ESPÈCIES PER CATALOGAR
EL LLIBRE
Els Amicsde les Arts
INTERIOR AMICS ARTS.indd 1 22/02/12 22:09
Primera edició: març del 2012
Coediten:
Cossetània Edicions
C/ de la Violeta, 6 - 43800 VALLS
Tel. 977 60 25 91
Fax: 977 61 43 57
www.cossetania.com
Grup Enderrock
C/ Muntaner, 477, bxs. 2a - 08021 BARCELONA
Tel. 93 237 08 05
www.enderrock.cat
© del text: Elisenda Soriguera i Farrés
Roger Palà i Balanyà (Cançó x cançó)
Lluís Gendrau i Julià (Pròleg)
Els Amics de les Arts (Presentació)
© de les fotografies: Ibai Acevedo, Francesc Fàbregas, Xavier Mercadé, Juan Miguel Morales,
Jack Ristol, Carles Rodríguez i arxius de No Sonores, Els Amics de les Arts i Grup Enderrock
Direcció editorial: Lluís Gendrau i Jordi Novell
Disseny: Marta Parés
Assessorament lingüístic: Anna Pons
Impressió: Liberdúplex
ISBN: 978-84-15456-28-5
Dipòsit legal: T-143-2012
INTERIOR AMICS ARTS.indd 4 22/02/12 22:09
Índex
7
8
10
28
46
81
97
102
133
147
156
Presentació
Pròleg
Qui és qui?
Del sofà al Palau
Moments per catalogar
Recull fotogràfic
Imatges de cançons
Cançó x cançó
Opinions
Disc a disc
Epíleg
INTERIOR AMICS ARTS.indd 5 22/02/12 22:09
Qui és qui?
INTERIOR AMICS ARTS.indd 11 22/02/12 22:10
Dani Alegret l’artistaVeu, piano, Hammond, Rhodes i pianet de joguina
INTERIOR AMICS ARTS.indd 12 22/02/12 22:10
Qui és qui ?
13
Quan s’ha de parlar de partitures, ell n’és el portaveu. En Dani Alegret
va estudiar filosofia i és fill de Sant Andreu, el barri des d’on treballen
Els Amics de les Arts. De fet, el local és casa de la seva mare: “És la mece-
nes del grup, ens deixa casa seva per assajar.” Amagat darrere del piano,
és la consciència oculta, el músic responsable que s’ho pensa dues vega-
des abans de parlar en veu alta (tot i que cada cop es fa sentir més).
Diu el tècnic de so del grup, l’Albert Cortada ‘Kurti’, que en Dani és el
més racional i cautelós d’Els Amics, mentre que d’en Ramon Aragall (ba-
teria) en destaca el paper d’enllaç científic entre el grup i els músics que
els acompanyen (“el que facilita la feina”). En Pol Cruells (baix) també hi
diu la seva: “És seductor amb tothom. Amb una manera de fer intel·lectual
però propera, li agrada el glamur i l’hedonisme. Té un gust especial per
a les harmonies delicades i sofisticades…” El seu mànager, l’Albert Puig,
creu que és el més transparent i negociador: “És l’equilibri de la balança.
També és el més clàssic musicalment parlant, i el que té una preparació
acadèmica més important. Té una habilitat innata pels directes: es nota
que gaudeix un grau més que els altres, no pateix. Ah, i després dels con-
certs també és el més fiestero de tots… A l’hora d’anar a dormir, molts
cops és l’últim.”
En Dani pensa que la clau de l’èxit d’Els Amics és la perseverança.
“Vam sacrificar sis mesos de la nostra vida treballant durant la setmana i
fent cançons al cap de setmana, gravant durant les vacances deu hores al
dia!”, recorda de Bed & Breakfast.
Dins de l’equip humà del quartet, en Ferran també pensa que “en
l’apartat harmònic en Dani és una bèstia, és molt ràpid. Ens estalviem
molt de temps gràcies als seus coneixements. Amb els anys hem anat tro-
bant el nostre lloc, cadascú és més productiu en un sector”. Pel que fa a
l’àmbit compositiu, en el Castafiore en Dani no hi va intervenir tant, per-
què tenia molta feina en d’altres mogudes musicals (a més d’exàmens al
Taller de Músics, on s’estava traient el títol de composició i arranjaments).
A Bed & Breakfast ja hi va intervenir més, “però a Espècies per catalogar és
on hem vist el Dani de veritat, perquè fa una cosa que els altres no podem
fer: arranjar. No només cordes i vents, que no en sap tothom, també hi ha
coses per a les quals, només perquè en sap la teòrica, té cinquanta mil so-
lucions”, explica en Joan Enric. Si al principi les seves aportacions pel que
fa a lletres no havien causat gaire efecte, ara ja hi té el seu lloc: “M’he trobat
molt a gust no només ensenyant cançons sense acabar i esperant que
algú les enllesteixi, sinó a la inversa. Com ara que el Joan Enric em pugui
enviar una lletra sense tenir ni una melodia i que em permeti jugar amb
el seu material. Cada cop em fa menys por compartir coses inacabades
si penso que a través dels quatre caps en podem arribar a fer una cançó.”
INTERIOR AMICS ARTS.indd 13 22/02/12 22:10
Del sofà al Palau
41
Ferran Piqué a la guitarra elèctrica i abrigat fins a les celles.
Els Amics de les Arts i Lluís Gavaldà,d’Els Pets, el 8 de juliol del 2010.
Dani Alegret en directe a la Gira Castafiore.
INTERIOR AMICS ARTS.indd 41 22/02/12 23:45
46
Moments per catalogar
INTERIOR AMICS ARTS.indd 46 22/02/12 23:46
Moments per catalogar
47
El dia 20 de setembre Els Amics de les Arts van anunciar, a través
del seu bloc (abans que el mateix Palau de la Música en fes difusió), que
el concert de final de la Gira Bed & Breakfast ja tenia data i lloc: el dilluns
7 de febrer del 2011 en aquest espai tan especial de la ciutat comtal. La
reacció dels seus seguidors va ser ràpida i en un parell de dies es van es-
gotar les entrades, abans que s’anunciés el concert. Sorpresos pels fets,
el quartet va mostrar a l’organització del Palau la seva voluntat de fer un
segon concert, però semblava impossible, perquè l’agenda d’aquest es-
pai estava plena durant tot el febrer.
El 27 de setembre van visitar el Palau per a la presentació de la prime-
ra edició del cicle BandAutors, que emmarcava aquest concert. Hi actua-
ven també Sanjosex amb Òscar Briz, Ivette Nadal amb Els Pets, l’es-
pectacle Cançonetes per la Bressola, Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi (per primera vegada en directe), Mishima, Miquel Gil amb Pep Gimeno ‘Botifarra’. Els quatre músics van assistir a la presentació i la pregunta era
obligada: Què tenien ells de bandautors? I en Joan Enric Barceló va donar
la resposta: “Que anem d’autors! Som quatre autors que es van ajuntar
per fer un grup de música i ara portem una banda al darrere.”
Finalment, la sort els va acompanyar: una cancel·lació d’un altre con-
cert va permetre que Els Amics poguessin programar un segon Palau
per a un dia abans del concert anunciat, el diumenge 6 de febrer. El 18
de novembre ho van fer públic a través del seu bloc, i la història es va
repetir: en unes hores es va vendre el 80% de les localitats, i en un sol
dia van tornar a anunciar que ja no quedaven entrades. Un eufòric Joan
Enric Barceló explicava: “Que hagin pensat en nosaltres per formar part
d’aquest primer cartell de música pop, ens fa molta il·lusió i, a més, aca-
bar la gira en aquest escenari és immillorable… Dos dies i tot venut! Si
t’ho pares a pensar... podria anar millor? La resposta és no. És com el que
està vivint el Barça, qualsevol temps passat va ser pitjor per a nosaltres.”
Un total de 4.000 persones veurien, dividides en dues nits, com s’acabava
una gira d’èxit.
Seguien els preparatius i havien de buscar dues bandes perquè fessin
de teloners. Van apostar per dues propostes amigues. En Pol Cruells, ac-
tual baix del grup, explica: “Un dels moments més emotius que he viscut
amb Els Amics, fora dels escenaris, és quan em van demanar que els fes
de teloner al Palau… Jo era a fora, de viatge, escalant per terres de Caste-
lló, i vaig rebre la seva trucada en una cinglera impressionant enmig de la
natura i el no-res… Em vaig girar i ho vaig comentar als meus companys
Van d’autors
INTERIOR AMICS ARTS.indd 47 22/02/12 23:46
48
d’escalada amb una cara d’«encara no m’ho crec» que Déu n’hi do!” A ell
li va tocar escalfar l’ambient el primer dia, presentant les cançons del seu
primer disc, Passeu, passeu… (Gorvijac Music, 2011). La segona nit va ser
per al duet del Ter Pulpopop (guanyadors del Premi Joventut, de l’edició
del 2010 del Sona 9), que tot just preparaven el seu disc de debut, titulat
Cuit! (DiscMedi, 2011). No van ser els únics que van acompanyar el quar-
tet a l’escenari: la Bed & Banda no hi podia faltar en aquesta ocasió tan
especial. Els més de 100 concerts que Els Amics ja portaven a l’esquena
van permetre que els nou músics oferissin, possiblement, el millor dels
seus concerts.
“Aquests dos concerts posaran la cirereta al pastís que ha estat aquest
2010. No podem demanar més del que ens ha passat: hem fet més de
cent concerts en un any, hem tingut el suport d’un públic molt fidel, hem
venut discos i ens ho hem passat molt bé”, deia el quartet abans del con-
cert, mentre preparaven amb cura el repertori, que van centrar en el seu
tercer disc, però que va recuperar també cançons del Castafiore Cabaret(reeditat per DiscMedi el 2010) i alguna versió. S’apropava la data…
INTERIOR AMICS ARTS.indd 48 22/02/12 23:46
52
Possiblement, el vespre de diumenge el públic familiar va ser el gran
protagonista, mentre que la jornada de dilluns va ser per a la joventut.
La intensitat sí que va ser la mateixa les dues nits. Només van sonar els
primers acords que el públic ja aplaudia. Els concerts van començar amb
“Déjà-vu”, tot i que el gruix del repertori es va basar en les cançons de Bed & Breakfast. Després de la primera cançó, les americanes que per a l’oca-
sió portaven Els Amics ja eren fora.
Els temes més corejats van ser “A vegades”, “La merda se’ns menja”,
“Les meves ex i tu”, “L’home que treballa fent de gos” (amb la correspo-
nent aparició de la dona disfressada de gos que els ha acompanyat du-
rant la gira), “Liverpool” o “Jean-Luc”, que van convertir el Palau en un ka-
raoke gegant. En lloc d’encenedors, el públic il·luminava les pantalles del
seu telèfon mòbil (mentre tuitejaven la crònica del concert per als que
eren a casa).
Tampoc van faltar al Palau ni la versió en japonès de “Per mars i munta-
nyes” ni les seves habituals (i divertides) presentacions de cançons ni te-
mes antics com “Tren transsiberià”. Un altre dels moments més especials
de les dues vetllades va ser la interpretació del tema “Armengol”, amb
una nova aparició estel·lar de la disfressa de gos, que per a l’ocasió es va
posar corbata i va sortir acompanyat de tres animals més: una granota,
un escamarlà i un mico. Darrere les disfresses s’hi amagaven la Cris, la
Rita, la Txell i la Ximena, les quatre companyes d’Els Amics, que, després
de viure amb paciència i il·lusió la carrera dels músics, van poder ballar
damunt de l’escenari del Palau i viure des d’un lloc privilegiat un moment
espectacular.
Entre cançó i cançó, Els Amics també van voler explicar què farien
properament: “Som molt conscients del privilegi que tenim de tenir-vos
aquí, i a partir de dimarts només pensarem a fer un disc a l’alçada de les
vostres ganes, il·lusió i alegria.” I és que l’efusió dels espectadors i el nivell
que va assolir el quartet en els darrers mesos de gira van convertir aques-
tes dues nits en quelcom difícilment igualable.
Al final del concert i dels bisos, s’havien interpretat setze temes, a
més de la “Cançó a Mahalta”, de Lluís Llach, com a cirereta final. Les dues
nits van ser immensament intenses, van acabar amb llàgrimes d’emoció,
brindis de cava i moments tan entranyables com una foto conjunta d’Els Amics i les seves mares respectives damunt de l’escenari.
Dos Palaus apoteòsics
INTERIOR AMICS ARTS.indd 52 22/02/12 23:46
Moments per catalogar
53
“Vaig acabar totalment exhaust i extasiat. Tot allò va ser molt emo-
tiu. No érem en aquest planeta. Va ser un «avui ens deixem anar», plo-
rem, ens abracem, traduïm tota l’adrenalina de la gira en uns instants de
felicitat absoluta. Amb la distància o vist des de fora es pot veure un pèl
exagerat, potser sí. Però en aquell moment va ser exactament això. Ener-
gia positiva per totes bandes. I això és incontrolable”, va reflexionar al cap
d’uns mesos el tècnic de so Albert Cortada ‘Kurti’.
I és que el dimarts 8 de febrer començava una altra història…
Van viure una nit apoteòsica, digna de passar a la posteritat.
“L’home que treballa fent de gos” en la seva aparició al Palau.
INTERIOR AMICS ARTS.indd 53 22/02/12 23:46
Algunes de les fotografies de les dues nits, amb el Palau a vessar de públic.
INTERIOR AMICS ARTS.indd 54 22/02/12 23:46
Moments per catalogar
55
A més de la música, la cobertura 2.0 també va ser espectacular. Com
ja hem vist, si alguna cosa identifica Els Amics és la seva llarga trajectòria
a la xarxa. És per això que la crònica que va publicar la revista Enderrockd’aquella nit la van escriure tots aquells seguidors que van anar piulant
durant els moments més emocionants de la festa, i que van convertir l’eti-
queta #amicspalau en el primer trending topic català i el tercer estatal, al
costat dels temes més comentats a Twitter durant aquelles hores, com ara
que Gary Moore, el guitarrista irlandès, havia mort aquella mateixa tarda.
@ceskfreixas @amicsdelesarts molta sort per aquesta nit! I per la de
demà! :)
@oscarjulia I ara una veu en off gravada diu que apaguem els mòbils. Ha,
ha, ha! Parar els mòbils en un concert dels @amicdelesarts! Il·lusos!
@rosermaresma Que #quetenim??? Tenim en Pol Cruells i Els Amics al
Palau!!! Visca! Som-hi!
@eduardpijuan Al Palau de la Música, esperant l’últim concert dels @amics -
delesarts. I Guardiola, renovarà demà?
@mariusserra Ser teloner en un escenari sense teló té tela.
@pauborras Esperant #amicspalau amb els inclassificables Pulpopop.
@jordibaste corre per aquí… Demà allargarà l’esmorzar de primera hora
em penso…
@ferranbdn Acaben els teloners, posen a punt l’escenari, apaguen els
llums i… #amicspalau.
4 hours ago Favorite
@lifeonbars Benvinguda al nou enderrock.cat i bon inici d’aventura amb
la transmissió del concert #amicspalau.
@oriolcolominas Primer #xist de la nit cortesia d’en Joan Enric. Els @amics-
delesarts serveixen per fer monòlegs a 4…
#amicspalau
#amicspalau
INTERIOR AMICS ARTS.indd 55 22/02/12 23:46
Moments per catalogar
57
Abraçada abans de començar el concert.
Llàgrimes i emoció després de l’espectacle.
INTERIOR AMICS ARTS.indd 57 22/02/12 23:46
58
Sí, després del Palau de la Música (i de mesos de carretera, manta i
concerts), el quartet es va agafar vacances, però no indefinides. A les se-
ves agendes el dia 28 de febrer marcava un retorn de vacances, calia aga-
far la rutina de nou i fer feina diària. “Vam pensar que si quedàvem més
dies faríem més feina. El ritme era tan intens que al tercer dia estàvem
rebentats, les idees no tenien temps de fluir i ens encallàvem amb qual-
sevol cosa”, reflexiona en Joan Enric. I aleshores van decidir canviar d’es-
tratègia: “Vam decidir posar-nos tres dies intensos de feina, dos de festa i
el cap de setmana perdre’ns de vista i fer intensius amb estades creatives,
com ja havíem fet abans.” Una nova estratègia de treball per afrontar el
repte: fer noves cançons, fer el nou disc.
Les estades creatives són una constant en la carrera musical del quar-
tet. Al principi eren simplement trobades al menjador del pis que com-
partien, però, en moments clau de la seva trajectòria, ja havien decidit
encabir-se tots entre quatre parets i posar-se mans a la feina. En aquesta
ocasió va ser Gósol la seu escollida per donar forma a les noves cançons.
Hi van fer dues estades: una al març i l’altra a mitjan abril.
“Són estades en les quals pots dedicar-li quatre hores a un tema sense
cap mena de por, tens temps per fer coses que no faries. Vam compartir
idees que havíem gravat amb el mòbil, una frase de l’Edu de la melòdi-
ca, una proposta de lletra…”, explica en Ferran. “En la primera estada ens
vam centrar en unes cançons i en la segona en unes altres”, concreta en
Dani. “Començàvem a les 9 del matí i acabàvem a les 2 de la matinada,
amb pauses entremig… Hi havia moments de col·lapse, i aleshores anà-
vem a fer «la volta dels avis», fins al castell… Quan saps que són tres dies,
ho dónes tot”, diu l’Edu.
Després de compartir amb el públic una carrera, havia arribat l’hora
de tornar a l’arrel: “El que ens va donar Gósol és que vam tornar a ser els
quatre. Amb la gira i tot això vam deixar de ser quatre per passar a ser
molta gent, i a Gósol, més que a Barcelona, vam tornar a ser nosaltres.
Això és l’essència i l’arrel de tot”, explica en Ferran.
Tornar a fer cançons
INTERIOR AMICS ARTS.indd 58 22/02/12 23:46
Disc a disc
INTERIOR AMICS ARTS.indd 147 22/02/12 23:56
148
Catalonautes(Pistatxo Records, 2005)
El seu veritable debut inclou quatre te-
mes enregistrats en una sola tarda al pis
del carrer Muntaner. “Postmodernitat i ca-
talanitat barrejades en un tractat d’auto-
crítica farcit d’humor àcid i corrosiu. Elec-
trosubpop d’autor no apte per a puristes
del gènere”, deien en el full de promoció.
Les cançons eren “36%”, “Dissabte qualse-
vol”, “Flequers nocturns” i “Mecanoscrit del
segon origen” (aquesta darrera més tard
es va reconvertir en “Liverpool”, de Bed & Breakfast).
Esbart dansaire Dance Club(Pistatxo Records, 2003)
Aquesta és la no-maqueta d’Els Amics,
un treball imaginari amb quatre cançons
que no van existir mai, però que es van
inventar per mostrar cert bagatge en pre-
sentar-se a la primera edició del concurs
de maquetes Sona 9. Esbart dansaire Dan-ce Club incloïa quatre temes: “El cant dels
ocells”, “L’hereu Riera”, “El saltiró de la car-
dina” i una versió de “Baixant de la font del
Gat”, i el definien com “clàssics de la cançó
catalana remesclats en versió electrònica
chill out”. Sempre han dit que el disc està
descatalogat…
INTERIOR AMICS ARTS.indd 148 22/02/12 23:56
154
ENDERROCK 174, ABRIL DEL 2010
L’Ibai Acevedo col·labora per primer cop a Enderrock i ho fa per il-
lustrar una portada molt especial de la revista, la d’Els Amics de les Arts. Hi apareixen vestits amb uns monos de la iniciativa Dharma i si-
mulen ser dins de la sèrie Lost. Després de l’èxit de Bed & Breakfast i dels
múltiples guardons que recullen en els Premis Enderrock, la revista de-
cideix apostar de nou pel quartet i posar-los per primer cop en portada.
Fent una analogia de la popular cançó del grup, en la portada s’hi llegeix
“Els homes que treballen fent de Lost”, i a l’interior s’intenta veure la seva
faceta d’herois quotidians, amb un retrat de cadascun dels quatre mem-
bres del grup.
Portades a Enderrock
INTERIOR AMICS ARTS.indd 154 22/02/12 23:56