- 1. Lactivitat dels serveis lingstics universitaris, entre la normalitzaci lingsticai el multilingismeCUIMPB 07: El multilingisme de les universitats en lEEES 9 i 10 doctubre de 2007 Marta Estella
2.
- Una aproximaci:ens que gestiona les necessitats de mediaci lingstica a la Universitat. S, per
- Problematitzaci del terme
Els serveis lingstics universitaris Servei de Llenges 3.
- De la normalitzaci al multilingisme
- entre la visiprogramticai la visipragmtica
- entre laregulacii elfoment
- encollaboraci
Les trobades de serveis lingstics
- 1989 (UA) I Jornades deNormalitzaciLingstica
- 1990 (UB) I Trobada deServeis Lingsticsduniversitats de llengua catalana
- 1994 (URV) VI Trobada de SLU:marc legali normalitzaci lingstica a les universitats
- 1999 (UV) XI Trobada: les universitats davant els reptes delmultilingisme
- 2004 (UIB) XIV Trobada: elcatalen el marc de l EEES
- 2006 (UOC) XV Trobada:l EEESi lescompetncies comunicativesbsiques dels estudiants i del professorat
Servei de Llenges 4.
- La coneixena
- universitats de lEstat amb una llengua prpia a ms de loficial comuna
- conixer; intercanviar; collaborar
Els inicis (I)
- Conclusions
- recuperaciplena de les funcions comunicatives
- necessitat dunplaaprovat pels rgans de govern
- regulacide les llenges prpies
- requisit dacreditacilingstica per part delPDI
I Jornades de Normalitzaci Lingstica Universitria, 1989 Servei de Llenges 5.
- Lautoreconeixement
- un nom
- la definici dun model
Els inicis (II)
- Funcions
- suport tcnic
- oferta de formaci
- recollida de propostes
- seguiment
- representaci
I Trobada de Serveis Lingstics duniversitats de llengua catalana, 1990 Servei de Llenges 6. El context
- Limaginari
- larribada a un punt final
- el dia que ens en podrem anar a casa
- l adhesia la normalitzaci lingstica
- laindefinicidel terme
Servei de Llenges 7. El Rectorat de la Universitat de Barcelona vol que la llengua catalana sigui lallengua natural de comunicaci , expressi i treballde tots els universitarissense excepcions, respectant, per, la llibertat individual a expressar-se en qualsevol de les dues llenges que preveu la Constituci. El pla de la UB preveu que en un perode de10 anyses podria arribar a assolir la normalitzaci plena de la llengua.Pla de normalitzaci lingstica de la UB (1989) Servei de Llenges 8.
- Constituci espanyola (1978)
- Estatut (1979)
- Llei de normalitzaci lingstica (1983)
- Estatuts de les universitats
El marc legal (a Catalunya)
- Punts clau
- asimetria castell / altres llenges
- llengua prpia / doble oficialitat
- llengua prpia de lensenyament; dret individual de triar llengua oficial
Servei de Llenges 9.
- Normalitzaci/normalitat
- vinculada a lanorma : el que sajusta a dret
- vinculada a l habitud : el que sol passar
- vinculada a laprevisi : el que es pot esperar
- interrelacientre les tres visions
Final detapa (I) Bofarull, Jordi; Ginebra, Jordi (1996) Normalitzaci i normalitat lingstiques a les universitats catalanes. A:Marc legal i normalitzaci lingstica a les universitats: actes de la VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.URV, Tarragona La sensaci d estancament La necessitat dunhoritz VI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1994 Servei de Llenges 10. Final detapa (II) d efinir un horitz de normalitat lingstica que garanteixi ls habitual de la llengua catalana en els mbits administratiu i acadmic, dins el context de multilingisme creixent a la Universitat .Conclusions de la VI Trobada de Serveis Lingstics universitaris (1994) Servei de Llenges 11.
- Lestratgia reguladora
- laconcrecidel concepte dellengua prpia
- elsreglamentsdusos lingstics
- elrequisitd acreditaciper part delPDI
El pes de la llei (i dels mitjans)
- Els efectes
- l esgotamentdel model?
- un certreplegament
- La reacci
- lessentncies desfavorables
- lescampanyes meditiques
Servei de Llenges 12. s necessari que cada universitat arbitri les mesures ms adients d'acord amb la seva realitat sociolingstica, perexigir el coneixement de la llengua catalanaen l'accs a la docncia i administraci universitries. VI Trobada (1994) s necessaricoordinar els requisits de coneixements de llenguaque afecten el personal docent i investigador X Trobada (1998) Entenem que cal que les universitats []reflexionen sobre la convenincia dincloure el requisit lingstic o , si ms no,la valoraci de la capacitaci lingsticaen els concursos i contractacions del PDI, i del PAS, de les universitats XIII Trobada (2002) S'ha defacilitarque el professorat consolidiles habilitats comunicativesorals i escritesen catal . XIV Trobada (2004) Servei de Llenges 13.
- Factors de canvi
- internacionalitzacicreixent
- augmentdel nombre duniversitats
- competnciaentre universitats
- dissolucipblic / privat
- expansi de lesTIC
Un nou context Diversificacide visions Reorientacidels plantejaments Servei de Llenges 14. Els reptes del multilingisme
- Conclusions
- els referents europeus
- un horitz per llengua/mbit
- la promoci de langls
- lacollida dels estudiants de mobilitat
- Receptes
- definir lesregles del joc
- prioritzarla docncia de 1r i 2n cicles
- el catal, llengua per defecte
- promoci del poliglotisme
- poltiques especfiques de mobilitat
- requisit dacreditaci per al PDI
Pons, Josep M. (1999) Universitat, els reptes lingstics davant els canvis. El multilingisme universitari des duna perspectiva catalanfona. A:Les universitats davant els reptes del multilingisme: actes de lXI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris.UV, Valncia XI Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 1999 Servei de Llenges 15.
- A Catalunya
- Programa de formaci en terceres llenges (2001)
- EVIU (2002)
- PUC (2003)
Lentrada de les terceres llenges
- Nous elements
- langls com a aliat
- serveis lingstics multilinges
El context Poltiques cap a les terceres llenges /angls Servei de Llenges 16. El marc europeu
- La strategia in materia di multilinguismo della Comissione [...]
- Incoraggiare lapprendimento delle lingue e promuovere la diversit lingstica nella societ
- Promuovere una validaeconomia multilinge
- Fornire ai cittadini laccesso alla legislazione, alle procedure e alle informazioni dellUnione europea nelle rispettive lingue materne
- []
- As aptid es para acomunicao interculturaldesempenham umpapelcada vez maisimportantenasestratgiasmundiaisde comercializaoe de venda. [] Contudi, h alguns indcios de que as empresas europeias perdem negcios porque no sabem falar as lnguas dos seus clientes
- Un nou marc estratgic per al multilingisme . Comunicat de la Comissi Europea (novembre del 2005)
L11% de les PIME europees (945.000) perden oportunitats de negoci per manca de competncies lingstiques.Informe ELAN Servei de Llenges 17. LEEES (I)
- Fonaments
- competitivitat
- mobilitat
- excellncia
- laprenent en el centre
- foment de lautonomia
- treball per competncies
- integraci de les TIC
- aprenentatge al llarg de la vida
ens comprometem a assolir aquests objectius [.] respectant plenament la diversitat de cultures, llenges, sistemes deducaci nacional i de lautonomia universitria Declaraci deBolonya (1999) Servei de Llenges 18. LEEES (II)
- emergncia de la poltica lingstica a les universitats europees
- diversitat de models
- Conclusions
- de lamenaa a loportunitat
- el catal en un context multilinge
- informaci, coordinaci, intervenci
XIV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2004 XV Trobada de Serveis Lingstics Universitaris, 2006 Servei de Llenges Tudor, Ian (2006)Les stratgiesmultilingues des universits europennes dans lEEES
- proposta daula multilinge
Mar, Isidor (2006)El multilingisme a la UOC (aproximaci a la visi de futur) 19. Situaci actual (I)
- formulacidediferentsmodels, amb elementscomuns
- necessitatdactuar < EEES
- voluntatdactuar
confluncia serveis lingstics / escoles didiomes Servei de Llenges 20.
- Fortaleses i oportunitats
- lEEES, com a motor de canvi
- educaci al llarg de la vida
- diversificaci de pblics
- diversificaci de serveis
- nous competidors
Servei de Llenges Situaci actual (II) 21. Lnies de treball Servei de Llenges Capacitat dintervenci
- Suport
- terminologia per a la gesti
- accessibilitat universal
- enginyeria lingstica
- Acreditaci
- certificaci de nivell de llengua
- Usos
- benchmarking
- prioritats
- regles del joc
- acollida
22.
- Ens calen
- caadors de tendncies
- altaveus
- productes estrella
- actius de coneixement
Servei de Llenges Epleg adu als serveis lingstics? 23. Moltes grcies.[email_address] Servei de Llenges http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca