34 LAVANGUARDIA DIJOUS, 15 JUNY 2017
Cultura
Dansa que dissipa el cànon hetero]ElMercat de les Flors estorna a unir al Sónar ambuna peça que combina ladansa, la música electrònicai la tecnologia escènica.Aquesta vegada l’elegit és elcoreògraf Aimar Pérez Galí(Barcelona, 1982), que hadesenvolupat en el seu treball titulat Èpica el que podríem anomenar una experiència afectiva i sensorial“que ajudi el públic a alliberar el seu cos i a desprogramarse del cànon heteronormatiu occidental”.Ho explica el mateix Pérez
Galí, que té la intenció, diu,de generar una situaciód’“emancipació” del públic.“Volem proposar el fet escènic des d’una perspectivamés tendra, amorosa i feminista, que el públic deixi desituarse al lloc d’espectadoranònim que consumeix visualment els ballarins”. I afegeix: “Parlem de l’èpica queha estat desarmant aquestconcepte occidental heteronormatiu, ja sigui la lluitafeminista, la lluita trans o lade la població negra. I hofem creant un ambient en
què la dansa sigui un elementmés, juntament ambels llums, la música, l’arquitectura i les olors”.Galí s’envolta d’artistes dedisciplines dispars per aaquesta aventura que tindràlloc d’avui a dissabte (22 h) ala sala Pina Bausch ambcabuda per a un centenar depersones.La compositora i productora d’LLCUge Pañeda akaOkkre, que també és presenta la programaciómusical delSónar, s’encarregarà del’hora demúsica per a
aquesta peça de què els seusautors prefereixen revelartan poques coses com puguin. Jaime CondeSalazarha embastat una dramatúrgia, mentre que l’estudid’arquitecturaMaio s’ocupade generar un espai i decrear les fugues i altres efectes amb projeccions visuals.I bé, Cube.bz porta lail∙luminació, i Bravanariz,la boira èpica d’olorsentre la qual ballen el mateix Galí, MarMedina,Miquel Fiol i AlmudenaPardo. /Maricel Chavarría
Ahir va ser el seu dia per partidatriple: la inauguració de l’exposició Björk digital, una xerradaentrevistaiunasessiósonoradequatrehoresenquèexerciadepeculiar discjòquei. L’exposició, queacull el CCCB fins al setembre vinent, és peculiar des de la sevasimple concepció funcional ja quepermet l’entrada per torns al voltantde les20persones.Unapeculiaritatquemarcael to
de lamostra, comvaremarcarRosa Ferré, cap d’exposicions delcentrecultural,queesvaafanyaraadvertir que Björk digital cal veurelamés comuna instal∙lació immersivaquenocomunaexposicióconvencional, en la qual l’artistaislandesa intenta fer a través de larealitat virtual “un experimentd’aproximació diferent, a travésde la realitat virtual, al visitant i alseu públic”. Lamostra, que es potdegustar mínim en una hora i esrecomana que es prolongui mitjahora més, està indicada sobretotperabonsseguidorsdelacantanti
LA CRÒNICA
Esteban LinésBarcelona
Sónar: lesmàquinespoden ser creatives?
El Sónar+D obre amb el futur de la intel∙ligència artificialJUSTO BARRANCOBarcelona
La intel∙ligència artificial ja no és un temadepel∙lículesdeciènciaficció. Fados anys StephenHawking firmava
una carta avisant dels perillsd’aplicarla a la cursa armamentística. Però els robots assassinssónnomésunade les seves infinites possibilitats. I ahir el Sónar+D–lagrantrobadaprofessionalambquèel festival Sónaruneix finsdivendres el món de la tecnologia,la creativitat i la indústria– vaobrir posant sobre la taula unaqüestió fonamental: els ordinadors poden ser creatius? I crearuna cosa interessant? Ara ques’automatitzaran i robotitzarantants llocsdetreball, lacreativitat,almenys, continuasentexclusivamenthumana?Sensdubte, elpanel internacio
nalquevamuntarelSónar+Ddesprés de presentar la poètica i espectacular instal∙lació Phospherede Daito Manabe al SónarPlanta,un panel que va reunir enginyers,artistes i responsables de programes del gegant Google que uneixencultura i tecnologia, vadeixarclar que en l’època de la intel∙ligència artificial, del big data, del’aprenentatge profund, de lesxarxes neuronals artificials i deles learning machines, els ordinadors, lacomputació, creen. Imolt.Això sí, com qualsevol ésser humà, creen depenent del que hanaprès, del que se’ls ensenyi, de lesbases de dades que se’ls doni. Siguin 20.000 cares, vuit milionsd’obres d’art o una de gegantina,infinita biblioteca de llibres com
lesque imaginavaBorges,moltcitat ahirpel seuconteLabibliotecade Babel. Tot i que ara per ara laparthumanaésdecisiva,especialmental’horadeseleccionarelsresultats. I els artistes utilitzaran laintel∙ligènciaartificialcomunaeinamés... ocomuncol∙laborador.Imoltmés. JoséLuis deVicen
te, comissari del Sónar+D, va recordarahirqueenelsúltimsdosotres anys s’han fet grans avençosen intel∙ligència artificial imachine learningquehancreat“ungrandebatsobrequinscanvisportarà”.“Alguns pensavenque comque lacreativitat és un valor humà nopodria sermai automatitzada,peròmolta gent ja investiga què significa la intel∙ligència artificial il’aprenentatgede lesmàquinesenla lògica de la creativitat. En comopera i, si produïm una nova formadecreativitat de lesmàquines,quines relacions hi establiran elscreadorshumans”.De fet, el moderador de la xer
rada, Fernando Cucchietti, delBarcelona Supercomputing Center, vadirqueen la revolucióde laintel∙ligènciaartificial“passencoses inesperades”. “El programad’intel∙ligènciaartificialAlphaGo,desenvolupat per Google per jugar al Go, juga de maneres queningú no havia jugat mai. Els experts estaven sorpresos i l’utilitzen per aprendre”, va assenyalar.I en l’àmbit de la traducció, vadir,aquestes neuroxarxes artificials“comencenageneralitzar lespropietats de les llengües entenentunacosaquenosaltresnosabem”.Potser, varemarcar,podemutilitzar els ordinadors per aprendre acreardemaneradiferent.Freya Murray, del Google Arts
&CultureLab,vamostrar la imat
Björk, tecnologia i creativitat protagonitzen l’arrencada del festival
ge d’una Venus prehistòrica perrecordar que es va tallar amb leseines de l’època: pedra de sílex.“Cada època té les seves. Avui hiha realitat virtual i màquines queaprenen. I art i tecnologia continuenlligats icontinuenredefinintel món que vivim. La tecnologiacada vegada més és una extensióde nosaltres, i l’aprenentatge deles màquines defineix aquestatecnologia, de manera que eldebat és important”. De fet, Kenric McDowell, del Google Artists& Machine Intelligence, quefacilita la col∙laboració entreartistes i enginyers, va dir que elsestudis mostren que les eines,fins i tot les prehistòriques, can
vienel cervell: qui som.Mario Klingemann, un dels ar
tistes amb qui treballa el GoogleArts & Culture Lab, va ironitzarqueelmachine learningvasercreat per convertir “els gats en dades”, perquè els ordinadors poguessin, a través de diversos passos, reconèixer imatges, si estractava d’un gat o d’una altra cosa.Ellhacreatambaquesteseinesprojectes comXDegrees of Sepa
ration, en què el programa relaciona, per exemple, una esculturaprehistòrica amb La nit esteladadeVanGoghatravésd’altresquadres i esculturesmitjançant associacionsquenomésell veu.Al capi a la fi, com ahir van mostrar, elqueveuunamàquinaquanveuungat s’assembla poc al que veiemnosaltres, encaraque sàpiga identificarho igual. McDowell ho vaexemplificar amb les imatgesal∙lucinatòriesdelDeepDreamdeGoogle, un algoritme dissenyatperquè els científics veiessin elque veu una d’aquelles xarxesneuronals artificials davant unaimatgedonada, iquegenera imatgespsicodèliques.Nonomésaixò:va mostrar algoritmes que generenpoesiesapartird’aquellesxarxes id’unacàmeraalmaleterd’uncotxequevaper laciutat.Al cap i a la fi, el creadorMemo
Atkin va assenyalar que la consciència és una solució de l’evolucióper lluitar ambelbig data amesura que ens transformem. I vaapuntarquesi lacomputaciódigital va ser un invent de la SegonaGuerra Mundial i internet de laGuerra Freda, avui, a l’època dela vigilància massiva i els modelsde negoci d’internet, toca l’aprenentatge profund i la intel∙ligènciaartificial. Davantelnounegocide les empreses, un creador debots, Darius Kazemi, va dir quepotserelpaperdel’artistaenlarevoluciódelaintel∙ligènciaartificial és utilitzarla sense objectius. Iva concloure que “pensem que laintel∙ligència artificial ens esclavitzarà perquè és el que hem fetsempre els humans amb els humans, els animals i les plantes,però és una projecció, i probablementequivocada”.
NOVA CREATIVITAT
Lesmàquines queaprenen podenensenyarnos a creardemanera diferentPOR DE LA TECNOLOGIA
“Tememquelaintel∙ligènciaartificialensesclavitziperquènosaltresesclavitzem”
DIJOUS, 15 JUNY 2017 C U L T U R A LAVANGUARDIA 35
#tuitsdecultura@JosepLluchPuigJosep Lluch Editor
Si fem cas del que diuen, ser franquistes era la seva manera de serantifranquistes.
@NorihouseEduardo Noriega Actor
¡Qué alegrías nos sigue dando elRacing! ¡A un pasito del ascenso!No puedo estar el domingo, pero ossigo desdeMéxico...
@jordicorominasJordi Corominas Escriptor
De repente es gracioso no ver enTwitter gente firmando, casetas ydemás.
@MaiteSalordMaite Salord Ripoll Escriptora
AMenorca, ens agafen “sacardius”,paraula que prové de “sacré Dieu”,herència del XVIII. M’agrada moltencara que intent practicarla poc.
ÀLEX GARCIA
Björk va mostrar per partida triple com d’atípica és la seva obra i laseva persona, difícil d’entrarhi però fascinant es miri per on es miri
Per a fans i curiososconeixedors de la seva obra sonora, especialment del seu últim àlbum,Vulnicura, ja que el gruix del’exposició se centra en sis vídeosfets sobrealtres tantes composicionsde l’àlbum.Encara que la mostra combina
performance,cinema, instal∙lació,vídeo i interacció, el principal reclam són cinc audiovisuals fetsamb tecnologiade realitat virtual.Des d’aquesta perspectiva ad
quireixenelseusentit lesparaulesque també va pronunciar RosaFerré, que va insinuar que Björks’acosta tant als espectadors enaquesta “instal∙lació immersiva”que el visitant podria tocarla, sino fos perquè es tracta de realitatvirtual i la seva figura et traspassa,com si l’artista fos un superheroide ficció. El recorregut començaamb Black lake, un innovador vi
deoclip creat per encàrrec delMuseu d’Art Modern de NovaYork (MoMA), estrenat el 2015,que regala a l’espectador una experiència envoltant a còpiad’imatges panoràmiques i un sistema sonor dissenyat a mida. Apartir d’aquesta sala el visitant sesubmergeix en l’àmbit de la realitatvirtual, ambulleresadhoc iauriculars que propicien l’experiència immersiva. Es van visionantsuccessivament els vídeos de lescançons Stonemilker (on apareixque Björk ofereix recital privat al’espectador), Mouth mantra(potser el més impactant, amb unviatge per l’interior de la seva boca),NotGet (amb la cantant transformada en una arna gegantina),Quicksand (una actuació seva alJapó) i, finalment, Family (la demés càrrega emotiva i lúdica, en
què l’espectador pot interactuar,dibuixant traços o fent servir lesmansper guarir les feridesde l’artista).Perquè en aquesta espècie
d’òpera tecnològica que lamúsica
islandesa va concebre a partir del’àlbum esmentat (que reflecteix irecull el seu estat d’ànim desprésde la ruptura amb la seva parella),l’actitud és més aviat d’assistir aun concert que no la d’assistir a
una exposició a l’ús. Malgrataquestes prevencions –recordadesperFerréd’anarentrantapoca poc en les intencions de Björk,no hi ha dubte que cal ser bastantfande la imprevisiblecreadora insular.I,comespotllegirenundelspanells de l’exposició, Björk reconeix que “una vegada escrites lacançonsesvaferpatentque,sensevoler, m’havia endinsat en la narraciód’una tragèdia grega”.Björk digital prossegueix el ca
mí en dos espaismés, un on es potrecordar l’àmplia carrera videogràfica, alguns vídeos inclosos íntimament lligatsaalgunsdelsseushits, i un altre en el qual l’aficionat(que ahir semblava, en general,encantat)potjugarambelsinstruments pedagògics creats a partirdel seu treball discogràfic esmentat anteriorment .Lasevapresènciaesvatornarfí
sica a la tarda quan va aterrar a lesinstal∙lacions del Sónar deDia a laFira de Montjuïc. Va arribar al’anunciada entrevistaxerradaambelcomissari i editorencapdeTheCreative Independent, ambunvestuari vistós de volants, gases imàscaraantifaç. En el seu anglèspeculiar va parlar davant d’un auditori atapeït de periodistes i pro
fessionals d’alguns llocs comunscomlanecessitatqueesreconeguii visualitzi la progressiva presència de dones a l’escena de lamúsica electrònica –la qual cosa va aixecar algun encès aplaudiment–,quesesentmoltcòmodaambelgirque va fer la seva carrera des queva publicar Biophilia, i que té previstdedicarseapartirde la tardora preparar el seu pròxim disc. Ique en les seves sessions de dj“adoroajuntar extremssonors”.Iaixòvaferdurantquatrehores
fins a la mitjanit, en un escenarihabilitat en clau selvàtica, ambBjörkque anavauniformadaper al’ocasió amb una gorra de palla imés coses, i amb una heterodoxamescla que va fer que en desertésmésd’unperòquereflecteixelseupols: música clàssica bàltica, corstribals, JohnCage,KateBush, flamenc, músiques del món d’allòmés peculiars... Això sí, al finalpreveia fer ballar unamica el personal.c
EnlasessiómusicaldequatrehoresvaviatjardeJohnCagealestribusafricanes,passantpel flamencielBàltic
Inconfusible. L’artista imúsica islandesa va arribar ales instal∙lacions del Sónar deDia abillada per a l’ocasió,encara que després es va
canviar per a la sessió de dj