Download - El vers català
LA POESIA3r d’ESO
Vers: sèrie de paraules determinada pel nombre de síl·labes, pauses, accents, ritmes, etc. que sol ocupar una ratlla.El vers català més comú acaba en paraula plana, per això, a l’hora de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl·laba accentuada, sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les
paraules esdrúixoles compten sovint com a paraula plana.
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl. AUSIÀS MARCH)
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no impedeixen les sinalefes.A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl. J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de les dues vocals en contacte (neutra)Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot es fa per mantenir la regularitat rítmica:me-mò-ri-a........me-mò-ria.
DIÈRESI: és la transformació d´un diftong en un hiat. És rara en català:ai-gua................a-i-gua
MONOSÍL·LAB (1 síl·laba) , BISÍL·LAB (2) I TRISÍL·LAB (3)
Versos poc usats que poden aparèixer entre d'altres més llargs
TETRASÍL·LAB O QUADRISÍL·LAB (4)
Usat a l'edat mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular.
JAUME ROIG Una polidaGalant, ardida, ...
PENTASÍL·LAB( 5 )No gaire conreat: surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer
JOSEP SEBASTIÀ PONSPassen bandolers,Bandolers d'Espanya,
HEXASÍL·LAB (6 ) Força emprat, sobretot en poesia popular
TEODOR LLORENTEJoiós caçador, passa;Busca més brava caçaI deixa'm quiet a mi...
HEPTASÍL·LAB (7)El més usat de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers
ANÒNIMA l'Aragó hi ha una damaQue és bonica com un sol;Té la cabellera rossa...
OCTOSÍL·LAB (8)Molt usat també a l'edat mitjana i des de la Renaixença
ÀNGEL GUIMERÀLes fulles seques fan sardanaD'ací d'allà saltironant…
ENNEASÍL·LAB( 9 ) Poc usat
DECASÍL·LAB (10)
SENSE CESURA: accent a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l
´endecasíl·lab italià)
CARNERL'aurora tem de viure i es preservaEl llamp, el tro, la majestat revelen...
AMB CESURA:4+6 (el model més clàssic de la poesia
antiga)
J. ROÍS DE CORELLAAb los peus verds, los ulls e celles negres,Penatge blanc, he vista una garsa...
AMB CESURA:6+4 (origen francès)
M. MILÀ I FONTANALSVoleu oir la gesta del pros Bernat,Comte de Ribagorça i de Pallars,...
AMB CESURA : 5+5 (origen castellà)
VERDAGUERTe vull sobre el pit com una corassa,Te vull sobre el cor com místic segell...
HENDECASÍL·LAB (11) Poc usat, surt al romancer
ALEXANDRÍ (12)
Amb cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent fins al s. XV, després s'ha usat en poesia popular i modernisme. Al s. XX és vers
lliure (sense rima).
GUERAU DE LIOSTJa el ramat és a dins. La porta s'ha tancatI pel llindar balder traspua el color groc...
Alguns poemes tenen en compte la distribució de síl·labes àtones i tòniques al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. Provenen dels grecs i llatins, que distingien entre síl·labes llargues i breus, que per nosaltres serien tòniques ( T ) i àtones ( A ). La distribució dels accents pot estar feta de manera que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música" del vers.
IAMBE Àtona.tònica De dins el pit covard els mots com un estol
TROQUEU Tònica-àtona És quan dormo que hi veig clar
DÀCTIL Tònica-àtona-àtona
L’illa de l’últim adéu on es va inclinà el meu/ migdia
AMFIBRAC Àtona-tònica-àtona
S’agita la poma llanguent d’una immensa/ cortina
ANAPEST Àtona-àtona-tònica
Va passant entremig de sa gent adormida
Sobre una mar amb a penes murmuri d´escumesA A A T A A T A A T A A T Aun capvespre amb el cel tot lluent i amb uns núvolsA A T A A T A A T A A T Ad´un cop d´ala Ariel se n´anà al cim de l´aireA A T A A T A A T A A T Alas de seure a la seva carrossa de set aficionsA A T A A T A A T A A T AA T
Josep Carner Si es tenen en compte les sinalefes, el ritme és: (AAA) T AA T AA T AA T AA T (A)i s'han comptat a cada vers de forma independent.
FIXEU-VOS EN ELS SEGÚENTS EXEMPLES:
En aquest poema de sota, perquè la successió TA continua als versos següents:
La sardana és la dansa més bellaA A T A A T A A T Ade totes les danses que es fan i es desfanA T A A T A A T A A Tés la mòbil, magnífica anellaA A T A A TA A T Aque amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.A A T A A T A A T A A T
Ara el ritme és: AA T AA T AAT A/A T AA T AA T AA T
En aquest segon cas no s’han tingut en compte els ENCAVALCAMENTS, que són les interrupcions de les frases quan acaba el vers, per continuar-les al vers següent.
Hi ha encavallaments suaus (quan continua una frase llarga) o bruscos (quan només es fa l’encavalcament de pocs mots: un o dos). El primer cas produeix un ritme lent i el segon cas dóna un ritme sincopat al poema.
L’encavallament serveix per a fer una lectura més ràpida i realçar el mot o mots encavalcats.
El recompte comença a partir de la primera síl·laba tònica. Si, per davant o darrera de l’ultima tònica , queden àtones, no es compten perquè estan en ANACRUSI.
La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa, però hi ha monosíl·labs àtons, com els articles, conjuncions, pronoms febles,etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen accent)...
-Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari:ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P)
-S’han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc. a l’hora de comptar les síl·labes accentuades o àtones.
No poden aparèixer més de dues síl·labes àtones seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre un accent de suport: I així traurà meravellosa flor. (ATA T ATA T ATA)
-Els accents rítmics no poden caure en dues síl·labes tòniques consecutives. Si és així, se n'elimina un.
La rima consisteix en repetir els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal accentuada, inclosa.
-Quan hi ha diftongs o hiats, es posició de rima, només es té en compte la vocal accentuada o la vocal forta. Així, rimen entesa i paciència.
-Les vocals i/u al final de paraula plana o esdrúixola s’equiparen a e/o respectivament, per mantenir la rima.
La vocal post-tònica de les esdrúixoles tampoc compta , pel que fa a la rima.
TIPUS DE RIMA
DEFINICIÓ EXEMPLE
CONSONANT
Quan es repeteixen totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada. Dóna la impressió de ser una rima més rica, sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar una mica, o sigui que convé no usar-la.
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
En lletra clara contaria el fet.Temps era tems hi hagué la
vaca cega:Jo sóc la vaca de la mala llet.
PERE QUART
ASSONANT
Quan es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS. Remarquem que la rima té a veure amb els sons, no amb les lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen, encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè totes dues corresponen al so de la vocal neutra.
Al mirador del castellBlancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d’orSos cabells pentina i nua.
ANÒNIM
TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE
MASCULINA
Aguda o oxítona (i, per extensió, vers masculí). Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan las masculines s'enllacen amb les femenines corresponents són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura
Quan la passada del vent afinaLa tarda tèbia del mes d’agostPenges com una morta gavinaDalt de la pedra grisa del rost.SEGARRA
FEMENINA
Plana o paroxítona (i, per extensió, vers femení). Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana
Quan la passada del vent afinaLa tarda tèbia del mes d’agostPenges com una morta gavinaDalt de la pedra grisa del rost.SEGARRA
TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE
ESDRÚIXOLA Proparoxítona. És poc usual
La bandera és una pàgina,D’un vell llibre sense mots,
Que passà un cicle entre llots,
Assumit per la voràgineQue un poc més ens xucla a
totsPERE QUART
INTERNA
Pot ser de molts tipus: rima el final del primer hemistiqui d’un vers amb el final del segon hemistiqui del mateix vers (rima lleonina)O bé el 1r hemistiqui d’un vers amb el 1r hemistiqui del vers següent, o bé el 2n, o altres...
Salvem esculls entre cants i traülls.
FOIX (lleonina)Li’n pren així com dona ab son
infant,Que si verí li demana plorant
MARCH¿Quin gai tremir de veus en nit
cobertaens ajuntà clement com si el morirA cada instant, i ens els segles em
mocLent, com el roc davant la mar
obscura
TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE
FÀCILO pobre: futurs, mot i compost seu, mots sinònims . Pot sonar malament
Trobarà/tornarà, contar/recontar glòria/victòria,
finalitat/-objectivitat, porta ./comporta,
ràpidament/lentament
RICA
Mateix mot amb significat diferent, rimes sorprenents, amb mots no catalans, homòfons etc.
Segur/Freud sonet/ABB
signes/cignes
TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLE
DIVERSES ESTRUCTURES DE RIMA
RIMA ENCADENADA:
RIMA CREUADA.: RIMA CAUDADA: MONORRIMA: CAPCAUDADA:
UNISSONANTS:
ENCADENADES:
RETRONXA:
ABAB
ABBAAABBAAAACada estrofa comença amb la mateixa rima que acaba l’estrofa anterior: ABBA ACCA...
Tenen la mateixa estructura de rima a totes les estrofes: ABBA ABBA... Comencen amb la rima del mig de l´estrofa anterior: ABA BCB CDC...
Repeteix, al final de cada estrofa, un o més versos de la torna
TIPUS DE RIMA DEFINICIÓ EXEMPLEFALSA Depèn de la pronúncia
dialectal, uns mots rimen o no rimen; i en la RIMA VISUAL no es tenen en compte els sons sinó les lletres, per culpa de la influència del castellà. Així, fa rimar o obertes amb o tancades, e obertes amb e tancades, mots on la r final sona, amb mots on és muda...
Només/mariners no rima per als valencians
en mallorquí rimen "deixar-mar"
en barceloní "insurrecte-secta",
en lleidetà "ensems-temps".
VERS SENSE RIMA O BLANC
No rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures, etc. La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6) :Tirades de versos blancs femenins (plans) que s'utilitzaren molt en l‘Edat Mitjana i en les tragèdies de la Renaixença, com Mar i Cel d’Àngel Guimerà.
Mudarà el gest la mia forma en pedra,
Quan llegiran aquest mot en la tomba:
ROÍS DE CORELLA
TIPUS DE RIMA
DEFINICIÓ EXEMPLE
VERSOS LLIURES
No rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima assonant distribuïda irregularment
Retorno a les festes llunyanes,Quan la muralla de ponent
Plena d'estàtues blanques sobre el mar...
la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.
ROSSELLÓ-PÒRCEL
ESTROFA: Organització rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima, que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim, o més d'una.
En l'època medieval també se'n deia COBLA. Hi ha estrofes de versos isosil·làbics, o sigui ,amb la mateixa mesura en tots ells, i estrofes de versos anisosil·làbics, que combinen versos d'una mesura i d'una altra, els parells entre sí i els senars entre sí.Tot seguit es poden veure les principals estrofes de la poesia catalana, ordenades per numero de versos i amb les característiques i variants principals:
NOM NombreVersos
MIDA DEL VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE RIMA
CARACTERÍSTIQUES-VARIANTS
APARIAT 2 qualsevol(norm 7)
aa , AAaA , Aa qualsevol
RODOLÍ: auques humorístiquesNOVES RIMADES: 8 síl. Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. popular fins el XIXCODOLADA: combina versos llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians del XIV-XV,p.popular i Verdaguer.
NOM NombreVersos
MIDA DEL VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE
RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
TERCET 3 qualsev aba,ABA Conso-nant
Sol aparèixer als SONETS,refranys de dansa, tirades i lai culte.TERCET ENCADENAT: rima encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià (Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí Molt usat al Renaix. i Barroc,avui es fa A-A B-B o monorrim AAA BBBTERCINA: Tercet encadenat amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ.HAIKÚ: Popular japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis del s. XX.
NOM
Nom-bre
Versos
MIDA DEL
VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
QUARTETA 4
art menor (norm7
)
abab abbaaaaa-a-a
Conso-nant
Una sola quarteta pot fer tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira. QUARTET: igual que la quarteta però amb versos de 10 síl.labes.CORRANDA: Quarteta de versos solts, en la poesia popular.SEGUIDILLA: 6-4a6-4a, de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada en català).
NOM NombreVersos
MIDA DEL
VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE
RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
QUINTETA 5art me-nor
abaabababaabbabaabba
consonant
QUINTET: igual amb versos d´art major.ESTANÇA: combinació de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també d´altres: 8A12B12B12A12ALIRA: 5 versos de 6 síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B
NOM Nomb
reVersos
MIDA DEL
VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE
RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
SEXTETA 6
art menor
ababccabbaabababab
Conso-
nant
SEXTET: Igual, però d'art majorSEXTET ITALIÀ: igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC.SEXTINA: 6 sextets decasíl·labs i 1 tercet com a tornada final. D'origen trobadoresc, repeteix les mateixes paraules en posició de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot d'una estrofa marca la primera rima de l'estrofa següent. A la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers i tres al final. Avui no es fa gaire.
NOM Nom-bre
Versos
MIDA DEL VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE
RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
- 7 - - -No existeixen les estrofes de 7 versos. Són combinacions de quartets/etes i
tercets.
OCTAVA 8 10 síl. cesurat
ABAB-CDCD (cadeno-
encade-nada)ABBA-CDDC
(creu-creuada)
ABAB-CCDD (cadeno-caudada)
ABBA-CDCD (creu-
encadenada)ABAB-CDDC
(cadeno-creuada)
ABBA-CCDD (creu-
caudada)
Consol-nant
Molt usada en poesia culta fins al Barroc.OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCBOCTAVA LÍRICA: ABAB-ABBA-CCCD-CCCAOCTAVA REIAL: Vuit decasíl·labs els primers sis són encadenats i els dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán.CANÇÓ TROBADORESCA: De 7 octaves acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o l'amic a qui el poeta adreçava la seva cançó, que era un nom fals o pseudònim).
NOM NombreVersos
MIDA DEL
VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
- 9 - - -
No existeixen les estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a
DÈCIMA 10 art
menor
rima en dos grups de
cinc versos.
consonant
Ve del Barroc imitant CASTELLANA i l’ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC
SONET 14 qualsev
ABBA- ABBA- CDE-
CDE ABAB-ABAB-CDC- DCD
qualsevol
El composen dos quartets i dos tercets.SONET ANGLÈS: 3 quartets i 1 Apariat
ROMANÇ indeter
qualsev
(norm 7)
-a-a-a-a-a
assonant als
parells i lliures
els imparell
s
Introduït a Catalunya el s. XVI, en la poesia popular. Després s'han fet adaptacions cultes.
NOM NombreVersos
MIDA DEL
VERS
ESTRUCTURA DE RIMA
TIPUS DE RIMA
CARACTERÍSTIQUESVARIANTS
SILVA indeter 10 i 6consonant i versos
blancs
Llibertat de col.locació dels metres. Prové del Barroc castellà.
tirallongamonorrima
indeter art major
AAAAAAAAAAAA....
consonant
Per poemes èpics i filosòfics.
versParal·lelístic
indeter art major - no rima
Es fa a partir de frases sinònimes o antònimes (Psalms, Poesia popular, Proverbis)
vers lliure indeter qualsev - no rima
Neix com a innovació per l'esgotament de les estrofes clàssiques, el s. XIX. El seu inventor és Walt Whitman i té un cert ritme intern, sintàctic o de repetició de paraules.