Download - Art bizantí i preromànic
![Page 1: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/1.jpg)
ART MEDIEVAL
ART BIZANTÍ
ART PREROMÀNIC
- Art visigòtic
- Art carolingi
- Art mossàrab
- Art asturià
Maria Assumpció Granero CuevesIES RAMON LLULL
![Page 2: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/2.jpg)
Art bizantí• Capital de l’Imperi
romà d’Orient: Constantinoble(324)
• Centre de poder influït per la cultura grega
• Es crea la litúrgia• Grandiositat d’allò diví
i separació amb allò humà
• 313,324,391,395,476,1453
![Page 3: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/3.jpg)
Art bizantí Interior Santa Sofia
Teodosi (395):
-Flavi Honori (395-423) Occident (fins 476 dC, bàrbars)
-Flavi Arcadi (primogènit, 395-408) Orient (10 segles):
•Situació privilegiada: orient i occident.•Política Cesaropapista, teocràtica.•Luxe i ostentació cort.•Al servei església.•Influirà en Espanya, Itàlia i Rússia.
![Page 4: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/4.jpg)
ETAPES1) Segle d’or. EsplendorJustinià (527-565, segles VI i VII) i Teodora
- Intent de reconstrucció de l’Imperi Romà- Important obra jurídica - art
* Arquitectura:
Santa Sofia, Constantinoble Sant Vital, Ravenna, ItàliaSant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
* Arts plàstiques: nou concepte (no realitat, sinó idees, espiritualitat i simbolisme místic i diví)Mosaic de Justinià a Sant Vital, Ravenna Pantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília
2) Període de lluita iconoclasta (726-843): prohibició de reproduir imatges religioses i destrucció s existents3) Període posticonoclasta (843-1453):Cisma d’Orient (1054), separació de l’església romana i ortodoxa. Aquesta
època, que caracteritza en essència, forma i esperit l’art bizantí, té dues fases:
• 3. a) La dinastia macedònica o segona edat d’or (867-1056), amb gran presència de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.
• 3. b) La dinastia del Paleòlegs (1259-1453), marca el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.
• En els segles posteriors les novetats artístiques son d’escàs interès, encara, que en el sud d’ Itàlia es formà un estil en què es mescla amb l’art àrab i el gòtic, produint obres de gran riquesa. Al mateix temps, en aquesta època, l’estil bizantí s’introduirà a Rússia, on continuarà durant uns quants segles després de la desaparició de Bizanci.
![Page 5: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/5.jpg)
Imperi bizantí• Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord
d’Àfrica• Justinià cerca recuperar l’Imperi • Ràvena, capital política d’Itàlia
• Originàriament, l’Imperi Bizantí comprenia els territoris orientals dels antics dominis de Roma: Grècia, Macedònia, Àsia Menor, Armènia, Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de Líbia i les illes del mar Egeu i del Mediterrani oriental, i sobre aquest espai geogràfic es desenvoluparà l’art bizantí, a més de en la ciutat italiana de Ravenna i, a partir del segle X, en Rússia (bàsicament el principat de Kiev) i en altres països eslaus.
![Page 6: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/6.jpg)
Expansió de l’imperiBizantí amb Justinià
![Page 7: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/7.jpg)
Arquitectura
Disseny de temples:• Creu grega – sants
Apòstols• Cúpula i planta
Central – San Vital• Cúpules
superposades – Santa Sofia
![Page 8: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/8.jpg)
Característiquesarquitecturabizantina
materials
Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina
mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)Maons especialment empleats en cobertes
exteriors: nus o amb qualque ornament
columnes, muntants (jambas), llindes, frisosMarbre
zones interiors: decoració policroma (luxe)
elements
fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense aristes
Columnes
capitell
CorintisSimples: fulles d’acant
Composts (acant i volutes)
TeodosiFulles més planes
Acabat amb Trepanat (foradat)
Murs
Dinàmics Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregularMurs austers,amb poca ornamentacióReflecteixen estructura interna
cobertes
Substitució de espais longitudinals voltes de canócobertes de fusta percobertes de espais quadrangulars paredat, maçaneria (mampostería)
Voltes d’aresta
Voltes de mitja taronja Abans: octògon i trompes
Ara: cúpula sobrePetxines*
*Petxinas
Origen a Gerasa (Jordània) s. II
Triangles curvilinis
que uneixen arcs torals amb
anell cupular
Arcs
Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades
Capitell presenta majorsuperfície de contacte
Intercalant bocins d’ arquitrau
Colocant un cimaci(troncocònic invertit)
![Page 9: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/9.jpg)
Columnes bizantines
Lleuger èntasicentral Fust
llis
![Page 10: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/10.jpg)
Capitells bizantins, cúbics amb decoració vegetal, acaben en forma plana
Corinti i compost Teodosicimaci
![Page 11: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/11.jpg)
Capitell Teodosi
![Page 12: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/12.jpg)
Arquitectura adovellada. Principal aportacióCúpula sobre petxines
![Page 13: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/13.jpg)
Plànol de San Sergi i BacusPlanta centralitzada
![Page 14: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/14.jpg)
Planta de Sant Sergi i Bacus
Constantinoble. 1ª meitat segle VI
![Page 15: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/15.jpg)
Sergi i BacusMaterials
carreus
marbre
maons
![Page 16: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/16.jpg)
Murs del monestir d’Òsios Luca
Relaciómassa-
obertures
Austeritatdecorativa
Exterior reflecteixestructura interna
![Page 17: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/17.jpg)
Santa Sofia de BulgàriaPobresa murs exteriors
![Page 18: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/18.jpg)
Basílica de Santa Sofia
![Page 19: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/19.jpg)
Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia
Exterior i planta
Fusió de planta longitudinal amb planta
centralitzada
atrinàrtexDivisió en tres nau, central
més ampla i elevada. Es sacrifquen naus laterales per a ensalçar nau central: Els quatre gruixats pilars,
que sostenen la immensa cúpula, s’endindenen les naus laterals, sobresurten
igual que els contraforts i interrompen el desenvolupament longitudinal
de les naus. A canvi la nau central és totalment diàfana
Coberta dinàmica:A) Gran cúpula central (31 m. diàmetre)
B) Empemtes recollides per dues cúpules de quart d’esfera en l’eix longitudinal
C) Descarrega en nínxils situats en la diagonal de les semicúpules
D) Descarrega en murs exteriors
A BB
c c
c c
D
El joc dinàmic de la cúpula central, translladant les
empentes i contrarrestos avoltes secundàrias i
terciàrias, crea un diàlog tectònico de tendència centrífuga (Bruno Zevi)
En època musulmana s’afegeixen
els minarets i s’adjunten altres
dependències
![Page 20: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/20.jpg)
Santa SofiaExterior
![Page 21: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/21.jpg)
Santa SofiaMaqueta
![Page 22: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/22.jpg)
Perspectiva axonomètrica
de Santa Sofia
(532 – 537) Istanbul
![Page 23: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/23.jpg)
Planta de conjunt de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
![Page 24: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/24.jpg)
Santa SofiaPlànol
![Page 25: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/25.jpg)
Santa SofiaAlçat
![Page 26: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/26.jpg)
El sistema estructural de Santa Sofia és audaç, però senzill. Es va aixecar sobre un enorme rectangle, de 71 por 77 m, aproximàdament, 225 per 240 peus bizantins. Dins ell, quatre enormes pilars, disposats de nord a sud, es van aixecar en els angles d’un quadrat de 100 peus bizantins de costat. A 70 peus d’ample (31 cm) s’aixecaren quatre arcs. Al dos costats nord i sud estan embeguts en els murs laterals de la nau, i no són molt perceptibles des de l‘interior, però fortament remarcats a l’exterior per damunt del sostre. Quatre petxines lliguen els arcs. Sobre els vèrtex dels arcs, i de les quatre petxines que els unieixen, s’erigeix la cúpula principal, una immensa conxa gallonada por 40 nervis i 40 plements corbats. Està reforçada a l’exterior mitjançant 40 nervadures corbes col·locades en estrets intervals, que emmarquen les finestres. El pilars nord i sud sobresurten per damunt de les naus laterals i serveixen de contrafort a les empemptes laterals dels arcs oriental i occidental i, indirectament, de la cúpula major. (...)
Aquest mucli de precària estabilitat, format per pilars, arcs, cúpules, semicúpules, voltes de forn i petxines, constitueix el cor intern de la composició de doble casquet. La cúpula és un baldaquí, que s’aixeca lliure en l’espai, independent de les unitats espacials secundàries que l’envolten. Així les naus laterals, o el nàrtex o les tribunes internvenen poc, en conjunt, en el joc de forces del nucli intern. (...)
Santa Sofia de Constantinoble
(532-537)
Antemi deTral·les
Isidor de Milet
![Page 27: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/27.jpg)
Exterior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
![Page 28: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/28.jpg)
Murs cortines
Cúpula sobrepetxines
Antemi de Tral·les i Isidor de MiletSanta Sofia.
Interior
Llum com element integrador:Obertures dels murs, tribunes, nínxols, anell d’obertures de la cúpula central, i
obertures en el mur d’arcs torals: donen sensació d’ingravidesa, com si l’enorme massa
no pesès
Naus laterals dividides en dos pisos. Segon cos
tribuna per a la cort
Ritmes dinàmics i curvilinis d’ arcs, voltes, cúpula, columnates
Arcs torals desvien la càrrega cap els quatre
gruixatscontraforts
Columnes bizantines amb cimaci Espai diàfan
Contrasta pobresa decorativa exterior amb
luxe interior (encara que molt transformat pels musulmans)
![Page 29: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/29.jpg)
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
![Page 30: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/30.jpg)
Santa SofiaIncidència de la llum
![Page 31: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/31.jpg)
Santa SofiaCúpula
![Page 32: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/32.jpg)
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
![Page 33: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/33.jpg)
Santa SofiaMurs pantalla
![Page 34: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/34.jpg)
Santa SofiaAbsidiols laterals
![Page 35: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/35.jpg)
Interior de Santa Sofia (532 – 537), Istanbul
![Page 36: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/36.jpg)
Santa SofiaNau lateral
Grossos pilars
![Page 37: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/37.jpg)
Capitell de Sant Vital de Ravenna (segle VI)
Capitell de Sant Sofia de Constantinoble (segle VI)
![Page 38: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/38.jpg)
Sant Vital de RavennaVista aèria
![Page 39: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/39.jpg)
Planta i perspectiva axonomètrica
de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
![Page 40: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/40.jpg)
Sant Vital de RavennaExterior
![Page 41: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/41.jpg)
Exterior de Sant Vital (522 – 532), Ravenna
![Page 42: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/42.jpg)
Sant Vital de RavennaInterior
![Page 43: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/43.jpg)
Interior de Sant Vital (522 – 532) Ravenna
![Page 44: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/44.jpg)
Sant Vital de RavennaRiquesa decorativa interior
![Page 45: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/45.jpg)
Sant Vital de RavennaPlànol
![Page 46: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/46.jpg)
San Vital de RavennaDetall d’incurvació (conjunt d’arcs decoratius)
![Page 47: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/47.jpg)
Exterior Basíliques Sant Apol·linar el Nou (esquerra) i Sant Apol·linar in Classe, en el port, Ravenna (baix)
Tres naus, columnes corínties amb cimaci, no matroneu, torre campanari circular exempta, exterior de maó. Musivària interior (Nou: nau central; In Classe: absis)
![Page 48: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/48.jpg)
Basílica Sant Apol·linar el Nou, Ravenna. Contruïda en temps de Teodoric (505), dedicada al culte religió arriana, consagrada al culte catòlic el segle VI
Crist separa les ovelles de les cabres Palau de Teodoric
![Page 49: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/49.jpg)
Sant Apol·linar el NouDesfilada de sants
Mosaic de Sant Apol·linar el Nou: sols conservat a la nau central. Es pot dividir en tres zonas. En la zona inferior dues processons, a un costat de sants i a l’altre de santes. Gran riquesa cromàtica. Varietat de figuras. Tots amb la mateixa actitud. Com si volguessin desixar constància dels rituals eclesiàstics i els cerimonials de palau. En el registre d’enmig, entre finestres, figures aïllades de sants i de profetes.
En el superior històries religioses de tamny més petit. La comitiva de santes segueix a Teodora, que avança cap a la Virgen, entronitzada, precedida per els tres Mags (encara no n’hi havia el negre) la de sants segueix a Justinià i avança cap al Salvador.
Santes Teodora Verge Reis Mags. Sants Justinià Salvador.
![Page 50: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/50.jpg)
Basílica italiana de Sant Apol·linar in Classe, situada en Classe, port històric de Ravenna, a 5 quilòmetres del centre.
Construïda principi segle VI, consagrada en 547 per l’arquebisbe Maximià i dedicada a Sant Apol·linar, primer bisbe de Ravenna.
Absis de Sant Apol·linar
![Page 51: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/51.jpg)
Sant Apol·linar del portPlanta longitudinal
![Page 52: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/52.jpg)
Interior de Sant Apol·linar in Classe (549), Itàlia
![Page 53: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/53.jpg)
Mosaics de Sant Apol·linar en el Port: únics conservats a l’absis. A la volta, sobre un fons de natura, es representa a Sant Apol·linar, guiant el ramat d’ovelles (símbol de la cristiandat) cap a la Creu (símbol de Jesús), situada més a dalt.
A la paret superior, apareix el Tetramorf (lleó de Sant Marc, home de Sant Mateu, toro de Sant Lluc i àguila de Sant Joan), tema que es repetirà contínuament en el romànic. A sota, igual que en Sant Apol·linar el Nou, hi ha figures aïllades de sants totalment frontals i rígides, entre les finestres.
![Page 54: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/54.jpg)
![Page 55: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/55.jpg)
Basílica de Sant Marc
![Page 56: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/56.jpg)
Sant Marcde Venècia
![Page 57: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/57.jpg)
Sant Marc de Venècia (consagrada en 1073)
![Page 58: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/58.jpg)
Sant Marc de VenèciaInterior
![Page 59: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/59.jpg)
Santa Sofiade Kiev
![Page 60: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/60.jpg)
Santa Sofiade Novgorod
![Page 61: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/61.jpg)
Catedral de Sant Basili o Catedral de la Intercessió de la Verge al Monticle (1555-1561), extrem sud-est de Plaça Roja just davant de la Torre Spasskaya del Kremlin, Moscou
![Page 62: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/62.jpg)
![Page 63: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/63.jpg)
És mundialment famosa per les seves característiques cúpules en forma de bulb.Ordenada construir pel tsar Ivan el Terrible. El 1588 el tsar Fiodor Ivanovich va ordenar que s’agregués una nova capella al costat est de la construcció, sobre la tomba de Sant Basili el Beneït, sant pel qual es va començar a anomenar popularment la catedral..
![Page 64: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/64.jpg)
![Page 65: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/65.jpg)
Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici
Art bizantí: Mosaic i pintura
![Page 66: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/66.jpg)
CaracterístiquesMOSAICS• Utilizats com a decoració de les esglésies fins segle XI, substituïts
per pintures. • Influència paleocristiana en temes i funció. • Colors brillants.• Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies vestimentes, a la
vista sols rostres, mans i peus. Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen espiritualitat.
• Disposició frontal figures, s’ompli tota la superfície. No interessa la composició, ni la profunditat, els personatges es juxtaposen. De vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la natura, intent de crear sensació d’espai
• No interesa la realitat, es dóna un valor simbòlic.• Fons daurats, mitjançant aplicacions en làmines molt fines d’or.• La tècnica del tesselatum. • Sants i àngels formen processons ordenades, mateixa distància
entre ells.• Mosaics més importants: època Justiniana, a Ravenna, moment de
màxima esplendor d’aquesta tècnica decorativa (s. VI).
![Page 67: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/67.jpg)
Sant Apol·linar el NouDesfilada de màrtirs
Colorsirreales
(brillants)
Cànonestiltizat(9 caps,3 torsos)
Perspectivainvertida
(cap a fora)
Contornsmarcats
Fonsdaurats
(infinit, cel)
Isocèfalia
Concepte de paisatges(element repetit)
Luxe isumptuositat
Escassetat d’ombres i clarobscurs
Ritme, harmonia
![Page 68: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/68.jpg)
Sant Vital de RavennaAbsis. Disposició en alt
Zona baixsòcal marbres(món terrenal)
Zona enmig(zona de trànsit)
Zona superior(zona celestial)
![Page 69: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/69.jpg)
El Salvador a l’estil occidental, jove i imberbe, volta de l’absis. Sobre el globus, Jesús entre àngels i als dos extrems Sant Vital a qui Jesús lliura la corona de màrtir i, a
l’altre, el bisbe Maximià a qui havia enviat a construir Sant Vital, que sosté la maqueta. Fons daurat i elements paisatgístics
Sant Vital de Ravenna Icona Crist Cosmocràtor
![Page 70: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/70.jpg)
Sant Vital de RavennaInterior
Divisió en panells
![Page 71: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/71.jpg)
Sant Vital de RavennaJustinià i el seu seguici
Característiques generals(en diapositives anteriors)
Escut amb el crismó(símbol del Senyor,
emprat per Constantí per véncer en Pont Milvi, 312, i adoptat com símbol
cristià imperial)
Monarquia bizantina suport en exèrcit (generalBelisari) i l’església (bisbe
Maximià). Retrats de Justinià i del bisbe,es reconeix a Belisari per barba,
la resta de rostres tots iguals
Figures tapades,grans ulls,
sense espai entre ells,es trepitgen amb els
peus oberts en forma V, amb sensació d’ingravidesa
Situat en una paretlateral del presbiteri, en front del mosaic
que representa a la seva dona(a continuació)
Justinià ofereix un recipient d’ oro per la recuperació
de Ravenna
Aureola o “nimbo” destinat a sants
porquè es considerava el tretzè apòstol
Vestimentes àmpliesque disimulen anatomies
(allò important és l’ esència, l’espirit)
Es realça Justinià amb la capa obscura
![Page 72: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/72.jpg)
Sant Vital de RavennaJustinià
Opus tessellatum
Tessel·les inclinadesen direcció a la
font de llum
Colors brillantsArmònics o
contraposats
Antinaturalisme(hieratisme, simetria,etc.)
Cànon cap3 mòduls nas
(Santíssima Trinitat)
1
2
3
![Page 73: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/73.jpg)
Mosaic Sant Vital: Justinià i el seu seguici (532), Ravenna
![Page 74: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/74.jpg)
Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort
CaracterístiquesGenerals: Importen els personatges, frontals,
indiques respecte i obligació
Elements alegòrics(font de la
vida = baptisme)
Emperadriu Teodorasobresurt de la resta del grup i està emmarcada por l’absis
de darrere, elements arquitectònicsDesproporcionats, interès
profunditat. Porta del fons esel punt de fuga.
Emmarcada per columnes corínties i frisos
de marcat caràcter decoratiu
Colors més vius que mosaic de Justinià Reflecteix joies, moda, luxe.
![Page 75: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/75.jpg)
Sant Vital de RavennaTeodora i la seva cort
![Page 76: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/76.jpg)
Mosaic Sant Vital: Teodora i la seva cort (532), Ravenna
![Page 77: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/77.jpg)
Sant Vital de RavennaCorder, be o anell místic
Cúpula
![Page 78: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/78.jpg)
Sant Apol·linar el NouAdoració dels Reis Mags
![Page 79: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/79.jpg)
Icona Pantocràtor
![Page 80: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/80.jpg)
Santa Sofia de KievPantocràtor
![Page 81: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/81.jpg)
Monestir Òsios LucasIcona Verge Theotokos
(mare de front i asseguda, entronitzada amb el nen als genolls, romànic)
![Page 82: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/82.jpg)
Icona Hodigetria
(conductora, de peu sosté el nen amb un braç, gòtic)
![Page 83: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/83.jpg)
Verge Hodigetria (gòtic)Emperador Juan II Comneno i Irene
![Page 84: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/84.jpg)
Icona Galaktrophousa(Verge alletant a Jesús)
![Page 85: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/85.jpg)
Verge Nikopeia(victoriosa)
![Page 86: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/86.jpg)
Icona Verge Orant(Braços en pregària)
![Page 87: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/87.jpg)
Verge orant
![Page 88: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/88.jpg)
Mausoleu o Martyria Gal·la PlacídiaCreu còsmica
![Page 89: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/89.jpg)
Sant Joan de la Font. NàpolsCreu de la victòria
![Page 90: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/90.jpg)
Icona Hetimasia, representa el tron de Crist buit, en la seva espera davant el Judici Final
![Page 91: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/91.jpg)
Lleó IV davant DéuDeisis (Jesús entre la Verge i Sant Joan)
![Page 92: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/92.jpg)
![Page 93: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/93.jpg)
Icona d’Anàstasis(Devallada de Jesús als inferns
![Page 94: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/94.jpg)
Verge amb sacerdots
![Page 95: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/95.jpg)
Icona Pentecostès
![Page 96: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/96.jpg)
Dormició de la Verge
![Page 97: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/97.jpg)
Exaltació de la Creu
![Page 98: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/98.jpg)
Pàgina d’un antic Salteri (Salm 1).
Títol original ים Yיל Yה (hebreu) ת\
Sèrie Llibres sapiencials
Precedit per Lilbre de Job
Seguit per Proverbis
Aquest no és Bizantí, però seguiren aquesta tècnica de Miniatures
![Page 99: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/99.jpg)
ART MEDIEVAL
ART PREROMÀNIC: Terme genèric utilitzat per designar les manifestacions artístiques de bona part d’Europa
entre els segles V i XI. Reflecteix el llegat cultural romà i el cristià, a més de les aportacions estètiques dels pobles bàrbars i les influències bizantines. Es poden distingir diversos estils:
- Art visigòtic
- Art carolingi
- Art asturià
- Art mossàrab
![Page 100: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/100.jpg)
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art visigòtic
- Conjunt de manifestacions artístiques del regne visigòtic (principis s. VI fins invasió musulmana s. VIII). Visigots s’instal·len a península Ibèrica i funden en el segle VI un regne, capital a Toledo.
- Visigòtic, poble germànic molt romanitzat. - L’art visigòtic destaca en l’orfebreria, joies fastuoses, d’or amb incrustacions de
perles i pedres precioses o cristalls de colors (corones votives).- Arquitectura: Ús planta basilical o cruciforme, voltes de canó i d’aresta i arc de
ferradura, de creació visigòtica, més tard adoptat pels àrabs. - Columnes amb capitells corintis i bizantins de forma troncocònica sobre els
quals es col·locava el cimaci. - Principal material de construcció era la pedra tallada en carreus regulars. - L’arquitectura visigòtica també es caracteritza per l’escassetat d’obertures. - Destaca l’església de San Juan de Baños, a Palència, amb planta de creu
llatina, tres naus i tres absis rectangulars. I San Pedro de la Nave.
![Page 101: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/101.jpg)
![Page 102: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/102.jpg)
![Page 103: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/103.jpg)
- Construccions de petita mida.- De pedra ben escairada.- Funció religiosa, temples (destaquen absis rectangulares i que sobresurten).- Ús arc de ferradura i després heretaran les voltes de canó amb tendència a la ferradura i, de vegades, ús de la volta d’aresta.- Element de suport: la columna amb capitell corínti o bizantí.
Característiques
![Page 104: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/104.jpg)
San Juan de Baños del Cerrato: exterior. Recesvint. (661), Palència.
Façana amb petit pòrtic d’entrada, arc de ferradura, espadanya (campanar dins el mur, campanar de paret)
![Page 105: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/105.jpg)
P lanta de San J uan de Baños del Cerrato. Palenc ia
Planta basilical, creu llatina, que ha estat modificada; l’original tenia 3 naus, separades per arcs de ferradura sobre columnes. Capçalera original amb tres absis rectangular aïllatdes. Avui units i contínuus, perquè han desaparegut dos antics, i els actuals ocupen l’espai que abans estava buit.
![Page 106: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/106.jpg)
Exterior de San Juan de Baños (661),
Palencia
![Page 107: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/107.jpg)
San Juan de Baños:exterior i interior
(661), Palencia
![Page 108: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/108.jpg)
San Pedro de la Nave:
Planta i exterior
(segle VII), Zamora
Planta de creu llatina inscrita en un quadrat, tres naus, separades per arcs de ferradura.
![Page 109: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/109.jpg)
Interior de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora
Destaca l’escultura dels capitells i de la sanefa a la paret
![Page 110: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/110.jpg)
Capitells de San Pedro de la Nave (segle VII), Zamora
Primera vegada que es representen escenes biblíques en capitells. De relleu pla I tipus caligràfic, possiblement, els copiaren de le miniatures
![Page 111: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/111.jpg)
Relleu de Quintanilla de las Viñas (segle VII), Burgos
Els visigots destacaren més per l’orfebreria
![Page 112: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/112.jpg)
Corona votiva de Recesvint
El tresor de Guarrazar: onze corones votives d’or i plata, esmaragdes, perles i pedres precioses. Es penjaven sobre els altars. Regalades pels monarques visigots el dia de la seva
coronació. Cos ciclíndric, i les pedres que penjaven formaven el nom del monarca que les regalava. La de Suintila fou robada.
![Page 113: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/113.jpg)
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art carolingi- Francs únic regne bàrbar es mantenia s. VIII, situat actual França. MA (VIII i IX).- Carlemany (786-814) intenta construir un gran imperi carolingi, model antic Imperi Romà.- Comptava amb administració sòlida, exèrcit poderós i aliança amb l’Església. - Expansió frenada a la seva mort, lluites internes entre comtes carolingis- Regnat Carlemany gran desenvolupament de l’art. - Influències clàssiques i bizantines, conquesta de Llombardia (zona d’influència bizantina).- Arquitectura: ús planta basilical, tres naus i tres absis, també planta central, sobretot octogonal.- Materials: Primer fusta, substituïda més tard pel maó i la pedra. - Temples: arc de mig punt, columna de suport, i s’hi afegeix el westwerk o massís occidental, cos afegit
als peus del temple amb dues torres laterals, per les quals s’accedeix a la tribuna situada sobre el pòrtic, oberta a l’exterior i a l’interior del temple.
- Elements carolingis preludien romànic: creuer sobresortint, absis continus, arc faixó sosté i individualitza en trams la volta de canó, deambulatori (format per la prolongació de les naus laterals que envolten per darrera la capella major), pilar compost, i torres cilíndriques flanquejant la façana.
- Més important: la capella palatina de Carlemany, Aquisgrà, acabada l’any 805, capella funerària per Carlemany. Planta octogonal i coberta per una cúpula que recolza en vuit grans arcs.
- Destaca en les miniatures, manuscrits, monjos escriptorium, distribuir les seves escenes en faixes.
![Page 114: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/114.jpg)
![Page 115: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/115.jpg)
![Page 116: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/116.jpg)
Eudes de Netz
Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
La Catedral d'Aquisgrà, situada a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a
l'oest del país i a escassos quilòmetres de la frontera amb
Bèlgica i els Països Baixos.Catedral més antiga del nord d'
Europa. El seu origen es remunta a la Capella Palatina construïda per l'emperador franc Carlemany a la fi
del segle VIII. A partir d'aquest nucli original, el temple va anar
creixent i engrandint-se durant els segles posteriors, fins a formar el
conjunt actual, que és un conglomerat de molt diferents estils
arquitectònics.Va ser un dels primers 12 llocs
inclosos en la llista del Patrimoni de la Humanitat.
![Page 117: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/117.jpg)
Eudes de Netz, projecta plànols de la capella palatina, projecte encarregat per Carlemany, es va inspirar en Sant Vital de Ravenna
Cúpula de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
![Page 118: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/118.jpg)
Eudes de Netz,
Interior de la capella palatina d’Aquisgrà (792)
Aachen, Alemanya
![Page 119: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/119.jpg)
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art asturià (segles VIII i X)
Característiques
- Focus més important resistència cristiana contra àrabs (711).- Arquitectura: ús volta de canó, dividida per arcs faixons (perpanys) o doblers recolzats en pilastres
adossades al mur que es corresponen a l’exterior amb els contraforts. S’usa l’arc de mig punt, sovint peraltat (s’abandona l’arc de ferradura). Planta creu llatina, amb capçalera rectangular.
- Materials pobres: carreus i el paredat (maçoneria). - Elements decoratius: arrabà, els medallons, la gelosia o les pintures murals (aquestes últimes gairebé totes
perdudes). - Elements de suport: pilars sense capitells, ja que les columnes gairebé no s’utilitzen. Nombrosos
contraforts a l’exterior que realcen la sensació de verticalitat.- Absis rectangulars i el que correspon a la capella principal té una cambra secreta amb un accés només des
de l’exterior, probablement per poder-hi guardar el tresor. - Coberta adovellada, peraltada.- Construccions de petita mida, estretes i elevades.- Finestres tripartites que s’obrin sobre dues columnes.- Al cos de l’església a vegades hi ha afegit un porxo o pòrtic lateral. Els temples asturians són molt
massissos, amb poques obertures. L’obra més coneguda és Santa María del Naranco.
![Page 120: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/120.jpg)
Façana de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
![Page 121: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/121.jpg)
Capçalera de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo.
![Page 122: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/122.jpg)
Interior de San Julián de los Prados (812-842), Oviedo
![Page 123: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/123.jpg)
San Julián de los Prados (812-842), Oviedo. Decoració d’interior.
![Page 124: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/124.jpg)
San Miguel de Lillo (segle IX) , Oviedo
Naus s’han tornat més estrestes,
pilars substituïts per columnes, I coberta
de fusta s’ha transformat en una
magnífica volta interior.
![Page 125: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/125.jpg)
Planta de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
![Page 126: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/126.jpg)
Exterior de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
![Page 127: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/127.jpg)
Relleus de San Miguel de Lillo (segle IX), Oviedo
![Page 128: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/128.jpg)
Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
Obra arquitectònica més important de l’estil asturià. Fou construïda com a Palau de Ramir I, després esdevé església.
![Page 129: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/129.jpg)
Santa María del Naranco. Reconstrucció (842 – 850), Oviedo
![Page 130: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/130.jpg)
Santa María del Naranco
Alçat des de l’oest i tall transversal (842 – 850), Oviedo
Té dues plantes, la superior rectangular, amb miradors en les façanes menors. Aques segona
altura era utilitzada com a saló del tron.
![Page 131: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/131.jpg)
Exterior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
![Page 132: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/132.jpg)
Santa María del Naranco. Plantes (842 – 850), Oviedo
No n’hi ha comunicació
interior, les dues altures es
comuniquen per una escala
exterior.
![Page 133: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/133.jpg)
Interior de Santa María del Naranco (842 – 850), Oviedo
Coberta de volta de canó amb arcs faixons o perpanys, o doblers (de reforç)
![Page 134: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/134.jpg)
Santa María del Naranco. Elements de suport i arcs (842 – 850), Oviedo
![Page 135: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/135.jpg)
Santa María del Naranco. Columnes i capitells de la planta superior
(842 – 850), Oviedo
![Page 136: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/136.jpg)
Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo
Mateix arquitecte que Santa María del Naranco
![Page 137: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/137.jpg)
Santa Cristina de Lena (segle IX). Planta
Té una única nau i iconòstasi (estructura
de fusta o obra que separa el presbiteri de la nau, i servia o bé de suport de les imatges, o bé, era on s’ocultava
el sacerdot en el moment de la
consagració). Molt utilitzat en les
esglésies orientals ortodoxes.
![Page 138: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/138.jpg)
Interior de Santa Cristina de Lena (segle IX), Oviedo
![Page 139: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/139.jpg)
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
Influència mossàrab en la forma de ferradura de certs arcs decoratius.
![Page 140: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/140.jpg)
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
Planta i alçat
Tres naus i pòrtic lateral.
![Page 141: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/141.jpg)
San Salvador de Valdediós (893), Astúries
![Page 142: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/142.jpg)
ART MEDIEVALART PREROMÀNIC
- Art mossàrab (segles IX i X) Características
- Cristians de la península Ibèrica en terres ocupades per musulmans (Al-Andalus). També trobam art mossàrab fora del territori islàmic, ja que els cristians expulsats dels dominis musulmans van continuar treballant amb aquest estil en terres cristianes.
- Esglésies de petites dimensions.- Gran varietat de plantes: planta basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangular a l’exterior
i de ferradura a l’interior.- La coberta acostuma a ser de fusta. Elements de suport utilitzen la columna i el pilar compost. - Arc de ferradura, semblant a l’estil musulmà: més tancat que el visigòtic i emmarcat amb un
arrabà (alfiz).- Parets són gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.- Obra més coneguda és San Miguel de Escalada, a Lleó del segle X. - Va destacar en les miniatures. Es feia servir principalment per a decorar bíblies i comentaris a
l’Apocalipsi de sant Joan, escrits pel monjo Beat de Liébana, del segle VIII. Les composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures disposades en franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressius, de dibuix marcat i de tons brillants i plans.
![Page 143: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/143.jpg)
Art mossàrabArt mossàrab
Arrabà. Element decoratiu en forma de motllura rectangular
(requadre) que emmarca els arcs de
les portes i de les finestres en
construccions islàmiques.
Carcanyol. Espai entre l’enquadrament
d’un arc i la seva curvatura.
![Page 144: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/144.jpg)
Sant Baudilio de Berlanga (començament segle XI)
Planta quadrada, amb un columna central,de la que surten arcs en forma de palmera.
![Page 145: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/145.jpg)
Interior de San Baudilio de Berlanga
Columna central,de la que surten arcs en forma de
palmera. Ornamentació de fresc romànics.
![Page 146: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/146.jpg)
San Miguel de la Escalada (913), León
![Page 147: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/147.jpg)
San Miguel de la Escalada (913), León
Planta basilical I tres naus
separades per arcs de ferradura. Absis també tenen forma
de ferradura, no perceptible des de
l’exterior. Té iconòstasi.
![Page 148: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/148.jpg)
San San Miguel de Miguel de
la la EscaladaEscalada
![Page 149: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/149.jpg)
San Miguel de la Escalada (913), León
![Page 150: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/150.jpg)
San Miguel de la Escalada (913), León
![Page 151: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/151.jpg)
San Miguel de la Escalada. Interior i capitellSan Miguel de la Escalada. Interior i capitell
![Page 152: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/152.jpg)
San Cebrián de MazoteSan Cebrián de Mazote
![Page 153: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/153.jpg)
San Cebrián de Mazote:San Cebrián de Mazote:
nau lateral i volta nau lateral i volta
![Page 154: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/154.jpg)
PlantaPlantaSanta María de MelqueSanta María de Melque
![Page 155: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/155.jpg)
Beato de Liébana. L’arca de Noé. Gènesi VI, 14 ss.
Beato de Liébana. El Senyor i els 24 ancians. Apocalipsi, V, 8.
Miniatures: Il·lustracions dels llibres dels beatos (comentaris Apocalipsi), o
de la Bíblia i dels Codis.
![Page 156: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/156.jpg)
Beato de Liébana. El Senyor, Alfa i Omega,... Apocalipsi,1-8.
Beato de Liébana. Joan no adora a l’àngel, sinó al seu Déu. Apocalipse, XXII, 8.
Personatges ocults baix àmplies vestimentes, s’allunyen del naturalisme clàssic. El fons es sol dividir en diverses
franges.
![Page 157: Art bizantí i preromànic](https://reader037.vdocuments.co/reader037/viewer/2022102604/55915feb1a28ab86668b4624/html5/thumbnails/157.jpg)
Miniatures del Beato de LiébanaMiniatures del Beato de Liébana