Download - ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ
ART ETRUSC
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ
ART ETRUSC Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció.
1.1. Localització.
1.2. Cronologia.
1.3. Periodització.
MONARQUIA.
REPÚBLICA.
IMPERI.
SÍNTESI CRONOLÒGICA.
1.4. Característiques generals.
1.5. Influències i precedents: art GREC i ETRUSC.
2. ARQUITECTURA ROMANA.
3. ESCULTURA ROMANA.
4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.
5. BIBLIOGRAFIA.
ÍNDEX ROMA: INTRODUCCIÓ
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.
La paraula clàssic fa referència a un autor o una obra que ha representat un
moment culminant dins un art i es té com a model digne d’imitació, i s’identifica
amb allò que no passa de moda. Quan parlem d’art clàssic ens referim a l’art de
les civilitzacions grega i romana, ja que va ser durant aquestes etapes quan es
van crear uns models artístics, especialment en arquitectura i en escultura, que
s’han mantingut i s’han anat recuperant, diverses vegades, al llarg de la història de
l’art. Així, per exemple, en el Renaixement (segles XV i XVI) i en el
Neoclassicisme (segle XVIII - XIX) es van recuperar els ideals clàssics i els
artistes, d’aquestes èpoques, es van inspirar en l’art grec i romà. De fet, encara
avui en dia s’utilitzen elements clàssics, com podem comprovar en molts edificis
institucionals, com ajuntaments, parlaments, etc.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- Localització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
La Roma clàssica parteix de l’actual Roma, però va ocupar, primer, la península
Itàlica, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica i, després, l’àmbit geogràfic abastà
un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
L’àmbit geogràfic abastà un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.
Mapa de la màxima extensió de l’imperi romà amb Trajà, 117 dC.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- Cronologia.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.2.- Cronologia.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) La Monarquia etrusca (753-509 aC).
Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC
(caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics, I. R. Occident).
Periodització 2) La República romana (509-31/27 aC).
3) L’Imperi romà (31/27 aC-476 dC).
La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.
La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
MONARQUIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí, Capitolí,
Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC per Ròmul i Rem,
encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins
(característica número 1).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
“Ab urbe condita”: “Des de la fundació de la ciutat” és el títol que Livi va
donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels
inicis fins al seu temps.
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Roma va ser fundada pels llatins, un poble de pastors que vivien al Latium, en el
centre-oest de la península Itàlica, una zona envoltada de pobles en conflicte:
sabins, etruscos, umbres, samnites,...
1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).
Molt aviat els llatins van ser dominats pels
etruscos, un poble establert a Etrúria, una regió
del centre de la península Itàlica (des del 616
aC, reis etruscos manen a Roma).
La cultura etrusca va determinar, de forma
decisiva, algunes de les característiques de l’art
romà, especialment: culte als morts, alt grau
de realisme en els retrats, arc de mig punt,
ordre arquitectònic toscà...
La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC,
quan el poble de Roma, els llatins es revolten
i es varen aixecar contra els abusos de l’últim
rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i
instauren una República.
La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).
Pel culte als morts, que els feia decorar les
tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i
estàtues i sarcòfags (escultures) amb escenes
alegres de la vida, a fi d’allunyar la tristesa de la
mort.
Aquest culte als morts va portar als
etruscos a esculpir les efígies dels
difunts en posició de repòs i
somrients, a vegades reclinats
sobre els sarcòfags.
En aquestes pintures etrusques
s’hi comencen a manifestar
algunes característiques que
influiran de forma determinant en
la pintura romana com, per
exemple, l’alt grau de realisme en
els retrats.
La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).
També provenen de la cultura
etrusca uns altres elements, com
ara l’ordre arquitectònic toscà,
caracteritzat pel fust llis, amb
base, sense mètopes ni tríglifs.
Els etruscos van aportar
també a l’arquitectura
romana l’ús de l’arc de mig
punt, element creat a la
cultura mesopotàmica
però que els etruscos van
desenvolupar amb la
perfecció suficient per
poder-lo transmetre
tècnicament perfecte als
romans.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).
La dominació etrusca va
finalitzar l’any 509 aC quan
el poble de Roma, els
llatins es revolten i es
varen aixecar contra els
abusos de l’últim rei
etrusc, Tarquini el Superb,
el fan fora i instauren una
República.
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
REPÚBLICA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
La nova República està dirigida pel Senat i controlada pels patricis, marginant
els plebeus, que lluitaran per aconseguir la igualtat, amb un sistema polític, força
complex, que duraria uns 500 anys. El poder polític i domini econòmic el tenien els
magistrats (sobretot, cònsols i pretors, elegits anualment) i les comitia o
eleccions per zones de la ciutat, que feien els ciutadans.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
En aquest període, Roma esdevé molt poderosa, amb el seu exèrcit al
capdavant, i comença l’època de la gran expansió territorial, que du al domini del
Mediterrani.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Roma passa de ser una ciutat-estat (ss. V-III aC) a conquerir, gradual però
imparablement, tota la península Itàlica. Forma part de la Lliga Llatina (s. IV).
Roma durant la República: inici de l’expansió.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Roma sotmet, primer, els llatins i
dissol la Lliga llatina, a continuació
vencerà els samnites i altres pobles
itàlics (sabins, etruscos...).
Forma part (s. V)
de la Lliga llatina
amb altres ciutats-
estat del Laci.
La Lliga llatina s'enfronta i venç als pobles veïns:
gals, tres guerres acarnissades contra els samnites.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Així, els romans primer conqueriren tota la península Itàlica.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
S’apoderaren de la Mediterrània occidental, d’Hispània i el nord d’Àfrica.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
El nord d’Àfrica
(després de tres
llargues guerres contra
els cartaginesos i la
seva derrota en les
Guerres Púniques).
I GUERRA PÚNICA
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
II GUERRA PÚNICA
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
El nord d’Àfrica
(després de tres
llargues guerres contra
els cartaginesos i la
seva derrota en les
Guerres Púniques).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
I també s’annexionaren la Gàl·lia i Grècia.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Per estendre la seva cultura i el seu poder varen construir vies de
comunicació que unien tots els punts de l’Imperi.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Al segle I aC, Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran
imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d’allò que veu profitós
(influència de la Grècia hel·lenística).
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art
romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització.
Els romans adoptaren els déus
grecs canviant-los els noms, a
la vegada que van copiar
moltes obres gregues.
Un gran nombre
d’artistes grecs van
arribar a Roma com
a esclaus i d’altres hi
van anar
voluntàriament per
satisfer la clientela
romana.
Va tenir lloc una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Amb Britània, Dàcia, Ponto..., durant la següent etapa imperial, es va
completar el gran domini territorial.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Però, el segle I aC es produeix una guerra civil pel poder, entre Cèsar i Pompeu,
que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seva proclamació com a dictador
vitalici.
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
I Juli Cèsar serà assassinat en la cúria del teatre de
Pompeu, on es reunia el Senat.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Octavi August aconseguirà el poder i serà
proclamat el primer emperador, posant fi a la
República (31/27 aC).
2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
IMPERI
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).
Després d’una sèrie de guerres civils en les
quals els plebeus van lluitar per aconseguir
la igualtat de drets amb els patricis, i
després d’una aferrissada lluita pel poder
polític, tot el poder es concentra en
l’emperador Octavi August (any 31/27 aC),
considerat com un Déu i adorat com a tal.
Etapes
ALT IMPERI (31/27 aC-193 dC).
BAIX IMPERI (193 - 476 dC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
El Senat de Roma va perdre el poder de prendre decisions polítiques i es va
convertir en un simple òrgan assessor de l’emperador, que concentra tots els
càrrecs i va passar a dirigir la política.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Octavi August, primer
emperador, va iniciar un
llarg període de pau,
que durà fins al segle
II dC. Aquest llarg
període és conegut com
a pax romana.
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Època que posa fi a les lluites internes pel poder i les fronteres arriben a la
màxima extensió territorial (Trajà, 117 dC) i va haver una intensa activitat
econòmica i cultural, amb un poder, cada vegada major, de l’exèrcit sobre la
política.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Llarg període
conegut com a
pax romana.
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
Sota el mandat de l’emperador Trajà, no sols s’amplien al màxim les fronteres
sinó que s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC).
La frontera oest era l’oceà Atlàntic; i a l’est era la zona
de Palestina; i al sud es trobava al desert del Sàhara.
Màxima extensió imperi i completa romanització (Trajà).
La frontera nord
continuava a la zona
continental pel rius
Rin i Danubi, que
separaven als romans
de les bel·licoses
tribus germàniques.
Al nord-oest, la
frontera era Britània,
on es va construir el
mur d’Adrià, que
separava la zona
romanitzada de la
zona dels bàrbars
(l’actual Escòcia).
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Màxima extensió imperial i
completa romanització (Trajà).
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC). BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC) Període de decadència: l’immens imperi comença a
trontollar en el segle III, quan s’aturen les conquestes
militars, es produeixen les guerres internes.
Van augmentar les
incursions bàrbares o
germàniques dins les
fronteres romanes.
El centre de
gravetat de l’Imperi
es desplaça cap a
Orient.
Així, des del segle
III comença una
greu crisi de les
ciutats i un procés
de ruralització.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC). BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma, i el 313
Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milan, la llibertat religiosa pel
cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, l’imperi es divideix entre els
seus dos fills. Flavi Honori, el fill menor, queda amb l’Imperi romà d’occident
amb capital primer a Milà i després a Ravenna, i Arcadi es queda amb l’Imperi
romà d’orient (Imperi bizantí), amb capital a Constantinoble (Bizanci).
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC).
BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
BAIX IMPERI
(193 - 476 dC)
395 mort de l’emperador Teodosi.
Arcadi (Imperi bizantí)
Flavi Honori (fill menor)
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC). BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC) En el segle V l’avanç dels huns dirigits per Atil·la des
de l’interior d’Àsia, empeny a les tribus germàniques a
cercar refugi a l’interior de l’imperi romà.
Els germànics van
travessar les
fronteres romanes,
primer mitjançant
pactes amb els
romans. Però amb el
temps es van establir
per la força i van
acabar apoderant-
se de Roma.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC).
BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
L’any 476 dC les tropes bàrbares
envaeixen Roma, Odoacre, rei del
Hèruls, deposa a Ròmul August,
l’últim emperador de l’Imperi romà
d’occident i de la Roma clàssica.
REPÚBLICA
(509-31/27 aC).
IMPERI
(31/278 aC – 476 dC).
-753 Fundació
llegendària (Ròmul).
- Roma conquesta el
Latium (domini
etrusc).
- 7 reis: Ròmul
(fundador) , Numa,
Tul·li, Tarquini Prisco,
Sevi, Tul·li i Tarquini
Superb).
- Primeres
institucions (Senat).
- Lluites amb ciutats
veïnes.
- Últim rei: Tarquí, fou
deposat pel Senat,
sorgint la República
(509 aC).
- Senat i cònsols.
- Patricis i plebeus.
- Diferents magistrats.
- Canvis legals a Roma (Tribuns
de la Plebs).
- Comença expansió per
Mediterrània: Península Itàlica,
Mediterrani occidental i
Mediterrani oriental.
- Guerres civils final República.
- Triumvirats.
- Fins s. III aC l’art s’ha de
considerar dins de l’art etrusc. –
Entre ss. III i I aC es pot
començar a parlar d’un art romà
d’època republicana (SÍNTESI de
CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS
i HEL·LENÍSTICS).
- Fundat per Octavi August (31/27aC-
14dC).
- ALT IMPERI (ss. I-III).
- Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia,
Antonina...).
- Classicisme romà, amb una revifada
de les influències hel·lenístiques.
-S’arriba a la màxima expansió
territorial.
- BAIX IMPERI (III-476) art romà
tendeix a la monumentalitat, però
també a un cert esquematisme
d’influència oriental i a la introducció
de representacions simbòliques
d’origen cristià.
- Divisió de l’Imperi Teodosi (395).
- Cau Imperi romà occident a causa
impuls dels huns.
- 476 Ròmul August darrer emperador.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.
3 ETAPES
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
MONARQUIA
(753-509 aC).
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC:
1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1.- Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí,
Capitolí, Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC, per
Ròmul i Rem, tot i que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels
sabins. Trobem l’empremta romana en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els
territoris que foren romanitzats.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2.- Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una
artesania cada vegada més importants, especialment amb l’expansió per tota la
Mediterrània.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3.- Societat esclavista
(divisió en amos i esclaus),
però els lliures es dividien
també en ciutadans
romans amb drets (dividits
en el patriciat descendent
dels primers pobladors i els
plebeus o poble pla) i no
ciutadans.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
4.- El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora
grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals.
4.- Urbanisme. Civilització
urbana: les ciutats són molt
importants, centre de
l’economia i la cultura
romanes. L’urbanisme grec,
probablement a través dels
etruscos, influeix en el romà.
Es planifiquen les ciutats de
nova fundació seguint el
model del campament romà:
a partir de dos carrers
principals perpendiculars
anomenats cardo (nord-sud) i
decumanus (est-oest), es
dissenyen la resta de carrers,
formant una quadrícula.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
5.- Centralització: encara que l’imperi es dividirà en províncies per a gestionar-
les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d’on es dirigia tot
l’imperi.
6.- Esperit militarista: la seva situació en el centre de la península itàlica i
amenaçats per molts pobles que els envolten, els faran ser un poble guerrer i
amb un esperit militarista, que els durà a dominar tot el seu imperi (afany de
dominació política i econòmica).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
7.- Romanització: implanten la seva
llengua i la seva cultura en tots els
territoris que ocupen, encara que
procuren enriquir-la amb els
elements culturals interessants i
pràctics de cada lloc.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
8.- L’art romà es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i
funcional: cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a
què estan destinades.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
8.- Aquests pragmatisme explica el major desenvolupament de l’arquitectura
(teatres, aqüeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...), molt per damunt de les altres
manifestacions artístiques, encara que també l’escultura denota funcionalitat
(retrats o relleus commemoratius o de propaganda).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
8.- Es passa, per tant, del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per
damunt de tot (abstracció i idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò
pràctic, sensitiu i concret.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
9.- Individualització: ja no sols es fan
les coses pensant en els homes
(antropocentrisme), sinó en individus i
fets concrets (relleus de fets concrets
amb personatges, retrats,...).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
10.- Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell
qui paga (comitent), ja sigui l’Estat o un individu particular (els grans edificis i
obres públiques, les escultures,...).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
11.- Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
12.- Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres públiques
denotava major poder d’aquell que havia pagat l’obra, a més de donar cabuda a
grans masses.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
13.- Aplicació d’avanços tècnics, que fan possible la grandiositat i monumentalitat.
14.- Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria.
Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.”
LUCIANO, siglo II d. C.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
15.- Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom
del mecenes.
16.- Influències i precedents: l’art clàssic romà es caracteritza pel seu
ECLECTICISME, és a dir, agafen i mesclen elements i influències artístiques de
diversa procedència, de cada lloc que conquereixen, i les fusionen amb la resta,
creant un art nou.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC:
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
ECLECTICISME a causa de l’expansió territorial que va permetre el contacte
cultural entre els romans i molts de pobles diferents. L’art romà està especialment
influït per l’ART ETRUSC i l’ART GREC, dels quals van prendre alguns elements
artístics, adaptant-los a les seves necessitats. Considerem com a influència més
important l’art grec, especialment l’hel·lenístic, i com a precedent l’art etrusc.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC:
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Anar a índex…
Així rep les següents influències:
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
a.- Del propi substrat de les cultures llatines primitives, la llengua,
sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme.
b.- De la cultura i l’art etruscos del centre i nord de la península
itàlica, el realisme i el culte als avantpassats.
c.- De la cultura i art grecs del sud d’Itàlia (que coneixen a través de
la Magna Grècia durant les Guerres Púniques) i del contacte directe
amb els propis regnes hel·lenístics, quan els envaeixen i
conquereixen, quedant fascinats per la seva cultura (sobretot de
l’hel·lenisme), d’ells prenen la filosofia, la religió, la literatura i l’art.
No es tracta de copiar directament tot l’art grec, sinó d’agafar allò
que els interessa i adaptar-lo a les seves necessitats i gust.
Influències
1. CONTEXT HISTÒRIC:
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
GRÈCIA
Anar a índex…
La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es
va produir un intens procés d’hel·lenització. Empremta grega evident a causa de:
3) Conquesta Grècia (s. II aC) incrementà empremta (importació,
usurpació, còpia obres d’art). Es produeix un curiós fenomen: una
veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.
GRÈCIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) La formació i primera expansió de la
República romana coincideix amb el
classicisme grec i l’admiració per la cultura
hel·lènica s’estén per tota la Mediterrània.
2) La presència grega a Itàlia i Sicília
(Magna Grècia) suposa un contacte
directe i facilita la importació d’obres
gregues, així com el fet que un gran
nombre d’artistes grecs van arribar a
Roma com a esclaus i d’altres hi van
anar, voluntàriament, com artesans
lliures per satisfer la clientela romana.
ART GREC. Referent a
les creences, la religió
politeista romana està
clarament basada en la
grega (els mateixos
déus grecs canviant
els noms), però
incorpora el culte als
avantpassats dels
etruscos, el culte a
l’emperador com un
déu i elements de les
religions mistèriques
orientals (tolerància
religiosa).
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
GRÈCIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I dC i acabarà substituint
el politeisme anterior: l’any 313, Constantí (Edicte de Milan) declara la llibertat
religiosa i obrirà les portes per què el cristianisme esdevingui religió oficial.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
De l’ART GREC prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més
el toscà i el compost).
GRÈCIA
DÒRIC JÒNIC CORINTI
Dels GRECS prenen els models per a alguns edificis (temples
rectangulars, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models
oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
GRÈCIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Dels GRECS prenen el model de tholos. GRÈCIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Dels GRECS prenen els
models dels teatres.
GRÈCIA
1. CONTEXT
HISTÒRIC.
1.5.- Influències
i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Dels GRECS no tan sols
prenen els models oficials
d’escultura, sinó que fan
nombroses còpies directes i
segueixen la tècnica i la
temàtica.
GRÈCIA
1. CONTEXT HISTÒRIC:
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
Anar a índex…
Poble d’origen incert (Àsia Menor, possiblement), que habitaven el centre-nord de
la península Itàlica (Etrúria) i, des del 616 aC, el seu domini s’estén cap al sud, la
regió del Laci, i els reis etruscos dominen als llatins de Roma. Tenien un art que
combinava elements de la Grècia arcaica i d’Orient.
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Un dels aspectes que va influir especialment va ser el culte als morts, que els
feia decorar les tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i estàtues o
sarcòfag (escultures) amb escenes alegres de la vida, a fi d’allunyar la
tristesa de la mort.
Art senzill i quotidià, que va determinar, de forma decisiva, algunes de les
característiques de l’art romà.
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Art fonamentalment religiós (temples) i funerari (tombes: importància del
culte als morts).
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Tombes Eren edificis molt importants. Les tombes es podien trobar a l’exterior
i cobertes per un cos cònic de pedra (precedents dels de l’època imperial
romana), o excavades en la roca, amb capitells que imitaven l’ordre jònic si
eren molt amples. A vegades, també es decoraven amb pintures.
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
NECRÒPOLI DE CERVETERI Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts
molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística.
Aportacions
a l’art romà en
ARQUITECTURA
1) Ús de l’arc de mig punt i la volta.
2) Ús habitual de la fusta i la rajola.
3) Model de temple (a partir del temple grec).
4) Ordre arquitectònic toscà.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) Ús de l’arc de mig punt i la volta
(procedents d’Orient, creat a la
cultura mesopotàmica), que els
etruscos van desenvolupar amb la
perfecció suficient per poder-lo
transmetre tècnicament perfecte als
romans.
ETRUSCOS
PORTA DE VOLTERRA L’arc,
generalment, no s’utilitzava amb
finalitat estètica sinó en obres
d’enginyeria, tot i que els etruscos
els usaren en les portes de les
murades, decorades amb caps
d’éssers humans de pedra, com es
pot apreciar en la Porta de Volterra.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2) Ús habitual de la fusta i la
rajola com a materials
constructius.
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
3) Model de temple (a partir del temple grec).
Temple Edifici més
important. Deriva del
temple grec, però té
planta quadrangular,
s’aixeca sobre un podi o
basament i té una sola
entrada o escalinata
frontal; té dues parts: la
meitat anterior està
ocupada per columnes, és
el pòrtic, i l’altra meitat, la
cel·la dividida en tres
naus (en honor als tres
déus principals, Júpiter,
Juno i Minerva), a més
els alers del sostre
sobresurten molt de la
superfície del temple.
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Planta del temple de Júpiter Capitolí i reconstrucció
d’un temple amb característiques etrusques.
Escultura d’un
temple etrusc.
ETRUSCOS
4) Introduïren la columna de l’Ordre arquitectònic toscà.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.-
Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Ordre arquitectònic toscà
Deriva del dòric, però la columna
té base i el fust és llis, no estriat,
i capitell geomètrics, arquitrau
llis, fris senzill sense tríglifs ni
mètopes, i cornisa.
35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
• 35.12.- COLUMNA TOSCANA.
Columna romana semblant a la
dòrica, però sol tenir el fust llis i
base. Utilitzada pels romans.
• 100.- ORDRE TOSCÀ
Columna amb fust llis i base,
amb capitell geomètric, arquitrau
llis, fris senzill (sense tríglifs ni
mètopes), i amb cornisa.
35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
L’Ordre Toscà en Andrea Palladio,
Quattro Libri di Architettura de 1570
MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB
COLUMNES TOSCANES d’influència grega
(directament o a través del temple etrusc):
sobre podi, amb una sola entrada (major
importància a la façana a través d’una
escalinata); té dues parts: pòrtic amb
columnes i cel·la dividida en tres parts (en
honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i
Minerva). Són pseudoperípters (columnes
adossades). 35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
Aportacions
a l’art romà en ESCULTURA
1) Realisme en els rostres (derivat de les
màscares funeràries de cera).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
2) Importància dels retrats en la
decoració escultòrica dels sarcòfags.
3) Materials emprats: la terra cuita i el
bronze.
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Retrat Lucius Iunius Brutus (s. III a. C. ) ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
Escultura religiosa es troba en els temples i
destaca l’estatuària que decorava el temple
d’Apol·lo, els etruscos tenen una forta influència
de la cultura grega arcaica, però l’escultura
etrusca és mes realista, posseeix una major
expressivitat (expressió irònica). Conserva restes
de policromia.
Apol·lo de Veyes. Museu Vil·la Giulia. Roma
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Funerària Són característiques les
escultures de caire funerari.
Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.
2) Importància dels retrats en la
decoració escultòrica dels sarcòfags.
Funerària Es poden distingir dues èpoques: en la primera les figures són
estilitzades i fines; i en la segona són més tosques, més robustes, grosses i
menys estilitzades, però els rostres són vertaderament retrats. Exemple de la
primera etapa és un sarcòfag etrusc amb totes les característiques esmentades
Sarcòfag de Cerveteri.
Sarcòfag dels esposos (520 a.C.). Cerveteri. Exemple de la 1a etapa.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Escultura funerària Apareixen els
sarcòfags de fang cuit, representant el
difunt sol o acompanyat de la seva dona. El
culte als morts va portar als etruscos a
esculpir les efígies dels difunts en posició
de repòs i somrients, a vegades reclinats
sobre els sarcòfags o llit mortuori.
Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri. ETRUSCOS
Funerària Guarden cert
paral·lelisme amb les estàtues
gregues d’època arcaica, presenten
el somriure estereotipat o arcaic,
ulls ametllats i convergents, tot i
que tenen una expressió alegre a
causa de la seva visió optimista
de la mort.
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS Sarcòfag de Cerveteri.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Funerària És molt peculiar
la postura de les mans.
Sarcòfag dels
esposos (520 a. C.).
Cerveteri. Exemple
de la 1a etapa.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Funerària Les mans
semblen subjectar una
moneda, una copa o un
pergamí amb oracions
funeràries.
Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.
1) Realisme en els rostres
(derivat de les màscares
funeràries de cera).
ETRUSCOS
Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )
3) Materials emprats: la terra
cuita i el bronze.
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
L’orador realitzat en bronze, representa
un home que pronuncia un discurs. Va
influir moltíssim en les estàtues de l’època
imperial romana (August de Prima Porta).
ETRUSCOS
3) Materials emprats: la terra
cuita i el bronze.
8
AUGUST DE PRIMA PORTA (original
bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14
dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Representació dels animals Es realitzen en bronze i destaquen per l’expressió
de feresa de l’animal, molt aconseguida. Es representativa la Quimera de
Arezzo un animal fantàstic.
ETRUSCOS
Un animal fantàstic format per cos de lleó, garres d’àguila, cola de serp i sobre el
llom un cap de cabra. És de finals del segle V aC. Es discuteix si és romana o
etrusca. Destaca per la seva ferocitat. És una mescla de terra, aigua i aire.
Quimera de Arezzo
ETRUSCOS
TEMA ART
CLÀSSIC ROMÀ
ART ETRUSC o… ROMÀ?
Quimera de Arezzo
(final s. V a. C.)
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
La lloba capitolina realitzada en bronze, la Lloba destaca per l’expressió
ferotge. És del segle V- IV aC. Apareixen, també Ròmul i Rem, fundadors de
Roma. Els nins són còpies dels originals, perquè es perderen.
Lloba Capitolina (ss. V-IV a. C.). Bronze
ETRUSCOS
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
NECRÒPOLI DE CERVETERI Fora de les ciutats
amb estructura urbanística.
Als enterraments són presents les pintures murals.
ETRUSCOS
1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) La pintura etrusca és mural i funerària (decoraven les parets de les tombes per
recrear l’ambient familiar que gaudiria el difunt en l’altra vida).
Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia
ETRUSCOS
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
1) Realitzada al fresc i de clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...),
però és més realista, cosa que influirà en el realisme dels retrats romans.
ETRUSCOS
Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia
1. CONTEXT. 1.5.-
Influències i precedents.
ETRUSCOS
Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )
2.- Aquestes pintures etrusques influiran,
de forma determinant, en la pintura
romana, per exemple, en l’alt grau de
realisme en els retrats.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
3.- És una pintura amb bastants convencionalismes
(no n’hi ha perspectiva, ni profunditat, diferent color per
a dones i homes).
ETRUSCOS
1. CONTEXT HISTÒRIC.
1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
3.- Convencionalismes. En certs casos s’usà la llei de la frontalitat egípcia (visió
simultània de les figures humanes amb part del cos de front i part de perfil), tot i que
presenten dinamisme; allarguen peus i dits de mans per simular més moviment.
Es perfilen les figures en negre, tonalitats més fosques en cossos masculins i
vermell fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons.
Ballarins. Fresc. Tomba Lionesses.
Necròpolis de Tarquinia (489-479 a. C.)
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Flautista. Tomba dels Lleopards.
Necròpolis de Tarquinia
ETRUSCOS
4.- La temàtica representada és d’escenes
de banquets, festes amb gran colorit, balls
i música que demostren la seva concepció
alegre de la vida i del món d’ultratomba.
Aportacions
a l’art romà en
PINTURA
1) És mural i funerària, al fresc i té clara influència
grega i oriental, però és més realista.
2) Influiran força en la pintura romana, per exemple, en
l’alt grau de realisme en els retrats.
3) Pintura bastant convencional (no perspectiva, ni
profunditat, diferent color per dones i homes, figures
humanes amb part del cos de front i part de perfil). Si
dinamisme.
4) Temàtica: escenes de banquets, festes, balls
(concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba).
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
ETRUSCOS
La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC, quan el poble de Roma, els
llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc,
Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.
ART ETRUSC o… ROMÀ?
Quimera de Arezzo
(final s. V a. C.)
http://www.slideshare.net/salvavila
http://www.slideshare.net/maricarmearanda
Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears.
Palma, 2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.slideshare.net/landa
Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
http://www.wikipediaenciclopedia libre
sapiens.ya.com
almez.pntic.mec.es
Wikimedia Commons
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
Anar a índex…
www.enciclopedia.cat
www.slideshare.net/amarcos
www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
ciencias.sociales2006.googlepages.com
quedearte.blogspot.com
arteenlasculturas.8m.com
www.artehistoria.jcyl.es
www.artecreha.com
www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
www.bloganavazquez.com
http://es.wikipedia.org
http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
www.museoromano.com
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
ART ROMÀ
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
ARQUITECTURA-I
ART ROMÀ: ARQUITECTURA-I
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
Anar a índex…