Download - Dossiernò
DOSSIER DE L’ESPECTACLE
Música: Jaume Tugores
ÍNDEX
Nou llocs per a un nòmada
Ombres: Olga Olveira i Juvenal Salcedo
1. Presentació2. Fitxa artística i formats
3. La música: els nou temes del disc4. La proposta teatral: la interpretació dels somnis5. Crítica de l’espectacle, de Toni Rumbau
6. Els artistes7. Necessitats tècniques
8. Calendari bolos9. Contactes
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
Una proposta escènica que transforma un concert en un espectacle amb música instrumental i teatre
d'ombres.
Jaume Tugores, Olga Olveira i Juvenal Salcedo han
format un trio de joves artistes per explicar-nos, en viu, un viatge sonor i visual, sensorial, real i metafòric.
Ho fan a través de les partitures d’un músic que ja fa anys que roda (Tugores) i les ombres, el color i el
moviment de dos titellaires (Olveira i Salcedo) que coneixen molt bé el llenguatge i les tècniques que
utilitzen.
Convidats per Tugores, Olveira i Salcedo fan servir un
retroprojector per il.lustrar en directe les imatges suggerides per la banda sonora instrumental que el
músic ha compost inspirant-se en el viatge que va fer el 2006 a Myanmar (antiga Birmània).
El resultat és una proposta escènica molt poètica, onírica, plantejada amb molt bon gust i executada amb
gran delicadesa. Un espectacle multidisciplinar de petit format, que dura una hora aproximadament i que s’adreça a un públic adult i jove.
Partint dels nou temes musicals de l'últim disc de
Tugores (Nou llocs per a un nòmada), el trio ens proposa
un recorregut per nou llocs —de vegades tan sols metafòrics— a través de la figura d' un nòmada.
Ens obre les portes, a més, a reflexionar sobre els canvis, l'adaptació, els nous projectes, els principis i els finals. Ens parla de desitjos, il.lusions i inspiració, de la
grandesa de l'ésser humà o del descobriment d'un mateix. També sobre el que esborrem de la memòria, la
gent que coneixem, l'amor o els records que guardem com a tresors. Nou llocs per a un nòmada fa referència, en definitiva, a la vida.
Com a concert, ofereix un directe diferent, amb molt
de valor afegit a la música lírica i descriptiva que Tugores interpreta a l’escenari amb la seva guitarra—
acompanyat en ocasions per altres instruments: violoncel, viola, contrabaix i bateria—, mentre les imatges de la pel. l ícula del seu viatge es
retroprojecten a la pantalla (1,20 x 1,50cm) d’un teatrí.
Teatralment parlant, demostra les possibilitats que donen els objectes, els titelles i les ombres quan es coneixen les tècniques i el llenguatge propis
d'aquest tipus de teatre, dignificant-lo i revaloritzant-lo.
Nou llocs per a un nòmada es va estrenar el 6 de febrer de 2010 al Teatre del Mar, a Mallorca.
Comunicacionoullocs (2010)
1. PRESENTACIÓ
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
2. FITXA ARTÍSTICA / FORMATS
Idea originalJaume Tugores
DireccióJaume Tugores i Olga Olveira
MúsicaJaume Tugores
OmbresOlga Olveira i Juvenal Salcedo
Músics (format 1)Guitarra: Jaume Tugores
Músics (format 2)Guitarra: Jaume TugoresVioloncel: Estefania Silvestre
Viola: Quim Badia
Músics (format 3)Guitarra: Jaume TugoresVioloncel: Estefania Silvestre
Viola: Quim BadiaContrabaix: Franco Molinari
Bateria: Pep Mula
Actors manipuladors (titellaires)Olga OlveiraJuvenal Salcedo
Durada de l'espectacle: 1 hora aproximadament
Espectacle recomanat a un públic adult i juvenil
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
TEMA 1: ON COMENÇA L’ANADAÉs el tema que obre el disc. El vaig compondre l’any 2002, en un moment que va coincidir amb el final d’una relació sentimental de nou anys. Volia expressar la força i la il.lusió que també tens quan acaba alguna cosa a la teva vida: el
final sempre és el principi d’una altra etapa, representa l’inici d’un nou “viatge”. Així, l’he relacionat amb l’inici del viatge a Myanmar (2006). De fet, la connexió la vaig fer molt abans de partir cap allà, ja que el vertader començament d’una experiència com aquesta té lloc molt abans que succeeixi realment: a la imaginació. És per
això que “On comença l’anada” és un tema tan intens.
TEMA 2: UN CANT DE SIRENAEstava davant del mar a Menorca i em va venir aquest tema de dalt a baix. Vaig pensar que una cosa així només
podia haver passat perquè una sirena cantava. I jo vaig transcriure el seu cant.
TEMA 3: LES DUNES DEL MEU ORIENTLes muntanyes, les ones, l’horitzó, el cos nu d’una dona estimada. Totes aquestes coses m’inspiren el mateix que les dunes d’un desert: la grandesa de l’ésser humà, les fites personals, els llocs metafòrics on vols i intentes arribar.
“Les dunes del meu orient” és un tema èpic que vol expressar molts dels meus objectius com a persona.
TEMA 4: EL LLOC ON EM VAIG CONÈIXERAquest és l’únic tema que vaig compondre realment a Myanmar. Vaig escriure les notes de les diferents melodies en
un bloc i, després, en arribar a casa, el vaig acabar, afegint-hi els acords i la resta. Li vaig posar aquest títol perquè aquest lloc i aquest viatge em van fer descobrir coses de mi mateix que no coneixia (coses que m´agraden, com
reacciono davant d ́ algunes situacions, com em relaciono amb els altres, amb la meva parella...). Tot plegat, una sensació estranya, però molt gratificant.
TEMA 5: NÒMADAUn nòmada que arriba a un nou lloc per viure o estar-s’hi ha de lluitar molt per aconseguir el que vol i per adaptar-se al nou espai. Aquest tema està basat en aquesta idea de canvis de vida i de recerca d’una llar.
TEMA 6: L’OBLIT DELS OBLIDATSVisitant un poblat a Kengtung, vam conèixer la tribu dels Eng, una de les més primitives que encara queden a la
Terra. Vam fer una foto a un home gran. Ens va tocar molt el que va dir quan va contemplar la seva imatge: no recordava l’aspecte que tenia, perquè des que era molt jove no s’havia tornat a veure reflectit ni a l’aigua ni a cap
mirall. Aquest és una tema trist dedicat a tots aquells pobles que hem oblidat, i que ni tan sols recordem que ho hem fet. El títol té encara un altre sentit: les persones oblidades també esborren de la memòria que ningú no se’n recorda. Cap de les dues coses mai no haurien de passar.
TEMA 7: EL PAÍS DELS AMANTSQuan dos cossos fan l’amor es fonen. Això és el que representa un dels dibuixos de la meva amiga Anne Galmiche Fusió; i això és el que em va inspirar aquest tema.
TEMA 8: LA CIUTAT BLAVAPart de la melodia em va venir quan passava uns dies a Venècia. El tema el vaig acabar després del viatge a Myanmar, recordant un dels llocs més impressionants que vam visitar: el llac Inle, un llac d’uns quants quilòmetres, on la gent habita damunt l’aigua. Tot està sobre el llac: les cases, els horts, els mercats, els mitjans de transport... La
Venècia de Myanmar.
TEMA 9: EL TRESOR D’UN NÒMADAEl tema que tanca el disc és l’últim que he compost. Em vaig inspirar rememorant el meu viatge a Myanmar, pensant
en tot el que em va donar, en el que significa per a mi. El plaer que representa viure en un lloc com aquest. De fet, aquest record és el novè lloc.
Jaume Tugores (2009)
3. LA MÚSICA: els nou temes del disc
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
En Jaume feia temps que volia incorporar els titelles als seus concerts. Va deixar a les nostres mans la decisió del tipus de tècnica que havíem de fer servir (fil, tija, guant, objectes...).
La proposta d’en Jaume demanava ombres. Les ombres són una tècnica del teatre de titelles basada en la consecució d’imatges en moviment en dues dimensions, i que ens condueixen cap un món interior, oníric, subjectiu,
intangible, misteriós. Permeten, a més, utilitzar diferents recursos del llenguatge cinematogràfic (planificació i muntatge) i del llenguatge de la il.lustració (poètica visual i síntesi de la imatge).
Vam començar a treballar a partir dels conceptes que volia transmetre en Jaume. Volíem il.lustrar els temes, però també aportar la nostra pròpia interpretació d’aquestes idees i, alhora, deixar prou marge perquè l’espectador
pogués acabar de completar-les amb les seves vivències i reflexions.
Quant a la proposta plàstica, els punts d’inici van ser diversos. En alguns casos, hem volgut explicar un petit relat partint del discurs narratiu de la partitura. En uns altres, una imatge ens ha ajudat a desenvolupar un discurs plàstic.
En certa manera, ens ha resultat senzill, ja que coneixem artísticament al Jaume des del seu primer disc i, inconscientment, sabíem quins colors o formes podien il.lustrar millor la seva música i representar els seus somnis.
Olga Olveira i Juvenal Salcedo (2009)
4. LA PROPOSTA TEATRAL: la interpretació dels somnis
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
Magnífico concierto instrumental con sombras
Martes 9 de Marzo de 2010
Fue en la Iglesia de Sant Antoni de Pàdua, en el barrio de Horta de Barcelona. Un concierto cuya música
estaba basada en el viaje a Myanmar (Birmania) realizado por el compositor y guitarrista mallorquín Jaume Tugores en el año 2007. Música muy inspirada
que se presentó con guitarra en las manos del mismo Tugores, más el acompañamiento de una viola y un
chelo.
Pero lo que centra nuestra atención en este artículo es
la versión realizada por Olga Olveira y Juvenal Salcedo de las canciones con sombras. ¿Pero acaso pueden
representarse visualmente unas canciones que no tienen letra? Hay que decir que no tienen letra pero sí títulos, y que éstos son además bastante descriptivos
en el sentido de sugerir una atmósfera, un paisaje o una situación. A ellos se han agarrado los sombristas
pero no sólo: también a la sonoridad y al ritmo. Y es en esta conjunción de ritmo, sonido, título, atmósferas e imágenes dónde el espectáculo brilló ante un público
muy atento que llenaba la pequeña iglesia.
No es nada fácil esta labor de visualizar temas musicales distintos y sucesivos, por la simple razón de que obliga a un discurso fragmentado que por regla
general debe ser variado y no repetirse. Un reto que exige estrujarse los sesos para llenar de contenido
visual algo que no lo tiene. A este reto se enfrentaron los dos jóvenes sombristas y salieron del mismo con donaire y unánimes aplausos del público.
Con la base técnica de un retroproyector, el
espectáculo presentó una sucesión de diferentes escenas todas ellas conjuntadas por un mismo estilo y tono, con un uso muy medido y equilibrado de los
colores así como de siluetas negras que actuaban a modo de contrapunto. Siluetas que a veces eran
simples efectos de recorte de luz según formas geométricas, y otras los personajes de la secuencia en
cuestión. Lo bueno de la propuesta es que no se limitó a un "coloreamiento" más o menos animado de la música, sino que se esforzó en encontrar unas formas
que fueran más allá de la simple ilustración, con entidad en si mismas. Pero a la vez, sin despegar
demasiado, pues entonces irían a la contra de la música, que impone siempre su presencia globalizante.
Creo que Olga Olveira y Juvenal Salcedo supieron encontrar un equilibrio perfecto de imágenes y
contenidos, con momentos estelares, como la secuencia de los Amantes, en la que dos caras de texturas translúcidas interseccionan entre si creando
una intrigante figura negra que consigue encarnar a las dos caras siendo al mismo tiempo una "cara tercera"
que se va metamorfoseando según evoluciona la superposición de las primeras. También la última escena consiguió cerrar el espectáculo con una
visualización de gran belleza y de una reveladora claridad, al mostrar las manos y a los mismos
sombristas en relación al decorado y a algunas de las siluetas utilizadas.
Un espectáculo redondo que dio a la música unas alas con las que normalmente no suele volar.
Toni Rumbau
Toni Rumbau: Escriptor i titellaire. Membre fundador de la històrica companyia La Fanfarra (1976) i del desaparegut Teatre Malic (1984-2002). És també fundador i director artístic del Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions iniciat el 1993.
5. CRÍTICA DE L’ESPECTACLE, DE TONI RUMBAU
www.titerenet.com
http://www.titerenet.com/2010/03/09/magnifico-concierto-instrumental-con-sombras/
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
JAUME TUGORES
Músic i compositor nascut a Palma de Mallorca el 1974. Des de ben petit, és un apassionat de la música de pel·lícules, com les bandes sonores d’Ennio
Morricone o Nino Rotta, o com alguns dels treballs que el guitarrista Mark Knopfler ha compost per al cinema.
Ha trobat en les partitures del setè art una font d’inspiració per als seus temes: “Miro de fer conviure el
lirisme de la música del cinema, especialment la italiana, amb l’optimisme que aporten els ritmes de les
músiques mediterrànies i llatinoamericanes. Les meves composicions són instrumentals i descriptives, estructurades com petits contes”.
Va començar els seus estudis de guitarra elèctrica,
harmonia i llenguatge musical quan tenia 15 anys. Ha completat la seva formació amb estudis de jazz i guitarra clàssica. Amb només 17 anys, va iniciar una
extensíssima i imparable carrera com a concertista. A la màgia del directe, Tugores afegeix el carisma que
desprén quan trepitja l’escenari.
Ha actuat arreu de Catalunya, Balears i resta de l’estat
Espanyol, així com a Alemanya, França, Bèlgica o Luxemburg. Ha fet concerts en solitari i amb altres
músics. Ha tocat la seva pròpia música i ha acompanyat cantants com Michelle Mckain o Marisa Rojas. Ha col.laborat, també, amb diverses formacions
d’estils varis, com els grups Nei Tan (teloners de Kiko Veneno i Raimundo Amador) o La Búsqueda.
La seva discografia compta ja amb cinc àlbums, el primer dels quals (Anche lui è qui) va ser presentat el
2001 a la sala Luz de Gas de Barcelona. A la capital catalana, ha actuat a llocs com L’Espai de Dansa i
Música de la Generalitat de Catalunya (dins del Festival Tradicionàrius de Barcelona), al Jamboree, a La Pedrera (cicle De Prop) o al Teatre Grec (Festival Mas i
Mas). L’any 2003, va participar al Festival de la Mercè de Barcelona. La Casa Encendida de Madrid ha estat
també escenari dels seus concerts.
Ja fa temps que els programadors dels festivals de música de tot l’estat compten amb la seva presència: Mercat de Música Viva de Vic, Festival de la
Mediterrània (Mallorca), Fira Mediterrània de Manresa, Folk Segovia, Festival de Jazz de Lugo i un llarguíssim
i interminable etcètera.
Ha compost la banda sonora d’un curtmetratge, la
música d’un espectacle de dansa i alguns temes per a obres de teatre. El 2005, va enregistrar les guitarres de
la banda sonora de la pel·lícula El destino de Miguel Pereira.
Algunes de les seves composicions han estat premiades a diferents concursos de cançó mallorquina.
Discografia:
- Anche lui è qui (2001)- El seu orient (2003)
- Jantar com inspiraçâo (2005)- Imatges de Knopfler (2008)- Nou llocs per a un nòmada (2009)
6. ELS ARTISTES
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
OLGA OLVEIRA
Nascuda a Barcelona el 1980, és il.lustradora, titellaire i
diplomada en desenvolupament cultural comunitari (UAB). Un cop finalitzats els seus estudis d’il.lustració a l’Escola d’Arts Plàstiques Massana (Barcelona), va
decidir redirigir la seva carrera artística cap al teatre de titelles.
S’ha format en aquest terreny a diferents escoles barcelonines (Títerearte, per exemple), i ha participat en
cursos impartits per titellaires com Toni Rumbau o els de la companyia El Chonchón.
Ha après també treballant amb altres professionals d’aquest món, com Mercè Framis, amb qui col.labora
des de 2007 en l’espectacle d’ombres “La lluna, la pruna” i amb qui també ha il.lustrat cinc dels capítols
del programa de TV3 Una mà de contes (2009).
Amb la companyia Mercè Framis ha actuat per tot
Catalunya, així com per diferents llocs de la resta de l’estat Espanyol. Han participat en festivals com
Títeremurcia (Múrcia), Festíteres (Alacant), Festival de Teresetes (Mallorca) o Fira Mediterrània (Manresa).
Fa anys que treballa per a la Fundació Pere Tarrés: imparteix tallers de titelles i expressió plàstica a nens,
adults i docents. Aquesta vinculació amb el món socioeducatiu li serveix per investigar l’art com a eina de transformació social. Des de 2007 col.labora amb el
Pla Educatiu d’Entorn de Sabadell.
JUVENAL SALCEDO
Va nèixer a Caracas (Veneçuela) el 1973, on es va
llicenciar en arquitectura i on també va estudiar escultura i dibuix. L'any 1999 va obrir, juntament amb
altres arquitectes, el seu propi estudi. Dos dels projectes de Salcedo i els seus socis van ser escollits per ser duts a terme per un pla nacional de recuperació
de les zones marginades del país.
Després de viure mig any a Brighton (Anglaterra), es va traslladar a Barcelona per fer un doctorat sobre projectes arquitectònics a la UPC (2003-2006).
Ha treballat sempre com a arquitecte, tant a Veneçuela
com a Catalunya. Ara, però, ha començat a reorientar la seva carrera professional cap al món de les arts escèniques. Investiga i experimenta sobre com aplicar
a aquest terreny els seus coneixements i experiències en el camp de l'arquitectura (disseny i construcció
d'estructures, espais i ambients escenogràfics).
Ha debutat com a titellaire en aquest espectacle. A
més de manipular-los, també participa en el disseny i construcció dels titelles i objectes.
Ha començat a estudiar disseny gràfic digital multimèdia, al Centre d'Investigació i Formació Ocupacional de l'Hospitalet de Llobregat.
Salcedo, a més, és músic. Toca la guitarra i, amb una
gràcia i un sentit del ritme propis del Carib, és capaç d'expressar-se amb qualsevol instrument o objecte que es pugui percutar.
DOSSIER DE L’ ESPECTACLE
OMBRES
Escenari: Boca 4m. Fons 4m. Alçada 3m.Llum: 1 presa de corrent de 220V-1000W
Possibilitat de foscor a la sala
SODepenent de la formació musical (guitarra sola / trio de guitarra, viola i violoncel / quintet de guitarra, viola, violoncel,
bateria i contrabaix) i de l'espai, les necessitats tècniques variaran força, per la qual cosa es recomana contactar directament amb Jaume Tugores.
7. NECESSITATS TÈCNIQUES
8. CALENDARI BOLOS
• Teatre del Mar (Palma de Mallorca). 6 i 7 de febrer de 2010.
• Església de Sant Antoni de Pàdua (Barcelona). 5 de març de 2010.
• Fira de Titelles de Lleida. 2 de maig de 2010.
• Centre de Cultura Contemporània (València). 19 de juny de 2010.
• Castell de Bellver (Palma de Mallorca). 3 de juliol de 2010.
• Festa Major del Papiol (Barcelona). 22 de juliol de 2010.
• Nits d´estiu al sala La Puntual (Bareclona). 23, 24, 25 i 26 de juliol de 2010.
9. CONTACTES I ENLLAÇOS
JAUME TUGORES [email protected] 659 78 47 49
OLGA OLVEIRA [email protected] 620 26 21 88
JUVENAL SALCEDO [email protected] 600 84 36 71
COMUNICACIÓ [email protected]
www.myspace.com/tugores
http://www.youtube.com/watch?v=WidivkLn1yo