Butlletí Informatiu Municipal
Any VIII Núm.14 Juny 2008
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
Índex
1 - Salutació.
2 - Fets i projectes.
3 - Pressupost ajuntament.
4 - Agenda 21.
5 - La bomba d’en Martí.
6 - Balanç de la quina 2007.
7 - Cartell de la festa major 2008.
8 - Carta de la Comissió de Festes.
9 - Estudi de 5 fonts d’Albanyà.
10 - Receptes de cuina.
11 - Els remeis de la Maria.
12 - A vista de pàjaru.
Col·laboren:
Carles Ríos, Jordi Rocas, Roser Catalán, Comissió de Festes, Ajuntament d’Albanyà,
Martí Renart, Joan Juanola, Maria Pons, Marc Ambrosio, Laura Molins.
3
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
1 - Salutació
Bé, després d’uns anys, en què es va esgotar la inventiva, tornem a publicar
aquesta revista amb informació, històries, fets importants, cultura i moltes més
coses del nostre poble. Des del consistori encoratjar-vos a participar-hi, penseu
que és de tots i per a tots, volem tornar-la a publicar de forma semestral per tant
esperem les vostres col·laboracions (podeu presentar-ho de forma física o al
correu [email protected]). No es tracta d’una revista de caire reivindicatiu, si no
més aviat de donar a conèixer les coses que formen part del nostre dia a dia,
també de la nostra història i temes varis (el temps que ha fet, acudits, remeis
casolans, receptes de cuina, i altres coses que de mica en mica podem anar-hi
incorporant).
Nosaltres, com ajuntament, l’any passat vàrem iniciar una altre etapa que
conclourà d’ací uns tres anys, esperem que en aquest període poguem deixar
moltes coses enllestides, segurament que no totes les que voldríem, però
lluitarem per fer les més que puguem. El que sí és segur, no ho farem a gust de
tothom, ja que moltes vegades el bé comú pot anar en contra del bé particular,
però sempre es tracta d’anar millorant.
Ja tornem a tenir la nostra Festa Major ací al davant, el jovent del nostre
poble es baralla per dur a terme una tasca que cada any és més feixuga, crec que
entre tots hem de donar el nostre suport i ajuda perquè aquesta festa no es perdi,
ha anat passant de mans en mans, però seria una llàstima que per manca de
col·laboració global, es pugui tornar a perdre.
Bé sols desitjar-vos una bona Festa Major.
Consistori d’Albanyà, juny 2008
4
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
2 - Fets i projectes
• PLA D’OBRES I SERVEIS 2008-2012 Enguany es varem presentar pel proper quinquenni una sèrie d’obres que creiem
importants pel desenvolupament del nostre poble, algunes d’elles ja fa dies que les
estem demanant. Les obres presentades pels propers cinc anys, varen ser
o 2008 - Finalització de la adequació del Camí de Bassegoda en el seu tram
entre el Ferrers i Collet de la Teia.
o 2009 - Adequació de les zona dels camps de Buxeda, pavimentació de
carrers, canvi enllumenat, millora xarxa d’aigua, etc...ampliacions del casc
urbà, per un any la Zona de la Buxeda i per l’altre la zona de la Canova i
Camí de Maçanet.
o 2010 - Obertura de la comunicació entre la carretera de Figueres i la zona de
la Buxeda (carrer Sant Pere).
o 2011 - Adequació de les zona que compren el Camí de Maçanet de Cabrenys
fins a tocar del Camí de Sant Llorenç de la Muga, els canvis previstos a fer
seria: pavimentació de carrers, canvi enllumenat, millora xarxa d’aigua,
millora xarxa clavegueram, etc..
o 2012 - Construcció d’un edifici polivalent a la zona de l’Escola d’Albanyà.
De les nostres peticions, a dia d’avui sols ens han concedit subvenció a tres d’elles
o Finalització de la adequació del Camí a Bassegoda, en el tram entre els
Ferrers i el Collet de la Teia.
o Adequació de la zona urbana dels Camps de la Buxeda
o La construcció d’un edifici polivalent a la zona de l’Escola d’Albanyà.
• MILLORA ACCÉS A CABANELLES PASSANT PER LLIURONA
En aquests moments ja està pavimentat el tros que va des de el Collet de la Teia fins
a Pla d’Aliga, encara que la part feta en aquest darrer punt caldrà ser arranjada, al no
quedar de forma correcta degut a ser el punt d’inici de l’obra i no disposar d’un estat
correcte del formigò.
Ara a partir del Agost es continuarà la millora de la connexió i s’espera que cap al
mes de Novembre estarà finalitzada.
5
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
• HOMENATGE A MOSSÈN CINTO VERDAGUER
El dia 15 de Juny d’enguany es va dur a terme la descoberta de una estàtua en
homenatge a Mossèn Cinto Verdaguer a la muntanya del Mont. Aquesta estàtua de
bronze, d’uns dos metres d’alçada, ha sigut finançada a través de una col·lecta
popular, i a idea del Patronat de Mare de Deu del Mont.
• RECONEIXEMENT DE FITES
Les fites (“mojón” en les actes existents en castellà) que delimiten els nostra
municipi amb els municipis veïns es varen crear i signar a l’any 1928/1929, des
de fa un parell d’anys la Generalitat porta a terme la revisió de les mateixes a
petició dels municipis que hi estiguin interessats. Entre l’any 2007 i enguany
s’ha fet el repàs de les delimitacions de Montagut-Oix, Sales de Llierca i
darrerament de Beuda
o Montagut-Oix.
Els límits amb Montagut-Oix comencen
al Treu Gros i acaben a prop del Coma
negra, desprès del Pic de les Bruixes, en
el Pla de la Serra. El recorregut es de 9
fites de molt difícil detecció ja que el
terreny es molt complicat. Durant dos
dies varem recorre diferents fites, algunes varen ser trobades i
d’altres els anys les han fet desaparèixer.
o Sales de Llierca
Els límits amb Sales de Llierca es petit, però consta bastants fites
(13) degut sobre tot a la forma del terreny. Comença al Clot Fosc i
6
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
acaba al Treu Gros, una gran part del seu recorregut es el riu Borro,
cosa que permet disposar d’un bon recorregut sense fites.
o Beuda
Els límits amb Beuda es composen de 45 fites,
començant al Clot Fosc i acaban aprop del
Manol, entre Falgars i el Soler. de Montagut-
Oix comencen al Treu Gros i acaben a prop del
Comanegra, desprès del Pic de les Bruixes.
Durant dos dies varem recorre diferents fites, algunes varen ser
trobades i d’altres els anys les han fet desaparèixer.
• RESTAURACIÓ ESGLESIA DE ST. ANDREU DE LLIURONA
Aquest any passat es va dur a terme la restauració de l’Església de St. Andreu de
Lliurona, sufragada, a mitges, per la Diputació de Girona i el Bisbat de Girona. El
tractament va consistir en consolidar el campanar, i al mateix temps aprofitar per fer
el teulat nou, ja que el seu estat era lamentable, al mateix temps que es va fer una
neteja de cara a la porta d’entrada.
Un cap acabada la restauració, es va signar un conveni entre el Bisbat de Girona i
l’Ajuntament a on aquest darrer passa a portar la gestió y control de l’Església de
Sant Andreu de Lliurona durant els propers 90 anys.
L’Església ha sigut desafectada pel Bisbat, poden en qualsevol moment que el
Bisbat ho cregui convenient, tornar a afectar-la.
• NOU DIPOSIT D’AIGUA
Ja fa més d’un any que el nostre capacitat de reserva d’aigua potable va millorar
gràcies al nou dipòsit, en aquests moments disposem en situació normal d’una
reserva de 300.000 litres d’aigua. Aquest fet ens permet que en cas de problemes en
la captació, es pugui disposar d’una reserva que pot durar mes de dos o tres dies.
De totes maneres voldria recordar que l’aigua es un bé escàs, i que convé fer-ne un
bon ús, i que encara estem sota la prohibició de regar, netejar cotxes, etc.. amb aigua
potable de les nostres aixetes.
7
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
• RECONEIXEMENT DE LES MUGUES FRONTERERES
En virtut del tractat de Límits de Baiona del 26 de maig 1866 signat entre França i
Espanya, cada any es fa la revisió de les mugues amb aquest país. A nosaltres ens
toca la revisió de les corresponents als números 522 fins a la 545, que també
serveixen de delimitació
amb els poblés veïns
francesos de Coustouges,
St. Llorenç de Cerda
Serrallonga i la Manere.
ns,
Enguany, el dia 12 de Juny,
es varen fer des de la 524
fins a la 533, el recorregut
comença pràcticament al
Puig de la Massana (524) i acaba en un caminet que baixa cap a l’Hostal de la
Muga.
Desprès d’aquest recorregut cal signar unes actes amb tots els municipis afectats.
Volem agrair a Sr. Joan Iglesias (Joan del Bertran) que durant trenta (30) anys ha
acompanyat als diferents ajuntaments a fer aquest repàs, i desitjar que ens els
propers anys pugui seguir fent de guia.
• OBRES VARIES
o Adequació de la zona dels Horts de la Plaça, finalitzant la urbanització de la
zona que es va esllavissar davant de Can Rafel.
o Reconstrucció de la paret de la Rectoria, que comunica amb el terreny de
Can Cufí, i adequació antics corrals de la rectoria.
o Dintre d’aquest any, volem arranjar el tema de la depuradora. Encara no en
tindrem una de nova, però si que la existent cal eliminar-la, ja que no fa res
de res i ens obliga a dur manteniments de neteja cada cert temps..
o Clot del Ferrers
EL dia 30 de Juny es durà a terme el formigonat del tros del cami a
Bassegoda que pasa per sobre del Clopt del Ferrers. Durant dos dies el camí
restarà tallat.
8
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
3 - Pressupost de l’ajuntament
AJUNTAMENT D'ALBANYÀ
PRESSUPOST 2008
RESUM GENERAL PER CAPÍTOLS
DESPESES 2008 CAPITOL 1 DESPESA DE PERSONAL 17.245,30 CAPITOL 2 DESPESA BENS CORRENTS I SERVEIS 109.858,17 CAPITOL 3 PASSIUS FINANCERS 1.150,00 CAPITOL 4 TRANSFERENCIES CORRENTS 4.060,00 CAPITOL 6 INVERSIONS REALS 69.699,31 CAPITOL 9 PASSIUS FINANCERS 3.300,00 TOTAL 205.312,78 INGRESSOS 2008 CAPITOL 1 IMPOSTOS DIRECTES 30.474,29 CAPITOL 2 IMPOSTOS INDIRECTES 8.200,00 CAPITOL 3 TAXES I ALTRES INGRESSOS 22.309,00 CAPITOL 4 TRANSFERENCIES CORRENTS 87.650,18 CAPITOL 5 INGRESSOS PATRIMONIALS 500,00 CAPITOL 7 TRANSFERENCIES CAPITAL 56.179,31 TOTAL 205.312,78 Ajuntament d'Albanyà, març de 2008
9
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
4 - AGENDA 21
Sobre les agendes 21 locals: Les agendes 21 locals pretenen ser unes eines que facilitin als ajuntaments unes
pautes per tal d’assolir un desenvolupament sostenible del municipi a curt i a llarg
termini. Tant a nivell medi-ambiental com econòmic i com social.
Agenda 21 del sector nord de Salines - Bassegoda:
Antecedents:
En el cas que ocupa Albanyà, es va decidir elaborar una agenda 21 conjuntament
amb els municipis que inicialment formaven el Consorci “Salines-Bassegoda” (és a dir
Maçanet de Cabrenys, Darnius, La Vajol, Agullana, Sant Llorenç de la Muga i Albanyà)
i Boadella i Les Escaules. Posteriorment, i amb l’acord unànime de tots els pobles, es va
acordar que els pobles de Navata i Vilanant també s’incorporessin al projecte.
Aquesta iniciativa municipal compta amb els suports del FEDER (Fons Europeu
de Desenvolupament Regional) i de la Diputació de Girona. Gràcies a aquests suports,
els municipis que formen part d’aquesta Agenda 21 tenen subvencionats el 90% del cost
de redacció d’aquest treball.
Després del concurs públic, es va adjudicar els treballs de redacció a l’empresa
GEOSERVEI S.L.
Objectius:
L’objectiu final d’aquesta Agenda 21 és la redacció de 3 projectes: El PALS (Pla
d’Acció Local per a la Sostenibilitat), el RUSNU (Regulació dels Usos del Sòl No
Urbanitzable) i un estudi de connectivitat social, paisatgística i ecològica.
Altres objectius importants són fer una diagnosi del municipi (veure en quin
estat econòmic, social i medi-ambiental es troba) i sobretot fomentar la participiació
ciutadana (tothom està convidat a oferir les seves idees de municipi). Un cop acabat de
redactar aquest projecte també es disposaran d’eines que permetin mesurar el
percentatge d’aplicació efectiva del PALS.
10
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
PLA d’ACCIÓ LOCAL per a la
SOSTENIBILITAT (PALS)
Què és:
És un pla estratègic que s’elabora a partir de l’anàlisi i la diagnosi dels aspectes
territorials, ambientals, econòmics i socioculturals del poble i proposa seguir una línia
d’accions sostenibles pel futur.
Com es redacta el PALS:
L’elaboració del PALS es redueix en tres fases:
1 - Anàlisi del territori.
Es fa una presentació al municipi per saber de què va el tema. En el nostre cas, la
presentació es va fer el passat dia 9 de maig d’enguany.
S’entrega una enquesta a tots els veïns del poble per fer una “radiografia” de la
situació actual. Què en pensa la gent sobre diferents temes municipals.
2 - Diagnosi estratègica.
Es fa el primer fòrum de debat. Tothom està convidat a participar-hi i a dir-hi la
seva. Com creu cadascú que s’hauria de gestionar el municipi tant a nivell ambiental
com econòmic i com social. A partir d’aquí es poden treure les primeres conclusions.
3 - Pla estratègic.
Es fa el segon fòrum de debat. Com en el primer, tothom està convidat i aquí
s’anirien perfilant les idees que han anat sortint. A partir d’aquí es redacta el document i
es procedeix a implantar el PALS com un full de ruta a seguir per l’ajuntament quan
s’hagin de tractar temes relacionats amb aquest document.
11
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
ESTUDI de CONNECTIVITAT
i
REGULACIÓ dels USOS del SÒL NO
URBANITZABLE (RUSNU)
ESTUDI DE CONNECTIVITAT: Aquest estudi es farà a nivell supramunicipal i servirà per trobar una continuïtat
en els municipis bàsicament en el paisatge. És a dir, allà on dos municipis facin
frontera, hi haurà d’haver el mateix tipus de paisatge. Per posar un exemple gràfic, allà
on hi ha el límit de municipi entre Albanyà i Sant Llorenç no hi podrà haver, en una
banda un polígon industrial i en l’altra banda uns camps de cultiu. S’intentarà que hi
hagi una certa homogeneïtat entre els territoris encara que pertanyin a municipis
diferents.
Per fer aquest estudi, a l’igual que amb el PALS, es recolliran una sèrie de dades
dels municipis, s’analitzaran i es contrastaran les dades del municipi A amb les del
municipi B i finalment s’elaboraran propostes.
RUSNU: Aquest document pretendrà regular les activitats que es puguin fer en el sòl no
urbanitzable. A l’igual que el PALS, aquest document es farà de manera individual per
cada municipi. I, a diferència dels anteriors, serà vinculant pels ajuntaments. És a dir
que els ajuntaments l’hauran d’aprovar per ple i s’hauran de regir per les normes que li
siguin d’aplicació. Aquest document però, no prevaldrà per sobre de reglaments
superiors com el PEIN, la carta de paisatge i el pla director de l’Empordà.
Per elaborar aquest document, a l’igual que els altres, es procedirà a una
recollida de dades i al seu posterior anàlisi. També s’incorporaran aspecte que s’hauran
tingut en compte en l’estudi de connectivitat i es dividirà el territori en zones. Cada zona
podrà, o no, tenir una ordenació i/o regulació diferent a les altres.
12
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
PARTICIPACIÓ Per redactar tota aquesta Agenda 21 és molt important la participació i la
implicació de tothom. Si són pocs els que hi participen, aquests documents seran
segurament molt bons per alguns i molt dolents per d’altres. En canvi, si són molts els
que hi participen, aquests documents seran rics en idees i tothom s’hi veurà una mica
reflectit.
Si voleu informar-vos del procés d’elaboració d’aquesta Agenda 21, podeu fer-
ho mitjançant el tríptic informatiu que s’ha repartit pel poble, podeu anar a l’ajuntament,
per les cartes de convocatòria a reunions, notícies als diaris i a l’àrea pública de
descàrrega a la web http://www.geoservei.cat. També es pot sol·licitar una cita amb els
tècnics de l’empresa a l’ajuntament. Si voleu participar-hi, podeu fer-ho mitjançant els
mateixos canals.
PRESENTACIÓ A ALBANYÀ: La presentació que va tenir lloc a Albanyà el passat dia 9 de maig de 2008, va
reunir un total de 16 assistents, que representa l’11.7% de la població i va ser el segon
poble en població relativa que va tenir més assistència de tots els pobles que redacten en
conjunt l’Agenda 21 després de Les Escaules (12 persones i 14% de població relativa).
La propera reunió que es farà al municipi serà al mes de setembre, amb la data
exacta encara per definir, i també a la rectoria. En aquest cas ja no serà una presentació
sinó que serà un fòrum d’idees. Tothom està convidat a assistir-hi i participar-hi.
Foto general dels assistents a la presentació de l’Agenda 21
13
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
5 - La bomba d’en Martí
Una història molt important que us explica en Marti Renart i Vilanova. A les
acaballes de la Guerra Espanyola més o menys pel març de l'any 1939; jo llavors,
encara no tenia 10 anys, però recordo que durant dies i dies la quantitat de gent i bestiar
que anaven direcció a França. Aquestes persones eren els Rojos que fugien per por de
les tropes franquistes. La majoria d’ells anaven armats, passaven per les cases demanant
menjar ... Si teníem alguna cosa, no podies dir que no perquè igualment s'ho
emportaven. Només de veure les armes que tenien et feien agafar por. El meu pare quan
va adonar-se que començaven a passar els primers Rojos, va posar dos pernils que
teníem del porc que havíem mort aquell any, dins una caixa de fusta clavada amb
puntes, i els va amagar a una bauma que hi ha molt a prop de la casa de les Arcades,
enmig d'un bosc, per poder-los salvar. Els meus pares van coure una perola de mongetes
per si demanaven alguna cosa per menjar. Els deies que eres gent pobre, que no tenies
res més per donar-los i també deien: -Nosaltres també tenim les nostres penes, un fill
mort a la guerra i un altre desaparegut que no sabem res d'ell.
El pare agafava una saca a l'esquena i una picassota i se n’anava a baix a la
Collada a esperar la gent que passava a indicar-los el camí d'anar a França, perquè no
pugessin a casa. Així la gent marxaven contents perquè ja sabien que anaven bé. Però
era una pena veure aquelles corrues d'homes, dones i criatures de cinc, set o deu anys.
El qui no ho veu no s'ho pot ni imaginar. Allà als camps del Casalot hi havia un camp
que era ple de naps (d'aquells que són pels porcs) i segur que hi havia més de cent
persones menjant naps com si fossin pomes. Se’ls menjaven sense pelar. Mireu bé el
que fa la gana. Entre la gent i el bestiar no va quedar cap nap; més n’hi hagués hagut.
Aquelles vaques i eugues que portaven les robaven de les cases de pagès. Es pensaven
que quan serien a França el bestiar seria seu, però no va anar com ells pensaven. Molt
d'aquell bestiar ja no va arribar ni a la frontera, va quedar a meitat del camí de Ribelles,
al Coll de Bassegoda i a la Collada de Principi, totes aquelles muntanyes van quedar
plenes de bestiar. Van passar pel Carig de Lliurona i també es van emportar una euga i
una de Serra d’Oliva, les feien servir per anar a cavall i per portar les coses que ells
duien, perquè portaven tants dies caminant que ja no podien més. Aquella euga del
Carig, en Joan, la va anar a buscar a Principi i no li volien donar, però aquell animal va
14
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
sentir la veu del seu amo i no van poder-la aguantar, perquè va anar corrent amb en Joan
del Carig, així la va poder recuperar. I la de Serra d’Oliva igualment. Va anar-la a
buscar una noia tota sola, va passar per les Arcades que ja era fosc i tenia por d'anar sola
a casa seva i els meus pares em van fer anar a acompanyar-la. Tenia més por jo que ella,
vàrem arribar a casa seva, aquella gent ploraven perquè quatre o cinc rojos armats
volien menjar i també que els tenien que acompanyar a França. Però al final van dir:
-Dormirem a la cabanya i demà al mati ens direu per on hem de passar per anar a la
frontera. L’endemà al mati ja no eren a la cabanya, van marxar sense dir res, però Déu
ni do, vàrem passar un vespre molt malament, un plorava per aquí i l'altre per allà, i jo si
no hagués tingut por hauria anat més ràpid a dormir a casa. Però al final la cosa es va
calmar i vaig poder sopar una mica, vaig menjar un plat d'escudella i a dormir, em vaig
ficar al llit tremolant de por pensant - encara fossis a les Arcades-. Més tard, aquelles
dues germanes van venir a dormir al meu llit. Jo de la por que tenia encara no dormia, i
estava mirant de reüll quan s'anaven despullant (ho recordo com si fos ara) feien unes
tetes, jo pensava que coi és tot això, tu no en tens pas d'aquestes coses, però jo quiet a
dins el llit fins que elles es van posar al meu costat, una a cada banda, i em van dir:-
encara tens por? I jo contestava: - Sí, vull anar a casa meva. I elles em van dir: - Ara
dorm, demà al mati ja t'acompanyarem a les Arcades. Així vaig passar la nit, jo era
massa petit per elles i elles massa grans per mi. Quan em vaig despertar jo estava sol, no
vaig sentir quan es van llevar, jo vaig aixecar-ho, em vaig rentar la cara i em van donar
un bol de cafè amb sopes de pa sec (que almenys feia un mes que estava fet).
Desprès d'haver esmorzat, les dues germanes van venir acompanyar-me fins al
Portell de la Llebre que des d'allà ja veiem les Arcades, llavors ja no tenia por perquè ja
veia casa meva. Per mi, el més important de tot el que va passar en aquell mes de març
de 1939 era quan vaig veure aquells tres aeroplans i que un dels tres va llençar una
bomba a l’Amorriador d'en Trulls. Jo crec que la llençaven al bestiar i a tota aquella
gent que anaven en direcció a França però per sort no va explotar. Sí que va explotar
una altre que van llençar al camí a prop de la Collada d'Espinau, que va fer un forat que
Déu ni do. Hi havia un pi molt gran al costat que va quedar esporgat de dalt. A baix,
després d'uns anys va quedar sec, de totes maneres no va ocasionar cap desgràcia, ja que
en aquells moments no passava ningú per aquells entorns.
La bomba que van llençar a l’Amorriador d'en Trulls i que no va explotar, la van
descobrir els pastors perquè en aquell lloc hi havia uns roures molt grans, que per cert
encara n'hi ha algun, i a l'estiu els ramats d'ovelles anaven a l'ombra d'aquells roures. Jo
15
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
llavors encara no havia complert 10 anys, i amb el meu pare havíem anat moltes
vegades a veure-la i tocar-la. Ell m'explicava que aquesta bomba l'havien trobada els
pastors del Carig i del Trulls venint amb els ramats per aquí. Jo i altra mainada l'havíem
anat a veure altres vegades.
Jo a l'any 1940 vaig anar a França a vigilar vaques al mas “el Paradells”, de
Costoja i la meva mare m'hi va acompanyar. Però a principis de l'any 1941, vaig anar a
una altra casa que es deia “el Palomer”, de Sant Llorenç de Cerdans. Per sort, hi vaig
estar poc temps ja que no em tractaven gaire bé. Al mateix any vaig tornar a les Arcades
de Lliurona. El 18 d'agost del 1942 vaig anar a vigilar vaques a cal cosinet de Darnius,
en aquesta casa encara hi estava pitjor que a la casa “Palomer” i al 1943 vaig anar al
“Mas Ros” de Cabanelles. Allà ja feia de mosso, llaurava els camps, i totes les feines de
pagès, però només hi vaig estar sis mesos. Llavors ja em faltava poc per fer els 15 anys,
i si havia d’anar a les Arcades per treballar el bosc, tallar pins, alzines i fer carbó,
aquesta era la meva carrera. Això era a finals del 1944, feia tan sols 5 anys que havia
acabat la guerra, el que més teníem era misèria, poca cosa per menjar i molt per
treballar. En aquell temps jo no m'enrecordava de la bomba que no havia explotat a
l'any 1939 a l‘Amorriador d'en Trulls, terme del Carig de Lliurona. Jo llavors tenia
altres coses per pensar, m'havia de llevar al matí quan encara era fosc i fer dues hores
caminant per aquells monts de Déu per anar a ajudar al meu pare o als germans més
grans que estaven fent carbó. Treballant molt per menjar poc, així anàvem més lleugers.
El dia 18 de desembre de 1956 vaig casar-me amb la Maria del “Soler” de Sous, i al
1957 amb el seu germà, en Marcelino, o sigui, el meu cunyat, vam anar a tallar pins de
la muntanya on hi havia la bomba. Anàvem cada dia des del Soler a treballar a
l’Amorriador d'en Trulls, al mateix lloc on estava la bomba. Teníem el cabàs penjat en
un pi molt a prop de la bomba. Mentre fèiem els àpats la miràvem i la tocàvem amb les
mans, hi pujàvem de peus sense saltar-hi; es veia completament bé. Un cop vam acabar
la feina en aquest lloc, ja no vaig recordar més la bomba.
Quan era la temporada dels bolets, a vegades passava molt a prop del lloc on
estava la bomba i sí que hi pensava que havia d'estar per algun lloc no massa lluny però
com que havia passat ja molt de temps no es veia, cada vegada es recordava menys.
Com jo, hi havia molta altra gent que també sabia que hi havia aquella bomba per allà
però no li donaven importància. Era un artefacte de la guerra com moltes altres coses
que es trobaven en aquells anys.
16
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
Ja ningú feia cas de res, però a mi m'agrada molt caminar per la muntanya i si
puc descobrir una cosa nova m'encanta, i la meva filla Margarita li agrada encara més
que a mi. Quan podem, anem d'excursió per aquells paratges de Lliurona i al bac del
Caritg, tota la serra del Pla del Vi fins arribar a la Teuleria del Caritg, i allà em
pregunta: -Aquest camí on va a parar? Aquella casa que es veu allà tan lluny com es
diu? Quina gent hi vivien? On van anar? Per què varen marxar? Aquesta font quin nom
té? Aquest serrat com es diu? .. i jo li explico tot allò que encara recordo. Fa més de 60
anys, no és que jo tingui més memòria que altres persones sinó perquè hi poso interès en
tots aquests antics noms que jo havia sentir a dir a la gent gran que vivien en aquelles
meravelloses cases del petit poble de Lliurona i les cases dels entorns.
Jo des de l'any 1972 que amb la meva família vivíem a les Preses però no
deixàvem de recordar aquelles estimades cases envoltades d'un bosc preciós. Així com
les Arcades que és on vaig néixer jo el dia 7 d'octubre de l'any 1929, com la casa del
Soler de Sous on va néixer la meva dona, Maria Quintana i Verdaguer el dia 10 de
febrer de l'any 1940 i en aquest mateix mas és nascuda la nostre filla gran, la Margarita
Renart Quintana el 29 de novembre de l'any 1957. I l'altre filla, la Marta Renart
Quintana, que és nascuda a l'Hostal de l'Arç de Lliurona el dia 13 de març del 1961. O
sigui que tan els pares com les filles tenim les vertaderes arrels fundades en aquells
antics territoris de quan tot allò era Bassegoda (Garrotxa). A partir de l'any 1965 va
pertànyer a Albanyà (Alt Empordà) però de la mateixa manera nosaltres ho recordem
mentre visquem. Per mi, el més maco és que fa 21 anys que vaig amb la meva família i
altres amistats a passar els caps de setmana al mas “El Soler” de Sous. Fa almenys 15 o
16 anys, un dia fent petar la xerrada, parlant de noms de cases, fonts, camins, coses
d'anys enrere vaig recordar una cosa molt interessant, (ara m'ha vingut a la memòria):
l'any 1939 va caure una bomba a l’Amorriador d'en Trulls i no va explotar, segur que
encara hi és. I la Margarita va dir "Ostres papa ja hi podem anar!" i jo li vaig dir "Calma
ja tenim temps, abans no mori ja hi anirem." Però el temps anava passant i mai arribava
el dia oportú per anar a mirar allà a on era.
Les dues filles i el marit de la Margarita, en Josep Pujol que és el cuiner i tenen
un restaurant a Olot (l'Hostal de l'Arç) pel desembre del 2000, varen fer un mes de
vacances per Nadal, pensant que aniríem a la recerca de la bomba, però es van esgotar
les vacances i no vam anar-hi, un dia per una cosa i un altre dia per una altra. La qüestió
és que tot va quedar pendent. Però el 24 de desembre del 2001, van tornar a fer un altre
17
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
mes de vacances i un dia la Margarita va dir: - Aquest any sí que l'hem d'anar a buscar. I
jo li vaig dir: - A buscar-la no, però mirar si la trobem, sí. I per fi el dimarts dia 15 de
gener del 2002 pel matí, la Margarita va agafar el 4x4 i vam anar fins al final d’una
carretera que està a pocs metres d'allà on hi havia la bomba. Jo portava una aixada i un
estassabarders, i vam anar fins al lloc que més o menys jo em pensava que podia estar la
bomba. Vaig començar a mirar amunt, avall, per tots costats, recordant més o menys
l'any 1957 quan tallava els pins, però jo tot ho recordava molt canviat. Amb l'aixada
vaig mirar tres o quatre llocs, però res de res. La Margarita ja començava a dir: "Papa,
haurem de tornar un altre dia, perquè amb avui no en farem pas prou". Però jo tossut
com sempre, vaig anar fins a tocar els roures, i vaig adonar-me del camí vell, que amb el
temps es va tapar de verder i havien fet un altre de nou. Quan vaig adonar-me d'aquest
camí, li vaig dir a la Margarita que la trobaríem per allà, i ella em va dir: "Sí home,
perquè tan ràpid?", i jo li vaig explicar: "Mira, el camí que passàvem abans era aquí, a
tocar els roures". Jo sabia que la bomba estava a uns 25 metres del camí vell, i aquest
s'ha fet fa pocs anys. El terreny coincidia, però el camí no m'acabava d'agradar. Però un
cop vaig haver experimentat el camí, va ser trobar el lloc exacte on era la bomba. Feia
una mica de fondo, vaig tallar unes romegueres que tapaven el terreny. (Això era a uns
dos metres i mig del camí que en aquests moments es fa servir). Vaig agafar l'aixada i
vaig començar a treure terra, el primer que em vaig trobar va ser una arrel de pi que
passava per damunt de la bomba, la vaig tallar (una mica apartat per si hi havia la
bomba, que no explotés). Vaig continuar amb l'aixada i vaig sentir una fresa, com si
rasqués algun ferro molt llis, perquè si hagués trobat alguna pedra, l'aixada s'hi hauria
enganxat. Vaig seguir rascant fins allà a on arribava la bomba. Vaig dir molt content:
"Margarita, ja la tenim!" i ella em va dir: "Vols dir papa? Ja ho crec que sí (vaig dir jo)
ja m'ho semblava que havia de ser aquí. Amb les mans apartava la terra fins que ja la
vàrem veure. L'alegria va ser immensa, no només meva sinó de tots dos.
Després de 45 anys que no l'havia vist, estava col·locada de la mateixa manera
que jo sempre havia dit, només que ara estava uns dos pams sota terra. La Margarita va
tirar fotos a la bomba, a mi amb l'aixada, la gorra .. , de tots costats. Desprès la vàrem
tornar a tapar una mica amb terra i branques perquè no es veiés i tot seguit vàrem anar a
la casa del Soler a donar la novetat i a dinar, que ja era hora. Eren les tres de la tarda, ja
tota la família ens estava esperant per dinar, però també per saber si l'havíem trobada.
18
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
Només d'arribar al Soler, la Margarita els va dir que no havíem trobat res, i ens
ens van dir: "que tot això ja s'ho pensaven, després de tants anys pensàveu arribar i
moldre? No és tan fàcil.". Però al cap d’una estona, els deixàrem bocabadats quan els
vàrem dir que sí que l'havíem trobada. I després de dinar vàrem tornar al mateix lloc per
ensenyar-la als que no havien vingut a la recerca i varen quedar convençuts. Em varen
felicitar perquè desprès de tants anys, poder trobar el lloc on estava amagada, és un gran
mèrit. Vaig estar molt contents i la Margarita també. Després, vam avisar a l'alcaldessa
d'Albanyà, que és on pertanyen tots aquells terrenys i el divendres 18 de gener va venir
l'alcaldessa i un periodista de Figueres, Santi Coll. Vam tornar a anar al lloc on era la
bomba, jo ja portava l'aixada per tornar-la a destapar. El periodista anava tirant fotos a
la bomba i m'anava fent preguntes de tot el que jo recordava d'aquells anys de la Guerra
Civil Espanyola. La Sra. Alcaldessa va dir-me que si volia, ella s'en cuidaria d'avisar als
Mossos d'Esquadra de Figueres. Jo li vaig dir que fes tot allò que fos convenient. Un
cop els Mossos varen ser avisats, em van trucar per posar-nos d'acord per anar al mateix
lloc de la bomba. Ells varen haver d'avisar els Mossos artificiers de Barcelona per fer-se
càrrec de la bomba. El divendres 25 de gener, la Margarita, un mosso de Figueres, els
tres artificiers i jo, vam tornar al lloc de la bomba. Per darrer cop, l'aixada, els guants, la
gorra ... i tornar a desenterrar la bomba. Després ells s’en van cuidar de posar-la dreta i
li varen treure un "pitorro" que portava en un lateral, i així no hi havia tant de perill. La
màquina de fotos de la Margarita no va parar, tirava fotos a cada moment, sense perdre
ni un detall. D'aquesta manera tenim records de tot això, que és una cosa que val la pena
poder-ho guardar, i recordar tot aquell paisatge tan estimat com és l’Amorriador d'en
Trulls. Quan la Margarita va acabar de tirar fotos, varen agafar un cabàs molt gran que
portaven els mossos i la varen posar a dins entre dos. Van agafar la bossa per les anses,
ja amb la bomba a dins, i la van portar fins al cotxe (a uns 200 metres de distància).
Segons els mossos, la bomba pesava uns 70 Kg (Déu ni do), la van carregar al seient de
darrera del seu “Patrol”, perquè amb el trontoll del camí que s'havia de fer, d'aquesta
manera estava més protegida i no hi havia tan de perill que explotés. Seguidament,
vàrem agafar els cotxes i vàrem anar a la casa del “Soler” de Sous a dinar. Eren les
quatre de la tarda quan dinàvem tots, els mossos i nosaltres, després de dinar vàrem
marxar tots fins a Can Vilà de Cabanelles i allà ens vàrem acomiadar. Jo i la família
cap a Olot i els mossos cap a Figueres, a fer esclatar la bomba d'en Martí. Els Mossos
em varen prometre que quan l'haguessin fet explotar me'n guardarien un tros del que
quedés, per petit que fos, com a record de la meva bomba. Després de 62 anys d'estar a
19
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
sol i serena i molt de temps enterrada, va fer una explosió que molta gent de Figueres es
va espantar. La varen fer explotar en una pedrera entre Figueres i Llers. Va quedar tota a
trossets petits però els Mossos d’entre la ferralla varen poder recollir tres o quatre
trossos molt petits, els varen posar en una capseta petita i varen venir a dinar a l' Hostal
de l'Arç i me la varen portar perquè m'ho havien promès. Jo vaig estar molt content, i
ara guardo la capseta amb tots els trossos a dins, i això quedarà de mostra per tota la
meva vida i per totes les generacions que vagin vinguent. Una mostra de la bomba d'en
Martí.
Els mossos de Figueres després de portar-me la mostra de la bomba varen
felicitar-me per la memòria que havia tingut, perquè desprès de 62 anys no és tan fàcil
com sembla tot això que has descobert. Ara jo, Martí Renart felicito a tots els que m'heu
acompanyat i ajudat a la recerca de la bomba de la Guerra Civil Espanyola dels anys
1936-1939.
El dia 11 de març desprès de 55 dies d'haver trobat la bomba jo ja pensava que
tot estava enllestit. Però els de TV3 es varen posar en contacte amb mi ja que havien
llegit la meva gran història i que els hi faria molta gràcia de poder-ho filmar i el dilluns
dia 11 de març varen pujar fins a Falgàs de Segaró. Jo vaig anar amb el meu Mitsubishi
a esperar-los a Falgàs i d'allà, al Soler de Sous, que la Margarita ja ens esperava per anar
al lloc on la bomba havia estat tants anys. El dia que hi vam anar, com us podeu
suposar, la bomba ja no hi era, però varen filmar el forat on havia estat la bomba que
estava completament igual, fins i tot, encara hi havia el rovell del ferro de la bomba.
Varen tirar fotos i filmar el més maco que varen veure. Va quedar tot molt bé, i el
mateix dia a les vuit del vespre, la Margarita i jo vàrem sortir per TV3 i tota la vall de
Lliurona, el forat de la bomba d'en Martí. Aquestes coses m'alegren molt i molt perquè
són fets que passen poc sovint, però gràcies a tot això hem sortit per televisió. Tot
aquest panorama és per recordar-lo sempre més. Adéu siau a tothom i moltíssimes
gràcies.
Martí Renart i Vilanova
Les Preses, 25 de març 2002
20
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
6 - Balanç de la Quina 2007
INGRESSOS DESPESES
NÚMEROS LOTERIA NADAL 303,00 € PA (60 PANETS) 30,00 €
CARTRONS QUINA (NO ESPECIAL) 1.644,00 € CARNISSERIA VILARRODÀ 40,10 €
BARRA+ESPECAIL 840,00 € XAI 118,00 €
ESMORZARS 30,00 € BASARS 19,05 €
SAMARRETES 310,00 € MAIA (PA) 9,92 €
ESCLAT 12,69 €
GROS MERCAT 840,11 €
JOMAR 103,80 €
AKI (CAVALLETS) 30,80 €
OBSEQUI "CANARI" 30,70 €
CAL MUSIC 24,70 €
DONACIÓ AMPA CEIP LLERS 274,00 €
SAMARRETES (PAGAMENT A COMPTE) 400,00 €
EMILIANNA 4,68 €
BLAT DE MORO 0,86 €
TOTAL 3.127,00 € TOTAL 1.939,41 €
DIFERÈNCIA 1.187,59 €
21
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
22
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
23
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
8 - Carta de la Comissió
Benvolguda gent d’Albanyà, un any més ens disposem a celebrar la Festa Major del
poble. Com ja sabeu, la Comissió de Festes disposa d’un equip de dues persones que
cada any, i des del 2003 amb la vigent comissió, duen a terme la recollida de les
aportacions voluntàries que veïns i empreses del poble fan, i gràcies a les quals és
possible finançar la Festa Major.
Les aportacions veïnals suposen una
important partida en el pressupost
d’aquesta festa, fins a suposar el 43
% dels ingressos bruts. Tal i com
veiem al gràfic adjunt de
Financiació Bruta de la Festa Major
2006. Cal remarcar que les altres
partides de financiació representen el
seu percentatge en brut, és a dir,
manca restar-hi les despeses que aquestes generen (begudes i menjars pel bar, compra
de trofeus i premis per al campionat de botifarra, les lluminetes,...) el que ens porta al
segon gràfic, amb un resultat en el qual les donacions voluntàries representen el 79 %
dels ingressos nets de la Festa Major !.
Les dades de la present estadística són
representatives del període 2003-2006 i
per simplificar el present text, no es
relacionen detalladament els anys 2003,
2004 i 2005, en els quals, aquestes
gràfiques que adjunto, varen resultar
pràcticament invariables.
Financiació bruta de la Festa Major 2006
Lluminetes5%
Barra divendres
19%
Fanalets1% Botifarrada
1%
Botifarra2%
Donacions43%
Barra diumenge
2%
Anunci cartells
6%
Barra dissabte
21%
Financiació neta de la Festa Major 2006
Net activitats
21%
Donacions79%
La voluntat de la present Comissió de Festes és la d’anar creixent any darrera any i
poder oferir una Festa Major amb més activitats, quines a l’hivern, i d’altres
esdeveniments durant l’any.
24
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
Quan a finals de l’any 2002
l’Eduard Juanola “en Duardu
de Barcelona”, qui des de
temps immemorials per a mi,
s’encarregava de recollir les
aportacions voluntàries, i al
qual aprofito des d’aquest
text per donar les gràcies per
la imprescindible tasca que
va desenvolupar, va proposar-nos d’agafar la responsabilitat d’aquesta tasca varem
entendre immediatament la responsabilitat que comportava. I sense pensar-ho, vaig
consultar el meu company Xavier i ens varem disposar a fer-hi front. El nostre
antecessor ens va donar valuosos consells i recursos que ens han permès créixer en el
desenvolupament de la recaptació, tal i com és visible en el gràfic 3 del text, on es
presenta sobre les columnes la variació interanual percentual de capital recaptat. El
creixement de la recaptació dels anys 2003-2006 és positiu i només cal comentar l’escàs
interès en la Festa Major d’alguns dels negocis del poble, que són directament
beneficiaris de la celebració d’aquesta.
Evolució 2002-2007 de les aportacions veïnals a la Festa Major d'Albanyà
-24%
15%
13%
2%70%
- €
500,00 €
1.000,00 €
1.500,00 €
2.000,00 €
2.500,00 €
3.000,00 €
3.500,00 €
4.000,00 €
2002 2003 2004 2005 2006 2007
L’esmentat creixement 2003-2006 es veu truncat l’any 2007, on experimen-tem un
retrocés del 24% en la recaptació.
La impossibilitat de complir els objectius de creixement imposats i la important
davallada en la recaptació l’any 2007, és el que em motiva a donar el relleu per dedicar-
me a altres feines igualment necessàries per a la Festa.
Aquest any realitzarà la recaptació el meu company Xavier, qui estic segur que
desenvoluparà juntament amb la Laia una labor professional i impecable al capdavant
d’aquesta tasca.
Finalment i com a cloenda donar gràcies a les persones que desinteressadament i a
vegades al límit de les seves possibilitats any darrera any fan efectius donatius que fan
possible fer realitat la Festa Major.
Marc Ambrosio i Grifé
Comissió de Festes
25
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
9 - Estudi de 5 fonts d’Albanyà
S’ha fet un estudi sobre les aigües de 5 fonts del terme d’Albanyà. Les fonts
estudiades són: la font del Comú, la font del Rubié, la font de Can Coll, la font de
Lliurona i la font del Bac de Lliurona.
Fig.1 Font del Comú Fig.2 Font de Can Coll Fig.3 Font del Bac
Fig.4 Font de Lliurona Fig.5 Font del Rubié
L’estudi tenia com objectiu fer unes anàlisis físicoquímiques de les aigües
d’aquestes fonts.
Les anàlisis consistien en determinar, una vegada al mes durant els mesos de
setembre, octubre, novembre i desembre del 2007 a cada font, els següents paràmetres:
la temperatura, el pH, la conductivitat, l’oxigen dissolt, l’alcalinitat, els nitrats, la
duresa, el residu sòlid i el cabal.
El pH és la mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució. L’aigua
completament pura té un pH = 7, el valor neutre. Una substància àcida és, per exemple,
el suc de llimona, amb un pH de 2.4 i una substància bàsica és, per exemple, la sosa
caustica domèstica, amb un pH de 13.5.
26
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
La conductivitat elèctrica és la mesura de la capacitat de conducció elèctrica
d’una dissolució. I és proporcional a la quantitat d’ions que conté.
L’oxigen dissolt, no és l’oxigen de les molècules d’aigua, sinó de les molècules
que s’han dissolt en l’aigua. La solubilitat de l’oxigen en l’aigua depèn de la
temperatura: a major temperatura menys oxigen dissolt. Per altra part, si l’aigua està
contaminada, si té molts microorganismes i matèria orgànica, i si l’activitat respiratòria
d’aquests organismes és gran, tot això fa que disminueixi l’oxigen dissolt en l’aigua. Un
alt nivell d’oxigen dissolt indica que l’aigua és de bona qualitat.
L’alcalinitat és la mesura de la resistència de l’aigua de les reduccions de pH
quan s’afegeixen àcids. Aquesta mesura és molt important per determinar
característiques corrosives de l’aigua degudes sobretot a ions hidròxids, carbonats i
bicarbonats.
Els nitrats són unes sals químiques derivades del nitrogen. Es poden trobar als
aliments o a l’aigua i és degut a la utilització de fertilitzants nitrogenats, a l’agricultura
no ecològica i a l’excessiva aplicació de purins i altres evacuacions de matèries fecals
ramaderes als conreus.
La duresa de l’aigua correspon a la suma dels cations metàl·lics presents en ella,
a excepció dels metalls alcalins. Ara bé, en la majoría dels casos la duresa ve
condicionada fonamentalment pel contingut de sals càlciques i magnèsiques.
El residu sòlid és la quantitat de minerals que hi ha dissolts dins d’una quantitat d’aigua.
L’aigua és molt bona dissolvent, des que penetra en el sòl fins que arriba en forma de
manantial va dissolent els minerals de les roques que atravessa. Les sals minerals que
formaran part del residu sòlid dependran del tipus de roques que l’aigua hagi atravessat.
En funció de la quantitat de residu sòlid, les aigües es classifiquen en aigües de
mineralització molt dèbil, dèbil, mitja o forta.
El cabal d’una font natural, com és el cas, és molt variable. Depèn,
principalment dels fenòmens meteorològics.
Els resultats, en quant a la temperatura són que les fonts del Bac, del Comú i del
Rubié presenten una temperatura quasi constant al llarg d’aquests quatre mesos, mentre
que les de Lliurona i de Can Coll hi podem observar una gran disminució. En quant al
pH, tots els valors determinats entren dins dels límits permesos. Les aigües més
bàsiques brollen de les fonts de Can Coll, del Rubié i de Liurona. En referència a la
conductivitat de les aigües, la font que porta més sals dissoltes és la del Bac seguida de
la de del Comú i la que en porta menys és la del Rubié. Destaquen com a valors baixos
27
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
d’oxigen dissolt en aigua els de la font del Bac. La que té millors resultats en aquest
aspecte és la font del Rubié. En quant a l’alcalinitat, en general tenen valors entre 200 i
300 mg/l de carbonat de calci excepte la font del Rubié amb valors inferiors a 200 mg/l.
En referència als nitrats totes les fonts tenen valors força baixos i han mantingut uns
valors constants durant els 4 mesos de seguiment. En quant a la duresa, classifiquem les
aigües de semidures, és a dir, de qualitat mitja. Atès que el pes del residu sòlid de les
aigües de les fonts estudiades està comprès entre 100 i 400 mg/l, podem concloure que
les aigües analitzades són de mineralització dèbil. En quant al cabal , destaca per la
seva quantitat de cabal la font del Rubié, i la font que ha portat menys aigua ha estat la
font del Comú.
En els gràfics següents comparem, per cada mes, el cabal de les diferents fonts:
Cabal setembre
2,5 3,5 2,60,45
02468
1012141618
FONT DELLIURONA
FONT DE CANCOLL
FONT DEL BAC FONT DELCOMÚ
Font
l/min
Fig.6 Gràfic del cabal del mes de setembre.
Cabal octubre
12,54
5 4,752,25 1,35
02468
1012141618
FONT DELRUBIÉ
FONT DELLIURONA
FONT DECAN COLL
FONT DELBAC
FONT DELCOMÚ
Font
l/min
Fig.7 Gràfic del cabal del mes d’octubre.
28
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
Cabal novembre
16,25
2,74
6,75
2,60,57
02468
1012141618
FONT DELRUBIÉ
FONT DELLIURONA
FONT DECAN COLL
FONT DELBAC
FONT DELCOMÚ
Font
l/min
Fig.8 Gràfic del cabal del mes de novembre.
Cabal desembre
10,7
0
4,2 3,52,13
02468
1012141618
FONT DELRUBIÉ
FONT DELLIURONA
FONT DECAN COLL
FONT DELBAC
FONT DELCOMÚ
Font
l/min
Fig.9 Gràfic del cabal del mes de desembre.
Laura Molins i Galas
29
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
10 - Receptes de cuina
PATATA FARCIDA DE BOLETS AMB GAMBES I OU POCHÉ SOBRE MOSAIC DE VERDURES
Patates al forn:
- 4 patates mitjanes.
Embolicar les patates amb paper d’alumini i deixar-les coure al forn a 180 ºC durant
40 minuts.
Farcit de bolets:
- 100 g de bolets macedònia.
- 1 ceba ciselé.
- 6 gambes pelades mitjanes.
- 30 g de vi blanc.
- 20 g d’oli d’oliva.
- Una mica de crema de llet.
Saltejar els bolets. Quan aquests hagin deixat anar el seu suc, si és necessari hi
posem una mica més d’oli, afegim la ceba ciselé i una mica de romaní, l’ofeguem fins
que la ceba estigui transparent. Hi posem les gambes i el vi blanc, deixem reduir.
Retirem les gambes i reservem. Després, buidem les patates cuites i ho afegim als bolets
juntament amb una mica de crema de llet i ho barregem tot junt. Rectifiquem de sal i
pebre. Ho reservem per després farcir les patates.
Mosaic de verdures:
- 200 g de carrota mitjana macedònia.
- 90 g de tomata macedònia.
- 1 branca prima d’api emincé.
- 150 g de porro macedònia.
- 4 espàrrecs macedònia.
Tallar les verdures. Dels esparces en guardarem les puntes per decorar el plat.
Saltegem el porro en una paella amb una mica d’oli, el reservem i escaldem la tomata
per treure-li la pell i les llavors. La salem i la reservem. Coem la resta de les verdures
30
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
amb aigua i sal per separat fins deixar-les “al dente”. Les refredem amb aigua i gel. Les
reservem sobre paper absorbent.
Ou poché:
- 2 ous.
Trenquem l’ou i el posem en una tassa. Posem aigua a bullir i li afegim un raig de
vinagre. Li tirem l’ou i remenem procurant embolicar el rovell amb la clara. El reservem
sobre paper absorbent.
Al servei per ració:
- 1 tros de patata.
- 3 cullerades de farcit de bolets.
- 3 gambes.
- 1 ou poché.
- 2 c/c de porro.
- 2 c/c d’api.
- 2 c/s d’espàrrecs.
- 2 c/s de carrota.
- 2 c/s de tomata.
Farcir la patata de bolets, col·locar les gambes sobre la patata farcida en forma de
nansa i a l’altra banda posem l’ou poché. Ho posem al forn un parell de minuts.
Emplatar:
En un plat pla col·locar el porro i a sobre la resta de verdures formant un mosaic
de colors, les salem i les amanim amb una mica d’oli d’oliva verge i finalment
col·loquem la patata farcida de bolets.
Decorem amb les puntes dels espàrrecs i la branca de romaní.
BON PROFIT
Carles Ríos i Estalés
31
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
FILET DE PORC AMB FORMATGE
INGREDIENTS:
8 talls de filet de porc.
2 cebes grans.
1 vaset de vi blanc.
Pebre vermell.
8 llesques de formatge per fondre.
Mantega.
Oli, sal i pebre.
Julivert.
PROCEDIMENT D’ELABORACIÓ:
Tallar la ceba a rodelles no massa primes. Posar a coure amb el vi blanc i una
mica d’aigua.
Escórrer i espolsar amb el pebre vermell pel damunt. Reservar.
En una paella amb una mica d’oli, fregir els filets de porc, salpebrar i posar en
una platera per anar al forn, untada amb una mica de mantega.
Repartir per sobre i per sota dels filets la ceba i cobrir cada filet amb una llesca
de formatge. Gratinar fins que el formatge comenci a fondre. Espolsar amb una mica de
julivert picat.
QUE VAGI DE GUST
Roser Catalán i de la Herrán
32
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
11 - Els Remeis de la Maria Maria Pons – la Maria del Camp de l’Illa - HERBES: LAVANDA L’aigua serveix per curar el cansament, els cops diürètics, la faringitis, la migranya, la tos ferina, les neuràlgies, tota classe de ferides i per fer digestió.
LA MATAFALUGA
per l’asma, per la digestió difícil, l’estómac àcid i per netejar les ents.
A FARIGOLA
, antigament els cucs.
LI DE CIGARRES
ps. Aquest li serveix pel mal d’orella (otitis). És un remei que s’utilitzava antigament.
Serveixd
L
L’aigua és desinfectant per tota classe de ferides i llaguescuraven
O S’agafen 5 o 6 cigarres a l’estiu quan canten i es posen amb oli durant un temo
ONSELL:C PEL MAL DE COLL
a junt amb una ullerada de sucre. Tot ben batut s’ha de pendre abans d’anar a dormir.
S’agafa una clara d’ou ben batuda i s’hi afegeix el suc d’una llimonc
EFRANY:R Qui menja per viure
per menjar benta.
s’alimenta, i qui viu re
33
BUTLLETÍ d’ALBANYÀ Juny 2008
34