PÀGINES ESPECIALS Balnearis

Diari de Girona DIVENDRES, 29 DE MARÇ DE 2019 3

DdG GIRONA

■La ciutat de Girona compta ambuna llarga tradició de banys ter-mals. En l’època romana, aquestsespais eren un lloc de trobada, deconversa i de descans, on es procu-rava per la recuperació del cos i lapurificació de l’ànima. Des de famés d’un any, el balneari gironíAqva Gerunda ha recuperat aques-ta històrica experiència amb l’ob-jectiu de retornar a la ciutat els an-tics banys. Situat en un enclava-ment amb . anys d’història delbarri de Sant Pere de Galligants deGirona, aquest balneari urbà ofe-reix al visitant la possibilitat de des-

cobrir i gaudir d’una tradició an-cestral de ritual i litúrgia: mens sanain corpore sano.

El balneari busca una experièn-cia que connecti el cos i l’ànimaamb la història. La tranquil·litat del’espai, el so de l’aigua, la llum i lespedres carregades d’història trans-porten el visitant a l’època delsbanys romans. Tot amb l’ajuda del’última tecnologia.

El viatge comença amb un ex-clusiu circuit de banys a les tres sa-les d’aigua a diferents temperatu-res tal com recull la tradició roma-na: Frigidarium (fred), Tepidarium

(tebi) i Calidarium (calent). El visi-tant pot arrodonir l’experiència enl’espai destinat a relaxació i mas-satges. L’estada es complementaamb el Bany de vapor o Hamman,la Sauna de Sal (Haloteràpia) i elservei de te a la Sala de Descans.

El balneari es troba situat en elprimer hospital de la ciutat de Gi-rona, un espai d’acolliment i hos-pitalitat per a l’estranger, pelegrí iciutadà del carrer entre els seglesXII i XVII, com denoten els quatreimponents arcs que delimiten l’es-pai. Les portes i finestres conduei-xen el visitant a l’època medieval,

fins a arribar a la zona de banys, ones troben estructures trigoantiguesdel segle V dC i d’època romana alseu pas per la Via Augusta, ambmurs del segle II-III dC visibles enel Tepidarium/Flotarium, així comvestigis d’un forn que escalfava lavila romana del segle I dC, prop delFrigidarium. Allí, i després d’unaexhaustiva excavació arqueològi-ca, entre altres elements, es va tro-bar una llàntia amb la forma d’undéu menor (segle I dC) per il·lumi-nar l’indret a través d’aquest reco-rregut per la història. Una expe-riència que ha atret el públic gironí,

segons destaca Gabriel Rebollo,propietari dels banys. «Aquest pri-mer any del balneari hem arribatamb més presència a la poblacióde Girona i de la província i cadavegada ens està visitant més gentde Barcelona o del sud de França»,destaca Rebollo. A poc a poc, el bal-neari també s’està convertint enuna activitat turística més de la ciu-tat de Girona i atrau el públic es-tranger. El centre roman obert dedilluns a diumenge de les delmatí a les del vespre. Cada horaes duu a terme un torn, amb unmàxim de persones.

Viure l’experiència dels banys romansEl balneari Aqva Gerunda recupera aquesta tradició tan arrelada a la història de Girona El viatge comença ambun exclusiu circuit a les tres sales d’aigua a diferents temperatures, ritual que es pot acompanyar amb massatges

A.S.M. GIRONA

■ La presència d’una font termalde vegades es percep per les olorssulfuroses que desprenen els bro-lladors d’aigua geotermal, proce-dent de l’escorça terrestre. Aixòsucceeix per la seva composiciómineral, que pot ser diversa: ferro,clor, calci, sodi, magnesi, etc.

El primer que ve a la memòriaquan es parla d’aigües termals ésaigua calenta i vaporosa, que escorrespon a l’aigua hipertermal,que arriba a una temperatura mí-nima de ,ºC, uns ºC més altaque la que podríem trobar a la su-perfície. Cal dir, però, que la fontpot brollar a l’exterior a qualsevoltemperatura, per la qual cosa po-dem trobar una font freda (amenys de ºC), hipotermals (de a ºC), mesotermals (de aºC), hipertermals (de aºC) i, per últim, les superter-mals (de aºC).

Des de l’antiguitat, les aigüestermals han estat presents a mol-tes cultures com a element no no-més d’higiene, sinó també tera-pèutic i fins i tot social. Les cultu-

res grecollatines i musulmanesens han deixat molts vestigis d’an-tics centres termals, alguns delsquals han retornat a la seva antigaplenitud. A d’altres països coml’Índia, Itàlia i Grècia s’han loca-litzat restes que daten del aC.

En l’actualitat són molts els paï-sos que compten amb aigües ter-mals, i en alguns casos són espe-cialment cèlebres, com Bulgària,el Japó, Hongria, el Perú, Espanya,l’Argentina, Xile o Islàndia, entremolts altres.

Efectes per a l’organismeSegons afirma la hidroteràpia id’altres tractaments propis de bal-nearis i centres termals, l’aigua entots els seus estats pot ser un re-forç en el tractament de diversesmalalties, i també pot ser un boncompany saludable de viatge. Defet, aquesta pràctica ja era habi-tual durant l’antiguitat; l’aigua fre-da era com or transparent per alsespartans, ja que hi banyaven elsrecent nascuts per envigorir-los.

La creència que sotmetre’s acanvis de temperatura dins l’aigua

és beneficiós per a la salut la po-dem trobar en el sistema d’aigüestermals dels romans. Les seves te-nien tres piscines principals: el fri-gidarium (aigua freda); el tepida-rium (aigua tèbia) i el caldarium(aigua calenta), al qual s’accediaper aquest ordre.

Aquestes immersions es realit-zen per alleujar dolències coml’artritis, malalties dèrmiques i es-tats de dolor. Una altra de les qua-litats que s’hi associen i que apun-ta la periodista Yamila Papa a lapublicació digital mejorconsaludés la d’alleujar estats d’estrès pel

seu efecte relaxant i l’augmentd’endorfines.

Cal tenir en compte, però, quesi bé l’aigua és un dels principalsmotors de la supervivència de lesespècies, també pot ser el pitjormalson quan arriba en forma dedesastres naturals, o en aquestcas, quan se’n fa un abús o es dei-xen de banda les indicacions mè-diques en cas d’embaràs o de ma-laltia.

Aigües termals a Magdalena, Honduras. MARDEN NOLASCO/WIKI

Els usosmedicinalsaplicats al’aigua s’hanpracticat desde l’antiguitaten formade diferentsteràpies

L’atractiu mil·lenari de les termesLes aigües termals, presents a molts països del món, han estat aprofitades i venerades per moltes civilitzacionsantigues Més enllà de la higiene, s’han utilitzat per millorar dolències i han servit també de punt de trobada

eestirado - 29/03/2019 10:34 - 10.111.80.13