Billy ElliotStephen Daldry
Material didàctic de la pel·lículaRecomanada per a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO
Form
ació
enll
engu
atge
sau
diov
isual
s
Drac Màgic
Sant Pere Mitjà, 66
08003 Barcelona
tel.: 93 216 00 04
fax: 93 215 35 19
correu electrònic:
www.dracmagic.cat
Amb el suport de:
3 Fitxa tècnica
3 Sinopsi
3 Objectius
4 Assaig
8 Proposta d’activitats
9 Filmografia relacionada
9 Glossari
í n d e x
2
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
Títol original: Billy ElliotDirecció: Stephen DaldryGuió: Lee HallFotografia: Brian TufanoMuntatge: John WilsonMúsica: Stephen WarbeckProducció: Gran Bretanya, 2000Durada:112 minutsVersió: original subtitulada en castellà
*Aquesta pel·lícula no està en distribució en 35mm. Atès el seu interès didàctic es projectaràen format DVD.
Durham, nord d’Anglaterra, durant la vaga
minera de 1984. Billy Elliot és un nen
d’onze anys que viu amb el seu pare, un
miner vidu, el seu germà i la seva àvia.
Un dia a la setmana, juntament amb els
seus companys d’escola, assisteix a clas-
ses de boxa en un vell gimnàs on també
s’imparteixen classes de dansa per a les
noies de la comunitat. Billy se sent cada
cop més atret pel ball, i la professora de
ballet, la senyora Wilkinson, aprecia de
seguida el seu talent. Contra la voluntat
del seu pare i del seu germà, que creuen
que el ball és una cosa de nenes, deci-
deix preparar Billy per a l’examen d’ingrés
de l’acadèmia de dansa més prestigiosa
d’Anglaterra, l’Escola Reial de Ballet de
Londres.
f i t x a t è c n i c a
s i n o p s i
3
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
Guardonada amb diversos premis a nombrosos festivals
internacionals, Billy Elliot va convertir-se en la pel·lícula
revelació de l’any 2000. I en data d’avui, deu anys més
tard, continua sent una proposta cinematogràfica que recull
idees de plena actualitat.
Hereva de la tradició del cinema social típicament britànic,
la pel·lícula ens presenta una comèdia agredolça emmarca-
da en el si de la vaga de miners de carbó que va tenir lloc
al nord d’Anglaterra a mitjan anys vuitanta, durant el govern
de Margaret Tatcher. És en la duresa d’aquest context que
el debutant Stephen Daldry ens presenta la lluita d’un nen
anomenat Billy per aconseguir fer allò que més desitja:
ballar.
o b j e c t i u s
Un cant a la dansa i al seu poder creatiu com a via d’a-
lliberament d’una realitat difícil i, sobretot, com a mitjà
d’expressió dels sentiments i les emocions. I, alhora,
una oportunitat per reflexionar al voltant dels prejudicis
i els estereotips socials que, encara avui, relacionen la
dansa amb aptituds i actituds específicament femeni-
nes. Una bona proposta que ens acostarà al cinema
realista i social britànic, així com al cinema musical
clàssic i que, també, ens permetrà reconèixer idees
representatives del sexisme i la discriminació a partir
d’un relat impregnat de la passió per la dansa i les
ànsies d’acomplir els propis desigs.
Un musical realista
El govern conservador de la primera minis-
tra Margaret Thatcher, coneguda com “la
Dama de Ferro”, va promoure la reactivació
de l’economia britànica seguint una política
de privatitzacions i desmantellant estructu-
res bàsiques de l’estat del benestar. Les
protestes i manifestacions de milers de tre-
balladors van acabar amb greus enfronta-
ments amb els miners en les vagues de
1984. Aquest context va impulsar l’aparició
d’un cinema, de caire realista, conegut com
a cinema social britànic, del qual és hereu
Billy Elliot. Aquest cinema mostrava els
conflictes quotidians que havien d’afrontar
els ciutadans i ciutadanes de Gran
Bretanya i consolidava una tradició iniciada
des de l’època del Free Cinema, un estil
desenvolupat als anys seixanta. En l’actuali-
tat aquest model continua funcionant a
Gran Bretanya i ha impulsat dues tendèn-
cies: la de propostes més compromeses
(de directors com Ken Loach o Mike Leigh)
i la de films crítics però més amables (FullMonty, Quiero ser como Beckham, etc.).
Com dèiem, Billy Elliot és un clar exponent
d’aquest cinema social britànic, però alhora
el film incorpora elements propis del cine-
ma musical o la comèdia. Així, Billy Elliot es
constitueix com una comèdia agredolça en
què un personatge, en aquest cas un nen,
lluita per defensar les seves idees i convic-
cions en un entorn gens favorable. Billy
intenta amagar la seva passió pel ball al
seu pare Jackie i el seu germà Tony, que
consideren la dansa “una cosa de nenes”.
Una vegada a la setmana, tots els nens del
poble assisteixen a classes de boxa en un
gimnàs vell i atrotinat, mentre que les nenes
de la comunitat assisteixen a classes de
ballet. A Billy no li agrada la boxa i, d’ama-
gat de la seva família i dels seus amics, s’a-
punta a les classes de dansa. Quan és des-
cobert, lluita amb totes les seves forces per
demostrar el seu talent fins que familiars,
amics i coneguts acaben rendint-se davant
l’evidència: Billy ha nascut per a la dansa.
Finalment, per tal de poder fer realitat el
somni gairebé impossible de veure’l conver-
tit en un ballarí, el seu pare i el seu germà
faran tot allò que sigui necessari, fins al
punt de sacrificar-se per ell amb el seu tre-
ball a les mines.
La pel·lícula retrocedeix en el temps per
ambientar la seva història a mitjan anys vui-
tanta, precisament durant el cruent i llarg
enfrontament dels miners del nord
d’Anglaterra amb el govern conservador de
Margaret Thatcher, que va impulsar el ja
esmentat cinema social britànic. Així, la his-
tòria s’estructura a partir de dues línies
argumentals clarament diferenciades, la
passió de Billy pel ball i la vaga dels miners
de Durham. Aquests dos camins, però, es
desenvolupen de manera oposada: Billy
triomfa com a ballarí, però els miners,
davant la inflexibilitat del govern, es veuen
obligats a abandonar la vaga sense haver
a s s a i g
4
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
obtingut les millores per les quals lluitaven.
Com dèiem, doncs, el final del film acaba
tenint un regust agredolç ja que el desen-
llaç no és tan feliç ni optimista com pot
semblar en un primer moment. El triomf de
Billy és paral·lel a la derrota de la seva
família i comunitat. Gràcies a la seva tena-
citat, a la insistència de la professora de
ballet, la senyora Wilkinson, i al sacrifici de
la seva família, Billy aconsegueix escapar
d’un futur que s’endevina molt difícil. Es
tracta d’una mirada optimista en la mesura
que reivindica que el destí se’l fa cadascú i
que, amb esforç i coratge, es poden assolir
els objectius somiats; però també mostra
l’altra cara de la moneda en el fracàs i la
derrota d’un col·lectiu que ha vist com els
seus drets legítims no han estat escoltats.
Per tant, el triomf d’en Billy contrasta amb
la derrota i la claudicació de la lluita
col·lectiva dels miners.
De fet, aquest contrast entre dos mons,
present al llarg de la pel·lícula, es fa palès
en la mateixa manera de rodar el film.
Brian Trufano, director de fotografia del
film, va utilitzar enquadraments més tan-
cats per filmar el món de la vaga, transme-
tent així un alè més claustrofòbic, agobiant,
de restricció, i enquadraments més oberts
quan es tractava de filmar en Billy ballant,
suggerint a espectadors i espectadores una
acció alliberadora, de trencament vers un
espai que l’asfixiava.
De la mateixa manera, també es juga amb
l’oposició entre llum i foscor. N’és un exem-
ple el contrast entre l’arribada de Billy a
Londres, començament del seu futur com a
ballarí, en un ambient il·luminat, de parets
blanques que accentuen la claredat predo-
minant, versus el cantó més dur, obscur i
dolorós de la història, amb el descens de
l’ascensor que condueix el pare i el germà a
les profunditats de la terra, senyal de la
derrota de la lluita que havien emprès.
Un cant a la diferència
Per la història que planteja, la pel·lícula
esdevé un exercici valent i no gaire comú
en els mitjans audiovisuals en general. El fet
que el fil argumental se centri en l’elecció
d’un noi que es vol dedicar a la dansa
suposa un intent de superació d’alguns dels
estereotips que imperen en les societats
occidentals. La decisió que pren el noi xoca
frontalment amb tot allò que li vénen incul-
cant des de la seva infància. «Els nois
juguen a futbol, boxegen o lluiten..., però no
van a classes de ballet», intenta explicar el
seu pare a Billy. Aquesta és una activitat
relegada exclusivament a les noies. Així, al
principi es mostra inflexible amb l’elecció
del seu fill, tal com ho fa el govern amb les
seves reivindicacions sindicals, però més
endavant acaba per adonar-se que no pot
obstacularitzar els objectius de Billy sota un
injustificat prejudici social, sinó que ha de
mirar d’encoratjar-lo en la seva carrera.
És per això que el film aposta pel valor de
les actituds dissidents, pel valor de Billy,
que s’enfronta contra allò establert i inamo-
vible. I és que aquest és el problema dels
estereotips: donen per vàlides i autèntiques
una sèrie d’imatges o idees que prevalen
per sobre de les pròpies decisions i limiten
5
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
el camp d’operacions de cada individu.
Enfrontar-se a aquests pressupòsits implica
una lluita. La pel·lícula també involucra, en
aquest sentit, a Michael, l’amic de Billy.
Encara que potser la història de Michael es
tracta superficialment, ambdós tenen un
objectiu comú: poder ser ells mateixos
(davant de la incomprensió social que els
envolta, i per enfrontar-se als tabús que es
generen per culpa d’aquesta incompren-
sió). Michael tindrà un paper important en
la vida de Billy, perquè tots dos es recolzen
mútuament i comparteixen una relació
basada en el respecte de les decisions que
pugui prendre cadascú. El que més sor-
prèn és que viuen amb molta naturalitat la
seva elecció, com un fet que s’esdevé i
prou. Encara que Michael demana a Billy
que no faci pública la seva homosexualitat,
no té vergonya de maquillar-se i posar-se
els vestits de la seva germana. Encara que
Billy no dirà al seu pare que es prepara per
a la prova fins que no tingui més remei,
Michael no dubtarà mai de la seva vocació.
Així, el valor del film és contraposar aques-
ta naturalitat viscuda pels protagonistes
amb les actituds d’estranyesa i poca com-
prensió per part de la societat que els
envolta. El film es configura com un al·legat
a favor de vèncer tota una sèrie de rols i
estereotips socials que atribueixen uns
papers concrets a cada sexe, excloent-ne
altres opcions. És la mateixa societat la que
perfila el que s’espera de cadascú segons
el seu sexe i la seva condició social.
La pel·lícula és, doncs, una bona opció que
contribueix a alimentar positivament aquest
debat, així com una clara invitació als més
joves a defensar i exterioritzar les seves ini-
ciatives personals tot fent que això els motivi
a respectar les idees i les opcions que pre-
nen els altres. Amb tot, una bona manera
d’aconseguir no només uns objectius indivi-
duals, sinó també per contribuir a la trans-
formació dels esquemes convencionals que
prevalen en la nostra societat.
La dansa com a mitjà d’expressió
La dansa és clarament un element central
en el film. D’una banda, pel seu paper en
l’evolució de l’argument, i de l’altra, per la
seva presència i exposició al llarg de tota la
pel·lícula.
La naturalitat amb què Billy actua i balla no
trenca en cap moment el ritme ni la conti-
nuïtat de la història que se’ns narra, sinó
que contribueix a dotar-la del seu sentit
últim i definitiu. A diferència dels musicals
clàssics de Hollywood (als quals es fa refe-
rència de forma explícita fent sonar melo-
dies com Sombrero de copa, Top Hat, de
Mark Sandrich, 1935), en què les escenes
de música i ball trencaven moltes vegades
el ritme de la narració, sense aportar cap
element nou ni original al desenvolupament
de la història, a Billy Elliot resulta gairebé
impossible separar les escenes realistes i
les musicals, fins al punt que les unes no es
poden entendre sense les altres. A més, la
música també ocupa un lloc important en el
film. Amb peces de T-Rex, The Clash o The
Jam, la música acompanya les escenes de
ball tot construint-les com a clips musicals.
Per la seva banda, l’extraordinària interpre-
tació del debutant Jamie Bell (escollit d’en-
tre més de dos mil nens, i també exemple
de lluita contra els prejudicis, ja que com el
nen que representa, ballava d’amagades
dels seus companys de futbol) fa del perso-
natge de Billy Elliot un element essencial del
film. I és que la màgia i l’energia que des-
prèn quan balla es trasllada als espectadors
i espectadores i dissimula les mancances
6
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
que a vegades s’entreveuen en un guió i un
treball de direcció un poc rutinaris.
Així, la càmera es converteix en l’acompan-
yant inseparable d’Elliot, seguint-lo pels
estrets carrers que conformen el barri dels
miners de Durham en els seus balls eufò-
rics, els de protesta, de triomf, ràbia, impo-
tència, tristesa... Recordem, per exemple,
la seqüència en què Billy, enfadat per la
reacció de la seva família davant la possibi-
litat que ell pugui ser un bon ballarí, treu la
seva ira ballant primer entre les parets del
lavabo i el pati de darrere de casa seva,
després sobre els terrats de les cases
(davant la perplexitat del seu amic Michael
i algun veí curiós) i corrent pels carrers de
Durham fins a topar contra un mur. Un
moment ple de simbolisme que ens ensen-
ya la manera amb què Billy treu tot allò que
sent dins, ja que per a ell la dansa és la
seva manera particular d’expressar-se i de
relacionar-se amb el món i les persones que
l’envolten. Ballar és tot el que vol fer, el fa
créixer, li aporta satisfacció, és així com és
ell mateix, és així com finalment aconse-
gueix trobar la seva identitat. Tanmateix, el
film ens mostra aquest camí com un reco-
rregut difícil, recordant-nos constantment
que per aconseguir aquest objectiu primer
toparà amb murs que haurà d’aprendre a
superar. Billy Elliot és, sense dubte, una his-
tòria de superació personal.
Tal com el mateix Billy afirma a una de les
persones membre del tribunal que l’exami-
na per decidir el seu ingrés a l’Escola Reial
de Ballet de Londres, la dansa el transfor-
ma, el fa sentir, li surt de dins. Així, davant
la pregunta «Què sents quan balles?», Billy
respon: «Em sento molt bé. Al principi estic
encarcarat, però quan començo a moure’m
ho oblido tot. És com si desaparegués, i tot
el meu cos canviés, com si tingués foc a
dins. I em veig volant com un ocell, sento
com electricitat». I realment així ho aconse-
gueix transmetre Daldry amb les potents
imatges de la pel·lícula. De fet, i a mode
d’anècdota, cal mencionar que després del
film el Royal Ballet School va veure com, en
qüestió de pocs anys, hi havia més sol·lici-
tuds d’ingrés de nois que de noies.
7
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
8
• Creieu que el Billy és un heroi? Ha vençut una sèrie
de barreres per assolir el seu destí, això és el que nor-
malment fa la figura de l’heroi. Però en què es dife-
rencia Billy de la idea que tenim d'heroi?
• La pel·lícula mostra dues reivindicacions, dos àmbits
de lluita, la d’en Billy i la del seu pare. Aquestes
experiències, amb els seus respectius pactes i renún-
cies, comportaran un procés d’aprenentatge per a
ambdós. Quina conclusió podem treure del final de la
pel·lícula? És un final feliç?
• La pel·lícula, com altres títols contemporanis, és una
hibridació de gèneres cinematogràfics. Podríeu identi-
ficar elements característics de gèneres com la comè-
dia, el drama, el cinema social o el musical en algu-
nes escenes del film?
• El muntatge pot proposar-nos una visió crítica del
context social. Al film en trobem un exemple amb l’ús
d’un muntatge altern, que combina imatges del que
s’esdevé al mateix temps en dos espais diferents. Es
tracta d’una seqüència muntada com si es tractés
d’una coreografia, del Billy ballant amb la resta de
companyes de classe i, en paral·lel, l’escena dels
miners enfrontats a la policia. Quina conclusió podeu
extreure d’aquestes imatges i de la seva composició?
• Després de veure la pel·lícula, quins sentiments i
emocions creieu que us ha despertat el film? Com
definiríeu la manera en què la dansa fa sentir a Billy
Elliot? Us han entrat ganes de ballar? Per què?
• Al llarg dels segles XX i XXI trobem un bon nombre
de magnífics ballarins que han fet història dins del
món de la dansa. Busqueu informació sobre els
següents balllarins i/o coreògrafs: Vaslav Nijinsky,
Maurice Béjart, Bob Fosse, Mijail Baryshnikov, Rudolf
Nureyev, Merce Cunningham, Cesc Gelabert. Feu una
recerca a canals de vídeo com You Tube o
Dailymotion i observeu el seu treball amb el cos i el
moviment. Quines diferències trobeu entre els uns i
els altres? On i quan desenvolupen -o han desenvolu-
pat- la seva activitat?
• Establiu un debat a classe per comentar el fet que
encara avui hi hagi algunes activitats destinades als
nois, com jugar al futbol, i altres per a noies, com sal-
tar a corda o fer ballet. Per què existeixen aquestes
separacions d'activitats? Creieu que aquests estereo-
tips s'estan superant? Feu algun tipus d'activitat que
considereu que la vostra mare o pare no van poder
fer quan eren infants perquè estaven clarament assig-
nades a un sexe determinat?
• Elaboreu una relació d’adjectius sobre la percepció
social que es té dels nens i que es té de les nenes.
Per exemple: nen = fort, valent; nena = dèbil, poru-
ga... A partir d’aquesta llista valoreu les implicacions
d’aquestes associacions i debateu a l’aula si l’alumnat
hi està d’acord o no.
• Debateu al voltant dels prejudicis sexistes compresos
en expressions com: «Deixa de queixar-te com una
dona», que li diu el pare al Billy; o d’altres com «són
coses de dones», «és un marieta», «plora com una
nena»... Quina valoració, en clau negativa, s’atribueix
al fet de ser o de “comportar-se” com una dona? I a
les noies, què se’ls diu?
• Reflexioneu sobre la manera com afecten els rols tra-
dicionals en l’adjudicació social d’una orientació
sexual determinada. Normalment quina orientació
sexual es pressuposa dels nois que es dediquen a la
dansa? Per què?
• Aquest fragment pertany a unes declaracions del
director, Stephen Daldry, quan li van preguntar els
motius per dirigir Billy Elliot: «Crec que la gent s'iden-
tifica fàcilment amb una història de lluita de qualsevol
persona, en aquest cas un nen que busca una forma
d'expressar-se davant d'unes circumstàncies difícils».
Què en penseu, d’aquesta afirmació? A què es refe-
reix com a circumstàncies difícils?
• Reflexioneu al voltant d’alguns dels conceptes i valors
que exposa la pel·lícula: defensa de les pròpies idees
i conviccions, tolerància, amistat, etc., a partir de la
identificació dels espectadors i espectadores amb la
lluita de Billy Elliot per aconseguir fer realitat el somni
de la seva vida.
p r o p o s t a d ’ a c t i v i t a t s
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
9
Quiero ser como Beckham(Gurinder Chadha, Gran Bretanya, 2002)
Whale Rider(Niki Caro, Nova Zelanda, Alemanya, 2002)
Offside(Jafar Panahi, Iran, 2006)
Desayuno en Plutón(Neil Jordan, Irlanda, 2005)
Enquadrament: resultat de l’operació de seleccionar un
porció de l’espai visual. En funció de la distància
entre el punt de vista i el referent queden determi-
nats els diferents tipus de pla.
Free cinema: corrent de cinema britànic socialment
compromès, també anomenat realisme social brità-
nic (british social realism), sorgit a finals de la
dècada dels cinquanta com a reacció davant l’artifi-
cialitat narrativa de Hollywood i la tradició cinema-
togràfica i dramatúrgica britànica del moment. Una
renovació que buscava un major compromís amb
els temes que interessaven a les classes més
populars; una visió crítica de la realitat social del
moment.
Gènere: terme que classifica els films segons les seves
característiques comunes, estètiques i temàtiques.
Hi ha gèneres que el cinema ha heretat de la tradi-
ció literària o teatral; es parla d’una comèdia, d’un
drama, d’un film d’aventures..., però n’hi ha que
no es consoliden en el seu caràcter genèric dife-
renciat fins que el cinema se’ls fa seus: el thriller
de gàngsters, el western, el tema bèl·lic...
Actualment, pocs films poden considerar-se segui-
dors d’un gènere pur, es tracta més aviat d’una
mescla d’elements de diferents gèneres.
f i l m o g r a f i a r e l a c i o n a d a
g l o s s a r i
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
Muntatge: en el sentit més tècnic és el procés destinat
a organitzar el conjunt de plans que formen un
film en funció d’un ordre preestablert; és una
operació definida generalment al guió i durant la
fase de rodatge, amb la segmentació de l’acció en
diferents plans que s’uneixen per ordenar la
pel·lícula narrativament i dotar-la de ritme.
Muntatge alternat: forma de muntatge en què es pro-
dueix l’alternança de dues o més accions simultà-
nies i relacionades narrativament.
P r o g r a m a d e m à
Billy Elliot
S i n o p s i
Durham, nord d’Anglaterra, durant la vaga minera
de 1984. Billy Elliot és un nen d’onze anys que viu
amb el seu pare, un miner vidu, el seu germà i la
seva àvia. Un dia a la setmana, juntament amb els
seus companys d’escola, assisteix a classes de
boxa en un vell gimnàs on també s’imparteixen
classes de dansa per a les noies de la comunitat.
Billy se sent cada cop més atret pel ball, i la profes-
sora de ballet, la senyora Wilkinson, aprecia de
seguida el seu talent. Contra la voluntat del seu
pare i del seu germà, que creuen que el ball és una
cosa de nenes, decideix preparar Billy per a l’exa-
men d’ingrés de l’acadèmia de dansa més presti-
giosa d’Anglaterra, l’Escola Reial de Ballet de
Londres.
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per:
F i t x a t è c n i c a
Títol original
Billy Elliot
Direcció
Stephen Daldry
Guió:
Lee Hall
Fotografia
Brian Tufano
Muntatge
John Wilson
Música
Stephen Warbeck
Producció
Gran Bretanya, 2000
Durada
112 minuts
Versió
original subtitulada en castellà
*Aquesta pel·lícula no està en distribucióen 35 mm. Atès el seu interès didàctic esprojectarà en format DVD.
Billy Elliot, vull ballar!
Encara de plena actualitat, Billy Elliot, pel·lícula revelació de l’any
2000 guardonada amb diversos premis en nombrosos festivals inter-
nacionals, s’inscriu en una tendència ben determinada del cinema
britànic actual. Com també Full Monty (Peter Cattaneo, 1998) o
Tocando el viento (Mark Herman, 1998), el film, debut en la direcció
de Stephen Daldry, parteix de la tradició del cinema social típicament
britànic –les pel·lícules de Ken Loach, principalment– per constituir-se
en una comèdia més o menys agredolça en què un personatge, en
aquest cas el nen Billy Elliot, lluita a contracorrent per aconseguir fer
realitat el seu somni: ser ballarí en un context que li és hostil. És grà-
cies a la confiança en ell mateix i a la seva particular manera d’en-
frontar-se a la realitat i expressar els seus sentiments i emocions,
ballant, com Billy aconsegueix superar les dures condicions de vida
del seu barri, que es troba immers en un difícil context de vaga del
qual el seu pare i el seu germà formen part, i així ser ell mateix tot
fent el seu camí. La història adopta, així, dues línies argumentals cla-
rament diferenciades que avancen de manera paral·lela: d’una banda,
Opinions del director
Sobre el guió de Billy Elliot«El cinema britànic abusa de la ironia i jo ja estava fart
de tant desconstructivisme, de tanta modernitat i pos-
tmodernitat. El guió de Lee Hall és commovedor i està
ple de talent».
Sobre el càsting i el treball amb actors infantils«El nostre objectiu era trobar un nen que no només
sabés ballar i tingués prou presència davant la càmera,
sinó que també fos del nord d’Anglaterra i tingués l’ac-
cent adequat. [...] Una de les coses meravelloses de tre-
ballar amb nens és que resulta molt evident quan men-
teixen, i també quan diuen la veritat. És per això que si
aconsegueixes que un nen actuï veraçment, el resultat
és d’una força increïble».
Identificació dels espectadors i espectadores amb la història deBilly Elliot«Crec que la gent s’identifica fàcilment amb una història
de lluita de qualsevol persona, en aquest cas un nen
que busca una forma d’expressar-se davant d’unes cir-
cumstàncies difícils. Els espectadors poden relacionar-se
amb les seves pròpies baralles de la infantesa».
Opinions de la crítica
«La pel·lícula es configura en un apassionat discurs a
favor de la diferència i reafirma, amb una contundència
més pròpia de Hollywood que de Londres, un dels prin-
cipals motius del cinema de tots els temps: “sigues tu
mateix i triomfaràs”».
la passió per la dansa que Billy descobreix en el seu
procés de maduració i aprenentatge; i, per l’altra, el
cruent enfrontament dels miners del nord d’Anglaterra
amb el govern conservador de Margaret Thatcher per la
millora de les seves condicions de vida i de treball. Amb
aquests elements, el director, Stephen Daldry, i el guio-
nista, Lee Hall, construeixen un discurs sobre la llibertat
i la tolerància, sobre les ganes i la força de viure, i tot
entrelligat per un clar cant al poder expressiu de la
dansa. Així, la música i la dansa, lluny de trencar el
ritme del film i la versemblança de la història, són el seu
fil conductor, i reafirmen un dels principals motius del
cinema de tots els temps: que la constància, la coherèn-
cia i la defensa de les pròpies idees i conviccions, al
final, tenen la seva justa recompensa.
El director: Stephen Daldry
Stephen Daldry, nascut l’any 1960, es va guanyar un
gran prestigi a principis dels anys noranta com a director
del Royal Court Theatre de Londres. Al llarg de la seva
carrera ha participt en la producció de més de cent
obres de teatre (Via Dolorosa, Rat in the skull, This is achair, The kitchen, Machinal i An inspector calls en són
algunes de les més destacades), que s’han representat
tant a Gran Bretanya com als Estats Units. El curtmetrat-
ge Eight (1998) va suposar el seu debut en la direcció.
Billy Elliot és la seva primera pel·lícula com a director,
amb la qual ha obtingut, entre d’altres, el Premi del
Públic i el Premi Pilar Miró al Millor Director Novell del
Festival de Cinema de Valladolid i també el Premi a la
Millor Pel·lícula de l’Acadèmia Britànica de Cinema. La
pel·lícula va ser nominada als Oscars de Hollywood en
tres categories, Millor Director, Millor Guió Original i
Millor Actriu de Repartiment (Julie Walters), tot i que
finalment no va obtenir cap estatueta.
Billy Elliot Barcelona 2010 Material elaborat per: