Download - Diversitat lingüística
LA DIVERSITAT
LINGÜÍSTICA
Escolàpies Sant Martí
Sílvia Montals
ÍNDEX
• Comunitats lingüístiques
• Funció social de la llengua
• Les llengües al món
• Les llengües d’Europa
• Les llengües oficials
COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES
• Una comunitat lingüística és el conjunt dels
habitants d’un territori que parlen la mateixa
llengua.
• Hi ha molts factors que serveixen per
consolidar una comunitat lingüística: origen,
religió, costums…
• És fàcil delimitar la comunitat lingüística
catalanoparlant (ja que antigament es va
implantar a les Balears i al País Valencià).
– Valencians: s’han imposat la consciència que ja no
pertanyen a la comunitat lingüística catalana. Per
aquest motiu diuen que parlen valencià.
– Balears: conserven la consciència de formar part
de la comunitat lingüística catalana.
• Actualment, hi ha factors que posen en
perill les llengües. Per exemple:
– El conflicte amb una altra llengua, les onades
d’immigrants, l’hegemonia de l’anglès.
• Quan una comunitat perd la consciència
de pertànyer al grup és quan una llengua
desapareix.
FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA
• La funció social de la llengua és el conjunt
de funcions que una llengua exerceix en una
comunitat lingüística.
• La llengua realitza 3 funcions bàsiques:
– Funció comunicativa
– Funció definidora de la realitat
– Funció simbòlica
– Funció comunicativa:
• Es refereix al paper de mitjà de
comunicació entre les persones (funció
bàsica).
• El paper de la llengua, però, és parcial;
conviu amb el llenguatge no verbal.
– Funció definidora de la realitat:
• Es refereix a la relació que hi ha entre la
realitat i les paraules de cada llengua que
designen la realitat.
• Totes les llengües tenen paraules comunes,
però es diferencien quan han de designes
elements específics de l’entorn.
– Ex: la llengua dels esquimals conté molts mots
per designar la paraula “neu”.
– Funció simbòlica:
• Reflecteix els lligams que mantenen entre
ells els parlants d’una llengua.
• Així la llengua esdevé símbol d’identitat
gràcies a: cançons, poemes, etc.
• Per exemple: allioli. Es diu així a molts llocs
i tothom l’identifica com a producte català.
LES LLENGÜES AL MÓN
• Hi ha 18 famílies lingüístiques en el món:
– Llengües indoeuropees, altaiques, dravídiques,
uralianes, austronèsies, semítiques,
caucàsiques, sinotibetanes, austroasiàtiques,
tai-kadai, daiques, miao-yao, afroasiàtiques,
niloticosaharianes, nigerocongoleses,
khoisànides, ameríndies, australianes
http://bibiloni.cat/llengues/classificacio.htm
• Les nostres llengües (d’Europa) provenen de
la família indoeuropea (a excepció del basc,
l’hongarès i el finès).
• L’indoeuropeu prové d’una llengua que es
parlava per un poble que habitava una àrea
entre Europa i Àsia cap al 4.000 a.C.
• L’indoeuropeu es divideix en
subfamílies:
– Romàniques, germàniques, cèltiques,
eslaves, grec, bàltiques, indoiranianes,
albanès i armeni.
• Europa és una realitat multilingüe es
parlen més de 60 llengües.
• En la majoria d’estats europeus es parla més
d’una llengua.
– Espanya: castellà, català, basc, gallec…
– França: francès, català, bretó, occità…
LES LLENGÜES A EUROPA
http://bibiloni.cat/llengues/mapes/europa.htm
LLENGÜES OFICIALS
• Les lleis dels estats donen caràcter
d’oficial a 1 o més llengües de les que es
parlen en el seu territori.
• Aquestes lleis no són iguals en tots els
estats.
– N’hi ha que consideren oficial únicament una de
les llengües: França.
– Altres consideren que hi ha una llengua oficial
per tot l’estat i unes altres que són oficials
únicament en els territoris on es parlen:
Espanya.
– També hi ha algun estat que considera totes les
llengües oficials: Suïssa.