Assemblea General de la Xarxa
1
ACTA DE LA 18a. ASSEMBLEA GENERAL DE l’ASSOCIACIÓ “XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT”
Data: 1 de març de 2018 Caràcter: Ordinari Convocatòria: Primera Hora d’inici: 9.00 hores Hora d’acabament: 14.00 hores Lloc: Auditori. Edifici el Mirador
Pl. Mirador s/n. Castellar del Vallès Assistents: Relació annexa Composició de la Mesa en l’obertura de l’Assemblea Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Il·lm. Sr. Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès.
ORDRE DEL DIA DE LA SESSIÓ
La següent sessió versarà sobre l’examen i debat dels assumptes que conformen
l’ordre del dia que es transcriu a continuació:
Benvinguda i obertura de la sessió
Bloc 1: Assumptes generals
Assumptes generals i normatius:
1. Aprovació de l’Acta de l’Assemblea anterior (Tarragona, 8 de març del
2017)
2. Proposta d’acord de la incorporació de nous membres de la Xarxa
Presentació de l’Informe de gestió 2017 i del Pla anual d’activitats 2018
Assemblea General de la Xarxa
2
3. Proposta d’acord sobre el Pla anual d’activitats 2018
Bloc 2: Intercanvi d’experiències en xarxa
Espais d’intercanvis d’experiències de membres de la Xarxa
Bloc 3: Acords institucionals
4. Proposta d’acord d’adhesió a diverses Declaracions sobre sostenibilitat i
món local
5. Proposta d’acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic
Recooperem, accions contra el malbaratament alimentari
Taula rodona de presentació del projecte Recooperem del Vallès Occidental.
6. Proposta d’acord de la Declaració de Castellar del Vallès per un cicle
sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament
Precs i preguntes sobrevingudes
Cloenda
DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ
Benvinguda i obertura de la sessió. Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa, comença agraint al poble de Castellar del Vallès, al seu Alcalde i a l’Ajuntament l’acollida a la 18a Assemblea i dona la benvinguda a tots els assistents, representants i tècnics municipals. Seguidament, dona la paraula a l’Il·lm. Sr. Ignasi Giménez Renom, Alcalde de Castellar del Vallès el qual saluda a tothom i en especial al Sr. Jesús Calderer, diputat de Parcs Naturals fent menció del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt que tot just el tenen al costat, per acabar agraint la presència a tots els assistents i al municipi per la seva acollida. Inicia la seva introducció partint de dues idees, la primera consisteix en reivindicant el lideratge de les ciutats i pobles en les qüestions relatives a la sostenibilitat, en la seva capacitat de fixar l’agenda política i arribar a pactes com actualment és el canvi climàtic i la contaminació, de plantejar noves propostes en relació a l’economia circular, la qual serà un del eixos estratègics en el futur per tal de subvencionar projectes i tirar
Assemblea General de la Xarxa
3
endavant des dels ens locals els rectes mundials que es puguin presentar i remarca la importància d’aquestes aliances a Xarxa. La segona idea, es basa en la declaració de Castellar del Vallès en relació al Malbaratament alimentari que tot just es firmarà a la present assemblea, que guarda relació amb els canvis que ha de fer la societat i amb la capacitat de projectar nous valors. Com avançament fa una presentació del projecte que arrenca del Consell Comarcal i amb el qual col·labora, anomenat “Recuperem” on participen diferents entitats del municipi amb l’objectiu de reaprofitar els excedents alimentaris que generen els menjadors escolars de primària i redistribuir-los amb totes les garanties alimentàries a totes aquelles famílies que ho necessiten. En tornar la paraula al President conclou el seu discurs d’introducció fent referència als projectes en curs i futurs de la Xarxa amb l’objectiu de culminar-los dins d’aquest mandat. Aprofita, per comentar dues qüestions, d’una banda l’acta de celebració del desè aniversari del pacte dels alcaldes que va tenir lloc a Brussel·les, la setmana anterior, a la qual va acudir la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa en representació de la demarcació de Barcelona en la implicació per la lluita del canvi climàtic. D’altra banda, va informar de la propera celebració de l’assemblea anual de l’Aliança pel Clima que tindrà lloc a Barcelona el mes d’octubre. I finalitza fent un resum del que es donarà al llarg del desenvolupament de l’assemblea, al mateix temps que dona les gràcies a l’Alcalde del Poble de Castellar del Vallès per la seva acollida i tot seguit dona l’ entrada a la sessió d’acord amb l’ordre del dia i presenta els membres de la Mesa entre ells, el Sr. Ferran Gonzalo Sánchez, en absència de la secretària delegada la Sra. Isi Guardiola Salinas. Bloc 1: Assumptes generals Composició de la Mesa durant els assumptes generals i normatius. Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, President de la Xarxa. Sra. Inma Pruna González, Cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa. Sr. Ferran Gonzalo Sánchez, per absència, Secretari delegat de la Xarxa. L’Il·lm. Sr. Valentí Junyent Torres, abans d’iniciar el primer bloc, segons l’ordre del dia relatiu als assumptes generals i normatius que s’han d’aprovar, demana als presents si hi ha alguna proposta o observació sobre l’anterior Assemblea realitzada a Tarragona i passa la paraula al secretari delegat el Sr. Ferran Gonzalo Sánchez per tal d’aprovar el següent punt relacionat amb la Incorporació del nous membres. 1. Aprovació de l’acta de l’Assemblea General anterior.
Il·lm. Sr Valentí Junyent, President de la Xarxa, pregunta si hi ha alguna objecció respecte a l’Acta corresponent a l’Assemblea General celebrada el dia 8 de març de
Assemblea General de la Xarxa
4
2017, i en no manifestar-se’n cap, ni emetre’s vots en contra ni abstencions, l’Acta s’aprova per unanimitat. 2. Proposta d’aprovació de la incorporació de nous membres a la Xarxa
El Sr. Ferran Gonzalo, secretari delegat passa la lectura dels acords que es proposen al dictamen sobre la integració de nous membres de ple dret de l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:
“Des de la dissetena Assemblea General Ordinària de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat, celebrada a Tarragona el 8 de març del 2017, alguns ens locals han sol·licitat la seva incorporació a l'Associació. Aquests ens locals han seguit els corresponents tràmits procedimentals i han aprovat, mitjançant acord adoptat per l’òrgan competent de cada organització, la incorporació a la Xarxa i els Estatuts pels quals es regeix l’Associació. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.e), correspon a l’Assemblea General de l’Associació l’admissió de nous membres. Per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents
A C O R D S Primer.- Acceptar la integració com a membres de ple dret de l’Associació XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT dels ens locals que tot seguit es detallen:
- Ajuntament de Jorba - Ajuntament de Viladrau
Segon.- Acceptar la integració com a membre observador a l’Associació XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBILITAT l’ens local que tot seguit es detalla:
Assemblea General de la Xarxa
5
- Associació de Micropobles de Catalunya
- Consorci per a la gestió dels residus del Vallès Oriental
- Consorci Besòs Tordera. “.
Intervenen el Sr. Joan Daví i Mayol i la Sra. Neus García i Ribas, President i Vicepresidenta del Consorci per a la gestió dels residus del Vallès Oriental i del Consorci Besòs Tordera, respectivament, per agrair la incorporació i per oferir el seu suport.
Presentació de l’Informe de gestió 2017 i del Pla anual d’activitats 2018
L’Il·lm. Sr. Valentí Junyent dona la paraula a la Sra. Inma Pruna, Cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa, per a la presentació de l’informe de gestió 2017 i explicació del Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa. La Sra. Inma Pruna, explica aquests punts de l’odre del dia, tot visualitzant un power point que es va posar a disposició dels assistents junt amb la documentació de la present sessió, el contingut del qual és el que es transcriu a continuació.
“Pla anual d’activitats 2018
Inma Pruna, cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa
Pla anua
Pla 2018
0. Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya
Taula general d’intercanvi entre sectors públics i privats (1 de juny).
Presentacions Clústers Biomassa i Eficiència energètica de Catalunya i
Generalitat de Catalunya (SHERPA i C.Lumínica)
Nova web del Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia
Inscrit com a entitat promotora del nou Pacte
Pla 2018:
Taula general d’intercanvi entre sectors públics i privats.
Col·laboració amb el Clúster d’Eficiència energètica.
1. Grup de treball d’energia sostenible local
Pla 2018:
2 sessions del Grup de treball (primera el 26 de gener):
Assemblea General de la Xarxa
6
Consum energètic municipal – evolució durant el Pacte d’Alcaldes i
perspectiva 2030
Promoure la comptabilitat energètica.
Continuar millorant els edificis públics.
Incidir i implicar el sector domèstic.
Jornades tècniques (2): Granollers (13 de març)
Setmana Energia 2018 (20 de març).
Jornada: Impulsar accions que vinculin la mobilitat sostenible i el canvi
climàtic.
Incidir i implicar els sector econòmics (comercial, industrial i agrícola) a
través del Pla de treball d’economia circular
Trobades Agències d’Energia
2. Grup de treball d’adaptació al canvi climàtic
Pla 2018:
2 sessions del Grup de treball
- Propera 23 març: Monogràfic Pla Clima Barcelona
Pendent convidar algun autor del TICCC a alguna sessió més de grup o comissió que
pugui interessar.
• Comissió per una gestió integrada del litoral: 2 reunions
• Comissió per la Biodiversitat urbana
Cicle de seminaris sobre promoció de la biodiversitat urbana (amb AMB i
Aj.Barcelona): 8 sessions de 23 de febrer a 12 de juny. Visites a set municipis:
Badalona, AMB, Barcelona, Sabadell, Viladecans, Cornellà, Mollet del Vallès.
Comissió del cicle local de l’aigua
Treball sobre indicadors de gestió del servei local d’abastament
Visita tècnica a BCASA
3. Grup de treball +Aire –Soroll
Acusti.cat 2018, II congrés de l’acústica a Catalunya: 25 i 26 d’abril a
Terrassa. Inscripcions obertes
Presentació i coordinació d’accions per la Setmana Sense Soroll 2018 (anunci
el març)
Reunió del Grup de treball (2 durant l’any)
Tallers sobre mobilitat, aire i soroll
Jornada sobre mobilitat sostenible i elèctrica
Ampliació de l’espai web sobre qualitat de l’aire
Assemblea General de la Xarxa
7
4. Grup de treball d’Educació per la Sostenibilitat i cohesió social
Cicle de tallers sobre comunicació i participació
Segon cicle: Participació i recollida selectiva (9 de març); Canvi climàtic (12
d’abril al CCCB), Ludificació i medi ambient (25 de maig)
Tercer cicle (setembre – desembre)
Sessió de treball amb la XESC (pendent data) Comissió horts socials i
municipals
Visites tècniques a projectes d’horts (2 durant l’any. Previstes a Cornellà i
Granollers) Comissió ambients aquàtics aigües continentals
Visites tècniques
El Molí del Foix (Santa Margarida i els Monjos, 17 de maig)
Jornada sobre ús públic Complement al programa Va d’Aigua de la
Diputació de Barcelona
Pla 2018:
Agenda escolar 2018-2019
Assemblea General de la Xarxa
8
Temàtica: Eco-connexions
5. Grup de treball d’Economia circular i verda
Pla 2018:
Visites tècniques del cicle de tallers: Viladecans (17 de gener) i Sant Cugat
del Vallès (28 de febrer)
Guia sobre l’Economia circular i verda al món local pas a pas
Noves sessions d’intercanvi i transferència de coneixement amb el món
local amb experiències locals i internacionals.
Elaboració d’un Catàleg d'experiències d'economia circular i verda per compartir amb els municipis.
Elaboració d’un material de comunicació de suport (tool-kit) al
desenvolupament de projectes d'economia circular i verda.
Comissió de prevenció i gestió de residus
• Taula rodona sobre licitació i seguiment del servei amb COAMB (29 de gener)
• Presentació campanya Let’s Clean up 2018 (5 de març)
• Espigolada amb tècnics municipals (14 de març)
• 2a edició Taula rodona sobre licitació i seguiment del servei amb COAMB (abril)
• Col·laboració a la Jornada "Els municipis i la gestió dels Residus Municipals" amb Fundació Fòrum Ambiental (novembre)
Comissió compra pública sostenible
• Criteris ambientals i socials a la nova llei de contractació (12 de març)
• Retorn dels resultats del projecte SPP Regions
Altres projectes. Acció 2017:
- Trobada de la Red de Redes a València dins el CONAMA LOCAL
- Trobada de coordinació amb la Xarxa de municipis valencians per la
sostenibilitat
Pla 2018:
- Presència a CONAMA 2018 i trobada de la Red de Redes.
Assemblea General de la Xarxa
9
- Congrés Climate Alliance (2 i 3 d’octubre a Barcelona)
El mitjà de comunicació de la Xarxa i els seus membres a la resta del món
Acció 2017:
• 3.300 subscriptors – després d’una depuració enguany de la base de dades –
• + 77.000 visites/any (augment acumulat del 48% en dos anys)
• Presència a xarxes socials (twitter, facebook, instagram i youtube) que supera els
12.000 seguidors.
• Publicació del Llibre d’estil
• Preparació nou Plec
Pla 2018:
- Licitació per adjudicar el nou contracte de gestió de continguts. Visualització de continguts vinculats als ODS Millores en la presentació de continguts
La Xarxa és neutra en CO2
Des de l'any 2010, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat calcula i compensa la petjada de carboni de la seva activitat. Acaba de calcular i compensar les emissions dels anys
2015 i 2016 a través de Clean CO2, la marca de Lavola per a la gestió del carboni.
La Xarxa ha compensat les 11,00 tCO2e generades per la seva activitat de 2015, adquirint crèdits de carboni del projecte Procuenca Forestry Project a Colòmbia.
Per altra banda, la Xarxa ha compensat les 19,00 tCO2e generades per la seva activitat de 2016, adquirint crèdits de carboni del projecte Andra Pradesh Wind Power Project a
l'Índia.”
A continuació, es sotmet a aprovació de l’Assemblea el Pla anual d’activitats 2018.
Assemblea General de la Xarxa
10
3. Proposta d’acord sobre el Pla anual d’activitats 2018
L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:
“D I C T A M E N Aprovació Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Amb vint anys acabats de celebrar, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat està molt consolidada i és reconeguda com a una important plataforma local que permet sumar recursos i esforços dels municipis que en formen part per aconseguir objectius comuns de sostenibilitat, sent, a la vegada, un fòrum on els ajuntaments troben un marc adequat de debat i intercanvi d’experiències. En la 16a Assemblea General de la Xarxa celebrada el 4 de febrer del 2016 a Sant Sadurní d’Anoia, es va aprovar el Pla Estratègic Xarxa 2020. Sostenibilitat per a les persones avui, visions pel 2030 i més enllà que incloïa 1 missió i 8 objectius estratègics, destacant la necessitat i acord per impulsar el treball en xarxa entre els municipis i associats per millorar la gestió ambiental local i aprofundir en un model de desenvolupament sostenible. Per continuar avançant per assolir els objectius estratègics previstos i continuar avançant en el seu desenvolupament, es planteja la presentació i aprovació del “Pla anual d’activitats 2018”. Es presenta, doncs, a la divuitena Assemblea general de la Xarxa, celebrada a Castellar del Vallès, el Pla anual d’activitats 2018 que inclou les previsions d’activitats dels diversos Grups de treball, de les Comissions i del Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya, les actuacions dels quals han de donar compliment als objectius estratègics de la Xarxa. Els Estatuts de la Xarxa, article 8, a i b) preveuen que seran competències de l’Assemblea general, entre d’altres, l’aprovació dels objectius a assolir per la Xarxa i l’aprovació del Pla general – l’esmentat Pla estratègic – i de Pla anual d’activitats. Per tot l’exposat es proposa l’adopció del següent:
A C O R D Únic.- Aprovar el Pla anual d’activitats 2018 de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, segons consta a l’annex.
El Sr. Enric Garriga, cap del servei de medi ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, pregunta si la gestió d’animals de companyia podria reubicar-se al l’àmbit de medi ambient de la Diputació de Barcelona atesa la problemàtica que generen per
Assemblea General de la Xarxa
11
exemple els gossos perillosos i demana poder tractar aquests assumptes en un grup de treball específic sobre fauna urbana. La Sra. Pruna pren nota per poder debatre en el proper Pla de Mandat l’oportunitat de debatre la problemàtica apuntada en una comissió específica. La Sra. Anna Camp de la Diputació de Girona comenta que en el si del CILMA hi ha constituït un grup de treballs sobre gats per si consideren escaient afegir-s’hi des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Bloc 2: Intercanvi d’experiències en xarxa
Espais d’intercanvis d’experiències de membres de la Xarxa,
Es constitueixen els diferents espais d’intercanvis d’experiències, els quals es transcriuen de la forma següent: “
a) Transició energètica i adaptació al canvi climàtic
Parlem de... Accions per afavorir la transició a una economia sostenible i accions per
mitigar el canvi climàtic, per mitjà de les energies renovables (com la biomassa o
l’energia solar), l’eficiència energètica sobretot en edificis i l’enllumenat públic, l’estalvi
de l’energia, i el desenvolupament sostenible.
Criteris a destacar per a aconseguir l’èxit en l’actuació municipal:
RETORN A LA CIUTADANIA. És important que totes aquelles accions que es
desenvolupin des dels governs municipals, tinguin una reversió clara sobre la
ciutadania. Especialment, si les actuacions comporten estalvi pel municipi, aquest
estalvi també s’ha de traslladar a les veïnes i veïns.
COL·LABORACIÓ I COORDINACIÓ. Per tal de garantir l’èxit de les accions que es
desenvolupin, és cabdal involucrar a tots els agents del territori en qüestió, i afavorir la
col·laboració entre els sectors públic i privat. Així mateix, també s’ha d’afavorir la
coordinació interna de l’administració municipal, escoltant les valoracions del personal
tècnic de medi ambient i fent possible la col·laboració entre tots els
departaments/àrees/serveis de l’Ajuntament.
LIDERATGE I REDUCCIÓ DE LA BUROCRÀCIA. És necessari un clar lideratge en les
polítiques d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, i de transició energètica. Algunes
actuacions poden ser arriscades, però la voluntat política ha de ser ferma, especialment
per impulsar actuacions de les quals es coneix que comporten resultats positius. Així
Assemblea General de la Xarxa
12
mateix, aquest lideratge també s’ha de traduir en agilitat; concretament, en el ritme de
la gestió municipal. És a dir, és necessari avaluar, de forma continuada, els resultats de
Document elaborat per
les accions que es desenvolupin, i ser prou àgils per fer les modificacions necessàries
per a millorar les accions.
SENSIBILITZACIÓ. Un element clau per a millorar l’estalvi energètic i desenvolupar
actuacions d’adaptació al canvi climàtic, és sensibilitzar i conscienciar a la població.
Adonar-se’n que són els canvis que tots plegats fem en els nostres hàbits de consum i
energia, els que portaran a una millora de les nostres condicions de vida. Aquesta
conscienciació només podrà fer-se possible si som capaços de vincular el benefici
econòmic i l’estalvi energètic, i si som capaços d’explicar clarament els motius de cada
acció. D’altra banda, és important implicar, també, als gestors i usuaris dels edificis i
equipaments en l’estalvi dels consums.
DIVERSIFICACIÓ ENERGÈTICA. Entre els grans reptes que ens trobem dins l’àmbit
municipal, es troba la gestió i promoció de la diversificació de les fonts energètiques. En
aquest sentit, es comparteix que cal desenvolupar polítiques que tendeixin cap a
l’autosuficiència i l’autoconsum.
TRANSICIÓ PROGRESSIVA. Des de les administracions supramunicipals s’ha d’oferir
suport als municipis per avançar cap a una transició energètica progressiva, que faci
amable l’evolució cap a nous sistemes de producció i consum energètic.
POTENCIAR LA BIOMASSA. En el foment de nous sistemes de producció energètica, es
valora de forma positiva el potencial que té la biomassa, i per això es considera que cal
promoure i aprofitar aquesta font energètica i fer efectiu el seu ús en equipaments
municipals.
Possibles accions a desenvolupar:
PRODUCCIÓ I CONSUM ENERGÈTIC
▪ Crear ordenances que potenciïn l’estalvi
energètic, i oferir a la ciutadania
bonificacions per estalvi. Es tracta d’aprofitar
la capacitat normativa de l’Ajuntament per
incidir en el sector domèstic.
▪ Bonificar l’IBI per la instal·lació de fotovoltaiques.
▪ Promoure la instal·lació de calderes de biomassa amb pinyolada (olives).
▪ Promocionar l’ús de la biomassa provinent de territoris de proximitat (km0). Per
exemple, implantar calderes de biomassa forestal de boscos propers, o aprofitar
vinyes sobrants per a generar bioenergia.
▪ Estudiar l’ús de l’energia geotèrmica i facilitar els tràmits per a fer-la possible.
▪ Des de les administracions d’àmbit supramunicipal, oferir assistència tècnica per a
desenvolupar inversions en eficiència energètica, i d’ús de les energies renovables.
Assemblea General de la Xarxa
13
▪ Afavorir la transició energètica als micropobles. Per a fer-ho, caldria analitzar les
possibilitats de cada petit municipi, que depenen, en gran mesura, de la seva
ubicació geogràfica. A partir d’aquesta anàlisi, planificar les actuacions que seran
específiques per a cada municipi, i que han d’assumir tant l’Ajuntament com la
ciutadania.
▪ Implementar plaques fotovoltaiques en equipaments municipals. Per exemple, en
instal·lacions esportives municipals com la piscina.
▪ Planificar l’ús del territori per possibilitar la instal·lació d’infraestructures
energètiques. Aquesta planificació hauria d’incloure quines infraestructures ubicar,
com implementar-les, quin sistema potenciar (centralitzat, descentralitzat o
distribuït), etc.
▪ Aprofitar la calor residual que provoca la indústria cimentera, per a la producció
d’electricitat.
▪ Instal·lar fotolineres laborals metropolitanes, que utilitzen l’energia solar per
recarregar vehicles elèctrics i proporcionar energia elèctrica a edificis municipals.
▪ Desenvolupar projectes que promoguin actuacions d’estalvi energètic i de suport a
llars en situació de pobresa energètica. Per exemple, el projecte Sumem Energia2
(Vilanova i la Geltrú).
▪ Bonificar o reduir el cost d’alguns pagaments i taxes per aquells ciutadans i
ciutadanes que generen menys emissions. Aquesta bonificació es podria veure
reflectida també en l’IBI. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
▪ Redactar plans municipals d’Adaptació al Canvi Climàtic o Plans Clima, que també
incloguin o recullin actuacions previstes en altres plans sectorials, amb una afectació
directa sobre el medi ambient.
▪ Revisar i actualitzar aquells plans d’adaptació al canvi climàtic que ja estiguin
aprovats. Per exemple, el Pla d’adaptació al canvi climàtic de l’Àrea Metropolitana de
Barcelona3 (actualment inclou 40 accions per a la renaturalització d’espais, el
foment de la producció energètica local, afavorir la justícia climàtica, i sensibilitzar a
la ciutadania).
▪ Adherir-se al Pacte d’Alcaldes pel Clima i l’Energia4, que té com a objectiu
implementar mesures d’adaptació als impactes del canvi climàtic. Aquesta adhesió
comporta fer una planificació estratègica local de lluita contra el canvi climàtic.
▪ Avaluar la vulnerabilitat de cada municipi davant del canvi climàtic, per establir les
estratègies locals d’adaptabilitat.
▪ Prioritzar les actuacions més urgents a desenvolupar en el municipi, i planificar
d’acord amb aquesta priorització.
▪ Participar en projectes d’abast internacional i/o que afavoreixin la relació entre
municipis, i que tinguin com a objectiu detectar oportunitats i compartir experiències
per afavorir l’adaptació al canvi climàtic. Per exemple, el projecte LifeClinomis5.
COMPRA SOSTENIBLE
▪ Adherir-se a la compra agregada de vehicles que ofereix l’Associació Catalana de
Municipis6.
▪ Oferir “subvencions verdes”, que fomentin el consum i la compra sostenible, i
l’estalvi energètic.
Assemblea General de la Xarxa
14
▪ Realitzar una diagnosi sobre el consum dels equipaments municipals, i potenciar la
creació d’edificis de consum gairebé nul.
EQUIPAMENTS I EDIFICIS SOSTENIBLES
▪ Potenciar la creació o disseny d’edificis NZEB (de consum energètic quasi nul), i
afavorir la seva implementació en centres educatius.
▪ Participar en projectes per a promoure l’estalvi energètic en edificis públics,
especialment centres educatius. Es compateix l’existència del projecte Euronet
50/507, el qual mitjançant la metodologia 50/50 proposa nou passos a seguir per
augmentar la consciència energètica dels usuaris de l’edifici, i per involucrar-los
activament en les accions d’estalvi energètic.
▪ Analitzar els equipaments municipals des del punt de vista energètic, i potenciar
l’ús de la biomassa en edificis públics.
▪ Instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum als edificis.
▪ Monitorar el consum energètic d’edificis municipals, comerços i habitatges
particulars. Caldria estudiar prèviament quin és el sistema de monitoratge més
indicat per cada municipi. L’objectiu és comprendre els sistemes de consum i
detectar males praxis.
SENSIBILITZACIÓ I PROMOCIÓ
▪ Organitzar maratons en favor de l’estalvi energètic i contra la pobresa energètica,
amb l’objectiu de fomentar la reducció del consum energètic, especialment en els
equipaments municipals.
ENLLUMENAT
▪ Promoure l’ús de tecnologia LED en el sistema d’enllumenat públic, per tal d’afavorir
l’estalvi i l’eficiència energètica.
GESTIÓ DE L’AIGUA
▪ Aprofitar les aigües freàtiques del municipi, per a destinar-les a usos alternatius.
▪ Realitzar una gestió integral dels boscos, que inclogui potenciar l’aprofitament de la
biomassa, i promoure la pastura (ramats d’ovelles i cabres) com a sistema de control i
neteja del sotabosc. AGRICULTURA, NATURA I ENTORN
▪ Fomentar la creació d’horts hidropònics, ja que permeten conrear aliments invertint
una quantitat mínima d’aigua i sòl.
▪ Crear espais de treball intersectorials per a la gestió i planificació estratègica d’espais
naturals. Per exemple, per a la planificació en l’àmbit de les platges.
▪ Activar i potenciar projectes de renaturalització del litoral, especialment de les dunes.
▪ Aprovar projectes estratègics per a naturalitzar els municipis i humanitzar-los. Per
exemple, el projecte Cornellà Natura.
Assemblea General de la Xarxa
15
MOBILITAT
▪ Impulsar la mobilitat sostenible en les polítiques de promoció turística i cultural.
Existeix l’exemple de “La carretera del vi”9, la primera ruta turística amb mobilitat
elèctrica.
▪ Distribuir punts gratuïts de recàrrega energètica de vehicles.
▪ Fomentar la compra o ús de vehicles elèctrics.
▪ Incorporar flotes de vehicles municipals elèctrics (bicicletes, cotxes i motos).
b) Economia circular i consum responsable
Parlem de... Accions orientades a l’assoliment de sistemes de producció i consum més
eficients i resilients, que preservin els recursos dins d’un cicle continu i n’optimitzin el
seu valor, com el cas dels aliments. Promou la regla de les 3 R: reduir, reutilitzar i
reciclar.
Criteris a destacar per a aconseguir l’èxit en l’actuació municipal:
ESTALVI I ACCÉS ALS RECURSOS. Qualsevol acció que es desenvolupi en aquest àmbit,
ha d’anar orientada a estalviar recursos naturals, però també a lluitar contra la pobresa
energètica i el desequilibri en l’accés als recursos.
COOPERACIÓ AMB EL TERRITORI. És cabdal establir sinèrgies i col·laborar amb el
territori per a garantir l’èxit de l’experiència. Concretament, s’ha d’afavorir la
col·laboració entre el sector públic i el privat, i coordinar-se amb les entitats del
municipi.
SECTORS ECONÒMICS I COMERCIALS. Especialment, cal treballar des d’un principi en
col·laboració amb aquells usuaris i col·lectius implicats l’economia, com són els
comerciants, restauradors, etc., afavorint sempre el comerç de proximitat.
COMUNITAT EDUCATIVA. L’educació, i concretament els centres escolars, constitueixen
el motor de canvi que ajudaran a avançar cap a un model de consum responsable. És
per això, que és fonamental activar actuacions dirigides a aquest àmbit.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Incorporar a la ciutadania en la definició de polítiques i
actuacions d’economia circular, facilita la seva implicació i sensibilització respecte a
aquest tema. D’altra banda, es comparteix que en alguns municipis la conscienciació de
la gent gran és destacable.
Possibles accions a desenvolupar
REDUIR
Assemblea General de la Xarxa
16
▪ Instal·lar als centres educatius, sistemes d’il·luminació amb sensors de presència per
a reduir el consum elèctric.
▪ Implantar l’ús de bolquers reutilitzables a les escoles bressol municipals, com a un
sistema que comporta beneficis per la salut dels infants i per al medi ambient, com per
exemple el projecte “Canviem de bolquers! De l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat.
▪ Activar projectes i iniciatives per a reaprofitar els excedents alimentaris, per exemple:
– Crear una xarxa d’aprofitament alimentari entre l’Ajuntament, entitats i sector privat
del municipi, per evitar el malbaratament dels aliments (“Cornellà aprofita els
aliments”).
– Promoure la recollida d’excedents de menjar de les empreses de restauració i
alimentació del municipi (com menjadors escolars), per a distribuir-los a través dels
bancs d’aliments (projecte “Recooperem Cuina per compartir”, del Consell Comarcal del
Vallès Occidental i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental), o per
alimentar a persones grans, en situació de dependència o de pobresa energètica
(projecte “L’escola cuina, menja, aprofita” de Sant Just Desvern). Un altre exemple, és
el projecte “Som gent de profit”, impulsat per l’Agència de Residus de Catalunya, l’Àrea
Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, i que per exemple estan
portant a terme a Santa Margarida i els Monjos)
▪ Instal·lar punts de reparació d’objectes i electrodomèstics a les deixalleries, per evitar
la compra de nous productes i canviar la imatge de les deixalleries com a magatzem de
residus.
▪ Promoure que els comerços locals ofereixin cabassos i bosses reutilitzables com es fa
a l’Ajuntament del Papiol, que ha lliurat als establiments que venen fruita i verdura
unes bosses de malla reutilitzables, perquè les regalin a la clientela per a que les facin
servir cada vegada que comprin aquests productes.
▪ Crear un projecte de col·laboració amb comerços de restauració del municipi, per a
oferir lloguer de carmanyoles als clients i evitar el malbaratament del menjar.
▪ Organitzar mercats de segona mà i intercanvi de productes, que també incloguin
accions de sensibilització i conscienciació de consum responsable. Per exemple, a
Vilanova i la Geltrú ja porten organitzades diverses edicions, valorades de forma molt
positiva.
REUTILITZAR
▪ Crear punts de reutilització i recollida d’objectes reaprofitables que es porten a les
deixalleries, per a destinar-los a la seva venda solidària (per exemple, obrir botigues
solidàries, destinar el que es recapti en la venda a causes solidàries, etc.). El projecte
RENOVA(impulsat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci de Residus del
Vallès Oriental) comercialitza els productes recuperats de les deixalleries conjuntament
amb entitats de la comarca que treballen per a la inserció laboral de persones amb
discapacitat.
▪ Fomentar la reutilització i l’intercanvi d’objectes, mitjançant pàgines web o
plataformes que ho permetin. Per exemple, el web “RECANVI” que l’Ajuntament de
Valls ha activat a aquest efecte.
Assemblea General de la Xarxa
17
▪ Establir canals i procediments per a facilitar l’intercanvi de llibres (es podrien obrir
punts d’intercanvi de llibres també a les deixalleries).
RECICLAR
▪ Promocionar el compostatge casolà, a partir de campanyes informatives i de
liment), i els beneficis ambientals i econòmics de realitzar-lo.
▪ Implementar sistemes de recollida selectiva de residus porta a porta (PaP). Es podria
definir el sistema a partir d’un procés de participació que impliqués a tota la ciutadania
des de l’inici (l’Ajuntament de Collbató20 va elaborar i escollir participadament el
sistema PaP de 5 fraccions).
▪ Implantar un sistema de recollida de residus PaP a establiments comercials i de
restauració amb un sistema d’identificació d’usuari per tal de poder-ne fer un
seguiment, i assegurar una major implicació dels establiments participants (el Consorci
de Residus del Vallès Occidental ha iniciat la prova pilot21 PIMPAM a 100 establiments).
▪ Reduir o eliminar les àrees d’emergència d’aportació de residus per assegurar bons
nivells de participació ciutadana en la recollida porta a porta. Per exemple, l’Ajuntament
de Tiana preveu l’eliminació de tots els contenidors d’emergència al 2018.
▪ Incorporar mobiliari urbà de materials reciclats (plàstic, fusta, ...), elaborat amb
material de proximitat (km 0). Caldria estudiar com ha de ser la recollida i com es pot
implementar el sistema, però l’objectiu és que es generi a partir dels residus del propi
municipi.
▪ Fer recollida selectiva d’oli domèstic per a destinar-lo a generar biodièsel. A més de
convertir-lo en font energètic, s’evita l’abocament de l’oli al clavegueram i a les
depuradores. Un exemple és el projecte “El teu oli ens mou”23 de la Diputació de
Tarragona.
▪ Fer recollida i tractament en origen de la fracció vegetal (l’Ajuntament de Collbató
ofereix una recollida de FV a domicili amb sol·licitud prèvia amb sac gran, i la recollida a
través del servei PaP de FORM amb sac petit).
EFICIÈNCIA
▪ Millorar el manteniment dels vehicles del servei de recollida de residus i neteja viària,
pera tal de fer vehicles més eficients i reduir els costos del servei.
COOPERACIÓ I COL·LABORACIÓ
▪ Crear projectes de col·laboració amb el teixit empresarial del territori, per a
maximitzar l’eficiència en l’ús dels recursos disponibles i establir sinèrgies entre
empreses i entitats. Per exemple, el projecte Simbiosi industrial de l’Ajuntament de
Manresa, que consisteix en unir indústries i entitats en una sola xarxa, on es busquin i
s’activin solucions innovadores per tal d’avançar cap a l’economia circular.
c) Educació ambiental i cohesió social
Assemblea General de la Xarxa
18
Parlem de.... Accions per les quals s’educa i sensibilitza a la comunitat perquè prengui
consciència de la realitat que l’envolta, les seves relacions amb la natura, i el problemes
derivats d’aquestes relacions. Promouen canvis en el comportament de les persones per
a millorar la relació amb l’entorn i per avançar cap a una societat més sostenible.
Criteris a destacar per a aconseguir l’èxit en l’actuació municipal:
MANTENIMENT I PLANIFICACIÓ. Analitzar les accions que desenvolupem des de cada
municipi, per detectar formats i experiències tradicionals que funcionen i volem
mantenir. D’aquesta manera, aconseguirem consolidar experiències i obtenir major
estabilitat a la nostra planificació. Tanmateix, cal ser conscients que els fracassos
també són pedagògics, i ens permeten modificar actuacions amb l’objectiu de millorar.
NOUS FORMATS. De vegades ens adonem que és difícil que els tallers comptin amb un
important nombre de persones participants. Per això cal apostar, també, per nous
formats que ens permetin apropar-nos al territori, compartir exemples i fer viure
experiències.
TREBALL AMB EL TERRITORI I PARTICIPACIÓ. Un element imprescindible és incorporar
a les entitats del territori en l’educació ambiental. D’altra banda, també cal tenir present
l’estret vincle i relació entre medi ambient i educació, i per això hem de treballar
especialment amb els centres educatius. Finalment, obrir la possibilitat a què tota
aquella ciutadania interessada pugui participar i implicar-se activament en el disseny,
desenvolupament, i avaluació de les activitats d’educació ambiental que realitzem.
TRANSVERSALITAT. Les polítiques ambientals afecten a tots els àmbits i departaments
municipals. És important sumar esforços i treballar de forma coordinada amb tots els
departaments i àrees (comunicació, salut, educació, etc.), responsables polítics i
referents tècnics. És important, també, comptar amb l’acompanyament d’altres ens
d’abast supramunicipal.
LA GESTIÓ EDUCA. A més de la important coordinació, cal ser conscients que quan
estem gestionant també estem educant. Per això hem de posar atenció i tenir especial
cura en com desenvolupem el nostre treball diari (requeriments en paper, despesa
energètica, ...).
TRANSPARÈNCIA. Com és evident, l’educació ambiental i les polítiques ambientals en
general tenen una afectació directa en el pressupost municipal. És per això que hem de
ser capaços de mostrar i publicitar de quina manera afecta. En aquest sentit, cada
partit polític hauria de recollir en el seu programa electoral, quines són les mesures
ambientals que desenvoluparà (reciclatge, etc.) i quin és el pes pressupostari que
poden tenir.
Possibles accions a desenvolupar:
Assemblea General de la Xarxa
19
RESIDUS, RECICLATGE I NOUS HÀBITS
▪ Tallers i campanyes de conscienciació sobre els residus i la recollida selectiva.
S’haurien d’organitzar conjuntament entre l’àrea de comunicació, els representants
polítics, i els departaments implicats.
▪ Tallers de prevenció de residus i reciclatge dirigits als infants. És important organitzar
activitats dirigides a infants, per tal de crear petits aliats o “troians” que puguin
“contagiar” a les famílies nous hàbits de comportament. Per exemple, diversos
Consorcis de Residus tenen una àmplia oferta, com el Consorci de Residus del Vallès
Occidental o el Consorci del Bages.
▪ Tallers infantils per a fabricar joguines amb materials reciclables (com castells de
cartró), com per exemple organitza l’Ajuntament de Sabadell.
▪ Espais d’intercanvi i renovació de productes als punts verds i deixalleries, per a
fomentar la reutilització d’objectes. Això permetria contemplar les deixalleries com a
centres de recuperació i educació ambiental.
▪ Accions per a la promoció de l’eliminació de residus de rebuig. Per exemple, el
projecte “Residus mínims” de l’Ajuntament de Castellbisbal, pel qual han eliminat el
contenidor de rebuig per així provocar que tots els residus segueixin un circuit de
recuperació.
▪ Recollida d’envasos buits, i destinar els beneficis a campanyes solidàries. Aquestes
recollides impliquen la participació de tota la ciutadania i creen hàbits de reciclatge. Per
exemple, l’Ajuntament de Sant Sadurní28 és un referent en el tractament de recollida
d’ampolles buides de cava amb finalitat solidària amb països del tercer món.
▪ Marxes familiars en bicicleta en el marc de festes populars, o bé participar en rutes
existents (com la del Consorci de Gallecs29), per a fomentar la mobilitat sostenible.
▪ Tallers i activitats a les aules amb l’objectiu de conscienciar sobre el perill dels focs
forestals, que parteixin d’analitzar els efectes del foc al bosc en experiències concretes.
PATRIMONI I RECURSOS NATURALS
▪ Tallers i Aules ambientals, que ofereixin als centres educatius serveis i recursos per
fomentar la cultura de la sostenibilitat.
▪ Tallers amb alumnat de primària per anellar ocells, com a activitat per a fomentar el
respecte per la natura.
la gestió i manteniment dels espais naturals, i reforçar coneixements sobre medi
natural. Per exemple, l’Ajuntament del Prat promou l’activitat “Alumnes com a gestors
del territori”30, en col·laboració amb el Consorci del EENN del Delta del Llobregat. Es
podria ampliar aquest tipus de programes a la ciutadania adulta i les famílies.
ARRELAMENT AMB EL TERRITORI
▪ Activitats en espais d’oci per a famílies, que serveixin alhora per educar en
sostenibilitat i respecte per la natura. Per exemple, Jugatecambiental31, un programa
que inclou diversos espais on les famílies i els infants poden jugar i experimentar
Assemblea General de la Xarxa
20
mentre coneixen els valors dels parcs i platges, a més d’altres continguts relacionats
amb la sostenibilitat.
▪ Sortides i visites als recursos naturals del territori, per a conèixer l’entorn. Es posa
d’exemples el programa “Els diumenges a Sant Pau” que organitza l’Ajuntament de
Vilafranca del Penedès (pel qual s’organitzen matinals de natura un cop al mes), o la
Caminada cultural per a conèixer els forns de calç de Pallejà (que permet conèixer el
patrimoni històric i natural del municipi).
▪ Tallers de cuina per a infants, a partir de productes propis de la comarca o territori.
▪ Programes i projectes per a fomentar el voluntariat en projectes ambientals i
sostenibles. Per exemple, l’Ajuntament de Vilafranca, a través del seu programa
“Minuts” (que premia participar en accions de voluntariat amb activitats culturals i
lúdiques al territori) ofereix una activitat de replantació forestal.
▪ Catàlegs de serveis educatius a les escoles, que impliquin la col·laboració amb entitats
que actuen sobre el territori.
▪ Grans esdeveniments de ciutat al voltant d’actuacions i valors de sostenibilitat. Per
exemple, per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Ajuntament de Subirats
organitza anualment la Festa del medi ambient35 que inclou mostres, mercats,
exposicions, xerrades, jocs infantils, etc.; és a dir, activitats diverses que impliquen a
tot el territori (centres educatius, entitats, empreses, ...).
ACTIVITATS DE CIUTAT
▪ Actuacions educació ambiental, dirigides i en coordinació amb els centres educatius
del municipi. L’Ajuntament de Sabadell, per exemple, ha creat l’Agenda Escolar Plus,
programa que inclou un servei d’assistència tècnica per acompanyar a diverses escoles
en procés de millora de la gestió ambiental del centre i de l’educació ambiental.
Aquestes actuacions permeten homogeneïtzar protocols i facilitar la comunicació amb
els centres educatius.
▪ Treball amb els consells de poble per a promoure accions de sostenibilitat al municipi.
Fer educació ambiental en els òrgans que existeixen als municipis, com s’ha fet en el
Consell de Poble de Viladrau.
▪ Plans estratègics agraris que se centrin en la recuperació i transformació de terrenys
agraris sota criteris ecològics, i promoguin la creació d’horts urbans com una eina
d’educació ambiental (com s’ha fet, per exemple, a Lliçà d’Amunt).
▪ Inclusió de píndoles informatives (com a “falques”) sobre temes ambientals en
activitats d’altres àmbits. És important mostrar que, faci el que es faci, la sostenibilitat
ambiental és un tema molt transversal. Especialment, s’ha de posar l’accent en
aspectes de sostenibilitat energètica, que és un dels temes on manca més
sensibilització i implicació.
RECURSOS D’ALTRES ENTITATS
▪ Recursos d’educació ambiental que s’ofereixen en préstec des de diverses entitats
supramunicipals, com per exemple la Diputació de Barcelona.
Assemblea General de la Xarxa
21
▪ Jocs de conscienciació sobre els recursos naturals. Per exemple, es destaca “El joc del
riu”, un joc de rol que forma part del programa “Va d’aigua”, mitjançant el qual a partir
de la vivència els alumnes poden aprendre i conèixer problemàtiques associades al
consum i a la gestió de l’aigua.
▪ Programes i activitats d’abast internacional, que promoguin actuacions d’educació
ambiental. Per exemple, el programa Clean Up Europe41, pel qual s’organitzen, durant
un parell de dies, diverses activitats a municipis diferents del territori, relacionats amb
la neteja i cura de la natura.
▪ Tallers i activitats d’educació ambiental que ofereix el CRAM per a conscienciar sobre
el medi marítim, com el taller “Un delfí a la platja”.
▪ Setmana de la natura, una campanya dirigida a organitzar activitats a tota Catalunya,
per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la natura i el territori. En aquest
sentit, es podrien organitzar altres tallers coincidint amb la setmana, encara que no
formin part d’ella.”.
Bloc 3: Acords institucionals
4. Proposta d’acord d’adhesió a diverses Declaracions sobre sostenibilitat i
món local
L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:
“D I C T A M E N
Aprovació de l’Acord d’adhesió de la Xarxa a diverses declaracions institucionals sobre sostenibilitat i món local durant l’any 2017
L’any 2017 ha estat prolífic en l’adopció de declaracions sobre la sostenibilitat i la
gestió ambiental local. La Comissió de seguiment, reunida el passat 18 de gener en
sessió ordinària, va decidir presentar a l’Assemblea les declaracions aprovades per
diversos socis durant l’any 2017, amb l’objectiu de donar-los a conèixer als membres
demanar-ne el suport de la Xarxa.
Les declaracions que se sotmeten a l’aprovació de l’Assemblea de la Xarxa són les
següents:
Sobre la qualitat de l’aire
Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de
Barcelona, aprovat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de
Assemblea General de la Xarxa
22
Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), la Diputació de Barcelona i
representants locals.
El Grup de treball +Aire –Soroll, en la seva Comissió de Millora de la qualitat de
l’aire, ha estat l’espai on s’ha pogut treballar prèviament i amb posterioritat
aquest document i que val la pena el conjunt de les ciutats i pobles, dins i fora
de la conurbació, es facin seu.
Sobre l’economia circular
Declaració de Sevilla: el compromís de les ciutats per l’economia
circular, a la qual s’han adherit els municipis de l'Hospitalet de Llobregat,
Terrassa, Viladecans, Santa Coloma de Gramenet, Mollet del Vallès, Sant Boi de
Llobregat, Vilassar de Mar i Sant Cugat del Vallès.
Els principis i objectius de la Declaració de Sevilla són plenament coincidents amb
el Pla de treball sobre economia circular i en les accions que s’estan impulsant des
de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Sobre el clima
Declaració de carrers lliures de combustible fòssil, promogut per diverses
ciutats del món entre les quals Barcelona.
Acord C40, en què 25 ciutats del món, entre les quals Barcelona, es
comprometen a convertir-se en neutrals en termes d’emissions per a l'any
2050.
Manifest per l’acció climàtica, promogut per Barcelona, Madrid, València,
Saragossa, Badalona, Alcalá de Henares i Fuenlabrada.
Tots els acords relacionats amb el canvi climàtic s’alineen amb els objectius de
la Xarxa de Ciutats i Pobles com a entitat promotora del Pacte d’Alcaldes pel
Clima i l’Energia.
Sobre la gestió de l’aigua
Protocol de creació de l’Associació de Municipis per una gestió pública
de l’aigua, impulsat per Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, el Prat de
Llobregat, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha desenvolupat activitats i
documents diversos en els darrers anys per millora la gestió pública del cicle de
l’aigua.
Assemblea General de la Xarxa
23
Sobre el glifosat
Moció a per declarar la ciutat/poble lliure de glifosat, al qual ja s’han
adherit diversos socis de la Xarxa.
Les activitats i accions de la Comissió de biodiversitat urbana i de la Comissió
d’horts municipals i socials de la Xarxa treballen en el mateix sentit per tal de
promoure una gestió sostenible del verd urbà.
Els textos de les declaracions i manifestos consten al dossier adjunt que es lliura als assistents a l’Assemblea. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents
Per tot això, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:
A C O R D S
Primer.- Aprovar el suport de la Xarxa als compromisos de l’Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, a través del Grup de treball de la Xarxa com a espai de trobada i coordinació entre administracions. Segon.- Aprovar l’adhesió de la Xarxa a la Declaració de Sevilla: el compromís de les ciutats per l’economia circular. Tercer.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa a la Declaració de carrers lliures de combustible fòssil. Quart.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa a l’Acord C40 de les Ciutats i pobles del món que es comprometen a convertir-se en neutrals en emissions per a l'any 2050. Cinquè.- Aprovar l’adhesió de de la Xarxa al Manifest per l’acció climàtica. Sisè.- Aprovar el suport de la Xarxa a l’Associació de Municipis per una gestió pública de l’aigua, i establir possibles col·laboracions d’interès mutu. Setè.- Aprovar el suport de la Xarxa a la Moció de ciutats i pobles lliures de glifosat.
Vuitè.- Notificar a les entitats i administracions promotores de les diverses declaracions els acords adoptats per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat.
Novè.- Fer difusió dels principis de les declaracions dels acords a través dels mitjans de comunicació de la Xarxa.”.
Assemblea General de la Xarxa
24
5. Proposta d’acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic
L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:
“D I C T A M E N
Aprovació de l’Acord de suport a la Llei catalana de canvi climàtic
El Parlament de Catalunya va aprovar el 27 de juliol del 2017 la LLEI 16/2017, del
canvi climàtic, amb 122 vots a favor, 11 abstencions i cap vot en contra.
La Llei adoptava les bases de la legislació comunitària i tenia com a finalitat reduir les
emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi
climàtic, afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions, competitiva,
innovadora i eficient en l’ús de recursos, i contribuir al paper decisiu que vol jugar
Europa per afrontar el repte del canvi climàtic.
I posem tots els verbs en pretèrit perquè l’acord del Consell de Ministres del 3 de
novembre de 2017 en va presentar recurs d’inconstitucionalitat i va acordar
impugnar i suspendre quinze articles de la Llei que per a l'Executiu envaeixen les
competències de l'Estat en matèria de bases i coordinació de la planificació general de
l'activitat econòmica i del règim miner i energètic i de la legislació bàsica sobre
protecció del medi ambient*.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern
espanyol i haurà de prendre una decisió definitiva en un termini no superior a cinc
mesos. Mentrestant, la llei queda congelada*.
* (A l’annex es poden consultar el text de l’acord del Consell de Ministres i els
preceptes concrets suspesos)
Des de la Xarxa destaquem que els articles suspesos corresponen a actuacions que els
ja s’estan posant en pràctica o són d’utilitat i interès per als nostres municipis, i entre
altres:
La provisió d’informació objectiva i avaluable sobre el canvi climàtic ‒‒com ara els
estudis i informes del Servei Meteorològic de Catalunya, del CADS i de l’Oficina
Catalana de Canvi Climàtic elaborats amb el món de la recerca.
Assemblea General de la Xarxa
25
Tots els articles del capítol I sobre mitigació, que inclouen: els objectius de
reducció d'emissions, que coincideixen amb l’objectiu 40/30 i la visió de neutralitat
climàtica pel 2050 del Pacte dels alcaldes pel clima i l’energia; el marc estratègic
de referència de mitigació, en el qual s’emmarca el Pla de l'energia i el canvi
climàtic de Catalunya 2012-2020, que proposa un nou Pacte nacional per la
transició energètica; i l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic, la
proposta de pressupostos de carboni i l’inventari d'emissions a l'atmosfera i
d'embornals de CO2 de Catalunya.
-Els criteris sobre adaptació al canvi climàtic que han de tenir en compte els
instruments de planificació i programació (art.11).
- Aspectes relatius a la planificació del cicle de l’aigua i l’energia, i sobre els objectius
per reduir la dependència dels combustibles fòssils en el sector del transport.
- I en el camp de la fiscalitat, la suspensió de l’impost sobre les emissions de diòxid de
carboni dels vehicles de tracció mecànica i la suspensió del fons climàtic, aspectes que
havien generat molt interès municipal de cara a finançar projectes derivats dels Plans
d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima.
De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents
Per tot això, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents:
A C O R D S
Primer.- Les ciutats i els pobles donem suport a la Llei catalana de canvi climàtic en
els termes aprovats originalment i instem el Govern espanyol i el Tribunal
constitucional a respectar l’acord majoritari del Parlament de Catalunya.
Segon.- Les ciutats i els pobles de la Xarxa, com a entitats vinculades al Pacte
d’Alcaldes pel Clima i l’Energia i als seus compromisos assumim com a propis els
objectius i marcs estratègics de mitigació i adaptació al canvi climàtic proposats per la
Llei.
Tercer.- Les ciutats i els pobles manifestem la necessitat de disposar de recursos
econòmics per finançar les accions locals sobre mitigació i adaptació i la idoneïtat d’una
fiscalitat ambiental i un fons climàtic a tal efecte.
Assemblea General de la Xarxa
26
Quart.- Notificar aquest acord al Parlament de Catalunya, la Generalitat de Catalunya,
el Govern espanyol i el Tribunal constitucional.
Cinquè.- Instar a les ciutats, els pobles i els ens locals de la Xarxa a adoptar aquest
acord en els respectius plens o òrgans competents, i notificar-ho a la Secretària tècnica
de la Xarxa.
Sisè.- Fer difusió de l’acord a través dels mitjans de comunicació de la Xarxa de
Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.”.
Assemblea General de la Xarxa
27
Recooperem, accions contra el malbaratament alimentari
A continuació es celebra una taula rodona de presentació del projecte Recooperem del
Vallès Occidental.
El Sr. Junyent fa la seva introducció:
“Cada dia a Catalunya llencem 719 tones de menjar en bon estat. Més de la meitat
prové de les llars, un 58%, però també es malbaraten aliments als supermercats i
restaurants.
Aquestes dades, si més no són impactants i és per això que ara ens presentaran el
projecte “Recooperem”, que proposa fer un canvi d’hàbits tan a casa com quan vas a
menjar fora. Tot amb l’objectiu d’aconseguir un canvi mediambiental, econòmic i
social.”
A continuació el Sr. Junyent presenta als integrants de la taula rodona:
Sra. Conxita Luna, cap de Serveis Socials de l’Ajuntament de Castellar del Vallès
Sr. Joan Fresno, tècnic del Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental
El Sr. Joan Fresno introdueix la presentació agraint de part del Consorci el poder
presentar el projecte “Recooporem al Vallès Occidental” , l’èxit del qual s’explica en
finalitzar la introducció a través de la visualització d’un vídeo titulat: “El Vallès Educa”.
El projecte tracta de reduir el nombre d’aliments sobrants en bon estat que es
produeixen als menjadors escolars, els quals es malbaraten innecessàriament i acaben
a les escombraries. Es portat a terme a través de la col·laboració i participació de
diferents actors involucrats tant en la gestió de residus i medi ambient com de caire
social i privat, com són el Consell Comarcal, els ajuntaments de la comarca, entitats de
solidaritat, bancs d’aliments, escoles i Ampa, empreses de restauració i voluntariat amb
el suport d’organismes públics com l’Agencia Catalana de Salut Pública.
El projecte es desenvolupa a través d’un canal de distribució, el qual comporta que hi
hagi una confiança i garantia en quant a la preparació i conservació d’aquests aliments
sobrants amb contingut proteínic, a més d’una gran voluntat per part de tots els
participants en el procés de distribució que com a objectiu final és el d’abastir a
famílies que tenen necessitats socials concretes.
Seguidament la Sra. Conxita Luna, explica que les claus de l’èxit d’aquest projecte han
estat la suma de totes les parts que hi han intervingut, tot i que destaca que el factor
Assemblea General de la Xarxa
28
principal més important ha estat el protocol proporcionat pel promotor del projecte, el
Consell Comarcal, a seguir amb el qual s’ha facilitat que el projecte es portés a terme
amb la implicació de tots els intervinents. Altres factors claus han estat la comunicació i
el cofinançament.
Continua explicant que els destinataris són totes aquelles famílies que no arriben a
final de mes. Malgrat que s’ha observat un augment de l’ocupació laboral, el sou i el
poder adquisitiu no mantenen una relació equitativa, així que els sous i les pensions
són més baixos no podent afrontar el nivell de vida que es necessita, fet que obliga a
que les famílies hagin de prioritzar en les despeses no arribant a cobrir les més
bàsiques com són les alimentàries. Aleshores aquestes ajudes alimentàries els hi fan
arribar millor a final de mes. Es contribueix amb aquest projecte a reduir la pobresa
energètica a unes 120-130 famílies, amb la qual cosa s’acaba traduint en uns 500
beneficiaris.
Es finalitza la Taula Rodona amb un intercanvi de punts de vista, preguntes i
respostes, que en definitiva donen idees i ànims a tota la resta de municipis que
vulguin posar en marxa el projecte.
6. Proposta d’acord de la Declaració de Castellar del Vallès per un cicle
sostenible dels aliments. Del Malbaratament a l’Aprofitament
L’Assemblea General aprova per unanimitat el present dictamen, el text íntegre del qual es transcriu a continuació:
“D I C T A M E N
Aprovació de la Declaració de Castellar del Vallès,
per un cicle sostenible dels aliments Del Malbaratament a l’Aprofitament
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és la plataforma d’intercanvi i cooperació del món local en l’àmbit del medi ambient i per avançar cap a un desenvolupament sostenible, a través d’un marc adient per debatre problemes, inquietuds, necessitats, experiències, i promoure i dur a terme projectes d’interès comú.
Aquesta confluència d’interessos va portar, ja l’any 2004 a Mataró, a aprovar una declaració institucional a l’Assemblea general de la Xarxa amb l’objectiu d’establir un posicionament comú en determinades matèries. Any rere any, en totes les següent
Assemblea General de la Xarxa
29
Assemblees generals hem aprovat una Declaració per tal de manifestar el nostre compromís vigent amb la sostenibilitat, la lluita del canvi climàtic, un urbanisme sostenible, l’ocupació al servei del medi ambient i la biodiversitat, el vehicle elèctric, l’economia verda o l’educació ambiental.
Més enllà d’una tradició anual, les Declaracions de la Xarxa són una manifestació concreta de les preocupacions i prioritats de cada moment, expressades pels propis membres, i difoses pel territori amb adhesions a la declaració per part dels Plens dels ens locals.
Enguany, aprofitant l’avinentesa de celebrar la 18a Assemblea general a Castellar del Vallès on s’han desenvolupat projectes d’aprofitament alimentari i promoció dels horts municipals, s’ha escollit la temàtica del cicle dels aliments com a exemple del funcionament insostenible en moltes de les accions que desenvolupem i la necessitat d’aportar una visió transversal, integral i circular a la gestió dels aliments. De conformitat amb el que disposen els Estatuts en el seu article 8.k), i per tot l’exposat, es proposa a l’Assemblea General l’adopció dels següents
A C O R D S :
Primer.- Aprovar la Declaració de de Castellar del Vallès, per un cicle sostenible dels aliments, del Malbaratament a l’Aprofitament , tal i com es descriu a continuació.
DECLARACIÓ DE CASTELLAR DEL VALLÈS
Per un cicle sostenible dels aliments Del Malbaratament a l’Aprofitament
A les llars, els restaurants i els comerços de Catalunya llencem cada dia 720.000 kg de
menjar, que cobririen les necessitats alimentàries de 500.000 persones.
Els beneficis ambientals de l’aprofitament alimentari són importants: menor generació
de residus, ús eficient dels recursos naturals i l’energia, i estalvi d’emissions.
Els ODS, el paquet d’economia circular de la Comissió Europea i el Programa general
de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya han fixat per als propers anys
l’objectiu de reduir a la meitat el malbaratament alimentari.
En una economia circular, els aliments no són residus, i els residus orgànics són
fertilitzants naturals que tanquen el cicle del carboni i substitueixen els adobs
sintetitzats amb combustibles fòssils.
Assemblea General de la Xarxa
30
Els ens locals poden actuar sobre els productors, els consumidors i les diverses etapes
del cicle alimentari, especialment en els menjadors dels equipaments públics. I els
consumidors han de ser sensibles i conscients de l'impacte del seu consum i han
d’actuar en conseqüència i participar en el procés.
El malbaratament alimentari supera l’àmbit ambiental i s’endinsa en qüestions socials
com ara l’exclusió, la pobresa alimentaria i la malnutrició. Els serveis socials alimentaris
no sempre resolen el problema i poden ser percebuts pels beneficiaris com a estigma.
Cal posar en valor experiències com els horts socials, que tenen un gran potencial de
sostenibilitat, creen infraestructures verdes i serveis ecosistèmics, i que afavoreixen la
inclusió, l’apoderament individual i comunitari, la coresponsabilitat i la cohesió social.
És per tot això que les ciutats i pobles ACORDEM:
DISSENYAR les polítiques públiques vinculades al cicle dels aliments prenent en consideració totes les seves etapes i problemàtiques, ambientals i socials.
PRIORITZAR l’economia circular i el consum responsable i local com a primera fase del cicle dels aliments, i prestar suport als productors i al comerç local per tal d’afavorir aquestes estratègies.
PROMOURE accions per informar i sensibilitzar la ciutadania sobre el cicle dels aliments i esdevenir exemple, com a prescriptors, de bones pràctiques als menjadors escolars i als equipaments.
SUPERAR els plantejaments assistencials, promoure l’apoderament i transitar de la prevenció del malbaratament a l’aprofitament alimentari.
FACILITAR les iniciatives que tanquin el cicle dels aliments i l’aprofitament dels residus orgànics a través d’actuacions com l’autocompostatge de la matèria orgànica, la recollida selectiva, la donació i els espigolaments.
IMPULSAR els horts municipals ambientals i socials com a promotors de la sostenibilitat, la inclusió social, l'apoderament i la sobirania alimentària.
FOMENTAR les mesures reguladores i fiscals que estiguin al nostre abast per assolir els objectius d’aprofitament alimentari i de prevenció del malbaratament.
I finalment, ENS INSTEM a presentar la Declaració de Castellar del Vallès als plens
municipals i a notificar l’acord a la presidència de la Xarxa.
Assemblea General de la Xarxa
31
18a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Castellar del Vallès, 1 de març de 2018
Segon.- Instar als membres de la Xarxa a aprovar la Declaració de Castellar del Vallès en els respectius plens corporatius. Tercer.- Fer difusió de la Declaració a través dels mitjans de difusió de la Xarxa amb la paraula clau Declaració de Castellar del Vallès #aliments.”.
Assemblea General de la Xarxa
32
Precs i preguntes sobrevingudes
No se’n formulen.
Cloenda
El Sr. Junyent agraeix la feina del Sr. Ferran Gonzalo i de la Sra. Inma Pruna i convida al Sr. Aleix Canalís, 2n tinent d’alcalde i regidor de Sostenibilitat i Medi Natural de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, a incorporar-se a la taula per procedir a fer la cloenda i fer la seva presentació. El Sr. Canalís també agraeix al President i a la Xarxa haver tingut l’oportunitat que el seu municipi ha tingut, enguany, i de ser la Seu d’aquesta 18ena Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. I conclou assenyalant la importància que tenen aquests espais com a punts de trobada i que sense aquests, seria impossible compartir les experiències amb d’altres ajuntaments, que tot plegat ens permet sortir del dia a dia dels nostres ajuntaments i poder obrir el camp de visió aprenent dels demés. Passa la paraula al Sr. Junyent que finalitza agraint a tots el treball aportat, que des de la Xarxa s’ha pres nota de totes les conclusions en el dia d’avui i que estem convençuts que desenvoluparem el Pla de treball acordat. Tot seguit, recorda als presents que la propera Assemblea/Fòrum està prevista que es celebri al Bages, concretament, al municipi de Sant Fruitós. Conclou el comiat desitjant a tots els presents que gaudeixin de l’àpat que tenen preparat, moltes gràcies i fins la propera. I sense més assumptes per tractar, s’aixeca la sessió i s’estén aquesta acta que signen el President i la Secretària delegada que en dona fe. El president La secretària delegada Valentí Junyent Torras Isi Guardiola Salinas
Assemblea General de la Xarxa
33
Vots vàlids dels acords de la 18a Assemblea de la Xarxa Un cop comptabilitzats tots els vots vàlids (de representants assistents a l’Assemblea i vots delegats tant a la Presidència com a d’altres representants assistents), els acords aprovats a la 18a Assemblea general de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es consideren vàlids. Es disposa dels vots delegats a l’arxiu de la Secretaria tècnica de la Xarxa. Relació d’assistents i/o delegació de vots: President
Ilm. Sr. Valentí Junyent i Torres Vocals
Municipi
RE
PR
ES
EN
TA
NT
RE
GID
OR
AM
B E
L V
OT
DE
LE
GA
T
DE
LE
GA
CiÓ
DE
VO
T a
l P
resid
ent
Representant
Municipi 34 4 107 Representant/assistent
Abrera Francesc Xavier Serret Joan Carles Cortés Guix (suplent)
Agramunt Xavier Secanell Castellà
Alella 1 Maria Teresa Vilaró Comas
Alpens 1 Lluís Reina Orra
Arenys de Mar 1 Laia Martin Romano
Arenys de Munt 1 Àngel Castillo Vallcorba i Tònia Vila i Paituví (suplent)
Argentona 1 Aina Gómez Herrera Arnau Aymerich Casas (suplent)
Artés Marisa Trullàs Ledemsa
Avià 1 Josep Subirana Jové
Avinyó 1 Jordi Vall i Carrillo
Assemblea General de la Xarxa
34
Badalona Àlex Mañas Ballesté
Badia del Vallès 1 Rafael Moya Camarón
Bagà Nicolás Viso i Alamillos
Balenyà Anna Magem Marsó
Balsareny Noèlia Ramírez Calatrava (titular) Isidre Viu Payerols (suplent)
Barberà del Vallès 1 Favià Díaz Cortés
Barcelona 1 Janet Sanz (titular) Cid. Frederic Ximeno (suplent)
Begues 1 Joan Molina Molina
Begur 1 Joan Loureiro Vall
Berga Oriol Camps i Cervera
Bigues i Riells 1 Joan Josep Galiano Peralta
Borredà Joan Roma i Cunill
Calaf Teresa Maria Torrijos Gassó
Calafell 1 Josep Parera Ribell
Calders Josep Pujol Dordal
Caldes de Montbui 1 Jaume Mauri Sala
Caldes d'Estrac Joaquim Arnó Porras
Calella Marc Buch i Rigola
Callús 1 Isidre Badia Pujol
Calonge de Segarra Abel Duocastella Colom
Cambrils Antonio Laguna Martínez
Campins Joan Lacruz Gil
Canet de Mar 1 Josep M. Masvidal Serra Sílvia Tamayo Mata
Canovelles 1 Emiliano Cordero Soria
Cànoves i Samalús Ester Villanieva Marsal
Canyelles Rosa Huguet i Sugranyes
Capellades 1 Sergi Pérez Castillo
Assemblea General de la Xarxa
35
Cardedeu 1 Marta Cordomí Forns
Cardona Ferran Estruch i Torrents Joan Hernández Moscoso
Carme Jordi Sellarès Poch
Castellar del Riu Antoni Gómez Tirado
Castellar del Vallès 1 Aleix Canalís Alsina
Castellbell i el Vilar Fèlix Enrich Puig
Castellbisbal 1 Enrico Martinelli Joaquim Sardà Alsina (suplent)
Castellcir Eduard Guiteras Paré
Castelldefels Ramon Morera Castell Eva López Giménez (suplent)
Castellet i la Gornal Miguel Delgado Almansa
Castellví de Rosanes 1 José Cara Escudero Nativitat Tuloch Casases (suplent)
Celrà 1 Daniel Cornellà Detrell
Centelles 1 Neus Verdaguer Paré
Cercs 1 Jesús Calderer Palau
Cerdanyola del Vallès 1 Elisabeth Pasamonte Rodríguez
Cervelló 1 José Ignacio Aparicio Ciria
Cervera Marc Llorens Guim
Collbató 1 Josep Estradé Calmet
Collsuspina 1 Oriol Batlló Farriol
Copons Jordi Amaro Àlvarez
Corbera de Llobregat 1 Rosa Boladeras Serraviñals
Cornellà de Llobregat 1 Manuel Ceballos Morillo
Cubelles 1 Josep M. Hugué Oliva
Cunit Montserrat Carreras García Antonio Martínez Pasqual (suplent)
Dosrius 1 Isodro Galiano Galiano
Assemblea General de la Xarxa
36
El Bruc 1 Vicenç Moliner Bayo
El Brull Pere Medina Serrahima
El Masnou 1 Romà López Bolart
El Papiol 1 Albert Querol i Lacarte Jordi Bou i Compte (suplent)
El Pla del Penedès Santiago Soler Vives Joan Ramon Tetas
El Pont de Vilomara i Rocafort
1 Sandra Alvarado Gómez
El Prat de Llobregat 1 Alba Bou Jordà
El Vendrell 1 Eva Mata
Els Hostalets de Pierola Jordi Ramas Hinojosa
Els Pallaresos Immaculada Sánchez Fernández
EMD Bellaterra Ramon Andreu i Atik
Esparreguera 1 Olímpia Sánchez García
Esplugues de Llobregat 1 Eduard Sanz García
Figaró-Montmany 1 Jordi Entrena Xicota
Figueres Francesc Cruanyes Zafra
Folgueroles 1 Carles Baronet Aldabó
Fonollosa 1 Eloi Hernández Mosella
Gaià Enric Armengou i Vall de Vilaramó Josep Burillo Costa (Suplent)
Gavà Rosa Maria Fernández Labella
Gelida 1 Jesús Gómez Morón
Girona Eduard Berloso i Ferrer
Gironella 1 Josep Maria Castella Antich
Granollers 1 Albert Camps i Giró
Guardiola de Berguedà 1 Josep Lara Tristante (provisional)
Igualada Jordi Pont Gassó
Jorba Sílvia Escura Sabaté
Assemblea General de la Xarxa
37
La Garriga 1 Neus Marrodán i Torrents
La Granada 1 Joan Amat Domènech
La Llagosta 1 Jordi Jiménez Rodríguez
La Palma de Cervelló 1 Xavier González Alemany
La Pobla de Claramunt 1 Santi Broch i Miquel
La Pobla de Lillet Vicenç Linares Clota*
La Roca del Vallès 1 Albert Gil i Gutiérrez Rafael Ros i Penedó (suplent)
La Seu d'Urgell Jesús Fierro Rugall
L'Ametlla del Vallès Carles Borràs i Vadillo
L'Arboç Montserrat Pérez Gallego Dídac Bassas Romero (suplent)
Les Cabanyes Agustí Vallverdú i Gil Anna Arrufat Hernandez (suplent)
Les Franqueses del Vallès Rosa Maria Pruna i Esteve
Les Masies de Voltregà Gaietà García Gordillo
Les Preses Josep M. Cros Roca
L'Espunyola Rudy Gelinne
L'Esquirol Marta Puigdesens Iglesias Joan Pons Puntí (suplent)
L'Estany Josep Ricart Ferrer
L'Hospitalet de Llobregat 1 Rafael Jiménez Ariza
Lleida 1 Fèlix Larrosa Piqué Esther Fanlo i Grasa
Lliçà d'Amunt 1 Francisco Manuel León Cuenca
Lliçà de Vall 1 Jaume Monteis i Catot
Lloret de Mar Jordi Orobitg Solé
Lluçà Àlex Comellas Salada
Malgrat de Mar Òliver Sanchez-Camacho García Mireia Castellà Climent (suplent)
Manlleu 1 Maica Bassas i Aumedes
Manresa 1 Jordi Serracanta Espinalt
Assemblea General de la Xarxa
38
Martorell 1 Adolf Bargués Asturias
Martorelles Juan Francisco Garcia Caba Marc Candela Callado (suplent)
Masquefa Enrique Gómez Milán
Matadepera 1 Marcel·lí Bosch i Muntal
Mataró Núria Calpe i Marquet
Mediona 1 Servand Casas Mateo
Moià Albert Clusella i Vilaseca Joan Capdevila Clarà (Suplent)
Molins de Rei 1 Josep Raventós Fornós
Mollerussa Josep Àngel Lavin Llano
Mollet del Vallès Mireia Dionisio Calé
Monistrol de Calders Gustau Erill i Pinyot
Monistrol de Montserrat Joan Miguel i Rodriguez
Montcada i Reixac 1 Sergi Martín Garcia
Montesquiu Elisabet Ferreres Vergés
Montgat 1 Emma Ros Martín
Montmeló Antoni Guil Román
Montornès del Vallès 1 Maria del Mar Garcia Martos
Muntanyola Imma Camprubí Escalé
Mura Martí Perich i Singla
Navarcles Ramon Serra Millat
Navàs Josep Casafont i Cendra
Òdena Mariano Ruiz Comino
Olesa de Montserrat Meritxell Arenas Sedano
Olivella Mario Baldú Pizarro
Olost Gil Salvans Muns
Olot Jordi Alcalde i Gurt
Assemblea General de la Xarxa
39
Orís Arnau Basco i Cirera
Oristà Josep Rocadembosch i Bruch
Palafolls María Dolores Agüera Martín
Palau-solità i Plegamans 1 Luisa Fernández García
Pallejà 1 Jordi Carbonell Blánquez
Parets del Vallès 1 Sergi Mingote Moreno Francesc Juzgado Mollá (suplent)
Piera 1 Jaume Raventós Bonavida Maite Guzmán Molina
Pineda de Mar Xavier Amor i Martín Antoni Abad Guillén
Polinyà Felisa Garcia Garcia Ma. Tania Bravo Garcia (suplent)
Premià de Dalt Antoni López i Guillén Marc Tintoré Serra
Premià de Mar 1 Olga Safont Anguita
Puigcerdà Marta Rufiandis Daniel
Puig-Reig Josep Maria Altarriba Roca. Antoni Pérez Martos (suplent)
Reus 1 Daniel Rubio Angosto
Ripollet 1 Ramiro Moldes Custodio
Riudecanyes 1 Josep M. Tost i Borràs
Roda de Ter Antoni Escarrabill i Creus
Rubí 1 Moisés Rodríguez Cantón
Sabadell 1 Joan Berlanga Sarraseca Maties Serracant Camps (suplent)
Sallent Jordina Moltó Bastardes
Salou Ramon Maria Pascual Poy
Sant Adrià de Besòs 1 Ruth Soto García
Sant Andreu de la Barca 1 Eva Prim Canals
Sant Andreu de Llavaneres 1 Josep Ruiz i Royo
Sant Antoni de Vilamajor Salvador Bagunyà Requena
Sant Bartomeu del Grau Josep Salvans Crespi
Assemblea General de la Xarxa
40
Sant Boi de Llobregat 1 Josep Puigdengolas Torres
Sant Boi de Lluçanès Josep Martínez Castro
Sant Cebrià de Vallalta Javier Mallo Martínez
Sant Celoni 1 Ernest Vilà Pladevall
Sant Climent de Llobregat 1 Isidre Sierra Fusté
Sant Cugat del Vallès Joan Puigdomènech i Franquesa
Sant Cugat Sesgarrigues 1 Eva Trias Via
Sant Esteve de Palautordera 1 Marc Aureli Nieto Madrid
Sant Esteve Sesrovires Antonio Centeno López
Sant Feliu de Codines 1 Roger Valls Permanyer
Sant Feliu de Llobregat Manuel Leiva Velázquez (enviar mails a Lluís Carrasco Martínez)
Sant Feliu Sasserra Montserrat Torres Sala
Sant Fost de Campsentelles 1 Margarita Santos Jimenez
Sant Fruitós de Bages 1 Xavier Racero Esquius Cristian Marc Huerta Vergés (suplent)
Sant Hipòlit de Voltregà Maribel Jiménez Gómez
Sant Jaume d'Enveja Francesc Llambrich Sales
Sant Joan de Vilatorrada Ramon Planell Gabernet
Sant Joan Despí 1 Dolors García Gómez Judit Julià Nicolàs (suplent)
Sant Julià de Vilatorta Joan Carles Rodríguez Casadevall
Sant Just Desvern 1 Lluís Monfort i Peliguero
Sant Llorenç d'Hortons 1 Jordi Ferrer Durich
Sant Llorenç Savall Juan Luis Serrano Toro
Sant Martí Sesgueioles 1 Rosa Narbona Agustín
Sant Pere de Ribes 1 Abigail Garrido Tinta Francisco Perona Jiménez
Sant Pere de Riudebitlles 1 Gemma Pujadas Planas Josep Torrents Alegre (suplent)
Sant Pere de Torelló Josep Xavier Serra i Iriarte Xavier Bardolet Mayola (suplent)
Assemblea General de la Xarxa
41
Sant Pere de Vilamajor 1 Raquel Salcedo Ramos
Sant Pol de Mar Ferran Xumetra Subirana
Sant Quintí de Mediona 1 Sergi Garcia Barrachina
Sant Quirze de Besora 1 Rosa Vestit Villegas
Sant Quirze del Vallès 1 Francesc Fernández Lugo
Sant Sadurní d'Anoia 1 Toni Sisternas Sánchez
Sant Salvador de Guardiola Albert Miralda i Sellarès
Sant Vicenç de Castellet 1 Eulàlia Sardà Bonvehí
Sant Vicenç de Montalt Robert Subirón Olmos Enric Miralles Torres
Sant Vicenç de Torelló Marta Camps Devesa
Sant Vicenç dels Horts Alejandro Aparicio Artifo Georgina González García (suplent)
Santa Coloma de Cervelló 1 Òscar Garcia Segarra
Santa Coloma de Gramenet Álvaro Rodilla Garcia
Santa Eugènia de Berga 1 Anna Franquesa Roca
Santa Eulàlia de Ronçana 1 Francesc Bonet Nieto
Santa Margarida de Montbui 1 Teo Romero Hernandez
Santa Margarida i els Monjos
1 Imma Ferret Raventós Andreu Clemente Martínez
Santa Maria de Palautordera 1 Enric Pousa Engroñat
Santa Maria d'Oló Dolors Serral Soler
Santa Oliva 1 Mónica Mayor i Puig
Santa Perpètua de Mogoda 1 Neus Garcia Ribas
Santpedor 1 Josep Illa Antich
Sentmenat 1 Lídia Mellinas Galmes
Seva Maria Anna Pineda Mir Anna Soler Costa(suplent)
Sitges 1 Jordi Mas Castellà Eduard Carrillo Valdívia (suplent)
Sora 1 Anna Casellas Milà
Assemblea General de la Xarxa
42
Subirats 1 Llorenç Ros i Peirón
Súria 1 Joan Pere Ruiz i Vidal
Tagamanent 1 Víctor Palacios Martínez
Talamanca Maria Isabel Casas Sanahuja
Taradell 1 Jordi Baucells i Colomer
Tarragona 1 Ivana Martínez Valverde / Pau Pérez
Tàrrega 1 Josep Castelló Solà
Teià 1 Andreu Bosch i Rodoreda Montserrat Riera i Rojas (suplent)
Terrassa Marc Armengol i Puig
Tiana 1 Xavier Doñate Rodrigo
Tona 1 Jordi Vilamala Romeu
Torelló 1 Manel Romans Sánchez
Torredembarra Elisenda Forés i Planells
Torrelles de Llobregat 1 Toni Escudero Agustí
Torroella de Montgrí Sandra Bartomeus Vicens
Tortosa Meritxell Roigé Pedrola
Ullastrell Joan Ballbè Herrero
Vacarisses 1 Clara Fuster Ramon
Vallbona d'Anoia Agustí Jorba Argentí
Vallgorguina Joan Mora Alzina
Vallirana Òscar Suñé Marín
Vallromanes 1 Josep Sagarra Luna
Vic Josep-Ramon Soldevila i Garcia
Vilada 1 Montserrat Badia Piqué
Viladecans 1 Encarnación García Jiménez
Viladecavalls Francesca Berenguer Priego José Valero Hernández (suplent)
Viladrau 1 Margarita Feliu Portabella
Assemblea General de la Xarxa
43
Vilafranca del Penedès 1 Josep Maria Martí i Ràfols
Vilanova de Sau Joan Riera Comellas
Vilanova del Camí 1 Imma Gonzàlez
Vilanova del Vallès 1 Ramon Majà i Esteve
Vilanova i la Geltrú 1 Gerard Llobet Sánchez
Vilassar de Dalt 1 Benet Oliva Ricós Pau Morales Romero
Vilassar de Mar Joan Roca Lleonart
Administració local Representant
Consell Comarcal del Vallès Oriental
1 Joan Daví i Mayol
Consell Comarcal del Bages 1 Marc Aloy Guàrdia
Consell Comarcal del Baix Llobregat
1 Jesús Blanco Flórez
Consell Comarcal del Berguedà
1 Francesc Xavier Francàs Bartés
Consell Comarcal del Vallès Occidental
1 Ignasi Giménez Renom
Diputació de Barcelona 1 Valentí Junyent Torras Ramon Riera Bruch (suplent)
Consell Comarcal Alt Penedès
1 Sixte Moreno Pasqual
Consell Comarcal de la Segarra
Xavier Casoliva Pla
Consell Comarcal d'Osona 1 Manel Romans Sánchez
Consell Comarcal de la Selva
Salvador Balliu Torroella
Consell Comarcal del Garraf 1 Lluís Giralt i Vidal
Consell Comarcal del Maresme
Josep Triadó Bergés
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Francesc Viaplana i Manresa
Diputació de Girona 1 Lluís Costabella
Diputació de Tarragona 1 Immaculada Costa Ramon
Diputació de Lleida Joan Reñé i Huguel Rosa Maria Mora Valls (suplent)
Assemblea General de la Xarxa
44
Josefina Bernades García (suplent)
Àrea Metropolitana de Barcelona. Medi Ambient
1 Joan Pinyol Ribas Isabel Doñate Cubells (suplent)
Observadors
Administració local Representant
Associació Catalana de Municipis i Comarques
Joaquim Sangrà i Morer
Federació de Municipis de Cat
Joan Castaño *
Consorci de Turisme del Baix Llobregat
Eugènia Garcia Puig
Almassora Luis Martínez Fuentes *
Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra
Ramon Copons
Escaldes-Engordany Trini Marín *
Ontinyent Francisco Javier Quesada Ferre *
Parc Tecnològic del Vallès Francesc Martos Aguilera *
Getafe
Carmen Plata Esteban * Juana Pablos Acosta ?
Mancomunitat La Plana Anna Sala Martín
Dènia Jesús Reina Fraile
Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE) - Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre
Marga Estorach Fatsini
Generalitat de Catalunya Ferran Miralles
Govern d'Andorra Marc Rosell
Consorci del Parc Natural de la Serra de Collaserola
Marià Martí i Víudes Josep Perpinyà i Palau
Mancomunitat de la Conca d'Òdena
Josep Miserachs i Nadal
Mancomunitat Intermunicipal del Cardener
Gil Ariso Planas
Mancomunitat Penedès - Garraf
Rosa Huguet Sugranyes
Associació de Micropobles de Catalunya
Maria Crehuet
Assemblea General de la Xarxa
45
Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental
Joan Daví Mayol
Consorci Besòs Tordera Neus García Ribas
Institut Català d'Energia Mercè Rius
Altres assistents Sra. Inma Pruna González (Secretària Tècnica de la Xarxa)
Sr. Ferran Gonzalo Sánchez (Secretari delegat de la Xarxa)
Sr. Domènec Cucurull Descàrrega (Comissionat de la Xarxa)
Sr. Enric Coll Gelabert (Tècnic Medi Ambient Diputació de Barcelona)
Sr. Gonçal Luna Tomas (Tècnic Medi Ambient Diputació de Barcelona)
Sra. Blanca Martínez de Foix Romance (Cap de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció
Ambiental de la Diputació de Barcelona)
Sr. Ramon Minoves Pujols (Assessor Diputació de Barcelona)