Download - 3/5 Democràcia directa i transparència
2
Cada vegada més, la ciutadania demana ser protagonista i
no només espectadora de les decisions que l’afecten. En
un món on la major part de decisions sobre les nostres
vides es prenen en l’àmbit privat del mercat, sense
possibilitats d’incidència i sense cap filtre democràtic, cal
que impulsem la democratització d’aquells espais i
institucions que sí que pertanyen a l’esfera pública i on sí
que és possible crear mecanismes per a la participació
ciutadana.
Hem de combatre la idea empresarial que impera en les nostres institucions a
dia d’avui que la població som objecte de les polítiques públiques, per tornar a
ser, com a ciutadans i com a pobles, subjecte. Només recreant la consciència
del compromís, la crítica i la voluntat de ser i decidir, tindrem una ciutadania
que se sentirà subjecte de l’esdevenir col·lectiu de la nostra societat i de la
nostra vila.
El compromís polític amb la participació ciutadana, amb la democràcia directa,
i amb la promoció i facilitació d’una ciutadania més crítica, conscient i
compromesa, comporta l’assumpció del compromís de dotar de qualitat
democràtica els processos o espais participatius. Els darrers anys han tingut
lloc a la nostra ciutat algunes mostres de processos participatius, pocs i de
baix nivell. Ens hem acostumat, des de fa anys, que més que processos
participatius per decidir accions importants per a la ciutat siguin merament
processos informatius, per validar decisions ja preses o per decidir petits
detalls sobre grans projectes ja decidits des d’altres esferes. Aquests fets no
ajuden en absolut a valorar els mecanismes de participació de forma positiva i
deixen entreveure una utilització fraudulenta de la participació com a coartada.
És per això que insistim que la democratització de la presa de decisions
pública depèn sobretot d’una voluntat política, sense la qual no es pot donar la
dimensió i l’impuls necessari a la democràcia participativa. En els darrers
temps, estem veient, però, com la mobilització ciutadana està aconseguint
forçar processos participatius i aturar accions de govern com en el cas de la
façana marítima o de l’Eixample Nord.
Cal marcar la diferència entre els drets, els dipositaris dels
quals són els ciutadans, i la concessió de favors
esporàdics des de la institució, quan i com ella vulgui. Per
tant, cal avançar en la concreció, a través de la reforma
3
dels reglaments existents (ROM i Reglament de
Participació Ciutadana) i l’establiment, si cal, de nous
documents, dels drets de participació de la ciutadania,
mobilitzables i exercibles quan i com ella ho decideixi, no
quan i com la institució consideri que l’ha d’exercir. Aquest
canvi de subjecte en les polítiques de participació ha de
marcar el rumb de l’Ajuntament en el proper mandat.
Hem d’avançar cap a models de participació que facilitin que sigui la ciutadania qui
prengui les decisions més importants per a la ciutat i deixar de tractar els vilanovins
com a menors que necessiten que algú els guiï i decideixi per ells.
Reobrir el debat sobre el Reglament Orgànic Municipal, a fi i efecte de
modificar-lo en clau d’obertura democràtica i drets, rebutjant la visió que
el ple ha d’estar reservat a les candidatures amb representació. Obrir-ne
la redacció també a la participació i aportació ciutadana ja que, al final,
són els ciutadans els que veuen reduïts o ampliats els seus drets
democràtics.
Obrir mecanismes per tal que les entitats que ho desitgin puguin
presentar directament al ple mocions i propostes per a ser discutides
sense que hagin de passar pel sedàs de cap partit polític.
Permetre que les entitats que presentin mocions les puguin defensar al
ple, amb igualtat de condicions respecte als grups municipals. Per tant,
amb capacitat per defensar-la i de rèplica i contrarèplica. Creiem que
aquestes mocions podrien anar acompanyades de signatures per
reforçar-les, però que no hauria de ser necessari.
Obrir el torn de precs i preguntes del final de cada ple a qualsevol ciutadà
o entitat que ho demani.
Permetre als grups municipals delegar la representació del regidor en
altres persones pel que fa a l’assistència a consells i a comissions
informatives, per tal de fer més compatible la vida laboral i l’activitat
política dels càrrecs electes, i evitar-ne l'excessiva professionalització.
Permetre, així mateix, que cada grup municipal pugui portar
representants tècnics a les comissions informatives.
Elaborar d’una vegada el nou Reglament de Participació Ciutadana, que
no ha estat una prioritat per a l’actual equip de govern, tot i el seu
compromís per desenvolupar-lo. Fer-lo comptant amb la màxima
participació ciutadana.
4
Promoure les consultes populars vinculants en qüestions municipals
rellevants. Aquestes consultes haurien de ser obligatòries quan s’aprovin
aspectes que afectin el futur de la ciutat, com per exemple en el cas del
POUM.
L’Ajuntament tindrà l’obligació de realitzar consultes populars vinculants
sobre qualsevol tema de competència municipal, quan ho demanin via
signatura el 5% del cens electoral de la ciutat.
Donar suport a referèndums populars impulsats per la ciutadania
organitzada, mitjançant l’adaptació dels reglaments corresponents; en
qüestions supramunicipals, adoptant el compromís de donar-hi suport
institucional (cessió d’espais municipals, etc), tinguin el suport o no de la
judicatura.
Avançar cap a l’elaboració participativa dels pressupostos municipals,
començant per fraccions reduïdes que es tractin en consells municipals i
continuant per l’establiment de mecanismes especials de deliberació i
aprovació de pressupostos de forma participativa.
Realitzar audiències públiques anualment on es parli de les taxes i els
pressupostos municipals, i els ciutadans hi puguin dir la seva i fer
propostes.
Reduir el nombre de signatures necessàries per forçar una audiència
pública del 5% actual a un 3%.
Enfortir les Assemblees Municipals Obertes com a àgora de ciutadans i
col·lectius que eleva propostes a l’Ajuntament per a ser votades al ple
municipal. Hem de treballar perquè esdevinguin un motor real de
generació de propostes de la ciutadania.
Permetre que els consells temàtics (Consell de Medi Ambient, Consell
Municipal d’Associacions de Veïns, Consell Escolar Municipal, Consell de
Cooperació, etc) tinguin veu sense vot als plens municipals sempre que
ho desitgin, en els debats que els afectin, i tinguin dret a entrar una
moció per Ple, si ho volen, així com a formular preguntes i precs.
Definir una mateixa Carta de drets dels Consells Municipals que atorgui
autonomia i estructura pròpia, pressupost i competències als consells
sectorials, sempre que aquests compleixin uns mínims de
representativitat popular.
Seguir donant suport a la figura del defensor de la ciutadania, reforçant-
ne la difusió i entenent que la diversitat de temes que la ciutadania hi pot
dur és positiva, convertint també el Defensor en un redireccionador de
peticions, figura referent dels ciutadans amb greuges.
5
Que el defensor de la ciutadania sigui escollit pels vilanovins i
vilanovines mitjançant una votació popular.
Establir un pla sectorialitzat de publicitat de la figura del Defensor,
especialment entre els col·lectius més desafavorits als quals pugui ser
més útil poder-hi recórrer.
Estudiar el millor mecanisme per realitzar audiències del govern i
l’oposició als barris perquè els ciutadans els traslladin crítiques,
propostes o idees i puguin preguntar i/o demanar explicacions sobre allò
que creguin convenient
Crear la figura del regidor de barri. Cada barri tindrà un regidor de
referència de l’equip de govern al qual podrà recórrer de manera directa
qualsevol ciutadà del barri.
Crear un portal web, democràciavng (o similar), on es centralitzi de forma
didàctica i fàcil tots els recursos per a la participació ciutadana i se
centralitzi la informació transparent sobre els consells de participació
sectorials i altres processos de participació ciutadana.
Dotar de més recursos humans i econòmics el departament de
participació i ampliar la formació dels seus membres, de manera que els
pugui permetre afrontar processos complexos de participació sense la
necessitat de subcontractar altres empreses.
Informació i transparència com a fil conductor
Per poder avançar cap a una societat on els ciutadans, realment, siguin
coresponsables de les decisions i puguin dir la seva sobre els temes que ens afecten
a tots, hem d’aconseguir que el màxim d’informació estigui a l’abast de tothom duna
manera clara i fàcilment accessible.
Així doncs, la primera condició per fer una vila participativa i justa és la transparència
i la qualitat de la informació que es dóna a la ciutadania. Màxima transparència en
formats accessibles a la ciutadania i màxima qualitat democràtica de la informació
que es doni, obrint el seu procés de participació al conjunt de grups municipals i a la
resta de la ciutadana, quan escaigui.
Garantir l’accés dels grups municipals i de qualsevol ciutadà que ho
demani a la informació sobre la despesa econòmica, en format electrònic
i de fàcil consulta, per millorar la tasca de fiscalització de l’acció de
govern per part dels grups municipals i la ciutadania en general.
6
Facilitar una publicitat òptima i a l’abast del ciutadà dels plens
municipals, publicant les actes amb índexs facilitadors i publicant la
transmissió televisada del Ple de forma indexada i fraccionada per
facilitar-ne el seguiment per temes.
Incorporar a les matèries de les comissions informatives la deliberació
conjunta de la informació institucional per evitar que aquesta sigui
entesa o sigui realitzada com a informació del govern cap a l’oposició, en
comptes de un espai on fer-hi propostes i discutir-les, tal com hauria de
ser.
Les campanyes institucionals destinades a informar la ciutadania sobre
l’obra de govern hauran d’anar acompanyades de la publicació, en tots els
suports gràfics, del cost de la mateixa campanya.
Pla per a l’increment i instal·lació estratègica de cartelleres públiques
exclusives per a entitats i publicitat d’activitats d’interès ciutadà, on
s’inclourien totes aquelles relatives a activitats ciutadanes no lucratives i
informacions sobre afers públics, excloent així la publicitat d’empreses
privades.
Fer una nova pàgina web molt més intuïtiva i amb molta més informació,
no només sobre allò que ja s’ha aprovat i que és vigent a l’Ajuntament,
sinó també amb tota la informació sobre aquells temes en què s’està
treballant.
Publicar clarament a la web el deute municipal actualitzat, amb les dades
dels bancs amb els quals s’ha contret, amb quins interessos i per què es
va generar aquest deute.
Publicar clarament a la web municipal els ingressos municipals que es
generen per cada un dels impostos i taxes que paguen els ciutadans de
Vilanova i al Geltrú.
7
Una administració àgil, sostenible i democràtica
Durant els darrers anys, hi ha hagut molts canvis a la societat i sobretot en les
necessitats de bona part dels vilanovins. Mentrestant, l’administració municipal s’ha
mantingut estàtica, amb una estructura pràcticament igual a la que tenia abans de
l’esclat de la bombolla immobiliària i de la crisi que ens afecta. Hem de ser capaços
de tenir una estructura municipal que permeti fer canvis amb molta més celeritat per
donar resposta a una societat que canvia contínuament. No pot ser que el pes que
tenen ara mateix, quant a recursos humans, departaments com serveis socials,
participació o urbanisme, sigui gairebé el mateix que tenien ara fa dues legislatures,
tot i els canvis que hem experimentat.
A més, la societat actual cada dia demana un major control sobre les despeses de
l’estructura política de les administracions i una austeritat real en tot allò que fa
referència a aquests aspectes. El que no podem acceptar és que, des de l’Ajuntament,
any rere any es vagi demanant un major esforç als vilanovins amb el pagament
d’impostos, mentre els ciutadans segueixen tenint la sensació que des de
l’Ajuntament es fan algunes despeses que són totalment evitables.
Crear sistemes més ràpids i àgils de mobilitat interna dintre del mateix
ajuntament, que permetin adaptar-se a les noves necessitats.
Limitar els sous dels càrrecs electes i fer-ne públiques, clarament, totes
les retribucions.
Eliminar els càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Eliminar les gratificacions que reben els secretaris dels organismes
autònoms i societats municipals i posar-ho dins de les obligacions de la
seva tasca dins dels serveis jurídics municipals.
Obrir més canals de diàleg i comunicació entre el govern i els
representants sindicals per tal de fer partícips els treballadors i escoltar
la seva veu en tot allò que els afecta.
Convocar assemblees de treballadors, des de l'Ajuntament, amb la
presència dels regidors municipals quan hi hagi temes a tractar
importants i així es cregui convenient o quan un nombre important de
treballadors municipals ho demani per tractar algun tema en concret.
Garantir que tots els processos de compra i adjudicacions es facin
seguint la legislació sobre contractació pública.
Augmentar els esforços per ajudar les persones, empreses i entitats, en
la gestió de tràmits i augmentar els tràmits que es poden fer a través de
la xarxa.
Possibilitar el pagament d’impostos, multes o taxes en metàl·lic.
8
Deixar de pagar lloguers de locals per a ubicar-hi regidories o serveis
públics municipals. Reubicació de les regidories i serveis del carrer
Llanza en equipaments municipals.
Deixar de pagar el lloguer dels locals de la Policia Nacional espanyola i la
jardineria de la Guàrdia Civil espanyola.
Rehabilitar l’interior de l’edifici annex a l'Ajuntament per ubicar-hi totes
les dependències que estan en edificis llogats i per millorar les
condicions dels treballadors municipals i del servei que presten.
Descentralització de l’OAC per tal que la ciutadania pugui fer tràmits i
gestions municipals a través de la xarxa de centres cívics.
Mitjans de comunicació, crítics i populars
Els mitjans de comunicació són la finestra a través de la qual ens mostrem el món.
Qui i com ens el mostren és determinant per tenir determinades percepcions del
nostre entorn. En els darrers anys ha imperat en el periodisme, i especialment en el
periodisme local com ara Canal Blau TV, la percepció que com més aspecte
professional, millor servei; com més visió empresarial i de gestió dels mitjans de
comunicació copiada de l’estil de les grans corporacions, millor. Cal fer, però, una
reflexió crítica de la funció dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió
comarcal, i entendre que són eines fonamentals per a l’aprofundiment democràtic, la
identitat, els valors culturals, la creació de comunitat i la transformació social.
És, per tant, imprescindible, estudiar noves fórmules per anar a buscar la televisió
comunitària, el protagonisme en la definició de continguts i la seva elaboració per part
de la ciutadania i les seves expressions organitzades. Canal Blau TV no ha de buscar
explicar-nos el que ens expliquen la resta de canals de comunicació, sinó que ha de
donar la veu i la càmera als vilanovins i les vilanovines perquè aquests expressin,
debatin i filmin la realitat i els debats de Vilanova i la Geltrú i la resta de la comarca.
La televisió no és un producte, és una eina al servei de la democràcia.
Treballar per uns mitjans de comunicació municipals al servei de la
ciutadania i no de la institució, a través de la creació de mecanismes de
fixació de l’agenda informativa, més enllà del requeriment de la institució
i els partits, a través de comissions ciutadanes o altres.
Promoure la tasca periodística de recerca i investigació, incentivant la
creativitat i l’interès pels afers públics i socials per sobre del seguiment
de l’agenda informativa instantània marcada, òbviament, sempre pels
mateixos agents.
9
Obrir la graella de programació de la televisió i la ràdio a la participació i
col·laboració d’entitats i ciutadans, tot destinant-hi una partida
pressupostària i els mitjans i la formació necessària per avançar cap a
una societat productora de la pròpia informació.
Garantir que en tot moment el criteri informatiu serà únicament
periodístic i fixat pels mateixos professionals i que en cap cas es farà en
forma de blocs, ni tant sols durant les campanyes electorals.
Fer una auditoria de Canal Blau en què es valori la relació entre la seva
funció social i els seus costos.
Replantejar la política de convenis, subvencions i publicitat als mitjans
privats de comunicació.
Processos electorals, nets i amb igualtat d’oportunitats
Si els processos electorals segueixen sent els principals mecanismes de poder de la
ciutadania per a canviar, de forma indirecta, les decisions públiques, cal que des de
l’Ajuntament, partint d’una profunda convicció democràtica, es posin a disposició
mecanismes d’enfortiment d’aquests processos, garantint la pluralitat democràtica i
la igualtat d’accés a aquests processos i campanyes electorals.
Creiem fermament que cal donar les mateixes oportunitats a totes les candidatures
que es presentin a aquestes eleccions, independentment de si tenen o no
representació al consistori en aquell moment, sempre i quan respectin els drets
humans i no presentin punts racistes, xenòfobs, masclistes o homòfobs en els seus
programes electorals o discursos.
Habilitar un sistema de cartelleres mòbils en places públiques, especials
per als processos electorals, amb espais iguals per a la publicitat de cada
opció electoral.
Garantir l'accés equitatiu als mitjans de comunicació municipals a totes
les opcions electorals en tots els processos, només limitades a criteris de
demanda, respecte als drets humans bàsics o de presència al territori.
Això ha d’incloure els possibles debats electorals i els anuncis de
campanya.
Fer un repartiment igualitari per a totes les candidatures, tinguin o no
representació, de tots els espais de què disposa l’Ajuntament per fer
campanya electoral.
10
Editar una publicació, durant la campanya electoral de les eleccions
municipals, que arribi a totes les cases i on totes les candidatures que
s’hi presentin puguin explicar el seu programa en peu d’igualtat.
La cooperació internacional, un deure
La solidaritat internacionalista és una acció política coherent, activa i conscient que
parteix de la realitat per poder canviar-la. Denúncia i s'oposa a l'ordre econòmic i
polític des de la mobilització de base i la crítica a les polítiques d'exteriors, d'interior, i
a les polítiques de cooperació actuals perquè el desenvolupament capitalista és
desigual en les diferents nacions del món. És a dir, la solidaritat internacionalista
advoca per desenvolupar a nivell global l'autodeterminació dels pobles, l'emancipació
de gènere, econòmica i per un desenvolupament ecològic i sostenible amb el retorn
del deute ecològic i el respecte vers els drets humans.
En els darrers anys, els recursos destinats a projectes de cooperació internacional per
part de les institucions del nostre país s'ha anat reduint de manera importantíssima.
Concretament, l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha passat de destinar-hi gairebé un
15% del pressupost de recursos propis, l'any 2008, al 0,25, el 2014. Tot plegat
s'agreuja encara més si tenim en compte que els pagaments es fan tard i en diversos
terminis. El resultat són greus problemes per a les ONG, les quals ja han hagut de
renunciar a diversos projectes de cooperació.
Establir un calendari de pagament dels deutes de l'Ajuntament amb les
ONG.
Augmentar progressivament els recursos destinats als programes de
Desenvolupament fins a arribar al 0,7% en dos anys.
Destinar una part dels recursos de Cooperació al Desenvolupament a la
sensibilització de la població local sobre la necessitat d'un canvi en les
pautes de consum i sobre les desigualtats que genera el sistema
econòmic i les polítiques neoliberals.
Impulsar la banca ètica per incentivar l'economia del bé comú.
Assumir un paper actiu en la solidaritat cap a aquelles persones i pobles
que pateixen la violència, i denunciar els que la promouen o executen.
Aplicar a les despeses de l'Ajuntament criteris de comerç just.
Evitar signar acords o contractes amb empreses o institucions que no
respectin escrupolosament els drets humans.
11
Garantir que la política de promoció de la Pau i els Drets Humans
continua sent una política pública i que compta amb els recursos
suficients.
Rebutjar la instal·lació o permanència a la comarca d'indústries i
processos productius vinculats amb el cicle armamentista i militar.
Treballar i pressionar des del govern municipal per tal que la despesa
militar de l'Estat es redueixi de manera progressiva.