-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
1/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
2/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
3/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
4/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
4
Esquema per estudiar
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
5/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
5
SISTEMES I APARELLS: ESTRUCTURA I FUNCIONS
APARELL CIRCULATORI
Funci.-
LAparell Cardiovascular s lencarregat de repartir la sang per tot el cos.
Estructura.-
Laparell cardiovascular est format pel cori els vasos sanguinis.
Els vasos sanguinisLes VenesLes venes sn conductes sanguinis que condueixen la sang des dels capillarsfins el cor (aurcula dreta). A linterior de les venes hi ha les vlvules semilunarsque impedeixen el reflux de la sang i afavorint el recorregut de la sang cap elcor.
Les venes estan formades per tres capes: Externa Mitjana Interna
Les principals venes de lorganisme son:
Vena pulmonar Vena porta Vena jugular Vena femoral Vena cava superior Vena cava inferior
Les artriesSn els conductes que porten la sangdes del cor cap a la resta dels teixits,excepte les artries pulmonars quetransporten anhdrid carbnic alspulmons. Aquesta sang est enriquidaamb oxigen ja que aquesta sang hapassat prviament per la circulacimenor o pulmonar.
Les principals artries de lorganismesn:
Artria aorta Artria cartida
Artria radial Artria braquial
http://www.iqb.es/diccio/a/arterias.htm
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
6/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
7/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
7
EL COR
El cors la bomba que fa que la sang, plena doxigen, nutrients i substncies,circuli a travs dels conductes grcies als seus impulsos.
El cor est situat a una cavitat delimitada pels pulmons, diafragma, estrnum icolumna vertebral i pesa uns 5 gr. per quilo de pes, s a dir, persona de 70 Kgtindr un cor duns 350 gr.
Estructuralment, el cor t tres capes: Endocardi s la part ms interna i revestiment de aurcules i
ventricles i es troba en contacte directe amb la sang. Miocardis la capa intermitja del cor i lencarregada de proporcionar
els impulsos nerviosos. Trobem dos tipus de musculatura (de treball ide conducci especfica). La de treball s la que rep les instruccionsper realitzar la sstole i distole. La de conducci especfica t 4
elements importants Pericardis la capa ms externa del cor i a la vegada est dividit en
pericardi sers i pericardi fibrs. El pericardi serss una membranaformada per dos capes (parietal i visceral) separades per una finacapa de lquid pericrdic. Si tenim un traumatisme o un derrame esprodueix lanomenada PERICARDITIS. El pericardi fibrsest situatper fora del pericardi sers.
Per al seu estudi, el cor presenta una part superior (on trobem les aurcules),una part inferior (on trobem els ventricles), una part dreta (aurcula i ventricledrets) i una part Esquerra (aurcula i ventricle esquerre).
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
8/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
8
Diferenciaci A les aurcules arriben venes i dels ventricles surten artries. Les aurcules tenen una paret muscular fina mentre que els ventricles
tenen paret muscular gruixuda. Les aurcules tenen paret interior fina i els ventricles paret interior
rugosa.
Atac Cardac
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1056.htm
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1097.htm
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
9/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
9
Anatomia del cor
Fent un estudi ms acurat del cor podem dir que:
Aurcula dreta.- Presenta tres orificis dentrada
per; vena cava inferior, seno coronari i venacava superior. Les 2 primeres presenten 2vlvules dentrada (vlvula dEustqui iThebesi), mentre que la cava superior fa entrarla sang per la prpia acci de la gravetat.Laurcula dreta presenta una vlvula aurculo-ventricular que impedeix el reflux de la sang capenrera (vlvula trcuspide, perqu t 3 cspideso valves). A la paret auricular hi ha unamembrana (de Botal) que si es perfora potdonar lloc a soplos.
Aurcula esquerra.- Presenta 4 orificis (2 al costat dret i 2 a lesquerre) quecorresponen a les venes pulmonars. No necessiten cap vlvula perquprovenen de trajectries obliqes superiors. Laurcula esquerra tamb t unavlvula aurculo ventricular que t 2 valves i que rep el nom del vlvulabicspideo mitral.
Ventricle dret.-Presenta base superior, paret posterior i paret anterior. A labase superior trobem 2 vlvules(tricspide i sigmoidea). La primera comunicaaurcula dreta amb ventricle dret i laltra ventricle dret amb artria pulmonar. Ala paret posterior on sorigina el mscul papilar dorsal que sinseria a la partposterior de la vlvula tricspide. A la paret anterior on sorigina el msculpapilar ventral i sinsereix a la part ms anterior de la vlvula tricspide.Aquests msculs permeten el funcionament de la vlvula tricspide a la sstole ila distole.
Ventricle esquerre.- Presenta base superior, paret anterior i paret posterior. Ala base superior trobem un orifici dentrada (bicspide o mitral) i un de sortida alartria aorta (sigmoidea). La vlvula bicspide est connectada als msculspapilars del ventricle esquerre.
Entremig dels ventricles existeix un tabique que s molt gruixut i musculat a lapart inferior i molt estret i membrans a la part superior. En aquest tabique espodria donar (molt rarament) algun tipus dorifici interventricular, perills per lavida que necessitaria intervenci quirrgica.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
10/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
11/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
11
APARELL RESPIRATORI
Funci.-
La funci de laparell respiratori s lintercanvi de gasos a linterior dels pulmons
mitjanant els moviments dinspiraci (ingressar oxigen) i expiraci (expulsi deCO2). Obtenci doxigen i eliminaci de CO2.
Estructura.-
LAparell Respiratori est dividit en dues parts: Vies respiratries (foses nasals,
faringe, laringe, trquea i bronquis ibronquiols ).
1) Les foses nasalssn 2 cavitats
que sobren pas pel nas. En passarlaire per les foses nasals, aquestsescalfa i shumiteja.2) La Faringe s una cavitat quecomunica foses nasals amb laringe.Comunica aparell respiratori ambdigestiu. Per tal que les viesrespiratries romanguin tancadesdurant el procs de degluci delsaliments, a la faringe es forma unplec anomenat epiglotis impedintque els aliments passin al sist.respiratori3) La Laringe s una cavitat quecont les cordes vocals.4) La Trquea s un tub quecondueix laire cap els bronquis.5) Els bronquissn conductes ambramificacions cap els pulmons.6) Els bronquiols sn lesramificacions dels bronquis i
acabats en els alvols. Pulmons. Dins daquests es trobem
milions de sacs anomenats 7) alvols.En aquest es produeix lintercanvi degasos, s a dir, entra loxigen i surt elCO2.
8) Diafragma. s un mscul que estroba sota dels pulmons i el seumoviment permet la respiraci
http://www.xtec.es/~rvillanu/respiratori/respiratori.htm
1
2
3
4
6
5
7
8
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
12/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
12
Esquema per estudiar
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
13/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
13
APARELL DIGESTIU
Funci.-La funci de lAparell digestiu s la de transformar els aliments en substnciesnutritives simples perqu el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-
les per tot el cos. Aquesta transformaci sanomena DIGESTI.
Estructura.-LAparell Digestiu est format per:
Tub Digestiu (Boca amb lesdents i la llengua- , Faringe tubque comunica la boca amblesfag -, Esfag , Estmac conducte que porta els aliments
cap a lestmac- , Estmac suna dilataci del tub digestiu i slespai on t lloc el procs digestiu.Trobem 2 vlvules; una dentrada(crdias) i una altra de sortida(plor) -, Intest Prim amb 8metres de llarg i subdividit en 3trams (duodeno, yeyuno,leon) , les substncies digeridespassen a la sang- i Intest Gruixut
t 1 m. i es comunica amblexterior a travs de lanus-)
Glndules Digestives (Glndulessalivars produeixen la saliva -,Glndules gstriques produeixenels sucs gstrics -, pncreas produeix el suc pancretic i labocaa lintest prim - , fetge produeixla bilis, un suc digestiu que
saboca a lintest prim - Glndulesintestinals envoltant lintest primi produeixen sucs intestinals -)
crdias
plor
GlndulasSalivales
Faringe
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
14/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
14
Esquema per a estud iar
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
15/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
15
APARELL REPRODUCTOR
FunciLa funci s crear nous ssers vius a partir dels ja existent. Els ssers humans,al igual que els animals fem la reproducci sexual i per aix s necessari dos
sexes; mascul i femen.
A diferncia de la resta de Sistemes i Aparells, lAparell Reproductor s diferenten homes i dones degut a que tenen funcions diferenciades:
LAparell Reproductor mascul produeix les cllules sexualsmasculines (espermatozous)
LAparell Reproductor femen produeix les cllules sexualsfemenines (vuls). A linterior dels vuls es produeix la fecundaci
Estructura
Aparell Reproductor Mascul est format per:
1 Testicles (produeixenespermatozous)
2Conductes deferents 3Penis (rgan reproductor. T dues
funcions: expulsar semen i orina. Elsemen noms es podr expulsaramb el penis en erecci)
4Vescules seminals (produeixen el
lquid seminal per on elsespermatozous podran desplaar-se)
5 Prstata (produeix el lquidprosttic. Barrejat amb el lquidseminal i els espermatozousconstitueixen el semen)
Aparell Reproductor Femen est format per: AOvaris (la seva funci s produir
els vuls) B Trompes de fallopi (sn
conductes que comuniquen lovariamb lter)
C ter (tamb denominada matriu.s la cavitat on es desenvolupar elnou sser)
D Vagina (comunica lter amblexterior)
EVulva (sn uns petits plecs de pell
que protegeixen lentrada de lavagina i el cltoris)
1
2
3
4
5
A
B
C
D
E
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
16/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
16
Esquema per estudiar
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
17/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
17
APARELL LOCOMOTOR
Funcis lencarregat del moviment del cos.
EstructuraEst format per:
Ossos. Sn unes peces dures i poc flexibles que tenen com afuncions principals
1) Donar forma al cos2) Protegir rgans importants3) Fer possible el moviment
El conjunt dossos formaria lesquelet i podem trobar de diferents formes i tipus
Msculs. Sn la carn del cos. Trobarem de diversos tipus i realitzaran
diferents funcions. Generalment acabaran en unes fibresanomenades tendons per on es fixaran als ossos.
Esquema per estudiar
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
18/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
18
ELS OSSOS; FUNCI, CLASSIFICACI, MOVIMENTS ARTICULARS. LESARTICULACIONS; CLASSIFICACI I MOVIMENTS
ELS OSSOS
FunciSn unes peces dures i poc flexibles que tenen com a funcions principals:
Donar forma al cos Protegir els rgans ms sensibles del nostre cos Produir el moviment
Classificaci
Podem classificar els ossos de la segent manera: Ossos del Cap. Aqu trobem els ossos del
crani (que protegeixen lencfal) i elsossos de la cara (tot units entre ellsexcepte el maxillar interior)
Ossos del Tronc. Aqu trobem els ossosde la columna vertebral (33 peces que estroben unides. Subjecta el crani i lescostelles i est unida a les extremitats
inferiors. Dins de la columna vertebral estla medulla espinal) i els ossos del tronc(12 parells de costelles que es trobenunides a la columna vertebral per darrera iper davant a un os allargat anomenatestrnum. La funci de les costelles sprotegir els pulmons i el cor)
Ossos de les Extremitats. Distingimossos de les extremitats superiors(suneixen al tronc mitjanant lomplat i
clavcula) i ossos de les extremitatsinferiors (suneixen al tronc mitjanant lapelvis).
Segons la seva forma, els ossos es classifiquen en: Ossos llargs Ossos curts
Ossos plans Ossos irregulars
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
19/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
20/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
21/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
22/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
23/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
24/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
24
http://icarito.latercera.cl/icarito/2001/805/pag2.htm
http://www.edufuturo.com/educacion.php
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
25/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
26/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
27/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
28/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
28
TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT I TEIXIT MUSCULAR ESQUELTIC;CARACTERSTIQUES
Els msculs sn els elements dinmics de lsser humDins de la musculatura podem diferenciar dos tipus:
Musculatura voluntriao Musculatura estriada. s la prpia de laparell locomotoro Musculatura cardaca. Per la seva textura s voluntria perqu
s estriada
Musculatura involuntriao Musculatura cardaca. Per la seva funcionalitat s involuntria
perqu no la podem moure o parar quan nosaltres vulguemo Musculatura llisa. La trobem als diferents rgans digestius i
vsceres
MUSCULATURA ESTRIADA
ClassificaciEs pot classificar:
Segons la forma del mscul. Segons lorigen. Segons la forma dels tendons. Segons els ventres musculars. Segons la seva biomecnica
1) Segons la forma del mscul
Llargs.- Longitudinalment sn msgrans que transversalment. Exemple. El bceps. Amples.- Transversalment sn msgrans que longitudinalment. Exemple. Labdominal. Curts.- Exemple. Els msculs dels dits.
2) Segons l or igen
Monoceflics .- 1 sol cap dorigen. Exemple. Sartori Biceflics.- 2 caps dorigen. Exemple. Bceps Triceflics.- 3 caps dorigen. Exemple. Trceps Tetraceflics.- 4 caps dorigen. Exemple. Quadrceps
3) Segons la forma dels tendons
Peniforme.- Terminaci del tend en forma de fulla. Semipeniforme.- Terminaci del tend en forma de mitja fulla.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
29/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
29
4) Segons els ventres musculars
Monogstrics.- Un sol ventre muscular. Ex.: Bceps Digstrics.- Dos ventres muscular (un darrera de laltre). Ex.:
Omoideo del coll Poligstrics.- Consta de diversos ventres musculars. Ex.: Recte
abdominal
5) Segons la seva biomecnica
Protagonistes.- Sn els msculs que fan lacci i el cansament delsquals implicar que no podrem seguir realitzant el moviment. Si elmscul protagonista es fatiga sacaba el moviment.
Agonistes.- Sn msculs que realitzen una determinada acci perque la seva fatiga implicar prdua defectivitat per no implicaacabar lacci. Si el mscul agonista es fatiga es perd efectivitat.
Antagonistes.- Sn els msculs que soposen a lacci del msculprotagonista.
Fixadors.- Sn els msculs que actuen sobre les articulacions quevolem estabilitzar durant lacci.
Bloquejadors.- Sn els msculs que actuen anullant lacci dedeterminades fibres dun mscul que no volem que intervingui enlacci.
RGANS AUXILIARS DELS MSCULS
Sn aquells que faciliten les funcions dels msculs. Trobem
Aponeurosis Muscularss una capa de teixit conjuntiu que envolta el mscul
Bosses SerosesSn una mena de coix de teixit greixos que facilita el Lliscament dels tendonsmusculars quan passen per la superfcie rugosa dun os.
Corredors OsteofibrososSn tnels que faciliten el Lliscament dels tendons musculars a nivell de canell iturmell.
Vaines SinovialsEnvolten els tendons musculars al seu pas pels corredors osteofibrosos
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
30/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
30
CARACTERSTIQUES DEL TEIXIT MUSCULAR
Els msculs estan recobert duna capa que els envolta denominadaAponeurosis Muscular.
Si fem un tall transversal dun mscul observem:
http://www.iessuel.org/salud/ssvv/muscu3.htm
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
31/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
32/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
33/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
34/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
35/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
36/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
36
PRINCIPALS GRUPS MUSCULARS DE LES GRANS REGIONSANATMIQUES (extremitat superior)
CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DE LESPATLL
ARTICULACI FUNCI NOM DEL MSCUL
EsternomastoideoAscendents Trapezi
Acromi-clavicular i Angular de lomplatEsternocostoclavicular
Pectoral menorMSCULS Descendents Romboide
DE SubclaviLESPATLLA
Anteversors Pectoral majorSerrat lateral
Dorsal ampleRetroversors Sobrescapular
Escpulo-humeral Rod major
Abductors DeltoidesAdductors (els retroversors)
Rotadorsinversos
(retroversors + abductors)
SupraespinalRotadors Infraespinal
Rod menor
Podem considerar daquest grup de msculs com a ms importants per al seuestudi:
Trapezi Pectorals (major i menor) Serrat Deltoides Dorsal
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
37/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
37
MSCULOPECTORAL MENOR
Trapezi
Soriginaa la lnia de los occipital, a lesvrtebres cervicals i a les vrtebresdorsals.
Es dirigeix cap als costats per insertar-se a la part superior de la clavcula,espina de lescpola i acromion.Laccisi pren com a punt fix lorigen slelevaci de lespatlla (tpic exercicidelevacions al gimns).Lacci si pren com a punt fix la insercis inclinaci del cap al costat decontracci i/o provocar rotacicontralateral. Tamb s elevador deltronc.
s un mscul molt important a lesaccions trepadores.
Pectoral MajorT tres porcions dorigen: clavcula(a la part ms propera a lestrnum)a les costelles i lligaments costals (7primeres) i abdominal (part superiordel recte de labdominal).Les tres parts dorigen es dirigeixencap al bra per insertar-se alhmer.Lacciprincipal agafant com a puntfix lorigen s l anteversi delsbraos, s a dir, portar-los endavant.Secundriament ajuda a ladducci(ajunta el cos al bra) i a la rotaciinterna del bra, si prenem com apunt fix la inserci. Terciriament sun mscul que contribueix a la
respiraci.
Pectoral Menor
Sorigina a la cara externa de lescostelles 3, 4 i 5 i sinserta a lomplat(apfisis coracoides; que s los quesobresurt si ens toquem amb la m pesobre de la clavcula)Lacci ms important, agafant com a
punt fix lorigen s la de descens delespatlla. Secundriament s respiratori.
APFISISCORACOIDES
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
38/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
38
Serrat lateral
El seu origenel tenim a les 9 primerescostelles i els seus cartlags costals.Abraa la parrilla costal i es dirigeix
cap enrera per insertar-sea lomplat.Lacci daquest mscul scomplementria del pectoral major, sa dir, tamb s un mscul anteversor.Tamb s un mscul respiratori quecontribueix a la elevaci de la parrillacostal.
Deltoidess un mscul que t el seu origen alespina de lomplat (escpola), alacmion (punt ms sobresortint delespina) i part distal de la clavcula.A partir daquests tres punt dorigen vaa insertar-se a lhmer, just per sotade la difisis superior, a la Vdeltoidea.El Deltoides s un mscul que t unaimportant acci dabducci prenentcom a punt fix lorigen. Es diu que sun abductor pur.
Dorsal AmplePresenta 4 porcions dorigen:vertebral (de 7 a 12 dorsal + 5lumbars + sacre), ilaca (cresta ilacadel maluc). Aquestes dues porcions
formen el lligament lumbodorsal olumbosacro. La 3 porci s la costal 3o 4 darreres costelles i la 4 s laporci de la part inferior de lomplat.Totes aquestes porcions van ainsertar-seal bra (canal bicipital).Lacci principal s la de retroversi(portar el bra cap enrera) i cap alcostat (abductor forat).Secundriament s rotador.Si agafem com a punt fix la inserci s
capa delevar la columna i girar-la.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
39/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
39
MSCULOPECTORAL MENORDORSAL
ANCHO
CLAVCULA
ACROMION
OMBLIGO
ARTICULACI CLASSIFICACI NOM DEL MSCUL
Braquial AnteriorVentrals(per devant)
Bceps BraquialColze
Trceps BraquialDorsals(per darrera)
Anconeo
Braquial AnteriorSoriginaa la part central de la difisishumeral i es dirigeix a insertar-sea
lapfisis coracoides del cbit.Laccifonamental s la de flexi debra. s un flexor pur. s el flexor mspotent.s un mscul que queda cobertparcialment pel mscul bceps.
CLASSIFICACI FUNCIONAL DELS MSCULS DEL BRA
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
40/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
41/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
42/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
43/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
44/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
45/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
45
Sartori
Sorigina a lespina ilacaanterosuperior i es dirigeix perinsertar-se a la tbia. Al igual que el
recte anterior, es tracta dun msculbiarticular. T una trajectriasinosoidal (en forma de S).Lacci del Sartori, si prenem com apunt fix lorigen s un extensor i siprenem com a punt fix la inserci sflexor del maluc.
Poplitis un mscul poc important i que fade refor a la cpsula de larticulacidel genoll.Sorigina al cndil extern del fmur isinserta a la part de darrera delgenoll, a la tbia.Lacci fonamental s la de flexi dela cama, tal i com ens mostra laillustraci.
Isquiotibial
Es tracta dels msculs posterior de lacama: semimembrans, semitendinsi bceps femoral.
Semimembrans.-
Sorigina a lisquin, deixaanar una primera porcimembranosa i desprs altraporci muscular que acabainsertant-se amb unaramificaci triple (2 delles ala tbia part interna i partexterna- i altra al cndil delfmur). Lacci msimportant s la de flexi dela cama per
secundriament tamb srotador intern.
http://www.sportraining.net/
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
46/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
47/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
47
CONCEPTES BSICS DE BIOMECNICA / INTRODUCCI A LABIOMECNICA DEL MOVIMENT HUM
La Biomecnica s la cincia que estudia el moviment dels ssers vius.s lanlisi del fet biolgic prenent com a referncia les lleis de la mecnica
No tots els anlisis biomecnics sn de tipus esportiuEl principal element de la biomecnica s la OBSERVACI i desprs laOBJECTIVITZACILanatomia t dos grans pilars fonamentals:
La mecnica Lanatomia funcional i la fisiologia
TIPUS DE BIOMECNICA
Biomecnica General
s lagrupaci de tots els conceptes biolgics, fsics i matemtics necessarisper al desenvolupament de qualsevol biomecnica especfica.Sempre sha dexpressar qualsevol concepte mitjanant frmulesmatemtiques. Ex.:
Treball possibleRendiment = x 100 %
Treball efectuat
Aquest concepte (rendiment) pertany a la biomecnica general, al igual que elsconceptes de fora, cadena cinemtica, ...
Biomecnica Especfica
Es pot diferenciar per lobjectedestudi en: Biomecnica humana Biomecnica animal Biomecnica comparada
1) Biomecnica humana
Estudia el moviment dels homes dones.Dintre daquesta tamb trobem dos tipus:
biomecnica humana externa biomecnica humana interna (cardaca, osteomuscular)
2) Biomecnica animal
Estudia el moviment dels animals.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
48/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
48
3) Biomecnica comparada
Es tracta de comparar la biomecnica humana i animal, aix per exemple, peranalitzar un salt de llargada es fa una comparativa entre el salt dun atleta i eldun animal (un tigre per exemple).
La biomecnica especfica tamb es pot diferenciar per lobjectiu destudi en: biomecnica industrial. Estudi biomecnic adaptat a la indstria, per
exemple, per fer cadires ms cmodes i adaptades biomecnica esportiva. Estudi biomecnica adaptat a lesport per
millorar el rendiment esportiu biomecnica teraputica. En aquest tipus de biomecnica s ms
important la funci que la estructura, per exemple, prtesis
RELACI DE LA BIOMECNICA AMB ALTRES CINCIES
Amb lanatomia.- La seva relaci no s tant per les parts de que es componlorganisme sin per la funci que fan aquestes parts (extensi ,flexi ,rotaci,adducci, ...)
Amb la fsica.- La relaci amb aquesta ve determinada per les frmules quedesprs aplicarem.
Amb la matemtica.- Ens ajudar a fer una ordenaci de les dades
observades i tractament daquestes estadstica i en quant a treure resultatsposteriors conclusions .
Amb la fi siologia.- Ens permet conixer elements funcionals de lestructuraanatmica.
EVOLUCI HISTRICA DE LA BIOMECNICA
La primera persona coneguda que es va atrevir a fer un estudi profund delsser hum (deixant de banda les primeres civilitzacions, que ja ho havien fet
abans -egipcis, ..) va ser Leonardo Da Vinci, realitzant estudis de medicina ianatomia i formulant diverses teories sobre el sistema ossi, muscular,circulatori, nervis, .. Per Da Vinci era tamb enginyer i arquitecte i aix li vaportar a ajuntar les dues cincies i li va permetre veure lanatomia com la veuun enginyer. Aquest podem dir que s lorigen de la biomecnica. Da Vinci esva interessar en el vol dels ocells i va fer un estudi per esbrinar com podien fer-ho.Al 1869 BORELLI determina per primera vegada el Centre de Gravetat i buscauna frmula per calcular-lo. Diu que el C.G. s el punt daplicaci del vectorpes. Quan fem qualsevol tipus destudi biomecnic, lo primer que hem de fer sdeterminar el C.G. i la seva trajectria.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
49/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
49
Al 1836 els germans WEBER fan la 1 descripci de la marxa humana, degut aque aquest ser la base dels moviments de desplaament.
Al 1883 MAREY fa una descripci de la fotografia Cronocclica. Aquest fet smolt important perqu permet objectivar el moviment que volem estudiar.
BRAVE i FISHER fan una nova descripci de la marxa humana i fan unadescripci de la segmentaci del cos hum. Hem de segmentar i estudiar quefa cada part.
BERSTEIN millora la fotografia cronocclica
ABALAKOFF inventa el concepte de dinamometria. s laplicaci del conceptefora a la biomecnica.
La 1 menci que fa referncia directa al concepte biomecnica s al 1960
(Congrs de Leipzig). De la biomecnica sencarreguen els enginyers, elsmetges i els professionals de la Educaci Fsica.
LESSER HUM VIST COM UN SISTEMA. LES CADENES
El primer que sha de fer s segmentar el cos. Ho podem fer des de 2 punts devista:
Segmentaci en cadenes ssies.- Direm cadena ssia al conjuntdossos que formen part del tronc o les extremitats. Aix doncs,tindrem 3 cadenes ssies:
o Cadena ssia de lextremitat superior(omplat, hmer, radi,cbit i ossos del canell)
o Cadena ssia del tronco Cadena ssia de lextremitat inferior (maluc, fmur, tbia,
peron, ossos del turmell)
Segmentaci en cadenes cinemtiques.- Direm cadena cinemtica alconjunt dossos, articulacions i msculs que actuen en un determinatmoviment. Podem diferenciar entre:
o Cadena cinemtica oberta. Aquella que el moviment
sefectua sense resistncia (externa) en contra. Ex.:o Cadena cinemtica tancada. Aquella que el moviment est
limitat per una resistncia invencible. Ex.: cop de puny a laparet
o Cadena cinemtica frenada. Aquella que el moviment t unaresistncia (externa) que es superable. Ex.: halteroflia
Mentre que les cadenes ssies sn sempre les mateixes, les cadenescinemtiques sn variables.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
50/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
50
Similituds i di ferncies entre les cadenes superior i in ferior
Similituds
- Les dues tenen un eix de flexi al mig
- Les dues tenen tres segments ossis- Les dues tenen un primer os llarg i desprs dos ossos curts- Les dues tenen a la part final ossos petits- Les dues queden unides al tronc mitjanant una articulaci enrtrosis
(una esfera que sintrodueix a una cavitat)
Diferncies
- La extremitat inferior t ms resistncia que la superior (perqu ha desuportar ms pes)
- Lhmer sintrodueix 1/3 a lomplat mentre que el fmur sintrodueix per
complet.- En relaci al punt anterior, lextremitat superior t ms mobilitat i menys
resistncia i lextremitat inferior al contrari.- Pel que fa als ossos petits (capto m i tars peu) succeeix el mateix.
Els de la m tenen ms mobilitat i sn menys resistents. Els del peutenen menys mobilitat i sn ms resistents.
Cadena ssia del tronc
Requereix un apartat apart.T una estructura estable per permet la mobilitat. Grcies a la forma de S dela columna vertebral i als discos intervertebrals les carregues sn amortides.La cadena del tronc t la missi de repartir el pes per igual a les duesextremitats inferiors.Les crregues que hem de suportar poden arribar a travs de la prpiacolumna vertebral (portar a sobre un company, fer castellers, ...), del cap(portar objectes com les dones africanes) o de les extremitats superiors (quanagafem qualsevol objecte)
LES PALANQUESDefinici
Una palanca s una mquina simple que donat un punt de suport (o fulcre) iaplicant una fora (o potncia) s capa de vncer una fora (o resistncia).
Sense un punt de recolzament no hi haur palanca.
Estructura de la palanca
1) Fulcre.-s l'eix de pivot o rotaci. En l'sser hum, el fulcre s l'articulaci.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
51/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
52/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
52
2 Classif icaci. Palanques de 2on gnere
Quan el punt daplicaci de la fora resistncia es troba al mig. A totes lespalanques de 2on grau el bra de resistncia ha de ser menor que el depotncia, per definici i per necessitat absoluta. (bp > br)
Tamb reben el nom de palanques de FORA
3 Classif icaci. Palanques de 3er gnere
Quan el punt d'aplicaci de la fora potncia es troba al mig. A totes lespalanques de 3er grau el bra de potncia ha de ser menor que el deresistncia per definici i per necessitat absoluta. (bp < br)
Tamb reben el nom de palanques de VELOCITAT
Alguns exemples:
1er gnere
x 6 = 30 6x = 180 / 6x = 30 Kg
2ongnerex 5 = 20 1
x = 20 / 5x = 4 Kg
3ergnerex 1 = 20 5
x = 100 / 1x = 100 Kg
Palanca 1er gnere
Palanca de 2on gnere
Palanca de 3er gnere
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
53/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
54/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
54
o Globulines. Anticossos encarregats de la defensa delorganisme. La disminuci comportar una baixada dedefenses.
o Factors de Coagulaci. Sn imprescindibles per a evitarhemorrgies. Labsncia dalgun factor pot ser perills.
o Altres protenes. Transporten substncies per al normalfuncionament de les cllules.
FUNCI
Les principals funcions de la sang sn: Respiratria.- Transport de l'oxigen des dels pulmons fins els teixits ilanhdrid carbnic des dels teixits fins els pulmons
Nutritiva.- Transport de les substncies nutritives des de l'intest finsels dipsits i els teixits
Excretora.- Arrossega els residus del metabolisme cellular Immunitria.- Acci dels glbuls blancs i anticossos Regulaci hormonal.- Transport de les hormones de les glndules
endocrines fins els rgans on actuen Regulaci de l'equilibri hidroelectrolquid.- Pel continu bescanvi
de lquids intra i extracellular Regulaci trmica.- De la pressi arterial, de l'equilibri cid/base, de
la pressi osmtica.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
55/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
55
NEURONA I RECEPTORS NERVIOSOS / SIST. NERVIS CENTRAL I SIST.NERVIS PERIFRIC
LA NEURONA
Les neurones sn les cllules nerviosos. La unitat bsica del sistema nerviss el neurones i es diferencia de les altres cllules del cos hum perqu no espot reproduir. Aix explica perqu una lesi cerebral s irreversible.
Totes les neurones sn diferents, encara que totes comparteixen certescaracterstiques esctructurals. Totes les neurones estan formades per un coscentral on est situat el nucli i una o vries estructures ramificadesanomenades ax i dentrites.
Dentrites
Les dentrites sn una ramificacions molt curtes i amb forma de ramificacid'arbre. A ms, sn les encarregades de la recepcidels estmuls externs.
Axons
Les altres terminacions sn ms llargues i tenen forma cilndrica (generalmentnoms 1). s l'encarregat de la transmissi de les senyalsdel cos cellularcap a les altres cllules. Cilindroeix o ax. Tenen una doble missi:
1) Connectar les neurones entre s (sinapsis), mitjanant senyalselctriques i qumiques mitjanant els botons sinptics (i elsneurotransmisors) de les terminacions de l'ax connectades a lesdentrites.
2) Unir-se amb altres axons donant forma al nervis.
Sinapsis
Ax bot sinaptic neurotransmisor Mitjanant senyals elctriques i
qumiquesdentritaAl cervell es poden arribar a produir fins a 100 bilions de sinapsis
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
56/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
56
ELS RECEPTORS NERVIOSOS
Els receptors nerviosos ens permeten analitzar tot el que est succeint tant foracom dins del nostre cos. Els receptors porten a terme la transducci, s a dir, latransformaci de l'energia que reben amb impulsos nerviosos.
Trobem tants tipus de receptors com formes d'energia:1) Termoreceptors2) Electroreceptors3) Fotoreceptors
SISTEMA NERVIS CENTRAL
La funci del sistema nervis consisteix en rebre els estmuls de l'exterior i de
l'interior de l'organisme. organitza-la i produir la resposta correcta.
El Sistema Nervis est format per dos subsistemes amb funcionsdiferenciades:
Sistema Nervis central (o voluntari). Interv a les funcions derelaci, sensibilitat i moviment.
Sistema Nervis perifric (o involuntari o euro-vegetatiu). Regulales funcions vegetatives (circulaci, respiraci, digesti ....) i la restade funcions involuntries del nostre organisme.
El sistema nervis central est format per: Medulla Espinal i Encfal
Medulla Espinal (transparncia 46)
s la continuaci del Bulb Raquidi. s de color blanc i la trobem dins de lacolumna vertebral. T una mesura aproximada com un dit d'ample i uns 45 cmde llargada. D'aqu surten milers de nervis que connecten amb cada ull, orella,llengua, mscul, ... amb una extensi (si posssim un nervi darrera de l'altre) de150 milions de kilmetres.
La medulla espinal arriba fins a la 2 vrtebra lumbar on es ramifica i esprolonguen cap el cccixs on s'agrupen en un gran nmero de terminacionsnervioses anomenades cua de cavall.
Encfal
Est format per: cervell, cerebel, bulb raquidi, pont de varolio.
Cervells l'rgan que controla l'activitat fisiolgica i interpreta els impulsos generats encontacte amb el nostre entorn. Cont els centres nerviosos del pensament, la
personalitat, els sentits i el moviment voluntari. Pesa al voltant de 1.350 gr. enl'home i una mica menys en la dona.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
57/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
58/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
58
SISTEMA NERVIS PERIFRIC
Controlen els rgans i sistemes vitals de manera involuntria. Aquest sistemaactua per mitj de 2 vies que sn oposades:
Sistema Nervis simptic Sistema Nervis parasimptic
Sistema Nervis Simptic
Format per ganglis (un a cada costat del cos) dels quals es desprenen unsnervis, la funci dels quals s estimular els diferents rgans als quals arribem.La distribuci de ganglis s la segent:
8 cervicals 10 o 12 dorsals 5 lumbars 5 sacres
Sistema Nervis Parasimptic
Els centres reguladors d'aquest sistema els trobem a nivell enceflic i a nivellde plex solar. Si la funci del simptic s estimular, la funci del parasimptics relaxar o inhibir.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
59/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
59
ALIMENTACI EQUILIBRADA; COMPONENTS, NECESSITATSENERGTIQUES I PRINCIPIS INMEDIATS
COMPONENTS DE LA DIETA
Lalimentaci s la forma de proporcionar a lorganisme les substnciesbsiques per al manteniment de la vida. Es tracta dun procs voluntari iconscient: la persona escull un aliment i el pren.
La nutrici s el conjunt de processos mitjanant els quals lorganismetransforma y utilitza les substncies que hi ha dins dels aliments que prenem.
La dieta s el conjunt daliments que ingerim habitualment i que ens permetmantenir-nos en uns nivells saludables i capacitat de treball.
La dieta mediterrnia, prpia dels pasos de Sud dEuropa s una de les mssaludables i riques.
Dentre els seus components destaquen: Fuites i verdures Oli doliva Cereals Llegums Productes lctics Ous Peix Carn Vi negre
La Pirmide Alimentriaens ajudar a entendre les quantitats recomanadesdaquests components:
Una bona dieta no pot suplir un malentrenament o una condici fsica dolentaper una alimentaci dolenta pot posaren perill el rendiment i la tcnica dunesportista ben entrenat.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
60/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
60
Els nutrients sntotes les substncies incloses als aliments.
Els nutrients essencials snaquells que lorganisme no els pot sintetitzar, s adir, no sn de consum obligatori a la ingesta diria.
Els nutrients que aporten energia sn: Hidrats de Carboni / Carbohidrats (Entre el 50 55 % a la dieta) Greixos / Lpids (inclosos entre el 30 35 % a la dieta) Protenes (inclosos entre el 10 15 % a la dieta)
NECESSITATS ENERGTIQUES
Evidentment, les necessitats diettiques i energtiques vindran determinadesper diversos factors:
Perode de Competici Edat Tipus dEsport Intensitat de lesfor Grau dentrenament Allrgies o intolerncies
La quantitat denergia que aporten els aliments es mesura en Kilocalories. Lesnecessitats energtiques bsiques queden cobertes amb els hidrats de carbonii els lpids o greixos.
Taula de kilocalories dels aliments
FRUTAS Kilocaloras Protenas LpidosHidratos de
Carbono
Aguacate 232 1,9 23,5 3,2
Albaricoque 52 0,4 0,1 12,5
Cereza 48 0,8 0,1 11,7
Ciruela 36 0,5 0,1 8,9
Fresa 27 0,9 0,4 5,6
Granada 62 0,5 0,1 15,9
Limn 14 0,6 0 3,2
Mandarina 41 0,7 0,4 9,1Manzana 45 0,2 0,3 10,4
Melocotn 30 0,8 0,1 6,9
Meln 30 0,8 0,2 7,4
Mora 35 1 0,6 6,5
Naranja 53 1 0,2 11,7
Pia 55 0,5 0,2 12,7
Pera 38 0,7 0,1 2
Pltano 85 1,2 0,3 19,5
Sanda 15 0,7 0 3,7
Uva 61 0,5 0,1 15,6
http://www.sabormediterraneo.com/
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
61/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
61
Les necessitats energtiques vindran condicionades pel consum diari individualdenergia i dependr de:
Energia Basal. Energia que necessita el nostre organisme perrespirar, bategar el cor i les accions metabliques involuntries.
Energia consumida per lactivitat fsica. s molt difcil fer el clcul
per la OMS ha determinat que aquesta necessitat s de 50 Kcal. perquilo de pes de la persona. Ex.: individu de 60 kg. = 3000 Kcal.
PRINCIPIS IMMEDIATS
Els principals sn els Hidrats de carboni, els greixos i les protenes
Hidrats de Carboni o Glcids
Els hidrats de carboni tamb sanomenen glcids o sacrids perqu tenen
sabor dol. Es divideixen en: Monosacrids. Sn els ms simples. Ex.: glucosa o dextrosa (sucre
de ram) i fructosa (sucre de canya) Disacrids. s la uni de dos monosacrids. Ex.: Maltosa, Sucre
(fructosa i glucosa), lactosa Polisacrids. Composat per la uni de molts monosacrids.
Els hidrats de carboni sn el combustible immediat de lorganisme. s el primerdels principis immediats que sutilitza per obtenir energia. Un gram de HDCproporc iona 4 Kcal.
Una dieta rica en HDC s un dels principis nutricionals ms importants que hade seguir un bon esportista perqu proporcionar una quantitat de glucgenmuscular emmagatzemat .Els HDC sn absorbits directament per lintest,passen al fetge que lemmagatzema en forma de glucgen i el transforma englucosa per distribuir-lo a tot lorganisme.
Bsicament lobtenci dels hidrats de carboni es realitza a travs de fcules,pasta, arrsi sucres.
Lpids o greixos
Una de les principals caracterstiques s que sn indissolubles en aigua. Ungram de greixos proporciona 9 Kcal.
El principal constituent dels lpids sn els cids grassos i els podem dividir en: Saturats o dorigen animal. No saturats o dorigen vegetal. Tenen una gran importncia perqu
lorganisme no els sintetitza. Ex.: cid linoleic (essencial per alcreixement)
Dintre dels cids grassos dorigen vegetal, sembla clar que loli doliva t una
gran importncia i que ajuda a no dipositar-se greix a les parets arterials(prevenint lateroesclerosi)
simples
complexos
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
62/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
62
Protenes
Trobem de dos tipus: Origen animal. Carn, ous (clara), peix, iogurt, lactis Origen vegetal. Llegums, cereals, fruitssecs, pa
Les protenes estan formades per aminocids i en trobem de dos tipus: Aminocids essencials. s precs rebrels amb els aliments perqu el
nostre organisme no els fabrica. Aminocids no essencials. El nostre organisme si els fabrica.
Les protenes sn lnic nutrient que el nostre cos no emmagatzema, la qualcosa vol dir que la ingesta s obligatria. Els aminocids tenen una vidacirculant de 4 hores dins del nostre organisme. Els aminocids sn reabsorbitsmitjanant aparell digestiu i passen a la sang i transportat a les cllulesmusculars.
En cas dun excs de protenes, semmagatzemen al fetge o al rony(provocant un sobrecrrega a les funcions heptiques o renals i incrementant laproducci dcid ric). A ms, aquest excs pot provocar una conversi de laprotena excedent:
1) En hidrat de carboni (cap problema perqu ser font energtica) o2) En greixos (augment del greix corporal i conseqentment una prdua de
massa muscular).
ELS MICRONUTRIENTS
Vitamines
Sn classificades en funci de les lletres de lalfabet, encara que trobem unaaltra classificaci:
Vitamines Hidrosolubles. Solubles en aigua. Vitamines Liposolubles. No solubles en aigua.
Les vitamines sn necessries pel normal creixement i desenvolupament delorganisme i juguen un paper fonamental sobre lestat de salut de les persones.La seva importncia creix amb lactivitat fsica ja que intervenen directament als
processos dadaptaci a lentrenament i recuperaci posterior.
Les vitamines estan incloses de manera normal a la dieta i noms en casosespecials denfermetat i amb prescripci mdica pot ser necessari un aportsuplementari.
Les vitamines ms importants sn de la A fins a la E i la K. (A, B, C, D, E, K)
Les vitamines les trobem sobretot als aliments crus i quan es cuinen perdenmoltes daquestes. s per aix que hem danar alternant aliments cuits ipreparats amb aliments crus. Sobretot les trobem a la fruitai la verdura.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
63/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
63
Minerals
Es tracta de components qumics inorgnics com: ferro, calci, potassi, ...Es pot fer una primera classificaci duns 26 elements qumics dividits entre:
Macroelements (11) Microelements o oligoelements (15)
Podem fer una segona classificaci en funci de la seva activitat a lorganisme: Els que ja tenen una activitat concreta a lorganisme i els seus nivells
dingesti ja estan prescrits: ferro, calci, fsfor, magnesi, ... Els que shan establert unes necessitats concretes per lorganisme:
sodi, potassi, clor, ... Nous oligoelements que semblen tenir alguna funci per lorganisme:
silici, nquel, estany, .. Elements contaminants i que per tant shaurien deliminar de la dieta:
mercuri, alumini, plom,...
Utilitzaci metablica durant lexercici
Si augmenta la intensitat de lexercici, sobretot lexercici de curta durada, elprincipal combustible utilitzat s el que prov dels hidrats de carboni.
A mesura que disminueix la intensitat i augmenta la durada, la font ms
important de combustible ser la dels greixos.
s important als entrenaments dels esports de resistncia que la dieta aporti laquantitat suficient dhidrats de carboni per mantenir la glucmia als seus valorsnormals.
http://diabetes.niddk.nih.gov/spanish/pubs/eati
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
64/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
64
NECESSITATS DIETTIQUES I DHIDRATACI EN LA PRCTICA DELACTIVITAT ESPORTIVA
NECESSITATS DIETTIQUES
La dieta s com, qu i quant tipus daliments shan de prendre diriament persatisfer les necessitats nutritives de cada persona.
Les necessitats diettiques dependran de molts factors.
La dieta ms elogiada i ms sana, segons diversos estudi es la dietamediterrnia:
Aquesta dieta consisteix en menjaruna gran quantitat de productes moltvariats, alguns dells amb moderaci,suprimir la sal i substituir-la percondiments naturals, utilitzar lolidoliva i menjar molts alimentsdorigen vegetal. Els aliments dorigenanimal (carns i peixos) elsconsumirem amb moderaci.Per a ms, sha de realitzar algun
tipus dactivitat fsica moderada permantenir el to muscular i fer treballarel cor.
ALIMENTACI EL DIA DE LA COMPETICI
Dieta pre-competitiva
s necessari saber, quan fem una dieta pre-competitiva que: Shauria de prendre els aliments 4 h abans de la competici (a les 4 h
els aliments ja no estan a lestmac) Els esportistes que la seva modalitat esportiva duri ms de 30
haurien de prendre entre el 80 90 % en forma dhidrats de carboni(patates, arrs, pa, pasta) per augmentar la quantitat de glucgem
muscular Pobre en greixos, protenes i fibra
http://www.sabormediterraneo.com
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
65/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
65
Evitar menjars copiosos Limpacte de la competici pot provocar dificultats digestives. Aix
doncs, evitarem menjars molt condimentats i que produeixin gasos.Els esportistes han dingerir noms els aliments que ells tinguinconfiana.
La hidrataci s molt important i ser a base de sucs de fruites obegudes isotniques. Evitar aigua de l'aixeta i la llet sencera.
Sha de recordar que una bona lalimentaci no substituir un malentrenament.
Les protenes no constitueixen una font denergia durant lexercici i nosn recomanables com a suport extra (noms com a efecte placebo).
Si la competici s al mat: Feu un esmorzar variat, amb productes bsics, com la fruita i cereals
tipus muesli.Si la competici s a la tarda:
A ms de l'anterior, la ingesta principal ha de ser molt digerible, abase d'hidrats de carboni, poques protenes i s'han d'evitar elsgreixos (retarden el buidat gstric) i els llegums, perqu snflatulents.
Si la competici s a ltima hora de la tarda: A ms de l'anterior, feu un piscolabis mitja hora abans de la
competici a base d'hidrats de carboni. Per exemple: suc de fruita igaletes.
Al imentaci durant la competici
Intentar prendre HDC (hidrats de carboni) delevat ndex glucmictant durant lexercici com al descans (si hi ha)
Comenar la ingesta desprs de realitzar lexercici Podem prendre els aliments de forma slida (fruita, comprimits
energtics, ...) o lquida (sucs, preparats, ...). s millor aquestadarrera perqu a ms de ser de ms fcil absorci hidrata.
Dieta post-competitiva
No pretendrem fer una recepta per si donar pautes. Aix doncs: Ser molt important rehidratar-se. Beure aigua amb sucres i/o sals
minerals amb concentracions daquestes no molt grans i sucs (detomquet = ric en potasi).
Menjar durant les 3 hores segents a la competici Intentar prendre aliments rics en hidrats de carboni (arrs, pasta, pa,
patates, ...), intentant consumir dentre 8 10 gr. per quilogram de
pes de lesportista en les 24 h segents a lesfor.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
66/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
67/80
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
68/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
68
- Per tant, podem respondre la pregunta de l'anunciat dient que l'esmorzars un pat important per estar en plena forma.
- Tamb contribueix a aconseguir l'aportaci de nutrients diarisrecomanats. La ingesta d'aliments en la quantitat i varietat adequades, aprimera hora del mat, ens evita de "picar" entre hores i el consum de
gominoles i llaminadures.
Esmorzars tipus:
a) Llet amb cacauPa de pags amb tomquet, oli d'oliva i pernil salat o cuitSuc de taronja natural
b) Llet amb cafTorrades amb oli d'oliva i formatge
Taronja
c) Llet amb muesli o coca casolana o de forn (a 1. hora del mat)Entrep de formatge o tonyina (a mig mat)Suc de fruita natural a mig mat
HIDRATACI EN LA PRCTICA ESPORTIVA
La hidrataci, possiblement sigui lelement de la dieta que ms atencirequereix per part dun esportista ja que amb laugment del metabolisme esperd una gran quantitat de lquid a travs de la suor i daltres mecanismes.
s fonamental veure aigua, malgrat no es tingui set perqu quan notem lasensaci de set, el nostre organisme ens est fent arribar un senyal dalerta deque existeix una deficincia de lquids (al voltant del 2%), la qual cosa potprovocar una baixada del rendiment. s per aquest motiu que mai hemdesperar a tenir set per veure lquids. Hem de reposar contnuament elsnostres dipsits de glucgen (per exemple afegint carbohidrats a laigua).
La ingesti de lquids ha de distribuir-se al llarg del dia i sha de ferespecialment abans, durant i desprs dels corresponents entrenaments. Elcolor fosc i olor de lorina s un indicador de que tenim una mala hidrataci.
A la majoria de prctiques fsiques, amb la ingesti daigua s suficient perreposar les necessitats corporals. Malgrat aix, sota determinades condicionsambientals (temperatures elevades) i de durada de lactivitat (partits de llargadurada de tennis 3 o 4 h), i tenint en compte la intolerncia que pugui tenir lapersona, podrien ser beneficioses begudes amb electrlits o carbohidrats. Lapreparaci daquest tipus de beguda la podem fer nosaltres mateixos pertenint en compte que posarem aproximadament 6 gr. de glucosa o sucre per
cada 100 ml daigua. A ms, se li pot afegir una mica de sal per la possibleprdua de sals minerals a travs de la suor.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
69/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
69
(1 sobre de sucre pel caf cont 8 gr..)
Comentar que la prctica realitzada per alguns esportistes basada en larestricci de lquids i la utilitzaci de vestits, maillots, monos, ... amb lobjectiu
de suar ms i perdre pes, pot ser perillosa per a la salut i produeix prdua derendiment. A ms, daquesta manera noms aconseguirem perdre aigua amb elconseqent engany de prdua de pes perqu es recuperar quan tornem abeure aigua.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
70/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
70
ADAPTACIONS FUNCIONALS A LACTIVITAT FSICA I ESPORTIVA: Ap.CIRCULATORI I RESPIRATORI
APARELL CIRCULATORI / CARDIOVASCULAR
Concepte inicial
La resistncia crdiorespiratria est relacionada amb la capacitat que t elnostre organisme per transportar la quantitat suficient doxigen per satisfer lesnecessitats dels msculs actius.Transport i subministre doxigen sn funcions compartides pel sistemacardiovascular i respiratori.El funcionament del sistema de transport t a veure amb el gasto cardaco iper la diferncia arteriovenosa doxigen:
Gasto cardaco = volum sistlic x freq. cardiacaIndica quanta sang amb oxigen es bombejada pel cor a cada minut
Diferncia arteriovenosa = dif.a-vO2 (diferncia entre la sang arterial i venosa)Indica quant oxigen s extret de la sang pels teixit
VO2 = VS x FC x dif.a-vO2
Amb lentrenament es produeixen nombrosos canvis al sistema de transportque permeten a lorganisme funcionar de manera ms efica. A continuacimostrarem quines sn aquestes adaptacions.
VO2max: Potncia Aerbica
s la millor manera de mesurar en laboratori la resistncia crdiorespiratria.Es tracta del ritme ms alt de consum doxigen durant la realitzaci dexercicismxim. En el moment en que incrementem aquest nivell dexercici, el nostreconsum sestabilitzar o baixar lleugerament. Quan sarriba a aquesta
estabilitzaci de consum doxigen significar que el final de lexercici estproper perqu no podrem continuar subministrant oxigen als msculs amb tantafluidesa. Aix doncs, lVO2 mx s un indicador del nivell desfor que podemaguantar. A partir daqu utilitzarem les reserves anaerbiques (per aquestessn ms limitades)Amb un entrenament de resistncia als 6 mesos es poden aconseguir resultatsdincrement mitj del 20%
Augment del tamany del Cor (Cor datleta)
Les adaptacions del cor sn conseqncia de la hipertrfia de les parets delmiocardi (cor), en especial del ventricle esquerre (que expulsa la sang a
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
71/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
71
lartria aorta per repartir-la a tot lorganisme). A ms augmenta en pes i al igualque qualsevol mscul esqueltic, tamb augmenta el seu tamany general. Repaquest nom perqu s ms freqent als atletes que efectuen activitats deresistncia prolongades.Si latleta o esportista abandona els seus entrenaments tamb el volum del
miocardi disminuir, no hem doblidar que s un mscul.
Volum sistlic
Amb lentrenament es produeix un increment.Incls en reps, el VS s major desprs dhaver fet un programadentrenament.Aix ve bastant determinat pel fet daugment de tamany del cor. El cor es potemplenar ms i expulsar (sstole) ms sang degut a que les parets sn mselstiques.
Per tamb s important recordar que el VS no solament depen del nivelldentrenament i com a conseqncia de la grandria del cor sin tamb delvolum corporal total de la persona. Aix doncs, quan comparem volums sistlicshaurem de tenir en compte tamb aquest factor.
Freqncia Cardaca
Nombrosos estudis han determinat que la valoraci de la Freqncia Cardacaen reps i durant lexercici sn uns bons parmetres per determinar la intensitatamb la que treballa el cor.
PRCTICA DE PRENDRES LES POLSACIONS. SENSE PULSMETRE
1) Freqncia Cardaca de Reps
s la freqncia cardaca que tenim quan estem relaxats i asseguts (perexemple). Es redueix notablement amb lentrenament. Estudis han demostratque amb entrenaments de resistncia es millora - rebaixa aproximadament 1polsaci/minut per setmana.
No hem de confondre aquesta adaptaci a lactivitat fsica i baixada de lespolsacions amb la bradicrdia qu s un terme mdic que ens indica unafreqncia cardaca inferior a 60 batecs/minut.
2) Freqncia Cardaca Mxima
FCmax = 220 edat Frmula GeneralHi ha variaci segons sexe
Queda invariable o es redueix lleument amb lentrenament.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
72/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
72
3) Recuperaci de la Freqncia Cardaca
Desprs de fer un esfor, el ritme cardac encara triga un temps en estabilitzar-se i tornar a la freqncia cardaca de resps. Aquest periode sanomena
perode de recuperaci de la freqncia cardaca. En persones entrenadesaquest perode es redueix i la recuperaci (de la FC) s ms rpida.
Augment de VMC
VMC (volum minut cardac). Correspon a la quantitat de sang que el corexpulsa a les artries cada minut.En reps, aquest ndex s dentre 5 6 litres repartit de la segent manera: 4% pel cor, 15 % pel sistema nervis i 20 % pel sistema visceral, laltre 60 %aproximat s pels msculs i teixits.
Durant exercicis intensos, els msculs reben del 80 al 90 % del flux de sang i elVMC augmenta de 5 fins a 25 litres per minut i a un atleta fins i tot pot arribarfins a 30 40 litres.
Tensi arterial
Durant lactivitat fsica la tensi arterial augmenta perqu els vasos sanguinisaugmenten rpidament el seu volum.Si parlem del cor duna persona entrenada, aquest cor augmenta el seutamany, elasticitat i per tant el volum sistlic (quantitat de sang que arriba perser expulsa).Aquest augment de la pressi arterial tamb comporta proveir al mscul degran quantitat doxigen. En resum, el dficit doxigen a linici dun exercici no sper qetions circulatries sin degut al metabolisme anaerbic que realitza elmscul.La tensi arterial en reps es redueix amb lentrenament de resistncia enpersones amb hipertensi arterial.
Volum sanguini
Amb lentrenament augmenta el volum sanguini. Aquest increment s degut,
fonamentalment, a laugment de plasma sanguini per dos motius principals: Augment dalliberament dhormona antidiurtica (ADH). Provoca queels ronyons retenen aigua i augmenta el plasma sanguini(fonamentalment glucosa, electrlits, ...).
Increment de protenes al plasma, fonamentalment, albmina.
Glbuls vermells
Durant els primers moment i a la part mitja de lactivitat es produeix un augmenta la concentraci del nombre deritrcits (glbuls vermells) produt per
lacumulaci de la sang als teixits. Un cop finalitzat lexercici i reposat
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
73/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
73
lorganisme mitjanant una bona hidrataci, els valors inicials tornen als seusnivells normals.Hematcrit = concentraci de glbuls vermells en sang
Amb lexercici augmenta el volum sanguini i de plasma total. El volum total deglbuls vermells augmenta per lhematcrit s lleugerament inferior perqu hiha ms volum total.
5,8 litres 5 litres(volum)
2,4 2,2(glbuls vermells) (glbuls vermells)
41 % 44 %
Volum de plasma, Volum sistl ic i VO2max.
En persones entrenades augmenta el volum de plasma, en conseqnciaaugmenta el volum de sang que arriba al cor (augmenta el volum sistlic) i enconseqncia afecta al consum del nivell dO2. Si tenim ms sang al cor = msoxigen disponible pels msculs actius i un augment del VO2max.
Concepte de glucmia
s la quantitat normal de glucosa en sang que resulta de la proporci deglucosa que entra i la que surt per ser utilitzada pels teixits.
A la prctica dexercici perllongat es produeix una hipoglucmia perqu elconsum de glucosa augmenta. Llavors el fetge ha dalliberar glucosa provinentdel glucgen retingut en reserva.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
74/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
74
APARELL RESPIRATORI
Efectes de lactivi tat fsica sobre l aparell respiratori
Volum Pulmonar Freq. Respiratria Ventilaci Pulmonar Difusi Pulmonar Diferncia Arteriovenosa
1) Volum Pulmonar
En general, volum i capacitat dels pulmons varien poc amb lentrenament.La Capacitat Vital (quantitat daire que es pot expulsar desprs de fer unainspiraci mxima) augmenta lleugerament.El Volum Residual (quantitat daire que no pot expulsar-se dels pulmons) esredueix lleugerament.El Volum Oscillant (quantitat daire que entra i surt dels pulmons durant larespiraci) pot augmentar amb nivells mxims dexercici
2) Freqncia Respiratria
Desprs dun perode dentrenament, la freqncia respiratria baixa
3) Venti laci Pulmonar
Hi ha dos factors que intervenen en laugment de la ventilaci pulmonar amblexercici:
Major volum oscillant Major freqncia respiratria en lexercici mxim
4) Difusi Pulmonar
s lintercanvi de gasos als alvols. Augmenta amb la realitzaci dexercicismxims. Augmenta el flux sanguini, la sang que arriba als pulmons i enconseqncia lintercanvi de gasos s major. Tamb augmenta perquaugmenta la ventilaci pulmonar.
5) Diferncia Arteriovenosa
Contingut dO2 que hi ha a les artries i les venes. El contingut dO2 que hi haa les artries varia molt poc amb lentrenament.La diferncia arteriovenosa augmenta amb lexercici degut a que hi ha un
menor contingut dO2 a la sang venosa barrejada, s a dir, que la sang quetorna al cor perqu s utilitzat pels msculs.
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
75/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
75
ADAPTACIONS DE LAPARELL LOCOMOTOR; REGULACI DELACTIVITAT MUSCULAR
CONCEPTE DE VIES ENERGTIQUES
Entre un 60-70% de lenergia muscular humana s degradada en forma decalor. La resta daquesta energia s utilitzada per realitzar altres tasquesmecniques (de moviment) i activitats cellulars.La nostra energia, com vam veure al captol dAlimentaci, prov dels principisimmediats (carbohidrats, greixos, protenes, ...).
Carbohidrats i protenes = 4 Kcal/gGreixos = 9 Kcal/g
Aquesta energia s emmagatzemada per facilitar la formaci dATP (adenosintrifosfato) que s la molcula a partir de la qual podem utilitzar energia perrealitzar diverses funcions metabliques i per a la contracci muscular.LATP ha de ser sintetitzat contnuament perqu no hi ha al mscul un dipsitdaquesta substncia.
LATP s pot general a partir de 3 sistemes energtics: ATP CP . Aquest sistema es produeix sense oxigen i la principal
funci s mantenir els nivells dATP. s la energia immediata quesutilitza en moviments rpids. Ex.: remat de cap, xut de falta, serveide tennis, primeres repeticions amb peses
Sistema Glucoltico anaerbico. s la energia que sutilitza als minutsinicials dexercici.
Sistema oxidatiu. Obtenci denergia a travs de la degradaci de laglucosa o dcids greixos en presncia doxigen.
VIES ENERGTIQUES ANAERBIQUES
La primera via energtica utilitzada s lATP, encara que aquesta noms enspermetr fer exercicis de molt poca durada (encara que la intensitat sigui moltalta).
A continuaci la via energtica que es posa en funcionament per mantenir elsnivells dATP s la de la fosfocreatina. Aquests dipsits de fosfocreatina alorganisme tamb sn limitats. Aix doncs, aquesta energia permet fer esforosno superiors als 10 12. Ex.: un sprint 100 m., un contraatac en bsquet, ..
Desprs daquests 10 12 entra en funcionament la via de la gluclisisaerbica. Aquesta via utilitza:
glucgen emmagatzemat als msculs i al fetge glucosa sangunia
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
76/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
76
Aquestes reserves de glucosa tamb es troben al nostre organisme per tambde manera limitada. Tot i aix, es poden augmentar aquestes reservesmitjanant entrenament i dietes riques en carbohidrats. Quan ms glucgentrobem al mscul ms temps podrem aguantar esforos de intensitatsmoderades.
La segent via en utilitzar-se s la de la gluclisi anaerbica. Aquesta viaporta a la formaci dcid lctic que ens permet que els processos de generacidenergia no saturin i que es pugui realitzar exercici de intensitat elevadadurant un temps prolongat. El problema s que arriba un moment en que laconcentraci dcid lctic al mscul s tan gran que la contracci muscular esfa dificultosa, la qual cosa ens obligar a aturar la intensitat de lexercici.Aquest cid lctic ha de ser expulsat de lorganisme mitjanant diversosprocessos metablics a la prpia musculatura i al fetge principalment.
La gluclisi anaerbica s la via metablica principal durant exercicis amb una
durada dentre 15 a 3 a mxima intensitat.
VIES ENERGTIQUES AERBIQUES
Glucosa i greixos es poden matabolitzar en presncia doxigen per produirenergia.Els greixos produeixen ms energia que els carbohidrats per tambrequereixen dun procs ms lent perqu necessiten ms aport doxigen.Lenergia produida per loxidaci duna cid gras variar en funci de lacomposici qumica daquest cid gras per normalment s major que lenergiaproduida per la oxidaci de la glucosa.
APTmuscular
Fosfocreatina muscular
GluclisiAnaerbica
Oxidaci deglcids
Oxidacide lpids
DURADA 2 3 10 12 3 5 60 90 HoresINTENSITAT Mxima Molt alta Alta Mitjana Baixa% FCmax 100 % 100 % 90 100 % 70 90 % > 70 %
% aerbic 0 1 % 5 10 % 50 65 % 90 98 % 98 100 %Smil econmic Cntims Bitllets
CaixerAutomtic
FinestretaBanc
PrstecPersonal
Utilitzaci de les diferents vies energtiques durant un exercici continuat de mxima intensitat
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
77/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
77
Cllula Definici ........................................................................................ 1 Generalitats .................................................................................. 1 Tipus i mides .................................................................................. 1
Estructura Cellular .................................................................................. 2Organitzaci dels ssers pluricellulars .................................................... 3Esquema per estudiar .............................................................................. 4Sistemes i aparells: estructura i func ionsAparell circulatori ...................................................................................... 5
Funci ............................................................................................ 5 Estructura ....................................................................................... 5
Esquema per estudiar ............................................................................... 6El Cor ........................................................................................................ 7
Anatomia del cor ............................................................................ 8Circulaci major i menor ........................................................................... 10
Aparell respiratori Funci ............................................................................................ 11 Estructura ...................................................................................... 11
Esquema per estudiar .............................................................................. 12Aparell digestiu
Funci ............................................................................................ 13 Estructura ...................................................................................... 13
Esquema per estudiar .............................................................................. 14Aparell reproductor
Funci ............................................................................................. 15
Estructura ....................................................................................... 15Esquema per estudiar ............................................................................... 16Aparell locomotor
Funci ............................................................................................ 17 Estructura ...................................................................................... 17
Esquema per estudiar .............................................................................. 17Els ossos: funci, classificaci, moviments. Les articulacions:classificaci i movimentsEls ossos .................................................................................................. 18
Funci ............................................................................................ 18 Classificaci ................................................................................... 18 Estructura dun os llarg .................................................................. 19
Les articulacions ....................................................................................... 20 Classificaci ................................................................................... 21 Taula .............................................................................................. 21
Esquelet, cap, columna vertebral i caixa torcica, extremitat superior iinferiorLesquelet ................................................................................................. 22Cap ........................................................................................................... 22Columna vertebral .................................................................................... 24
Funcions de la columna ................................................................. 24 Visi de la columna ........................................................................ 24 Distribuci de les vrtebres de la columna .................................... 24
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
78/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
78
Caixa torcica ........................................................................................... 25Extremitat superior .................................................................................... 26Extremitat inferior ...................................................................................... 26Teixit muscular estriat i teixit muscular esqueltic: caracterstiquesMusculatura estriada ................................................................................. 27
Classificaci .................................................................................. 27o Segons la forma ................................................................. 27o Segons lorigen ................................................................... 27o Segons la forma dels tendons ............................................ 27o Segons els ventres musculars ............................................ 28o Segons la biomecnica ....................................................... 28
Organs auxiliars dels msculs .................................................................. 28Caracterstiques del teixit muscular ......................................................... 29Resum estructura muscular ...................................................................... 30Les fibres musculars: aspectes bioqumics i biomecnica de la contracci
Aspectes bioqumics ................................................................................. 31Fibres rpides, intermitges i lentes ........................................................... 32Lcid lctic ............................................................................................... 33
Don ve lcid lctic? ....................................................................... 33 Per qu es produeix lcid lctic? ................................................... 33 Quan es produeix lcid lctic? ....................................................... 34 A on va lcid lctic? ....................................................................... 34
Principals grups musculars de les gran regions anatmiquesClassificaci funcional dels msculs de lespatlla ..................................... 35
Trapeci, pectoral major i menor ..................................................... 36 Serrat lateral, deltoides i dorsal ample .......................................... 37
Classificaci funcional del msculs del bra ............................................ 38 Braquial anterior ............................................................................ 38 Bceps braquial, trceps i anconeo ................................................ 39
Classificaci funcional dels msculs de la cama ..................................... 40 Psoas-ilac, gluti menor ................................................................. 41 Gluti mitj, gluti major, tensor de la fascia lata .............................. 41 Adductor major, abductor major ..................................................... 42
Classificaci funcional dels msculs del cuixa .......................................... 43 Qudriceps .................................................................................... 43 Sartori, popliti, isquiotibial .............................................................. 44
Conceptes bsics de biomecnica. Introducci a la biomecnica humanaTipus de biomecnica ............................................................................... 46Relaci de la biomecnica amb altres cincies ......................................... 47Evoluci histrica de la biomecnica ........................................................ 47Lsser hum vist com un Sistema. Les Cadenes .................................... 48Les palanques .......................................................................................... 49La Sang: funci i compos ici. El Cor: anatomia i fisiologiaLa sang ...................................................................................................... 52
Composici ..................................................................................... 52 Funcions ....................................................................................... 53
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
79/80
Bases Anatmiques i Fisiolgiques de lexercici Curs de Tcnic dEsportsIES del CAR de Sant Cugat 1er Nivell
79
La Neurona i els receptors nerviosos: Sistema nervis central i sistemanervis perifricLa neurona ............................................................................................... 54
Estructura ....................................................................................... 54 La Sinapsis ..................................................................................... 54
Receptores nerviosos ............................................................................... 55Sistema nervis central ............................................................................. 55
Medulla espinal i encfal .............................................................. 55Sistema nervis perifric ........................................................................... 57
Sistema simptic ............................................................................ 57 Sistema parasimptic ..................................................................... 57
Al imentaci equil ib rada; components, necessitats energt iques i pr incipisimmediatsComponents de la dieta ............................................................................ 58
Pirmide alimentria ...................................................................... 58
Necessitats energtiques .......................................................................... 59Principis immediats .................................................................................... 60 Carbohidrats o hidrats de carboni .................................................. 60 Greixos o lpids .............................................................................. 60 Protenes ....................................................................................... 60 Vitamines ....................................................................................... 61 Minerals ......................................................................................... 62
Utilitzaci metablica durant lexercici ...................................................... 62Necessitats diettiques i dhidrataci en la prctica esportivaNecessitats diettiques ............................................................................. 63
Dieta pre-competitiva ..................................................................... 63 Alimentaci durant la competici ................................................... 64 Dieta post-competitiva ................................................................... 64
Errors alimentaris dels esportistes ........................................................... 65Recomanacions diettiques ..................................................................... 66Hidrataci a la esportiva ........................................................................... 67Adaptaci funcional a lactivi tat fsica i esportiva; aparell ci rculatori iaparell respiratoriAparell cardiocirculatori ............................................................................ 69
Concepte inicial ............................................................................. 69 VO2max. Potncia Aerbica ........................................................... 69 Augment del tamany del cor ........................................................... 69 Volum sistlic ................................................................................. 70 Freqncia cardaca ..................................................................... 70 Augment VMC ............................................................................... 71 Tensi arterial ................................................................................ 71 Volum sanguini ............................................................................... 71 Glbuls vermells ............................................................................. 71 Volum plasma, volum sistlic i VO2max ........................................ 72 Concepte de glucmia ................................................................... 72
Aparell respiratori ..................................................................................... 73 Volum pulmonar ............................................................................ 73 Freqncia respiratria .................................................................. 73
-
7/21/2019 APUNTS de L'ALUMNE Bases Anatomiques i Fisiologiques de l...
80/80