HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 1
ÍNDEX
1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
1.1.PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT.
1.2.OBJECTIUS.
1.3.CONTINGUTS ESPECÍFICS.
1.4.ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT.
1.5.DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT.
1.6.COMPETÈNCIES BÁSIQUES DE LA DIMENSIÓ.
1.7.CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ.
1.8.TEMPORITZACIÓ.
1.9.SEQÜENCIACIÓ DE L’ACTIVITAT.
1.10. CRITERIS D’AVALUACIÓ.
2. QUADERN DEL PROFESSORAT1.
2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT.
2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS.
2.3. FITXA D'ACTIVITATS.
2.4. SOLUCIONARI DE LA FITXA D'ACTIVITATS.
2.5. BIBLIOGRAFIA.
3. RECURSOS I MATERIAL.
3.1. GORRA DE MARINER.
3.2. MATERIAL DE TÈCNIQUES DE PESCA: XARXES, PALANGRE,
TRESMALL, BOIA, SURO, CORDA, PLOM.
3.3. IMATGES PLASTIFICADES DE LES ARTS DE PESCA:
ENCERCLAMENT, ARROSSEGAMENT, PALANGRE, TRESMALL.
3.4. IMATGES PLASTIFICADES DE PEIXOS.
3.5. FITXES PEL JOC DEL MEMORY.
1 S’informa al professorat que disposem del dossier “Museu del mar”: Informació general”, com a ampliació d’aquest.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 2
1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
1.1.PRESENTACIÓ DE L'ACTIVITAT
L’activitat està ubicada en la unitat didàctica ”El treball de
les persones i els sectors de producció” del bloc “Persones,
cultures i societats” del currículum del cicle mitjà tal i
com especifica el Decret 119/2015 de 23 de juny pel qual
s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació
primària.
L’activitat és un material didàctic més, per tal d’ampliar els
coneixements que l’alumnat de cicle mitjà de Primària
tenen del món mariner.
Es tracta d’un recurs a l’abast de docents i alumnat de
Lloret de Mar, poble amb arrels marineres. Durant molts
anys, la pesca va ser una de les principals activitats econòmiques de la nostra vila. Les
xarxes acabades de tenyir esteses sobra la sorra de la platja, els bous i les teranyines, els
pescadors preparant els hams, les dones adobant els descosits...eren escenes que
formaven part del paisatge habitual i actualment, desaparegut.
A més a més, l’alumnat ampliarà el seu vocabulari tecnològic d’una manera lúdica.
1.2.OBJECTIUS
Conèixer i valorar l’activitat pesquera.
Potenciar l’interès per augmentar el consum de peix a través de la dieta.
Difondre el patrimoni marítim del poble de Lloret de Mar.
Valorar la importància de la conservació del medi natural i reflexionar sobre la
seva protecció.
Adquirir habilitats per conduir el propi aprenentatge.
1.3.CONTINGUTS ESPECÍFICS
La pesca. Tipus.
Les arts de pesca.
Protegim el mar.
Els peixos de la Mediterrània.
Les xarxes de pescar.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 3
1.4.ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT
ÀMBIT DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL
1.5.DIMENSIÓ DE L’ÀMBIT
Dimensió del món actual.
1.6.COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE LA DIMENSIÓ
Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de
dades i analitzar resultats per trobar respostes.
Competència 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al
llarg del temps, per comprendre la societat en què vivim.
Competència 3. Interpretar l’espai a partir dels elements del territori i de les seves
representacions per situar- s’hi i desplaçar-se.
Competència 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i
naturals que els configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
1.7.CONTINGUTS CLAU DE LA DIMENSIÓ
Fases d’una investigació.
Canvi i continuïtat.
Ecosistema i paisatge.
Consum responsable.
1.8.TEMPORITZACIÓ
La durada de la visita és d’1h15min.
1.9.SEQÜENCIACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
Contextualització de l’activitat dins de l’entorn més proper de l’alumnat: què
és la pesca, qui pesca, consum de peix, etc.
Visita de la sala del Museu del Mar dedicada a la pesca.
Visionat de fotografies dels tipus i arts de pesca.
Activitat d’identificació de diferents peixos a partir fotografies plastificades,
presentades en diferents arts de pesca i conèixer les espècies més comunes de
la Mediterrània. A més a més, les xarxes contindran objectes que
representen elements contaminants del mar.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 4
A l’aula pedagògica del museu, es dividirà al grup en 5 equips. A cada equip
se li repartirà unes fitxes amb fotos dels peixos explicats i de les arts de
pesca, per tal de que jugant al memory, les relacionin.
Dossier d’activitats complementàries que es lliurarà al professorat per tal de
realitzar a l’escola.
1.10. CRITERIS D'AVALUACIÓ
1. Descriure alguns trets demogràfics i econòmics de l’entorn, identificar algunes
manifestacions culturals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements
del patrimoni comarcal natural i cultural.
2. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les
conseqüències que se’n deriven. Analitzar l’impacte d’algunes activitats
humanes sobre els recursos i en particular sobre l’aigua.
3. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació
rellevant per mitjà de l’observació sistemàtica directa i indirecta i el recull de
dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar els resultats de la recerca
oralment, gràficament i per escrit.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 5
2. QUADERN DEL PROFESSORAT.
2.1. DESCRIPCIÓ DE L'ACTIVITAT
● L'activitat té una duració aproximada d’una hora i 15 minuts.
PUNT DE TROBADA: Museu del Mar.
1. Presentació de la guia al grup.
La guia anirà amb una gorra de mariner.
2. PRIMERA PLANTA DEL MUSEU: Lloret després dels velers.
Sala “El mar, el bosc, l’horta”. Avaluació inicial.
Per tal de descobrir els coneixements previs de l'alumnat, la guia plantejarà les següents
qüestions:
Què vol dir pescar?
Què es pesca?
A on?
Qui pesca?
Com es pesca?
Perquè pesquem?
Us agrada el peix? Com el mengeu?
Abans a Lloret hi havia
molts pescadors i vivien al barri de
Venècia. On és el barri de
Venècia?
Breu explicació dels elements que
decoren la sala i que estan
relacionats amb la pesca: barques,
arts de pesca, es Trajo de Venècia.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 6
3.AULA PEDAGÒGICA DEL MUSEU DEL MAR.
Presentació amb dibuixos ampliats i plastificats de les principals tècniques i arts de
pesca: arrossegament, encerclament, palangre, tresmall.
● Manipulació d'objectes relacionats: xarxes, nanses, suros, ploms, etc.
● Activitat d’identificació de diferents peixos a partir de fotografies plastificades,
enganxades a les diferents arts de pesca i conèixer les espècies més comunes de la
Mediterrània. A més a més, les xarxes contindran objectes que representen elements
contaminants del mar.
4.MEMORY.
A la mateixa aula pedagògica, es dividirà al grup en 5 equips.
Es repartirà a cada equip les mateixes fitxes. Les fitxes són les fotos de les
diferents arts de pesca i dels peixos que s’han explicat.
Els equips hauran de jugar al memory: girant les fitxes i unint cada peix amb la
seva art de pesca.
Els equips posaran en comú la resolució del joc.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 7
2.2. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS
1.QUÈ ÉS LA PESCA?
2.TIPUS DE PESCA.
2.1. PESCA D'ALTURA.
2.2. PESCA LITORAL O COSTANERA.
3. TÈCNIQUES DE PESCA.
3.1. ORMEIG.
3.2. ARTS DE PESCA.
3.2.1. ARTS MAJORS.
3.2.1.1. ART D'ARROSSEGAMENT.
3.2.1.2. ART D'ENCERCLAMENT.
3.2.2. ARTS MENORS.
3.2.2.1. PALANGRE.
3.2.2.2. TRESMALL.
3.3.2.3. NANSA.
4. TIPUS DE PEIXOS.
4.1. PEIX BLAU.
4.2. PEIX BLANC.
4.3. CRUSTACIS.
5. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT.
6. LLORET I LA PESCA.
7. GLOSSARI.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 8
1. QUÈ ÉS LA PESCA?
● La pesca és la captura de peixos i d'altres animals (mol·luscs, marisc...) que
viuen als rius, als llacs o al mar.
● Els pescadors són les persones que treballen en la pesca.
● La pesca pot ser de dos tipus:
Pesca fluvial, que es fa als rius i als llacs.
Pesca marítima, que es fa al mar.
2. TIPUS DE PESCA MARÍTIMA
La pesca més important es fa al mar: a prop de la costa o en alta mar.
2.1 La pesca d'altura: Es fa lluny de la costa i
amb vaixells grans. Els pescadors passen molts
dies, inclús setmanes i fins i tot, mesos a alta
mar. Els vaixells van equipats amb cambres
frigorífiques per conservar el peix que pesquen i
amb radars moderns que detecten els peixos.
S'hi pesca bacallà, tonyina, bonítol, besuc, etc.
2.2. La pesca de litoral o costanera: És la que
es fa a prop de la costa. Les barques son petites.
Els pescadors surten cada dia al matí i tornen al
capvespre per vendre el peix.
S'hi captura, principalment sardina, seitó,
llobarro, lluç, rap, etc.
3. TÈCNIQUES DE PESCA.
● Els pescadors fan servir diferents estris, eines i tècniques per pescar, depenent
del tipus de peix que vulguin capturar.
● Aquestes diferents tècniques utilitzades per pescar és el que anomenem “arts de
pesca”.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 9
Hi ha diferents tècniques:
3.1. Ormeig: Són els sistemes de pesca que fan
servir hams, que són uns estris metàl·lics de
forma corba que enganxen el peix quan pica per
menjar l'esquer. Per exemple, la pesca amb
canya i ham.
3.2. Arts: el terme art és el que s'utilitza per anomenar les xarxes. Hi ha dos tipus
d'arts:
-Arts majors.
-Arts menors.
3.2.1. ARTS MAJORS.
3.2.1.1. Art d'arrossegament: Consisteix en una xarxa en forma de bossa o sac que és
arrossegada pel fons del mar gràcies a la força de un vaixell potent. Dins la xarxa van
quedant els peixos que troba al seu pas però també d'altres espècies d'animals no
comestibles i part de la flora del fons marí. Per això és una tècnica molt destructiva per
al subsòl marí. Hi ha xarxes tan grans que a dins hi cap més d'un avió.
Es capturen sobre tot els peixos que viuen sobre el fons o a prop del fons: llenguado,
lluç, rap, escórpora, etc.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 10
3.2.1.2. Art d'encerclament o pesca amb teranyina: Es col·loca una xarxa rectangular
formant un cercle. Amb uns suradors a la part superior i uns ploms a la inferior
s'aconsegueix mantenir-la vertical.
Aquesta tècnica s'acostuma a fer de nit i amb l'ajuda d'una barca petita, que amb uns
focus de llum intensa atreu el peix cap al centre del cercle format per la xarxa. Els
peixos estan concentrats en la llum, queden atrapats dintre del cercle i llavors només cal
tirar de la corda que tanca la part inferior de la xarxa. Es forma com una bossa on
queden atrapats els peixos.
Es capturen peixos petits com les anxoves i les sardines.
3.2.2.ARTS MENORS
3.2.2.1.Palangre: És un enginy format per una corda gruixuda molt llarga (algunes
poden arribar a tenir diverses milles de llargària),que s'anomena “mare”. De la “mare”
pengen uns fils més curts (com ramificacions de cordills més prims) que s'anomenen
“braçols”. Cada braçol porta uns hams a l'extrem i els hams porten esquer per atreure els
peixos.
Amb un vaixell petit, els pescadors calen els palangres a dintre de l'aigua del mar i el
mantenen a la fondària desitjada utilitzant pesos (ploms) i suradors(boies).Ho treuen de
l'aigua, extreuen el peix, el tornen a calar dins de l'aigua i així diverses vegades.
El palangre el poden posar més a prop de la superfície per pescar tonyina i peix espasa,
o el poden posar més cap al fons del mar i capturar peixos com el lluç i el bacallà.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 11
3.2.2.2. Tresmall: És una xarxa feta de tres malles superposades. Les dues exteriors
tenen la malla més ample que la malla interior, que és més espessa. Els peixos queden
atrapats emmallats a la xarxa interior.
Els pescadors el fan servir per pescar a zones rocoses pròximes a la costa.
Es capturen rogers, llobarros, daurades, llenguados.
3.2.2.3.Nansa: Consisteix a situar a prop del fons del mar
un tipus de gàbia feta amb joncs ,amb esquer a dintre i un
forat d'entrada per on és molt difícil sortir. Es pot calar
només una o més, lligades a una corda.
Abans les nanses les feien a mà els mateixos pescadors
durant l'hivern.
D'aquesta manera es pesca llagosta, gambes i sípia.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 12
4. TIPUS DE PEIXOS2.
4.1.PEIX BLAU
4.1.1. ANXOVA: És un dels peixos anomenats blaus. Cos
allargat i prim, ulls grossos i boca gran. De dors blau i
verdós, ventre platejat. Mesura uns 18 cm. Sol nedar en
grans moles de vegades en concentracions de milers.
S'alimenta de plàncton i no viu més de 3 anys. Se sol moure en
profunditats de 70 i 80 m. Es pesquen de nit amb les
teranyines.
4.1.2.SARDINA: Té un cos allargat i lleugerament aplanat
lateralment, ulls grossos i boca petita. De tons blaus al dors
i ventre platejat. Neda entre dues aigües, formant grans
bancs, a prop de la costa i fins a 180m de profunditat.
S'alimenta de plàncton. Es pesca amb teranyina.
4.1.3.TONYINA:Alguns poden mesurar més de dos
metres, de dors blau i ventre blanc. La seva carn és
vermella. Neda a la mar oberta i fa migracions
transoceàniques. Pot viure uns 15 anys. Menja peixos,
calamars i crustacis. Es pesca amb palangre i teranyina
4.2. PEIX BLANC:
4.2.1. LLENGUADO: El seu cos és
totalment pla, té la boca petita en forma de
ganxo i els dos ulls sobre el costat dret. Pot
tenir una llargada d'uns 30 cm. Es pot
capturar tant en el fons com més a prop de
la superfície, amb xarxes tresmalls i
d'arrossegament. Viu sobre fons de sorra i
fang fins als 100 m de profunditat.
S’alimenta de cucs, mol•luscs i petits crustacis.
2El criteri de la selecció dels peixos d'aquesta activitat no és taxonòmic. L'objectiu d'aquesta activitat no
és que l'alumnat els classifiqui sinó la seva identificació.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 13
4.2.2. MERO: És un peix gros, pacífic, de
boca molt gran, pigallat de taques
groguenques sobre un fons rovellós fosc
més pàl·lid a la part ventral. Es troben a
caus rocosos. Es mouen de nit i s'estan
encauats de dia. Es pesquen amb palangre,
tresmall i art d'arrossegament. S’alimenta
de peixos, pops i crustacis. Esperança de
vida: 40-50 anys. Són femelles fins als 9 o
12 anys i després es converteixen en mascles.
4.2.3.ESCÓRPORA: És un peix de poca
qualitat, només apte per fer brou o sopa.
Abunden bastant a la vorera de la costa, en
fons rocosos. És un animal de cap gros i
ulls sortits, amb aspecte de petit monstre,
de colors marrons i vermellosos,
d'uns 25 cm, cobert de minúscules escates
i pinxos verinosos repartits per tot el cos.
És de punxada dolorosa. Es pesquen amb tresmall les nits de fosca completa, amb art
d'arrossegament i d'encerclament.
4.2.4. ORADA: És de color gris, d'uns 40
cm, amb una faixeta daurada a banda i
banda de l'obertura branquial, una ratlleta
fina platejada al llarg del cos. Té una
dentadura tan forta que por trossejar
musclos. Es pot trobar arran de la costa.
Es captura amb xarxes, palangres i arts
d'encerclament.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 14
4.2.5.RAP: Té més cap que cos. El cap
gros i la cua estreta. Boca immensa, amb
dents fortes i ben visibles. Color marró o
verd oliva. Neda en diverses profunditats,
viu sobre fons sorrencs i fangosos entre els
20 i 500 m. Es pesca amb palangre,
arrossegament i tresmall.
4.2.6.LLUÇ: Cos allargat, cap gros, ulls
grans. Boca gran amb dents fines i
punxegudes. Color gris argentat més fosc a
l'esquena. Els costats i el ventre són blancs
amb tonalitats argentades. Durant el dia viu
molt a prop del fons, però durant la nit puja
a aigües més superficials. Es pesca amb
arrossegament, palangre i tresmall.
4.3.CRUSTACIS:
4.3.1.GAMBA: Es capturen amb arts
d'arrossegament a profunditatsconsiderables.
La gamba és vermella, brillant, de closca
tova i pot arribar a 15 cm.
Viu a prop del fons entre el 100 i els 1500m
de profunditat.
4.3.2.LLAGOSTA:Actualment
capturar una llagosta vora la costa en un
fons rocós es gairebé un somni. De
color vermell fosc amb el cos cobert de
moltes espines. Es captura amb nanses i
arts d'arrossegament. Viu en cavitats
fosques de fons rocosos. Forma petits
grups. Es mou de nit.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 15
5. RELACIONS AMB EL MEDI AMBIENT.
La pesca pateix un problema molt important: la sobreexplotació. El producte de
la pesca no s'utilitza solament per a l'alimentació humana sinó també per a la
fabricació de pinsos per al bestiar. Cada dia es pesca més quantitat de peix i
s'utilitzen xarxes molt atapeïdes que atrapen els peixos joves. D'aquesta manera
no deixem que les espècies marines es reprodueixin i els caladors (zones on hi
ha pesca) cada cop estan més esgotats. El cultiu marí és una alternativa a la
pesca que cada dia es fa servir més.
A més a més, la contaminació dels mars és tractat a l'activitat a la platja quan la
monitora “pescarà una bossa de plàstic”. Són moltes les aus que moren a causa
de les bosses que s'aboquen al mar indiscriminadament.
6.LLORET I LA PESCA.
Les arts de pesca, amb les seves peculiaritats locals, tenen molts punts de coincidència
en tota la costa nord-catalana. Una manera de pescar molt practicada a Lloret ha estat
l’art, sistema pel qual es cala una xarxa i s’estira des de terra. Nens, dones i homes,
grans i petits, tots eren bones mans per estirar, des de la sorra, la xarxa plena de peix
dins el mar.
El 1915 sembla que arriba a Lloret la primera teranyina, un art d’encerclament. La gent,
en principi, s’oposava per por que acabés amb el peix. Sobretot preocupava la utilització
de la llum. L’any 1926 s’avarà la primera teranyina propulsada a motor. Entre 1950 i
1960 hi va haver a Lloret 16 teranyines.
La pesca de sardinal és un art de deriva al qual s’introduí l’ús de la llum, primer es van
emprar teies de pi i després d’acetilè. Desaparegué de Lloret al voltant del 1950.
Els pescadors de Lloret sempre han mantingut una ànima comuna que els ha fet afrontar
les dificultats del temps conjuntament, no era en va que cavalcaven conjuntament a llom
de la mar, pronosticaven el temps, retiraven l’art, feien tertúlies a la platja i aquells que
es quedaven a tenir cura de l’ormeig menjaven la cassola de pescadors. Això era en
època en què tot el dia treien embarcacions de la mar. El poble era una remor d’esclops,
sacs a l’espatlla amb olor de peix fresc.
A cada poble, els pescadors tenien els seus punts de reunió. A Lloret ho feien davant
dels trajos, el més popular Es Trajo de Venècia, al barri de Venècia, on vivien la
majoria d’ells.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 16
7. GLOSSARI
● ART: Dit de qualsevol tècnica de pesca que utilitza una xarxa de pescar.
● CALAR: Tirar l'art o l'ormeig a l'aigua per poder pescar.
● ESQUER: Menjar que serveix per atreure els peixos.
● MOLA: Grup de peixos, generalment a mar oberta. També s'anomena banc de
peixos.
● ORMEIG: Dit de qualsevol tècnica de pesca que no utilitza xarxa per pescar;
per exemple, canyes, palangres, nanses, etc.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 17
2.3. FITXES D'ACTIVITATS DE L'ALUMNAT
FITXA 1: LA PESCA
1. Què és la pesca?
2. En què es diferencia la pesca marítima de la fluvial?
3. Quines diferències hi ha entre la pesca litoral i la pesca
d'altura?
3. On venen el peix els pescadors?
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 18
FITXA 2: TÈCNIQUES DE PESCA
1. Els dibuixos següents representen dues tècniques de pesca que s'ha explicat a la
sortida. Poseu el nom a sota.
2. Escriu la lletra a que correspon cadascuna de les frases següents:
ACCIÓ TÈCNICA
1. Surten a pescar de nit
2. Es capturen al mateix temps molts peixos.
3. Es capturen els peixos quan pugen a la superfície.
4. Cal que les embarcacions tinguin motors molt potents.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 19
3. Escriu el nom de les dues tècniques que estan dibuixades a continuació.
4. Digues si són veritat (V) o falses (F) les següents frases:
FRASES V/F
1. Amb els palangres no es pot triar el tipus de peix que es pesca.
2. Amb aquestes tècniques és capturen gran quantitat de peixos.
3. El tresmall és un ormeig de pesca amb molts hams que pengen de les braçalades.
4. El palangre i el tresmall es fixen sobre el fons i s'espera que el peix quedi atrapat.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 20
5. Identifica quin tipus d'art de pesca correspon a cada afirmació:
FRASE ART
1. És una tècnica molt destructiva del fons marí.
2. S'obté el lluç amb molt bon aspecte i utilitza hams.
3. S'utilitza per pescar marisc.
4. S'acostuma a fer de nit per capturar anxoves.
5. Es pesquen els peixos un a un.
6. Utilitza xarxes fixes que es deixen col·locades força dies.
6. Quines són les arts de pesca més efectives?
7. Quines deterioren més el medi marí?
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 21
FITXA 3: ELS PEIXOS
1. Posa el nom de cada peix de la fotografia i omple la graella:
DIBUIX NOM PEIX CARACTERÍSTIQUES
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 22
2. Relaciona amb fletxes cada peix de la columna esquerra amb la tècnica de pesca, de
la columna dreta:
anxova arrossegament
llenguado palangre
llagosta tresmall
rap nansa
lluç encerclament
3. Alimentació: Recepta de peix.
Amb l'ajut de casa, escriu la recepta d'un plat de peix.
INGREDIENTS:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
PASSOS DE LA RECEPTA:
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 23
2.4. SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS DE L'ALUMNAT
FITXA 1: LA PESCA
1. Què és la pesca?
La pesca és la captura de peixos i d'altres animals (mol·luscs, marisc...) que viuen als
rius, als llacs o al mar.
2. En què es diferencia la pesca marítima de la fluvial?
La pesca marítima és la que es fa al mar . La pesca fluvial és la que es fa als rius o als
llacs.
3. Quines diferències hi ha entre la pesca litoral i la pesca d'altura?
La pesca litoral és la que es practica a prop de la costa, mentre que la pesca d'altura es
practica lluny de la costa. La pesca litoral fa servir barques petites mentre que la pesca
d'altura utilitza vaixells molt grans.
Els pescadors que pesquen al litoral surten cada matí a pescar i tornen al capvespre
mentre que a la pesca d'altura els pescadors passen molts dies a alta mar.
4. On venen el peix els pescadors?
Els pescadors venen el peix a la llotja del port. A la llotja es fa la subhasta de peix on
compren les peixateries, els restaurants, etc.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 24
FITXA 2: TÈCNIQUES DE PESCA
1. Els dibuixos següents representen dues tècniques de pesca que s'ha explicat a la
sortida. Poseu el nom a sota.
A-ARROSSEGAMENT.
B-ENCERCLAMENT O TERANYINA.
2. Escriu la lletra a quin correspon cadascuna de les frases següents:
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 25
ACCIÓ TÈCNICA
1. Surten a pescar de nit B
2. Es capturen al mateix temps molts peixos. A
3. Es capturen els peixos quan pugen a la superfície. B
4. Cal que les embarcacions tinguin motors molt potents. A
3. Escriu el nom de les dues tècniques que estan dibuixades a continuació.
C-PALANGRE.
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 26
D-TRESMALL.
4. Digues si són veritat (V) o falses (F) les següents frases:
FRASES V/F
1. Amb els palangres no es pot triar el tipus de peix que es pesca. V
2. Amb aquestes tècniques és capturen gran quantitat de peixos. F
3. El tresmall és un ormeig de pesca amb molts hams que pengen de les braçalades. F
4. El palangre i el tresmall es fixen sobre el fons i s'espera que el peix quedi atrapat. V
5. Identifica quin tipus d'art de pesca correspon a cada afirmació:
FRASE ART
1. És una tècnica molt destructiva del fons marí. Arrossegament
2. S'obté el lluç amb molt bon aspecte i utilitza hams. Palangre
3. S'utilitza per pescar marisc. Nansa
4. S'acostuma a fer de nit per capturar anxoves. Encerclament
5. Es pesquen els peixos un a un. Canya
6. Utilitza xarxes fixes que es deixen col·locades força dies. Tresmall
6. Quines són les arts de pesca més efectives?
Arrossegament i encerclament.
7. Quines deterioren més el medi marí?
Arrossegament.
FITXA 3: ELS PEIXOS
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 27
1. Posa el nom de cada peix de la fotografia i omple la graella:
DIBUIX NOM PEIX CARACTERÍSTIQUES
Rap Té més cap que cos.
Cap gros i cua estreta.
Boca molt gran, dents fortes.
Llenguado Cos totalment pla.
Boca petita en forma de ganxo.
Té els dos ulls sobre el costat
dret.
Tonyina Dors blau i ventre blanc.
Carn vermella.
Gran tamany.
Escórpora Cap gros i ulls sortits.
Color marró i vermell.
Cos cobert de pinxos verinosos.
Gamba Color vermell.
Closca tova.
Sardina Dors de color blau i ventre
platejat.
Ulls grossos i boca petita.
Neda formant grans bancs.
2. Relaciona amb fletxes cada peix de la columna esquerra amb la tècnica de
HO PESQUES!
www.toursbcn.com Pàgina 28
pesca, de la columna dreta:
1-anxova 4-arrossegament
2-llenguado 5-palangre
3-llagosta 2-tresmall
4-rap 3-nansa
5-lluç 1-encerclament
*En aquest exercici, hi ha més d'un resultat possible.
3. Alimentació: Recepta de peix.
Exercici obert.
2.5. BIBLIOGRAFIA
● SALA i LLOBERAS, Joan. Mirant enrere: el barri de Venècia i la seva gent.
Ajuntament Lloret de Mar, 1a Edició, 1995.
● SALA i LLOPART, Blanca. Sa Perola i la pesca a Calella. QP17 Quaderns de
Palafrugell, Abril 2008.
● MAESTRO PESCADOR. <www.maestropescador.com>
● GENERALITAT DE CATALUNYA <http://www.gencat.net/darp/espesca.htm>
● MAGRAMA <http://www.magrama.gob.es/es/pesca.htm>
● MUSEU DE LA PESCA <http://www.museudelapesca.org>
● CONSORCI EL FAR <http://www.consorcielfar.org/>