soberania a un poder superior (un govern): CONTRACTE SOCIAL.
![Page 20: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/20.jpg)
4ESO sortir
Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.
Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.
Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.
L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert.
VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
U1 4.4. La Il·lustració
![Page 21: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/21.jpg)
4ESO sortir
U1
Sistema domèstic de treball
(domestic system)
Fora del control dels gremis
Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre famílies pageses
Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari
L’empresari agafa el producte
L’empresari distribueix o
ven la producció
Augment de la producció
Altres formes de producció:- manufactures reals- factory system (industrial)
Manufactures
![Page 22: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/22.jpg)
4ESO sortir
U1 Evolució demogràfica
![Page 23: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/23.jpg)
4ESO sortir
Societat estamentalU1
![Page 24: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/24.jpg)
4ESO sortir
Societat estamentalU1
![Page 25: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/25.jpg)
4ESO sortir
U1 Esquema de la monarquia i sistema espanyol
![Page 26: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/26.jpg)
4ESO sortir
U1 Absolutisme
És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans.
Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766
![Page 27: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/27.jpg)
4ESO sortir
U1 J. Locke: la societat civil
En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la ley natural, cediéndolo a la comunidad, entonces y solo entonces se constituye una sociedad política o civil. Ese hecho se produce siempre que cierto número de hombres que vivían en el estado de naturaleza se asocian para formar un pueblo, un cuerpo político, sometido a un gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquier gobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que es lo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre según convenga al bien público o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre que se requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propias suyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y los coloca dentro de una sociedad civil.
J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 1690
![Page 28: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/28.jpg)
4ESO sortir
U1 Esquema: divisió de poders
![Page 29: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/29.jpg)
4ESO sortir
U1 Montesquieu: separació de poders
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...]
En l’estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot.
MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748
![Page 30: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/30.jpg)
4ESO sortir
U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res.
J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762
![Page 31: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/31.jpg)
4ESO sortir
U1 Bossuet: justificació de l’absolutismeLa palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obráis así? (Eclesiastés, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podría ni hacer el bien ni reprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a él; la única defensa de los particulares contra el poder público debe ser su inocencia. Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo. […] Es preciso obedecer a los príncipes como a la justicia misma. Ellos son dioses y participan de algún modo de la independencia divina. Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El príncipe puede corregirse a sí mismo si se da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haber remedio en su autoridad. Solo al príncipe pertenece el mandato legítimo; por tanto, solo él posee la fuerza coactiva. […]El príncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza está por encima de los pequeños intereses; más aún, toda su grandeza y su interés natural consisten en que el pueblo permanezca, pues si falta, él ya no será príncipe. Por tanto, no hay mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene más interés en la conservación y en la grandeza del propio Estado.
J. B. BOSSUET, La política sacada de las propias palabras de las Sagradas Escrituras, 1709 (publicació pòstuma)
![Page 32: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/32.jpg)
4ESO sortir
U1 Enciclopèdia: “privilegi”Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la societat i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de privilegis:
1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement o del seu estat [...]2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es tornés als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la noblesa, el deure de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que fan i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...].
DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752). Article «Privilegi», redactat per Jaucourt
![Page 33: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/33.jpg)
4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII
![Page 34: Els egle xviii la crisi de l`antic règim](https://reader031.vdocuments.co/reader031/viewer/2022021921/58eeb31d1a28ab5d0b8b46c3/html5/thumbnails/34.jpg)
4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII