Download - Els animals Grup 1
1
ELS ANIMALS
Diego Barahona
Andrea Castarnado
Paula García
Bernat Jou
Josefina Mesner 1r ESO C
2
ÍNDEX Invertebrats
Graella de característiques................................................................................................................................................................................. .............3
Porífers..................................................................................................................................................................................................................... .............5
-Demospongiae......................................................................................................................................................................................................... ............7
Cnidaris..................................................................................................................................................................................................... .............................8
-Cotylorhiza tuberculata...................................................................................................................................................................... ...........................10
Anèl·lids...............................................................................................................................................................................................................................12
-Cuc de terra......................................................................................................................................................................................................................14
Mol·luscs..............................................................................................................................................................................................................................16
-Tridacna gigas....................................................................................................................................................................................................... ............18
Artròpodes..........................................................................................................................................................................................................................20
-Pholcus phalangioides.....................................................................................................................................................................................................22
Equinoderms.......................................................................................................................................................................................................................23
-Astropecten irregularis.................................................................................................................................................................................................25 Vertebrats
Graella de característiques................................................................................................................................................................................. ...........27
Aus........................................................................................................................................................................................................................................31
-Agapornis roseicollis......................................................................................................................................................................................................33
Mamífers............................................................................................................................................................................................... ..............................35
-Eutamias sibiricus...........................................................................................................................................................................................................37
Rèptils..................................................................................................................................................................................................................................38
-Anaconda...........................................................................................................................................................................................................................40
Peixos...................................................................................................................................................................................................................................42
-Paracanthurus hepatus............................................................................................................................. .....................................................................44
Amfibis................................................................................................................................................................................................................................46
-Granota roja............................................................................................................................................................................................................. ........48
3
Grups
PORÍFERS
CNIDARIS
ANÈL·LIDS
MOL·LUSCS
ARTRÒPODES
EQUINODERMS
Ca
rac
terí
stiq
ue
s g
en
era
ls · Aquàtics
· Formes
irregulars: en
tamany i en
forma
· Viuen fixes en
un lloc
· Cos tou i amb
porus.
·Filtradors
· S’alimenten
de protoctists.
· Aquàtics
· Presenten dues
fases
· Viuen fixos
· Cos tou
· Viuen en tubs i
galeries
· Tenen un grup
d’anells engrossits
· Cos tou, allargat i
cilíndric
· Terrestres i
aquàtics
· Terrestres o aquàtics
· Cos tou
· Terrestres o
aquàtics
· Esquelet extern
· Cos dividit en
segments
· Apèndix articulat
· Marins
· Aspecte molt variable
· Viuen als fons sorrencs o
rocosos del mar i oceans
de tot el mon
· Són filtradors de l’aigua
del mar
Parts
1.- Òscul
2.- Camara
interna
3.- Orificis
inhalants
4.- Coanòcits
5.- Flagel
1.- Cavitat
gastrovascular
2.- Cèl·lula urticant
3.- Tentacles
4.- Boca
1.- Anells
2.- Ulls
3.- Boca
4.- Quetes
5.- Clitel
1.- Tentacles tàctils
2.- Boca
3.- Ulls
4.- Cavitat paleal
5.- Peu
6.- Ràdula
1.- Cap
2.- Ulls
3.- Boca
4.- Ales
5.- Potes
6.- Abdomen
7.- Tòrax
8.- Antenes
1.- Esquelet intern
2.- Conducte radial
3.- Peu ambulacral
4.- Canal circular
4
Grups
· Esponges
· Meduses
· Pòlips
· Poliquets
· Oligoquets
· Hirudinis
·Gasteròpodes
· Cefalòpodes
· Bivalves
· Crustacis
· Miriàpodes
· Aràcnids
· Insectes
· Estrelles
· Eriçons de mar
5
Hàbitat: La gran majoria habiten en els mars; des de la costa marina fins als
set mil metres de profunditat.
Característiques: 1-Aquatics.
2.Formes irregulars: tamany i forma.
3-Viuen fixes en un lloc.
4-Cos tou i amb porus.
5-S’alimenten dels protoctists.
Parts: Òscul (forat d’una esponja de mar)
Cambra interna.
Orificis inhalants.
Coanòcits.
6
Ex. Callyspongia plicifera, Axinella damicornis.
Imatge parts:
Ex. Fotos:
7
DEMOSPONGIAE:
Regne: Animalia.
Filum: Porifera.
Classe: Demospongiae.
Hàbitat:
Al fons del mar.
Reproducció:
Asexual.
Alimentació:
De partícules de matèria orgànica
Vida social
Característiques de l’animal
-Les demosponges posseeixen un esquelet compost per espícules de sílice juntament amb fibres
proteiques.
-La classe conté el 90% de totes les espècies d'esponges.
-Les demosponges són asimètriques.
8
Hàbitat Són essencialment marins (99%). La resta són d'aigua dolça, com la
hidra, o certes meduses de grans llacs africans com la medusa
Craspedacusta. Són sempre aquàtics.
Característiques 1. Aquàtics
2. Presenten dues fases
3. Viuen fixos
4. Cos tou
Parts: · Cavitat gastrovascular: cavitat interna de certs animals on van a
parar els aliments i es realitza la digestió
· Cèl·lula urticant: Cèl·lules que s'ajunten al estomocordat de les
persones i degeneren en úlceres o urticàries.
· Tentacles: Òrgans allargats flexibles que són presents en alguns
animals.
9
Ex. Cotylorhiza tuberculata, Turritopsis nutricul
Imatge parts
Ex. fotos
10
Regne: Animal
Filum: Cnidaris
Classe: Scyphozoa
Ordre: Rhizostomeae
Família: Cepheidae
Gènere: Cotylorhiza
Espècie: Cotylorhiza tuberculata
Hàbitat:
Aquesta és una espècie, vivint en la superfície a alta mar, a mar obert. No obstant això necessiten
d'aigües poc profundes per al cicle de reproducció, ja que necessiten un substrat rocós succint.
D'aquesta manera s'apropen a la costa per realitzar part del seu cicle vital. Prefereix aigües calentes i
temperades.
Reproducció:
El cicle de vida típic d'una medusa típica es produeix per la fecundació després de l'expulsió dels
gàmetes (òvuls i esperma), ja que hi ha meduses d'ambdós sexes.
Alimentació:
S'alimenten de petits animals (peixos, invertebrats, incloses altres meduses), que prèviament
immobilitzen gràcies a la injecció de toxines, contingudes en els seus cnidòcits i posteriorment les
atreuen cap a la boca amb els seus tentacles i braços orals.
Vida social
No és difícil veure-les acompanyades per un seguici de juvenils d'algunes espècies de peixos que són
immunes a les toxines d'aquesta medusa i busquen refugi entre els braços de la mateixa (sorells,
serioles, salpes i bogues).
11
Característiques de l’animal
Es troba al mar Mediterrani , el mar Egeu i el mar Adriàtic.
Aconsegueix fins a 15 cm de diàmetre , sent el màxim registrat de 25 cm.
La picada d'aquesta medusa té molt poc efecte o cap al home.
12
Hàbitat Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran fílum de cucs
segmentats en anells, que comprèn més de 17.000 espècies vivents,
que inclouen, entre d'altres Es troben en ambients marins des de les
zones intermareals fins a les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça, i a
entorns terrestres humits.
Característiques Els anèl·lids es consideren membres dels lofotrocozous, un "súper-
fílum" de protòstoms que també inclou als mol·luscs, braquiòpodes,
platihelmints i nemertins
Parts Anells
Ulls
Quetes
Boca
13
Ex. Els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres.
Imatge parts
Ex. Fotos
14
Regne: animal
Filum: invertebrats
Classe: clitellata
Ordre: Haplotaxida
Família:
Gènere: nereis
Espècie:
Hàbitat:
Un cuc de terra és qualsevol anèl•lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres
Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta
perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la
ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i
alhora l'enriqueixen (incorporen sobretot nitrogen a la terra).
Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc vermell (Eisenia foetida) que és una espècie molt
utilitzada en el compostatge casolà de tipus vermicompost atesa la seva fàcil adaptació i reproducció.
Reproducció:
Encara que moltes espècies es reprodueixen asexualment i utilitzen mecanismes similars per a
regenerar-se després de danys importants, la reproducció sexual és el mètode habitual en les
espècies de les quals se n'ha estudiat la reproducció. Una minoria dels poliquets vivents dels quals
se'n coneix la reproducció i el cicle vital produeixen larves trocòfores, que viuen com a plàncton i
aleshores s'enfonsen i fan la metamorfosi a adults en miniatura. Els oligoquets són sempre
hermafrodites i produeixen una pupa en forma d'anell que envolta els seus cossos, en la que els ous i
les cries s'alimenten fins que estan llestes per a sorgir.
Alimentació:
Els cucs de terra sostenen les xarxes tròfiques terrestres, essent depredats i airejant i enriquint el sòl.
L'excavació de galeries que efectuen els poliquets marins, que constitueixen un terç de totes les
Foto animal
15
espècies que viuen a prop de la costa, potencia el desenvolupament dels ecosistemes facilitant que
l'aigua i l'oxigen penetrin al terra marí. A més a més de millorar la fertilitat del sol, els anèl·lids
serveixen als humans com a menjar i com a esquers.
Vida social
Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres
Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta
perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la
ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i
alhora l'enriqueixen.
16
Hàbitat: Gairebé tots els mol·luscs són aquàtics: marins la majoria, però alguns
viuen en aigua dolça. Els pocs que habiten el medi terrestre,
necessiten un ambient molt humit i entre aquests, figuren alguns
gasteròpodes adaptats a aquest tipus de vida com els invertebrats de
majors dimensions.
Característiques: · Terrestres o aquàtics
· Cos tou
Parts: 1.- Tentacles tàctils - Òrgans allargats flexibles que estan presentes
en alguns animals.
2.- Boca - Obertura corporal per la que s’ingereixen aliments.
3.- Ulls - Òrgan del sentit de vista del sistema sensorial
4.- Cavitat paleal - Camara que forma el mant de los mol·luscs
5.- Peu - Estructura biològica i la part final de les extremitats
inferior
17
Ex. Hélix aspresa, Nautilus, Tridacna gigas
Imatge parts:
Ex. Fotos:
18
Tridacna gigas Regne: Animalia
Filum: Mollusca
Classe: Bivalvia
Ordre: Veneroida
Família: Cardiidae
Gènere: Tridacna
Espècie: T. gigas
Hàbitat:
Solen habitar en aigües assolellades, en fons sorrencs o vessants d'esculls coral·lins. El seu rang de
profunditat és fins a 20 m.
Reproducció:
L'espècie arriba a la maduresa sexual als 9-10 anys. Són animals protándrics, que neixen tots
mascles, però després de l'any es converteixen en hermafrodites simultanis. La fertilització és
externa, expulsen primer l'esperma i després els ous, per evitar la autofertilització.
Alimentació:
S'alimenten dels catabòlits de l'alga (especialment carboni).
Vida social
Es molt pacífica.
19
Característiques de l’animal
Els adults posseeixen petxines grans i gruixudes, sense estries.
Les juvenils poden tenir alguna estria a la closca.
Les juvenils també poden tenir projeccions tubulars prop del umbó.
Quan els espècimens grans són vistos des de dalt, les parts superiors de les seves petxines
tenen de 4 a 5 projeccions triangulars orientades cap a dins.
El sifó inhalant no té tentacles.
A mesura que la cloïssa creix, perd la seva glàndula biso, i depèn del seu pes i la seva mida
per mantenir-se en el seu lloc.
20
Hàbitat
Aquàtics i terrestres.
Característiques Pocs mil·límetres de mida
Alguns mesuren un metre
Parts Ales: Per volar
Antenes: Per sentir la vibració
Ulls: per veure
Boca: per on mengen
Potes: caminar, nadar, córrer...
21
Ex. Aranyes, mosques…
Imatge parts
Ex. fotos
22
Regne: Animalia
Filum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Família: Fòlcids
Gènere: Folcus
Espècie:
Hàbitat: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc
regulars que va abandonant per fer-ne de noves.
Reproducció: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc
regulars que va abandonant per fer-ne de noves.
Alimentació: S'alimenta de petits insectes que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els
mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid
resultant.
Vida social: Aquestes aranyes no tenen vida social
Característiques de l’animal:
El cos és allargat, està recobert d'una pell dura i està dividit en cefalotòrax i abdomen. Té 8 potes
molt llargues i primes. Té 6 ulls repartits en dos grups de tres. És de color gris marronós. Fa 8 mm
(mascle) o 9 mm (femella).
Al final de l'abdomen hi té uns òrgans anomenats fileres on fabrica el fil de seda per fer la teran
Foto animal: Pholcus phalangioides.
23
Hàbitat: Tots els equinoderms són marins, ja que són incapaços de sobreviure
en aigua dolça o en terra perquè la concentració salina del seu medi
intern és igual a la del medi extern i no tenen estructures
respiratòries. No obstant això, al mar estan distribuïts en tots els
oceans i profunditats.
Característiques: • Marins
• Aspecte molt variable
• Viuen als fons sorrencs o rocosos del mar i oceans de tot el mon
• Són filtradors de l’aigua del mar
Parts: 1.- Esquelet intern – Estructures rígides o semirígides dins del cos
2.- Conducte radial - Nervi al cos humà que supleix terminacions nervioses a
músculs del braç, avantbraç, canell, i mà
3.- Peu ambulacral - Constitueixen el sistema de locomoció dels equinoderms
4- Canal circular
24
Ex. Odontaster penicillatus, Astropecten irregularis
Imatge parts:
Ex. Fotos:
25
Astropecten irregularis
Regne: Animalia
Filum: Echinodermata
Classe: Asteroidea
Ordre: Paxillosida
Família: Astropectinidae
Gènere: Astropecten
Espècie: Brisingida, Forcipulatida, Notomyotida,
Paxillosida, Spinulosida, Valvatida, Velatida
Hàbitat:
A menut es troba enterrada parcialment en sorra o fang, entre 10 i 30 m, encara que s’ha trobat a
1000 m de profunditat.
Reproducció:
Només cal un sol braç i la cinquena part del disc central per regenerar una estrella completa. Són
capaços a més de reproduir-se asexualment mitjançant l'escissió del disc central, o el despreniment
de braços complets, regenerant les parts restants, encara que lentament.
Alimentació:
S’alimenta de mol·luscs, altres equinoderms o fins i tot peixos.
Vida social
26
Característiques de l’animal
Simetria: Simetria radial, el cos queda dividit en cinc regions, que es disposen al voltant d’un
disc central.
El cap no es diferencia de la resta del cos.
27
ANIMALS VERTEBRATS
Grups AUS
MAMÍFERS
RÈPTILS
PEIXOS
AMFIBIS
Ca
rac
terí
stiq
ue
s g
en
era
ls
1.-Vertebrats
homeoterms
2.- Tenen plomes.
3.- Volen
4.- Tenen sacs aeris
1.- Vertebrats
homeoterms de vida
terrestre i aquàtica.
2.- Gran diversitat de
formes i mides
3.- Tenen pèl.
4.- Els primers anys de
vida s’alimenten de la llet
que es produeix a les
mamelles de les femelles
progenitores.
1.-Vertebrats
poiquiloterms
terrestres
2.- Pell coberta
d’escates gruixudes i
dures.
3.- Muden la pell.
4.- Habiten en
ambients càlids i
temperats.
5.- Mida variable.
1.-Vertebrats poiquiloterms
aquàtics
2.- Viuen en mars i oceans.
4.- Forma de fus.
1.-Vertebrats poiquiloterms
que necessiten viure a prop
de l’aigua
2.- Tenen la pell nua, sense
escates i sempre humida
3.- Cap gran i aplatat
4.- Tronc ample i sense coll
5.- Fan la metamorfosi
6.- Viuen en zones amb
aigua
Parts
1.- Cap
2.- Bec
3.- Tronc
1.- Cap
2.- Nas
3.- Boca
1.- Cap
2.- Tronc
3.- Cua
1.- Aletes dorsals
2.- Opercle
3.- Cloaca
1.- Cloaca
2.- Orifici nasal
3.- Parpella
28
4.- Ales
5.- Escates
6.- Cua
7.- Obertures
nasals.
8.- Obertures
auditives
9.- Sacs aeris
4.- Mamelles
5.- Orelles
6.- Tronc
7.- Cua
8.- Pèl
4.- Orificis nasals
5.- Ulls
6.- Boca
7.- Timpà
4.- Aleta anal
5.- Aleta pelviana
6.- Aleta pectoral
7.- Aleta caudal o cua
8.- Cap
9.- Brànquies
4.- Timpà
29
Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS
Grups
· Placentaris
· Marsupials
· Monotremes
· Quelonis
· Saures
· Ofidis
· Crocodilians
· Condrictis
· Osteïctis
· Anurs
· Urodels
· Àpodes
30
31
Hàbitat:
Viuen en els boscos.
Característiques:
Són vertebrats homeoterms (capaços de
controlar la seva temperatura interior
independent de quina sigui la del medi.
Pocs centímetres de longitud i altres que
poden ser mes de dos metres.
Parts:
Bec.
Obertures auditives.
Obertures nasals.
Escates.
Cua.
32
Ex. Agriocharis ocellata. Amazona viridigenalis.
Imatge parts
Ex. Fotos
33
Agapornis roseicollis
Regne: Animalia.
Filum: Chordata.
Classe: Agulies.
Ordre: Psittaciformes.
Família: Psittaculidae.
Gènere: Agapornis.
Espècie: au psitaciforme.
Hàbitat:
viu en les regions seques, prop d'aigua estancada permanent.
Reproducció:
Dues femelles s'aparellen no hi ha femelles que tinguin 10 o 12 ous, és que
estan posant els 2.
Alimentació:
Mengen una barrella de llavors i pipes, sobretot llavors tant seques com
germinades.
Vida social:
El típic cicle de vida en captivitat del Agapornis roseicollis és de 15 a 25
anys.
34
Característiques de l’animal:
Són vertebrats homeoterms (capaços de controlar la seva
temperatura interior independent de quina sigui la del medi.
Pocs centímetres de longitud i altres que poden ser mes de dos
metres.
35
Hàbitat L'hàbitat dels mamífers és molt variat i ampli, els trobes en
terra i en aigua. A la selva i al desert, al tròpic o als pols.
Característiques: 1. Homeoterms
2. Terrestres i aquàtics
3. Tenen pèl
4. Els primers anys de vida s’alimenten de la llet que es produeix
a les mamelles de les femelles progenitores
Parts: · Cap: Part superior del cos de l'home i superior o anterior del
de molts animals, on es troben alguns òrgans dels sentits i el
cervell.
· Tronc: És una de les parts fonamentals del cos junt al cap i
membres.
36
Ex. Eutamias sibiricus, Pan troglodytes, Elephas maximus
Imatge parts
Ex. fotos
37
Regne: Animal
Filum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Rodentia
Família: Sciuridae
Gènere: Eutamias
Espècie: Eutamias sibiricus
Hàbitat:
Habita al nord d'Àsia, des del centre de Rússia a la Xina, Corea, i Hokkaidō, al nord del Japó. Viu
en hàbitats boscosos amb un sotabosc arbustiu. Ha colonitzat parts de l'est i centre d'Europa, a
causa de fuites de la captivitat.
Reproducció:
L'aparellament s'inicia després de l'hivern, al mes d'abril. Després de l'aparellament, els
esquirols tornen a la seva vida solitària. Tenen rangs de gestació de 35 a 40 dies.
Alimentació:
S'alimenten d'arbustos, bolets, baies, ocells i altres animals petits
Vida social
En contrast amb la seva vida solitària, s'agrupen en parelles a l'hivern.
Característiques de l’animal
Els seus enemics són les aus rapinyaires, mustèlids i gats.
Generalment viuen de 6 a 10 anys.
Típiques de l'esquirol de Sibèria són les cinc franges blanques i fosques al llarg de
l'esquena. Mesura de 18 a 25 cm de llarg, dels quals un terç pertany a la cua. El pes dels
adults depèn de l'època de l'any, però és normalment de 50 a 150 g. La seva grandària és
relativament petit en comparació amb altres esciúrids.
38
Hàbitat : Se'ls troba en cada continent excepte l'Antàrtida, i la majoria
dels països compten amb almenys una espècie de rèptil terrestre
Poden trobar rèptils en cada classe d'hàbitat concebible, des del
desert més sec i calorós fins a la selva més humida i vaporosa.
Són especialment comuns en les regions tropicals i subtropicals
d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica, on les altes temperatures i la
gran diversitat de preses els permeten créixer amb força.
Característiques 1. - Són vertebrats terrestres, amb el cos generalment cobert d'escates.
2. - Tenen extremitats curtes i laterals o no en tenen.
3. - Tenen la pell coberta d'escates, escuts o plaques còrnies.
4. - Són de sang freda i passen l'hivern ensopits.
5. - Tenen respiració pulmonar i cutània (pell).
6. - Es reprodueixen per ous, que generalment no incuben, ja que tenen
fecundació interna.
7. - El seu cor té dues aurícules i un ventricle amb una o dues cavitats.
39
Ex. cocodrils, gavials, caimans i al·ligàtors
Imatge parts
Ex. Fotos
40
Regne: Animal
Filum: Vertebrats
Classe: Sauropsida
Ordre: Squamata
Família: Boidae
Gènere: Eunectes
Espècie: E. Beniensis-E. Deschauenseei-E. Murinus-E. notaeus
Hàbitat: Pantans i rius tropicals de Sudamericá i de la isla de Trinidad.
Reproducció: L'aparellament de l'anaconda es produeix entre els mesos d'abril i maig; les
femelles atreuen als mascles mitjançant un senyal olfactiva, i aquests es congreguen entorn
d'elles al llarg de diverses setmanes. En l'última fase del festeig, fins a una dotzena de mascles
s'enrosca al voltant de la femella, lluitant per accedir a la claveguera d'aquesta, formant una
bola característica; poden romandre enroscats d'aquesta manera fins a 15 dies, moltes
vegades en aigües poc profundes, fins que la femella-més gran i més forta-escull al vencedor.
Durant la còpula pròpiament dita, els esperons del mascle estimulen la regió cabal de la
femella; ambdues clavegueres entren en contacte, i les cues s'enrosquen mentre es produeix
sssssssla inseminació.
Alimentació: Un cop maten a la seva presa, se l'empassa completament. El procés de
digestió pot durar diversos dies, encara que la presa és molt gran pot arribar a dues setmanes.
Mentrestant, l'anaconda, es trobarà en letargia. Les contraccions musculars digestives són tan
forts que pot sentir-se com, dins de la serp, els ossos de la seva presa van sent triturats.
Poques vegades es mou fins que digereix el que engoleix i torna a sentir fam.
Vida social: La seva vida es solitaria
41
Característiques de l’animal: Aquesta grandària és més sorprenent en vista de l'escassa
longevitat de l'animal, que poques vegades supera els 15 anys, encara que es documenten
casos de fns a 50 anys. Està entre els 10 animals més poderosos del món segons els zoòlegs.
42
Hàbitat: Els peixos poden viure en molts habitats marins, sempre que siguin de la seva
habiteu: rius, llacs, mars etc... fins als pots tenir a casa en una peixera, però un
peix necessita diferents tipus d'aigua.
Altre peix que no sigui de la mar no podria estar en aigua salada, simplement
moriria, i quan compris un peix verifica que tipus d'aigua és, per tenir-lo com en el
seu habitat real.
Característiques: Són vertebrats poiquiloterms aquàtics i viuen en mars i oceans. Tenen forma de
fus.
Parts:
1.- Aletes dorsals - L'aleta dorsal és un tipus d'aleta present a la regió dorsal
d'alguns grups polifilètics d'animals com els peixos
2.- Opercle - Estructura anatòmica còrnia o calcària que existeix en molts (però no
a tots) els grups de gasteròpodes.
3.- Cloaca - Cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final del tracte digestiu, a
la qual conflueixen també els conductes finals dels aparells urinari i reproductor.
4.- Aleta anal - Aleta imparell situada immediatament darrere de l'anus
5.- Aleta pelviana – Esta situada immediatament davant de la part posterior.
6.- Aleta pectoral – Estan després de la obertures de les brànquies.
7.- Aleta caudal o cua – Extrem posterior del cos d’un animal.
9.- Brànquies - Òrgans respiratoris de nombrosos animals aquàtics
43
Ex. Paracanthurus hepatus, Anphiprion percula, Carcharodon carcharia
Imatge parts:
Ex. Fotos:
44
Paracanthurus hepatus
Regne: Animalia.
Filum: Chordata.
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes.
Família: Acanthuridae
Gènere: Paracanthurus.
Espècie: P. hepatus.
Hàbitat:
Viu en diferents llocs del planeta, encara que en cap és comú.
Reproducció:
Triguen molt de temps a aconseguir la maduresa sexual, prop de dos anys. No presenten
dimorfisme sexual, excepte la coloració dels mascles, que canvia de color a un to celeste quan
es reprodueixen.
Alimentació:
Les larves requereixen durant diversos mesos d'una alimentació a força de plàncton. Els adults
són omnívors i s'alimenten de plàncton i principalment de macro algues.
Vida social
Espècie relativament pacífica amb altres peixos diferents als pertanyents a la seva família. Amb
aquests últims s'enganxarà en terribles baralles territorials que es veuran accentuades amb
peixos de la mateixa espècie o altres pertanyents la família.
45
Característiques de l’animal
És d'un intens blau i la seva llom presenta dues ratlles negres. En estat salvatge pot arribar als
30 cm. En aquaris i depenent de la mida del mateix rarament superen els 15 cm. Aconsegueix
una mida màxima entre els 25 i els 30 cm.
46
Hàbitat Tot i que els amfibis prefereixen els hàbitats tropicals (i és en
aquestes zones que hi ha la màxima diversitat), també han
colonitzat una varietat d'altres hàbitats. Se'ls troba tant
als deserts com les coves, en aiguamolls i a les regions polars. Tot i
que algunes poques espècies poden sobreviure en aigua salabrosa
i fins i tot aigua marina
Característiques 1. Són vertebrats adaptats a la vida aquàtica i terrestre.
2. Tenen el cos recobert només per la seva pell romanent
humida proveïdes de glàndules mucoses.
3. Tenen 4 extremitats adaptades per a la natació.
4. Posseeixen doble Respiració, pulmonar i cutània.
Parts: Timpà: percepció de sons.
Potes anteriors: 4 potes
Potes posteriors: Llargues adaptades al salt, amb 4 dits i
membranes interdigitals.
Cloaca: L’anus, orifici excretor i orifici reproductor.
47
Ex. Pelophylax perezi (dibuix)
Imatge parts
Ex. fotos
48
Regne: Animal
Filum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Anura
Família: Ranidae
Gènere: granota
Espècie: granota roja
Hàbitat:
Reproducció:
La Rana roja es reprodueix principalment en basses temporals encara que en ocasions pot fer
les posades en basses permanents, triant en aquests casos les parts més succintes per fer les
postes.
Alimentació:
L'alimentació de la granota roja està basada en tot tipus d'insectes, petites aranyes, cucs de
terra i diminuts cargols que encara tenen la closca tova.
Vida social
Té dos períodes successius de posada d'ous. El primer té lloc al desembre i gener, després del
qual moltes basses s'omplen d'ous.
Característiques de l’animal
L'espècie té un cos robust i potes més curtes que la granota verda comuna, encara que el
normal és que tingui una mida menor i és més nocturna, sortint se fosc i no sent fàcil
d'observar tant pels seus hàbits com per la seva escassetat.