Download - Crisi energètica i societat
-
Crisi energtica i societatDaniel Gmez 23 de juliol de 2011
-
Continuar aix no s una opciEl sistema energtic mundial es troba en una crulla. Les tendncies actuals del subministrament i consum d'energia sn clarament insostenibles, tant des del punt de vista ambiental com de l'econmic i social.Font: World Energy Outlook 2008 (AIE 2008)
-
Possible crisi a curt i mig termini
-
Energia, poblaciFont: Hughes 2008
-
I no noms energia
-
Creixement econmic i energiaFont: World Energy Outlook 2004 (AIE 2004)
-
Creixement econmic i energiaFont: World Energy Outlook (WEO) 2009
-
Font: Prieto 2011El mn fsic i el financer
-
Topant amb lmitsFont: DOE 2008
-
DesequilibrisFont: Prieto 2011
-
Una imatgeFont: World Energy Outlook 2010
-
On creixer ms la demanda? Font: World Energy Outlook 2008
-
Combustibles i regionsFont: World Energy Outlook 2010
-
Escenaris de demandaFont: World Energy Outlook 2010
-
PoblaciFont: Nacions Unides, World Population to 2300 (2004)9.000 milions8.000 milions7.500 milions
-
DesmaterialitzaciEvoluci del PIB, la demanda energtica i la intensitat energtica(EU-25, base 100 = any 2000)Font: Comissi Europea 2005
-
Desmaterialitzaci relativaFont: SERI 2009
-
Mesurant limpacteImpactePoblaciAflunciaTecnologia=xxIPAT=xxL'impacte hum (I) en el medi ambient s igual al producte de la poblaci (P), l'afluncia (A: consum per cpita) i la tecnologia (T: impacte ambiental per unitat de consum).
-
Identitat de KayaCO2 = P * PIB/P * IEnergtica * ICO2Les emissions de CO2 depenen de la poblaci, el PIB per cpita, la intensitat energtica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energtiques.
Quines variables s ms probable que intentem modificar primer?
La intensitat energtica de l'economia i la intensitat de carboni de les fonts energtiques.
I qu significaria aix?
-
Vet aqu el repteFont: Jackson 2011 Escenari virtus: 9.000 milions de persones al nivell econmic de la UE 2007. Intensitat carboni ha de baixar descender un 9% anual durant els propers 40 anys.
-
s possible?Font: Jackson 2011 1990-2010: 0,7% declivi anual en intensitat CO.
-
Sistemes ineficientsFont: Lawrence Livermore National Laboratory i Departament dEnergia dels EE. UU. 2007
-
Densitat energtica
-
Combustibles en transiciFont: Cleveland 2008
-
Retorn energtic (de la inversi)Extreure o aprofitar energia costa energiaTransportar energia costa energiaEmmagatzemar energia costa energiaUsar energia costa energiaEl que he fet servir finalment s lenergia neta disponible
-
Pic del petroli i del gasFont: ASPO 2007
-
Reserves i recursos vs fluxos
-
EIA: subministrament petroli fins 2030Font: EIA 2009
-
Don sortiran els diners?Font: World Energy Outlook 2010
-
Matries primeres a lala
-
Dficit sagnantDficit comercial energtic = 4,5% del PIBImportacions petroli 2010: 25.512 milions
-
El concepte de renovabilitatEl sol i el vent sn renovables;Els mduls fotovoltaics i els generadors elics no ho sn.
Renovables:
Substitutives, palliatives o distractives?
-
Renovables: soles no podemNo contempla peak oil, canvi de paradigma del sistema elctric no del sistema econmic i social, no contempla costos energtics
-
Vectors, complexitat, rendimentsFont: Pedro Prieto 2007
-
PIB vs IPGFont: Redefining Progress 2007
-
Economia clsicaLes forces del mercat resoldran els problemes mediambientals a travs dels mecanismes de preu i tecnologies eficients. Els recursos naturals sn generalment inesgotables i aquells que no ho so poden ser substituts per altres tecnologies i/o recursos. Els costos mediambientals de les activitats econmiques solament poden ser determinats pels mecanismes de preus que operen en els sistemes de mercat tancats. No existeixen lmits biolgics o fsics al creixement i expansi dels sistemes de mercat. Font: Nadeau 2006
-
Bioeconomia"Els mercats sn sistemes oberts que existeixen en relacions interactives i incrustades en el medi ambient global (...). El medi ambient natural no est separat del procs econmic, i les deixalles i els txics ja sn a nivells que amenacen l'estabilitat i sostenibilitat dels ecosistemes. (...) els lmits al creixement de l'economia global en termes biofsics sn reals i ineludibles, i la idea de que els mercats poden expandir-se perptuament i consumir ms recursos naturals no renovables i escassos es totalment falsa."Font: Nadeau 2006
-
Economia sense creixement?Seria possibleAmb una poblaci estabilitzada.Amb un consum estabilitzat, amb menys bens destatus i ms bens ds pblic.Amb un canvi tecnolgic ms lent, ms selectiu i preventiu.Treballant menys.Potenciant economies locals.Sense atur, ni dficit, ni pobresa i reduint les emissions de GEH.
-
Prosperitat sense creixement!Establir els lmits: El malbaratament material de la societat de consum est esgotant els recursos naturals clau i posant crregues insostenibles en els ecosistemes planetaris. s essencial establir lmits clars sobre els recursos i el medi ambient i integrar-los en el funcionament de la societat i l'economia.Arreglar el sistema econmic: Una economia basada en la perptua expansi d'un consum materialista impulsat pel deute s insostenible ecolgicament , socialment problemtic i econmicament inestable. Canviar aix requereix una nova macroeconomia de la sostenibilitat: un motor econmic que no requereix per a la seva estabilitat del creixement incansable del consum i l'expansi material del trfec.Canviar la lgica social: La lgica social que porta a la gent al consumisme materialista com la base per a la participaci social s extremadament poderosa, per perjudicial psicolgicament i ecolgicament. Font: Jackson 2011
-
Crtics de la teoria neoclssicaSergei Podolinski, El treball del ser hum i la seva relaci amb la distribuci de lenergia (1880), introdueix en la seva anlisi les implicacions de les Lleis de la Termodinmica.
-
Crtics de la teoria neoclssica Patrick Geddes, Una anlisi dels principis de leconomia (1884), detallava els principis fsics, biolgics i psicolgics per a dotar a leconomia de slids pilars.
-
Crtics de la teoria neoclssicaLeopold Pfaundler, Leconomia mundial a la llum de la fsica, (1902), s el primer que sinterroga sobre la capacitat de sustentaci de la Terra (poblaci mxima dintre dun territori fixat).
-
Crtics de la teoria neoclssicaFrederick Soddy, qumic i Premi Nobel (1921), la seva crtica parteix de les lleis de la termodinmica, sent una gran insatisfacci davant loblit sistemtic dels economistes clssics respecte a les qestions materials ms bsiques.
-
Crtics de la teoria neoclssicaFred Cotrell, Energia i Societat (1955), adverteix que a partir de la revoluci industrial i lexplosi dels combustibles fssils, lobtenci daquests excedents havia donat un gir radical, convertint en no renovables activitats productives que si ho havien estat fins a ara, com lagricultura.
-
Crtics de la teoria neoclssicaKenneth Boulding, The Economics of the Coming Spaceship Earth (1966), la humanitat haur de trobar de trobar el seu lloc en un sistema ecolgic cclic.
-
Crtics de la teoria neoclssicaNicolas Georgescu-Roegen: La llei de la entropia i el procs econmic (1971), impugna el dogma mecanicista en economia i defineix la natura entropica del procs econmic
-
Crtics de la teoria neoclssicaHerman Daly: Economia estacionaria (1977), no s possible substituir indefinidament els recursos materials per altres inputs.
-
Crtics de la teoria neoclssicaJoan Martnez Alier, Leconomia i lecologia (1991), els economistes ignoren les paradoxes de les seves teories i donen lesquena al mn fsic.
-
Crtics de la teoria neoclssicaJos Manuel Naredo, Hacia una ciencia de los recursos naturales (1993), el deteriorament ecolgic i social te el seu origen en el reduccionisme monetari, i el seu allament del mn fsic.
-
Declivi rpid i pic tempr de la producci.Declivi lent i pic postergat de la producci de petroliResposta proactiva Govern, Societat, Tecnologia & MercatsResposta reactiva Mercats, Tecnologia, Societat & GovernTecnosolucionsTipus Desenvolupament sostenibleMs madera!!tipus Caos climtic tipus Que continu el negociEconomia alternativatipus DecreixementCollapsetipus Mad Max tipus Isla de Pasqua tipus anys 90 Cuba/RssiaAlguns escenaris possiblesFont: Adaptat de Bryn Davidson
-
Decreixement
-
Collapse
-
Tecnosolucions
-
Ms madera!
-
Viure (millor) amb menysNo es tracta de tornar a lEdat Mitja.Sense la tcnica i la cincia no podrem.Idolatrar tcnica i cincia s un error.Cal reconixer els lmits fsics.Imitar a la naturalesa (biommesis).Reformar el model socioeconmic de creixement en el consum material.
-
Qu fem?
*s oficial! LAIE, lFMI, lONU, tots ho diuen.*********IPG: resta PIB causat per la poluci, crim i disminueix si les diferncies entre rics i pobres creixen, resta tamb per lesgotament de recursos no renovables.************