Download - El fotomuntatge
fotomuntatge
Entenem com a fotomuntatge, la possibilitat de barrejar dues o més realitats estranyes entre sí per fer l'efecte que han existit en el mateix temps i el mateix espai.
Fotomuntatge
Per tant és una fotografia composta obtinguda retallant i enganxant juntes diverses fotografies o parts de fotografies per tal d'aconseguir un efecte determinat.
Dadaísme 1920. Retrato doble Hausmann-Baader Raoul Hausmann 1920. Dadá vence 1920. Tatlin en su casa
1933. Un pangermanista 1932. Adolf, el superhombre traga oro y suelta chatarra 1934. Historia natural Alemana: metamorfosis JohnHeartfield
Constructivisme: Gustav Klutsis 1931. Cartel para una exposición antiimperialista 1929. Logro del primer plan quinquenal 1919-1920. La ciudad dinámica
1930. Cartel para el Día Internacional de la Mujer 1930. Cubierta de la revista “Krasnaia Niva” nº12 Constructivisme: Valentina Kulagina
1929. Cartel para la Exposición de Arte Soviético Constructivisme: El Lissitzky i Alexander Rodchenko 1923. La crisis
BIOGRAFIA Va nèixer el 1961 a Irlanda, és un artista especialitzat en fer collages i imatges creatives amb les fotografies. BIOGRAFIA Va nèixer el 1961 a Irlanda, és un artista especialitzat en fer collages i imatges creatives amb les fotografies.
B I O G R A F I A
Sean hillen amb nomès 8 anys va ser testimoni de la guerra civil d’Irlanda del Nord coneguda com “ the troubles”. Aquest esdeveniment diu molt del seu sentit de l’humor, la seva ironia i el canvi radical que va patir Irlanda, i la sorpresa que va mostrar ell en els seus montatges anomenats “ newry gargarin”.
B I O G R A F I A
Aquesta perspectiva personal és veu reforçada pel fet de que ell és un fotograf, generant gran part de la seva propia materia primera. Una altre Font preferida és la postal, una petita narració que convina l’ordinari i el sublim romàntic. La seva técnica consisteix en un bisturí i un microscopi, pero la intenció no és artificial, molts dels seus fotomuntatges no encaixen facilment en els seus marcs. Vol transmetre que aquests s’han fet i no es perd.
Despres d’estudiar a l’escola d’art a Londres, va anar a viure a Dublin, ciutat actual. Una de les seves obres mes recents il·lustra Irlanda més estable. És un lloc on tot cal; vols salvatges de la fantasia, reflexions sobre el lloc de la nova Irlanda en els mons de política i imaginació.
IRELANTIS
L’autor diu que les imatges Irelantis comencen mostrant una broma de la civilització d’Irlanda, quan va ser civilitzada, una mena de desenvolupament dels acudits dels nobles salvatges.
IRELANTIS
Sempre ha jugat en posar monuments antics d’arreu del món dins del paisatge Irlandes. Va pensar en aquesta paraula com a símbol de la llicència per imaginacions encantadores.
IRELANTIS
És una col·lecció de collages bisturí-cola. Són un híbrid estrany de les imatges de postal de cada dia, barejant amb una altre d’un món fantàtic. Normalment expressen melancolía. Ha estat influenciat per altres artistas com ara: John Heartfield.
1. Perqué has triat aquest autor?. Qué és el que més t’ha interessat o t’ha atret?
Comparant l'autor que eh escollit amb tots els altres trobo que és l'únic que no és basava d'una manera tan directe a la política. Aquest ha sigut un dels punts que més m'ha impactat ja que el que ell vol representar en les seves imatges és un sentiment de melancolia en el qual troba a faltar l'antiga Irlanda, el lloc on ell és va criar i que per culpa de la guerra que va viure tot va canviar. Els seus fotomuntatges no ataquen, sino que es burlen d'una manera graciosa els fets anteriors. En conclusió, l'he triat perque m'ha semblat que criticar el que sents amb sentiments de gràcia, mirant-ho de forma possitiva és una bona manera d'enfrontar les coses.
2- Descripció de la teva imatge: elements connotatius i denotatius. Intencions simbóliques i estètiques.
El meu fotomuntatge intenta transmetre el poble en el qual vivia jo de petita, el record que tinc de tot allò que més trobo a faltar i hi penso cada dia. La meva infantesa en aquella casa blanca, al costat del mar el qual cada dia d'estiu baixavem a jugar a la platja, revolcant-me amb les onades o be fent castells de sorra...aquelles coses que numès fas de petit i que t'omplen tan d'alegria. No es que m'hagui canviat de poble sinó de casa i per tant de paisatge. Ara visc envoltada d'arbres i plantes i el mar no el veig. Per això, la imatge central és la platja, perque és una de les coses que més trobo a faltar. Els dies de felicitat i alegria. El fotomuntatge també engloba les excursions que feia amb la meva mare i el meu antic gos, que encara que sigui un animal el trobo molt a faltar, excusions a la muntanya, a visitar la creu de canet, l'esglèsia o bé Neptú camí de la platja. Petits detalls que ara els podria fer, pero que el creixer deixes de pasar tan de temps amb la familia. Ho eh envoltat d'una bafarada de pensar perque són els meus records i eh resaltat la figura perque doni sensació d'augment. Per tant, el que into transmetre en aquest fotomuntatge, és les ganes de tornar a ser petita i viure en aquella casa, el record que tinc i la melencolia que m'aporta.
3- Descripció del procediment tècnic emprat.
Primer de tot, eh pensat que és tot allò que em produeix melencolia i hi penso cada dia. Un cop elegit el tema eh buscat imatges de quan era petita i vivia en aquella casa, el paisatge que m'envoltava i els diferents monuments que visitava. Un cop trobades les imatges les eh ajuntat de tal manera que tinguesin un significat per a mi i que pogues descriure els meus sentiments. Eh enganxat quatre fulls DIN4 amb celo. Més tard, eh retallat les diferents imatges i les eh enganxat tal com havia previst sobre la imatges principal. Per acabar els i eh donat forma de baferada de pensament, i eh pintat el fondo de color negre difuminat, color de tristesa. Com que les baferades de pensar sempre simbolitzen els nuvols eh agafat retalls de nuvol i eh fet les baferades petites. I finalment, amb l'ajuda d'un retolador negre gruixut eh reseguit les bafarades per donar sensació d'augment.
4- Proposta d’autoavaluació: Has acconseguit el que pretenies?
M'ha costat molt arriba al fotumuntatge final. Tenia moltes imatges i moltes idees a fer, però no s'havia com representar un pensament que no és pot descriure amb paraules. Però al final m'he decidit per fer una imatge final en el qual hi han diferents flaixos dels meus pensaments, allò que trobo a faltar. Des del meu punt de vista si que ho eh aconseguit perque quan jo miro aquesta imatge em transmet molts de sentiments i records, però perque jo le creat i se de que es tracta. Espero que pugui transmetre el mateix a altres persones.