Download - Actes del Grup de treball ABP 2011/12
Actes de les sessions del equip de treball ABP Curs 2011/12 Som un grup de professors de diferents disciplines i diferents centres que tenim en comú el neguit de motivar l'alumnat per tal que el seu aprenentatge els sigui útil i significatiu. Ens trobem periòdicament per preparar activitats d'ensenyament-aprenenentatge emmarcades dins la metodologia ABP, tenint en compte la realitat organitzativa dels nostres centres.
Equip ICE de metodología ABP Universitat de Girona
1
ACTA DE LA 1ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 21 Octubre 2011
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
S’inicia la sessió tot comentant que ha esta una llàstima el fet que no s’ha “concedit el
curs” a alguns membres del grup de treball. Sembla que, després de tot l’enrenou que
va haver amb les assignacions a principi de curs, l’únic criteri d’assignació als cursos
dels serveis territorials ha estat que el membres del grup fossin de la zona de l’Alt
Empordà. Això suposa que alguns membres del Pla de l’Estany n’han quedat exclosos,
tot i així han manifestat que hi continuaran assistint.
La coordinadora del grup, Sra. Mercè Pallí, ens informa que des de CRP de l’Alt
Empordà, el Sr Fede Luque, voldria que utilitzéssim Moodle com a plataforma digital
de treball del nostre grup en comptes de Google Sites com havíem fet fins ara.
Inicialment tothom pensa que el canvi a Moodle ens pot causar un gran trastorn i
després de breu debat decidim que continuarem utilitzant Google Sites ja que pensem
que Moodle no respon a les nostres necessitats: Considerem que Moodle és un aula
virtual i nosaltres necessitem una plataforma on ja hem penjat la informació del curs
passat i on podem continuar penjant tota la informació que anirem recollint tot el que
es faci aquest any.
Des del CRP ens insisteixen que utilitzem el nostre correu XTEC i no altres, també vam
informar a la coordinadora que podríem disposar d’una quantitat indeterminada de
diners, caldrà preguntar al Sr Josep M. Godoy sobre a aquest tema més endavant. En
aquest sentit es fan varies propostes: Una passa per fer una visita a l’Institut Escola de
Sant Sadurní, un altre passa per demanar una o vàries xerrades a persones del nostre
interès com poden ser el Sr Josep Carbó el Dr. Branda...s’afegeix que aquestes
activitats s’haurien de fer el més aviat possible.
Tot seguit es comença a discutir quin enfoc haurà de tenir el grup de treball aquest
any: Es parla de la Plaça de les Matemàtiques de Borrassà. De que, al INS Vilafant, s’ha
engegat una matèria optativa on es treballa amb la metodologia ABP amb 34 alumnes
de segon d’ESO i dues professores. S’aplaudeix aquesta iniciativa tot i les dificultats de
mitjans que tenen les professores i es comenta que s’haurà de continuar pensant en
l’enfoc del treball sobre l plaça de les Matemàtiques ja que hi ha preocupació que el
tema quedi “molt encotillat” i sigui difícil fer propostes des de les diferents matèries.
Es podria continuar amb aquest dos temes o inclús es podria treballar el tema dels
esports.
2
Per últim, es queda que la Mercè ens passarà per correu amb les propostes de les
dates per a les properes trobades, ja que avui molts membres del grup no han pogut
assistir.
ACTA DE LA 2ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 25 Novembre 2011
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
1.-Lectura o posada en comú de l’acta de la sessió anterior
Reconeixement de 40 hores de formació.
També es fa una reflexió de com va anar tot el curs passat arribant a la conclusió que
potser vam començar a “muntar” les activitats massa tard, no vàrem arribar a
l’avaluació.
2.-Visita a la plaça de les matemàtiques de Borrassa.
Després de veure la plaça “in situ” així com llegir els diferents plafons que acompanyen
a cadascuna de les figures geomètriques de la plaça. S’acorda que tota la informació i
els materials recollits fins ara per la professora de matemàtiques Mireia Dosil (
plànols, articles...) es penjaran a la carpeta de Google docs.
El Josep Picot (professor de música) apunta que es podria crear una mena de joc de rol
on s´ hi plantegessin proves diverses en relació les nostres assignatures. S’acorda que
tothom podria anar pensant en activitats relacionades amb el joc.
S’apunta, també, que podria ser molt positiu per a tots nosaltres plantejar un sistema
per reflexionar sobre la manera en que aquest projecte ens ajuda a millorar les
nostres classes. Es considera que podria ser molt interessant portar un registre de tot
el procés així com les conseqüents reflexions de cara la millora de la nostra practica
docent. Les professores Lourdes Muntaner, Rosa Saló i Eva Hugas podrien encarregar-
se d’aquesta part ja que han fet un curs de Practica Reflexiva.
El grup de treball es vist com un “laboratori” amb un parell o tres observadors que,
utilitzant la practica reflexiva, podrien tenir una funció de secretaris/observadors que
coordinarien i elaborarien un portafoli reflexiu.
3
Altres membres del grup podran fer la seqüència didàctica tot recollint i seqüenciant
les activitats relacionades amb la plaça.
S’afegeix també que és molt important definir objectius així com mes tard caldrà
definir l’avaluació...
De moment en Josep Picot, Sònia Pujol i altres professors començaran investigant
sobre el jocs de rol, jocs de taula ... etc...
3.- Revisió i posada en comú del correus enviats fins ara.
La Mercè Pallí , coordinadora del grup, ha aconseguit contactar amb l’Institut Escola
Jacint Verdaguer de Sant Sadurní. El correu ha estat contestat per el Sr. Josep M.
Esteve Gibert emplaçant-nos per un divendres qualsevol. Caldria lligar aquesta visita a
Sant Sadurní, així com llegir algun article sobre la avaluació de la Neus Sanmartí i
sobre treball socioemocianal d’en Joan Vaello.
Hi ha pendent acabar de gestionar les xerrades amb diferents persones prioritzant,
potser, el Sr Carbó. També cal esperar les respostes dels altres correus enviats.
ACTA DE LA 3ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 13 de gener 2012
TAULA RODONA AMB EL DR BRANDA
Data i Lloc: Divendres, 13 de gener a la Unitat d´Educació Mèdica de la UdG.
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Ens trobem amb el doctor a les 16:00 i passem a fer les presentacions (noms,
assignatura i lloc de treball)
La primera qüestió prou significativa, després de trencar el gel, es la diferencia entre
els seus grups de treball ABP i els nostres, el Dr. els defineix com “ABP en grups
nombrosos”.
L’ABP aplicat a la facultat de medicina de la UdG es fa amb grups de 10 persones. Un
tutor i 10 persones, encara que idealment haurien de ser 5 o 6. El tutor avalua
individualment i en grup, tanmateix també l’alumne s’autoavalua i els diferents
membres del grup s’avaluen entre ells sempre obertament. El tutor és present per
tal de evitar segons quins judicis injustos: el tutor pot demanar les justificacions que
4
calguin ( quan? en quin moment? com? ) i vigilar que tothom sigui el mes objectiu
possible ( en el cas de que els alumnes no siguin prou honestos el tutor haurà de tenir
un parell de xerrades per a que ho siguin )
En l’ABP l´ opinió dels alumnes també és important . Cal preguntar: Has après?, no has
après? Què has après? Com has après?...
S’avalua la qualitat del producte i els processos. Els objectius han de ser molt clars,
l’estudiant ha de saber clarament que s’espera d’ells. Hi ha aspectes com: continguts,
habilitats, actituds, valors (com al humanitat, la responsabilitat...). En el cas de la
facultat de medicina les habilitats, les actituds i els valors no representen mai menys
d’un 40% de la nota final.
Segons el doctor Branda la formació dels grups ha de ser “aleatòria” els ha d’ajudar a
resoldre els seus propis conflictes. Seran ells qui decidiran que i com es fa, si ha
d’haver un coordinador o líder del grup o no. Ells han de decidir com s’organitzen
internament.
S’introdueix el tema de la maduresa dels nostres alumnes...el Sr Branda afirma que
hem de demanar que els nostres alumnes siguin madurs des de primària inclús. “Hay
que rendir cuentas con los alumnos, hay que pedirles cuentas”
També afegeix que el nom ABP , aprenentatge basat en problemes, no és prou
“definitori”, en especial la paraula “problemes”: El problema pot ser el punt de partida
d’on començar a investigar, pot ser també una situació, un projecte, o preparar-se un
tema abans de que un professor comenci a explicar-lo, etc... S’utilitza el treball
cooperatiu (o treball en equip) en tots aquests casos. El professor compleix amb el rol
de “tutor-facilitador”.
Amb les condicions adequades l’alumne és prou creatiu, quan treballen en grup, el
professor no ha de intervenir a menys que ens ho demanin. Cometem que
normalment, excepte el cas de l’institut escola de la Eva Hugas, la resta nomes podem
dedicar una hora de temps quan els alumnes treballen amb ABP el Dr Branda explica
que una hora és molt poc i que hem de intentar que, com a mínim siguin dos, és
essencial, hem de convèncer els nostres equips directius ens aquest sentit.
El Dr Branda parla de la diferència entre la classe magistral-classe expositiva. Diu que la
classe magistral és aquella que integra la EXPERIENCIA i CONEIXEMENT del professor
per trasmetre alguna cosa als seus alumnes. Una classe expositiva, en canvi, consisteix
en recitar al que surt als llibres.També diu que s'ha de combinar tot: classes magistrals
(i no expositives) treball per projectes en grup i treball individual. Al final el que s'ha de
preguntar a l'estudiant és si ha après i no pas si li ha agradat o no.
5
La Nuri diu que a vegades hi ha alumnes que el tema aprovar o suspendre ni això
motiva. Què s'ha de fer amb aquests alumnes? La Lourdes diu que a vegades es
carrega aquest problema a primària però això tampoc és cert. Ell diu que si es vulgués
desafiar pedagògicament aniria a secundària que estem fent una tasca molt més difícil
que no pas a la universitat. Diu que cal buscar un equilibri entre els recursos que tenim
i la nostra creença pedagògica.
L'ABP té una gran avantatge és que el producte i el procés és responsabilitat del grup i
això afavoreix l'autonomia dels alumnes. Pensa que hi ha cert orgull en sentir-se part
del grup i sentir-se reconegut.
La Nuri afegeix: i com s'ha de fer això: que cada matèria faci abp? No cansarà massa els
nens? La Lourdes diu que això no depèn només de l'equip directiu que diu que no
només fa falta un director que impulsi sinó que hi ha d'haver un claustre que també ho
vegi amb bons ulls i que faci més seu aquest projecte.
El Dr Branda diu que li sembla que s'han d'identificar àrees les quals puguin contribuir
en un mateix projecte i això no exclou les activitats pròpies de la matèria. Ell faria la
construcció d'un model en àmbits: per exemple, cn, tecnologia, fq. Diu que això és un
camí que hem començat, podem reunir-nos dues àrees i ja sumem dues hores per fer
una activitat o petit projecte. I afegeix que quan donem culpes al sistema també ens
oblidem que nosaltres també formem part del sistema, explica que nosaltres cometem
l’error de no informar als que estan a la direcció d'aquests petits canvis i si no
s'informa d'això no es pot valorar.
La Mercè parla de la conveniència de fer claustres pedagògics perquè la gent expliqui
als altres què està fent. La Montse explica que en les reunions de caps de departament
es presenten les bones practiques i llavors aquestes bones pràctiques s'exposen en els
claustres pedagògics.
Ell puntualitza que el que s'hauria de fer també, menys formal, és presentar aquests
projectes al director. Les bones pràctiques potser és quelcom massa institucional en
forma de jornades o presentació.
Diu també que això s'ha de vendre sense l'etiqueta 'ABP' perquè hi ha reaccions en
contra d'això. També s'ha de anar en compte que això no s'agafi com una moda. Si
amb això no tenim èxit tenim un problema més seriós de lideratge. Afegeix que l'ABP
té una solidesa de 40 anys i s'ha comprovat la seva efectivitat: els estudiants tenen un
esperit més crític i tenen més estratègies per afrontar-se a situacions complexes.
Per últim la Mercè comenta el projecte com a grup que hem iniciat entorn una plaça
de Borrassa anomenada ¨Plaça de la Geometria”. El Dr. Branda mostra de seguida
gran interès i comença a fer moltes preguntes sobre el projecte. Després de breus
aclariments ens expressa que el primer que hem de fer és en pensar en els objectius
6
des del punt de vista de les nostres assignatures així com la avaluació i tot seguit
caldria tots els membres ho passaran en comú també apunta que no cal que siguin
gaires objectius, potser 3 o 4 de cada assignatura.
La reunió va acabar a les 7 de la tarda.
ACTA DE LA 4ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 27 de gener 2012
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Lloc: ICE de la UdG a Girona
El motiu principal de la reunió del grup de treball d’ABP a l’Institut de Ciències de la
Educació de la Universitat de Girona es per fer la constitució formal del grup en equip
ICE formalment.
En primer lloc es fan les presentacions de tots els membres del grup i hi assisteixen la
Sra Teresa Bardera el Sr. Miquel Angel Ruiz com a representants del ICE.
La Sra. Teresa Bardera pren la paraula i ens explica que donades les excepcionals
condicions de plantilla que tenen aquest curs ella serà la nostre persona de contacte a
l’ICE tot i que Sr Rius és qui normalment s’encarrega dels equips ICE de secundària.
Històricament l’Institut de Ciències de la Educació ha estat l’encarregat de la Formació
Permanent del Professorat però des de fa 4 anys aquesta ja no és tasca exclusiva del
ICE i la UdG sinó que és compartida amb els CRPs.
L’ICE també s’encarrega de la formació dels formadors, actualment hi ha 24 equip ICE
diferents (interdisciplinaris, transversals…) Aquests s’han anat creant en funció de la
demanda formativa.
L’objectiu principal dels Equips ICE és poder assumir les demandes de formació ja que
l’ICE coordina les demandes formatives del Pla de Zona. Aquestes demandes poden
consistir en que un centre pot demanar un formador en concret o un centre pot
demanar una formació sobre un cert tema en concret. Hi ha formacions que es poden
fer amb dos formadors, també hi ha formacions mixtes, combinant persones de
diferents equips etc...també es dóna que determinats equips fan una formació per a
que pugui ser demanada i llavors l’ICE ho gestiona i ho coordina.
7
L’ICE ofereix: Espais, diners en concepte de desplaçaments , formacions externes o
assistència a reunions de l’equip a Girona. També ofereix la assistència a sessions de
formacions externes proposades per altres equips i a la jornada d’equips ICE que es fa
anualment.
El coordinador de equip s’encarrega de canalitzar les informacions i aixecar acta.
La certificació que ens ofereixen aquest any és de 20 hores.
Altres:
Per fer el nomenament cal portar fotocopia del DNI
Un equip no es quelcom tancat, poden haver noves incorporacions de cares al curs
vinent.
Fins el 29 de febrer es poden fer propostes de formació i organitzar alguna jornada,
taller, cursos d’actualització...com per exemple PDIs, Wikipedia, Eines Google,
Llicències Creative Commons...
Es comenta que pot ser interessant visitar el portal web de ESPURNA en especial la
secci´p “idees del dia a dia”
Finalment es fa una visita guiada per el local del ICE.
ACTA DE LA 5ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 24 de febrer 2012
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Lloc: INS de Vilafant
Comencem la sessió llegint i comentant una activitat, pensem que representativa,
d’ABP anomenada “Conversa amb un a Mòmia” . Són una sèrie d’activitats
relacionades amb diverses assignatures o àmbits totes lligades amb una història que
actua de fil conductor.
Es plantegen dubtes com quina podria ser la temporització de les activitat o si això és
rellevant o no en el nostre estadi inicial. En general ens agrada la idea de fer un
antecedent o fil conductor i després anar assignant tasques o rols per plantejar les
activitats.
8
Comencem una pluja de idees i obrim debat sobre la idea de fer una joc semblant a un
trivial.
El fil conductor podria ser un joc amb preguntes mes o menys curtes diverses i en
arribar a uns certs estadis s’haurien de resoldre un problema o fer un projecte mes
complex, cada estadi correspondria a casquna de les figures geomètriques que hi ha a
la plaça . Tot seguit ens plantegem el dubte di aquest joc ha de ser totalment proposat
per els professors o si podríem aconseguir que els propis alumnes creessin un joc amb
el que ells després poguessin jugar entre ells.
S’apunta que els alumnes podrien construir el tauler del joc a les hores de tecnologia,
inclús que aquest podria estar fet de fusta folrat de un material adhesiu imantat per a
que no caiguessin les fitxes, en aquest sentit també caldria fer un treball previ sobre
les escales, materials de construcció etc...
Pensem que s’hauria de fer un escrit explicant clarament quina és la finalitat del
projecte per a que els alumnes ho tinguessin molt clar des del principi. Després
s’hauria de preparar una sortida per veure la plaça “in situ” així com activitats per fer
allà com per exemple. Entrevista amb l’arquitecte del ajuntament de Borrassà, tirar
fotos de l plaça i del paisatge, treball de la brúixola, google maps...
De la programació general se’n podrien encarregar la Mercè Pallí i la Montse Figueres
de la preparació de la sortida a la plaça de Borrassà la Cinta Prats, la Rosa Saló i la
Sònia Pujol.
En Josep Picot hauria de fer un estudi de quantes caselles podria tenir el joc i com
podrien anar repartides.
També es podria fer “el grup de les preguntes petites” on des de les diferents àrees
s’escriurien les instruccions que permetin guiar els estudiants per aconseguir formular
les preguntes adequades. Es considera molt important el fet d’aconseguir que els
alumnes infereixin les preguntes que es formularan al joc a partir de les nostres
acotacions o instruccions. S’afegeix que aquestes preguntes haurien d’anar redactades
en català, castellà i anglès alternativament.
Finalment la Mireia Dosil, com a responsable de l’àrea de les matemàtiques, plantejarà
projectes entorn a les diferents zones de la plaça que corresponen a les diferents
figures geomètriques. A partir d’aquí es miraria d’elaborar projectes més complexos.
També mirarà de coordinar-se amb la professora responsable de literatura catalana,
Lourdes Muntaner, per lligar les matemàtiques la literatura i el paisatge amb escriptors
com Montserrat Vayreda i Pla.
Per acabar, coordinem les properes sessions:
1r la xerrada informal amb en Josep M. Carbó de l’institut de Sils a Girona a les 16h.
9
2n el viatge a Sant Sadurní per fer una visita a l’institut INS Verdaguer, les sortida des
de Figueres podria ser cap a les 14h i la de Banyoles cap un ¼ de tres.
ACTA DE LA 6ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 02 de març 2012
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Lloc: ICE de la UdG a Girona
Aquesta sessió de formació la fem amb el Sr Josep M. Carbó de l’institut de Sils.
L’institut de Sils va començar la seva activitat el curs 2008/09 amb 7 professors. Tots
ells formaven part d’un equip de professors amb més de 15 anys d’experiència docent
i amb una llarga trajectòria d’investigació com el grup “ La Font”.
Amb aquest nou institut van tenir l’oportunitat de posar en pràctica tècniques de
tractament de la diversitat en grups heterogenis treballant valors com la autonomia i el
treball cooperatiu.
Vàrem començar visitant la plana web del INS de Sils, www.institutdesils.cat per veure
el desplegament del seu currículum per competències, cal remarcar que en els seus
inicis van estar assessorats per la professora de la U. de G. Sra. Reyes Carretero,
l’escola Montserrat de Barcelona i l’Institut Escola de Sant Sadurní.
El currículum de tota la etapa de la ESO consisteix en 40 temes. Repartits en 10 temes
per curs, i un tema per mes. Les competències estan desgranades per
subcompetències en les que hi ha 145 indicadors. Tot això comporta un canvi
significatiu de la distribució horària : hi ha tres blocs d’hores, les d’àmbit, les
d’habilitats i les de projectes. Les hores d’àmbit són hores de classe convencionals amb
la particularitat que és fa un hora setmanal per matèria en comptes de tres. En
aquestes hores es fa la presentació de nous coneixements.
A les hores d’habilitat, que són 8 o 9 a la setmana, els alumnes fan un estudi individual
i autònom i practiquen tot allò que els ha estat presentat tot utilitzant un potafoli
individual. Tot aquest treball serveix per consolidar les assignatures instrumentals ja
que amb la resta es treballa per projectes.
Quan es treballa per projectes es fa treball cooperatiu en grups heterogenis de 4
alumnes per grup. Els temes que treballen sempre son de medi, com per exemple “El
Cos”, sempre es comença per una activitat de “warming up” que pot consistir en un
vídeo o pel·lícula que serveix de introducció i finalment els alumnes han d’arribar a un
10
producte (el més real possible) que en el cas del tema del cos consisteix en elaborar un
menú equilibrat que es presentarà al menjador de l’institut.
El Sr Carbó que el seu ideal seria tenir tot el material preparat dins del Moodle del
centre, però de moment no d’aconseguit ja que la preparació d’aquest tipus de
material requereix moltes hores de feina. Però, de moment no utilitzen llibres digitals,
tampoc.
Pel que fa l’ avaluació es fan exàmens competencials: es fa una avaluació del procés i
del resultat per separat. Comenta que si un alumne fa tot el que pot segur que ha
aconseguit aprendre i afegeix que cal aconseguir que els alumnes arribin tots al màxim
de les seves possibilitats.
Es fa una avaluació del procés a cada hora de classe (tant si és una hora de projecte
com de taller, habilitats...) en el Moodle del centre, aquest elabora una mitjana que
pot ser consultada per els pares. És molt important, també, el fet de que el professor
consensua aquesta nota amb l’alumne hora per hora.
Els tutors dediquen 4 h setmanals per tenir entrevistes amb els alumnes.
Evidentment, també es fan exàmens més convencionals per anar constatant si els
alumnes estan aprenent però els seus resultats son signats per els pares i s’arxiven a
l’expedient de l’alumne (no es passen al SAGA).
La nota del SAGA surt de la nota que proposa els Moodle , aquesta actua com una nota
“Base” que va del 0 al 8 , després el professor té un marge de dos punts per pujar o
abaixar aquesta nota segons la nota de l’àmbit.
Finalment el Sr. Carbó ens convida a visitar el seu centre per poder veure “in situ” tot
el que ens ha explicat en aquestes 3 hores i poder preguntar dubtes que ens hagin
sorgit.
ACTA DE LA 7ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 09 de març 2012
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Lloc: Institut Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní.
El cap d’estudis de l’Institut, ens dona la benvinguda a l’institut escola considerat un
referent d’innovació educativa i amb les portes sempre obertes als pares, a les
editorials, a les administracions i per descomptat a equips de professors com nosaltres.
11
Tot seguit ens passa a explicar les raons per les quals es va modificar el funcionament
del centre ara ja fa forces anys.
Es volia fomentar la creativitat dels alumnes i canviar el concepte que es tenia i
es te del coneixement: abans es pensava que el professor era qui tenia tot el
coneixement , però ara tot això ha canviat amb la nova societat de la informació. Hi ha
gran diferència, però, entre informació i coneixement, la informació es tramet el
coneixement s’adquireix.
El centre també començava a tenir una visió sistèmica de les coses: si es fa un
camí de retruc és canvien moltes coses.
Entre els objectius del centre és aconseguir alumnes autònoms, responsables
del seu procés d’ensenyament-aprenentatge i preparats per viure i conviure en
societat.
Tot seguit ens passa a parlar de l’avaluació: l’ED del Jacint Verdaguer considera que
l’avaluació ha ser contínua, formativa i autèntica. En aquest sentit cal generar uns
determinats entorns d’ aprenentatge. Assenyala que això no es pot aconseguir amb els
llibres de text actuals ja que aquests promouen una avaluació molt tradicional
(plantegen una avaluació inicial seguida de unes quantes sumatives per arribar a una
final). Ens aconsella la lectura del document sobre avaluació de la Neus Santmartí que
ja tots coneixem.
També cal treballar d’una manera mes competencial, caldria no partir mai dels
continguts i fa referencia a les bases psicopedagògiques de Carlos Moneo.
“Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para
reorganizar lo aprendido para transferirlo a nuevas situaciones y contextos”
Tot seguit comenta una sèrie de fets que per a ells son molt rellevants com son la
importància de la comprensió i expressió oral i escrita, donar espais i oportunitats als
alumnes per anar aconseguint autonomia i el treball cooperatiu (aprendre entre iguals)
A continuació ens passa a explicar com es concreta això en el seu centre. En primer lloc
i ha un canvi de rol en el paper del professorat tot i reconèixer que canviar suposa un
gran esforç... s’ha de veure el professor com a guia o persona que va fent preguntes.
En segon lloc tenen l’ordinador com a eina de treball intel·lectual, els entorns
d’aprenentatge són múltiples, la organització del currículum es fa per competències i
no pas per continguts.
Per aconseguir això la distribució de l’horari es fa en tres grans blocs:
El primer es el de les àrees instrumentals ja que es considera que son la base per a que
els alumnes siguin competents lingüística i matemàticament. Són també la base per
12
accedir al coneixement. Aquestes hores les veiem representades a l’horari dels
alumnes de color verd i durant aquestes hores de dos grups se’n fan tres amb els
resultat que hi ha menys de 20 alumnes per classe.
En el segon bloc es treballa de dues maneres: mitjançant treball sistemàtic (de forma
individual) i també en treball cooperatiu. Aquí tots els nous conceptes de les arres
instrumentals que s’han anat introduint de forma lineal i progressiva es
contextualitzen afegint les altres grans àrees de coneixement en una situació real o
autèntica utilitzant metodologia ABP.
Hi ha un tercer bloc que anomenen d’introspecció on hi ha dues hores de tutoria i
hores d’optatives.
Durant el treball cooperatiu els alumnes treballen en grups de 6, el grup és estable
durant tot el curs i és el professor qui s’encarrega de formar-los, cada grup té un
alumne amb dificultats i té un tutor assignat.
Cada projecte és interdisciplinar però cada projecte té més pes específic d’una
determinada àrea ( CN, CS i tecnologia) d’aquesta manera la nota del projecte va a
aquella matèria al final del trimestre. Sempre hi ha projectes durant el trimestres de
cadascuna de les matèries.
Per acabar fem un “tour” per els diferents edificis que componen el centre, ens sobte
en especial la distribució de les taules en les aules ordinàries (per afavorir el treball en
equip) i la quantitat d’aules específiques molt ben equipades.
Per últim cal esment que els alumnes del centre no treballen amb 1x1, però tots els
alumnes tenen assignat un ordinador portàtil que pertany al centre des de 5è de
primària.
ACTA DE LA 8ª SESSIÓ DEL GRUP DE TREBALL ABP 23 de març 2012
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Lloc: ICE de la UdG a Girona
El motiu principal de la sessió es poder aclarir dubtes sobre les propostes inicials fetes
per els professors Josep Picot i Núria Carandell per a l’organització del Joc de la plaça
de la Geometria de Borrassa.
13
Matèries que treballarem en el joc: Català, Castellà, Anglès, Mates, Ciències, Música. I per tant les activitats i els projectes són referits a aquestes matèries. Totes les activitats estaran allotjades en un espai moodle creat especialment pel joc. D’aquesta manera es podran comprovar que les respostes de les diferents activitats preguntes o projectes siguin correctes.
-Tauler: Per construir el tauler s’hauran de fer servir els plànols de la plaça de la geometria de Borrassà. En aquest tauler s’hi hauran de dibuixar els itineraris per anar passant de figura a figura. Aquestes poden ser unes caselles de forma hexagonal, amb un mínim de 10 caselles per matèria (cada matèria hauria de ser d’un color diferent). A dins de les figures de la plaça hi haurà un hexàgon que destacarà sobre la resta ( a dintre hi haurà la figura principal en miniatura), i aquesta casella correspondrà a l’activitat-projecte (preparada pels professors). Quan s’hi jugui es podrà anar en qualsevol direcció per tal d’anar assolint cadascuna de les figures geomètriques que hi ha al taulell/plaça.
Sobre les Cartes de cadascuna de les matèries, cal preparar 60 cartes numerades de cadascuna de les matèries, on el color hauria de correspondre amb el color dels hexàgons de la matèria al tauler. Aquestes cartes es podrien guardar amb capsetes, bosses de roba,... La preparació 60 qüestions/activitats de cadascuna de les matèries estarán en un espai moodle on els alumnes tindran el rol d’editors. Per a que els alumnes aconsegueixin elaborar aquestes qüestions els professors de cada matèria donaran les pautes i instruccions o exemples corresponents
Altres qüestions: - Dau normal de 1 al 6 - Fitxa per anar movent sobre el tauler. (cada grup la pot dissenyar)
L’objectiu final -Cada grup de 4/5 alumnes jugaran en un tauler que no hagin preparat. -Un jugador tira el dau i mou la fitxa fins a la casella corresponent. Si la fitxa cau en un hexàgon normal els alumnes hauran de fer l’activitat prèviament preparada pels alumnes que havien confeccionat el tauler. Cada jugador de manera individual agafarà una carta de la matèria corresponent al color de l’hexàgon i aquesta activitat/qüestió l’hauran de respondre de manera individual. Per fer-ho hauran d’utilitzar el moodle del joc. -Si la fitxa cau en un dels hexàgons ressaltats/especials ( les figures geomèrtriques) llavors, en grup, hauran de resoldre l’activitat o projecte proposada pel professor i que també trobaran a l’espai moodle.
El Josep Picot opina que aquest treball és molt complex i que caldrà moltes hores de
preparació que és quelcom impossible d’acomplir aquest curs i que s’haurà d’acabar el curs
14
vinent, a més caldrà fer repetits simulacres de joc per detectar possibles punts febles o
errades. Tothom hi està d’acord.
A la propera reunió la Mercè Pallí i la Montse Figueres ens explicaran la programació i
després començarem a treballar en petit grup per anar treballant per matèries el tema de les
preguntes o pautes per donar als alumnes.
Acta 11 de maig de 2012 GRUP DE TREBALL ABP Trobada a l’ICE de Girona.
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Temes tractats: 1. Espai XTEC i l’ espai Gmail, la Mireia ens explica la incompatibilitat a l’hora de treball amb
el docs. Acordem entrar sempre des de l’adreça del grup de treball per evitar ensurts. 2. Recordem que les preguntes de guiatge per a matèries hauran d’estar enllestides per a
l’alumnat en 4 o 5 minuts. Per altra banda la resolució de la gran pregunta haurà de ser en 3 o 4 sessions de treball.
3. L’Eva ens presenta part de les preguntes de guiatge que ella ha elaborat. 4. La Mireia ens presenta els cinc grans temes de base matemàtica que hauran de guiar les
grans preguntes. Son blocs que tot i tenir una base matemàtica la seva resolució necessita d’altres matèries i s’amplien a un àmbit competencial. La Mireia ens mostra aquesta part en el espai propi.
5. Veiem que fins el proper Nadal tindrem tasca de construcció del joc. També veiem que haurem de jugar nosaltres per tal de detectar errors i inconcrecions.
6. Acordem que per parelles de treball específiques, qui tingui el temps i la creativitat per a fer-ho anirà treballant a l’estiu.
7. Acordem última trobada per a 1 de Juny amb valoració i sopar. Trobada 1 de juny de 2012 Cloenda i sopar A Figueres.
Assistents: Mercè Pallí, Núria Carandell, Montserrat Figueras, Eva Hugas, Josep M.
Picot, Sònia Pujol, Cinta Prats, Mireia Dosil, Rosa Saló, Gerard Sardeña i Lourdes
Muntaner.
Temes tractats: 1. Valoració del curs Valorem molt positivament el procés de treball realitzat, tot i tenir la sensació de que no avancem en la concreció del producte. Si bé al principi teníem molta pressa en arribar al final del treball, ara hem vist molt clar que el més important per la nostra formació és el procés de
15
treball el qual ens dona molta formació personal i cohesió de grup i pistes concretes pel nostre treball dia a dia. Aspecte no resolt: Com portar a terme una tasca d’aquest tipus dins l’organització d’un centre educatiu “standart”? Des de la franja optativa? Pensem d’entrada que no. Aspecte a millorar: L’estructuració i dinàmica de les sessions per a aprofitar-les al màxim. 2. Acordem que ens trobarem al setembre per anar continuant, des de l’espai de l’Equip de
metodologies de l’ICE i si degut al tema “retallades” ens ho posen difícil continuarem treballant des de formació personal i interna.
3. Acordem també enviar mail d’agraïment a Josep Mª Carbó i al Dr. Branda que han donat força i llum a la nostra tasca iniciada.
4. Al Dr. Branda li enviarem la tasca feta. 5. Posposem l’anada a visitar el centre de Sils el mes de setembre, octubre i així ho farem
saber a Josep M. Carbó.
16