Download - El llenguatge visual
CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE
Les propietats concretes d’una imatge dependran del grau de concreció d’aquestes característiques:
Iconicitat i abstracció Senzillesa i
complicitat Denotació i
connotació
Monosèmia i polisèmia
Estereotip i originalitat
ICONICITAT I ABSTRACCIÓ
Semblança de la imatge amb la realitat, efecte visual similar al
que ens produiria la realitat representada.
IconicitatLa imatge no manté
semblances amb una realitat concreta, pot ser un producte
de la fantasia o una relació arbitraria
Abstracció
SENZILLESA I COMPLEXITAT
Complexa Senzilla
La senzillesa o complexitat depèn de l’estructura, quantitat d’elements i les relacions entre aquests.
Més de 4 elements que difereixen en color, forma i textura es una imatge perceptualment complexa.
DENOTACIÓ I CONNOTACIÓ
La denotació, significat objectiu, no és subjecte al canvi com la connotació.
La connotació, relacions emocionals entre les visions i els sentiments, amb múltiples matisos i divergències interpretatives.
MONOSÈMIA I POLISÈMIA
Les imatges polisèmiques fan possibles múltiples interpretacions a diferencia de les monosèmiques que no ho fan possible.
ESTEREOTIP I ORIGINALITAT
Estereotip, estímuls
coneguts i redundants
que no criden l’atenció.
Original, transmetre un
missatge a traves de
mecanismes reconeixibles,
amb nous paràmetres.
COMPOSICIÓ DE LA IMATGE
Organització dels elements en un espai delimitat, la relació entre els elements i l’espai ha de ser equilibrada.
POSSIBILITATS DE COMPOSICIÓ
Horitzontal,
suggereix equilibri, calma i quietud
Vertical, suggereix
acció, força i tensió.
Diagonal, suggereix equilibri i
originalitat.
Cíclica, suggereix complicaci
ó, dinamism
e i moviment.
ELS PLANS
Espai que presenta o reprodueix una imatge, esta en funció de les necessitats expressives de l’emissor.
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
Comparació• Exposar dos elements per establir
semblances i diferencies.
Personificació• Donar als objectes qualitats humanes.
Metàfora• Substitució d’un element per un altre amb
el que guarda alguna relació.
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE (II)
Hipèrbole• Utilitzar una exageració per a
destacar l’expressió.
Sinècdoque• Mostrar un objecte presentant
només una part, el receptor imagina el que falta.
FUNCIONS DE LA IMATGE
Podem distingir tres funcions fonamentals de la comunicació per imatges:
Informativa o referencial Expressiva o emotiva Poètica o estètica Suggestiva o connotativa
FUNCIÓ INFORMATIVA O REFERENCIAL
Base de tota comunicació, el missatge transmès pot ser comprovat i facilita la descripció del món des d’un apunt de vista imparcial.
FUNCIÓ EMOTIVA O EXPRESSIVA
Orientada a l’autor de la imatge, permet afegir la subjectivitat de qui mira.
FUNCIÓ POÈTICA O ESTÈTICA
Centrada en la fotografia mateixa, orientada al missatge, posseeix molta informació i és una funció constant en el llenguatge publicitari.
FUNCIÓ SUGGESTIVA O CONNOTATIVA
Dirigida a convèncer el espectador i peten obtenir quelcom de nosaltres, és una funció proselitista que tracta de guanyar adeptes.
CODIFICACIÓ VISUAL
Les imatges incorporen codis comunicatius, la seva acció provoca diferents efectes segons l'època i el lloc. Per a llegir de forma comprensiva i crítica les imatges és necessari conèixer aquests codis.
CODI ESPACIAL
Una mateixa realitat pots plasmar-la des d’infinits enquadraments, el fotògraf transmet la informació des d’un d’ells, aconseguint una imatge més o menys objectiva o distorsionada de la realitat.
CODI GESTUAL
Els gestos tenen una significació clara i directa, el seu protagonisme pot resultar potenciat quan l’independitzes de la situació que l’envolta quan es produí.
CODI ESCENOGRÀFIC
Els protagonistes d’una imatges estan envoltats d’elements que ambienten i adjectiven la seva presència, creen matisos significatius i presenta la realitat deformada.
CODI LUMÍNIC
Les possibilitats de variar la quantitat, la posició i el tipus de llum repercuteix en el significat i la bellesa de la imatge.
CODI SIMBÒLIC
Representació visual d’una persona o una cosa entesa com la representació de quelcom més ampli, mitjançant un procés d’abstracció.
CODI GRÀFIC
Vinculada als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual, determinen particularitats formals que matisen el sentit total de les imatges, provocant ambigüitats i equívocs per part del receptor.
CODI DE RELACIÓ
Els elements parcials que constitueixen la imatge, estableixen relacions d’espai aportant factors de jerarquització i ordre, aquestes poden ser potenciades per la composició de la imatge.
LECTURA IMATGES
Lectura tipogràfi
ca
• Similar a la lectura d’un text, des de l’angle superior esquerre baixant fins a l’angle inferior dret.
Lectura gelstàtic
a
• Implica analitzar els diferents nuclis d’atenció, el tema principal i els centres d’interès menors.
QUADRE PER A L’EXPLORACIÓ DE LA CODIFICACIÓ DE MISSATGES
Descripció i Reconeixement
Codi espacial
Codi gestual
Codi escenogràfic
Codi gràfic
Codi lumínic
Codi simbòlic
Relacions
Síntesi
FACTORS D’ANÀLISI
Cal analitzar:
Les dades observades gràfiques i
verbals.
• Elements
Relació entre els elements gràfics
i verbals.
• Estructura
Coses que suggereix la
imatge, sentiments i
emocions que produeix.
• Significat
INTERACCIÓ VERBOICÒNICA
Quan text i imatge apareixen formant part d’un mateix missatge es produeixen diferents relacions.
De
reco
lzam
en
tEl text serveix de recolzament de la imatge.
De
para
siti
smeEl text aporta informació diferent al que expressa la pròpia imatge.
De s
imb
iosi Text i
imatge s’aporten mútuament nous significats, es produeix un enriquiment mutu.