Download - Animació Lectora
Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de biblioteques
Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de
biblioteques
Activitat 0: fer una redacció del què és una biblioteca, que pensen que és, que es
pot fer...
“La primera biblioteca no ocupaba lugar. Existió antes que la escritura,
antes que los libros. Residía en la memoria del hombre, que en ella
atesoraba leyendas, tradiciones, canciones o plegarias.”
Alfonso Muñoz Cosme
Biblioteca1: definició del TERMCAT
• Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la
classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o
altres materials.
• Un lloc que conté una col·lecció de llibres, revistes o altres
documents, organitzats segons uns sistemes i destinats a
servir al públic. En aquesta habitació farem la biblioteca.
• Una col·lecció de llibres. El Sergi té una bona biblioteca a
casa seva.
• Moble per a guardar llibres, llibreria.
La definició més aproximada que podríem fer és:
Un servei cultural que conté una col·lecció de llibres, revistes o
altres documents, organitzats segons uns sistemes (classificació i
catàleg) destinats al públic per a la seva consulta o lectura.
1 Definició del Diccionari de la Llengua Catalana i el TERMCAT.
3
Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de biblioteques
Tipus de biblioteca
Existeixen 3 tipus de biblioteques:
• Biblioteca pública i escolar
• Biblioteca especialitzada o universitària
• Biblioteca nacional
Definicions
Biblioteca pública i escolar: és un centre d’informació que facilita
tot tipus d’informació als seus usuaris.
Biblioteca especialitzada /universitària: tracten un tema concret.
Els seus usuaris necessiten informació del tema concret. Per
exemple: la biblioteca d’història de l’art només té llibres que parlen
d’art.
Biblioteca nacional 2: és la biblioteca més important d’un país. Té
encomanades unes feines concretes (recollir tot el que es publica
en un país, conservar materials importants...)
2 Vegeu tema 9.
4
Tema 0. Les biblioteques. Diferents tipus de biblioteques
3
Tema 1. La biblioteca pública
Tema 1. La biblioteca pública Exercici 0: Feu una definició de biblioteca. Què es pot fer en una biblioteca?
Definició de biblioteca pública
La biblioteca pública és segons la UNESCO un centre local d’informació
que facilita tot tipus de coneixements i informació als seus usuaris. A més
de ser un espai on trobar la informació les biblioteques són espais on es
poden fer moltes altres activitats.
UNESCO: és una secció de la ONU. La ONU és una organització en la
qual els seus objectius són garantir el manteniment de la pau i la
seguretat internacional; desenvolupar les relacions amistoses entre
nacions; estudiar els problemes internacionals...La UNESCO té com a
funció contribuir a la pau i la seguretat mundial a través de la ciència i la
cultura.
Públic:
Exercici 1: Buscar la definició de la paraula públic Exercici 2: Què és la UNESCO? Quines són les seves funcions? On està la seva seu?
6
Tema 1. La biblioteca pública
La missió de la biblioteca pública
La missió de la biblioteca varia segons el tipus de biblioteca, ja que no
totes funcionen igual. Qui marca el funcionament de la biblioteca pública
és la UNESCO i la IFLA1, dues institucions que es preocupen per la
biblioteca i el seu funcionament.
La missió de la biblioteca és:
• Crear hàbits lectors
• Estimular la imaginació
• Fomentar el coneixement de l’art, els descobriments científics...
• Donar suport a la tradició oral
• Donar accés lliure a la informació
• Facilitar l’accés a les noves tecnologies
La biblioteca pública
El fet que la biblioteca sigui pública vol dir que hi col·laborem tots.
L’Ajuntament, que és l’encarregat d’administrar els diners que aportem
pagant els impostos, dedica una part a la creació i manteniment de les
biblioteques. Per tant, les biblioteques són centres de tothom i per a
tothom.
Aquestes biblioteques són accessibles a tots els ciutadans de manera
lliure i gratuïta. Això vol dir que no hem de fer cap pagament per utilitzar-
la, per fer-nos el carnet o per agafar materials en préstec. Els únics
1 Manifest de la UNESCO per la biblioteca pública i les Directrius per a la biblioteca pública.
7
Tema 1. La biblioteca pública
serveis que sí que s’han de pagar són: fotocòpies, impressions i el
préstec interbibliotecari2.
El seus serveis s’adrecen a tothom sense tenir en compte l’edat, la raça,
la nacionalitat o la classe social.
No hem d’oblidar la biblioteca ha d’oferir els seus serveis i materials a
aquells usuaris que per alguna raó no poden utilitzar-los de manera
habitual com és el cas de les minories lingüístiques, immigrants,
persones discapacitades, gent hospitalitzada…3 tot creant materials i
serveis especials
El fons
Tots els grups d’edat han de trobar material adequat a les seves
necessitats. Els fons i els serveis han d’incloure tot tipus de materials.
Les BP són aquelles que disposen d’un fons general i ofereixen un ampli
ventall de serveis informatius
El fons de la biblioteca pública no ha d’estar sotmès a cap mena de
censura. Això vol dir que hem de trobar materials de tot tipus. No hem
d’oblidar que aquesta col·lecció ve marcada per unes pautes que guien el
tipus de fons que es vol tenir.
2 El préstec interbibliotecari és aquell servei pel qual podem consultar a la nostra
biblioteca materials d’altres centres. El preu que es paga per aquest servei és el cost
del transport (1,20 €). 3 Aquests usuaris reben el nom d’usuaris especials.
8
Tema 1. La biblioteca pública
Exercici 3: És correcte que la biblioteca tingui en la seva col·lecció tot tipus de
materials? Debat.
Exercici 4: Visita la biblioteca pública que tinguis més a prop i fes una redacció. És la primera vegada que la visitaves?
Les xarxes de biblioteques
Per millorar el funcionament i poder oferir més materials i serveis les
biblioteques funcionen en xarxa. Això vol dir que col·laboren i treballen
juntes.
Un dels efectes de treballar en xarxa és que permet que el nombre de
materials sigui molt més gran, i que si algun dels materials que es
necessiten no estan a la biblioteca sempre el poden demanar a una altra.
Una ciutat gran no en té prou amb una única biblioteca, és per això que
es construeixen més d’una i col·laboren entre elles. Aquesta xarxa
beneficia a tothom ja que es poden intercanviar els materials d’una
biblioteca a una altra.
Un exemple és la xarxa de biblioteques de Badalona. A la nostra ciutat hi
ha 5 biblioteques ja que és una ciutat gran i una biblioteca no pot servir a
tota la població.
Exercici 5: Quines són les biblioteques públiques que hi ha a la nostra ciutat? Digues el seu nom i en quin barri es troben.
9
Tema 1. La biblioteca pública
Biblioteques públiques del món4
Fons Espai Serveis
Biblioteca Pública de
Nova York
3 milions de documents des
de 1972
Va ser fundada l’any 1849 i
hi ha 85 biblioteques
Biblioteca Pública de Lyon 2.3 milions de documents 14 biblioteques i 3 bibliobus És la biblioteca pública més
gran de França
Biblioteca Pública de
Boston
6 milions de llibres, 17.000
revistes i 4000 documents
multimèdia
Va ser fundada l’any 1842 i
té un total de 27
biblioteques
4 Activitat: passar presentació de biblioteques públiques d’arreu del món.
10
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
Les biblioteques són espais destinats al públic en general, i han de tenir
unes característiques concretes.
Existeixen unes normes que marquen com ha de ser una biblioteca i
quins són els mínims que ha de tenir (m2, llibres...). Aquest espai ha de
ser flexible, compacte, accessible, organitzat i segur.
Qui construeix la biblioteca?
En la construcció intervenen tota una sèrie de persones que formen un
equip de treball que sol estar format per: personal de l’ajuntament,
arquitectes i bibliotecaris que donen la seva opinió sobre com hauria de
ser l’edifici des de diferents perspectives.
En el moment de pensar com serà l’edifici s’ha de tenir en compte molts
factors:
la població: quantitat, l’edat, la quantitat de joves, l’origen, el
creixement, el nivell d’estudis...
a quanta població vol donar servei aquesta biblioteca.
activitat econòmica del municipi.
existència d’altres equipaments educatius, culturals... i saber la
quantitat i la situació dins la ciutat.
No hem d’oblidar que hi ha un grup de persones que tenen dificultats per
accedir a la biblioteca. És per això que s’han d’evitar tots els obstacles
com ara escales, passadissos estrets, taules massa altes... el que es
11
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
coneix com barreres arquitectòniques per aconseguir més
acessibilitat.
12
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
Ubicació
En el moment de decidir en quin punt de la ciutat es situarà la
biblioteca hem de tenir en compte que:
- El lloc ha de ser cèntric, un espai amb molta vida.
- Ha d’estar ben comunicada, ha de ser possible poder
arribar en transport públic.
- A prop de centres culturals: museus, teatres...
Espais
Tots els espais que formen la biblioteca podríem classificar-los de
dues maneres:
- per les activitats que es fan:
- espais de silenci: són els més adequats per al
treball i la lectura
- espais de soroll: són aquelles zones de la biblioteca
on, les activitats que es fan, provoquen soroll, per
exemple el préstec.
- pel tipus d’usuari:
- sala infantil (0-14 anys)
- sala d’adults (15- )
13
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
Malgrat tot, aquests espais no són independents i moltes
vegades trobarem que es combinen.
Espais de soroll
Els espais de soroll que podem trobar en una biblioteca són:
• Zona de comunicació:
o Espais de circulació: passadissos, escales, ascensors,
portes...
• Zona de préstec
• Zona d’activitats
Espais de silenci
• Zona de lectura i consulta: taules per treballar, sales d’estudi.
• Zona de lectura relaxada.
Altres espais
Zones de despatx, sales de reunions, el magatzem...
14
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
Sales de la biblioteca Habitualment aquests espais s’agrupen en 2 o 3 sales en funció del
públic que hi accedeix, el material que conté o les activitats que es fan.
Les sales més habituals són:
Sala infantil (de 0 a 13 anys aproximadament)
Sala d’adults (a partir de 14 anys)
Sala d’actes
Sala de música (podem trobar CD, vídeos, DVD, revistes i
diaris) també rep el nom de quiosc.
L’ambient de la biblioteca
Altres aspectes importants perquè es pugui treballar bé a la sala i que
hem de tenir en compte són:
- la climatització: l’ambient de la biblioteca ha de ser
l’adequat (aire condicionat i calefacció).
- altres condicions de treball:
o insonorització: manca de soroll.
o il·luminació: es necessita molta llum, millor si és
natural.
Exercici 1: fer un plànol de la biblioteca
15
Tema 1.1. Els espais de la biblioteca
- Sala d’adults
o Zona de lectura
o Zona d’informació
o Zona de consulta
- Sala infantil
o Zona de circulació
Espais de circulació:
passadissos, escales,
ascensors...
o Zona de préstec
o Zona d’activitats
o Auditori o sala d’actes
o Despatxos
o Sala de reunions
o Magatzem
16
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca pública
Servei: Presentació oferta per una empresa, persona que té un valor
per al client, és susceptible de satisfer una necessitat i no es
presenta en forma de bé material.
Conjunt de treballs, operacions, etc. Que serveixen a un ús
determinat.
Els principals serveis que ofereix la biblioteca pública són:
1. Préstec
1.1. Préstec interbibliotecari
2. Serveis d’informació i consulta
3. La formació d’usuaris
4. Informació sobre el municipi: col·lecció local
5. Serveis especials
17
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
1. El servei de préstec
Prestar: deixar a una persona diners o una altra cosa, amb la condició
de tornar-ho passat un cert temps1.
Préstamo: entregar por un tiempo determinado y en ciertas
condiciones, de libros u otro material bibliográfico a una persona,
institución, biblioteca, etc2.
El préstec és el servei més utilitzat de les biblioteques i consisteix en
deixar els materials de la biblioteca durant un temps. Un cop passat
aquest temps s’han de tornar els materials. Aquest servei és
GRATUÏT!!!
Durant el temps que tenim prestats els documents hem de tenir cura
de no trencar-los, doblegar-los, guixar-los, subratllar-los...
Exercici1: Feu una llista de coses que NO hem de fer amb els materials de la
biblioteca
Per a poder utilitzar aquest servei s’ha de tenir el carnet d’usuari. Fer-
se aquest carnet és GRATUÏT.
De tots els materials que hi ha a la biblioteca hi ha uns quants que no
es poden prestar (EXCLÒS DE PRÉSTEC) perquè s’utilitzen molt
(diccionaris, enciclopèdies...) o són molt valuosos (només hi ha una
còpia, tenen l’autògraf de l’autor...).
1 Definició de Diccionari General de la Llengua Catalana [en línia] Enciclopèdia
Catalana 2 Definició de Martínez de Sousa, José. Diccionario de Bibliología y ciencias afines.
Salamanca: Fundación Germán Sánchez Ruipérez,
18
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
Exercici 2: Busca al diccionari les paraules prestar i llogar i explica la diferència
Les sancions
Quan els documents no es tornen a temps és possible que ens
sancionin.
Aquestes sancions no són econòmiques, sinó que consisteixen en
prohibir que l’usuari pugui utilitzar el servei de préstec durant un cert
temps.
Aquest temps de sanció serà igual al temps que es trigui en tornar els
documents (si triguem 1 setmana en tornar un llibre estarem 1
setmana sense poder utilitzar el servei de préstec). Si el és molt
gran la biblioteca té la possibilitat d’expulsar a la persona del servei de
préstec.
El fet d’expulsar algú del servei de préstec fa que aquesta persona no
pugui utilitzar el servei de préstec de les biblioteques de la xarxa (això
suposa que no podrà utilitzar el préstec de cap biblioteca de la
província de Barcelona).
No obstant, que una persona estigui expulsada del servei de préstec
no implica que aquest usuari no pugui anar a la biblioteca.
1.1 El préstec interbibliotecari
És un préstec entre biblioteques. És molt difícil que en una
biblioteca trobem tot el material que necessitem, és per això que
podem demanar a biblioteques de la nostra xarxa que ens els
deixin.
19
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
Aquest tipus de préstec és una forma molt senzilla perquè les
biblioteques col·laborin.
Per utilitzar aquest servei s’ha de pagar una quantitat pel transport
del material (1,20 €).
2. Informació i consulta Juntament amb el préstec una de les principals activitats de la
biblioteca és oferir informació. A la biblioteca podem trobar una gran
quantitat de materials que ens ajuden a trobar la informació que
necessitem (enciclopèdies, diccionaris, atlas, Internet...), a més
sempre podem consultar als bibliotecaris que ens poden ajudar i
orientar per a poder recuperar el màxim d’informació.
Exercici: Fes un llistat de tots aquells materials que podem trobar en una
biblioteca i que ens donen informació
3. Formació d’usuaris
Aquest servei té com a objectiu explicar als usuaris com funciona la
biblioteca, com s’utilitza el catàleg... en definitiva aconseguir que
l’usuari pugui utilitzar la biblioteca tot sol.
Es pot fer de diferents maneres: una xerrada, una visita a la biblioteca
o un curset.
20
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
4. La col·lecció local
És un espai de la biblioteca on trobem informació del municipi. A la
col·lecció local podem trobar informació sobre monuments de la ciutat,
les festes populars (p.e. a Badalona la Cremada del dimoni), museus
(Museu de Badalona), associacions (Joventut) o personatges
importants.
Una de les funcions de la biblioteca pública és recollir tota la
informació que es publiqui sobre el municipi en diaris, revistes,
llibres... en tant que una de les seves funcions és ser la memòria del
municipi. És per això que la CL és un bon lloc per a conèixer la
història de la ciutat.
Un altres espai molt interessant per aconseguir aquest tipus
d’informació és a l’arxiu.
5. Els serveis especials3
Les biblioteques tenen l’obligació de facilitar materials de lectura
adients per a col·lectius que, per raons molt diverses tenen dificultats
lectores, hauria de ser objectiu prioritari i una preocupació compartida
per administracions i ciutadans.
Manifest de la UNESCO de la biblioteca pública:
3 Silvestre Gusí, Núria; Capo, Rosa Maria. “La lectura fácil a les biblioteques catalanes” dins Item. Barcelona: COBDC, 2004. Núm. 36, p. 57-77.
21
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
“Els estats garantiran que les persones amb discapacitats s’integren i
poden participar en les activitats culturals de forma igualitària [...] Els
estats han d’iniciar el desenvolupament i l’ús de les tècniques
especials per a la creació de bibliografia, pel·lícules i teatre
accessibles a persones amb discapacitat”
“Els serveis de la biblioteca pública es fonamenten en la igualtat
d’accés per a tothom, sense tenir en compte l’edat, el sexe, la religió,
la nacionalitat, la llengua o la classe social. Cal oferir materials
específics per aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar
els serveis i materials normals, com és el cas de minories
lingüístiques, persones amb discapacitat o gent hospitalitzada o
empresonada”
Usuari especial: és aquella persona que no sap llegir o té problemes
que fan difícil la lectura o no poden anar a la biblioteca: gent gran,
cecs, discapacitats, immigrants, persones que no saben llegir,
persones que estan a l’hospital...
D’aquests usuaris hi ha un grup que seran usuaris especials sempre:
minusvàlids, cecs... Altres ho seran durant un temps: immigrants,
analfabets...
Aquest grup de persones necessiten que els espais estiguin adaptats
eliminant les barreres arquitectòniques: canviar escales per rampes
i/o ascensors, fer passadissos amples, tenir taulells baixos... A més ha
de comptar amb materials especials que facilitin l’accés a la lectura
com per exemple els llibres de lectura fàcil, els llibres de lletra gran...
Exercici: fes un llistat de barreres arquitectòniques que et trobes quan vens cap a l’escola
22
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
Què és la lectura fàcil?
S’aplica el concepte de lectura fàcil als material elaborats amb
especial cura per tal que puguin ser llegits i entesos per tots
aquells que tenen dificultats lectores o de comprensió.
Aquests llibres parlen d’històries d’argument senzill i van
acompanyats d’il·lustracions que faciliten la comprensió del text.
Els llibres de lectura fàcil
S’entén com a llibre-fàcil els materials d lectura (i també
audiovisuals i multimèdia) elaborats amb especial cura per poder
ser llegits i entesos per persones que, per qualsevol motiu, físic,
psíquic o social, tenen dificultats per utilitzar la lectura com a
vehicle de comunicació, d’informació, de formació, o de lleure.
Característiques:
- Història concreta i lògica amb una sola línia argumental.
- Concret amb esdeveniments descrits cronològicament, sense
salts en el temps.
- Evitar el llenguatge abstracte.
- Relatar accions directe i simples.
- Evitar el llenguatge simbòlic (metàfores)
Els serveis que s’ofereixen són: préstec a domicili, lectures
col·lectives, préstec a institucions (hospitals, presons...) tallers,
cursos de llengües...
23
Tema 1.2. Els serveis de la biblioteca
Activitats La biblioteca a més d’aquests serveis ofereix tota un sèrie d’activitats.
Aquestes activitats es fan perquè la gent s’apropi a la biblioteca, conegui
el que es fa i els materials que poden trobar.
Activitat: Conjunt de les operacions o tasques que duu a terme una
entitat.
Les activitats més habituals són:
L’hora del conte
Tallers de treballs manuals
Clubs de lectura
Recitals de poesia i música
Presentació de llibres
Conferències
Cursos (llengua, informàtica, cuina...)
Exercici 3: fer una campanya de promoció de la biblioteca: cartells, tríptics,
enganxines...
Exercici 4: fer un rap de promoció de la biblioteca
Exercici 5: preparar una hora del conte
24
Tema 1.3 .El comportament
EL COMPORTAMENT A LA BIBLIOTECA
La biblioteca és un espai de silenci i treball
25
Tema 1.3 .El comportament
Hem de procurar mantenir el silenci (parlar fluix amb els companys, NO utilitzar telèfons mòbils,...)
26
Tema 1.3 .El comportament
Abans d’entrar deixeu el berenar (a la cartera o a la panxa!)
27
Tema 1.3 .El comportament
Hem de respectar els materials que hi ha perquè... SÓN DE TOTS!!!!
hem de vigilar i cuidar-los perquè no es trenquin!!!!!! hem de deixar-ho tot endreçat!!!!!
28
Tema 1.3 .El comportament
No us oblideu que també hem de cuidar la BIBLIOTECA!!!
29
Tema 1.3 .El comportament
Si no seguim aquestes normes...
Activitat 1. Fer un llistat de normes.
30
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
El bibliobús és un servei que ofereix la biblioteca en municipis amb una
població inferior a 3000 habitants per facilitar l’accés a la cultura.1 El
podríem definir com una biblioteca amb rodes.
L’origen del servei
Durant la Guerra Civil, 1936-1939, es va posar en funcionament un
bibliobús que servia els soldats que lluitaven al front i també col·laborava
amb els hospitals per als soldats.
L’any 1957 s’inaugura un bibliobús encarregat de recórrer barris de
l’Hospitalet de Llobregat i d’Esplugues de Llobregat i el barri de Sants de
Barcelona. Més endavant arribaria a Sant Joan Despí. Durant el 1960
entra en funcionament un nou bibliobús que recorrerà els barris del nord
de Barcelona i algun punt de la Sagrada Família i Poblenou.
L’any 1973 entra en funcionament el bibliobús de Berga. El primer
recorregut d’aquest bibliobús arribava a 19 municipis i passava cada 15
dies.
Els bibliobusos actuals
Aquests bibliobús funcionen en xarxa i funcionen igual que una biblioteca
pública. Depenen d’una biblioteca central de la que reben els materials i
organitzen el servei de préstec interbibliotecari.
1 LLei 4/1993, del Sistema Bibliotecari de Catalunya.
31
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
L’autobús
Els vehicles són molt potents i poden transportar una càrrega
d’entre 3000 i 4000 kg., que és el que pesa aproximadament el
conjunt de llibres, audiovisuals, mobiliari i l’equip informàtic. D’altra
banda, el vehicle ha d’estar dissenyat per permetre el transport de
3000 documents.
Aquests vehicles tenen 10 metres de llargada, 2,5 metres
d’amplada i un pes de 17500 kg.
Algunes característiques d’aquest vehicle són:
Tenen prestatges regulables lleugerament inclinables a fi que
els documents es mantinguin al seu lloc mentre el bibliobús
viatja.
Disposen d’un petit taulell i dos seients per a fer feines d’atenció
al públic.
Les parades
A cada municipi el bibliobús té una parada convenientment
senyalitzada en un espai cèntric i de fàcil accés. Aquesta parada
ha d’estar dotada de corrent elèctric i línia telefònica.
32
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
El garatge
En un principi s’havia pensat que els bibliobusos s’havien d’allotjar
en una garatge al voltant de la biblioteca. En la majoria dels casos
això no ha estat possible. Ara s’estan utilitzat garatges de la
població més gran de la zona i calculant que el temps que es triga
en anar des del garatge fins a la població no sigui superior a mitja
hora.
Els serveis i activitats
Els serveis que ofereix el bibliobús són gratuïts i podem trobar
materials de qualsevol tema i per a tots els públics. Per fer ús del
servei de préstec ens serveix el carnet de qualsevol biblioteca, ja
que els bibliobusos formen part de la xarxa de biblioteques.
En els bibliobus també es fan activitats com l’hora del conte, tallers,
teatre, titelles...
La xarxa de bibliobús
En l’actualitat existeixen 9 bibliobusos que recorren 101 municipis
de la província de Barcelona i donen servei 137.000 habitants.
El nom de cadascun és el de muntanyes o cims de la zona.
Anteriorment se’ls hi donava el nom de la ciutat més gran de la
zona, però es va decidir canviar perquè els pobles de la ruta no es
sentien prou identificats.
33
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
Bibliobús Pedraforca (zona de Berga)
“ “ El Castellot (zona de Vilafranca del Penedès)
“ “ Guilleries (Vic)
“ “ Montserrat (Igualada)
“ “ Cavall Bernat (zona de Manresa)
“ “ Montnegre (zona de Granollers)
“ “ Tagamanent (zona de Berga)
“ “ La Mola (
“ “ Montau (zona de Vilafranca del Penedès)
Exercici1: fer un mapa assenyalant els cims dels noms dels bibliobusos i pintar la comarca
Exercici2: fer el disseny exterior del bibliobús
Repartir còpia del plànol del bibliobús
Passar power point d’imatges de bibliobusos
Altres biblioteques mòbils Existeixen altres tipus de biblioteques mòbils, un dels exemples més
coneguts és el de la Biblioplatja, tot i que hi ha moltes i molt diferents
com pot ser la Bibliopiscina, Biblioriu o la Biblioteca al Mercat.
34
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
Biblioplatja de Tamariu. Palfrugell
Biblioplatja de Tamariu (Palafrugell)
35
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
Interior de la Biblioplatja
La funció d’aquestes biblioteques mòbils és apropar la biblioteca a la
gent. Hi ha tota una sèrie de persones que no poden accedir a la
biblioteca per diversos motius (usuaris especials, gent treballadora, viuen
lluny de la biblioteca...) és per això que la biblioteca ha de “sortir” a
buscar aquests usuaris.
Una manera d’apropar-se a aquests usuaris és anar a llocs per on passa
molta gent com pot ser la platja, el mercat o la piscina i oferir donar-se a
conèixer i oferir el seus serveis.
Aquestes biblioteques mòbils depenen d’una biblioteca central i no són
permanents, habitualment funcionen durant els mesos d’estiu en el cas
de les bibliopiscines i les biblioplatjes o bé un dia determinat de la
setmana com és el cas del bibliomercat.
36
Tema 1.4. El bibliobús i les biblioteques mòbils
Els principal servei que ofereixen és el préstec i un gran ventall
d’activitats per a tots els públics, des de tallers per als més petits fins a
xerrades de tot tipus pels adults o passes de cinema.
Biblioplatja d’Arenys de Mar
37
Tema 2. Materials de la biblioteca
Tema 2. Materials de la biblioteca
Els materials que hi ha a la biblioteca els podem agrupar en funció del
tipus d’informació que ens donen:
Materials d’imaginació: són les novel·les, els contes, els
còmics,...
Materials de coneixements: són aquells materials que
utilitzem per a resoldre un dubte: enciclopèdies, diccionaris,...
Activitat 1: Fer un llistat de tots els materials d’imaginació que podem
trobar a la biblioteca i un llistat de materials de coneixement.
38
Tema 2. Materials de la biblioteca
2.1. Les fonts d’informació
Per tal d’estar informats utilitzem tota una sèrie de materials o recursos:
diaris, revistes, llibres, CD-ROM, DVD, Internet, ràdio, televisió...
La majoria d’aquests materials els podem trobar a la biblioteca, tot i que
variaran en funció del tipus de biblioteca on estem. No trobarem el mateix
en una biblioteca pública que en una biblioteca nacional.
Depenent de la informació que necessitem anirem a un tipus de
biblioteca o una altra i en funció de la consulta utilitzarem uns materials o
uns altres. Podem dir que per a recuperar la informació podem seguir
diversos camins.
Segons el tipus de document que utilitzem la informació variarà:
Informació immediata: és la que trobem en els diaris, les
revistes, Internet, la ràdio o la televisió. És informació molt
recent.
Informació retrospectiva: és informació més “antiga”, històrica.
39
Tema 2. Materials de la biblioteca
2.1.1. El cicle de vida de la informació
El cicle de vida dels documents representa la vida dels documents.
Aquest cicle variarà en funció del seu entorn, del tipus d’informació que
contingui, del centre, de la gent que treballa amb aquesta informació...
Aquest cicle està format per tres etapes:
o Creació o naixement de la informació. Per exemple quan omplim
un formulari.
o Evolució o creixement: ampliació, modificació dels documents...
Anem afegint la carpeta de notes amb el butlletí que ens van
donant cada trimestre.
o Mort, desaparició o transformació: segons la importància de la
informació aquesta documentació es conservarà i el seu contingut
haurà evolucionat fins a convertir-se en informació històrica (bases
de la fundació d’un club), d’altra banda hi ha documents que durant
tota la vida fan una funció determinada (escriptures d’un pis).
finalment, hi ha aquells documents que no són importants o que ja
han complert la seva funció i són eliminats.
40
Tema 2. Materials de la biblioteca
El cicle de vida de la informació
41
Tema 2. Materials de la biblioteca
42
Tema 2.2 .Les obres de referència
Tema 2.2. Les obres de referència
Són tots aquells materials de definició i consulta (diccionaris i
enciclopèdies). No són obres pensades per llegir-les senceres sinó per
consultar-les.
Habitualment, aquests materials estan exclosos de préstec, en tant que
són materials molt utilitzats i valuosos. Excepcionalment es poden
prestar.
Les obres de referència més conegudes són:
Enciclopèdies: llistes ordenades alfabèticament o
agrupades en matèries o temes, paraules i noms que
contenen tota la informació possible. Pretén recollir tota la
informació sobre totes les matèries.
L’origen de la paraula és grec i vol dir: ciclos (cercle) i
paideia (ensenyament).
Les primeres enciclopèdies són molt antigues, fa més de
3000 anys a la Xina ja es van publicar les primeres.
Posteriorment, a Roma i a l’Europa medieval també se’n van
fer. Habitualment aquestes obres estaven fetes per un únic
autor.
Al segle XVIII es van començar a fer, a França, les primeres
enciclopèdies ordenades alfabèticament, ja que fins aquell
moment les enciclopèdies només eren temàtiques, cada
volum tractava d’un únic tema, pel que es feia molt difícil
trobar la informació.
43
Tema 2.2 .Les obres de referència
Fer una enciclopèdia és un procediment llarg i car. Un dels
principals problemes és que queden obsoletes ràpidament.
Existeixen diversos tipus d’enciclopèdia:
o Universals: tracten tots els temes. P.e.: Enciclopèdia
Catalana.
o Especialitzades: tracten únicament un tema. P.e.:
Enciclopèdia general de medicina
Les enciclopèdies poden presentar-se de diferents maneres:
o Alfabèticament.
o Per temes o temàtiques: Cada volum de l’enciclopèdia
tracta un tema diferent. Per trobar la informació podem
utilitzar eines com ara el sumari o l’índex que porta
cada volum.1
Diccionaris
És el conjunt de termes d’una llengua ordenats
alfabèticament amb l’explicació o definició del seu significat.
Ens els diccionaris trobem informació sobre la definició del
terme, concreta i no gaire extensa.
1 Illescas, Maria Jesús. Estudiar e investigar en la biblioteca escolar:. Navarra: El Gobierno, 2003 (Blitz. Serie Verde).
44
Tema 2.2 .Les obres de referència
També podem trobar diccionaris que donen una explicació
bastant extensa són els diccionaris enciclopèdics, o
diccionaris que tracten un únic tema són els diccionaris
tècnics.
L’origen de la paraula és dictio-nis = col·lecció de paraules.
Existeixen diversos tipus de diccionari:
Diccionaris bilingües: català-castellà.
Diccionaris especialitzats en un tema.
Activitat 2. Fes un llistat de diferents tipus de diccionaris que coneguis
Activitat 3. Busca informació sobre el tema que vulguis a un diccionari
general i a una enciclopèdia. Comenta les diferències.
45
Tema 2.3 La restauració de documents
Tema 2.3. La restauració de documents
Els llibres estan fets de materials orgànics* que són fràgils per
naturalesa. Aquests materials orgànics a que ens referim són el papir, el
pergamí i el cuir i el paper.
Orgànic: D’un òrgan o sistema d’òrgans
2.3.1. Tipus de suport
Soporte documental: Material utilizado para acoger informaciones
esculpidas, trazadas, escritas, sonoras, electromagnéticas o
visuales como el papiro, el papel, el metal, el pergamino, el tejido,
la madera, la piedra, el filme, la cinta magnética, etc.
Papir: Aquest tipus de suport és d’origen egipci. El nom de papir
prové d’una varietat de planta que es trobava al Nil i a Sicília, i
servia per a la seva fabricació.
Una part d’aquesta planta es tallava en forma de làmina i es
disposaven en dues capes. Això es premsava i s’assecava i es
polia i quedava preparat per a l’escriptura.
És un material molt car i fràgil i va ser substituït pel pergamí al s.
XII.
Pergamí: El pergamí es va descobrir durant el primer mil·leni
abans de Crist i el seu nom prové de la ciutat de Pèrgam a l’Àsia
46
Tema 2.3 La restauració de documents
Menor. El pergamí és el principal suport utilitzat durant l’Edat
Mitjana.
Aquest suport és una pell tractada per tal de convertir-la en
material per escriure. Es fa amb pells animals. Després de tota una
sèrie de tractaments aquesta pell es deixa assecar.
Quan s’equivocaven la manera de solucionar-ho era per mitjà del
raspat de la zona on hi havia l’error (palimpsest).
Paper: És un producte originari de la Xina, on va ser descobert
l’any 105 d.C. per Txai Lun. Els primers testimonis són unes cartes
de l’any 137 d.C.
D’origen vegetal es fabrica fonamentalment amb cel·lulosa. En els
seus orígens s’utilitzaven moreres (fusta) i canyes que es
barrejaven dins d’aigua i després es deixava assecar.
A partir de l’any 751 s’estén el coneixement de com treballar el
paper al àrabs qui instal·len el primer molí paperer a Samarcanda.
Poc després aquest coneixement anirà passant a altres regions
arribant a Bagdad, el Marroc i a Europa cap a l’any 1000. A
Espanya es crearà el primer molí paperer a Xàtiva l’any 1056.
47
Tema 2.3 La restauració de documents
2.3.2. Per què es fan malbé aquests materials?
2.3.2.1 Medi ambient:
La llum: Natural o artificial. Els raigs de llum provoquen un
efecte d’oxidació en els materials fent que es torni groguenc i
trencadís, els colors es fan més pàl·lids i també les tintes.
Alguns llums irradien una sèrie de raigs que provoquen
aquests efectes en els materials: llums halògens i
fluorescents.
La temperatura i la humitat: existeix una estreta relació
entre la temperatura i la humitat relativa, els canvis de
temperatura implica un canvi d’humitat. Un percentatge
inferior al normal i una temperatura elevada fa que els
papers es tornin trencadissos igual que els cuirs.
La contaminació atmosfèrica: Aquesta contaminació es
presenta en forma de partícules sòlides o en gas. Oxiden el
paper i el cuir i augmenten si hi ha un augment de la humitat.
A més estan carregats d’espores de fongs.
2.3.2.2 Animals
Fongs: A partir d’una certa temperatura i humitat els fongs
es poden desenvolupar i s’alimenten de paper i cuir. Hi ha
48
Tema 2.3 La restauració de documents
una gran quantitat d’espècies de fongs. Aquests segreguen
una substància que taca el paper.
Insectes i rosegadors: Existeixen una gran quantitat
d’espècies d’insectes que fan malbé els llibres i també en la
fusta de les cobertes de les enquadernacions antigues.
Cada insecte origina un tipus de deteriorament específic que
permet reconèixer l’insecte: termites per exemple. Tampoc
ens hem d’oblidar dels rosegadors com les rates i ratolins.
Aquests animals són:
Poll del llibre, arna de la roba (psocopters). S’alimenten de
coles vegetals i engruts. Solen atacar els lloms de forma
superficial.
Escarabats, peixet de plata (tisanurs). Tenen preferència
per la cola, el cartró i la gelatina de les fotografies. Fan una
erosió superficial.
Corcs (coleopterns). Alguns d’ells viuen a la roba i en restes
d’aliments i visiten ocasionalment els llibres. Altres
s’alimenten exclusivament de llibres. Tenen preferència per
la cel·lulosa, excaven galeries molt rebuscades i tortuoses.
Aranyes (aràcnids). La seva presència en el paper, en part
és com a paràsit d’altres insectes, però també poden viure
de coles en el pergamí o cuir. El seu dany és lleuger.
49
Tema 2.3 La restauració de documents
Formiga dels llibres (scleroderma). Les femelles ataquen
les seves víctimes paralitzant-les mitjançant picades. Posen
els ous a sobre de les seves víctimes perquè quan neixin les
larves els hi serveixi d’aliment, la mare les vigila i viu a
expenses de les seves pròpies larves.
Termites (isòpters). Són els més destructors de la fusta i la
cel·lulosa. Quan ataquen un llibre no l’abandonen fins que no
en queda pràcticament res, erosionen fent grans forats,
semblant a cràters. Respecten els lloms, pel qual,
aparentment el llibre sembla en bon estat.
Grills (ortòpers). Són hostes ocasionals, els atrau la llum
artificial.
Ratolins (rosegadors). Tots els rosegadors poden produir
danys en les biblioteques i arxius. En alguns casos poden
arribar al 20% dels documents. Poden deteriorar
completament un document en poc temps.
Fongs (tal·lòfites). Els fongs són plantes tal·lòfites sense
clorofil·la. Necessiten alimentar-se de material orgànic ja
sintetitzat. Segreguen unes substàncies anomenades enzims
(de color violat) que descomponen el material orgànic en
molècules fàcilment absorbibles pels fongs.
50
Tema 2.3 La restauració de documents
2.3.2.3 Altres causes
Mala qualitat del paper
Accidents naturals: ciclons, inundacions, incendis etc.
2.3.3. Què hem de fer quan un llibre està en mal estat?
Quan un llibre està infectat el que hem de fer és aïllar-lo immediatament
per a evitar que la contaminació es propagui a la resta de documents i
tractar-lo amb els productes adequats a la infecció: bactericides,
insecticides, etc.
Aspectes a tenir en compte a l’hora de restaurar:
- Permanència del tractament.
- Eficiència dels productes i procediments.
- Reversibilitat de les operacions. Sempre s’han de poder desfer.
- Honradesa en la restauració. Tota restauració ha de ser fidel al
document original.
Al moment de fer la selecció de material per a fer la restauració s’ha de
procurar que aquests siguin el més adequats possibles i tenir la seguretat
que no provocaran danys químics al contingut.
51
Tema 2.3 La restauració de documents
2.3.4. Etapes de la restauració:
- Desmuntatge del llibre: S’ha de fer quan el llibre estigui net.
- Tractament dels papers: reparar els forats i els estrips que hi
puguin haver, neteja i neteja i tractaments químics.
- Operacions de cosit.
- Preparació del muntatge.
2.3.5. Protecció dels documents
Una de les precaucions que s’ha de prendre és la de confeccionar una
protecció per al document. Aquesta protecció pot ser una carpeta o una
caixa.
L’espai
S’han de construir uns edificis amb unes característiques especials per a
aquests materials, aquests edificis són els arxius1 i dipòsits per a
documents: amb condicions climàtiques determinades i dipòsits per a
l’emmagatzematge determinats.
Les condicions ambientals
La temperatura recomanada és de 18ºC; si és més baixa és acceptable, i
la humitat s’ha de mantenir entre el 50 i 55%, de la mateixa manera que
la llum també ha de ser regulada.
1 Vegeu el tema 9.
52
Tema 2.3 La restauració de documents
Les condicions de conservació, manteniment i manipulació dels
documents han d’evitar els seus principals enemics que són: medi
ambient (llum, temperatura, humitat, pols, contaminació, fongs, insectes),
males condicions d’emmagatzematge i les males manipulacions.
TEMPERATURA HUMITAT
Fotografies b/n 5-10º 30/35%
Fotografies color 5-12 25/35%
Pel·lícules b/n 5-10º 30/35%
Pel·lícules color 0-5º 25-30%
Vídeos 18-20º 25-30%
CD’s 10-20º 30-35%
Paper 18º o menys
Manteniment
És necessari treure-li la por al llibres periòdicament amb un aspirador.
Els llibres no han d’estar massa junts entre sí. Els llibres de format molt
gran s’hauran de col·locar horitzontalment però sense superar els 5 o 6.
Evitar que els llibres quedin inclinats.
Si no tenen protecció s’hauran d’ajuntar i col·locar una cartolina entre sí,
però sense esta massa a prop.
Evitar:
- manipular llibres mentre mengem
- agafar el llibre pel llom
- tenir les mans brutes
53
Tema 3. La classificació
Tema 3. La classificació
Classificació
Classificació bibliogràfica, expressada per mitjà de xifres
aràbigues, que es basa en una divisió primera de deu
matèries o grups de matèries i es pot anar dividint i
subdividint fins a deu indefinidament.
Repertorio de normas para el ordenamiento de materiales en
una biblioteca.
Método que una biblioteca adopta para la disposición de su
material bibliográfico, como la clasificación decimal universal,
sea abreviada, mediana o completa.
Clasificación Decimal
Sistema de clasificación que se basa en una división
sistemática en diez partes, aplicada sucesivamente a las
series, a las subseries y a las subdivisiones.
Clasificación Decimal Universal (CDU)
Clasificación bibliográfica basada en la clasificación decimal
de Dewey [...]
54
Tema 3. La classificació
3.1 La funció de la classificació
Dins de la biblioteca els materials normalment estan agrupats i ordenats
seguint una classificació (Classificació Decimal Universal o CDU). La
funció d’aquesta classificació és la d’agrupar els materials de la biblioteca
per matèries, és a dir, reunir tots els materials que tractin el mateix tema.
Aquesta classificació és una de les eines més importants de la biblioteca,
juntament amb el catàleg, ja que ens permet trobar els materials de
manera ràpida i fàcil.
L’origen de la CDU és una classificació feta per un bibliotecari nord-
americà, Melvil Dewey, l’any 1876, i que es va anar desenvolupant
durant els segles XIX i XX.
Actualment la CDU està formada per 10 classes o grans grups que es
van subdividint en submatèries, de manera que tots els temes d’una
mateixa classe estan relacionats del més general al més específic.
Classes i divisions de la CDU
0 Obres generals 5 Ciències pures
1 Filosofia 6 Ciències aplicades
2 Religió 7 Art
3 Ciències Socials 8 Llengua i literatura
4 ∅ 9 Geografia i història
55
Tema 3. La classificació
3.2 Característiques principals de la CDU
La classificació es caracteritza per ser:
• Decimal: permet que la classificació sigui tan gran com
nosaltres vulguem. Podem allargar cada tema fins a l’infinit.
8. Lingüística.
82. Literatura.
821.134.1 Literatura catalana.
821.134.2 Literatura espanyola.
• Universal: abasta tots els temes del coneixement humà.
• Jeràrquica: va dels conceptes més generals als més concrets.
Jerarquia: Relació de subordinació entre conceptes, basada
en certs trets o característiques pròpies.
7. Art 75. Pintura. Es tracta d’una de les grans disciplines de
l’art.
75.1 Pintura surrealista. Es tracta d’un dels
estils pictòrics.
56
Tema 3. La classificació
Com es pot veure a la piràmide l’ordre d’ordenació dels materials va dels
temes més generals als més concrets:
Falta exemple notacions animals – vertebrats... i acabar l’exemple.
3.3 Com funciona la CDU?
Signatura: Código numérico o alfanumérico que se pone a un libro o
documento para indicar su colocación en los estantes de una biblioteca y
facilitar su búsqueda1.
Teixell: Cuadrito de piel, tela, papel, etc. que se pega al lomo de un libro
para poner el rótulo o título. [...] En archivística, trozo de papel o de otro
material fijado en el plano o en el lomo [...] portador de una signatura, de
un grupo de signaturas o de cualquier otra información que permita
localizarla2.
1 Martínez de Sousa, José. 2 idem
57
Tema 3. La classificació
Exemple de Signatura topogràfica i teixell
La funció que té la signatura és indicar-nos en quin espai de la biblioteca
es troba el material que estem buscant, normalment fa referència al
prestatge en que es troba.
3.3.1 La signatura
Aquesta signatura la podem dividir en 3 grups:
• La part numèrica que indica la matèria
a la que pertany el document.
• La part alfabètica que correspon a les 3 primeres
lletres del:
- cognom de l’autor - títol del llibre.
77
Car
Fot
En l’exemple anterior es tractaria d’un llibre de Fotografia (77) fet per
Henri Cartier-Bresson (Car) i el títol Fotografia actual (Fot).
58
Tema 3. La classificació
3.3.2 Els números a la CDU
Cadascun dels números que trobem a la CDU representa un tema una
matèria.
Els números que formen la signatura del llibre i apareixen al teixell poden
ser d’una o més xifres.
Aquelles signatures que només tenen 1 xifra representen una matèria
molt general, per exemple:
5. Ciències pures 7. Art
A mesura que anem afegint números a la signatura la matèria es va
tornant molt més precisa, de manera que si al 7 que representa l’Art li
afegim un 9, 79, tindrem materials que parlaran de Diversions, Jocs,
59
Tema 3. La classificació
Esports... i si a aquest 79 li afegim un 2, 792, trobarem materials
relacionats amb al Teatre, que tots sabem que és una expressió artística
com pot ser la pintura i que a més és una forma de diversió.
7. Art 7 + 9 = 79
79. Diversions, jocs, esports 79+2= 792
792. Teatre
Aquesta operació es pot fer totes les vegades que sigui necessari, pel
que podem crear tots els temes que vulguem.
3.3.2.1 Com s’ordenen els llibres?
L’ordre de les diferents signatures de la CDU és el següent:
- Números (1 xifra, 2 xifres...)
o Números decimals (1.1, 1.2,...)
- Cognoms de l’autor
o S’ordenen alfabèticament (1 CAR, 2 FER...)
- Títol
o S’ordenen alfabèticament (1 CAR Mec, 2 Fer Bib...)
60
Tema 3. La classificació
3.3.3 Materials d’imaginació vs. Materials de coneixement
La CDU fa una diferència entre els materials de coneixement i
imaginació.
Els llibres de coneixement s’ordenen seguint números que s’assignen als
materials segons el tema que tractin (p.e. : Matemàtiques - 51, fotografia
- 77. arquitectura - 72, música - 78,...).
Els llibres d’imaginació s’ordenen per edats. S’han creat 4 grups i a
cadascun li correspon un color i una combinació de lletres i números.
I1: per a nens a partir de 6 anys. I2: per a nens de 7- 9 anys. I3: per a nens de 9- 12 anys. JN: per a joves a partir de 13 anys. Llibres
de coneixement
Llibres d’imaginació
61
Tema 3. La classificació
CLASSIFICACIÓ DECIMAL UNIVERSAL
0 Obres generals
Enciclopèdies, diccionaris, anuaris, etc.
1 Filosofia Els llibres que el ser humà ha escrit sobre com pensa ell mateix, estudia, imagina, etc.
2 Religió Bíblia, vida de sants, Jesús, etc.
3 Ciències Socials Com els homes i les dones viuen junts, treballen, s’eduquen, s’organitzen, etc.
4 ∅ ∅
5 Ciències pures Matemàtiques, física, química, plantes, animals, etc.
6 Ciències aplicades
Expliquen per a què serveixen les matemàtiques, física, química, etc. per exemple: arquitectura, enginyeria, etc.
7 Art, jocs i esports Entreteniments.
8 Literatura Poesia, teatre i novel·les.
9 Geografia, història i
biografies
Expliquen tot el que ha anat descobrint l’home al llarg dels segles i llibres que expliquen la vida d’un personatge.
62
Tema 3. La classificació
3.4. Aplicació de la classificació Un exemple de com aplicar aquesta classificació fora de les biblioteca és
el Library Hotel3. En aquest hotel cadascuna de les plantes correspon a
un tema, i les habitacions de cada planta està decorada d’acord amb el
tema de la planta on està situada.
Exemple:
La 5a planta rep el nom de Ciències Pures (5). Les diferents
habitacions d’aquesta planta es diuen matemàtiques (51),
astronomia (52), química (53)...
La 7a planta està dedicada a les Arts (7). Les diferents
habitacions d’aquesta planta estan dedicades a l’arquitectura
(72), la pintura (75), la fotografia (77), la música (78).
Activitat 4. Busca altres llocs on els objectes estan ordenats seguint un classificació (per exemple el supermercat)
Activitat 5. Aplica l’esquema de la classificació per ordenar un hotel.
3 http://www.libraryhotel.com
63
Tema 3. La classificació
Com podem tenir endreçada la biblioteca?
9. Geografia i Història
8. Llengua i Literatura
7. Art
6. Ciències aplicades
5. Ciències pures
4. ∅
3. Ciències socials
2. Religió
1. Filosofia
0. Obres generals
64
Tema 3. La classificació
CLASSIFICACIÓ CLASSE MATÈRIA
EDIFICI PLANTA HABITACIÓ
CDU 5. CIÈNCIES PURES 53. QUÍMICA
65
Tema 4. El catàleg
Tema 4. El catàleg
Què és el catàleg?
Enumeració descriptiva i ordenada de coses agrupades per
un nexe comú.
Lista de personas, cosas o sucesos expuestos en un orden
determinado.
Conjunto de descripciones, de acuerdo con unas normas, de
los asientos bibliográficos de los libros y documentos de una
biblioteca, con la indicación del lugar que ocupan en ella.
El catàleg és la “memòria” de la biblioteca
És l’eina que ens permet trobar qualsevol material que hi hagi a la
biblioteca, així com saber quins materials podem trobar sobre un tema
determinat, quins llibres hi ha d’un autor...
66
Tema 4. El catàleg
4.1. Tipus de catàlegs
Els catàlegs poden ser: manuals o informatitzats.
El catàleg informatitzat
Actualment la majoria dels catàlegs estan informatitzats, els trobem
a l’ordinador.
Aquests catàlegs són uns programes que ens permeten consultar
el fons de la biblioteca mitjançant un formulari que ens permet
buscar el nom d’un autor, el títol d’un llibre, el tema de que tracta.
Val a dir que hi ha més maneres per poder buscar.
El catàleg manual
No obstant, hi ha tota una sèrie de biblioteques que els seu catàleg
és manual. Està format per les fitxes de tots els materials que hi ha
a la biblioteca. De cada llibre que arriba a la biblioteca es fa una
fitxa i s’inclou en un fitxer. Aquest està ordenat alfabèticament i
està dividit en autors, títols i matèries.
67
Tema 4. El catàleg
4.1.1. Avantatges i inconvenients del catàleg manual
Avantatges
• Sempre es pot consultar
Inconvenients
• Ocupa molt espai
• Només podem consultar per: autor, títol i matèria
• És fàcil que es puguin perdre o desordenar les fitxes
• És molt laboriós de fer: necessitem una persona
encarregada únicament de fer aquesta feina
4.1.2. Avantatges i inconvenients del catàleg informatitzat
Avantatges
• Permet una gran varietat de formes de consulta.
• La quantitat d’informació que pot donar és molt més gran.
• L’espai que ocupa és molt més reduït.
• La seva actualització és molt senzilla.
• El temps que es dedica a fer les fitxes és molt més breu.
Inconvenients
• No tots els catàlegs funcionen igual. Hem d’aprendre a
utilitzar cada programa.
• Si per alguna causa el catàleg deixa de funcionar no es
podrà consultar el fons.
• És molt més car.
68
Tema 4. El catàleg
4.2. Les fitxes
Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un document i
donar-nos les seves dades, ens poden servir per a altres tasques com
ara la redactar les citacions bibliogràfiques, fer bibliografies...
4.2.1 Dades que s’han d’incloure en una fitxa
• Nom de l’autor
• Títol
• Editorial i any de publicació
• Matèries (pot haver-hi més d’una)
• Signatura (Número de la classificació)
• Disponibilitat: préstec /exclòs de préstec / prestat / disponible
4.2.2. Com posem aquestes dades?
Autor: Cognom, Nom
Títol: A l’hora d’ordenar no es tenen en compte els articles inicials
Editorials: Es tria una forma i s’aplica sempre
Matèries: Es segueix una llista de matèries. Ens diu com s’ha d’escriure
una matèria determinada.
69
Tema 4. El catàleg
Classificació: En funció de la biblioteca posarem una signatura més o
menys llargues.
El procés de fer totes aquestes fitxes rep el nom de: CATALOGACIÓ.
Aquestes fitxes són les que després formaran el CATÀLEG de la
biblioteca. També les podem fer servir per a fer una BIBLIOGRAFIA.
70
Tema 4. El catàleg
4.3. Les cerques
Existeixen 2 tipus de cerca: SIMPLE i AVANÇADA
Cerca simple
Només permet buscar per:
• Autors: Cognom, Nom
• Títols: Sense posar els articles inicials.
• Matèria: Tema
• Paraula clau: busca en tots els apartats de la fitxa
Cerca avançada
Permet buscar en profunditat al catàleg. La fan servir els usuaris
experts.
Podem fer servir diferents tècniques:
• Operadors booleans
• Truncament: l’utilitzem quan no sabem com s’escriu una
paraula, quan no sabem en quina forma estarà escrit el
terme (masculí, femení, singular, plural, anglès...) volem
recuperar diversos aspectes
p.e: econom* = economia, economista, economy...
71
Tema 4. El catàleg
• Omissió de paraula: quan no coneixem exactament un títol
podem escriure les paraules que sabem i deixem els espais
que creiem que poden haver-hi:
p. e. : Harry Potter i la cambra secreta
Harry (mmm) secreta
72
Tema 4. El catàleg
4.4. OPERADORS BOOLEANS
73
Tema 4. El catàleg
74
Tema 4. El catàleg
75
Tema 4. El catàleg
CATÀLEGS A LA WEB
Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona
http://www.diba.es/biblioteques
Catàleg de la biblioteca de la Universitat de Barcelona
http://www.bib.ub.es
Catàleg de la biblioteca del Col·legi Sant Andreu
http://www.nazaretti.org/standreu
Catàleg Col·lectiu de Biblioteques Universitàries
http://www.cubc.es/ccuc
76
Tema 4.1. La bibliografia
Tema 4.1. La bibliografia
4.1.1. Què és una bibliografia?
“Una llista d'obres relatives a un tema determinat que precedeix o que
segueix una monografia o un article.”
Catálogo o lista de obras y documentos referentes a un autor o una
materia.
Descripció de llibres i manuscrits amb notícies de les edicions,
dates de la impressió, etc. Relació d’obres que tracten d’una
matèria determinada, especialment quan precedeix o segueix una
monografia, un article, etc.
4.1.2. Per a què serveixen les bibliografies?
Les bibliografies ens serveixen per justificar que allò que expliquem no
ens ho hem inventat, serveix per dir les fonts que hem consultat.
Serveixen també per “donar fe” que allò que s’explica ha estat consultat
en unes fonts i no ens ho inventem.
En el moment de fer una bibliografia es recomana seguir un únic model
perquè tot quedi igual i no hi hagi problemes al moment de consultar-la.
Aquestes bibliografies poden ser des de simples llistes d’obres a un llibre.
77
Tema 4.1. La bibliografia
4.1.3. Què són les citacions? Les citacions són les mencions que se’n fan d’un document que
hem consultat per a fer un treball.
El conjunt de citacions formen una BIBLIOGRAFIA. No hem de
confondre les bibliografies amb els ÍNDEXS: Taula indicativa del
contingut d'un llibre (TERMCAT).
Per a fer una citació seguim les pautes que ens marquen diferents
normes internacionals (ISO 690), tot i que aquestes poden variar
en funció del tipus de document (llibre, vídeo, cd, revista,...), del
país (UNE, DIN,...).
4.1.3.1. Com es fa una citació?
Una citació és col·locar les dades de la fitxa del llibre, cd, vídeo,
revista,... de manera “ordenada”:
4.1.4. Per a què serveixen les fitxes?
Les fitxes, a més de ser l’eina que ens permet localitzar un
document i donar-nos les seves dades, ens poden servir per a la
redacció de les citacions.
Fer la citació d’un llibre consisteix en “reordenar” les dades que hi
ha a la fitxa del llibre:
78
Tema 4.1. La bibliografia
Fitxa del llibre
4.1.5. Model de citació
Cognom, Nom. Títol *. Ciutat de publicació: Editorial,
Any de publicació.
Rowling, J. K. Harry Potter i el calze de foc. Barcelona: Empúries,
1999.
* Els títols sempre han d’anar subratllats o en cursiva.
79
Tema 4.1. La bibliografia
4.1.6. L’ordre
Les bibliografies poden estar ordenades de diferents maneres:
• Ordre alfabètic d’autors. S’ordenen pel cognom de l’autor.
• Ordre de matèries: agrupem els llibres segons la matèria o tema
i a la vegada cadascuna d’aquestes matèries està ordenada per
ordre alfabètic d’autors.
Exemples
Matèria 1
• A
• B
• C...
Matèria 2
• A
• B
80
Tema 4.1. La bibliografia
4.1.7. Passes per a fer una bibliografia
1. Fer les fitxes dels llibres que hem consultat per fer el treball.
Autor: Cognom, Nom
Títol: En cursiva o subratllat
Ciutat de publicació:
Editorial:
Any de publicació:
2. Fer la citació del llibre. Per fer una citació hem d’ordenar-les de la
següent manera:
Autor. Títol. Ciutat de publicació: Editorial, any de publicació.
3. Un cop hem fet la citació de tots els materials que hem consultat les
hem d’ordenar-les alfabèticament pel cognom de l’autor.
4. Revisar la bibliografia.
81
Tema 4.2. Les parts del treball
Tema 4.2. Les parts del treball
El fet de fer un treball no és únicament copiar informació, sinó que és una
feina molt més complicada.
Per fer un treball hem de fer 5 passes:
1. Decidir i delimitar el tema. Tenir clar en la direcció en que
hem de treballar.
2. CERCAR la informació. La informació la podem recuperar
per diverses vies:
2.1. Biblioteques
2.2. Internet i enciclopèdies en CD-ROM
2.3. Altres (enciclopèdies de casa, retalls de diari,
entrevistes...)
3. Un cop recuperem tota la informació el que hem de fer és
llegir-la atentament i posteriorment SUBRATLLAR aquelles
coses que ens semblen més importants i interessants per
incloure al nostre treball.
4. Un cop hem “triat” la informació comença l’últim pas: la
REDACCIÓ. Això no vol dir copiar, sinó fer un resum de tot
el que tenim i posar-ho sobre el paper.
82
Tema 4.2. Les parts del treball
4.1. La informació primer l’hem d’entendre.
4.2. Si no entenem alguna paraula la busquem al
diccionari, o si l’hem de traduir del català al castellà o
al revés utilitzarem també el diccionari.
4.3. Fer un treball no és imprimir una pàgina o fer
una fotocòpia!!!
Les parts dels treballs
Els treballs els podem dividir en parts principals i secundàries.
Les parts principals són:
Introducció
o Expliquem de què tracta el treball, quins
materials hem utilitzat per fer-lo i què és el que
pretenem estudiar.
Cos del treball
o Part central del treball.
Conclusions
o Expliquem el que hem après en fer el treball, si
hem aconseguit el que ens proposàvem...
83
Tema 4.2. Les parts del treball
Les parts secundàries són:
Sumari
Taula dels continguts d’un llibre, de les parts en què
està dividit. (Diccionari IEC)
Llistat situat al principi del treball on citem les parts que
té (capítols, punts...) i la pàgina on estan. No l’hem de
confondre amb l’índex.
Introducció
Allò que s’escriu o diu al començament d’un llibre o un
discurs abans d’entrar a fons en la matèria tractada.
(Diccionari IEC)
Apèndix o annex
Text afegit a una obra, que no en constitueix una part
essencial, com un cos de notes explicatives, una
bibliografia o uns documents justificatius. (Diccionari
IEC)
Part situada al final del treball on posem aquells
materials que no són imprescindibles però que sí són
interessants de conèixer, per exemple: estadístiques,
articles, imatges...
84
Tema 4.2. Les parts del treball
Bibliografia
Descripció de llibres i manuscrits amb notícies de les
edicions, dates de la impressió, etc. (Diccionari IEC).
Una llista d'obres relatives a un tema determinat que
precedeix o que segueix una monografia o un article.
Part del treball on citem els materials que hem fet
servir per escriure el nostre treball, ja siguin llibres,
diaris, revistes, pàgines web...
És una de les parts més importants del treball ja que
ens serveix per justificar que el que s’explica no ens ho
inventem.
Índex
És una taula de continguts que es situa al final del
treball. En aquesta taula trobem les paraules més
importants que surten al llarg del treball i ens diu en
quina pàgina les podem trobar.
85
Tema 4.2. Les parts del treball
Altres aspectes importants:
Títols: han de ser curts i clars.
Subdivisions: quan tenim un treball llarg és convenient
dividir-lo ja que és més fàcil de llegir. Cadascuna de les parts
les podem o bé numerar o donar-li un títol.
Notes: Quan estem escrivint el treball hi ha certa informació
que no és necessària incloure-la en el text però és
interessant que el lector la conegui.
Aquestes notes es marquen posant un número allà on aniria
el text i el text es posa al final de la pàgina en el marge
inferior o bé al final del treball. Totes les notes han d’anar
numerades.
Aquestes notes poden estar:
o a peu de pàgina: s’escriuen al marge inferior de
la pàgina.
o al final del treball: s’agrupen totes al final del
treball.
86
Tema 4.2. Les parts del treball
La presentació Aspectes que hem de tenir en compte en el moment de presentar
un treball:
Fulls DIN A4 blancs.
Escrits per una sola cara.
Utilitzar pauta perquè les línies surtin rectes.
Fer bona lletra.
Numerar les pàgines.
Deixar marges suficients per fer anotacions a
esquerra, dreta, a dalt i a baix.
Presentar-lo grapat o amb un clip.
Utilitzar durant tot el treball el mateix tipus de lletra si
es fa a ordinador, el mateix color de bolígraf si es fa a
ma.
Utilitzar el mateix format de títols.
A la portada:
Títol: clar i concret.
Nom, cognom i curs.
87
Tema 4.2. Les parts del treball
88