TREBALL DE RECERCA
Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua:
Estudi Sociolingüístic
Tipus de treball: Sociolingüístic
Àmbit al qual pertany: Llengua catalana
Títol: Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua: Estudi Sociolingüístic
Autor: Andreu Martí i Torras
Tutor: Jaume Julià i Capdevila.
Curs: 2.3.
Centre: Institut Montserrat de Barcelona
5 de novembre del 2014
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
1
0. ÍNDEX
Pàgina
0. Índex 1
1. Introducció 3
2. Objectius de la recerca 5
3. Metodologia de treball 6
4. La sociolingüística 8
4.1. Què és la sociolingüística? 8
4.2. Alguns concepte bàsics 9
4.3. El qüestionari com a eina per a recollir dades 12
5. La situació del català 13
6. L’Institut Montserrat: El Context 15
7. Resultats obtinguts 18
7.1. Dades descriptives de l’alumnat 18
7.1.1. Sexe 18
7.1.2. Edat 18
7.1.3. Curs 19
7.1.4. Procedència 20
7.1.5. Anys d’arribada 21
7.1.6. Residència 21
7.2. Dades descriptives familiars 23
7.2.1. Procedència dels pares 23
7.2.2. Procedència de les mares 24
7.3. Dades sociolingüístiques familiars 26
7.3.1. Llengua d’ús entre els pares dels informants 26
7.3.2. Llengua d’ús entre els pares i els informants 27
7.3.3. Llengua d’ús entre els informants i els pares 29
7.4. Coneixements i usos lingüístics generals 32
7.4.1. Coneixements de la llengua catalana 32
7.4.2. Nivell de català segons la llengua amb què s’ha après a llegir 34
7.4.3. Nivell de castellà segons la llengua amb què s’ha après a llegir 37
7.4.4. Competència oral en català i en castellà 40
7.4.5. Competència escrita en català i en castellà 41
7.5. Llengua i context escolar 44
7.5.1. Llengua d’ús en l’àmbit escolar 44
7.5.2. Llengua d’ús amb els professors 47
7.6. Llengua de consum cultural 49
7.6.1. Llengua i llibres 49
7.6.2. Llengua i premsa 50
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
2
7.6.3. Llengua i televisió 51
7.6.4. Llengua i ràdio 52
7.6.5. Llengua i música 54
7.6.6. Llengua i cinema 55
7.7. La llengua en les noves tecnologies 58
7.7.1. Llengua i xarxa 58
7.7.2. Llengua i xarxes socials 59
7.8. Coneixements i usos lingüístics generals 61
7.8.1. Sentiment identitari 61
7.8.2. Interès per la llengua 63
7.8.3. Opinió sobre l’ús social de la llengua 65
7.8.4. Consciència lingüística 67
8. Conclusions 70
9. Bibliografia 75
10. Annexos 77I
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
3
1. INTRODUCCIÓ
En els darrers quatre anys, la societat civil catalana, amb Òmnium Cultural i l’Assembla Nacional
Catalana, està immersa en un moviment que ha de conduir Catalunya a la independència. Un
dels temes que susciten més passions en evocar la independència de Catalunya és el lingüístic.
Com quedarien les llengües en un país independent?
És evident que no estic en condicions de predir què passarà, però sí que puc caracteritzar-ne, en
el meu entorn immediat, la situació actual.
La meva preocupació lingüística i certes situacions que observo al meu voltant -un grup de
persones que parlen català canvien de llengua per la presència d’algú que entén el català, però
parla castellà; la consideració que els dobladors catalans ho fan pitjor que els castellans i per
això molta gent prefereix les pel·lícules doblades al castellà, entre d’altres- em van dur a triar
com a treball de recerca un estudi sociolingüístic dels alumnes de l’Institut Montserrat de
Barcelona.
A l’hora de fer l’estudi, vaig triar l’enquesta escrita com a mètode per obtenir les dades. Volia
saber la procedència dels alumnes i de les seves famílies, la llengua que utilitzen en les relacions
familiars (i també amb els amics i els professors), en les xarxes socials, en el consum de
programes de ràdio i de televisió, i en el consum de música i de llibres. També m’interessava
saber el nivell de llengua catalana i de llengua castellana que tenien aquests alumnes. A més,
vaig trobar interessant conèixer l’opinió sobre alguns aspectes de la llengua (la presència del
català en l’ensenyament, en general, i dins l’institut, en particular, per exemple). I, finalment,
vaig decidir que també era interessant conèixer el sentiment de pertinença d’aquests alumnes a
un país.
Un cop elaborada l’enquesta, durant la primavera del 2014, vaig passar-la a tots els alumnes
d’ESO de l’Institut, amb l’ajuda del meu tutor, Jaume Julià i Capdevila. Durant l’estiu del 2014
vaig fer el buidatge de les 372 enquestes i vaig introduir les dades al programa SPSS (Statistical
Package for the Social Sciences). Després, vaig analitzar i interpretar les dades que donen sentit
al meu treball de recerca.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
4
En aquest treball, presentaré, en primer lloc, els objectius que inicialment em vaig proposar en
la meva recerca i explicaré la metodologia de treball que he seguit (elaboració de l’enquesta,
pilotatge, buidatge de les dades i anàlisi d’aquestes dades).
Abans de presentar els resultats que he obtingut, m’ha semblat interessant explicar breument
què és la sociolingüística i analitzar alguns conceptes importants que ens permeten entendre
millor les situacions en què es poden trobar les llengües (bilingüisme, diglòssia, minorització
lingüística, normalització lingüística, etc.).
També he cregut convenient repassar molt breument la situació actual del català per adonar-nos
que, malgrat el terreny que ha guanyat la llengua en els mitjans de comunicació, en les noves
tecnologies, en la premsa i els llibres, en el camp de la música, etc, continua tenint un paper
secundari. Només en l’educació i en l’administració el català ocupa un paper principal.
Una breu anàlisi, des del punt de vista econòmic, d’estudis i d’immigració dels dos districtes que
aporten més alumnes a l’Institut Montserrat, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia, m’ha servit per
conèixer les característiques d’una zona que fins ara no coneixia.
La presentació dels resultats de l’enquesta sociolingüística és el gruix important d’aquest treball.
He agrupat els resultats en vuit eixos temàtics: dades descriptives de l’alumnat, dades
descriptives familiars, dades sociolingüístiques de l’alumnat, coneixements i usos lingüístics
generals, llengua i context escolar, llengua de consum cultural i opinions sobre la identitat i
alguns usos lingüístics.
Finalment, he elaborat unes conclusions generals i he intentat fer una reflexió de les mancances
que he detectat en aquest treball.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
5
2. OBJECTIUS DE LA RECERCA
Quan vam començar a pensar en el Treball de Recerca, el nostre objectiu era fer un retrat
sociolingüístic actual dels joves de 12 a 16 anys. És evident que es tracta d’un objectiu molt
ambiciós i inabastable. Per aconseguir-lo, hauríem hagut de passar l’enquesta a diversos
instituts de diferents indrets de Catalunya. Així, doncs, vam haver de concretar-lo més i,
finalment, el nostre objectiu general va ser:
• Fer un retrat sociolingüístic actual dels joves de 12 a 16 de l’Institut Montserrat.
Per aconseguir fer aquest retrat sociolingüístic, ens vam proposar els objectius de recerca
següents:
1. Conèixer la procedència dels alumnes de secundària de l’Institut Monserrat i de les
seves famílies.
2. Saber la llengua que utilitzen aquests alumnes en les seves relacions familiars.
3. Conèixer el nivell de català i de castellà, tant oral o com escrit, que tenen.
4. Saber quina llengua fan servir a l’hora de consumir cultura.
5. Conèixer quina llengua utilitzen en les noves tecnologies.
6. Determinar quina llengua utilitzen habitualment en l’àmbit escolar i quina utilitzen fora
d’aquest àmbit.
7. Conèixer l’opinió dels alumnes sobre determinats usos socials del català.
8. Saber quina consciència lingüística tenen els nostres enquestats.
9. Conèixer el sentiment identitari dels alumnes de l’Institut Montserrat
Tenint en compte aquests objectius, vam elaborar les preguntes de l’enquesta que vam passar
als alumnes de l’Institut Montserrat.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
6
3. METODOLOGIA DE TREBALL
FASE 1: ELABORAR L’ENQUESTA
En primer lloc, i tenint en compte els objectius que ens havíem proposat, vam elaborar les
preguntes de l’enquesta (vegeu pàgs I-VII de l’annex). L’enquesta definitiva consta de 44
preguntes que poden tenir dues, tres, quatre, cinc o sis respostes. La mecànica era que
l’informant marqués l’opció amb la qual se sentia més identificat. A les preguntes 2 i 3 (edat,
curs i grup), l’enquestat havia d’escriure la informació que se li demanava. A la resta de
preguntes, l’alumne només havia de marcar alguna de les respostes escrites, llevat dels casos
que vam decidir proposar l’opció altres, en què calia especificar la informació que es demanava.
FASE 2: PILOTAR L’ENQUESTA
Un cop elaborada l’enquesta, vam introduir les preguntes i les respostes en l’aplicació
Formularis del Google i la vam passar als alumnes de primer de Batxillerat del grup 2. L’objectiu
era veure com funcionava i detectar les possibles deficiències de l’enquesta. Els comentaris que
ens van fer els alumnes ens van servir per a poder polir el redactat d’algunes preguntes i per a
eliminar alguna pregunta que demanava una informació repetida. També vam comprovar que el
mitjà informàtic tenia una sèrie d’inconvenients, cosa que ens vam fer decidir de passar
l’enquesta en format paper.
FASE 3: PASSAR L’ENQUESTA
Durant els mesos d’abril, maig i començament de juny, vam passar l’enquesta als 16 grups
d’ESO. El procediment va ser parlar amb diferents professors per mirar de trobar una hora que
anés bé al grup i passar l’enquesta (sobretot es va fer en hores de tutoria o de llengua catalana).
Es repartia l’enquesta al grup i només se’ls donava una instrucció: havien d’omplir les preguntes
2 i 3, i, en la resta de casos, marcar l’opció amb la qual se sentissin més identificats.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
7
FASE 4: BUIDAR LES DADES
Un cop recollides les 372 enquestes, vam buscar un programa informàtic que ens permetés
posar-hi totes les dades per després poder-les analitzar. Vam triar el software estadístic SPSS
(Statistical Package for the Social Sciences), el qual permet un tractament integrat de totes les
fases que comporta l’anàlisi de dades, és a dir:
1. Elaborar la base de dades.
2. Preparar les dades: selecció de dades i anàlisi de valors perduts.
3. Analitzar les dades: resumir-les i descriure-les, determinar si hi ha diferències significatives
entre grups i fer gràfics de tot tipus.
FASE 5: EXTREURE LES DADES
Un cop introduïts els resultats de les enquestes, vam activar el programa perquè en fes el
tractament i extragués les dades globals de cadascuna de les preguntes (vegeu annex pàgs. VIII-
XXXI). A partir d’aquestes dades globals, vam elaborar els gràfics que il·lustren i quantifiquen les
respostes dels enquestats.
FASE 6: INTERPRETAR LES DADES
A partir dels gràfics obtinguts es va fer la interpretació de les dades resultants per veure quines
eren significatives i quines no ho eren, quines tendències eren les majoritàries en cada resposta,
i després se’n van extreure les conclusions corresponents, que veurem àmpliament comentades
a l’apartat 7 d’aquest treball.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
8
4. LA SOCIOLINGÜÍSTICA
4.1 QUÈ ÉS LA SOCIOLINGÜÍSTICA?
La sociolingüística estudia la relació del llenguatge amb la societat. Analitza la influència que
tenen en una llengua els factors que deriven de les diverses situacions d’ús, com ara l’edat, el
sexe, l’origen ètnic, la classe social, la relació que hi ha entre els interlocutors, i el temps i el lloc
en què es produeix la comunicació lingüística.
La sociolingüística va néixer de l’interès per anar més enllà d’uns estudis que consideraven la
llengua com un sistema abstracte, aïllat del parlant i de la societat. Una de les dates més
importants en l’inici d’aquesta disciplina és el 1964. Aquest any es van celebrar als Estats Units
diverses reunions importants –convocades per lingüistes, antropòlegs i sociòlegs– que van
despertar l’interès de molts especialistes per la sociolingüística i van impulsar-ne el
desenvolupament.
A grans trets, podem dir que, dins la sociolingüística, hi ha dos vessants: un d’empíric, que
s’encarrega de recollir les dades, i un de teòric, que s’encarrega d’interpretar les dades i fer-ne
la reflexió corresponent. Dins la sociolingüística la investigació es desenvolupa sobretot en tres
camps: el de la sociolingüística quantitativa –estudia la variació lingüística associada a factors
socials que es produeixen en un parlant o en una comunitat de parlants–, el de la sociologia del
llenguatge –la recerca duta a terme per sociòlegs, politicòlegs, geògrafs i demògrafs que han
incorporat la llengua a les seves respectives disciplines– i la de l’Etnografia de la Comunicació,
que estudia l’ús que fan del llenguatge els membres d’un determinat grup.
Alguns lingüistes, davant el desacord que existia sobre quines parcel·les podia actuar l’estudi de
la sociolingüística i quines en quedarien fora, van proposar que els estudis de sociolingüística
podien incloure des de l’estudi de la comunicació interpersonal (microsociolingüística) fins a
l’estudi de la planificació lingüística, la tria de la llengua en comunitats bilingües o plurilingües, o
les actituds lingüístiques (macrosociolingüística).
S’han establert moltes relacions entre la sociolingüística i l’aprenentatge de llengües. D’una
banda, la sociolingüística s’ha interessat pels processos d’adquisició de llengües, perquè el
context social és un dels factors que més influència té en aquest procés. De l’altra, la didàctica
de la llengua ha recollit els postulats bàsics de la sociolingüística, perquè la variació lingüística
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
9
s’ha de tenir en compte a l’hora d’ensenyar una llengua,ja que llengua i context social són dos
conceptes que estan íntimament relacionats. En la didàctica de la llengua, doncs, és imprescin-
dible tenir molt en compte els components sociolingüístics de l’alumnat, tant en la producció
com en la recepció de la llengua.
4.2. ALGUNS CONCEPTES BÀSICS:
Àmbit d’ús d’una llengua: Les llengües existeixen en les societats que les fan servir, però
presenten variacions que tenen relació amb les situacions diverses en què es pot trobar un
parlant. Els àmbits d’ús són els diversos marcs socioculturals en què una llengua (o varietat
lingüística) és usada: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, etc.
Normes d’ús: Cada societat estableix quines varietats lingüístiques són les adequades per a
cada àmbit d’ús. Segons Lluís Vicent Aracil, «les normes d’ús són dictades i reforçades per una
societat que les imposa d’una manera quasi irresistible, són impersonals, “semblen naturals”. La
gent les compleix i les fa complir sense adonar-se’n. Però en realitat han estat el resultat d’un joc
de forces. Són sempre respostes i solucions a problemes pràctics, situacions en què cal triar entre
diferents alternatives»1 . Dos exemples pràctics d’aquest concepte serien: amb els
castellanoparlants (ni que sàpiguen parlar català) cal parlar castellà; amb els estrangers se’ls
parla en castellà encara que sàpiguen català.
Monolingüisme: És l’ús i el coneixement d’una sola llengua que té un individu o un estat. El
monolingüisme pot ésser individual o social. Parlem de monolingüisme individual quan una
persona només empra una sola llengua d’una manera habitual. El monolingüisme social, en
canvi, es produeix quan en el context d’una determinada societat es fa servir només una llengua
en l’intercanvi lingüístic habitual.
Multilingüisme: És l’ús o el coneixement de diverses llengües que té una persona o un territori.
El multilingüisme pot ser bilingüisme, trilingüisme… En cas de multilingüisme, parlem de
llengües en contacte i, per tant, hem de determinar quin ús fa el parlant de cadascuna.
Llengües en contacte: En general, les llengües no viuen aïllades, sinó que sempre es troben en
contacte amb altres llengües. A la majoria de territoris hi conviuen dues llengües o més. A
Europa, per exemple, només Islàndia, Portugal i Albània són països pròpiament monolingües.
1. ARACIL, L. V; “Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l'Europa nova”, Papers de sociolingüística, La Magrana,
1982, pàg. 151.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
10
Del contacte entre llengües diferents es produeixen una sèrie d’influències entre les unes i les
altres, de manera que sempre hi ha un mínim de transvasament entre les llengües pròximes (pel
motiu que sigui). La influència entre llengües veïnes és bidireccional si totes dues es troben en
una situació de normalitat lingüística. En canvi, hi ha una influència unidireccional en els casos
de superposició lingüística. De vegades, es produeixen parlars de transició entre llengües veïnes,
producte de la barreja entre dues llengües,cosa que fa que no es pugui marcar una frontera
d’una manera clara.
Bilingüisme: És la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. El bilingüisme es
pot dividir en bilingüisme individual, social o territorial.
a. Bilingüisme individual: Parlem de bilingüisme individual quan una persona parla habi-
tualment dues llengües(encara que en pugui parlar moltes més). N’hi ha de diferents tipus:
Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües,
però una no la utilitza (passiu), o coneix i fa servir totes dues llengües
(actiu).
Bilingüisme simètric i asimètric: és simètric si el parlant domina de la
mateixa manera les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és
asimètric.
Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons
laborals o econòmiques.
Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou
grup (els immigrants).
b. Bilingüisme social: Es produeix en situacions en les quals el bilingüisme individual afecta
col·lectius sencers d’una societat. Si bé és normal que en un mateix estat hi hagi més d’una
llengua, no ho és tant que dins d’una mateixa comunitat lingüística hi hagi bilingüisme.
Aquest bilingüisme sol ésser, generalment, producte de guerres, d’ocupacions colonials o de
situacions polítiques, econòmiques o socials en què un poble domina un altre poble.
c. Bilingüisme territorial: Es produeix en aquells països on trobem ben delimitades
geogràficament les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna disposa d’una sola llengua
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
11
pròpia. És del cas de Suïssa: cada cantó té una llengua pròpia (alemany, francès, italià, i
romanx o retoromànic).
Conflicte lingüístic: El conflicte lingüístic és la situació que es produeix quan dues (o més)
llengües entren en contacte. El més freqüent és que, en aquests casos, es presenti una situació
de pugna entre les llengües concurrents per ocupar àmbits d’ús en la societat. Una d’aquestes
llengües és la llengua pròpia del territori, la qual entra en conflicte amb la llengua forastera o
sobrevinguda, que penetra en el territori de la primera com a conseqüència de processos
d’expansió i d’unificació política, de moviments migratoris etc.
Diglòssia: És la situació en què una llengua (A), de prestigi, ocupa els àmbits formals i l’altra (B),
sense prestigi i habitualment l’autòctona, els àmbits informals.
Minorització lingüística: És la situació en la qual una llengua, malgrat que pugui ésser parlada
per la majoria de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part mino-
ritària dels usos i dels àmbits socials. La minorització lingüística es produeix en situacions de
superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús
de l’altra llengua esdevé subordinat. És el cas de bretó, de l’occità, del basc, del gallec, del
sard,del cors i del caló, entre d’altres.
Substitució lingüística: La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua és
gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística normalment es
troben directament relacionats amb processos d’homogeneïtzació d’un marc estatal determinat
o amb processos de colonialisme. En qualsevol inici d’un procés de substitució és necessària
l’acció del poder polític (de l’Estat) com a element de pressió damunt la comunitat lingüística
que ha d’esdevenir minoritzada.
Normalització lingüística: És un procés de resposta al conflicte lingüístic per a recuperar els
àmbits d’ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia,i, així, lluitar contra la seva desapari-
ció. La normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal
que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística. S’han de reorganitzar les
funcions lingüístiques de les dues llengües per a readaptar-ne les funcions socials. L’objectiu
final és la normalitat lingüística i per aconseguir-lo es busca d’incidir en els aspectes bàsics
següents: augmentar el nombre de parlants, augmentar la freqüència d’ús de la llengua, ocupar
tots els àmbits d’ús de la llengua i establir unes normes d’ús favorables a la llengua dominada.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
12
Tot aquest procés inclou dos aspectes inseparables: la normativització (codificació de la llengua)
i la intervenció sociopolítica (la política lingüística).A Catalunya, la primera llei de normalització
lingüística és del 1983, que posteriorment es va revisar el 1996.
4.3. EL QÜESTIONARI COM A EINA PER A RECOLLIR DADES
El qüestionari, que és l’eina que nosaltres hem utilitzat per a recollir les dades de l’estudi que
presentem, és un document que es fa servir en un procés de recerca per a registra-hi d’una
manera ordenada i sistemàtica les dades que ens ofereixen els subjectes en relació amb les
variables i els indicadors dels quals volem obtenir informació. L’ús del qüestionari ofereix una
sèrie d’avantatges:
a. És una guia que recorda quines dades volem obtenir de cada individu.
b. Garanteix que cada vegada obtenim el mateix tipus de dades i en el mateix ordre.
c. És un suport físic estable de les dades obtingudes que en facilita el tractament
estadístic.
Abans de passar un qüestionari, és important fer una prova pilot per comprovar:
1. Que la redacció sigui clara i comprensible, i que no contingui ambigüitats.
2. Que l’ordre en el qual es presenten les preguntes sigui l’adequat i no comporti esforços
excessius a les persones entrevistades.
3. Que cada pregunta demani només un tipus d’informació.
4. Que en les preguntes tancades, les respostes s’excloguin les unes a les altres.
5. Que la forma de les preguntes (obertes, tancades, de resposta múltiple...) permeti
recollir la informació desitjada d’una manera adient.
En el nostre cas, durant el segon trimestre vam introduir el qüestionari a l’aplicació Formularis
del Google i el vam passar als companys de primer de Batxillerat del grup 2 per comprovar-ne
les deficiències i acabar-lo de polir, però a l’hora de passar les enquestes als alumnes de
secundària vam decidir recórrer al paper per garantir l’anonimat total de les persones entrevis-
tades i que tothom hagués rebut les mateixes instruccions, i per evitar problemes informàtics.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
13
5. LA SITUACIÓ DEL CATALÀ
Actualment, la llengua catalana es parla en quatre estats europeus: l’estat espanyol, l’estat
francès, Andorra i Itàlia. Que una llengua es parli en un territori no es garantia suficient perquè
sigui reconeguda com a llengua oficial, per tant, segons les diverses legislacions lingüístiques,
l’estatus oficial del català als estats on es parla és diferent. Analitzem, doncs, quin és l’estatus
del català a cadascun dels territoris:
• Andorra: el català és l’única llengua oficial.
• Països Catalans: el català és una llengua cooficial al costat del castellà
• L’Alguer: la llengua oficial és l’italià
• Catalunya Nord: malgrat que forma part dels Països Catalans, posem aquest territori a
banda perquè es troba dins l’estat francès on l’única llengua oficial és el francès.
El 5 d’abril de 1938, quan van penetrar les tropes de Franco en territori català, una llei
promulgada pel Govern franquista va deixar sense efecte l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
(votat per les Corts Constituents de la Segona República espanyola). En conseqüència, la llengua
catalana, que era l’oficial juntament amb el castellà, va quedar fora del Parlament de Catalunya,
de l’administració, de l’escola i de la universitat. Se’n va prohibir l’ús públic i va ser consignada a
la vida familiar, amb la qual cosa va quedar relegada a una situació de diglòssia, és a dir, en què
predominava el castellà per sobre del català. El català va ser ofegat i amagat i el seu ús públic,
menyspreat.
Després de la mort de Franco, es va iniciar una nova de recuperació lingüística amb el
restabliment de la Generalitat de Catalunya (1877), la Generalitat Valenciana (1979) i el Consell
Insular a les Illes Balears (1982). El català es va convertir en llengua cooficial en aquestes tres
comunitats.
Les polítiques lingüístiques han potenciat l’oferta oficial en llengua catalana, sobretot a l’escola i
a l’administració. Al sector privat, el català es troba encara en una situació de desavantatge en el
món econòmic, científic, tecnològic i comercial a gran escala.
Malgrat que en el camp de la televisió, de la premsa, del cinema i de la literatura, el català ha
anat guanyant terreny, encara continua sent minoritari. Al carrer, sobretot a les zones urbanes,
entre els joves s’observa que l’ús del català decreix.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
14
El fenomen de la immigració massiva no ha ajudat a resoldre la normalització lingüística, ja que
la població castellanoparlant té un pes demogràfic molt important a la zona del litoral. Es calcula
que els immigrants no integrats lingüísticament són un 40%. Les actituds que predominen són
les del bilingüisme passiu i la del monolingüisme castellà. És cert, però, que la introducció del
català a l’ensenyament i a la televisió ha afavorit el coneixement de la llengua entre aquestes
capes socials.
La presència del català a l’ensenyament ha augmentat la competència lingüística de l’alumnat,
però, segons la comarca, no n’ha augmentat l’ús social, malgrat totes les lloances que ha rebut
el sistema d’immersió lingüística.
Així, doncs, després de fer aquest breu repàs, podem concloure que el problema més important
per aconseguir la normalització és la manca real de necessitat d’utilitzar-la, malgrat el
reconeixement oficial que té. Per arribar a una situació de normalització, és necessari una
participació activa de la societat. El futur del català dependrà de com el govern, les empreses i
les entitats en fomentin l’ús, però també que les persones vulguin percebre el català com una
llengua important.
I, per acabar, ens hem fixat en les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,
una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de
cohesió social, que ens demostren que, tot i els obstacles que hem esmentat, s’estan produint
els següents avenços:
• Més de 2 milions d’oients escolten ràdio en català
• Més d’1 milió de persones llegeix diaris en català a Catalunya
• Més de 3 milions i mig de telespectadors miren televisió en català a Catalunya
• Només el 15% de les pel·lícules estrenades en català es projecten en aquesta llengua
• Mig milió d’usuaris visiten 24 milions de pàgines de softcatalà
� 10 milions de persones parlen en català
� El català és la vuitena llengua més activa als blogs
� El català és la dinovena llengua més utilitzada a Twitter
� Hi ha més de cent emissores de ràdio que emeten cada dia en català
� Hi ha 162 universitats d’arreu del món que ensenyen català
� El català és la novena llengua de la unió europea
� Hi ha més de 30 diaris en paper i digitals en català
� Hi ha més de 20 canals de televisió en català
� El català és la 23a llengua més traduïda al món
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
15
4. L’INSTITUT MONTSERRAT: EL CONTEXT
L’estudi sociolingüístic que presentem en aquest treball, l’hem dut a terme a la ciutat de
Barcelona, concretament al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a l’Institut Montserrat, que és de
titularitat pública. Ens ha semblat interessant, abans de comentar les dades obtingudes, de
veure quina és la situació de la llengua catalana a la ciutat de Barcelona i d’analitzar la situació
econòmica, el nivell d’estudis i la procedència de la població dels dos districtes que forneixen de
més alumnes l’Institut.
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, elaborada pel Departament de Cultura, per
mitjà de la Direcció General de Política lingüística, i l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Elaborada el 2013, podem observar que a l’àrea metropolitana, d’una manera genèrica, és on el
català s’utilitza menys.
L’Institut Montserrat, inaugurat l’any 1941, es troba ubicat al barri de Sant Gervasi, al districte
Sarrià-Sant Gervasi, molt a prop, també del districte de Gràcia. Tenint en compte que l’alumnat
del centre, com podrem veure més endavant, prové sobretot d’aquests districtes, és important
caracteritzar la població que hi viu.
Si tenim en compte la distribució de la renda familiar2, podem veure, al Quadre 1, que el
districte de Sarrià-Sant Gervasi és el que té l’índex més alt, per tant, ens trobem davant la
2. Font: http://barcelonaeconomia.bcn.cat/, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
16
població que té el nivell econòmic més alt de tot Barcelona. En el cas de Gràcia, el nivell de
renda és un 74% inferior, però, tot i així, supera el llindar dels 100 punts, la qual cosa ens indica
que els habitants d’aquest districte tenen un nivell econòmic mitjà-alt.
1. Districtes
Districte Població Índex RFD
Barcelona = 100
BARCELONA 1.619.839 100,0
1. Ciutat Vella 105.220 76,6
2. Eixample 265.592 110,6
3. Sants-Montjuïc 183.700 76,3
4. Les Corts 82.238 139,7
5. Sarrià-Sant Gervasi 145.413 177,0
6. Gràcia 121.550 103,9
7. Horta-Guinardó 168.525 80,0
8. Nou Barris 167.175 57,1
9. Sant Andreu 146.963 72,9
10. Sant Martí 233.463 79,6
Quadre 1: Distribució territorial de la renda familiar a Barcelona. 2012
Si ens fixem en el nivell d’estudis de la població d’aquests dos districtes3, podem observar al
Quadre 2 que, a Sarrià-Sant Gervasi, gairebé la meitat de la població, un 46%, té estudis
universitaris o de grau superior, un 29,2% ha cursat Batxillerat (o estudis equivalents) i només el
3,6% no té estudis.
Nivell acadèmic del districte. 2012
2012 %
TOTAL 121.225 100,0
Sense estudis 4.363 3,6
Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 9.933 8,2
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 15.501 12,8
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 35.401 29,2
Estudis universitaris / CFGS grau superior 55.956 46,2
No consta 71 0,1
Quadre 2: Nivell acadèmic del districte Sarrià-Sant Gervasi. 2012
Pel que fa a Gràcia (vegeu Quadre 3), un 35,8% de la població té estudis universitaris, un 26,5 ha
fet Batxillerat i un 5,5% no té estudis.
Nivell acadèmic del districte. 2012
2012 %
TOTAL 106.809 100,0
Sense estudis 5.902 5,5
Estudis primaris / certificat d'escolaritat / EGB 16.006 15,0
Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO / FPI 18.331 17,2
Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / CFGM grau mitjà 28.274 26,5
Estudis universitaris / CFGS grau superior 38.258 35,8
No consta 38 0,0
Quadre 3: Nivell acadèmic del districte de Gràcia. 2012
Finalment, ens fixarem en el lloc de naixement dels habitants d’aquests dos districtes. Si
observem les dades que hi ha als Quadres 4 i 5, podem concloure que la gran majoria de la
3. Font: lectura del Padró Municipal d'Habitants a 30 de juny 2012. Ajuntament de Barcelona.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
17
població ha nascut a Catalunya (72% a Sarrià-Sant Gervasi i 63% a Gràcia) i només un 15,6%
(Sarrià-Sant Gervasi) i un 19% (Gràcia) han nascut a l’estranger.
Segons lloc de naixement. 2012
2012 %
TOTAL 145.413 100,0
Catalunya 105.518 72,6
Andalusia 2.533 1,7
Aragó 2.387 1,6
Astúries (Principat d') 469 0,3
Balears (Illes) 567 0,4
Canàries 303 0,2
Cantàbria 345 0,2
Castella -La Manxa 732 0,5
Castella -Lleó 2.154 1,5
Comunitat Valenciana 1.568 1,1
Extremadura 417 0,3
Galícia 1.309 0,9
Madrid (Comunitat de) 2.022 1,4
Múrcia (Regió de) 381 0,3
Navarra (Comunitat Foral de) 478 0,3
País Basc 1.107 0,8
Rioja (La) 236 0,2
Ceuta-Melilla 133 0,1
Estranger 22.754 15,6
Quadre 4: Lloc de naixement dels habitants de Sarrià-Sant Gervasi. 2012
Segons lloc de naixement. 2012
2012 %
TOTAL 121.550 100,0
Catalunya 78.295 64,4
Andalusia 3.832 3,2
Aragó 2.748 2,3
Astúries (Principat d') 411 0,3
Balears (Illes) 394 0,3
Canàries 201 0,2
Cantàbria 238 0,2
Castella -La Manxa 1.258 1,0
Castella -Lleó 2.869 2,4
Comunitat Valenciana 1.643 1,4
Extremadura 676 0,6
Galícia 1.964 1,6
Madrid (Comunitat de) 1.166 1,0
Múrcia (Regió de) 434 0,4
Navarra (Comunitat Foral de) 328 0,3
País Basc 674 0,6
Rioja (La) 204 0,2
Ceuta-Melilla 114 0,1
Estranger 24.101 19,8
Quadre 5: Lloc de naixement dels habitants de Gràcia. 2012
Així, doncs, les dades analitzades anteriorment ens permeten caracteritzar la població de la qual
provenen majoritàriament els nostres alumnes enquestats. Una població nascuda sobretot a
Catalunya, amb un nivell socioeconòmic alt, en el cas de Sarrià-Sant Gervasi, i un nivell
socioeconòmic alt-mitjà, en el cas de Gràcia, amb un nivell cultural força alt -un 75,4%, dels
habitants de Sarrià-Sant Gervasi, i un 62,3%, dels de Gràcia, tenen estudis superiors (Batxillerat i
Estudis Universitaris).
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7. RESULTATS OBTINGUTS
7.1. DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT
Amb la intenció de caracteritzar els 372 enquestats de l’Institut Montserrat que conformen
aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència,
arribat a Catalunya (en el cas que hagi
actualment. En aquest apartat
7.1.1. SEXE
Tal com podem veure en el Gràfic 1
l’Institut Montserrat queda molt equilibrada (un 51% de nois i un 49% de noies), tot i que el
percentatge és lleugerament més alt en el
7.1.2. EDAT
Pel que fa a l’edat de la mostra,
anys. Les edats que tenen més representació són
seguida dels de 14 (25%) i dels de
Gràfic 1. Sexe dels informants. Dades globals.
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
S OBTINGUTS
DADES DESCRIPTIVES DE L’ALUMNAT
Amb la intenció de caracteritzar els 372 enquestats de l’Institut Montserrat que conformen
aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència,
ya (en el cas que hagin nascut fora) i, finalment, el districte on viuen
En aquest apartat, doncs, analitzarem aquestes dades.
Gràfic 1, la distribució total de sexes dels alumnes de s
l’Institut Montserrat queda molt equilibrada (un 51% de nois i un 49% de noies), tot i que el
percentatge és lleugerament més alt en el cas del sexe masculí (un 2%).
Pel que fa a l’edat de la mostra, observem al Gràfic 2 que el ventall va des dels 12 fins als 17
anys. Les edats que tenen més representació són les dels alumnes que tenen
dels de 13 (26%). El 22% restant es reparteix en informants de les
51%49%
Masculí Femení
Gràfic 1. Sexe dels informants. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
18
Amb la intenció de caracteritzar els 372 enquestats de l’Institut Montserrat que conformen
aquest estudi, hem demanat dades respecte al sexe, l’edat, el curs, la procedència, l’any que han
el districte on viuen
sexes dels alumnes de secundària de
l’Institut Montserrat queda molt equilibrada (un 51% de nois i un 49% de noies), tot i que el
des dels 12 fins als 17
les dels alumnes que tenen 15 anys (27%),
eix en informants de les
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
edats de 12, 16 i 17 anys, amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més
representació és la que va des dels 13
Gràfic 1. Edat dels informants
7.1.3. CURS
De les 372 enquestes que es van passar
a primer la van contestar 79 alumnes (21%), a segon i tercer
ho van fer 93 (25%). La mostra,
diferències a la baixa que veiem als cursos de primer i de quart. Aquestes
motius diversos: alumnes que no van assistir al centre per malaltia, una part d’alumnes que
tenia una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de
l’aula, etc. Sabent que aquestes coses podien passar, ja havíem decidit
els grups de secundària per poder
Gràfic 3. Curs al qual pertanyen els informants.
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més
va des dels 13 fins als 15 anys, un 78% del total.
. Edat dels informants. Dades globals.
que es van passar als grups d’ESO de l’Institut Montserrat
van contestar 79 alumnes (21%), a segon i tercer la van contestar 100 (27%),
La mostra, en aquest sentit, és força equilibrada, malgrat les petites
diferències a la baixa que veiem als cursos de primer i de quart. Aquestes diferències
motius diversos: alumnes que no van assistir al centre per malaltia, una part d’alumnes que
una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de
l’aula, etc. Sabent que aquestes coses podien passar, ja havíem decidit passar l’enquesta a tots
els grups de secundària per poder obtenir una mostra ben àmplia i que fos significativa.
al qual pertanyen els informants. Dades globals.
9%26%
25%
27%
12%1%
12 anys 13 anys 14 anys
15 anys 16 anys 17 anys
21%
27%27%
25%
Primer Segon Tercer Quart
A LLENGUA: ESTUDI
19
amb un 9%, 12% i 1% respectivament. Per tant, la franja amb més
de l’Institut Montserrat (vegeu Gràfic 3),
van contestar 100 (27%), i a quart
en aquest sentit, és força equilibrada, malgrat les petites
diferències es deuen a
motius diversos: alumnes que no van assistir al centre per malaltia, una part d’alumnes que
una sortida d’una assignatura optativa, uns quants alumnes que eren treballant fora de
passar l’enquesta a tots
os significativa.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.1.4. PROCEDÈNCIA
Tal com podem veure al Gràfic 4
(85%) i només el 15% procedeix de
Gràfic 4. Procedència de
Ens ha semblat interessant saber la procedència
D’entrada, com podem veure al
concretament un 4% que representa els alumnes que han nascut
(Mallorca i València concretament)
Saragossa i Sevilla). El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Am
Sud (52%), seguit d’Europa (23%). Els percentatges d’alumnes procedents de l’Àsia (11%) i de
l’Àfrica (5%) són poc significatius.
Resta dels Països Catalans
Europa
Àsia
Gràfic 5. Procedència dels informants nascuts fora de CatalunyaDades filtrades.
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Gràfic 4, la majoria dels nostres informants han nascut a Catalunya
procedeix de fora del Principat.
Gràfic 4. Procedència dels informants. Dades globals.
Ens ha semblat interessant saber la procedència d’aquest 15% que no havia nascut a Catalunya.
D’entrada, com podem veure al Gràfic 5, trobem un 9% que ha nascut a la Península Ibèrica,
un 4% que representa els alumnes que han nascut en algun lloc de
(Mallorca i València concretament) i un 5% que ha nascut a l’estat espanyol (País Basc,
El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Am
Sud (52%), seguit d’Europa (23%). Els percentatges d’alumnes procedents de l’Àsia (11%) i de
l’Àfrica (5%) són poc significatius.
85%
15%
Catalunya De fora
4% 5%
23%
52%
11%
5%
Resta dels Països Catalans Espanya
Europa Amèrica del Sud
Àfrica
Gràfic 5. Procedència dels informants nascuts fora de Catalunya.
A LLENGUA: ESTUDI
20
han nascut a Catalunya
que no havia nascut a Catalunya.
un 9% que ha nascut a la Península Ibèrica,
algun lloc de parla catalana
l’estat espanyol (País Basc,
El percentatge més alt d’alumnes de fora és el dels països de l’Amèrica del
Sud (52%), seguit d’Europa (23%). Els percentatges d’alumnes procedents de l’Àsia (11%) i de
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.1.5. ANY D’ARRIBADA
En aquest apartat, només tindrem en compte els informants que no han nascut a Catalunya,
concretament 56 dels 372 que conformen la mostra.
6), el 50% fa menys de 5 anys que van arribar
sorprenentment, un 5% que no ha contestat la pregunta, potser perquè no sabem exactament
quin any van venir.
Gràfic 6. Any d’arribada dels informants
7.1.6. RESIDÈNCIA
Si ens fixem en el Gràfic 7, veiem clarament que la majoria de l’alumnat
Sarrià-Sant Gervasi (48%) i de
geogràficament parlant, de l’Institut Montserrat i
procedeixi d’aquests districtes.
concretament de l’Eixample (20
Montjuïc (8). Cal esmentar, també, un 6%
del Vallès és la població que aporta més alumnes, concretament
Menys de 5 anys
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
ANY D’ARRIBADA
En aquest apartat, només tindrem en compte els informants que no han nascut a Catalunya,
concretament 56 dels 372 que conformen la mostra. D’aquest alumnat nascut fora
, el 50% fa menys de 5 anys que van arribar i el 45% fa entre 5 i 10 anys que són aquí. Hi ha,
sorprenentment, un 5% que no ha contestat la pregunta, potser perquè no sabem exactament
Gràfic 6. Any d’arribada dels informants. Dades globals.
veiem clarament que la majoria de l’alumnat prové dels districtes de
de Gràcia (31%). Aquests districtes són els que es troben
geogràficament parlant, de l’Institut Montserrat i, per tant, és normal que un 79% de l’
procedeixi d’aquests districtes. Un 15% prové d’altres districtes de Barcelona ciutat,
de l’Eixample (20 informants), de Ciutat Vella (9), d’Horta-Guinardó (9) i
. Cal esmentar, també, un 6% que viu fora de Barcelona i destacar que
és la població que aporta més alumnes, concretament 10.
50%45%
5%
Menys de 5 anys Entre 5 i 10 anys No contesta
A LLENGUA: ESTUDI
21
En aquest apartat, només tindrem en compte els informants que no han nascut a Catalunya,
alumnat nascut fora (vegeu Gràfic
que són aquí. Hi ha,
sorprenentment, un 5% que no ha contestat la pregunta, potser perquè no sabem exactament
prové dels districtes de
que es troben més a prop,
, per tant, és normal que un 79% de l’alumnat
Un 15% prové d’altres districtes de Barcelona ciutat,
Guinardó (9) i de Sants-
i destacar que Sant Cugat
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 7. Districte de r
Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen
anys, per bé que franja que predomina es mou entre els 13 i 15, que han nascut majoritàriament a
Catalunya (85%) i que procedeixen sobretot dels districtes de Sarrià
Aquesta mostra és equilibrada pel que
31%
15%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Districte de residència dels informants. Dades globals.
Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen
anys, per bé que franja que predomina es mou entre els 13 i 15, que han nascut majoritàriament a
Catalunya (85%) i que procedeixen sobretot dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi (48%) i de Gràcia (31%).
Aquesta mostra és equilibrada pel que fa al sexe dels informants: un 51% de nois i un 49% de noies.
48%31%
15%
6% Barcelona. Sarrià/ Sant Gervasi
Barcelona: Gràcia
Resta de Barris de Barcelona
Fora de Barcelona
A LLENGUA: ESTUDI
22
Així, doncs, hem enquestat 372 alumnes que cursen la secundària obligatòria, que tenen entre 12 i 17
anys, per bé que franja que predomina es mou entre els 13 i 15, que han nascut majoritàriament a
Sant Gervasi (48%) i de Gràcia (31%).
fa al sexe dels informants: un 51% de nois i un 49% de noies.
Barcelona. Sarrià/
Barcelona: Gràcia
Resta de Barris de
Fora de Barcelona
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.2. DADES DESCRIPTIVES FAMILIARS
En aquest apartat comentarem
famílies, concretament sabrem la procedència tant del progenitor
7.2.1. PROCEDÈNCIA DELS PARES
La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles:
Catalunya o de fora. En el cas que l’opció fos
concret. Els resultats que hem obtingut (vegeu
parts dels pares han nascut a Catalunya i només un 30% prové de fora.
Gràfic 8. Procedència dels pares dels al
Dins d’aquest 30%, i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem
agrupat per continents i, en el cas d’Europa, hem separat els
l’estat espanyol. Si ens fixem en el
35%), en el qual destaquen països com
L’estat espanyol (33%) ocupa la segona posició percentualment
(4 pares) i el País Basc (4 pares)
Europa ocupa la tercera posició amb un percentatge del 22%
genitors masculins. El 10% restant
Àsia/Oceania (6%).
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
7.2. DADES DESCRIPTIVES FAMILIARS
comentarem les dades que els informants ens han proporcionat de les seves
famílies, concretament sabrem la procedència tant del progenitor masculí com la del femení.
PROCEDÈNCIA DELS PARES
La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles:
. En el cas que l’opció fos de fora, els enquestats havien d’especificar el lloc
resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 8) evidencien que gairebé les tres quartes
parts dels pares han nascut a Catalunya i només un 30% prové de fora.
Gràfic 8. Procedència dels pares dels alumnes. Dades globals.
i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem
, en el cas d’Europa, hem separat els que provenien d’algun lloc de
. Si ens fixem en el Gràfic 9, el territori majoritari és el continent americà (
, en el qual destaquen països com el Perú (9 pares), Bolívia (7 pares) i l’Equador (5 pares).
(33%) ocupa la segona posició percentualment i destaquen indrets com l’Aragó
el País Basc (4 pares), que són les zones que aporten més progenitors masculins.
tercera posició amb un percentatge del 22% i destaca Anglaterra que aporta 5
. El 10% restant, molt poc significatiu, se’l reparteixen entr
70%30%
Catalunya De fora
A LLENGUA: ESTUDI
23
els informants ens han proporcionat de les seves
masculí com la del femení.
La pregunta que ens conèixer el lloc de naixement dels pares tenia dues respostes possibles: de
, els enquestats havien d’especificar el lloc
) evidencien que gairebé les tres quartes
i tenint en compte que els països de procedència són molt diversos, els hem
que provenien d’algun lloc de
continent americà (un
el Perú (9 pares), Bolívia (7 pares) i l’Equador (5 pares).
indrets com l’Aragó
més progenitors masculins.
Anglaterra que aporta 5
se’l reparteixen entre l’Àfrica (4%) i
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 9. Procedència dels pares
7.2.2. PROCEDÈNCIA DE LES MARES
La pregunta que fa referència al lloc de naixement de la mare és igual que l’anterior i la manera
d’analitzar les dades, també. Al
néixer a Catalunya representen
procedeixen de fora. El més destacable d’aquestes xifres és que els percentatges de mares i de
pares nascuts a Catalunya i a fora és força semblant.
Gràfic 10. Procedència de les mares dels alumnes
35%
4%
Espanya
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Gràfic 9. Procedència dels pares nascuts de fora de Catalunya. Dades filtrades.
PROCEDÈNCIA DE LES MARES
La pregunta que fa referència al lloc de naixement de la mare és igual que l’anterior i la manera
d’analitzar les dades, també. Al Gràfic 10, observem que les mares dels informants que van
representen gairebé tres quartes parts del total (72%). El 28% restant
procedeixen de fora. El més destacable d’aquestes xifres és que els percentatges de mares i de
pares nascuts a Catalunya i a fora és força semblant.
Procedència de les mares dels alumnes. Dades globals
33%
22%
35%
4% 6%Espanya Europa Amèrica Àfrica Àsia i Oceania
72%28%
Catalunya De fora
A LLENGUA: ESTUDI
24
. Dades filtrades.
La pregunta que fa referència al lloc de naixement de la mare és igual que l’anterior i la manera
es mares dels informants que van
(72%). El 28% restant
procedeixen de fora. El més destacable d’aquestes xifres és que els percentatges de mares i de
Àsia i Oceania
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Pel que fa al 28% de les mares que no han nascut a Catalunya
destacar que el 43% pertany a
països de procedència majoritaris.
aporta més persones. Un 20% representa les mares
destacar Anglaterra (7 mares)
esmentar un 6% que ha nascut en alguna ciutat
amb 3 mares, i el País Valencià, amb 2.
Gràfic 11. Procedència de le
Les famílies dels nostres enquestats provenen majoritàriament de Catalunya (un 70% dels pares
i un 72% de les mares). Els progenitors que han nascut a l’estranger, com hem vist en aquest
apartat, provenen sobretot de països de parla espanyola de l’Amèri
i un 35% dels pares).
Espanya
Àsia i Oceania
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
les mares que no han nascut a Catalunya (vegeu Gràfic 11
destacar que el 43% pertany al continent americà, i el Perú (8 mares) i Bolívia (7 mares)
països de procedència majoritaris. Un 21% prové de l’estat espanyol i Madrid
. Un 20% representa les mares originàries de països europeus dels quals cal
mares). Finalment, tot i que representa un percentatge molt baix, volem
que ha nascut en alguna ciutat dels Països Catalans, concretament
i el País Valencià, amb 2. El 10% restant pertany a l’Àfrica (4%) i Àsia/Oceania (6%).
11. Procedència de les mares nascudes de fora de Catalunya. Dades filtrades
Les famílies dels nostres enquestats provenen majoritàriament de Catalunya (un 70% dels pares
i un 72% de les mares). Els progenitors que han nascut a l’estranger, com hem vist en aquest
apartat, provenen sobretot de països de parla espanyola de l’Amèrica del Sud (un 43% de mares
21%
20%43%
5% 5% 6%
Espanya Europa Amèrica
Àsia i Oceania Àfrica Resta de PPCC
A LLENGUA: ESTUDI
25
Gràfic 11), hem de
Perú (8 mares) i Bolívia (7 mares) són els
Madrid és l’indret que
originàries de països europeus dels quals cal
Finalment, tot i que representa un percentatge molt baix, volem
, concretament Mallorca,
El 10% restant pertany a l’Àfrica (4%) i Àsia/Oceania (6%).
. Dades filtrades.
Les famílies dels nostres enquestats provenen majoritàriament de Catalunya (un 70% dels pares
i un 72% de les mares). Els progenitors que han nascut a l’estranger, com hem vist en aquest
ca del Sud (un 43% de mares
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.3. DADES SOCIOLINGÜÍSTIQUES FAMILIARS
En aquest apartat, analitzarem la llengua que habitualment fan servir els progenitors dels
enquestats entre ells, la que utilitzen aquests
finalment, la llengua que empren els informants quan parlen amb els seus pares.
7.3.1. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES DELS INFORMANTS
Si ens fixem en la llengua d’ús dels pares dels informants
gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar
habitualment entre ells. Un 29%, en canvi, utilitza el castellà i un 11%
També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en
membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà.
Pel que fa al 8% de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu
destacar que un 45% ho fa en una llengua europea: alemany (1), anglès (7), francès (2),
portuguès (1), romanès (1) i suec (1). Un 23% es comunica en castellà i una altra llengua, en la
majoria dels casos també europea, un 13% ho fa en català,
francès i italià-, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest
darrer percentatge representa només 7 famílies de les 372 que s’han enquestat.
29%
3% 11%
Gràfic 12. Llengua d’ús dels pares dels informants entre ells. Dades globals.
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
DADES SOCIOLINGÜÍSTIQUES FAMILIARS
En aquest apartat, analitzarem la llengua que habitualment fan servir els progenitors dels
enquestats entre ells, la que utilitzen aquests progenitors a l’hora d’adreçar
finalment, la llengua que empren els informants quan parlen amb els seus pares.
LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES DELS INFORMANTS
Si ens fixem en la llengua d’ús dels pares dels informants (vegeu Gràfic 12), podem observar
gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar
habitualment entre ells. Un 29%, en canvi, utilitza el castellà i un 11% les barreja totes dues.
També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en
membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà.
de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu
destacar que un 45% ho fa en una llengua europea: alemany (1), anglès (7), francès (2),
portuguès (1), romanès (1) i suec (1). Un 23% es comunica en castellà i una altra llengua, en la
majoria dels casos també europea, un 13% ho fa en català, castellà i una altra llengua
, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest
darrer percentatge representa només 7 famílies de les 372 que s’han enquestat.
49%8%
En català
En castellà
Un sempre en català i l'altra sempre en castellàBarregen el català i el castellà
Altres llengües
Gràfic 12. Llengua d’ús dels pares dels informants entre ells. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
26
En aquest apartat, analitzarem la llengua que habitualment fan servir els progenitors dels
d’adreçar-se als seus fills i,
finalment, la llengua que empren els informants quan parlen amb els seus pares.
), podem observar que
gairebé la meitat, un 49%, fan servir el català com a única llengua per comunicar-se
les barreja totes dues.
També podem veure que hi ha un 3% que representa aquelles famílies en les quals un dels
de progenitors que parlen altres llengües entre ells (vegeu Gràfic 13), podem
destacar que un 45% ho fa en una llengua europea: alemany (1), anglès (7), francès (2),
portuguès (1), romanès (1) i suec (1). Un 23% es comunica en castellà i una altra llengua, en la
castellà i una altra llengua –anglès,
, i un 19% fa servir el tagalo, l’urdú, el xinès i algunes llengües africanes. Aquest
darrer percentatge representa només 7 famílies de les 372 que s’han enquestat.
Un sempre en català i l'altra sempre en
Barregen el català i el
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 13. Altres llengües que parlen els pares dels informants entre ells. Dades filtrades.
7.3.2. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES I ELS INFORMANTS
Si analitzem la llengua que fan servir els progenitors a l’hora de parlar amb els enquestats
(vegeu Gràfic 14), podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,
un 8% barreja totes dues llengües i un 9% un dels progenitors s’adreça a l’informant en català i
l’altre ho fa en castellà.
Val la pena que investiguem aquest 13% de pares que es comunica amb els seus fills en altres
llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el
15, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el
45%
19%
16%9%
8%13%
Gràfic 14. Llengua d’ús dels pares amb els informant
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
13. Altres llengües que parlen els pares dels informants entre ells. Dades filtrades.
7.3.2. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS PARES I ELS INFORMANTS
Si analitzem la llengua que fan servir els progenitors a l’hora de parlar amb els enquestats
podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,
un 8% barreja totes dues llengües i un 9% un dels progenitors s’adreça a l’informant en català i
Val la pena que investiguem aquest 13% de pares que es comunica amb els seus fills en altres
llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el
, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el
13%
23%45%
Català, castellà i una altra llengua
Castellà i una altra llengua
Llengües europees
Altres llengües
54%16%
13%
En català
En castellà
Un sempre en català i l'altra sempre en castellàBarregen el català i el castellà
Altres llengües
Gràfic 14. Llengua d’ús dels pares amb els informants. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
27
Si analitzem la llengua que fan servir els progenitors a l’hora de parlar amb els enquestats
podem comprovar que un 54% utilitza sempre el català, un 16%, el castellà,
un 8% barreja totes dues llengües i un 9% un dels progenitors s’adreça a l’informant en català i
Val la pena que investiguem aquest 13% de pares que es comunica amb els seus fills en altres
llengües que no són les oficials de Catalunya. Si ens fixem en les dades que ens aporta el Gràfic
, un 29% dels pares fa servir una llengua europea per parlar amb els fills, un 29% barreja el
Català, castellà i una altra llengua
Castellà i una altra
Llengües europees
Un sempre en català i l'altra sempre en
Barregen el català i el
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
castellà i una llengua europea, un 27% barreja el català, el castellà i una altra llengua
(majoritàriament europea) i només un 6% fa servir una llengua asiàtica p
Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades
Si comparem les dades que hem obtingut a l’apartat
i Llengua d’ús entre els pares i els informants
• Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre
ells, l’adopten per parlar amb els seus fills.
• Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un
aquesta mateixa llengua per adreçar
• De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté
quan parla amb els fills i, en canvi, augmenta el nombre de casos en què un dels
membres parla sempre en catal
9%).
• Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir
una altra llengua per parlar amb els fills, la qual cosa segurament es produeix perquè hi
ha progenitors d’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a
l’hora de comunicar-se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.
9%
29% 6%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
castellà i una llengua europea, un 27% barreja el català, el castellà i una altra llengua
i només un 6% fa servir una llengua asiàtica per parlar amb els fills.
Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades
Si comparem les dades que hem obtingut a l’apartat Llengua d’ús entre els pares dels informants
d’ús entre els pares i els informants, ens adonem que:
Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre
ells, l’adopten per parlar amb els seus fills.
Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un
aquesta mateixa llengua per adreçar-se als fills.
De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté
quan parla amb els fills i, en canvi, augmenta el nombre de casos en què un dels
membres parla sempre en català i l’altre ho fa sempre en castellà (del 3% es passa al
Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir
una altra llengua per parlar amb els fills, la qual cosa segurament es produeix perquè hi
’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a
se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.
27%
29%
6%Català i una altra llengua
Castellà una altra llengua
Català, castellà i una altra llengua
Llengües europees
Llengües asiàtiques
A LLENGUA: ESTUDI
28
castellà i una llengua europea, un 27% barreja el català, el castellà i una altra llengua
er parlar amb els fills.
Gràfic 15. Altres llengües que parlen els pares dels informants amb els fills. Dades filtrades.
Llengua d’ús entre els pares dels informants
Un 5% de pares que no utilitzaven el català com a única llengua de comunicació entre
Del 29% de progenitors que parlaven entre ells en castellà, només un 16% fa servir
De l’11% de progenitors que barrejaven totes dues llengües, només un 8% ho manté
quan parla amb els fills i, en canvi, augmenta el nombre de casos en què un dels
à i l’altre ho fa sempre en castellà (del 3% es passa al
Del 8% de pares que parlaven altres llengües, hem passat al 13% de casos que fan servir
una altra llengua per parlar amb els fills, la qual cosa segurament es produeix perquè hi
’origen estranger que saben parlar en català o en castellà, però, que, a
se amb els fills, ho volen fer en la seva llengua materna.
Català i una altra
Castellà una altra
Llengües europees
Llengües asiàtiques
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.3.3. LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS INFORMANTS I ELS PARES
Pel que fa a la llengua que utilitzen els fills
un comportament semblant al de l’apartat anterior, ja que un 56% s’hi adreça en català, un 17%
ho fa en castellà, un 8% barreja totes dues llengües i un 8% parla català amb un dels progenitors
i castellà amb l’altre.
Gràfic 16. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades globals.
Un 11% dels enquestats diu que fa servir altres llengües per comunicar
analitzem les dades d’aquest 11%, podem afirmar, tal com mostra el
s’adreça als seus progenitors en una llengua europea, un 27% ho fa en català i una altra llengua,
europea, també, un 22% ho fa en castellà i una altra llengua, un 15% barreja català, castellà i
una altra llengua, en la majoria dels c
progenitors en llengües asiàtiques.
17%8%
8% 11%
28%
8%
Gràfic 17. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades filtrades
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
LLENGUA D’ÚS ENTRE ELS INFORMANTS I ELS PARES
Pel que fa a la llengua que utilitzen els fills quan parlen amb els pares (vegeu
un comportament semblant al de l’apartat anterior, ja que un 56% s’hi adreça en català, un 17%
ho fa en castellà, un 8% barreja totes dues llengües i un 8% parla català amb un dels progenitors
Gràfic 16. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades globals.
Un 11% dels enquestats diu que fa servir altres llengües per comunicar-se amb els seus pares. Si
analitzem les dades d’aquest 11%, podem afirmar, tal com mostra el Gràfic 17
s’adreça als seus progenitors en una llengua europea, un 27% ho fa en català i una altra llengua,
europea, també, un 22% ho fa en castellà i una altra llengua, un 15% barreja català, castellà i
una altra llengua, en la majoria dels casos europea, i un 8% estableix la comunicació amb els
progenitors en llengües asiàtiques.
56%
11%
En català
En castellà
A un en català i a l'altre en castellà
Barregen el català i el castellà
Altres llengües
27%
22%15%
28%
8% Català i una altra llengua
Castellà i una altra llegnua
Català, castellà i una altra llengua
Llengües europees
Llengües asiàtiques
Gràfic 17. Llengua d’ús dels informants amb els seus pares. Dades filtrades
A LLENGUA: ESTUDI
29
quan parlen amb els pares (vegeu Gràfic 16), veiem
un comportament semblant al de l’apartat anterior, ja que un 56% s’hi adreça en català, un 17%
ho fa en castellà, un 8% barreja totes dues llengües i un 8% parla català amb un dels progenitors
se amb els seus pares. Si
Gràfic 17, que un 28%
s’adreça als seus progenitors en una llengua europea, un 27% ho fa en català i una altra llengua,
europea, també, un 22% ho fa en castellà i una altra llengua, un 15% barreja català, castellà i
asos europea, i un 8% estableix la comunicació amb els
A un en català i a l'altre en castellà
Barregen el català i
Castellà i una altra
Català, castellà i una
Llengües europees
Llengües asiàtiques
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Si comparem la llengua que fan servir pares i fills en els casos que els enquestats es decanten
per l’opció altres llengües, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es
comuniquen en català i una altra llengua, els que ho fan en una llengua europea i els fills
corresponents de cada grup. En canvi, observem una diferència important en el 29% que utilitza
el castellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix
el mateix patró. Aquesta pèrdua del 7% la trobem afegida al grup que utilitza el català, el
castellà i una altra llengua, la qual cosa ens indica que la llengua
penetrar en aquestes famílies.
Gràfic 18. Comparació de la llengua d’ús informants
Si analitzem el comportament lingüístic dels fills els pares dels quals barregen el català i el
castellà a l’hora de parlar amb ells, observem (vegeu
enquestats reprodueixen el mateix esquema lingüístic quan parlen amb els seus pares, però un
14% d’aquests fills manifesta que només utilitza el català i un 7% només el castellà.
Gràfic 19. Llengua dels fills els pares dels quals barregen el català i el castellà quan parlen amb ells. Dades filtrades
27% 27%
EN CATALÀ I UNA ALTRA LLENGUA
LLENGUA AMB LA QUAL ELS PARES S'ADRECEN ALS FILLS
LLENGUA AMB LA QUAL ELS FILLS S'ADRECEN ALS PARES
71%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Si comparem la llengua que fan servir pares i fills en els casos que els enquestats es decanten
, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es
comuniquen en català i una altra llengua, els que ho fan en una llengua europea i els fills
corresponents de cada grup. En canvi, observem una diferència important en el 29% que utilitza
tellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix
el mateix patró. Aquesta pèrdua del 7% la trobem afegida al grup que utilitza el català, el
castellà i una altra llengua, la qual cosa ens indica que la llengua catalana ha començat a
penetrar en aquestes famílies.
Gràfic 18. Comparació de la llengua d’ús informants-pares.
Si analitzem el comportament lingüístic dels fills els pares dels quals barregen el català i el
ra de parlar amb ells, observem (vegeu Gràfic 19) que tres quartes parts dels
enquestats reprodueixen el mateix esquema lingüístic quan parlen amb els seus pares, però un
14% d’aquests fills manifesta que només utilitza el català i un 7% només el castellà.
Gràfic 19. Llengua dels fills els pares dels quals barregen el català i el castellà quan parlen amb ells. Dades filtrades.
29%
9%
29%
22%
15%
28%
EN CASTELLÀ I UNA ALTRA LLENGUA
EN CATALÀ, EN CASTELLÀ I EN UNA
ALTRA LLENGUA
EN UNA LLENGUA EUROPEA
LLENGUA AMB LA QUAL ELS PARES S'ADRECEN ALS FILLS
LLENGUA AMB LA QUAL ELS FILLS S'ADRECEN ALS PARES
14% 7%4%
4%
En català
En castellà
A un sempre en català i l'altra sempre en castellà
Barreges el català i el castellà
Català, castellà, francès i anglès
A LLENGUA: ESTUDI
30
Si comparem la llengua que fan servir pares i fills en els casos que els enquestats es decanten
, veiem que hi ha una correlació lògica entre els pares que es
comuniquen en català i una altra llengua, els que ho fan en una llengua europea i els fills
corresponents de cada grup. En canvi, observem una diferència important en el 29% que utilitza
tellà i una altra llengua per parlar amb els seus fills, ja que només un 22% dels fills segueix
el mateix patró. Aquesta pèrdua del 7% la trobem afegida al grup que utilitza el català, el
catalana ha començat a
Si analitzem el comportament lingüístic dels fills els pares dels quals barregen el català i el
) que tres quartes parts dels
enquestats reprodueixen el mateix esquema lingüístic quan parlen amb els seus pares, però un
14% d’aquests fills manifesta que només utilitza el català i un 7% només el castellà.
28%
EN UNA LLENGUA EUROPEA
A un sempre en català i l'altra sempre en castellà
Català, castellà, francès i
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Un cas semblant passa amb els informants que tenen un progenitor que se’ls adreça en català i
l’altre, en castellà. Si ens fixem en el
manera, mentre que el 18% restant es decanta per fer servir només u
un 15% utilitza només el català i un 3%, el castellà.
Un cop analitzat el comportament lingüístic familiar dels enquestats, veiem que la llengua d’ús
majoritària és el català. Un 49% dels pares es comuniquen entre ells en català i, a l’hora
d’adreçar-se als fills, aquest percentatge augmenta fins al 54%. En e
pares utilitza aquesta llengua, però quan parla amb els fills el percentatge baixa fins al 16%.
Aquesta pèrdua del 13% va a parar sobretot als casos de parelles un dels membres de la qual
utilitza el català i l’altre el castel
casos de parelles que fan servir altres llengües, la majoria europees (un 5% més), la qual cosa
ens pot indicar que, malgrat que a l’hora de relacionar
una tria lingüística determinada, quan parlen amb els fills conserven la llengua materna.
82%
Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre en castellà. Dades filtrades
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Un cas semblant passa amb els informants que tenen un progenitor que se’ls adreça en català i
l’altre, en castellà. Si ens fixem en el Gràfic 20, veiem que un 82% es comporta de la mateixa
manera, mentre que el 18% restant es decanta per fer servir només una de totes dues llengües:
un 15% utilitza només el català i un 3%, el castellà.
Un cop analitzat el comportament lingüístic familiar dels enquestats, veiem que la llengua d’ús
majoritària és el català. Un 49% dels pares es comuniquen entre ells en català i, a l’hora
se als fills, aquest percentatge augmenta fins al 54%. En el cas del castellà, un 29% de
pares utilitza aquesta llengua, però quan parla amb els fills el percentatge baixa fins al 16%.
Aquesta pèrdua del 13% va a parar sobretot als casos de parelles un dels membres de la qual
utilitza el català i l’altre el castellà per comunicar-se amb els fills (amb un augment del 6%) i als
casos de parelles que fan servir altres llengües, la majoria europees (un 5% més), la qual cosa
ens pot indicar que, malgrat que a l’hora de relacionar-se amb l’altre membre de la parella fan
una tria lingüística determinada, quan parlen amb els fills conserven la llengua materna.
15% 3%
82%
En català
En castellà
A un sempre en català i l'altra sempre en castellà
Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre en castellà. Dades filtrades.
A LLENGUA: ESTUDI
31
Un cas semblant passa amb els informants que tenen un progenitor que se’ls adreça en català i
, veiem que un 82% es comporta de la mateixa
na de totes dues llengües:
Un cop analitzat el comportament lingüístic familiar dels enquestats, veiem que la llengua d’ús
majoritària és el català. Un 49% dels pares es comuniquen entre ells en català i, a l’hora
l cas del castellà, un 29% de
pares utilitza aquesta llengua, però quan parla amb els fills el percentatge baixa fins al 16%.
Aquesta pèrdua del 13% va a parar sobretot als casos de parelles un dels membres de la qual
se amb els fills (amb un augment del 6%) i als
casos de parelles que fan servir altres llengües, la majoria europees (un 5% més), la qual cosa
se amb l’altre membre de la parella fan
una tria lingüística determinada, quan parlen amb els fills conserven la llengua materna.
sempre en castellà
Gràfic 20. Llengua que utilitzen els fills quan un dels progenitor se li adreça en català i l’altre
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.4. CONEIXEMENTS I USOS LINGÜÍSTICS GENERALS
En aquest apartat, analitzarem els coneixements
de les llengües que es parlen a l’Institut
entre els coneixements lingüístics
escriure. I, finalment, presentarem els resultats sobre el
percepció, a l’hora d’escriure i
competència lingüística.
7.4.1. CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA
Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu
meitat dels alumnes enquestats
molt àmplia tenen un nivell Alt
nivell Baix (3%). Per tant, la perce
en llengua català és força positiva ja que creuen que tenen un nivell mitjà
En el cas del castellà (vegeu Gràfic 22
i un 32% creu que té un nivell
una minoria d’informants considera
els estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de
la llengua castellana.
58%
Gràfic 21. Nivell de català dels informants
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
7.4. CONEIXEMENTS I USOS LINGÜÍSTICS GENERALS
En aquest apartat, analitzarem els coneixements que els nostres informants creuen que tenen
rlen a l’Institut: el català i el castellà. Mirarem també si ha diferències
lingüístics dels alumnes segons la llengua en la qual han après a llegir i a
I, finalment, presentarem els resultats sobre el nivell que tenen
escriure i de parlar per intentar veure en quina llengua tenen més
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA
dades que hem obtingut (vegeu Gràfic 21) podem observar que més de la
meitat dels alumnes enquestats creu que tenen un nivell Normal de català (58%) i una altra
Alt (39%). Només una minoria d’enquestats consider
Per tant, la percepció que tenen els alumnes de la seva competència lingüística
en llengua català és força positiva ja que creuen que tenen un nivell mitjà-alt.
Gràfic 22), una àmplia majoria pensa que té un nivell
un nivell Alt de castellà (32%). Tal com ha passat al gràfic anterior,
considera que té un nivell Baix (6%). Així, doncs, podem concloure que
estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de
39%
58%
3%
Alt
Normal
Baix
. Nivell de català dels informants. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
32
que els nostres informants creuen que tenen
. Mirarem també si ha diferències
segons la llengua en la qual han après a llegir i a
tenen, segons la seva
parlar per intentar veure en quina llengua tenen més
) podem observar que més de la
de català (58%) i una altra part
na minoria d’enquestats considera que tenen un
pció que tenen els alumnes de la seva competència lingüística
alt.
té un nivell Normal (62%)
de castellà (32%). Tal com ha passat al gràfic anterior, només
Així, doncs, podem concloure que
estudiants d’ESO de l’Institut Montserrat s’autoavaluen positivament en el coneixement de
Normal
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 22. Nivell de castellà dels informants
El que es desprèn de les dades dels dos gràfics anteriors (21 i 22) és que hi ha més alumnes que
creuen que tenen més bon nivell de català (39%) que de castellà (32%). En canvi, hi ha més
alumnes que consideren que tenen un nivell més adequat de castellà
Només un 3% té una percepció negativa de la seva competència lingüística en català i un 6% en
castellà.
Si agafem les xifres globalment, podem afirmar que els enquestats creuen que tenen un nivell
mitjà-alt en totes dues llengüe
percepció que tenen és real, la compararem amb els resultats que s’han obtingut a la selectivitat
en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a caste
(vegeu Gràfic 23). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són
una mica optimistes a l’hora d’avaluar el seu nivell de català i de castellà.
62%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
. Nivell de castellà dels informants. Dades globals.
El que es desprèn de les dades dels dos gràfics anteriors (21 i 22) és que hi ha més alumnes que
creuen que tenen més bon nivell de català (39%) que de castellà (32%). En canvi, hi ha més
alumnes que consideren que tenen un nivell més adequat de castellà (62%) que de català (58%).
Només un 3% té una percepció negativa de la seva competència lingüística en català i un 6% en
Si agafem les xifres globalment, podem afirmar que els enquestats creuen que tenen un nivell
alt en totes dues llengües, amb petites diferències que ja hem comentat. Per saber si la
percepció que tenen és real, la compararem amb els resultats que s’han obtingut a la selectivitat
en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a caste
). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són
una mica optimistes a l’hora d’avaluar el seu nivell de català i de castellà.
Gràfic 23. Resultats de les PAU
32%
62%
6%
Alt
Normal
Baix
A LLENGUA: ESTUDI
33
El que es desprèn de les dades dels dos gràfics anteriors (21 i 22) és que hi ha més alumnes que
creuen que tenen més bon nivell de català (39%) que de castellà (32%). En canvi, hi ha més
(62%) que de català (58%).
Només un 3% té una percepció negativa de la seva competència lingüística en català i un 6% en
Si agafem les xifres globalment, podem afirmar que els enquestats creuen que tenen un nivell
s, amb petites diferències que ja hem comentat. Per saber si la
percepció que tenen és real, la compararem amb els resultats que s’han obtingut a la selectivitat
en els darrers anys, amb notes que van del 5’5 fins al 6’30, a català, i de 5’6 a 6’6, a castellà
). Si tenim en compte aquestes xifres, veiem que els alumnes de l’Institut són
Normal
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.4.2. NIVELL DE CATALÀ SEGONS LA
LLEGIR
Si ens fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la
qual van aprendre a llegir i a escriure
d’alumnat que ho va fer en català
creu que té un nivell alt. Hi ha un 2%, una xifra molt baixa, però molt preocupant, que considera
que té un nivell baix de català.
Pel que fa al nivell de llengua catalana dels informants que van aprendre a llegir i a escriure en
castellà (vegeu Gràfic 25), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que
tenen un nivell Normal de català (72%), però un 24% creu que té un nivell
6% pensa que el seu nivell és alt.
52%
22%
Gràfic 25. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà
Gràfic 24. Nivell de català que tenen els informants que hanescriure en català
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
NIVELL DE CATALÀ SEGONS LA LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A
fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la
qual van aprendre a llegir i a escriure (vegeu Gràfic 24), podem observar que la majoria
d’alumnat que ho va fer en català considera que té un nivell Normal de Català (52%) i un 46%
creu que té un nivell alt. Hi ha un 2%, una xifra molt baixa, però molt preocupant, que considera
que té un nivell baix de català.
Pel que fa al nivell de llengua catalana dels informants que van aprendre a llegir i a escriure en
), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que
e català (72%), però un 24% creu que té un nivell Baix
6% pensa que el seu nivell és alt.
46%52%
2%
Alt
Normal
Baix
6%
72%
22%Alt
Normal
Baix
Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà
. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català. Dades filtrades.
A LLENGUA: ESTUDI
34
LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A
fixem en el nivell de llengua catalana dels informants tenint en compte la llengua amb la
podem observar que la majoria
de Català (52%) i un 46%
creu que té un nivell alt. Hi ha un 2%, una xifra molt baixa, però molt preocupant, que considera
Pel que fa al nivell de llengua catalana dels informants que van aprendre a llegir i a escriure en
), podem constatar que gairebé les tres quartes parts han contestat que
Baix (24%) i només un
Normal
Normal
Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà
après a llegir i a
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Si intentem analitzar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a
escriure en català i en castellà (vegeu
nivell de català que tenen és
té d’aquesta llengua és Alt (36%) i només una minoria creu que té un nivell
Finalment, ens fixarem en el nivell
escriure en alguna llengua estrangera. Podem
considera que té un nivell Normal
que pensen que tenen un nivell
que té un nivell baix de català
llegir ni a escriure en català.
Gràfic 27. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en llengua estrangera. Dades filtrades.
61%
Gràfic 26. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
ar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a
escriure en català i en castellà (vegeu Gràfic 26), podem observar que la majoria pensa que el
nivell de català que tenen és Normal (61%), un altre percentatge alt considera que el nivell que
(36%) i només una minoria creu que té un nivell Baix
en el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a
alguna llengua estrangera. Podem veure al Gràfic 27 que una gran majoria
Normal, mentre que el percentatge restant (19%) pertany als alumnes
que pensen que tenen un nivell Alt. El fet més curiós és que no trobem cap
que té un nivell baix de català, tenint en compte que aquests informants no van
. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en llengua estrangera. Dades filtrades.
36%61%
3%
Alt
Normal
Baix
19%
81%Alt
Normal
. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a i castellà. Dades filtrades.
A LLENGUA: ESTUDI
35
ar el nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a
), podem observar que la majoria pensa que el
(61%), un altre percentatge alt considera que el nivell que
Baix (3%).
que tenen els informants que han après a llegir i a
que una gran majoria (81%)
mentre que el percentatge restant (19%) pertany als alumnes
El fet més curiós és que no trobem cap alumne que pensi
aquests informants no van aprendre ni a
. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en una
Normal
Normal
. Nivell de català que tenen els informants que han après a llegir i a
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
36
És interessant comparar els resultats dels quatre gràfics anteriors per veure si la llengua amb la
qual els informants han après a llegir i a escriure influeix en la percepció que tenen del seu nivell
de llengua catalana. Mirant les dades que tenim al Gràfic 27, veiem que el percentatge
d’alumnes que tenen un nivell alt de català (46%) coincideix que van aprendre a llegir i a escriure
en aquesta llengua. En canvi, els enquestats que van aprendre a llegir i a escriure en castellà
majoritàriament consideren que tenen un nivell adequat (72%) i n’hi ha pocs que pensin que el
tenen alt (un 22%). Sorprèn, en aquesta comparació, com ja hem comentat anteriorment, el 2%
que manifesta que té un nivell baix de català i que va aprendre a llegir i escriure en aquesta
llengua, i també que no hi hagi cap informant amb un nivell baix de català que hagi après a llegir
i a escriure en una llengua estrangera.
Gràfic 28. Estudi comparatiu del nivell de llengua catalana tenint en compte la llengua amb la qual els informants van aprendre a llegir i a escriure.
2%6% 3% 0%
52%
72%
61%
81%
46%
22%
36%
19%
EN CATALÀ EN CASTELLÀ EN TOTES DUES LLENGÜES
EN UNA LLENGUA ESTRANGERA
NIVELL BAIX NIVELL NORMAL NIVELL ALT
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.4.3. NIVELL DE CASTELLÀ SEGONS LA LLENGUA AMB
LLEGIR
Si ens fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a
escriure en català (vegeu Gràfic 29
Normal d’aquesta llengua (72%), gairebé una
mentre que el 7% restant considera que el seu nivell és
El nivell de castellà que tenen
mateixa llengua, tal com ens il·lustra el
un altre 50% que el té Normal
tingui un nivell baix de la seva llengua materna.
50%
Gràfic 30. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en castellà
Gràfic 29. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català. Dades filtrades.
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
NIVELL DE CASTELLÀ SEGONS LA LLENGUA AMB QUÈ S’HA APRÈS A
fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a
Gràfic 29), podem observar que la majoria creuen que tenen un nivell
d’aquesta llengua (72%), gairebé una quarta part pensa que té un nivell
mentre que el 7% restant considera que el seu nivell és Baix.
tenen els informants que han après a llegir i a escriure en
mateixa llengua, tal com ens il·lustra el Gràfic 30, es tradueix en un 50% que tenen un nivell
Normal. La dada més significativa és que cap informant no considera que
baix de la seva llengua materna.
21%
72%
7%Alt
Normal
Baix
50%50% AltNormal
. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a castellà. Dades filtrades.
Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure . Dades filtrades.
A LLENGUA: ESTUDI
37
QUÈ S’HA APRÈS A
fixem en el nivell de llengua castellana dels informants que van aprendre a llegir i a
), podem observar que la majoria creuen que tenen un nivell
quarta part pensa que té un nivell Alt (21%),
els informants que han après a llegir i a escriure en aquesta
, es tradueix en un 50% que tenen un nivell Alt i
. La dada més significativa és que cap informant no considera que
Normal
Normal
. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a
Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
En el cas dels informants que
com podem veure al Gràfic 31
llengua castellana (54%), un 42% té un nivell
Baix (4%).
Finalment, analitzarem el nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a
escriure en alguna llengua estrangera. Al
Mitjà, un 38% creu que el té
54%
19%
Gràfic 35. Nivell de castllengües estrangeres. Dades filtrades.
Gràfic 31. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
En el cas dels informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà
Gràfic 31, una mica més de la meitat afirma que té un nivell
llengua castellana (54%), un 42% té un nivell Alt i un petit percentatge pensa que té un nivell
Finalment, analitzarem el nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a
escriure en alguna llengua estrangera. Al Gràfic 32, veiem que un 43% creu que té u
, un 38% creu que el té Alt i un 19% pensa que és Baix.
42%
54%
4%
Alt
Normal
Baix
38%
43%
19%
Alt
Normal
Baix
tellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en . Dades filtrades.
. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en català i castellà. Dades filtrades.
A LLENGUA: ESTUDI
38
han après a llegir i a escriure en català i castellà, ens trobem que,
té un nivell Normal de
i un petit percentatge pensa que té un nivell
Finalment, analitzarem el nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a
, veiem que un 43% creu que té un nivell
Normal
Normal
là que tenen els informants que han après a llegir i a escriure en
. Nivell de castellà que tenen els informants que han après a llegir i a escriure
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
39
És interessant novament veure, en el cas de la llengua castellana, la influència que té la llengua
amb la qual l’alumne ha après a llegir i a escriure a l’hora de determinar-ne el nivell. Si observem
els resultats del Gràfic 36, veiem que no hi ha cap enquestat que tingui un nivell baix de castellà
si ha après a llegir i a escriure en aquesta llengua –recordem que hi havia un 2% d’enquestats
que havia après a llegir i a escriure en català i considerava que tenia un nivell baix de català. En
aquest context, també és on trobem el percentatge més alt d’informants que consideren que
tenen un nivell alt de castellà (50%). En canvi, els alumnes que han après a llegir i a escriure en
català conformen el grup més baix (21%) que pensa que té un nivell alt de castellà.
Gràfic 36. Estudi comparatiu del nivell de llengua catalana tenint en compte la llengua amb la qual els informants van aprendre a llegir i a escriure.
7%0%
4%
19%
72%
50%54%
43%
21%
50%
42%38%
EN CATALÀ EN CASTELLÀ EN TOTES DUES LLENGÜES
EN UNA LLENGUA ESTRANGERA
NIVELL BAIX NIVELL NORMAL NIVELL ALT
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.4.4. COMPETÈNCIA ORAL EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
Si analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu
trobarem que la meitat considera que parla
que sap parlar Bé i el restant 4% pensa que parla un català
En canvi, si analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu
38), veurem que una mica més de la meitat considera que el parla
mica més baix creu que el sap pa
malament.
43%
55%
Gràfic 3
Gràfic 37. Nivell oral de català dels informants
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
COMPETÈNCIA ORAL EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu
trobarem que la meitat considera que parla Molt bé (53%), una mica menys de la meitat creu
ant 4% pensa que parla un català Regular.
analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu
), veurem que una mica més de la meitat considera que el parla Bé (55%), un percentatge una
mica més baix creu que el sap parlar Molt bé (34%), un 9% el parla Regular
53%43%
4%
Molt bé
Bé
Regular
34%
55%
9%
2%
Molt bé
Bé
Regular
Bastant malament
Gràfic 38. Nivell oral de castellà dels informants. Dades globals
. Nivell oral de català dels informants. Dades globals
A LLENGUA: ESTUDI
40
analitzem com els alumnes enquestats creuen que parlen el català (vegeu Gràfic 37),
(53%), una mica menys de la meitat creu
analitzem com saben parlar el castellà aquests mateixos enquestats (vegeu Gràfic
(55%), un percentatge una
Regular i un 2% Bastant
Molt bé
Regular
Bastant malament
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Si comparem les dades dels dos gràfics anteriors, podem concloure que la mostra enquestada
considera que parla millor el català que el castellà (un 53% pensa que té una competència oral
alta en català i només un 34% en
Regular en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no
hi ha cap cas).
7.4.5. COMPETÈNCIA ESCRITA EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
La percepció del nivell de llengua catalana escrita que tenen els nostres
positiva. Com podem veure al
ho fa molt bé, la qual cosa ens indica que un 87% considera que té u
escrita en català. Només un minoritari 11%
dificultat, i el 2% restant es reparteix
(1%) i Gens bé (1%) en aquesta llengua.
Si analitzem el resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns
percentatges molt semblants. Segons les dades que trobem al
Bé en castellà, un 25% creu
reparteix equitativament entre els informants que escriuen
56%
11%1%
Gràfic 39. Nivell escrit de català dels informants
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Si comparem les dades dels dos gràfics anteriors, podem concloure que la mostra enquestada
considera que parla millor el català que el castellà (un 53% pensa que té una competència oral
alta en català i només un 34% en castellà). Podem afegir, també, que un 9% considera que parla
en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no
COMPETÈNCIA ESCRITA EN CATALÀ I EN CASTELLÀ
La percepció del nivell de llengua catalana escrita que tenen els nostres informants
Com podem veure al Gràfic 39, un 56% creu que escriu bé en català i un 31% pensa que
ho fa molt bé, la qual cosa ens indica que un 87% considera que té una bona competència
un minoritari 11% d’ informants creuen que escriuen
es reparteix entre els alumnes que pensen que escriu
(1%) en aquesta llengua.
resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns
percentatges molt semblants. Segons les dades que trobem al Gràfic 40, el 63% creu que escriu
que ho fa Molt bé, un 10% ho fa Amb dificultat
reparteix equitativament entre els informants que escriuen No gaire bé i Gens bé
31%
56%
11%1% 1%
Molt bé
Bé
Amb dificultatNo gaire bé
Gens bé
Nivell escrit de català dels informants. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
41
Si comparem les dades dels dos gràfics anteriors, podem concloure que la mostra enquestada
considera que parla millor el català que el castellà (un 53% pensa que té una competència oral
Podem afegir, també, que un 9% considera que parla
en castellà (davant del 4% en català) i que un 2% ho fa bastant malament (en català no
informants és molt
creu que escriu bé en català i un 31% pensa que
na bona competència
informants creuen que escriuen en català amb
escriuen No gaire bé
resultat de la mateixa pregunta, però referida a la llengua castellana, trobem uns
63% creu que escriu
Amb dificultat i el 2% restant es
Gens bé.
dificultatNo gaire bé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al
percepció que tenen els alumnes és que són competents per escrit tant en català com en
castellà, per bé que el percentatge d’enquestats que pensa que té un nivell molt bo és un 6%
superior en català.
Gràfic 41. Comparació del niv
Després d’analitzar totes les dades que ens han aportat els nostres informants pel que fa a la
percepció que tenen de la seva competència lingüística podem concloure que:
63%
1%
31%25%
MOLT BÉ
NIVELL DE LLENGUA CATALANA
Gràfic 40. Nivell escrit de castellà dels informants
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al
percepció que tenen els alumnes és que són competents per escrit tant en català com en
castellà, per bé que el percentatge d’enquestats que pensa que té un nivell molt bo és un 6%
. Comparació del nivell de competència escrita en català i en castellà.
Després d’analitzar totes les dades que ens han aportat els nostres informants pel que fa a la
percepció que tenen de la seva competència lingüística podem concloure que:
25%
63%
10%1% 1%
Molt bé
Bé
Amb dificultat
No gaire bé
Gens bé
56%
11%
1% 1%
63%
10%
1% 1%
BÉ AMB DIFICULTAT
NO GAIRE BÉ GENS BÉ
NIVELL DE LLENGUA CATALANA NIVELL DE LLENGUA CASTELLANA
. Nivell escrit de castellà dels informants. Dades globals.
A LLENGUA: ESTUDI
42
Fent un estudi comparatiu del nivell escrit de totes dues llengües, veiem, al Gràfic 41, que la
percepció que tenen els alumnes és que són competents per escrit tant en català com en
castellà, per bé que el percentatge d’enquestats que pensa que té un nivell molt bo és un 6%
Després d’analitzar totes les dades que ens han aportat els nostres informants pel que fa a la
percepció que tenen de la seva competència lingüística podem concloure que:
Amb dificultat
No gaire bé
1%
GENS BÉ
NIVELL DE LLENGUA CASTELLANA
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
43
• tenen un nivell mitjà-alt de competència lingüística tant en català com en castellà, una
mica més alt en català (97%) que en castellà (94%).
• la llengua amb la qual els informants han après a llegir i a escriure té una incidència
important a l’hora de determinar la competència lingüística en cada llengua (aquells que
han après a llegir en castellà tenen més bon nivell en aquesta llengua que els que ho han
fet en català i a l’inrevés).
• tenen una bona competència oral en totes dues llengües, tot i que s’ha de matisar que
és una mica més bona en català (un 53% pensa que té un nivell molt bo de català,
davant del 34% del castellà, i un 43% creu que té un nivell bo de català, davant del 55%
del castellà).
• tenen una bona competència escrita en totes dues llengües, malgrat que els que pensen
que és més bona en català és lleugerament superior (un 6%).
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.5. LLENGUA I CONTEXT ESCOLAR
En aquest apartat, analitzarem la llengua que
a un company de classe o a un professor dins de l’àmbit escolar.
informació obtinguda amb la tria lingüística que aquests mateixos informants fan en la seva vida
quotidiana.
7.5.1. LLENGUA D’ÚS EN L’ÀMBIT ESCOLAR
Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu
la meitat d’enquestats utilitz
companys de l’Institut (63%)
gairebé una tercera part d’alumnes
de l’altra persona.
Gràfic 42. Llengua que utilitzen els enquestats en l’àmbit escolar. Dades globals.
Si analitzem la llengua que utilitzen
43, que l’àmplia majoria parla en català amb els seus companys
una llengua o l’altra segons l’idioma de l’altra persona
castellà en l’àmbit escolar amb els seus companys (3%). Aqueste
les del Gràfic 42, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català
com a llengua de comunicació a l’Institut (un 3% més).
5%
32%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
7.5. LLENGUA I CONTEXT ESCOLAR
En aquest apartat, analitzarem la llengua que fan servir els nostres informants quan es dirigeixen
a un company de classe o a un professor dins de l’àmbit escolar. Contrastarem, també, la
informació obtinguda amb la tria lingüística que aquests mateixos informants fan en la seva vida
LLENGUA D’ÚS EN L’ÀMBIT ESCOLAR
Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu al Gràfic 42), podem comprovar que
la meitat d’enquestats utilitza habitualment la llengua catalana per comunicar
’Institut (63%) i només una minoria (5%) fa servir el castellà
una tercera part d’alumnes manifesta que utilitza una llengua o l’altra
. Llengua que utilitzen els enquestats en l’àmbit escolar. Dades globals.
Si analitzem la llengua que utilitzen només els enquestats nascuts a Catalunya
que l’àmplia majoria parla en català amb els seus companys (66%), una tercera part
l’idioma de l’altra persona (32%), i en un escàs percentatge parla en
castellà en l’àmbit escolar amb els seus companys (3%). Aquestes xifres són força semblants a
, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català
com a llengua de comunicació a l’Institut (un 3% més).
63%
32%
En català
En castellà
Depèn de la llengua de l'altra persona
A LLENGUA: ESTUDI
44
els nostres informants quan es dirigeixen
Contrastarem, també, la
informació obtinguda amb la tria lingüística que aquests mateixos informants fan en la seva vida
), podem comprovar que més de
la llengua catalana per comunicar-se amb els
i només una minoria (5%) fa servir el castellà. Cal destacar que
engua o l’altra segons l’idioma
els enquestats nascuts a Catalunya, veurem, al Gràfic
, una tercera part utilitzen
(32%), i en un escàs percentatge parla en
s xifres són força semblants a
, però indiquen que els informants nascuts a Catalunya utilitzen més el català
llengua de l'altra
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 43. Llengua que utilitzen els enquestats nascuts a Catalunya
En canvi, si analitzem la mateixa variable
observarem (vegeu Gràfic 44
companys, un 45%, i que es produeix un
comunicació amb els companys (20%). Aquest fenomen es pot explicar perquè la majoria
d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana.
d’alumnat que fa servir una l
manera molt poc significativa
Gràfic 44. Llengua que utilitzen els enquestats nascut fora de Catalunya
2%
32%
35%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
. Llengua que utilitzen els enquestats nascuts a Catalunya en l’àmbit escolar. Dades filtrades.
la mateixa variable en informants que han nascut fora de Catalunya,
Gràfic 44) que hi ha un percentatge més baix que parla català amb els
companys, un 45%, i que es produeix un augment significatiu del castellà com a llengua de
comunicació amb els companys (20%). Aquest fenomen es pot explicar perquè la majoria
d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana.
una llengua o l’altra segons l’idioma de l’altra persona
poc significativa (un 3% més).
Gràfic 44. Llengua que utilitzen els enquestats nascut fora de Catalunya. Dades filtrades
66%
32%
En català
En castellà
Depèn de la llengua de l'altra persona
45%
20%
35%
En català
En castellà
Depèn de la llengua de l'altra persona
A LLENGUA: ESTUDI
45
Dades filtrades.
en informants que han nascut fora de Catalunya,
hi ha un percentatge més baix que parla català amb els
augment significatiu del castellà com a llengua de
comunicació amb els companys (20%). Aquest fenomen es pot explicar perquè la majoria
d’estrangers que vénen a l’Institut provenen de països de parla castellana. El percentatge
l’idioma de l’altra persona ha augmentat de
. Dades filtrades
llengua de l'altra
llengua de l'altra
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Ens ha semblat interessant aprofundir en el 32%
que utilitza el seu interlocutor. Hem agafat els enquestats que han triat aquesta opció i veiem, al
Gràfic 45, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a
informants estrangers.
Gràfic 45. Origen d de l’altra persona. escolar
Aquesta dinàmica comunicativa que ens mostren les dades que hem obtingut és la que veiem,
augmentada, cada dia al carrer. Per això, hem demanat a aquests mateixos enquestats fora de
l’àmbit escolar en quines situacions parla en català i en quines situacion
resultats que hem obtingut (vegeu
llengua o una altra segons la llengua
afirmen que si l’interlocutor parla en caste
En canvi, només 170 alumnes, un 46% continua la conversa en català si l’interlocutor li parla en
aquesta llengua. També podem destacar que h
parla en castellà (61) que en
gairebé sempre, parlen en català
16%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Ens ha semblat interessant aprofundir en el 32% la tria lingüística dels quals depèn de la llengua
que utilitza el seu interlocutor. Hem agafat els enquestats que han triat aquesta opció i veiem, al
, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a
Origen dels enquestats que utilitza el català o el castellà segons la llenguade l’altra persona. escolar. Dades filtrades.
Aquesta dinàmica comunicativa que ens mostren les dades que hem obtingut és la que veiem,
augmentada, cada dia al carrer. Per això, hem demanat a aquests mateixos enquestats fora de
l’àmbit escolar en quines situacions parla en català i en quines situacions ho fa en castellà. Els
resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 46), demostren que la majoria de l
egons la llengua que utilitza l’altra persona. Hi ha 249 enquestats que
afirmen que si l’interlocutor parla en castellà ells continuen parlant en aquesta llengua (un 70%).
En canvi, només 170 alumnes, un 46% continua la conversa en català si l’interlocutor li parla en
aquesta llengua. També podem destacar que hi ha més informants que mai o gairebé mai no
en català (23), i hi ha més enquestats que afirmen que s
parlen en català (164) que en castellà (44).
84%
16%
De Catalunya
De fora
A LLENGUA: ESTUDI
46
la tria lingüística dels quals depèn de la llengua
que utilitza el seu interlocutor. Hem agafat els enquestats que han triat aquesta opció i veiem, al
, que la gran majoria, un 84%, són nascuts a Catalunya i només el 16% correspon a
que utilitza el català o el castellà segons la llengua
Aquesta dinàmica comunicativa que ens mostren les dades que hem obtingut és la que veiem,
augmentada, cada dia al carrer. Per això, hem demanat a aquests mateixos enquestats fora de
s ho fa en castellà. Els
e l’alumnat parla una
Hi ha 249 enquestats que
llà ells continuen parlant en aquesta llengua (un 70%).
En canvi, només 170 alumnes, un 46% continua la conversa en català si l’interlocutor li parla en
ai o gairebé mai no
afirmen que sempre, o
De Catalunya
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 46. Ús d
7.5.2. LLENGUA D’ÚS AMB ELS
Pel que fa a la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que
tres quartes parts de la mostra
quarta part (25%) parla una llengua o
percentatge molt poc significatiu
Gràfic 47. Llengua que utilitzen els enquestats
Si comparem les dades que acabem d’analitzar
els alumnes de l’Institut Montserrat parlen més en català amb els professors (73%) que amb els
companys (63%). Aquesta dada ens indica que els alumnes perceben que en l’àmbit de
l’educació el català és la llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut
tendeix a fer la majoria de classes en català (fixem
0
50
100
150
200
250
Mai o gairebé
Català
Castellà
2%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Gràfic 46. Ús del català i del castellà fora de l’àmbit escolar. Dades globals
LLENGUA D’ÚS AMB ELS PROFESSORS
la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que
la mostra fa servir el català per interactuar amb els professors (73%). Una
quarta part (25%) parla una llengua o l’altra segons l’idioma del professor, mentre que un
poc significatiu, un 2%, s’hi adreça en castellà sempre.
. Llengua que utilitzen els enquestats amb els professors. Dades globals.
Si comparem les dades que acabem d’analitzar amb les del Gràfic 44, arribem a la conclusió que
els alumnes de l’Institut Montserrat parlen més en català amb els professors (73%) que amb els
companys (63%). Aquesta dada ens indica que els alumnes perceben que en l’àmbit de
llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut
tendeix a fer la majoria de classes en català (fixem-nos que el conjunt de la mostra que diu que
Mai o gairebé mai
Sempre o gairebé sempre
Segons la llengua de
l'altra persona
Sempre excepte a
casa
Només a casa
23 164 170 10 1
61 44 249 2 14
73%
25%
En català
En castellà
Depèn de la llengua del professor
A LLENGUA: ESTUDI
47
Dades globals
la llengua que utilitzen els enquestats amb els professors de l’Institut, veurem que
fa servir el català per interactuar amb els professors (73%). Una
l’idioma del professor, mentre que un
. Dades globals.
arribem a la conclusió que
els alumnes de l’Institut Montserrat parlen més en català amb els professors (73%) que amb els
companys (63%). Aquesta dada ens indica que els alumnes perceben que en l’àmbit de
llengua important i que, molt probablement, el professorat de l’Institut
nos que el conjunt de la mostra que diu que
En castellà
Depèn de la llengua del
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
48
la llengua que fa servir depèn de la llengua de l’interlocutor, en el cas dels professors és d’un
25% i en el dels alumnes és d’un 32%).
Com a conclusió, les dades ens demostren que, en l’àmbit escolar, els enquestats tendeixen a
fer servir el català per comunicar-se habitualment amb els companys (un 63%) i un percentatge
força alt (un 32%) acostuma a parlar una llengua o l’altra segons l’idioma de l’interlocutor.
Aquesta dinàmica canvia considerablement quan sortim del món escolar. En la vida quotidiana
dels enquestats, el 44% es comunica sobretot en català (un descens del 21% respecte a l’àmbit
escolar) i un 46% afirma que la seva tria lingüística depèn de la llengua de l’interlocutor (un
augment d’un 14% respecte a l’àmbit escolar). Dins també de l’àmbit escolar, aquests mateixos
informants tendeixen a fer servir el català per parlar amb els professors, un 73%, la qual cosa
significa un augment d’un 10% respecte a l’ús d’aquesta llengua a l’hora de parlar amb els
companys. Finalment, cal destacar que el percentatge general d’alumnes que parlen només en
castellà a l’Institut és molt baix (un 1% a l’hora de parlar amb els professors i un 5% a l’hora de
parlar amb els alumnes).
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.6. LLENGUA DE CONSUM CULTURAL
En aquest apartat, veurem per quina opció lingüística es decanten els nostres informants en
l’àmbit cultural. Analitzarem quina
quina freqüència consumeixen televisió i ràdio en català i amb quina freqüència ho fan en
castellà, i, finalment, veurem l’opció lingüística majoritària a l’hora d’escoltar música i sabrem en
quina llengua prefereixen veure les pel·lícules.
7.6.1. LLENGUA I LLIBRES
Si analitzem la llengua que trien majoritàriament els nostres enquestats a l’hora de llegir llibres
(vegeu Gràfic 48), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part
manifesta que bàsicament tria llibres en català (un 25%) i gairebé una altra quarta part els tria
en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex
que utilitzen totes dues llengües a l’hora de llegir és la dinàmica escolar que fa que des de
l’assignatura de llengua catalana i de llengua castellana s’obliga a fer lectures de curs en
cadascuna de les llengües.
Gràfic 48. Llengua Dades globals.
En el quadre anterior, hem vist que hi ha un 7% que llegeix en altres llengües. Hem filtrat les
dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llen
l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al
la pena remarcar que el 42% constaten que llegeixen en català, en castellà i en una altra llengua
(en la majoria dels casos la llengua materna dels pr
llengua estrangera (francès, alemany i anglès) a l’hora de llegir llibres. Creiem que aquesta
última xifra s’ha de relativitzar una mica i el que hem d’entendre és que en l’àmbit domèstic
46%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
7.6. LLENGUA DE CONSUM CULTURAL
En aquest apartat, veurem per quina opció lingüística es decanten els nostres informants en
l’àmbit cultural. Analitzarem quina llengua prefereixen a l’hora de llegir llibres i premsa, amb
quina freqüència consumeixen televisió i ràdio en català i amb quina freqüència ho fan en
castellà, i, finalment, veurem l’opció lingüística majoritària a l’hora d’escoltar música i sabrem en
na llengua prefereixen veure les pel·lícules.
LLENGUA I LLIBRES
Si analitzem la llengua que trien majoritàriament els nostres enquestats a l’hora de llegir llibres
), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part
manifesta que bàsicament tria llibres en català (un 25%) i gairebé una altra quarta part els tria
en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex
que utilitzen totes dues llengües a l’hora de llegir és la dinàmica escolar que fa que des de
l’assignatura de llengua catalana i de llengua castellana s’obliga a fer lectures de curs en
. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres.
En el quadre anterior, hem vist que hi ha un 7% que llegeix en altres llengües. Hem filtrat les
dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llen
l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al
la pena remarcar que el 42% constaten que llegeixen en català, en castellà i en una altra llengua
(en la majoria dels casos la llengua materna dels progenitors) i un altre 42% només utilitza una
llengua estrangera (francès, alemany i anglès) a l’hora de llegir llibres. Creiem que aquesta
última xifra s’ha de relativitzar una mica i el que hem d’entendre és que en l’àmbit domèstic
25%
22%
7%En català
En castellà
Català i castellà
Altres llengües
A LLENGUA: ESTUDI
49
En aquest apartat, veurem per quina opció lingüística es decanten els nostres informants en
llengua prefereixen a l’hora de llegir llibres i premsa, amb
quina freqüència consumeixen televisió i ràdio en català i amb quina freqüència ho fan en
castellà, i, finalment, veurem l’opció lingüística majoritària a l’hora d’escoltar música i sabrem en
Si analitzem la llengua que trien majoritàriament els nostres enquestats a l’hora de llegir llibres
), ens adonem que un 46% ho fa tant en castellà com en català. Una quarta part
manifesta que bàsicament tria llibres en català (un 25%) i gairebé una altra quarta part els tria
en castellà (un 22%). Una de les causes per les quals segurament hi ha un índex alt d’alumnes
que utilitzen totes dues llengües a l’hora de llegir és la dinàmica escolar que fa que des de
l’assignatura de llengua catalana i de llengua castellana s’obliga a fer lectures de curs en
En el quadre anterior, hem vist que hi ha un 7% que llegeix en altres llengües. Hem filtrat les
dades i hem agafat només els 26 alumnes enquestats que manifesten que trien altres llengües a
l’hora de llegir llibres. Els resultats que hem obtingut són els que podem veure al Gràfic 49. Val
la pena remarcar que el 42% constaten que llegeixen en català, en castellà i en una altra llengua
ogenitors) i un altre 42% només utilitza una
llengua estrangera (francès, alemany i anglès) a l’hora de llegir llibres. Creiem que aquesta
última xifra s’ha de relativitzar una mica i el que hem d’entendre és que en l’àmbit domèstic
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
aquests alumnes enquestats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur
que fan lectures en castellà i en català.
Gràfic 49. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres, tenint en compte els que manifesten que ho fan en altres llengües. Dades filtrades
7.6.2. LLENGUA I PREMSA
Pel que fa als resultats que obtenim relatius a la llengua en què els informants llegeixen la
premsa (vegeu Gràfic 50), constatem
castellà (16%). El resultat més sorprenent és que un 38% confessa que no llegeix premsa en cap
llengua. Aquest resultat segurament reflecteix una tendència que s’ha anat produint en la
societat en els darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per
l’aparició de noves tecnologies que canvien la manera tradicional d’accedir a la informació.
Gràfic 50. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir premsa.Dades globals.
42%
38%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
ats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur
que fan lectures en castellà i en català.
Gràfic 49. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir llibres, tenint en compte els que manifesten que ho fan en altres llengües. Dades filtrades
LLENGUA I PREMSA
Pel que fa als resultats que obtenim relatius a la llengua en què els informants llegeixen la
), constatem que n’hi ha més que ho fan en català (29%) que no pas en
castellà (16%). El resultat més sorprenent és que un 38% confessa que no llegeix premsa en cap
llengua. Aquest resultat segurament reflecteix una tendència que s’ha anat produint en la
s darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per
l’aparició de noves tecnologies que canvien la manera tradicional d’accedir a la informació.
. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora de llegir premsa.
8% 8%
42%
42%Català i una altra llengua
Castellà i una altra llengua
Català i castellà i una altra llengua
Llengües europees
29%
16%16%
38%
1% En català
En castellà
Català i castellà
No llegeixo la premsa
A LLENGUA: ESTUDI
50
ats utilitzen aquestes llengües per llegir, però en l’àmbit escolar segur
Pel que fa als resultats que obtenim relatius a la llengua en què els informants llegeixen la
que n’hi ha més que ho fan en català (29%) que no pas en
castellà (16%). El resultat més sorprenent és que un 38% confessa que no llegeix premsa en cap
llengua. Aquest resultat segurament reflecteix una tendència que s’ha anat produint en la
s darrers anys de pèrdua de lectors de diaris, motivada per la crisi econòmica i per
l’aparició de noves tecnologies que canvien la manera tradicional d’accedir a la informació.
Català i una altra
Castellà i una altra
Català i castellà i una altra llengua
Llengües europees
Català i castellà
No llegeixo la
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.6.3. LLENGUA I TELEVISIÓ
Pel que fa al consum de televisió en català (vegeu
enquestats manifesta que mai mira la televisió en català i un 21% només ho fa 1 o 2 cops al més.
Un 35%, en canvi, mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un
10%, una hora o més). El 27% restant diu que la mira amb una freqüència de tres cops per
setmana.
Gràfic 51. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals
Si ens fixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats
Gràfic 52), podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió
en castellà (un 4%) o bé ho fa amb molt poca freqüència
més de la meitat dels enquestats mira televisió en castellà cada dia (un 32% ho fa una hora o
menys i un 33% més d’una hora).
Gràfic 52. Freqüència de consum de televisió en castellà. Dades globals
25%
33%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
LLENGUA I TELEVISIÓ
Pel que fa al consum de televisió en català (vegeu Gràfic 51), podem destacar que un 17% dels
enquestats manifesta que mai mira la televisió en català i un 21% només ho fa 1 o 2 cops al més.
mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un
10%, una hora o més). El 27% restant diu que la mira amb una freqüència de tres cops per
. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals
ixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats
, podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió
en castellà (un 4%) o bé ho fa amb molt poca freqüència –un o dos cops al mes
més de la meitat dels enquestats mira televisió en castellà cada dia (un 32% ho fa una hora o
menys i un 33% més d’una hora).
. Freqüència de consum de televisió en castellà. Dades globals
17%
21%27%
25%10%
Mai
1 o 2 cops al mes
3 cops per setmana
Cada dia una hora o menys
4% 8%
23%
32%
33%
Mai
1 o 2 cops al mes
3 cops per setmana
Cada dia una hora o menys
Cada dia més d'una hora
A LLENGUA: ESTUDI
51
), podem destacar que un 17% dels
enquestats manifesta que mai mira la televisió en català i un 21% només ho fa 1 o 2 cops al més.
mira cada dia la televisió en català (un 25% hi dedica una hora o menys i un
10%, una hora o més). El 27% restant diu que la mira amb una freqüència de tres cops per
. Freqüència de consum de televisió en català. Dades globals
ixem en el consum de televisió en castellà que fan aquests mateixos enquestats (vegeu
, podem veure un percentatge molt baix d’alumnes que o bé no mira mai la televisió
un o dos cops al mes (8%). En canvi,
més de la meitat dels enquestats mira televisió en castellà cada dia (un 32% ho fa una hora o
Cada dia una hora o menys
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
52
Ens ha semblat interessant fer una anàlisi comparativa de la freqüència amb què els nostres
enquestats miren televisió en castellà i en català. Si ens fixem en el Gràfic 53, podem veure que
una quarta part mira tant la televisió en català com en castellà, amb una freqüència de tres cops
a la setmana. Si analitzem la resta de xifres, podem veure que els nostres informants
consumeixen més hores de televisió en castellà que no pas en català. Destaquem que un 17%
mai no mira televisió en català i, en canvi, només un 4% no mira mai la televisió en castellà. Un
35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa en castellà. Per tant, el
castellà és la llengua que predomina en els nostres enquestats a l’hora de sintonitzar el canal
televisiu (no podem perdre de vista que l’oferta de canals en castellà és molt més alta que no
pas en català).
Gràfic 53. Dades comparatives català i castellà pel que fa a la freqüència de consum de televisió.
7.6.4. LLENGUA I RÀDIO
En el cas de la ràdio en català (vegeu Gràfic 54), veiem que un 28% dels informants no escolta
mai la ràdio en català i un 22% només l’escolta esporàdicament –un o dos cops al mes-, la qual
cosa representa una mica més de la meitat dels enquestats. Una quarta part, concretament un
27%, diu que escolta cada dia la ràdio en català (un 18% ho fa durant com a mínim una hora i un
9% ho fa més d’una hora) i un 23% ho fa tres cops cada setmana.
17%21%
27%25%
10%
4%8%
23%
32% 33%
0%
5%10%
15%20%
25%30%
35%
MAI UN O DOS COPS AL
MES
TRES COPS A LA
SETMANA
CADA DIA UNA HORA O MENYS
CADA DIA UNA HORA
O MÉS
TELEVISIÓ EN CATALÀ TELEVISIÓ EN CASTELLÀ
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
25%
12%4%
Gràfic 54. Freqüència de consum ràdio en català. Dades
Pel que fa al consum de ràdio en castellà (vegeu
enquestats afirmen que no escolten mai la ràdio en aquesta llengua (un 57%) i un 25% ho fa de
manera molt esporàdica. Un 6%, en canvi, escolta cada dia rà
hora com a màxim i un 2% l’escolta més d’una hora).
Gràfic 55. Freqüència de consum ràdio en castellà. Dades globals
Si comparem les dades obtingudes en la freqüència de consum de ràdio en català i en castellà
(vegeu Gràfic 56), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats
que no escolta la ràdio de manera habitual. Fixem
ràdio en català i un 28% no l’escolta mai en català i que aquestes xifres no troben una correlació
23%
18%9%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
57%
4%2% Mai
1 o 2 cops al mes
3 cops per setmana
Cada dia una hora o menys
Cada dia més d'una hora
. Freqüència de consum ràdio en català. Dades globals
Pel que fa al consum de ràdio en castellà (vegeu Gràfic 55), veiem que més de la meitat dels
enquestats afirmen que no escolten mai la ràdio en aquesta llengua (un 57%) i un 25% ho fa de
manera molt esporàdica. Un 6%, en canvi, escolta cada dia ràdio en castellà (un 4% ho fa una
hora com a màxim i un 2% l’escolta més d’una hora).
. Freqüència de consum ràdio en castellà. Dades globals
Si comparem les dades obtingudes en la freqüència de consum de ràdio en català i en castellà
), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats
que no escolta la ràdio de manera habitual. Fixem-nos que un 57% afirma que mai no escolta
ràdio en català i un 28% no l’escolta mai en català i que aquestes xifres no troben una correlació
28%
22%
9%
Mai
1 o 2 cops al mes
3 cops per setmana
Cada dia una hora o menys
Cada dia més d'una hora
A LLENGUA: ESTUDI
53
), veiem que més de la meitat dels
enquestats afirmen que no escolten mai la ràdio en aquesta llengua (un 57%) i un 25% ho fa de
dio en castellà (un 4% ho fa una
Si comparem les dades obtingudes en la freqüència de consum de ràdio en català i en castellà
), la primera dada sorprenent és que sembla que hi ha un índex alt d’enquestats
irma que mai no escolta
ràdio en català i un 28% no l’escolta mai en català i que aquestes xifres no troben una correlació
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
54
amb els que l’escolten en l’altra llengua (si tenim un 57% que no sintonitza mai la ràdio en
castellà no tenim un 57% que habitualment la sintonitza en català), la qual cosa ens permet
concloure que un percentatge alt dels nostres enquestats no escolta la ràdio.
Pel que fa als que escolten la ràdio, podem veure que la tendència en aquest mitjà, a diferència
del que passava a la televisió, és favorable al català: en el cas dels informants que escolten ràdio
una mitjana de tres cops a la setmana, un 13% més ho fa en català, i en el cas dels que l’escolten
cada dia, hi ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més
d’una hora cada dia) que ho fan en català.
Gràfic 56. Dades comparatives català i castellà pel que fa a la freqüència de consum de ràdio.
7.6.5. LLENGUA I MÚSICA
Si analitzem la llengua que es fa servir en el consum musical (vegeu Gràfic 57), la dada més
rellevant és que gairebé la meitat dels enquestats (un 49%) escolta música en anglès. La raó per
la qual l’anglès és la llengua majoritària en aquest camp és perquè, des de l’època de l’aparició
dels Beatles, la música es fa sobretot en aquesta llengua i s’ha aconseguit crear una estructura
comercial que permet arribar a tots els països del món. D’altra banda, la influència d’aquesta
llengua en la música moderna va més enllà dels països anglosaxons. Sense anar gaire lluny,
tenim grups catalans, com ara La Pegatina, que fan cançons en anglès.
Només un 15% escolta habitualment música en català i un 9% l’escolta en castellà. La resta
d’enquestats (un 27%) escolta música en català, en castellà i en anglès.
28%22% 23%
18%
9%
57%
25%
12%
4% 2%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
MAI UN O DOS COPS AL MES
TRES COPS A LA SETMANA
CADA DIA UNA HORA O
MENYS
CADA DIA UNA HORA O
MÉS
RÀDIO EN CATALÀ RÀDIO EN CASTELLÀ
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 57. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música. Dades globals.
7.6.6. LLENGUA I CINEMA
I, finalment, els resultats que hem obtingut pel que fa a la llengua que prefereixen els
enquestats quan miren pel·lícules (vegeu
30%) li és indiferent la llengua del film i només un 13% s’estima més que sigui en català i un
10%, en castellà. La dada més rellevant d’aquests resultats és que gairebé la meitat (un 47%)
prefereix altres opcions lingüístiques.
Gràfic 58. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules. Dades globals.
15%
9%
30%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música.
LLENGUA I CINEMA
I, finalment, els resultats que hem obtingut pel que fa a la llengua que prefereixen els
enquestats quan miren pel·lícules (vegeu Gràfic 58) ens indiquen que més d’una quarta part (un
30%) li és indiferent la llengua del film i només un 13% s’estima més que sigui en català i un
10%, en castellà. La dada més rellevant d’aquests resultats és que gairebé la meitat (un 47%)
ions lingüístiques.
. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules.
5% 9%8%
49%
9% 5%
Català
Castellà
Català i castellà
Anglès
Català, castellà i anglèsCastellà i anglès
13%
47%
10%En català
En castellà
M'és indiferent
Altres modalitats
A LLENGUA: ESTUDI
55
. Llengua que fan servir els enquestats a l’hora d’escoltar música.
I, finalment, els resultats que hem obtingut pel que fa a la llengua que prefereixen els
) ens indiquen que més d’una quarta part (un
30%) li és indiferent la llengua del film i només un 13% s’estima més que sigui en català i un
10%, en castellà. La dada més rellevant d’aquests resultats és que gairebé la meitat (un 47%)
. Llengua que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules.
Català i castellà
Català, castellà i
Castellà i anglès
M'és indiferent
Altres modalitats
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Analitzarem, doncs, el 47% del gràfic anterior per veure quines llengües prefereixen a l’hora de
veure un film. El Gràfic 59
pel·lícules en versió original i un 38% prefereix mirar
el català i una altra llengua (3%) o el castellà i una altra llengua (11%).
Gràfic 59. Altres opcions lingüístiquesde mirar pel·lícules. Dades
En resum, una quarta part dels enquestats llegeix sobretot llibres en català, una altra quarta part
els llegeix en castellà i gairebé la meitat
llengües. Aquesta darrera opció, com ja hem explicat anteriorment, s’explica sobretot perquè
dins el context escolar es proposen lectures tant en català com en castellà. En el cas de la
premsa, veiem que hi ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).
Pel que fa a la televisió, la mostra enquestada mira molta més televisió en castellà que no pas en
català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa
En el cas de la ràdio, la tendència és favorable al català: en el cas dels que l’escolten cada dia, hi
ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més d’una hora
cada dia) que ho fa en català.
En el terreny musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.
El 49% escolta sobretot música en anglès. La música en català és la segona opció, però a una
distància considerable (un 15% dels enquestats).
38%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Analitzarem, doncs, el 47% del gràfic anterior per veure quines llengües prefereixen a l’hora de
ens indica que gairebé la meitat (48%) s’estima més veure les
pel·lícules en versió original i un 38% prefereix mirar-les només en anglès. El 14% restant alterna
el català i una altra llengua (3%) o el castellà i una altra llengua (11%).
Altres opcions lingüístiques que prefereixen els enquestats a l’hora de mirar pel·lícules. Dades filtrades.
En resum, una quarta part dels enquestats llegeix sobretot llibres en català, una altra quarta part
els llegeix en castellà i gairebé la meitat (46%) manifesta que llegeix llibres en totes dues
llengües. Aquesta darrera opció, com ja hem explicat anteriorment, s’explica sobretot perquè
dins el context escolar es proposen lectures tant en català com en castellà. En el cas de la
ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).
Pel que fa a la televisió, la mostra enquestada mira molta més televisió en castellà que no pas en
català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa
En el cas de la ràdio, la tendència és favorable al català: en el cas dels que l’escolten cada dia, hi
ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més d’una hora
cada dia) que ho fa en català.
musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.
El 49% escolta sobretot música en anglès. La música en català és la segona opció, però a una
distància considerable (un 15% dels enquestats).
3%11%
48%
38%
Català i una altra llengua
Castellà i una altra llengua
Anglès
VO
A LLENGUA: ESTUDI
56
Analitzarem, doncs, el 47% del gràfic anterior per veure quines llengües prefereixen a l’hora de
ens indica que gairebé la meitat (48%) s’estima més veure les
anglès. El 14% restant alterna
que prefereixen els enquestats a l’hora
En resum, una quarta part dels enquestats llegeix sobretot llibres en català, una altra quarta part
(46%) manifesta que llegeix llibres en totes dues
llengües. Aquesta darrera opció, com ja hem explicat anteriorment, s’explica sobretot perquè
dins el context escolar es proposen lectures tant en català com en castellà. En el cas de la
ha més alumnes que trien el català (29%) que no pas el castellà (10%).
Pel que fa a la televisió, la mostra enquestada mira molta més televisió en castellà que no pas en
català: un 35% mira cada dia la televisió en català i un 65%, gairebé el doble, ho fa en castellà.
En el cas de la ràdio, la tendència és favorable al català: en el cas dels que l’escolten cada dia, hi
ha un 14% més (si ho fan menys d’una hora cada dia) i un 7% més (si l’escolten més d’una hora
musical, l’opció lingüística majoritària no és ni el català ni el castellà, sinó l’anglès.
El 49% escolta sobretot música en anglès. La música en català és la segona opció, però a una
Català i una altra
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
57
I en el món cinematogràfic el català tampoc no és la llengua triada. El 47% s’estima més veure
les pel·lícules en castellà i només un 13% prefereix el català. Podem destacar, també, un 30%
que afirma que li és indiferent. Si tenim en compte que l’oferta cinematogràfica –tant al cinema
com a la televisió- és molt més alta en castellà que en català, la majoria dels indiferents
acabaran mirant la pel·lícula en castellà.
Així, doncs, com acabem de veure, el català no és la llengua que els enquestats trien
majoritàriament en l’àmbit cultural.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.7. LA LLENGUA EN LES NOVES TECNOLOGIES
En aquest apartat, analitzarem la llengua que utilitzen els nostres informants quan naveguen per
Internet i també la presència de la llengua catalana a l’hora de parlar pel Facebook, WhatsApp,
Twitter, Correu, etc.
7.7.1. LLENGUA I XARXA
Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu
part tendeix a navegar per la xarxa només en català (un 25%) i una mica més d’una quarta part
ho fa només en castellà (29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en
castellà. Malgrat que, segons les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,
una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com
cohesió social, el nombre d’usuaris que visita pàgines d’internet en català augmenta, també és
cert que actualment l’oferta en castellà és molt superior, la qual cosa ens ajuda a explicar que
només un 25% utilitzi sobretot el català.
Gràfic 60. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.
37%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
LA LLENGUA EN LES NOVES TECNOLOGIES
En aquest apartat, analitzarem la llengua que utilitzen els nostres informants quan naveguen per
Internet i també la presència de la llengua catalana a l’hora de parlar pel Facebook, WhatsApp,
LLENGUA I XARXA
Si ens fixem en les dades que hem obtingut (vegeu Gràfic 60), podem comprovar que una quarta
part tendeix a navegar per la xarxa només en català (un 25%) i una mica més d’una quarta part
(29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en
castellà. Malgrat que, segons les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,
una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com
cohesió social, el nombre d’usuaris que visita pàgines d’internet en català augmenta, també és
cert que actualment l’oferta en castellà és molt superior, la qual cosa ens ajuda a explicar que
només un 25% utilitzi sobretot el català.
. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.
25%
29%
9%En català
En castellà
Català i castellà
Altres llengües
A LLENGUA: ESTUDI
58
En aquest apartat, analitzarem la llengua que utilitzen els nostres informants quan naveguen per
Internet i també la presència de la llengua catalana a l’hora de parlar pel Facebook, WhatsApp,
), podem comprovar que una quarta
part tendeix a navegar per la xarxa només en català (un 25%) i una mica més d’una quarta part
(29%). La xifra majoritària (un 37%) navega indistintament en català i en
castellà. Malgrat que, segons les dades recollides per la Plataforma per a la Llengua l’any 2013,
una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana com a eina de
cohesió social, el nombre d’usuaris que visita pàgines d’internet en català augmenta, també és
cert que actualment l’oferta en castellà és molt superior, la qual cosa ens ajuda a explicar que
. Llengua que fan servir els enquestats quan naveguen per la xarxa. Dades globals.
Català i castellà
Altres llengües
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Si analitzem el 9% que manifesta que fa servir altres llengües per navegar per la xarxa, podem
veure (vegeu Gràfic 61) que majoritàriament utilitzen el català, el cast
51%, (en bona part dels casos, la llengua materna dels progenitors).
Gràfic 61. Dades filtrades: 9% que manifesta
7.7.2. LLENGUA I XARXES SOCIALS
També vam preguntar als enquestats la llengua que feien servir al Facebook, WhatsApp, Twitter,
Correu, etc. Els resultats els podem veure al
que utilitzen és el català, un 48%. El
Val la pena de remarcar el 34% que tant li fa servir el català com el castellà. Tenint en compte
que moltes d’aquestes eines serveixen per comunicar
7.5.1 (vegeu pàgs. 43-46) els resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels
enquestats manifesta que tant dins com fora de l’àmbit escolar la llengua de comunicació depèn
de la llengua de l’altra persona, segurament l’ús de la llengua a les xarxes
de la llengua de l’interlocutor.
29%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Si analitzem el 9% que manifesta que fa servir altres llengües per navegar per la xarxa, podem
) que majoritàriament utilitzen el català, el castellà i una altra llengua, un
51%, (en bona part dels casos, la llengua materna dels progenitors).
. Dades filtrades: 9% que manifesta que utilitza altres llengües quan naveguen per la xarxa.
LLENGUA I XARXES SOCIALS
També vam preguntar als enquestats la llengua que feien servir al Facebook, WhatsApp, Twitter,
Correu, etc. Els resultats els podem veure al Gràfic 61. Cal destacar que la llengua majoritària
que utilitzen és el català, un 48%. El castellà, com a única llengua, en canvi, només té un 13%.
Val la pena de remarcar el 34% que tant li fa servir el català com el castellà. Tenint en compte
que moltes d’aquestes eines serveixen per comunicar-se i considerant el que hem vist a l’apartat
resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels
enquestats manifesta que tant dins com fora de l’àmbit escolar la llengua de comunicació depèn
de la llengua de l’altra persona, segurament l’ús de la llengua a les xarxes socials també depèn
de la llengua de l’interlocutor.
6%14%
51%
29%Català i una altra llengua
Castellà i altra llengua
Català, castellà i una altra llengua
Altres llengües europees
A LLENGUA: ESTUDI
59
Si analitzem el 9% que manifesta que fa servir altres llengües per navegar per la xarxa, podem
ellà i una altra llengua, un
utilitza altres llengües quan naveguen per la xarxa.
També vam preguntar als enquestats la llengua que feien servir al Facebook, WhatsApp, Twitter,
. Cal destacar que la llengua majoritària
castellà, com a única llengua, en canvi, només té un 13%.
Val la pena de remarcar el 34% que tant li fa servir el català com el castellà. Tenint en compte
se i considerant el que hem vist a l’apartat
resultats que hem obtingut demostra una gran majoria dels
enquestats manifesta que tant dins com fora de l’àmbit escolar la llengua de comunicació depèn
socials també depèn
Català i una altra
Català, castellà i una altra llengua
Altres llengües
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 62. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.
Si analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies que hem analitzat,
veiem que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un
25%), però tampoc no ho són els que ho fan només en castellà (29%). La majoria (un 37%)
navega indistintament en català i en castellà.
En el cas de les xarxes socials, sí que el cat
48%, fa servir sobretot el català (davant del 13% que utilitza el castellà). Aquí també trobem un
grup nombrós, un 34%, que tant li fa emprar el català com el castellà.
34%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.
Si analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies que hem analitzat,
questats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un
25%), però tampoc no ho són els que ho fan només en castellà (29%). La majoria (un 37%)
navega indistintament en català i en castellà.
En el cas de les xarxes socials, sí que el català és la llengua majoritària: gairebé la meitat, un
48%, fa servir sobretot el català (davant del 13% que utilitza el castellà). Aquí també trobem un
grup nombrós, un 34%, que tant li fa emprar el català com el castellà.
48%
13%
34%5%
En català
En castellà
Català i castellà
Altres llengües
A LLENGUA: ESTUDI
60
. Llengua que fan servir els enquestats en les xarxes socials. Dades globals.
Si analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies que hem analitzat,
questats que naveguen per la xarxa només en català no són majoritaris (un
25%), però tampoc no ho són els que ho fan només en castellà (29%). La majoria (un 37%)
alà és la llengua majoritària: gairebé la meitat, un
48%, fa servir sobretot el català (davant del 13% que utilitza el castellà). Aquí també trobem un
Català i castellà
Altres llengües
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.8. CONEIXEMENTS I USOS
En aquest últim apartat analitzarem què pensen els enquestats sobre la situació de la llengua al
país, el seu sentiment identitari
Veurem, també, quines diferències
nascut a Catalunya i els que ho han fet fora.
7.8.1. SENTIMENT IDENTITARI
Si ens fixem en les dades que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels
(vegeu Gràfic 63), veurem que el percentatge mé
catalans (35%). En segon lloc
catalans que espanyols. En percentatges m
europeus (16%) i els que són
forma part dels alumnes que se senten més espanyols que catalans (4%)
(2%).
Gràfic 63
Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar
identitària que han escollit.
dades més significatives, del 35% que diuen que se senten només catala
vegades més d’informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8).
manifesta que se sent més català que espanyol, la immensa majoria és nascuda a Catalunya (93
enquestats). També podem observar que els informants que s
espanyols acostumen a ser nascuts a Catalunya (42), tot i que també n’hi ha de l’estranger (9).
4%
14%16%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
7.8. CONEIXEMENTS I USOS LINGÜÍSTICS GENERALS
En aquest últim apartat analitzarem què pensen els enquestats sobre la situació de la llengua al
el seu sentiment identitari i la preocupació i l’interès tenen per la llengua catalana
quines diferències estadístiques es produeixen entre els alumnes que han
nascut a Catalunya i els que ho han fet fora.
SENTIMENT IDENTITARI
que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels
, veurem que el percentatge més alt és el dels informants que senten
catalans (35%). En segon lloc, trobem un 29% que representa els enquestats que se senten més
catalans que espanyols. En percentatges més minoritaris, tenim els informants que se senten
ón tant catalans com espanyols (14%). I, per acabar, el 6% restant
forma part dels alumnes que se senten més espanyols que catalans (4%) o
Gràfic 63. Sentiment identitari dels enquestats. Dades globals.
Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar
identitària que han escollit. Si mirem les dades del Gràfic 64, podem observar que, entre les
del 35% que diuen que se senten només catala
informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8).
manifesta que se sent més català que espanyol, la immensa majoria és nascuda a Catalunya (93
enquestats). També podem observar que els informants que se senten tant catalans com
espanyols acostumen a ser nascuts a Catalunya (42), tot i que també n’hi ha de l’estranger (9).
35%
2%
29%
16%
Només català
Només espanyol
Més català que espanyol
Més espanyol que català
Tant català com espanyol
Europeu
A LLENGUA: ESTUDI
61
En aquest últim apartat analitzarem què pensen els enquestats sobre la situació de la llengua al
per la llengua catalana.
els alumnes que han
que hem obtingut pel que fa al sentiment identitari dels alumnes
és el dels informants que senten només
trobem un 29% que representa els enquestats que se senten més
és minoritaris, tenim els informants que se senten
tant catalans com espanyols (14%). I, per acabar, el 6% restant
o només espanyols
Ens ha semblat interessant veure la procedència dels enquestats i relacionar-la amb l’opció
, podem observar que, entre les
del 35% que diuen que se senten només catalans, hi ha catorze
informants que han nascut a Catalunya (115) que a fora (8). Del 29% que
manifesta que se sent més català que espanyol, la immensa majoria és nascuda a Catalunya (93
e senten tant catalans com
espanyols acostumen a ser nascuts a Catalunya (42), tot i que també n’hi ha de l’estranger (9).
Només espanyol
Més espanyol que
Tant català com
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Per acabar, una dada important que val la pena de comentar és la dels alumnes que se senten
europeus: el sentiment europeista és el q
Principat, concretament hi ha 20 persones que ho manifesten.
Gràfic 64. Sentiment identitari dels enquestats. Nascuts a Catalunya i de fora.
També vam preguntar als enquestats si creien que per ser cat
resultats que hem obtingut (vegeu
considera que no és necessari
per l’opció contrària: un 37% pe
trobem un 14% que no s’inclina per cap de totes dues opcions.
Gràfic 65
115
80
20406080
100120140
Només català
49%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Per acabar, una dada important que val la pena de comentar és la dels alumnes que se senten
europeus: el sentiment europeista és el que predomina en els enquestats que no han nascut al
Principat, concretament hi ha 20 persones que ho manifesten.
Gràfic 64. Sentiment identitari dels enquestats. Nascuts a Catalunya i de fora.
També vam preguntar als enquestats si creien que per ser català s’havia de parlar català. Els
resultats que hem obtingut (vegeu Gràfic 65) ens demostren que gairebé la meitat d’enquestats
és necessari (49%), per bé que hi ha un tant per cent força alt que es decanta
per l’opció contrària: un 37% pensa que per ser català cal parlar en aquesta llengua
trobem un 14% que no s’inclina per cap de totes dues opcions.
65. Per ser català s’ha de parlar català? Dades globals.
4
93
1042 37
8 2 10 3 9 20
Només català
Només espanyol
Més català que
espanyol
Més espanyol
que català
Tant català com
espanyol
Europeu
Nascuts a Catalunya De fora
37%
49%
14%Sí
No
No ho sé
A LLENGUA: ESTUDI
62
Per acabar, una dada important que val la pena de comentar és la dels alumnes que se senten
ue predomina en els enquestats que no han nascut al
Gràfic 64. Sentiment identitari dels enquestats. Nascuts a Catalunya i de fora.
alà s’havia de parlar català. Els
la meitat d’enquestats
, per bé que hi ha un tant per cent força alt que es decanta
nsa que per ser català cal parlar en aquesta llengua. Finalment,
20
Europeu
No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Una altra de les qüestions que es demanava a l’enquesta feia referència a l’adscripció d’un
individu a un país determinat. Tal com podem veure al
enquestats, un 65%, pensa que tothom que se sent català ho pot ser
llengua que parli. En percentatges
ha nascut a Catalunya (22%), qui viu i treballa a Catalunya (11%) o només els que parlen català
(2%).
Gràfic 66
7.8.2. INTERÈS PER LA LLENGUA
També vam preguntar l’actitud que tenen els informants
Si intentem analitzar què fan els informants
majoria tendeix a preguntar-ho
l’esforç de buscar-la al diccionari (67%).
diccionari i un altre 15% creu que les sap totes i no necessita fer res. També
els fa i no fan res.
65%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Una altra de les qüestions que es demanava a l’enquesta feia referència a l’adscripció d’un
individu a un país determinat. Tal com podem veure al Gràfic 66, la gran majoria
pensa que tothom que se sent català ho pot ser, independen
. En percentatges molt més minoritaris, trobem que pot ser català tothom que
ha nascut a Catalunya (22%), qui viu i treballa a Catalunya (11%) o només els que parlen català
66. Quines persones poden ser catalanes. Dades globals.
INTERÈS PER LA LLENGUA
També vam preguntar l’actitud que tenen els informants quan no saben una paraula en català
i intentem analitzar què fan els informants en aquests casos (vegeu Gràfic 67
ho a algú per veure si ho sap i, d’aquesta manera,
la al diccionari (67%). Només un 15% manifesta que normal
i un altre 15% creu que les sap totes i no necessita fer res. També hi ha un 7% que tant
2% 11%
22%65%
Només els que parlen català
Els que viuen i treballen a Catalunya
Tothom que ha nascut a Catalunya
Tothom que se sent català
A LLENGUA: ESTUDI
63
Una altra de les qüestions que es demanava a l’enquesta feia referència a l’adscripció d’un
la gran majoria dels
, independentment de la
trobem que pot ser català tothom que
ha nascut a Catalunya (22%), qui viu i treballa a Catalunya (11%) o només els que parlen català
quan no saben una paraula en català.
Gràfic 67), veurem que la
i, d’aquesta manera, no ha de fer
que normalment la busca al
hi ha un 7% que tant
Només els que parlen català
Els que viuen i
Tothom que ha
Tothom que se
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 67.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.
La mateixa pregunta es va fer
eren semblants o diferents. Tal com veiem al
obtinguts són molt semblants
davant d’un dubte lingüístic, tenen sempre la mateixa actitud, independentment que la llengua
sigui el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%
pregunta a algú per veure si ho sap
sap totes i no necessita fer res i un 9% tant li fa i no fa res.
Gràfic 68. Què fan els informants quan no saben una paraula en ca
67%
65%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.
La mateixa pregunta es va fer amb el castellà, per veure si les actituds en una llengua i en l’altra
s. Tal com veiem al Gràfic 68, podem observar
obtinguts són molt semblants, pràcticament idèntics, la qual cosa indica que els enquestats,
davant d’un dubte lingüístic, tenen sempre la mateixa actitud, independentment que la llengua
el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%
a algú per veure si ho sap, un 14% busca la paraula al diccionari, un 12% pensa que les
sap totes i no necessita fer res i un 9% tant li fa i no fa res.
Què fan els informants quan no saben una paraula en castellà. Dades Globals.
11%15%
67%
7%
Normalment les saps totes i no necessites fer res
Normalment les busques al diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap
Tant me fa i no faig res
12%14%
65%
9%
Normalment les saps totes i no necessites fer res
Normalment les busques al diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap
Tant me fa i no faig res
A LLENGUA: ESTUDI
64
.Què fan els informants quan no saben una paraula en català. Dades Globals.
per veure si les actituds en una llengua i en l’altra
podem observar que els resultats
, pràcticament idèntics, la qual cosa indica que els enquestats,
davant d’un dubte lingüístic, tenen sempre la mateixa actitud, independentment que la llengua
el català o el castellà. Així, doncs, quan els enquestats tenen dubtes en castellà, un 65%
, un 14% busca la paraula al diccionari, un 12% pensa que les
là. Dades Globals.
Normalment les saps totes i no necessites fer res
Normalment les
diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap
Tant me fa i no
Normalment les saps totes i no necessites fer res
Normalment les
diccionari perquè hi tens curiositatPregunto a algú a veure si ho sap
Tant me fa i no
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
7.8.3. OPINIÓ SOBRE L’ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA
Una de les preguntes que vam fer als informants ens serveix per saber si consideren que el
català es parla prou a Catalunya. Les respostes que veiem reflectides al
que les respostes han quedat molt polaritzades, malgrat que hi ha un 5% més que creu que sí:
un 47% afirma que el català es parla prou a Catalunya i un 42% pensa que s’hauria de parlar
més.
Gràfic 69. Opinió dels informants sobre si
Pel que fa a l’estatus que hauria de tenir la llengua catalana (vegeu
dels enquestats creuen que
que hauria de continuar com fins ara, cooficial
significatiu, pensa que no hauria de ser oficial.
Gràfic 70
47%
40%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
OPINIÓ SOBRE L’ÚS SOCIAL DE LA LLENGUA
Una de les preguntes que vam fer als informants ens serveix per saber si consideren que el
lunya. Les respostes que veiem reflectides al Gràfic 69
que les respostes han quedat molt polaritzades, malgrat que hi ha un 5% més que creu que sí:
un 47% afirma que el català es parla prou a Catalunya i un 42% pensa que s’hauria de parlar
Opinió dels informants sobre si el català es parla prou a Catalunya. Dades Globals.
Pel que fa a l’estatus que hauria de tenir la llengua catalana (vegeu Gràfic 70
hauria de ser única i oficial a Catalunya (57%) i un 40% manifesta
continuar com fins ara, cooficial. Un 3%, que significa un percentatge molt poc
significatiu, pensa que no hauria de ser oficial.
70. Estatus que hauria de tenir el català. Dades globals.
42%
47%
11% Sí
No, s'hauria de parlar més
No ho sé
57%
3%
Única i oficial a Catalunya
Cooficial
No oficial
A LLENGUA: ESTUDI
65
Una de les preguntes que vam fer als informants ens serveix per saber si consideren que el
Gràfic 69 ens demostren
que les respostes han quedat molt polaritzades, malgrat que hi ha un 5% més que creu que sí:
un 47% afirma que el català es parla prou a Catalunya i un 42% pensa que s’hauria de parlar
Dades Globals.
Gràfic 70), més de la meitat
i un 40% manifesta
. Un 3%, que significa un percentatge molt poc
No, s'hauria de
Única i oficial a
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Pel que fa a la llengua en el món de l’ensenyament (vegeu
ensenyament en català amb alguns matisos: un 30% creu que tot hauria de ser en català i un
40%, menys radical, pensa que hauria de ser principalment en català. De la resta de xifres que hi
ha al gràfic, cal destacar els percenta
triar i del 17% que afirma que hauria de ser indistintament en català i en castellà.
Gràfic 71. En quina llengua hauria de ser l’ensenyament.
Pel que fa a l’opinió que tenen els al
(vegeu Gràfic 72), podem arribar a la conclusió que la
que hi ha 28% que creu que s’hauria de parlar més
una opinió definida.
Gràfic 72. Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?
40%
1%17%
10%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Pel que fa a la llengua en el món de l’ensenyament (vegeu Gràfic 71), el 70% es decanta per un
ensenyament en català amb alguns matisos: un 30% creu que tot hauria de ser en català i un
40%, menys radical, pensa que hauria de ser principalment en català. De la resta de xifres que hi
ha al gràfic, cal destacar els percentatges preocupants del 10% que pensa que s’hauria de poder
triar i del 17% que afirma que hauria de ser indistintament en català i en castellà.
En quina llengua hauria de ser l’ensenyament. Dades Globals.
Pel que fa a l’opinió que tenen els alumnes de si a l’Institut el català s’hauria de parlar més
dem arribar a la conclusió que la majoria absoluta pensa que sí (42%),
que creu que s’hauria de parlar més. Sorprèn que un 30% dels enquestats
Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més? Dades Globals.
30%
2%40%
10%
Tot en català
Tot en castellà
Principalment en català
Principalment en castellà
En català i en castellà, indistintament
S'hauria de poder triar
42%
28%
30%Sí
No
No ho sé
A LLENGUA: ESTUDI
66
), el 70% es decanta per un
ensenyament en català amb alguns matisos: un 30% creu que tot hauria de ser en català i un
40%, menys radical, pensa que hauria de ser principalment en català. De la resta de xifres que hi
tges preocupants del 10% que pensa que s’hauria de poder
triar i del 17% que afirma que hauria de ser indistintament en català i en castellà.
Dades Globals.
a l’Institut el català s’hauria de parlar més
majoria absoluta pensa que sí (42%), tot i
dels enquestats no té
Dades Globals.
Principalment en català
Principalment en castellà
castellà, indistintament
S'hauria de poder triar
No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Pel que fa a la pregunta de si el català serveix per aconseguir una promoció social
hem obtingut (vegeu Gràfic 73
fer l’enquesta, aquesta pregunta va costar
referència a la importància que tenia el
segurament, el 49% de l’alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van
manifestar que no ho sabien. Un 26% dels informants
considera que sí.
Gràfic 73. El català serveix per aconseguir una promoció social?
7.8.4. CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA
Una de les preocupacions que
que, cada vegada més, està exposada a quedar més
les polítiques educatives que es fan des del govern de Madrid
Wert). Per això ens ha semblat important
catalana es troba en perill. Si ens fixem en les respostes del
que pensa que el català es troba en perill de desaparició (
no (40%) és molt igualat. També podem destacar el 18% que no té una opinió definida sobre
aquesta qüestió.
49%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
de si el català serveix per aconseguir una promoció social
Gràfic 73) necessiten un aclariment previ. Quan vam passar per les aules a
pregunta va costar molt d’entendre i vam haver d’aclarir que feia
que tenia el català en el moment de buscar una feina. Per això
alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van
manifestar que no ho sabien. Un 26% dels informants creu que no, mentre que el 25% restant
El català serveix per aconseguir una promoció social? Dades Globals.
CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA
que tenim molts catalans és la situació actual de la llengua catalana
exposada a quedar més en un segon pla per culpa
les polítiques educatives que es fan des del govern de Madrid (pensem, per exemple, en la llei
semblat important demanar als enquestats si pensen que la llengua
catalana es troba en perill. Si ens fixem en les respostes del Gràfic 74, veiem que el percentatge
es troba en perill de desaparició (un 42%) i el percentatge que creu que
no (40%) és molt igualat. També podem destacar el 18% que no té una opinió definida sobre
25%
26%
49%Sí
No
No ho sé
A LLENGUA: ESTUDI
67
de si el català serveix per aconseguir una promoció social, les dades que
Quan vam passar per les aules a
molt d’entendre i vam haver d’aclarir que feia
català en el moment de buscar una feina. Per això,
alumnat, tot i que se’ls va explicar el significat de la pregunta, van
que no, mentre que el 25% restant
lobals.
de la llengua catalana
en un segon pla per culpa, per exemple, de
(pensem, per exemple, en la llei
si pensen que la llengua
veiem que el percentatge
) i el percentatge que creu que
no (40%) és molt igualat. També podem destacar el 18% que no té una opinió definida sobre
No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 74. El catal
Només als informants que manifestaven que el català es trobava en perill de desaparició, se’ls
demanava si aquesta situació els amoïna. Com podem veure al
majoria es mostra preocupada per la situació (86%).
Gràfic 75. Et preocupa
Finalment, hem filtrat les dades dels enquestats que han contestat que els preocupa que el
català es trobi en perill, i hem mirat d’on procedien. Com veiem al
Catalunya i l’11% restant prové
important que gent que no hagi nascut a Catalunya es
llengua que no és la del seu país d’origen.
40%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
74. El català es troba en perill de desaparició? Dades Globals.
Només als informants que manifestaven que el català es trobava en perill de desaparició, se’ls
demanava si aquesta situació els amoïna. Com podem veure al Gràfic 75, aquí sí que la gran
a preocupada per la situació (86%).
. Et preocupa que el català es trobi en perill? Dades filtrades.
Finalment, hem filtrat les dades dels enquestats que han contestat que els preocupa que el
català es trobi en perill, i hem mirat d’on procedien. Com veiem al Gràfic 76,
prové de fora. Volem remarcar aquest darrer percentatge perquè és
important que gent que no hagi nascut a Catalunya es mostri sensible per
llengua que no és la del seu país d’origen.
42%
40%
18%
Sí
No
No ho sé
86%
9%5%
Sí
No
No ho sé
A LLENGUA: ESTUDI
68
Només als informants que manifestaven que el català es trobava en perill de desaparició, se’ls
, aquí sí que la gran
.
Finalment, hem filtrat les dades dels enquestats que han contestat que els preocupa que el
, el 89% ha nascut a
percentatge perquè és
mostri sensible per la situació d’una
No ho sé
No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Gràfic 76 la desaparició de la llengua.
Com a conclusió final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist
que un 35% d’enquestats se sent només català i un 29%
sentiment no necessàriament va lligat a parlar en català, perquè la majoria dels enquestats
pensa que per ser català no cal parlar
pot ser, independentment de la llengua que parli
Pel que fa a l’opinió que tenen els nostres enquestats de l’ús social de la llengua, podem
concloure que:
• El 47% creu que a Catalunya s’hauria de parlar més en català
• El 57% pensa que el català hauria de ser llengua única i oficial
• El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català
• El 42% opina que a l’Institut s’hauria de parlar més en català
I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu
no. Els enquestats que pensen que sí manifesten majoritàriament que aquesta situació els
preocupa (89%)
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Gràfic 76. Procedència dels enquestats que demostren una preocupla desaparició de la llengua. Dades filtrades
final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist
que un 35% d’enquestats se sent només català i un 29% se sent més català que espanyol. Aquest
sentiment no necessàriament va lligat a parlar en català, perquè la majoria dels enquestats
pensa que per ser català no cal parlar-lo (49%), i un 65% pensa que tothom que se sent català ho
e la llengua que parli.
Pel que fa a l’opinió que tenen els nostres enquestats de l’ús social de la llengua, podem
El 47% creu que a Catalunya s’hauria de parlar més en català
El 57% pensa que el català hauria de ser llengua única i oficial de Catalunya
El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català
El 42% opina que a l’Institut s’hauria de parlar més en català
I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu
no. Els enquestats que pensen que sí manifesten majoritàriament que aquesta situació els
89%
11%
Catalunya
De fora
A LLENGUA: ESTUDI
69
dels enquestats que demostren una preocupació per
final podem dir que, pel que fa al sentiment de pertinença a un país, hem vist
se sent més català que espanyol. Aquest
sentiment no necessàriament va lligat a parlar en català, perquè la majoria dels enquestats
pensa que tothom que se sent català ho
Pel que fa a l’opinió que tenen els nostres enquestats de l’ús social de la llengua, podem
de Catalunya
El 70% considera que l’ensenyament hauria de ser només en català o sobretot en català
I, finalment, volem destacar que un 42% creu que el català està en perill, però un 40% creu que
no. Els enquestats que pensen que sí manifesten majoritàriament que aquesta situació els
Catalunya
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
70
8. CONCLUSIONS
Els alumnes de l’Institut Montserrat i la llengua: Estudi Sociolingüístic és el títol d’un treball que
té com a objectiu fer un retrat sociolingüístic dels alumnes de 12 a 16 anys de l’Institut
Montserrat i analitzar quin són els usos lingüístics d’aquests alumnes. Com ja hem explicat en
apartats anteriors, la sociolingüística va néixer d’un interès que va portar lingüistes, sociòlegs i
antropòlegs a intentar relacionar la llengua dins d’un context social. En el nostre cas, hem fet
l’estudi en un centre educatiu que es troba al districte de Sarrià-Sant Gervasi, el qual es
caracteritza perquè té una població nascuda sobretot a Catalunya, amb un nivell econòmic i
cultural força alt. Aquest factor és important perquè, d’aquesta manera, podem saber la situació
i el nivell de vida de la mostra obtinguda.
A partir de l’enquesta confeccionada el desembre de l’any 2013 i passada als enquestats durant
el segon i tercer trimestres del curs escolar 2013-2014, hem obtingut una sèrie de dades
generals que ens han permès de saber quin és el perfil sociolingüístic dels informants.
Hem de dir que presentem una mostra equilibrada per sexes i molt àmplia: 372 alumnes,
d’entre 12 i 17 anys, que cursen la secundària obligatòria, nascuts, majoritàriament, a Catalunya
i residents, principalment, als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.
Un cop obtingut el perfil dels alumnes enquestats, n’hem estudiat el context familiar. En
general, les famílies dels enquestats són de gent nascuda a Catalunya (70% de pares i 72% de
mares), però també n’hi ha que provenen de fora, sobretot de països l’Amèrica del Sud de parla
espanyola (35% de pares i 43% de mares).
Després, hem estudiat el comportament lingüístic en l’àmbit familiar dels informants i ens hem
adonat que la llengua que fan servir els pares per a comunicar-se entre ells és sobretot el català
(49%) i, quan ho fan amb els fills, el percentatge augmenta (fins al 54%). En el cas del castellà, el
percentatge de pares que el fan servir per a comunicar-se entre ells és d’un 29%, mentre que
quan parlen amb els fills aquesta relació percentual baixa fins a un 16%. El resultat d’aquesta
disminució suposa un augment dels casos de famílies que utilitzen dues llengües diferents, un el
castellà i l’altre el català, a l’hora de comunicar-se amb els fills (un 6%) i de les que fan servir
altres llengües, la majoria europees (un 5%), en les quals, quan els pares parlen amb els fills,
acostumen a fer servir la llengua materna.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
71
Segons les dades obtingudes sobre la percepció de la competència lingüística que tenen els
enquestats, podem determinar que consideren que el seu nivell lingüístic és mitjà-alt, tant en
català com en castellà, i fins i tot que ho és més en català (97%) que en castellà (94%). També
hem detectat que els informants que van aprendre a llegir i escriure en català creuen que tenen
més bon nivell en aquesta llengua i a l’inrevés, que els que van aprendre a llegir i a escriure en
castellà creuen que tenen més competència lingüística en aquesta llengua. En general, afirmen
que tenen una competència oral bona en totes dues llengües, tot i que un 53% pensa que té un
nivell molt bo de català, en contraposició al 34% del castellà, i un 43% creu que té un nivell bo
de català, davant del 55% del castellà. La mateixa tendència ens apareix en la competència
escrita, que és bona en totes dues llengües (tot i que en català és un 6% més gran que en
castellà). Per tant, els alumnes enquestats creuen que tenen una competència lingüística bona i
semblant en totes dues llengües, per bé que lleugerament més alta en català.
Quan hem analitzat la llengua que fan servir els informants en l’àmbit escolar, hem pogut
concloure que s’acostuma a fer molt més ús del català entre companys que no pas del castellà,
tot i que molts enquestats fan una tria lingüística segons la llengua de l’interlocutor. Aquesta
dinàmica canvia quan els alumnes enquestats es troben en un àmbit quotidià: encara que el
català continua essent la llengua dominant, en fan menys ús i baixa fins al 44% (un 21% menys),
mentre que un 46% afirma que tria la llengua segons la del seu interlocutor. Si ens tornem a
centrar en l’àmbit escolar, hem pogut arribar a la conclusió que l’ús del català augmenta quan
els alumnes es dirigeixen als professors (el 73%), la qual cosa significa un augment d’un 10%
respecte a l’ús d’aquesta llengua a l’hora de parlar amb els companys. Cal destacar que el
percentatge general d’alumnes que parlen només en castellà a l’Institut és molt baix (un 1% a
l’hora de parlar amb els professors i un 5% a l’hora de parlar amb els alumnes).
També hem constatat que, pel que fa al consum cultural, el castellà en surt molt beneficiat com
a llengua, ja que domina en més d’un àmbit per sobre del català. Respecte a la lectura de llibres,
trobem que la majoria llegeix llibres tant en català com en castellà, perquè, segurament, des de
l’escola es proposen lectures tant en català com en castellà i no es fomenta prou la lectura de
llibres que no siguin explícitament els de lectura obligatòria. Pel que fa als alumnes que
llegeixen llibres exclusivament en català o en castellà la mostra presenta un empat d’un 25% per
a tendència. En canvi, si ens fixem en la lectura de premsa, veurem que una gran majoria no en
llegeix; però, tot i això, hi ha més enquestats que llegeixen premsa en català (29%) que en
castellà (10%).
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
72
La televisió és el mitjà en el qual la llengua castellana està més ben representada: un 65%
d’informants miren cada dia la televisió en castellà, mentre que gairebé la meitat (un 35%) ho fa
en català. Aquest fet és molt preocupant perquè deixa de banda aquest mitjà de comunicació
en la llengua autòctona i fomenta que cada cop tinguin menys audiència, amb el risc consegüent
que acabi sent simplement testimonial.
En el cas de la ràdio, la tendència afavoreix el català en un 14% més d’informants que l’escolta
menys d’una hora cada dia i en un 7% més que ho fa més d’una hora cada dia.
En l’àmbit musical, la llengua que domina és l’anglès (49%), seguida del català, però a una
distància molt considerable, perquè només un 15% dels enquestats escolten música en català.
Considero que no és una dada gens bona que l’anglès domini un àmbit cultural tan important
per a la gent jove d’una manera tan clara. Una de les solucions per a fomentar la llengua
catalana en la música podria ser fer campanyes publicitàries que induïssin els joves a comprar
compactes de grups emergents catalans perquè prosperin, o descarregar-se’n música, o anar als
concerts que facin aquests grups, etc.
I, en el món cinematogràfic, el català tampoc no és la llengua més triada. El 47% s’estima més
veure les pel·lícules en castellà i només un 13% prefereix fer-ho en català. Podem destacar,
també, un 30% que afirma que li és indiferent. Aquesta predilecció pel castellà és deguda, en
gran part, a la poca oferta cinematogràfica de pel·lícules que hi ha en català, tant al cinema com
a la televisió. També s’ha de dir que hi ha un rebuig general a totes les pel·lícules doblades al
català pel sol fet que s’ha posat de moda dir que els dobladors catalans són pitjors que els
espanyols. Aquest fet és preocupant perquè representa un rebuig a la nostra llengua, i, si no
prenem consciència de la importància que té tenir-ne cura en aquest sector cultural, al final això
pot arribar a anar en detriment dels productes audiovisuals en català i comportar la no-
producció de pel·lícules en català.
El Gràfic 79 que hi ha a continuació, sobre l’ús de la llengua en el consum cultural, ens indica
clarament aquest desequilibri lingüístic del qual acabem de parlar.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INS
Tanmateix, quan analitzem globalment la presència del
que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no
(el 25%), però tampoc no la representen e
majoria (un 37%) navega indist
Si mirem, però, el cas de les xarxes socials, sí que el català
meitat, un 48%, fa servir sobretot el català (
També trobem un grup prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar
el castellà (34%).
Finalment, és important que
europea no són excloents respecte de la catalana, encara que la majoria
senten clarament més catalans que espanyols. Segons les dades, la preocupació per la llengua és
alta i la idea d’identitat individual permet ser català a qui s’hi senti, i no pas a qui el parli o a qui
visqui a Catalunya.
Si tenim en compte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels
alumnes de l’Institut Montserrat, i prenent com a referència l’àmplia mostra d’informants que
presentem, crec que es pot dir que aquest objectiu s’ha aconseguit.
Si anem, però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un
seguit de deficiències, mentre el fèiem, relatives a l’enquesta passada als alumnes:
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
En català
5%
25%
ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI SOCIOLINGÜÍSTIC
Gràfic 79. Llengua de consum cultural.
analitzem globalment la presència del català en les noves tecnologies
que els enquestats que naveguen per la xarxa només en català no representen una gran majoria
(el 25%), però tampoc no la representen els que ho fan només en castellà (
(un 37%) navega indistintament en català i en castellà.
les xarxes socials, sí que el català hi és la llengua majoritària: gairebé la
meitat, un 48%, fa servir sobretot el català (en contraposició al 13% que utilitza el castellà).
prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar
és important que insistim que l’estudi ha revelat que les identitats
respecte de la catalana, encara que la majoria
senten clarament més catalans que espanyols. Segons les dades, la preocupació per la llengua és
alta i la idea d’identitat individual permet ser català a qui s’hi senti, i no pas a qui el parli o a qui
mpte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels
alumnes de l’Institut Montserrat, i prenent com a referència l’àmplia mostra d’informants que
presentem, crec que es pot dir que aquest objectiu s’ha aconseguit.
però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un
seguit de deficiències, mentre el fèiem, relatives a l’enquesta passada als alumnes:
En català En castellà En català i en castellà
Altres llengües
9% 8%
78%
25% 22%
46%
7%13%
47%
30%
10%
Música Llibres Cinema
A LLENGUA: ESTUDI
73
là en les noves tecnologies, veiem
representen una gran majoria
ls que ho fan només en castellà (el 29%). De fet, la
és la llengua majoritària: gairebé la
l 13% que utilitza el castellà).
prou nombrós de persones a les quals és indiferent emprar-hi el català o
que les identitats espanyola i
dels enquestats se
senten clarament més catalans que espanyols. Segons les dades, la preocupació per la llengua és
alta i la idea d’identitat individual permet ser català a qui s’hi senti, i no pas a qui el parli o a qui
mpte que l’objectiu inicial del treball era realitzar un estudi sociolingüístic dels
alumnes de l’Institut Montserrat, i prenent com a referència l’àmplia mostra d’informants que
però, a la metodologia que hem fet servir per al treball, hem pogut detectar tot un
seguit de deficiències, mentre el fèiem, relatives a l’enquesta passada als alumnes:
10%
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
74
• Per bé que la mostra era molt àmplia, ens vam trobar que hi havia enquestes que
tenien dues pàgines sense contestar i les vam haver d’eliminar. També hi va haver
preguntes que vam haver d’impugnar perquè hi havia dues opcions marcades. Val a
dir, però, que totes dues coses són normals en qualsevol estudi en què es passen
enquestes.
• Les preguntes sobre el nivell dels informants tenien unes respostes poc clares. El fet
que en les respostes hi figuressin nivell normal o regular feia que les diferents
percepcions de significat d’aquestes dues paraules fes difícil la resposta. Si ara
fóssim a tornar a començar a elaborar les preguntes de l’enquesta, miraríem de
minimitzar aquests errors especificant quina és la significació exacta de cadascuna.
• La pregunta sobre la promoció social gràcies al coneixement del català va suposar
una greu problema d’entesa, malgrat que es va explicar a què feia referència. Per
això no hi ha un resultat prou significatiu en aquesta resposta, simplement perquè
la gent no la va acabar d’entendre. Segurament, formulant la pregunta d’una altra
manera, els resultats haurien pogut ser molt més significatius.
• Una de les preguntes que ha donat uns resultats menys significatius és la de la
preocupació per saber una paraula quan no en saps el significat. Molta gent
responia que la demanava a algú a veure si la sabia, però el fet important era que
diguessin què feien quan ningú del seu voltant no la sabia. Probablement, reformu-
lant la pregunta i fent que quedés exclosa la possibilitat de demanar-ho a un altre,
hauríem pogut obtenir uns resultats més reals sobre quina és la preocupació que
tenen els enquestats a l’hora de conèixer una paraula que no saben què vol dir.
Si amb tots els resultats que hem obtingut haguéssim pogut fer un estudi comparatiu amb els
resultats obtinguts en un altre centre públic d’un altre districte, havent-hi passat, òbviament, el
mateix qüestionari, segurament el treball hauria estat molt més interessant i ric des d’un punt
de vista sociolingüístic, però pensem que aquest que hem fet nosaltres és prou significatiu i
interessant des d’aquesta òptica pel que fa al districte on s’ubica l’Institut Montserrat.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
75
9. BIBLIOGRAFIA
• COMES, Gabriel; JIMENEZ, Bonificació; ALCARAZ, Vicenç. La llengua catalana i
els alumnes castellanoparlants de 10 a 15 anys, Columna, 1995.
• COLL, Margalida; Els infants i la llengua. Estudi sociolingüístic del CEIP Melcior
Rosselló i Simonet de Santa Maria del Camí, ”, Coneixements, usos i
representacions socials de la llengua catalana, (en línia), Grup de Recerca
Sociolingüística de les Illes Balears, 2012, pàgs. 17-36.
• BOIX, Emili; VILA, Francesc-Xavier; Sociolingüística de la llengua catalana, Ariel
Lingüística, 1998.
• CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU, Estudi
sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de 4t d’ESO de Catalunya, Generalitat de
Catalunya, Departament d’Educació, 2006.
• JOAN, Bernat. Sociolingüística a l’aula, La busca edicions, 2002.
“Acció Cívica per fomentar actituds lingüístiques positives”,
Revista Catalana de Pedagogia, Volum 6, Societat Catalana de
Pedagogia, 2008, pàgs, 25-36.
• MOLLÀ, Toni; PALANCA, Carles, Curs de Sociolingüística 1, Edicions Bromera,
1989.
• RIERA, Antoni; SAGALÉS, Rosa; SEDÓ, Jordi. Granollers: observatori
sociolingüístic, Ajuntament de Granollers, 2006.
• SERRA, Catalina, “Anàlisi dels usos lingüístics dels alumnes de primer d’Eso
(2008-2009) en les relacions interpersonals i el consum de productes
audiovisuals”, Coneixements, usos i representacions socials de la llengua
catalana, (en línia), Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, 2012,
pàgs. 45-90.
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
76
• SOLÉ, Jordi; Sociolingüística per a joves: una perspectiva catalana, La llar del
llibre, 1989.
Iniciació a la sociolingüística, Barcanova, 1992.
Diccionari de sociolingüística, Enciclopèdia Catalana, 2001.
• VILA, Francesc Xavier, “De l’ús al coneixement: algunes reflexions sobre la
promoció de la llengua al sistema educatiu”, Jornades de la Secció Filològica de
l’Institut d’Estudis Catalans a Vic, Institut d’Estudis Catalans-Universitat de Vic-
Ajuntament de Vic, 2003, pàgs. 149-177.
WEEBGRAFIA
• http://www.bcn.cat/estadistica/catala/
• http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.b318de7236aed0e7a129d410
b0c0e1a0/?vgnextoid=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchann
el=d5349cede4c43210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
77
QÜESTIONARI DE SOCIOLINGÜÍSTICA
MARCA AMB UNA CREU L’OPCIÓ AMB LA QUAL T’IDENTIFIQUIS MÉS
1. Sexe:
a. Masculí
b. Femení
2. Edat:.........
3. Curs actual:.......... Grup............
4. Procedència:
a. Catalunya
b. De fora: ....................
5. Any d’arribada:
a. Naixement
b. Menys de 5 anys
c. Entre 5 i 10 anys
6. Lloc de naixement del pare
a. Catalunya
b. Fora: ....................
7. Lloc de naixement de la mare:
a. Catalunya
b. Fora: ....................
8. Lloc de residència actual:
a. Barcelona. Sarrià/Sant Gervasi
b. Barcelona. Barri: ....................
c. Altres. Poble o ciutat: ....................
9. En quina llengua parlen els teus pares entre ells?
a. En català
b. En castellà
c. Un sempre en català i l’altre sempre en castellà
d. Barregen el català i el castellà
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
78
e. Altres llengües: ....................
10. En quina llengua et parlen els teus pares?
a. En català
b. En castellà
c. Un sempre en català i l’altre sempre en castellà
d. Barregen el català i el castellà
e. Altres llengües: ....................
11. En quina llengua parles tu als teus pares?
a. En català
b. En castellà
c. A un sempre en català i a l’altre sempre en castellà
d. Barreges el català i el castellà
e. Altres llengües: ....................
12. Quan ets fora de l’àmbit escolar, en quines ocasions parles en català?
a. Mai o gairebé mai
b. Sempre o gairebé sempre
c. Segons la llengua de l’altra persona
d. Sempre excepte a casa
e. Només a casa
13. En quines ocasions parles en castellà?
a. Mai o gairebé mai
b. Sempre o gairebé sempre
c. Segons la llengua de l’altra persona
d. Sempre excepte a casa
e. Només a casa
14. En quina llengua vas aprendre a llegir i a escriure?
a. En català
b. En castellà
c. En totes dues llengües
d. En una altra llengua: ....................
15. En quina llengua et dirigeixes als professors? (Exceptuant les hores de
llengües estrangeres)
a. En català
b. En castellà
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
79
c. Depèn de la llengua del professor
d. En altres llengües
16. En quina llengua parles amb els companys d’escola?
a. En català
b. En castellà
c. Depèn de la llengua de l’altra persona
d. En una altra llengua: ....................
17. En general, llegeixes llibres en:
a. Català
b. Castellà
c. Català i castellà
d. Altres llengües: ....................
18. En general, llegeixes la premsa en:
a. Català
b. Castellà
c. Català i castellà
d. Altres llengües: ....................
e. No llegeixo la premsa
19. En general, cada quan veus programes de televisió en català?
a. Mai
b. 1 o 2 cops al mes
c. 3 cops per setmana
d. Cada dia una hora o menys
e. Cada dia més d’una hora
20. En general, cada quan veus programes de televisió en castellà?
a. Mai
b. 1 o 2 cops al mes
c. 3 cops per setmana
d. Cada dia una hora o menys
e. Cada dia més d’una hora
21. En general, cada quan sents programes de ràdio en català?
a. Mai
b. 1 o 2 cops al mes
c. 3 cops per setmana
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
80
d. Cada dia una hora o menys
e. Cada dia més d’una hora
22. En general, cada quan sents programes de ràdio en castellà?
a. Mai
b. 1 o 2 cops al mes
c. 3 cops per setmana
d. Cada dia una hora o menys
e. Cada dia més d’una hora
23. En general, escoltes grups de música en:
a. Català
b. Castellà
c. Català i castellà
d. Altres llengües: ....................
24. En general, quan vas al cinema, en quina llengua prefereixes veure una
pel·lícula?
a. En català
b. En castellà
c. M’és indiferent
d. En altres llengües: ....................
25. Quan navegues per la xarxa ho fas en:
a. Català
b. Castellà
c. Català i castellà
d. Altres llengües: ....................
26. En general, quina llengua fas servir per parlar pel Facebook, Wats App,
Twitter, Correu, etc?
a. Català
b. Castellà
c. Català i castellà
d. Altres llengües: ....................
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
81
27. Personalment, quin nivell creus que tens de català?
a. Alt
b. Normal
c. Baix
28. Per tant, saps parlar el català?
a. Molt Bé
b. Bé
c. Regular
d. Bastant malament
e. Malament
29. Personalment, quin nivell creus que tens de castellà?
a. Alt
b. Normal
c. Baix
30. Per tant, saps parlar el castellà?
a. Molt Bé
b. Bé
c. Regular
d. Bastant malament
e. Malament
31. Saps escriure en català?
a. Molt bé
b. Bé
c. Amb dificultat
d. No gaire bé
e. Gens bé
32. I en castellà?
a. Molt bé
b. Bé
c. Amb dificultat
d. No gaire bé
e. Gens bé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
82
33. Quan no saps una paraula en català què fas?
a. Normalment les saps totes i no necessites fer res.
b. Normalment la busques al diccionari perquè hi tens curiositat.
c. Pregunto a algú a veure si ho sap.
d. Tant me fa i no faig res.
34. Quan no saps una paraula en castellà què fas?
a. Normalment les saps totes i no necessites fer res.
b. Normalment la busques al diccionari perquè hi tens curiositat.
c. Pregunto a algú a veure si ho sap.
d. Tant me fa i no faig res.
35. Creus que el català hauria de ser una llengua?
a. Única i oficial a Catalunya
b. Cooficial
c. No oficial
36. Creus que el català es parla prou a Catalunya?
a. Sí
b. No, s’hauria de parlar més
c. No ho sé
37. A l’escola l’ensenyament hauria de ser?
a. Tot en català
b. Tot en castellà
c. Principalment en català
d. Principalment en castellà
e. En català i en castellà, indistintament
f. S’hauria de poder triar
38. Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?
a. Sí
b. No
c. No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
83
39. Com et sents?
a. Només català
b. Només espanyol
c. Més català que espanyol
d. Més espanyol que català
e. Tant català com espanyol
f. Europeu
40. Per ser Català creus que s’ha de parlar català?
a. Sí
b. No
c. No ho sé
41. Qui creus que és català?
a. Només els que parlen català
b. Els que viuen i treballen a Catalunya
c. Tothom que ha nascut a Catalunya
d. Tothom que se sent català
42. Creus que el català serveix per aconseguir una promoció social?
a. Sí
b. No
c. No ho sé
43. Creus que el català està en perill de desaparició?
a. Sí
b. No
c. No ho sé
44. En cas AFIRMATIU, et preocupa?
a. Sí
b. No
c. No ho sé
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
84
RESPOSTES GLOBALS DE L’ENQUESTA
PREGUNTA 1
PREGUNTA 2
Edat:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
12 35 9,4 9,4 9,4
13 98 26,3 26,3 35,8
14 91 24,5 24,5 60,2
15 100 26,9 26,9 87,1
16 45 12,1 12,1 99,2
17 3 ,8 ,8 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 3
Curs:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Primer 79 21,2 21,2 21,2
Segon 100 26,9 26,9 48,1
Tercer 100 26,9 26,9 75,0
Quart 93 25,0 25,0 100,0
Total 372 100,0 100,0
Sexe:
Frequency Percent
Masculí 191 51,3
Femení 181 48,7
Total 372 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
85
PREGUNTA 4
Grup:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
A 93 25,0 25,0 25,0
B 93 25,0 25,0 50,0
C 100 26,9 26,9 76,9
D 86 23,1 23,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 5
Procedència:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Catalunya 316 84,9 84,9 84,9
Alemanya 1 ,3 ,3 85,2
Anglaterra 2 ,5 ,5 85,8
Argentina 2 ,5 ,5 86,3
Àustria 1 ,3 ,3 86,6
Bolívia 6 1,6 1,6 88,2
Brasil 1 ,3 ,3 88,4
Cuba 1 ,3 ,3 88,7
El Marroc 1 ,3 ,3 89,0
El Perú 6 1,6 1,6 88,2
Etiòpia 2 ,5 ,5 89,8
França 2 ,5 ,5 90,3
Guatemala 1 ,3 ,3 90,6
Hondures 2 ,5 ,5 91,1
Irlanda 1 ,3 ,3 91,4
Itàlia 4 1,1 1,1 92,5
L'Índia 1 ,3 ,3 92,7
L’Equador 4 1,1 1,1 93,8
La Xina 4 1,1 1,1 93,8
Mallorca 1 ,3 ,3 94,6
Mèxic 2 ,5 ,5 95,2
País Basc 1 ,3 ,3 95,4
Paquistan 1 ,3 ,3 95,7
República Dominicana 1 ,3 ,3 97,3
Romania 1 ,3 ,3 97,6
Saragossa 1 ,3 ,3 97,8
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
86
Sevilla 1 ,3 ,3 98,1
Ucraïna 1 ,3 ,3 98,4
València 1 ,3 ,3 98,7
Veneçuela 1 ,3 ,3 98,9
Xile 2 ,5 ,5 99,5
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 6
Any d'arribada
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Naixement 316 84,9 84,9 84,9
Menys de 5 anys 28 7,5 7,5 92,5
Entre 5 i 10 anys 27 7,3 7,3 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 7
Lloc de naixement del pare
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Catalunya 256 68,8 68,8 68,8
999 1 ,3 ,3 69,1
Albacete 1 ,3 ,3 69,4
Alemanya 3 ,8 ,8 70,2
Andorra 2 ,5 ,5 70,7
Anglaterra 5 1,3 1,3 72,0
Aragó 4 1,1 1,1 73,1
Argentina 3 ,8 ,8 73,9
Astúries 2 ,5 ,5 74,5
Àustria 1 ,3 ,3 74,7
Bilbao 1 ,3 ,3 75,0
Bolívia 7 1,9 1,9 76,9
Brasil 2 ,5 ,5 77,4
Burgos 2 ,5 ,5 78,0
Cadis 1 ,3 ,3 78,2
Cantàbria 1 ,3 ,3 78,5
Castella la Manxa 1 ,3 ,3 78,8
Ciudad Real 1 ,3 ,3 79,0
Colòmbia 2 ,5 ,5 79,6
Còrdova 1 ,3 ,3 79,8
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
87
El Marroc 1 ,3 ,3 80,1
El Perú 9 2,5 2,5 80,4
Espanya 1 ,3 ,3 80,6
Extremadura 1 ,3 ,3 80,9
Filipines 2 ,5 ,5 81,5
França 4 1,1 1,1 82,5
Galícia 3 ,8 ,8 83,3
Ghana 2 ,5 ,5 83,9
Holanda 1 ,3 ,3 84,1
Hondures 2 ,5 ,5 84,7
Irlanda 2 ,5 ,5 85,2
Itàlia 4 1,1 1,1 86,3
Jaen 1 ,3 ,3 86,6
Japó 1 ,3 ,3 86,8
L’Àfrica 1 ,3 ,3 87,1
L’Equador 5 1,3 1,3 88,4
La Rioja 1 ,3 ,3 88,7
La Xina 2 ,5 ,5 89,2
Lleó 1 ,3 ,3 89,5
Londres 1 ,3 ,3 89,8
Madrid 2 ,5 ,5 90,3
Melilla 1 ,3 ,3 90,6
Mèxic 2 ,5 ,5 91,1
No en té 3 ,8 ,8 91,9
Osca 1 ,3 ,3 92,2
País Basc 4 1,1 1,1 93,3
Panamà 1 ,3 ,3 93,8
Paquistan 2 ,6 ,6 94,1
República Dominicana 1 ,3 ,3 96,5
Romania 1 ,3 ,3 96,8
Santander 1 ,3 ,3 97,0
Saragossa 2 ,5 ,5 97,6
Sevilla 1 ,3 ,3 97,8
Suècia 1 ,3 ,3 98,1
Valladolid 1 ,3 ,3 98,4
Veneçuela 1 ,3 ,3 98,7
Vitòria 1 ,3 ,3 98,9
Xile 4 1,1 1,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
88
PREGUNTA 8
Lloc de naixement de la mare
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Catalunya 269 72,3 72,3 72,3
Alacant 1 ,3 ,3 72,6
Alemanya 2 ,5 ,5 73,1
Andalusia 4 1,1 1,1 74,2
Anglaterra 7 1,9 1,9 76,1
Aragó 1 ,3 ,3 76,3
Argentina 3 ,8 ,8 77,2
Àustria 2 ,5 ,5 77,7
Bolívia 7 1,9 1,9 79,6
Brasil 3 ,8 ,8 80,4
Cadis 1 ,3 ,3 80,6
Ciudad Real 1 ,3 ,3 80,9
Colòmbia 3 ,8 ,8 81,7
Congo 1 ,3 ,3 82,0
Cuba 1 ,3 ,3 82,3
Dinamarca 1 ,3 ,3 82,5
EEUU 2 ,5 ,5 83,1
El Marroc 2 ,6 ,6 83,3
El Perú 8 2,4 2,4 83,6
Escòcia 2 ,5 ,5 84,1
Filipines 2 ,5 ,5 84,7
França 4 1,1 1,1 85,8
Galícia 3 ,8 ,8 86,6
Hondures 2 ,5 ,5 87,1
Itàlia 1 ,3 ,3 87,4
L’Equador 5 1,3 1,3 88,7
La Xina 2 ,5 ,5 89,2
Madrid 5 1,3 1,3 90,6
Mallorca 3 ,8 ,8 91,4
Nigèria 1 ,3 ,3 91,9
País Valencià 1 ,3 ,3 92,2
Palència 2 ,5 ,5 92,7
Paquistan 1 ,3 ,3 93,0
Perú 7 1,9 1,9 94,9
República Dominicana 2 ,6 ,6 95,4
Romania 1 ,3 ,3 95,7
Salamanca 1 ,3 ,3 96,0
Santander 2 ,5 ,5 96,5
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
89
Senegal 1 ,3 ,3 96,8
Sòria 1 ,3 ,3 97,0
Terol 1 ,3 ,3 97,3
Ucraïna 1 ,3 ,3 97,6
Uruguai 1 ,3 ,3 97,8
València 1 ,3 ,3 98,1
Veneçuela 3 ,8 ,8 98,9
Xile 4 1,1 1,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 9
Lloc de residència actual
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Barcelona. Sarrià/ Sant Gervasi 175 47,0 47,0 47,0
999 5 1,3 1,3 48,4
Badalona 1 ,3 ,3 48,7
Barcelona: Ciutat Vella 9 2,4 2,4 51,1
Barcelona: Gràcia 116 31,2 31,2 82,3
Barcelona: Horta-Guinardó 9 2,4 2,4 84,7
Barcelona: l’Eixample 20 5,4 5,4 90,1
Barcelona: Les Corts 1 ,3 ,3 90,3
Barcelona: Nou Barris 2 ,5 ,5 90,9
Barcelona: Sant Andreu 3 ,8 ,8 91,7
Barcelona: Sant Martí 3 ,8 ,8 92,5
Barcelona: Sants-Montjuïc 8 2,2 2,2 94,6
Bellaterra 1 ,3 ,3 94,9
Esplugues de Llobregat 1 ,3 ,3 95,2
Montcada i Reixac 1 ,3 ,3 95,4
Rubí 2 ,5 ,5 96,0
Sant Cugat del Vallès 10 2,7 2,7 98,7
Sant Feliu de Llobregat 2 ,5 ,5 99,2
Sant Joan Despí 1 ,3 ,3 99,5
Valldoreix 1 ,3 ,3 99,7
Vallirana 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
90
PREGUNTA 10
En quina llengua parlen els teus pares entre ells?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 181 48,7 48,7 48,7
En castellà 106 28,5 28,5 77,2
Un sempre en català i l'altre
sempre en castellà
12 3,2 3,2 80,4
Barregen el català i el castellà 41 11,0 11,0 91,4
999 1 ,3 ,3 91,7
Alemany 1 ,3 ,3 91,9
Anglès 7 1,9 1,9 93,8
Castellà i alemany 1 ,3 ,3 94,1
Castellà i anglès 2 ,6 ,6 94,4
Castellà i francès 1 ,3 ,3 94,9
Castellà i marroquí 1 ,3 ,3 95,2
Català, castellà i anglès 2 ,5 ,5 95,7
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 96,0
Català, castellà i italià 1 ,3 ,3 96,2
Filipí 1 ,3 ,3 96,5
Francès 2 ,5 ,5 97,0
Italià i castellà 2 ,5 ,5 97,6
Llengües Africanes 1 ,3 ,3 97,8
Portuguès 1 ,3 ,3 98,1
Romanès 1 ,3 ,3 98,4
Suec, danès 1 ,3 ,3 98,7
Tagalo 1 ,3 ,3 98,9
Ucraïnès 1 ,3 ,3 99,2
Urdú 1 ,3 ,3 99,5
Xinès 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
91
PREGUNTA 11
En quina llengua et parlen els teus pares?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
En català 201 54,0 54,0 54,0
En castellà 61 16,4 16,4 70,4
Un sempre en català i l'altra sempre en castellà
34 9,1 9,1 79,6
Barregen el català i el castellà 28 7,5 7,5 87,1
Alemany 1 ,3 ,3 87,4
Anglès 6 1,6 1,6 89,0
Anglès i alemany 1 ,3 ,3 89,2
Anglès, castellà i català 1 ,3 ,3 89,5
Basc i català 1 ,3 ,3 89,8
Castellà i alemany 3 ,8 ,8 90,6
Castellà i anglès 5 1,3 1,3 91,9
Castellà i francès 2 ,5 ,5 92,5
Castellà i marroquí 1 ,3 ,3 92,7
Català i alemany 1 ,3 ,3 93,0
Català i anglès 4 1,1 1,1 94,1
Català i basc 1 ,3 ,3 94,4
Català i brasiler 1 ,3 ,3 94,6
Català i francès 2 ,5 ,5 95,2
Català i holandès 1 ,3 ,3 95,4
Català, castellà i basc 1 ,3 ,3 95,7
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 96,0
Català, castellà i italià 1 ,3 ,3 96,2
Francès i anglès 1 ,3 ,3 96,5
Italià 1 ,3 ,3 96,8
Italià i castellà 2 ,5 ,5 97,3
Portuguès 1 ,3 ,3 97,6
Romanès 1 ,3 ,3 97,8
Suec, danès 1 ,3 ,3 98,1
Tagalo, italià i castellà 1 ,3 ,3 98,4
Ucraïnès 1 ,3 ,3 98,7
Un en català i l’altre en anglès 1 ,3 ,3 98,9
Un en català i l’altre en francès 1 ,3 ,3 99,2
Urdú 1 ,3 ,3 99,5
Xinès 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
92
PREGUNTA 12
En quina llengua parles tu als teus pares?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 208 55,9 55,9 55,9
En castellà 62 16,7 16,7 72,6
A un sempre en català i l'altre
sempre en castellà
30 8,1 8,1 80,6
Barreges el català i el castellà 31 8,3 8,3 89,0
999 1 ,3 ,3 89,2
Alemany 1 ,3 ,3 89,5
Anglès 6 1,6 1,6 91,1
Anglès, castellà i català 1 ,3 ,3 91,4
Anglès, català, castellà i francès 1 ,3 ,3 91,7
Basc i català 1 ,3 ,3 91,9
Castellà i alemany 1 ,3 ,3 92,2
Castellà i anglès 3 ,8 ,8 93,0
Castellà i Anglès 2 ,5 ,5 93,5
Castellà i marroquí 1 ,3 ,3 93,8
Català i anglès 4 1,1 1,1 94,9
Català i basc 1 ,3 ,3 95,2
Català i brasiler 1 ,3 ,3 95,4
Català i francès 2 ,5 ,5 96,0
Català, castellà i basc 1 ,3 ,3 96,2
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 96,5
Català, castellà i italià 1 ,3 ,3 96,8
Català, castellà, francès i anglès 1 ,3 ,3 97,0
Francès i anglès 1 ,3 ,3 97,3
Italià 1 ,3 ,3 97,6
Italià i castellà 2 ,5 ,5 98,1
Romanès 1 ,3 ,3 98,4
Suec, danès 1 ,3 ,3 98,7
Un en català i l’altre en anglès 1 ,3 ,3 98,9
Un en català i l’altre en francès 1 ,3 ,3 99,2
Urdú 1 ,3 ,3 99,5
Xinès 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
93
PREGUNTA 13
Quan ets fora de l’àmbit escolar, en quines ocasions parles en català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Mai o gairebé mai 23 6,2 6,2 6,2
Sempre o gairebé sempre 164 44,1 44,1 50,3
Segons la llengua de l'altra
persona
170 45,7 45,7 96,0
Sempre excepte a casa 10 2,7 2,7 98,7
Només a casa 1 ,3 ,3 98,9
999 4 1,1 1,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 14
En quines ocasions parles en castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Mai o gairebé mai 61 16,4 16,4 16,4
Sempre o gairebé sempre 44 11,8 11,8 28,2
Segons la llengua de l'altra
persona
249 66,9 66,9 95,2
Sempre excepte a casa 2 ,5 ,5 95,7
Només a casa 14 3,8 3,8 99,5
999 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
94
PREGUNTA 15
En quina llengua vas aprendre a llegir i a escriure?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 184 49,5 49,5 49,5
En castellà 19 5,1 5,1 54,6
En totes dues llengües 147 39,5 39,5 94,1
999 1 ,3 ,3 94,4
Amarinyà 1 ,3 ,3 94,6
Anglès 5 1,3 1,3 96,0
Basc i català 1 ,3 ,3 96,2
Català i anglès 1 ,3 ,3 96,5
Català i basc 1 ,3 ,3 96,8
Català, castellà i anglès 4 1,1 1,1 97,8
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 98,1
Català, castellà i ucraïnès 1 ,3 ,3 98,4
Català, castellà i xinès 1 ,3 ,3 98,7
Català, castellà, anglès i alemany 1 ,3 ,3 98,9
Francès 1 ,3 ,3 99,2
Italià 1 ,3 ,3 99,5
Portuguès 1 ,3 ,3 99,7
Urdú 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 16
En quina llengua et dirigeixes als professors? (Exceptuant les hores de llengües estrangeres)
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 269 72,3 72,3 72,3
En castellà 9 2,4 2,4 74,7
Depèn de la llengua del
professor
92 24,7 24,7 99,5
En altres llengües 1 ,3 ,3 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
95
PREGUNTA 17
En quina llengua parles amb els companys d’escola?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 233 62,6 62,6 62,6
En castellà 18 4,8 4,8 67,5
Depèn de la llengua de l'altra
persona
120 32,3 32,3 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 18
En general, llegeixes llibres en:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Anglès, català i urdú 1 ,3 ,3 ,3
En català 91 24,5 24,5 24,7
En castellà 81 21,8 21,8 46,5
Català i castellà 170 45,7 45,7 92,2
999 3 ,8 ,8 93,0
Alemany 1 ,3 ,3 93,3
Anglès 8 2,2 2,2 95,4
Anglès i francès 1 ,3 ,3 95,7
Castellà i anglès 2 ,5 ,5 96,2
Català i anglès 1 ,3 ,3 96,5
Català, castellà i anglès 7 1,9 1,9 98,4
Català, castellà i basc 1 ,3 ,3 98,7
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 98,9
Català, castellà i italià 1 ,3 ,3 99,2
Català, castellà i xinès 1 ,3 ,3 99,5
Francès 1 ,3 ,3 99,7
No llegeixo 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
96
PREGUNTA 19
En general, llegeixes premsa en:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
En català 109 29,3 29,3 29,3
En castellà 58 15,6 15,6 44,9
Català i castellà 60 16,1 16,1 61,0
No llegeixo premsa 141 37,9 37,9 98,9
Alemany i castellà 1 ,3 ,3 99,2
Anglès 2 ,5 ,5 99,7
Català, castellà i basc 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 20
En general, cada quan veus programes de televisió en català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Mai 61 16,4 16,4 16,4
1 o 2 cops al mes 78 21,0 21,0 37,4
3 cops per setmana 101 27,2 27,2 64,5
Cada dia una hora o menys 91 24,5 24,5 89,0
Cada dia més d'una hora 37 9,9 9,9 98,9
999 4 1,1 1,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 21
En general, cada quan veus programes de televisió en castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
Mai 17 4,6 4,6 4,6
1 o 2 cops al mes 29 7,8 7,8 12,4
3 cops per setmana 86 23,1 23,1 35,5
Cada dia una hora o menys 117 31,5 31,5 66,9
Cada dia més d'una hora 121 32,5 32,5 99,5
999 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
97
PREGUNTA 22
En general, cada quan sents programes de ràdio en català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Mai 104 28,0 28,0 28,0
1 o 2 cops al mes 81 21,8 21,8 49,7
3 cops per setmana 87 23,4 23,4 73,1
Cada dia una hora o menys 65 17,5 17,5 90,6
Cada dia més d'una hora 35 9,4 9,4 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 23
En general, cada quan sents programes de ràdio en castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Mai 211 56,7 56,7 56,7
1 o 2 cops al mes 92 24,7 24,7 81,5
3 cops per setmana 45 12,1 12,1 93,5
Cada dia una hora o menys 17 4,6 4,6 98,1
Cada dia més d'una hora 6 1,6 1,6 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
98
PREGUNTA 24
En general, escoltes grups de música en:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Anglès i portuguès 1 ,3 ,3 ,3
Anglès i urdú 1 ,3 ,3 ,5
Català 16 4,3 4,3 4,8
Castellà 32 8,6 8,6 13,4
Català i castellà 26 7,0 7,0 20,4
Anglès 168 45,2 45,2 65,6
Català, castellà i anglès 53 14,3 14,3 79,6
999 7 1,9 1,9 81,5
Anglès, castellà i francès 1 ,3 ,3 82,0
Castellà i anglès 29 7,8 7,8 89,8
Castellà, francès i anglès 1 ,3 ,3 90,1
Català i anglès 18 4,9 4,9 94,6
Català, anglès i alemany 1 ,3 ,3 94,9
Català, castellà, alemany i
anglès
1 ,3 ,3 95,4
Català, castellà, anglès i basc 1 ,3 ,3 95,7
Català, castellà, anglès i francès 4 1,1 1,1 96,8
Català, castellà, italià i anglès 1 ,3 ,3 97,0
Català, castellà, italià, francès i
anglès
1 ,3 ,3 97,3
Català, francès, italià, anglès i
castellà
1 ,3 ,3 97,6
Català, italià i anglès 1 ,3 ,3 97,8
De totes 1 ,3 ,3 98,1
Francès i anglès 2 ,5 ,5 98,7
Francès, castellà, anglès i
alemany
1 ,3 ,3 98,9
Italià, anglès i castellà 1 ,3 ,3 99,2
Japonès 1 ,3 ,3 99,5
Rus i anglès 1 ,3 ,3 99,7
Xinès i coreà 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
99
PREGUNTA 25
En general, quan vas al cinema, en quina llengua prefereixes veure una pel•lícula?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative Percent
En català 47 12,6 12,6 12,6
En castellà 173 46,5 46,5 59,1
M'és indiferent 112 30,1 30,1 89,2
999 3 ,8 ,8 90,1
Anglès 18 4,8 4,8 94,9
Anglès i VO 1 ,3 ,3 95,2
Castellà i anglès 3 ,8 ,8 96,0
Castellà i VO 1 ,3 ,3 96,2
Català i francès 1 ,3 ,3 96,5
VO 13 3,5 3,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 26
Quan navegues per la xarxa ho fas en:
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 91 24,5 24,5 24,5
En castellà 108 29,0 29,0 53,5
Català i castellà 136 36,6 36,6 90,1
999 2 ,5 ,5 90,6
Alemany 1 ,3 ,3 90,9
Anglès 8 2,2 2,2 93,0
Castellà i anglès 5 1,3 1,3 94,4
Català i anglès 2 ,5 ,5 94,9
Català, castellà i anglès 15 4,0 4,0 98,9
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 99,2
Català, castellà i xinès 1 ,3 ,3 99,5
Català, castellà, anglès i francès 1 ,3 ,3 99,7
Portuguès 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
100
PREGUNTA 27
En general, quina llengua fas servir per parlar pel Facebook, Wats App, Twitter, Correu, etc?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
En català 177 47,6 47,6 47,6
En castellà 49 13,2 13,2 60,8
Català i castellà 125 33,6 33,6 94,4
999 2 ,5 ,5 94,9
Anglès 4 1,1 1,1 96,0
Anglès, català i urdú 1 ,3 ,3 96,2
Català i anglès 5 1,3 1,3 97,6
Català i Portuguès 1 ,3 ,3 97,8
Català, castellà i anglès 7 1,9 1,9 99,7
Català, castellà i francès 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 28
Personalment, quin nivell creus que tens de català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Alt 142 38,2 38,2 38,2
Normal 215 57,8 57,8 96,0
Baix 12 3,2 3,2 99,2
999 3 ,8 ,8 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
101
PREGUNTA 29
Per tant, saps parlar el català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Molt bé 197 53,0 53,0 53,0
Bé 157 42,2 42,2 95,2
Regular 16 4,3 4,3 99,5
999 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 30
Personalment, quin nivell creus que tens de castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Alt 118 31,7 31,7 31,7
Normal 230 61,8 61,8 93,5
Baix 22 5,9 5,9 99,5
999 2 ,5 ,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 31
Per tant, saps parlar el castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Molt bé 127 34,1 34,1 34,1
Bé 204 54,8 54,8 89,0
Regular 32 8,6 8,6 97,6
Bastant malament 6 1,6 1,6 99,2
Malament 2 ,5 ,5 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
102
PREGUNTA 32
Saps escriure en català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Molt bé 116 31,2 31,2 31,2
Bé 209 56,2 56,2 87,4
Amb dificultat 41 11,0 11,0 98,4
No gaire bé 3 ,8 ,8 99,2
Gens bé 2 ,5 ,5 99,7
999 1 ,3 ,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 33
I en castellà?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Molt bé 93 25,0 25,0 25,0
Bé 232 62,4 62,4 87,4
Amb dificultat 38 10,2 10,2 97,6
No gaire bé 3 ,8 ,8 98,4
Gens bé 2 ,5 ,5 98,9
999 4 1,1 1,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
103
PREGUNTA 34
Quan no saps una paraula en català què fas?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Normalment les saps totes i no
necessites fer res
42 11,3 11,3 11,3
Normalment les busques al
diccionari perquè hi tens
curiositat
53 14,2 14,2 25,5
Pregunto a algú a veure si ho
sap
243 65,3 65,3 90,9
Tant me fa i no faig res 25 6,7 6,7 97,6
999 9 2,4 2,4 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 35
Quan no saps una paraula en castellà què fas?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Normalment les saps totes i no
necessites fer res
43 11,6 11,6 11,6
Normalment les busques al
diccionari perquè hi tens
curiositat
53 14,2 14,2 25,8
Pregunto a algú a veure si ho
sap
235 63,2 63,2 89,0
Tant me fa i no faig res 33 8,9 8,9 97,8
999 8 2,2 2,2 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
104
PREGUNTA 36
Creus que el català hauria de ser una llengua?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Única i oficial a Catalunya 205 55,1 55,1 55,1
Cooficial 145 39,0 39,0 94,1
No oficial 12 3,2 3,2 97,3
999 10 2,7 2,7 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 37
Creus que el català es parla prou a Catalunya?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 154 41,4 41,4 41,4
No, s'hauria de parlar més 171 46,0 46,0 87,4
No ho sé 40 10,8 10,8 98,1
999 7 1,9 1,9 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 38
A l’escola l’ensenyament hauria de ser?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Tot en català 110 29,6 29,6 29,6
Tot en castellà 6 1,6 1,6 31,2
Principalment en català 149 40,1 40,1 71,2
Principalment en castellà 3 ,8 ,8 72,0
En català i en castellà,
indistintament
63 16,9 16,9 89,0
S'hauria de poder triar 36 9,7 9,7 98,7
999 5 1,3 1,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
105
PREGUNTA 39
Creus que a l’Institut el català s’hauria de parlar més?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 154 41,4 41,4 41,4
No 102 27,4 27,4 68,8
No ho sé 110 29,6 29,6 98,4
999 6 1,6 1,6 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 40
Com et sents?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Només català 123 33,1 33,1 33,1
Només espanyol 6 1,6 1,6 34,7
Més català que espanyol 103 27,7 27,7 62,4
Més espanyol que català 13 3,5 3,5 65,9
Tant català com espanyol 51 13,7 13,7 79,6
Europeu 57 15,3 15,3 94,9
999 19 5,1 5,1 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 41
Per ser Català creus que s’ha de parlar Català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 134 36,0 36,0 36,0
No 176 47,3 47,3 83,3
No ho sé 49 13,2 13,2 96,5
999 13 3,5 3,5 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
107
PREGUNTA 42
Qui creus que és català?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Només els que parlen català 6 1,6 1,6 1,6
Els que viuen i treballen a
Catalunya
38 10,2 10,2 11,8
Tothom que ha nascut a
Catalunya
77 20,7 20,7 32,5
Tothom que se sent català 228 61,3 61,3 93,8
999 23 6,2 6,2 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 43
Creus que el català serveix per aconseguir una promoció social?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 88 23,7 23,7 23,7
No 93 25,0 25,0 48,7
No ho sé 175 47,0 47,0 95,7
999 16 4,3 4,3 100,0
Total 372 100,0 100,0
PREGUNTA 44
Creus que el català està en perill de desaparició?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 150 40,3 40,3 40,3
No 144 38,7 38,7 79,0
No ho sé 66 17,7 17,7 96,8
999 12 3,2 3,2 100,0
Total 372 100,0 100,0
ANDREU MARTÍ ELS ALUMNES DE L’INSTITUT MONTSERRAT I LA LLENGUA: ESTUDI
SOCIOLINGÜÍSTIC
108
PREGUNTA 45
En cas AFIRMATIU, et preocupa?
Frequency Percent Valid Percent
Cumulative
Percent
Sí 157 42,2 57,9 57,9
No 62 16,7 22,9 80,8
No ho sé 43 11,6 15,9 96,7
999 9 2,4 3,3 100,0
Total 271 72,8 100,0
Missing System 101 27,2
Total 372 100,0