CONTEXT HISTÒRIC:• Etapa de l’ Imperialisme. Les grans potències europees
(Regne Unit de la Gran Bretanya i França sobretot) ocupen gran part d’Àfrica i Àsia.
• Política: A Europa predominen els estats liberals i els moviments nacionalistes.
• Economia: La Segona Revolució Industrial provoca molts avenços tecnològics i canvis importants. Augmenta la producció i el consum. Es consolida el capitalisme i l’economia de mercat .
• Societat: El moviment obrer evoluciona cap a l’ internacionalisme (Primera i Segona Internacionals) i predominen els corrents anarquistes i socialistes. Conflictivitat laboral i actituds revolucionàries del proletariat, que adquireix consciència de classe.
1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Fort creixement de la població europea durant el segle XIX.
• Descens de la mortalitat pel descobriment de nous medicaments.
• Disminució de la mortalitat infantil• Augment de l’esperança de vida• La natalitat es manté elevada• Explosió demogràfica
1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• No augmenta el nivell de renda de la població
• Desequilibris en la distribució de la riquesa• Desplaçaments de població• Emigració de població europea cap a
altres continents.• Zones d’acollida: Estats Units, Canadà,
Austràlia i Amèrica Llatina.
1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Primera meitat segle XIX: emigrants britànics i irlandesos cap a EEUU, Canadà i Austràlia.
• Segona meitat segle XIX: italians i eslaus, cap a les dues Amèriques, i espanyols cap a Amèrica Llatina.
1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Causes:• Superpoblació rural• Salaris industrials baixos• Atur• Oportunitats per prosperar
1.2 Les noves fonts d’energia
• Primera Revolució industrial: font d’energia principal el carbó.
• Segona revolució industrial : noves fonts d’energia, l’electricitat i el petroli
1.2 Noves fonts d’energia: l’electricitat
Avantatges de l’electricitat:• Facilitat per convertir-se en llum, calor o
moviment.• Adaptació individual a la màquina• Possibilitat de traslladar-la a punts distants
(invenció del transformador).
Conseqüències de l’ús de la electricitat
• Canvis en la ubicació de les empreses i la seva organització interna.
• Descens del preu de l’energia• Augment de la productivitat.• Aplicació en les industries de la comunicació:
telèfon, telègraf, ràdio• Aplicació en el transport: ferrocarril elèctric,
tramvia, metro...• Aplicació en la il·luminació: bombeta Edison.• Aplicació en l’oci: fonògraf, cinematògraf...
1.2 Les noves fonts d’energia: el petroli
• L’explotació del petroli comença el 1859 als Estats Units.
• Inicialment es va utilitzar per la il.luminació• Més tard es va anar ampliant l’ús:
calefacció, lubricants, ...• La seva aplicació més important va ser en
els mitjans de transport, gràcies al seu ús com a combustible pels automòbils, vaixells i avions
1.3 Els nous mitjans de transport
• Construcció de les xarxes ferroviàries principals d’Europa.• L’electricitat va permetre nous tipus de transport urbà: tramvies i
ferrocarrils metropolitans.• Millors vaixells i més ràpids: s’escurça la durada dels viatges
transoceànics.• Obertura dels canals de Suez i de Panamà. Fan les distàncies més
curtes i estimulen el comerç marítim.• Invenció del pedal i del pneumàtic: aparició de la bicicleta.• Combinació del motor d’explosió, el pneumàtic i el petroli com a
combustible: aparició de l’automòbil.• Benz, Peugeot, Ford • Desenvolupament de l’aviació: germans Wright (1903)
1.4 Invents nous, industries noves• Innovació tecnològica a finals del segle XIX.• Relació estreta empreses i investigadors• Laboratoris d’investigació: agrupació d’especialistes
coordinats per tal de cercar aplicacions pràctiques als descobriments científics.
• Nous productes o noves aplicacions: vidre, fibres artificials, cautxú, tints químics, adobs químics, alumini...
• Expansió de la industria siderúrgica gràcies a la producció d’acer i alumini
• Expansió de la industria metal·lúrgica, amb la fabricació d’automòbils i aparells elèctrics.
• Noves aplicacions de la industria elèctrica: enllumenat, mitjans de transport i comunicacions.
• Gran impuls del sector químic, amb productes nous: adobs, fibres sintètiques, explosius...)
• Desenvolupament industria farmacèutica.
1.5 La nova organització del treball
Concentració empresarial
Horitzontal Vertical Monopoli
Empreses quetreballen en unmateix sector
productiu
AgrupacionsD’empreses
Que exerceixenActivitats
complementàries
Possessió d’un producteEn exclusiva per a un únic
Fabricant, que imposaEl preu sense control
Càrtel, TrustHolding
La producció en sèrie:• Noves formes d’organització del treball per
millorar-ne la productivitat.• Taylorisme i Fordisme, sobretot als Estats Units,
però que s’expandeix cap a la major part de països industrialitzats.
• Taylorisme: cadena de muntatge.• Fordisme: Henry Ford va adaptar la cadena de
muntatge a la seva fàbrica de Detroit. Volia fabricar automòbils de baix cost. Incorpora maquinària innovadora i treballadors especialitzats. Automòbils senzills i barats a l’abast de les famílies americanes de classe mitjana. Ford T
• Inici de l’era del consum massiu.
1.6 L’augment de la competència
• Industrialització de nous països: Alemanya• Augment del comerç internacional:
Renovació dels sistemes de venda: a terminis i amb préstecs bancaris.
• Grans magatzems: venda a la menuda• Consum de masses• Publicitat• Rebaixes i oportunitats
Causes de l’augment del comerç internacional
• Progressos del transport• Expansió del lliurecanvisme• Producció massiva de bens• Reducció dels preus
CAUSES DE L’IMPERIALISME
ECONÒMIQUES POLÍTIQUES IDEOLÒGIQUESINTERÈS
GEOGRÀFICI CIENTÍFIC
Necessitat de fonts d’energia
i matèriesprimeres.
Nous mercatsInversió de
capitalsMà d’obra
barata
DEMOGRÀFIQUES
Excedents de Població
Emigracióeuropea
Nacionalisme exacerbat
Imperialisme:Prestigi i poder
per L’Estat.
Superioritat raça blanca
Missiócivilitzadora i
cristianitzadora
Desig de conèixer
i cartografiarInformes sobre
possibilitatsi recursosnaturals
2.1 l’Europa dominant
• Fragmentació del Món: països industrialitzats i no industrialitzats.
• Inicis del segle XIX: els primers es van imposar als segons.
• Europa va imposar el model econòmic, els ideals i la cultura a bona part del planeta
2.1 l’Europa dominant• 1873-1890 Crisi econòmica a l’Europa industrialitzada,
originada per una crisi agrícola.• Arribada a Europa de blat dels Estats Units i de Rússia.
Caiguda del preu del blat.• Descens general de preus.• Crisi de sobreproducció• Renovació de les estructures productives per sortir de la
crisi.• Innovació tècnica• Ampliació dels mercats• Polítiques proteccionistes• Necessitat d’obrir nous mercats• Els països industrialitzats dirigeixen els seus negocis
cap a territoris sense explotar d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.
2.2 Les causes econòmiques
• Establir mercats per exportar la producció• Aconseguir matèries primeres i fonts d’energia
abundants i a baix cost• Utilitzar mà d’obra poc qualificada, amb salaris
baixos, per reduir costos.• Nous territoris per invertir capitals• Els darrers estudis del tema qüestionen les
causes econòmiques de l’expansió imperialista.• Es posa en dubte la rendibilitat de l’Imperi
Britànic
ELEMENTS QUE VAN FACILITAR L’IMPERIALISME
Armament ferrocarril vaixell de vapor
Telèfon telègraf radio superioritat militar
2.3 Els factors polítics i demogràfics
• Desig d’augmentar el poder polític internacional.• Control comercial i militar de les rutes marítimes
i terrestres.• Obstaculitzen els seus competidors• Volen augmentar la influència en el context
diplomàtic internacional.• Les colònies es consideren d’alt valor estratègic
per incrementar el poder militar al Món.• Flux migratori important per l’”explosió blanca”• Polítiques d’expansió imperialista per donar
sortida a aquest creixement de població.
2.4 Les causes ideològiques
• Interès científic per explorar zones desconegudes del Món.
• Expedicions geogràfiques i antropològiques• Noves rutes, utilitzades després pels
colonitzadors.• Idees racistes: superioritat de la raça blanca• Exaltació nacionalista dels estats colonials:
xovinisme i jingoïsme• Paternalisme: la responsabilitat de l’home blanc
és civilitzar els pobles “inferiors”• Necessitat d’evangelitzar els pobles “primitius”
3.1 Del colonialisme a l' Imperialisme
• Imperialisme: culminació del colonialisme iniciat al segle XVI.
• Sobretot Àfrica, Àsia i el Pacífic• Territoris d’ocupació on una minoria
europea exerceix el control polític i econòmic.
• Ritme d’ocupació molt ràpid.• Molt més abast territorial.• Caràcter bel·licós
3.2 El desmembrament d’Àfrica• Abans del segle XIX: continent escassament poblat.• Inicis del segle XIX: els europeus només ocupaven la costa atlàntica• A la segona meitat del segle, exploradors i missioners es van endinsar en el
continent.• A partir de 1870 s’accelera el procés de colonització.
• Projecte britànic: connectar el nord (des d’Egipte) amb el sud (Sud-àfrica), per mitjà del ferrocarril. Territoris rics en recursos minerals (diamants, or...) i valor estratègic (Canal de Suez).
• Projecte francès: dominar Àfrica d’est a oest. Enfrontament al Sudan amb els britànics.
• Bèlgica: El rei Leopold encarrega l’exploració de la zona del Congo.• Comerciants alemanys: Àfrica Central.• Zona de conflicte entre les potències europees.
• 1885 Conferència de Berlín: s’estableixen condicions per l’expansió colonial d’Àfrica.
• Altres potències colonials s’estableixen posteriorment: Alemanya, Portugal, Itàlia, Espanya
• Xoc d’interessos i conflictes continus.
Conflictes: Guerra dels Bòers
(1880-81, 1899-1902)
• Entre el Regne Unit i els colons holandesos (bòers). Finalment aquests territoris són annexats a l’Imperi Britànic (Transvaal i Orange).
Conflicte de Fashoda (1898):
• Entre britànics i francesos
a la zona del Sudan.
Conflicte i possible
guerra. Finalment els
francesos es retiren.
3.3 L’ocupació d’Àsia• Intervenció de les potències europees (Britànics, francesos…) i
també Rússia, Estats Units i Japó.• Britànics: Índia (1857), Birmània (1886), Malàisia, Singapur.• Francesos: Indoxina ( Cotxinxina, Cambodja, Laos...)• Rússia: Expansió cap a Sibèria i cap al sud. Persia i Afganistan
(1880), Tibet (1904)• 1904-1905 Guerra Russo-japonesa• Xina: No va ser ocupada per cap país. Els europeus van aconseguir
establir enclavaments comercials.• Compres de té i seda i venda d’opi (britànics). Guerres de l’opi.
Enclavaments de Hong-Kong i dotze ports comercials internacionals. Feblesa de l’Imperi Xinès. Assalt comercial dels imperis europeus a la Xina entre 1885 i 1911 i també del Japó. Explotació de mines, ferrocarrils i control del comerç.
• Reaccions nacionalistes: Guerra dels 100 dies (1898), Revolta dels Bòxers (1900-1901).
• 1911: es proclama la república, amb l’objectiu d’alliberar la Xina de l’explotació colonial i aconseguir la reconstrucció nacional.
• Holandesos: Indonèsia• Oceania: Austràlia i Nova Zelanda (britànics)
Les guerres de l’opi: 1839-1842 i 1856-1860
Les Guerres de l'Opi , també conegudes com a Guerres anglo-xineses , foren un conflicte armat entre la Gran Bretanya i la Xina a mitjans
del segle XIX.El contraban britànic d'opi de l'Índia Britànica a la Xina menyspreant les lleis de la Dinastia Qing, va abocar a la guerra oberta en dues ocasions.
La derrota de la Xina en les dues guerres va obligar al seu govern a tolerar el comerç de l'opi.
Gran Bretanya va obligar al govern xinès a signar el Tractat de Nanjing i el Tractat de Tianjin, que incloïen disposicions per a l'obertura de nous
ports al comerç exterior, per a tarifes fixes, pel reconeixement d'ambdós països en condicions d'igualtat, i per a la cessió de Hong Kong a Gran
Bretanya. Els britànics també van obtenir drets extraterritorials.Molts xinesos es van sentir humiliats amb aquests acords i es considera
que van contribuir fortament a la Rebel·lió Taiping (1850-1864), a la Rebel·lió Bòxer (1899-1901), i la caiguda de la Dinastia Qing el 1912,
posant fi a les dinasties xineses. Les guerres de l'opi van obrir sobtadament i per la força la Xina al món.
Hong-Kong• Hong Kong és una ciutat i alhora una regió
administrativa especial de la República Popular de la Xina, que comprèn una extensió d'uns 1.000 km2 a la costa sud-est del país. És un dels principals centres econòmics i financers del món, i el seu port és un dels més actius de l'Àsia. Geogràficament està format per un petit arxipèlag on hi destaca l'illa de Hong Kong i per la península de Kowloon.
• La seva història recent està lligada al colonialisme britànic. L'illa de Hong Kong va ser conquerida el 1841 pels britànics durant la Primera Guerra de l'Opi i utilitzada com a port franc per al comerç amb la Xina continental. Després de la segona Guerra de l'Opi, el 1898 la Dinastia Qing va cedir els Nous Territoris (algunes illes més i la península de Kowloon) als britànics per un període de 100 anys. En apropar-se el final de la cessió, el 1984 es va signar un tractat per restablir la sobirania xinesa sobre Hong Kong. L'1 de juliol de 1997 tots els territoris britànics que formaven Hong Kong van passar a formar part de la regió administrativa especial depenent de la República Popular de la Xina. Per això té unes llibertats, una economia i un nivell de vida diferenciats de la resta de la Xina.
4.1 L' Imperialisme dels Estats Units
• Gran creixement econòmic dels Estats Units a finals del segle XIX.• Imperialisme basat en el darwinisme social: teoria de la
supervivència.• Es difon la idea que els Estats Units ha de sobreviure davant els
seus competidors en el context internacional.• En continent americà es considera el seu espai d’expansió natural i
que podien intervenir-hi per defensar els seus interessos (doctrina Monroe).
• Política expansionista cap al Carib, el centre i el sud del continent americà.
• Expansió per l’oceà Pacífic, amb la intenció de situar bases navals en illes estratègiques per protegir les rutes comercials cap als mercats d’Àsia.
• Van comprar Alaska a Rússia l’any 1867 per assegurar-se el control de l’estret de Bering.
4.1 L' Imperialisme dels Estats Units
• Colonialisme americà caracteritzat per la ingerència en els afers interns dels països i per la submissió econòmica dels governs autòctons als seus interessos (neocolonialisme).
• Exemples d’aquest neocolonialisme: Cuba, República Dominicana, Haití, Panamà, Nicaragua.
• Diplomàcia del dolar: intervenció directa en els afers interns d’aquests països per protegir els interessos de les grans companyies nord-americanes.
• La guerra contra Espanya a causa de Cuba i Filipines és un exemple d’aquesta`política. Després de la guerra Estats Units exerceix control econòmic i polític en aquests territoris.
4.2 L’expansionisme japonès
• Revolució Meiji: procés de modernització econòmica i aproximació a occident.
• L’estat va ser el principal impulsor del desenvolupament econòmic, amb l’objectiu de convertir el Japó en una gran potència industrial.
• El creixement econòmic el converteix en una potència imperialista.• Expansionisme orientat cap a la costa asiàtica del Pacífic, per
aconseguir aliments i matèries primeres per la seva població creixent.
• També per defensar-se de Xina i Rússia, grans potències veïnes.• Corea i Manxuria van ser els dos principals objectius de
l’expansionisme japonès.• Guerra amb la Xina per la intervenció a Corea (1894-1895).• Victòria de Japó i control de Formosa, Pot Arthur i la Península de
Liaodong (sud de Manxuria)• Guerra amb Rússia (1905) pel control de Manxuria. Victòria
japonesa i consolidació del domini sobre Corea i sud de Manxuria.• Consolidació del Japó com a potència imperialista a la zona asiàtica
del Pacífic, en igualtat de condicions que les potències occidentals.
ADMINISTRACIÓCOLONIAL
COLÒNIESD’EXPLOTACIÓ
COLÒNIES DEPOBLAMENT
Poca població emigrada de lametròpoli.
Explotació dels recursos
Molta població emigradaeuropea. Tenia els mateixos
drets que a la metròpoli is’imposava als indígenes
Imperi Britànic
• Colònies: no tenien govern propi, depenien directament de la Metròpoli
• Protectorats: Govern indígena, respectat per l’administració de la metròpoli.
• Dominis: Poca població indígena, la minoria blanca controla el govern. Dependència de la metròpoli.
• Mandats: després de la Primera Guerra Mundial, per administrar els territoris dependents de les potències que havien perdut la guerra. Era una espècie de tutela en representació de la Societat de Nacions.
5.2 La dominació dels pobles colonitzats
Economia:• La colonització va suposar un impacte profund que va
transformar la manera de viure dels pobles indígenes.• En l’aspecte econòmic, la situació va empitjorar per la
majoria de la població, excepte alguns grups privilegiats.• Expropiació de terres dels indígenes, que van passar a
mans dels colonitzadors.• Predomini de les plantacions i destrucció de l’agricultura
tradicional.• Mono conreu extensiu segons les necessitats de les
metròpolis.
5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Demografia:• Reducció de la mortalitat (vacunes, mesures
higièniques...)• Augment de la població.• Augment de la mortalitat a algunes zones, per
l’esclavitud i els treballs forçats a que eren sotmesos els indígenes.
• Es trenca l’equilibri entre població i recursos.• Problemes per abastir d’aliments a tota la
població.• Subalimentació crònica
5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Estructura social: • Nous ritmes de treball• Desorganització de l’estructura tribal i les
jerarquies socials.• Separació d’ètnies• Es força la convivència de grups
tradicionalment enfrontats.• Determinats grups d'indígenes formen
l’exèrcit i es creen unes elits al seu servei.
5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Àmbit cultural:• Fort impacte de la cultura occidental.• Cultures indígenes de tradició oral i poc estructurades,
que són dominades amb facilitat.• Pèrdua de la identitat, les creences i les tradicions.• Difusió de les llengües, les creences i la forma de vida
europees, a través de l’ensenyament.• Les Missions s’encarreguen de difondre el cristianisme.• El continent més afectat va ser Àfrica.• Àsia va resistir millor l’impacte, per la seva tradició
mil·lenària en algunes zones com Índia.
CONSEQÜÈNCIESDE
L’IMPERIALISME
GRANMORTALITAT
NOVES FRONTERES
NOVESINFRAESTRUCTURES
DEPENDÈNCIAECONÒMICA
IMPOSICIÓIDEOLÒGICACULTURAL
LINGÜÍSTICARELIGIOSA
Malalties Endèmiques(grip i verola)
IncipientXarxa
hospitalària
Nou mapad'Àfrica
Grups ètnicsDividits
o enfrontats
Ponts, portsFerrocarrils.
Destrucció xarxa tradicional
ProteccionismeEspecialització
MonoconreuSistema
de plantacions
Destrucció cultura
Identitat,llengües
i religionsautòctones