Download - 3.1.Aparell Digestiu
• La funció de l’aparell digestiu és transformar substàncies d’elevat pes molecular en d’altres més petites i permetre la seva absorció cap a l’aparell circulatori.
• Un cop són absorbides es transporten a la
resta de l’organisme gràcies a l’aparell circulatori.
L’APARELL DIGESTIU. FUNCIONS
4a
6a
• 1. BOCA • 2. LLENGUA • 3. GLÀNDULES SALIVALS • 4a. FARINGE • 4. ESÒFAG • 5. ESTÓMAC • 6. FETGE • 6a. VESÍCULA BILIAR • 7. PÀNCREES • 8. DUODÈ • 9. INTESTÍ PRIM • 10. INTESTÍ GROS • 11. RECTE
L’APARELL DIGESTIU. PARTS
• L’APARELL DIGESTIU ESTÀ FORMAT PER:
– TUB DIGESTIU – GLÀNDULES DIGESTIVES
L’APARELL DIGESTIU. PARTS
• La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté: – les dents. Les incisives i les canines tallen els aliments i les premolars i les molars els trituren. – la llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la saliva
• La faringe. Comunica la boca amb l'esòfag. • L'esòfag. És un tub d’uns 25 cm de parets musculoses que condueix el bol alimentari
cap a l'estómac gràcies a moviments peristàltics.
• L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu amb parets molt musculades. • L'intestí prim. Té entre 7 i 8 metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies acaben de
ser digerides, són absorbides i passen a la sang. Està dividit en: – duodè: comunica amb l’estómac a través del pílor. S’hi aboquen la bilis, el suc pancreàtic i sucs
intestinals. – jejú – ili: comunica amb l’intestí gros.
• L'intestí gros. Fa un metre i mig de llarg. S’hi troba la flora bacteriana. Es produeix absorció de l’aigua i es forma la femta. Comunica amb l'exterior per l'anus. Està dividit en:
– cec: que comunica amb l’apèndix vermicular – colon: la major part de l’intestí gros. Consta de tres trams (ascendent, transvers, descendent) – recte: comunica amb l’exterior a través de l’anus.
L’APARELL DIGESTIU. TUB DIGESTIU
• Les glàndules salivals produeixen la saliva. saliva: formada per aigua i enzims digestius. Conté mucina que facilita la deglució.
– paròtides – submaxilars – sublinguals Es forma el BOL ALIMENTARI
• L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics, formats per HCl i enzims digestius. A l’estómac es forma el QUIM.
• El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim i s’emmagatzema a la vesícula biliar. Fa possible l’emulsió dels greixos.
• El pàncrees produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu format per enzims que
també s'aboca a l'intestí prim.
• L'intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals. Es forma el QUIL.
L’APARELL DIGESTIU. GLÀNDULES DIGESTIVES
Hi ha dos tipus de digestió: • DIGESTIÓ MECÀNICA: • A la boca i a l’estómac
• DIGESTIÓ QUÍMICA: • A la boca, a l’estómac i a l’intestí prim.
L’APARELL DIGESTIU. DIGESTIÓ
• La major part de l’absorció dels nutrients té lloc a l’intestí prim mitjançant les vellositats intestinals.
• Les petites molècules absorbides de naturalesa
glucídica o proteica, com la glucosa i els aminoàcids respectivament, passen als capil·lars venosos.
• Les petites molècules absorbides de naturalesa lipídica com els àcids grassos passen als vasos limfàtics.
L’APARELL DIGESTIU. ABSORCIÓ DELS NUTRIENTS
L’APARELL DIGESTIU. FORMACIÓ DE LA FEMTA FECAL El QUIL que passa a l'intestí gruixut conté un 80% d'aigua,
les substàncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs digestius.
La funció de l’intestí gros és: - Reabsorbir gran part d'aquesta aigua. - Absorbir vitamines creades per la flora bacteriana - Digerir substàncies resistents als sucs gràcies a la flora - bacteriana. La resta forma la denominada MATÈRIA FECAL
que surt per l'anus.
ATENCIÓ: “Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives”.