Download - Economia unitat3
UNITAT 3. LA PRODUCCIÓ I L’EMPRESA
Les són les encarregades de la producció de béns i serveis que s’ofereixen al mercat. L’activitat econòmica productiva consisteix en la transformació de matèries primeres, productes semielaborats en béns i serveis, mitjançant l’ús del treball, capital i altres factors.
1
Activitat productiva són la producció
Béns físics
Prestació de serveis
L’EMPRESA I L’EMPRESARI
Empresa: unitat econòmica bàsica encarregada de produir béns i serveis i posar-los en mans del públic. La producció s’organitza en empreses perquè així poden
produir a gran escala augmentant l’eficiència Les empreses poden explotar els avantatges de la producció en
massa o a gran escala Empresari tradicional: és el que
Aporta capital Fa funcions pròpies de la direcció: organitzar, planificar i
controlar. L’empresari assumeix un risc- empresari administrador, empresari propietari.
A les grans empreses: separació de les funcions clàssiques de l’empresari. Separació propietat i gestió Inversionista Directiu professional o empresari professional
2
EMPRESARI L’empresari estableix els objectius de l’empresa,
negocia amb els diferents factors de l’empresa i coordina les relacions amb l’entorn Recordeu els factors de l’empresa, l’entorn?
A les grans empreses (SA, multinacionals), la funció la desenvolupa col·legiadament un conjunt de directius. (Empresari professional). Aquests directius no cal que siguen propietaris, ans al
contrari se’ls contracta per a què gestionen el més eficientment l’empresa.
No tenen poder il·limitat, només mantenen la seua posició si satisfan els agents dels quals depén l’empresa: obtenint beneficis suficients per a retribuir el capital, atenent la demanda dels clients, compromisos amb els proveïdors, etc.
3
LES DECISIONS CLAU DE L’EMPRESA
L’empresari ha de prendre decisions quotidianament. Les més importants són: Quina quantitat produir Com produir Tot això suposant que ja sabem quin bé produir
evidentment. Què pretenem? Cercar aquella quantitat de
producte que maximitze els Beneficis. Com produir? Mètodes de producció
tècnicament eficients: Una tecnologia o mètode de producció és tècnicament
eficient si la producció que s’obté a partir d’una quantitat donada de factors és màxima.
4
PRODUCCIÓ L’activitat fonamental de qualsevol empresa
és la producció, que consisteix a utilitzar els factors productius i els inputs intermedis per obtenir béns i serveis.
fabricació
transport L’emmagatzematge
comercialització
5
3.2LA PRODUCCIÓ A CURT TERMINI CT
CURT TERMINI: Aquell període de temps en que les empreses ajusten la producció a partir dels factors variables. És a dir, existeixen factors fixos i factors variables. (donada una Tecnologia). Factor fix: edifici, equips, etc. Factors variables: fonamentalment treball, també
materials. Què és la tecnologia: no solament les
màquines utilitzades per les empreses sinó també la manera de combinar els mitjans humans i materials per elaborar els béns i serveis. És el conjunt de processos, procediments, equips, eines que s’utilitzen per a produir béns i serveis.
6
A PARTIR D’ARA:
7
L: factor treball. Representa el número de treballadors
K: factor capital.
A curt termini considerarem L variable i K fix, ara ho veurem...
L K
LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT
Q=f(L,K) Funció de producció a LT La funció de producció és la relació
matemàtica que indica la quantitat màxima de producte que és possible obtenir mitjançant diferents combinacions de factors productius (L, K). La funció de producció implica eficiència tècnica.
INPUTS Empresa
com a procés de
transformació
OUTPUTS
8
FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A CT Però a CT, no havíem dit que hi havia factors
fixos i factors variables? Considerem que el nivell de màquines, edificis,
plantes, etc és fix, és a dir, que el Capital és fix ( K )
Que el factor variable és el factor Treball ( L ) Com quedaria la funció de producció?
Q= f ( L )
Si volem incrementar la Producció (Q) a curt termini, no podem variar el capital, per tant haurem d’incrementar la quantitat de factor variable, és a dir el número de treballadors. Recordem que la Tecnologia ve donada!!
9
REPRESENTACIÓ DE LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ (CT)
Treball= L PT=Q PMg PMi
0 0 - -
1 55 55 55
2 142 87 71
3 250 105 83
4 381 131 95
5 500 119 100
6 580 80 97
7 653 73 93
8 695 42 87
9 720 25 80
10 720 0 72Veiem i interpretem el gràfic??10
PRODUCTE TOTAL
11
Producte Total (del treball): Ens informa de la Producció Total que genera l’empresa per a cada quantitat de factor treball utilitzat, mantenint el capital constant. Evidentment, quan L augmenta, el PT......... (ve determinat per la pròpia funció de producció,).Treball=
LPT
0 0
1 55
2 142
3 250
4 381
5 500
6 580
7 653
8 695
9 720
10 720
PRODUCTE MARGINAL
12
El Producte Marginal (PMg) mesura l’increment que experimenta el PT quan s’utilitza una unitat més del factor treball, per això també es diu Producte Marginal del Treball.
Es calcula dividint la quantitat en que incrementa el PT pel nombre d’unitats de treball que s’han afegit al procés productiu.
Com serà la representació gràfica??
LA LLEI DE RENDIMENTS DECREIXENTS
13
Segons aquesta llei, a partir d’un determinat nivell de producció, a mesura que s’afegeixen unitats de factor variable (treball) a un factor fix (capital) s’obtenen quantitats de producte cada vegada més menudes.
Derivacions: La llei de rendiments decreixents es produeix si la
Productivitat Marginal del treball és decreixent. Això indica que cada treballador aporta a la producció menys que l’anterior. Per tant la llei de rendiments decreixents es manifesta en el tram decreixent de la Productivitat Marginal.
Si la PMg és creixent, que voldrà dir? I si la PMg és constant?
PRODUCTE MITJÀ O PRODUCTIVITAT MITJANA o PRODUCTIVITAT
14
És el producte que genera en promig, cada unitat de treball.
Es calcula com el quocient entre el PT i el nombre de treballadors
Dit d’una altra manera, la productivitat és la quantitat de béns i serveis produïts per treballador utilitzat (de mitjana)
GRÀFICA PRODUCTE TOTAL PT,PMi,PMg
15
16
EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg
17
Eix absices L: quantitat de treball o nombre treballadors.
Eix ordenades: PT, PMi, PMg PT del treball arrenca de l’origen de coordenades (0,0)
i és una funció creixent. La producció (PT) augmenta d’una manera contínua però: Fins el 4 treballador augmenta a un ritme creixent (és a dir,
cada treballador aporta més fins el quart treballador). Si es fixeu, el PMg fins el treballador 4 és creixent.
En el quart treballador, la corba de PT té un punt d’inflexió i passa a augmentar a un ritme decreixent (és a dir, cada treballador aporta a partir d’ací cada vegada menys). En el treballador 4 la funció de PMg té un màxim i a partir d’ací és decreixent.
El PT arriba a un màxim en el treballador número 10 i després decreix. En el màxim del PT, el PMg val 0, a partir del desè treballdor, el PMg és negatiu (PT decreix).
EXPLICACIÓ GRÀFICS PT, PMi, PMg
18
El Producte Mitjà es defineix matemàticament com el quocient entre el PT i el nombre de treballadors utilitzats.
La representació gràfica, igual que el PMg augmenta inicialment quan s’incrementa la quantitat de treball, arriba a un màxim (ex el cinquè treballador) i posteriorment comença a decrèixer (però no arriba a tindre valors negatius).
El màxim del PMi s’anomena “Òptim tècnic”.
19
3.3 LA PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI
20
Llarg termini: aquell període de temps en que les empreses tenen la possibilitat d’alterar la quantitat de qualsevol dels factors que utilitzen en la producció, inclòs el capital, és a dir, tots els factors són variables
Q=f(L,K)
Les propietats tècniques de la producció a LT s’estableixen entorn del concepte de rendiments a escala
Els rendiments a escala reflecteixen la resposta del PT quan tots els factors s’incrementen proporcionalment.
Els rendiments a escala poden ser: Rendiments a escala creixents Rendiments a escala decreixents Rendiments a escala constants
EXEMPLE DE FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ A LLARG TERMINI
21
RENDIMENTS A ESCALA
22
K L Q Rendiments
3 16 1000
6 32 2000 R. Constants
6 32 1700 R. Decreixents
6 32 2200 R. Creixents
Quin increment percentual experimenten els factors productius?
RENDIMENTS A ESCALA CREIXENTS
23
K L Q Rendiments
3 16 1000
6 32 2200 R. Creixents
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció superior.En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció??
RENDIMENTS A ESCALA DECREIXENTS
24
K L Q Rendiments
3 16 1000
6 32 1700 R. Decreixents
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció menor.En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció??
RENDIMENTS A ESCALA CONSTANTS
25
K L Q Rendiments
3 16 1000
6 32 2000 R. Constants
Si a l’augmentar tots els factors productius en la mateixa proporció, la producció augmenta en una proporció exactament igual.En aquest cas veiem com els factors productius augmenten un 100%, però quan augmenta la producció??
3.4 ELS COSTOS DE PRODUCCIÓ. EL CURT I EL LLARG TERMINI
26
La producció genera una sèrie d’inputs (factors productius, matèries primeres, productes intermedis...), la qual cosa genera un cost.
El cost és el valor dels factors utilitzats per l’empresa per produir béns i serveis.
En comptabilitat el cost correspon a la despesa monetària dels factors productius.
Però en economia, associem el cost al cost d’oportunitat i que inclou els costos comptables i els costos implícits (costos associats als factors que no exigeixen desemborsaments de diners).
Potser en un exemple quede millor??
Mirem l’exemple de la pàgina 51
B. ELS COSTOS A CURT TERMINI
27
Recordem que volia dir allò de curt termini i llarg termini... Tenia que veure amb els factors fixos i variables.
Curt termini. Llarg termini. Costos Fixos (CF): són els costos dels factors fixos de
l’empresa i són independents del nivell de producció (Q), per exemple el lloguer, amortització d’una màquina, etc.
Costos Variables (CV): Són els costos associats als factors variables, com ara mà d’obra, matèries primeres. Els CV depenen del nivell de producció ( o són funció).
Cost Total (CT): és igual als costos fixos més els costos variables. És la despesa associada a cada nivell de producció.
CT = CF + CV
Vejam els gràfics
CF, CV, CT
28
Gràfic del CF, CV, CT
ELS COSTOS MARGINALS I ELS COSTOS MITJANS
29
El cost Marginal (CMg) és el cost addicional que genera la producció d’una unitat addicional del bé (output). És a dir, és l’increment en el CT en incrementar la producció en una unitat.
Matemàticament:
El Cost Mitjà (CMi) són els costos per unitat de producció. Es calcula dividient el CT per la quantitat produïda.
Matemàticament: Gràfiques CMg i CMi
COST FIX MITJÀ I COST VARIABLE MITJÀ
30
CMi =CTMi=Cost Total Mitjà o Cost Mitjà
El Cost Variable Mitjà és igual al CV dividit per l’output El Cost Fix Mitjà és igual CF dividit per l’output. La corba
de CFMi mostra com els costos fixos mitjans disminueixen a mesura que augmenta la producció.
Les corbes de CVMi I CTMi tenen forma de U, és a dir al principi quan augmenta la producció, els costos disminueixen fins arribar a un mínim a partir del qual, en augmentar la producció els costos augmenten. La justificació de la forma en U deriva de la llei de rendiments decreixents... la recordes?
Llegeix l’explicació sobre el CTMi de la pàgina 62
GRÀFIC CMg , CVMi, CTMi
31
EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ AMB ELS RENDIMENTS
32
33
3.5 L’EMPRESA I LA MAXIMITZACIÓ DE BENEFICIS
34
Decisió bàsica: quina quantitat ha de produir l’empresa. Variables de les quals depén:
Preu del bé Cost de producció
L’empresa escollirà aquell nivell de producció que Maximitze els Beneficis...
Però què és el Benefici? Benefici econòmic = IT- CT IT= Ingrés Total = p*q ( quantitats venudes a un preu), sd, les
quantitats d’euros que ingressa l’empresa per la venda de b i s. p=preu q=quantitat
CT= Cost Total= CF+CV (Despeses lligades a la producció de b i s) CF= Costos Fixos CV= Costos Variables
MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
35
En quin nivell de producció s’aconseguirà la maximització del benefici? En aquell nivell en que la diferència entre l’IT i el CT siga màxima.
Que tal si representem l’IT i el CT i analitzem gràficament la maximització de beneficis:
La maximització de beneficis:Ep! És IT
GRÀFIC MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
36
La diferència màxima entre l’IT i el CT s’aconsegueix en el punt en què el pendent de la corba de l’IT i el pendent de la corba de CT són iguals.
El pendent de les corbes d’IT i CT són l’IMg i el CMg, per tant es maximitzaran beneficis quan:CMg =
IMg Cal afegir que el concepte de pendent s’associa amb el concepte matemàtic de derivada... El tercer trimestre ho entendreu quan us diguen allò de....”el pendent de la recta tangent a un punt ... “
MAXIMITZACIÓ DEL BENEFICI
37
Ingrés Marginal (Img): és l’augment de l’IT quan augmenta en una unitat la quantitat venuda:
Recordem que el CMg era:
Quadre comparatiu!!!
QUADRE COMPARATIU CMg i IMg
38
CMg>IMg IMg<CMg IMg=CMg
Quan l’IMg>CMg, per la última unitat venuda s’obté un ingrés més gran que el seu cost. Com a conseqüència existeix un benefici.L’empresari augmentarà la producció si per cada nova unitat venuda s’ingressa més del que costa produir-la.
Quan l’IMg<CMg, per cada unitat venuda s’obté un ingrés inferior al seu cost. Així, l’empresa incorre en pèrdues.L’empreri reduirà la producció quan la producció d’una nova unitat de producte li comporte un cost més gran que l’ingrés que obté per la seua venda
Quan l’IMg=CMg, per la última unitat venuda s’obté un ingrés idèntic al seu cost. Aquesta situació permet maximitzar els beneficis.La quantitat produïda s’estabilitzarà quan arribe el moment en què, per cada unitat venuda s’ingresse el mateix que costa produir-la.
EFICIÈNCIA TÈCNICA
39
L’eficiència s’aconsegueix quan la producció obtinguda es la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles. (Recordem que la funció de producció implicava eficiència tècnica).
L’empresa cercarà les tecnologies tècnicament eficients i rebutjarà les tecnicament ineficients, és a dir, aquelles que a partir d’una producció, exigeixen una quantitat més gran dels factors productius.
Vegem un exemple per a que tot siga més clar? Imaginem que podem triar entre tres tecnologies o
mètodes diferents per a obtenir una unitat de producte, utilitzant dos factors, L i K.
EFICIÈNCIA TÈCNICA
40
Unitats físiques per unitat de producte
Característiques
K L Q
Tècnica o Tecnologia A
2 16 1 Eficient
Tècnica o Tecnologia B
4 8 1 Eficient
Tècnica o Tecnologia C
3 17 1 Ineficient
La tecnologia A és més intensiva en treball, es a dir, utilitza més unitats de treball però menys unitats de capital. No podem dir que una siga més eficient que l’altra. Les dues són eficients tècnicament. La tècnica C és ineficient si la comparem amb la tecnologia A ja que per a produir la mateixa quantitat de producte fa servir més unitats de capital i de treball. Ara bé, cal un altre criteri per escollir entre la Tec A i la Tec B
Eficiència Econòmica
EFICIÈNCIA ECONÒMICA
41
Entre les tecnologies tècnicament eficients, hem d’escollir aquella que siga econòmicament més eficient, és a dir, hem de triar aquella més barata, que presenta un cost menor.
Per tant, ens han de proporcionar els costos de les dues tècniques o mètodes de producció eficients.
Preus inicials: Pk= 5 euros/dia, Ptreball= 1 euro/diau.f. de factor
Cost K Cost LCost Total
Capital Treball
Tècnica A 2 16 2u*5=10 16u*1=16
10+16=26
Tècnica B 4 8 4u*5=20 8u*1=8 20+8=28
Per tant la tecnologia A és tècnicament més eficient que la B ja que presenta un menor cost
EFICIÈNCIA ECONÒMICA
42
Cal advertir que l’evolució dels preus dels factors pot fer que canvie l’elecció de la tecnologia.
Imaginem que l’evolució dels preus fan que a l’actualitat el preu del capital siga el mateix, però el preu del treball siga de 2 euros per treballador i dia:
u.f. de factorCost K Cost L
Cost Total
Capital Treball
Tècnica A 2 16 2u*5=10 16u*2=32
10+32=42
Tècnica B 4 8 4u*5=20 8u*2=16 20+16=36
Ara el mètode productiu més eficient és la Tecnologia B
ALGUNS GRÀFICS DE COSTOS
43
FEM EXERCICIS?
44