Download - 32 arquitectura . xx
![Page 1: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/1.jpg)
Modernisme català
Racionalisme i Funcionalisme
Arquitectura orgànica
Arquitectura dels gratacels
Neo-expressionismeinstitut montsacopa. olot
![Page 2: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/2.jpg)
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.A Catalunya el Modernisme té unes dimensions i una personalitat especial que fa que puguem trobar manifestacions per tot arreu de la geografia catalana i en edificacions de molts diversos tipus: fàbriques, cooperatives agrícoles, ateneus, mercats i habitatges. Aquesta situació a Catalunya contrasta amb un moment especialment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte de l'Estat espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i la manca de modernitat en l'economia i la societat espanyoles.L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Com a trets generals de reconeixement de l'estil modernista podem definir: el predomini de la corba sobre la recta, l'asimetria, el dinamisme de les formes, el detallisme de la decoració en la recerca d'una estètica per se, l'ús freqüent de motius vegetals i naturals i les figures de dona.La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888, any de l'Exposició Universal de Barcelona i el 1906, amb un epíleg fins l'any 1926, data de la mort d'en Gaudí.
![Page 3: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/3.jpg)
Música Popular, M. Blay
![Page 4: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/4.jpg)
Música Popular, M. Blay
![Page 5: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/5.jpg)
![Page 6: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/6.jpg)
![Page 7: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/7.jpg)
http://www.reus.net/pagina.php?codi=1514a&l=ca
![Page 8: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/8.jpg)
http://www.reus.net/pagina.php?codi=1513a&l=ca
![Page 9: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/9.jpg)
![Page 10: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/10.jpg)
![Page 11: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/11.jpg)
Dissenys gaudinians
![Page 12: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/12.jpg)
![Page 13: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/13.jpg)
![Page 14: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/14.jpg)
![Page 15: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/15.jpg)
Auditori de Chicago.
Façana i Auditori
A
Façana del Palau Ruccellai, Florència. Alberti, 1446
![Page 16: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/16.jpg)
Detall de l’ornamentació Merchants National Bank de Grennel, Iowa
Magatzems Carson, Pirie & Scott
![Page 17: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/17.jpg)
Adolf Loos, Residencia i comerç Goldman &Salatch
a Viena, 1909-1911 i Vil·la Steiner, 1910
J. M. Olbrich, Torre del matrimoni a la Matildenhohe de Darmstadt, 1908
![Page 18: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/18.jpg)
Peter Behrens, Fàbrica de turbines AEG a Berlín, 1909 A. Perret, Església de Notre Dame du Raincy, París, 1924
![Page 19: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/19.jpg)
Axonometria
Planta
![Page 20: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/20.jpg)
Mur cortina de l’estudi
![Page 21: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/21.jpg)
![Page 22: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/22.jpg)
Edifici de vivendes
![Page 23: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/23.jpg)
![Page 24: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/24.jpg)
Menys és més: actualització del classicisme adaptat al llenguatge contemporani
![Page 25: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/25.jpg)
![Page 26: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/26.jpg)
![Page 27: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/27.jpg)
M. Breuer, cadira
M. Brandt, teteres
Rittwegwr i Tümpel, penjador de coladors de tè
![Page 28: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/28.jpg)
M. Brandt, làmpades
Taula i cadira plegables, desconegut
![Page 29: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/29.jpg)
![Page 30: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/30.jpg)
Axonometria Planta
![Page 31: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/31.jpg)
Pilotis Formes cúbiques i modulars A manera de loggia modernaFinestres apaisades
La Chaiselongue
![Page 32: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/33.jpg)
![Page 34: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/34.jpg)
![Page 35: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/35.jpg)
Aquesta construcció (1908-1910),
a South Woodlawn, Chicago, és
paradigmàtica de l’anomenada
casa de la praderia. Implica una
gran innovació espacial però
també una gran solidesa
constructiva. La planta és oberta i
la xemeneia esdevé
el nucli entorn del qual
s’estructura tota la planta. És
damunt un podi alt i la distribució
dels volums
n’accentua l’horitzontalitat.
Wright era un entusiasta de
les noves tecnologies, i adaptà els nous
ARQUITECTURA ORGÀNICA. F. L. WrightARQUITECTURA ORGÀNICA. F. L. Wright
sistemes de calefacció central, llum elèctrica i un encara rudimentari aire condicionat, a diferència de molts arquitectes del corrent Arts & Crafts.
![Page 36: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/36.jpg)
Casa KAUFFMAN o de la Cascada, 1938
![Page 37: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/37.jpg)
PLANTA DE L’HOTEL
Construït entre el 1916 i el 1922, aquest edifici
presenta a la planta la influència que els elements
culturals autòctons exercien en l’obra de Wright.
Del 1916 al 1922 Wright sojornà al Japó, on
realitzà aquest hotel (concretament a Tòquio),
que realitzà amb decoració d’estil precolombí.
Estava perfectament preparat contra els
terratrèmols, tal com es demostrà el 1923.
![Page 38: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/38.jpg)
![Page 39: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/39.jpg)
EXTERIOR DEL MUSEU
Aquest edifici de Nova York (1956-1959) és d’una gran
plasticitat gràcies al formigó; la forma fa que sembli
invertit i estava destinat a guardar la col·lecció de
Solomon R. Guggenheim, mecenes de l’art
contemporani.
INTERIOR DEL MUSEU
La forma helicoïdal de la planta permet de seguir el
recorregut de les exposicions sense obstacles a través de les
rampes, amb una concepció d’espai obert, suau i sense límits
![Page 40: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/40.jpg)
![Page 41: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/41.jpg)
Propi de l’arquitectura de postguerra. Estil
internacional, postmodern. L’edifici Pirelli,
realitzat per Pier Luigi Nervi en col·laboració
amb l’estudi d’arquitectura de G. Ponti, és un
bloc d’oficines de més de trenta plantes,
encarregat per la companyia de cautxú Pirelli. És
elegant i bo de veure. L’estructura es basa en dos
murs diafragma de formigó armat que ocupen
tota l’amplada de l’edifici i que minven de
dimensions a mesura que s’eleven. Al voltant
seu, hi ha la façana de G. Ponti, dissenyada en un
sentit clàssic, d’una forma molt diferent de la
que tenen les del mur cortina, amb la seva
repetició arbitrària. La torre Pirelli, introduint
plans oblics, trenca amb la forma de
paral·lelepípede. Es convertí en un dels símbols
de la qualitat i l’elegància del nou disseny italià.
La fama de Nervi es deu a aquest edifici i als dos palaus d’esports per als Jocs Olímpics de Roma, magnífiques gestes de
formigó armat.
![Page 42: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/42.jpg)
Construït amb vista als Jocs Olímpics d’aquesta ciutat, té cabuda per a uns cinc mil espectadors: El pes de la
cúpula, de 60 metres de diàmetre, el suporten trenta-sis puntals inclinats en forma de Y que descansen en
un anell de formigó armat a terra. La coberta és feta amb làmines de formigó armat; la cúpula, nervada,
acaba en ondulacions i façana vidrada. L’edifici té vuit entrades. En aquesta construcció coincideixen
brillants aportacions tecnològiques amb peces neo-monumentals.
![Page 43: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/43.jpg)
Palau Sant Jordi. BCNIsozaki
![Page 44: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/44.jpg)
Aquest enorme gratacel rectangular
de 90 metres d’alçària es va
construir per instal·lar-hi oficines.
En sobresurten les últimes sis
plantes, recolzades sobre cartel·les i
destinades a apartaments. Aquest
aspecte li dóna un perfil
inequívocament modern. Per la
referència que s’hi fa a les torres del
Renaixement florentí, alguns
arquitectes hi veien un historicisme
incompatible amb la modernitat.
![Page 45: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/45.jpg)
Aquesta obra, situada a la plaça dels Tres Poders, a Brasília, és del. La planificació de la nova capital del
Brasil, Brasília, va ser obra de Lucio Costa. El Palau de Congressos s’aixeca com un punt de fuga al terme d’un
eix monumental de sis quilòmetres de longitud
![Page 46: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/46.jpg)
És una construcció sorprenent per la concepció tècnica tan moderna que ofereix i per la força expressiva de les
cobertes en forma de veles inflades que dominen la zona del port.
Al gener del 1957, Utzon obtingué el primer premi del concurs de projectes convocat per construir l’òpera de
Sydney. Utzon, tot i haver-hi presentat uns esbossos, guanyà per la força conceptual de les seves idees. L’estructura
la realitzà entre el 1963 i el 1966; posteriorment, però, abandonà la direcció de l’obra per culpa dels canvis i dels
retards tan espaiats que la van afectar. Ell només admetia ser responsable de l’exterior de l’edifici, que va tardar
catorze anys a acabar-se, amb un pressupost deu vegades superior a l’inicial.
![Page 47: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/47.jpg)
![Page 48: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/48.jpg)
La construcció consta d’un podi de tres pisos, que en constitueix la base o suport, i de les cobertes enormes de diferents mides. Els materials principals són el formigó armat i pretensat, el vidre, la ceràmica i el granit. Les parts més importants són dues sales principals, una per a òpera i l’altra per a concerts, un cinema (en principi, havia de ser un teatre) i un restaurant. El color del podi, accentuat pel revestiment de plaques de granit, és més fosc que el de les cobertes, fetes de làmines que s’eleven a una altura de seixanta metres i que consisteixen en nervis de formigó desplegats en forma de ventall.La forma de les closques de la coberta va plantejar greus problemes d’acústica a l’interior, que exigí diversos canvis i féu reduir el nombre d’espectadors de les sales.El valor més important de l’obra és en la força plàstica i en el simbolisme, aspecte propi de l’arquitectura orgànica i neoexpressionista.Lluny del racionalisme arquitectònic, l’arquitecte donà prioritat a l’aspecte exterior enfront de la funcionalitat interior.Els projectes d’Utzon es caracteritzen per uns principis conceptuals molt clars que generen solucions senzilles i que creen sovint un seguit d’objectes relacionats, per la qual cosa es podria qualificar la seva arquitectura d’additiva.
![Page 49: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/49.jpg)
ACCÉS I PODIEl podi consta de tres pisos connectats per una escalinata ben generosa. Dintre del podi amb estructura de formigó hi ha les instal·lacions auxiliars (cuines, oficines, etc.). Els espais principals (sales de música, vestíbuls...) hi són al damunt, fet que permet gaudir d’una bona vista del port. El revestiment del podi és fet de plaques de granit que contrasten amb les làmines de la coberta, revestides de rajoles ceràmiques esmaltades de blanc
A partir de mitjan segle XX, tot i que el funcionalisme es trobava en plena vigència, s’observa una tendència a construir edificis singulars i que fossin emblemàtics d’una ciutat que, així, seria capaç d’atraure l’atenció de futurs visitants. Aquests plantejaments es poden relacionar amb l’obra de Wright i la seva concepció dels edificis com a formes orgàniques. La figura europea més representativa d’aquest organicisme desenvolupat entre els anys 1950 i 1970 és el finès Alvar Aalto (1898-1976), la influència del qual és evident en l’obra d’Utzon analitzada aquí. En la mateixa línia hi ha també l’arquitecte d’origen finlandès Eero Saarinen, que utilitza formes corbes a la manera de grans organismes vius.
![Page 50: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/50.jpg)
REVESTIMENT CERÀMIC
Les rajoles mats i brillants estan col·locades de manera que accentuen el caràcter radial de
l’edifici i brillen al sol com si fossin les escates d’un peix
![Page 51: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/51.jpg)
SUPERFÍCIES VIDRIADES
Els extrems oberts de les «closques» es tanquen mitjançant plafons de vidre
CLOSQUES LAMINADES
Les làmines són fetes d’elements de formigó. Els nervis prefabricats, en forma de Y, es van unint de
forma radial, recolzats sobre els pedestals de la base. Es connecten amb barnilles d’acer pretensat i
s’enganxen als extrems en unes bigues de formigó.
![Page 52: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/52.jpg)
INTERIOR
La sala de concerts principal és dins de la closca més gran. Té una capacitat per a 2.900 espectadors. Es va
haver de cobrir amb plafons de fusta contraplacada per modificar el temps de reverberació. Els plafons de
plàstic sobre l’escenari es poden apujar i abaixar i serveixen de superfícies de reflexió i projecció del so.
![Page 53: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/53.jpg)
![Page 54: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/54.jpg)
Golden Gate. St. Francisco.1933-37. 227 m. Alçada6 carrils d’amplada. 1280 m. llargada
![Page 55: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/55.jpg)
Construïda entre el 1956 i el 1962, aquesta terminal té el sostre format per
quatre voltes espectacularment tallades cadascuna de les quals recolza en dos
punts; a més, les puntes en què acaben són al centre de la nau. La majestuosa
coberta exterior en forma d’ocell és, conscientment o no, una metàfora dels vols
amb avió.
Aquest edifici, construït entre el 1955 i el 1958 per encàrrec d’uns sindicats, el formen una gran sala i un bloc d’oficines. La paret
posterior de la sala segueix la línia de les butaques. Gràcies als petits maons quadrats Aalto aconseguí de donar una forma convexa molt
exacta als murs.
![Page 56: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/56.jpg)
Guggenheim Bilbao.* , 1991-1997 Frank O. Gehry
![Page 57: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/57.jpg)
Edifici Forum. Jacques Herzog
![Page 58: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/58.jpg)
Torre Telefònica. Enric Massip Bosch Edifici Triangular. Museu Blau. Herzog
![Page 59: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/59.jpg)
Edifici AGBAR. Jean Nouvel
![Page 60: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/60.jpg)
Hotel Vela. Ricard Bofill
Torre Foster. La Defensa, París
![Page 61: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/61.jpg)
![Page 62: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/62.jpg)
Cocon Tower. Toquio
Catedral del Crist de la llum. Oakland
![Page 63: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/63.jpg)
Torres KIO. Madrid
![Page 64: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/64.jpg)
Intervencions en perifèria urbana. Serveis públics iinfraestructures.Sta. Coloma de Gramenet
![Page 65: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/65.jpg)
![Page 66: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/66.jpg)
![Page 67: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/67.jpg)
![Page 68: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/68.jpg)
Planta
Secció de l’escenari
La UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni de l'Humanitat" l’any 1987.
![Page 69: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/69.jpg)
Secció longitudinal
Vestíbul Escala Platea i altres dependències Escenari
Claraboia central
![Page 70: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/70.jpg)
Mosaics de Lluís Bru
![Page 71: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/71.jpg)
Mosaics de Lluís Bru
![Page 72: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/72.jpg)
Escenari des del costat de la música culta
Lucernari central i finestres lateralsVoltes de vano , amb 7 plomes de paó
Bust d’Anselm Clavé i el salze Sota un salze seguda una nina / trena joiosa son ric
cabell d’or; és son mirall fresca flor cristalina / són sos adornos violetes de bosc...
![Page 73: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/73.jpg)
![Page 74: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/74.jpg)
![Page 75: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/75.jpg)
![Page 76: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/76.jpg)
Els materials constructius són: maó, formigó, ferro i pedra. Destaca la façana ondulant i l'estructura orgànica
![Page 77: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/77.jpg)
Coberta de les golfes.Arcs parabòlics que van ser recuperats després de l'eliminació dels apartaments que s'havien construït a les golfes durant el franquisme. Material: maó.
![Page 78: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/78.jpg)
Menys és més: actualització del classicisme adaptat al llenguatge contemporani
![Page 79: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/79.jpg)
![Page 80: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/80.jpg)
![Page 81: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/81.jpg)
Vestíbul d’entrada
Interior i
cadira
BARCELONA
![Page 82: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/82.jpg)
Escultura de Georg Kolbe
![Page 83: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/83.jpg)
![Page 84: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/84.jpg)
![Page 85: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/85.jpg)
Secció de la Casa de la Cascada a Run Bear, Pennsilvània, o casa Kaufmann L'alçat permet
d’apreciar clarament
els tres nivells de
construcció de la
casa.
El punt de
coordinació de les
complexes capes
horitzontals és la
torre de pedra
natural amb el grup
central de la
xemeneia.
LA CASA KAUFMAN *, 1938
![Page 86: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/86.jpg)
La Casa Kaufmann o Casa de la
Cascada està situada als boscos de
Pennsilvània, damunt d’una roca
sobre una cascada natural. És
edificada en voladís i construïda en
tres nivells, que li permet
d’adaptar-se als desnivells del
terreny. L’eix vertical, que neix els
voladissos horitzontals i asimètrics
de formigó armat, és la xemeneia,
feta de pedra natural i aixecada des
de la roca. Les façanes de les terrasses i de la sala principal són de vidre, element que permet la il·luminació i
unifica l’interior amb la natura.
S’accedeix a la Casa a través d’un pont i les rampes o les escales permeten comunicar els diferents
nivells de terrasses. L’orientació respecte al sol és l’adequada, i la planta interior és lliure.
![Page 87: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/87.jpg)
![Page 88: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/88.jpg)
![Page 89: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/89.jpg)
Guggenheim Bilbao.* , 1991-1997 Frank O. Gehry
![Page 90: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/90.jpg)
1.-DOCUMENTACIÓ GENERALTítol: Museu Guggenheim de Bilbao Autor: Frank O. Gehry (Toronto, 1929) Cronologia: 1991-1997 Estil: Deconstructivista Tipologia: museu Materials: Pedra calcària, vidre i titani Localització: Bilbao Context: Frank O. Gehry va estudiar arquitectura a la Universitat de Califòrnia del Sud i urbanisme a Harvard. En 1962 va fundar la seva pròpia empresa en la qual molt aviat la seva obra va mostrar una actitud totalment oposada a les formes del modernisme arquitectònic, rebutjant postulats funcionalistes com “la forma segueix a la funció”. A finals dels vuitanta la seva arquitectura es vincula a les teories deconstructivistes desembocant en un llenguatge expressiu molt personal que considera al propi edifici una obra d'art, com si fos una escultura.
2. ANÀLISI FORMALL'edifici ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i recargolats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència al museu relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantina columna de pedra.
![Page 91: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/91.jpg)
1r pis
2n pis
3r pis
![Page 92: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/92.jpg)
L'entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que estàlvia el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant.L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidriats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11.000 m2, distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades a l'exterior, en les que sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada a la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de lluernes. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA El colossal museu s'eleva en un dels marges de la ria del Nervión, 16 metres per sota de la cota de l'eixamplament de la ciutat. Aquesta diferència, permet que malgrat els seus 50 metres d'alt, l'edifici no sobrepassi l'altura de les construccions circumdants de la ciutat. La seva construcció no només ha servit com a eix vertebrador en la urbanització de la zona, sinó que ha aconseguit una integració urbanística total en el seu entorn, gràcies al seu atractiu reflex en les aigües i el color metàl·lic dels seus murs d'acord amb la tonalitat atmosfèrica del lloc. En l'actualitat, el museu és, sens dubte, imatge essencial de la ciutat bilbaïna.
![Page 93: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/93.jpg)
3. FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ En Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomon R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu. Vistes donis del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull; i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escames d'un peix.
MODELS I INFLUÈNCIES POSTERIORS Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivistes de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per aguantar l'edifici, l’impacte mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avenços tecnològics.
![Page 94: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/94.jpg)
Alçat nordAlçat nord Alçat sudAlçat sud
Alçat estAlçat est Alçat oestAlçat oest
![Page 95: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/95.jpg)
![Page 96: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/96.jpg)
![Page 97: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/97.jpg)
![Page 98: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/98.jpg)
![Page 99: 32 arquitectura . xx](https://reader036.vdocuments.co/reader036/viewer/2022081401/55999a621a28ab790d8b4611/html5/thumbnails/99.jpg)