Alexander Sokurov va néixer a Rússiael 1951. Després d'acabar l'institutel 1968, va ingressar a la facultatd'Història de la Universitat Gorki.Mentre seguia estudiant, va començara treballar per la Televisió Gorki i vaproduir el seu primer programatelevisiu als 19 anys. Entre 1975 i1979 va estudiar Realització al'Institut Sindical de Cinematografia,de Moscou. El seu primerllargmetratge, Odinokiy goloscheloveka (La solitària veu d'unhome), va agradar molt a AndreiTarkovsky i va ser guardonat amb elLleopard de Bronze al Festival deLocarno de 1987. Anteriorment haviarealitzat un gran nombre dedocumentals per a l'Estudi Leningradde Documentals.

Sovint també és el guionista i directorde fotografia dels seus projectes. Haestat premiat en nombroses ocasionsa Rússia i en altres països.Destacarem, entre d'altres, el PremiFIPRESCI, el Premi Tarkovsky, elPremi de l'Estat de Rússia, en duesocasions (1997 i 2001), el PremiLlibertat, creat per Andrzej Wajda, iel Premi Tercer Mil·lenni concedit pelVaticà (1998) . L'Acadèmia de CinemaEuropeu va incloure en la llista delsCent Millors Directors del CinemaMundial.Amb Faust va guanyar el Lleó d’ordel Festival de Venècia i el premi ala millor direcció artística del Festivalde Gijon l’any 2011.

FAUST de Sokurov, no és unaadaptació cinematogràfica de l'obrade Goethe en el sentit habitual de laparaula, sinó una lectura del quequeda entre línies. De quin color ésun món que dóna a llum idees tancolossals? A què fa olor? L'universde Faust és sufocant: idees que farantremolar el món neixen en l'espaireduït on es mou. És un pensador,un portaveu d'idees, un transmissorde paraules, un maquinador, unsomiador. Un home anònim empèsper instints bàsics: la fam, la cobdícia,la luxúria. Una criatura infeliç iperseguida que planteja un repte alFaust de Goethe. Per què acontentaramb el moment si es pot anar mésenllà? Cada vegada més enllà,sempre endavant, sense adonar-seque el temps s'ha aturat.

Tu també desapareixeràs.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGE

Rússia2011134 minutsAlexandr SokurovAlexandr SokurovYuri ArabovJ. W. Goethe (obra)Andrey SigleBruno DelbonnelJörg Hauschild

FITXA TÈCNICA

Johannes ZeilerAnton Adasinsky

Isolda DychaukGeorg Friedrich

Hanna Schygulla

Heinrich FaustPrestadorMargaritaWagnerMuller prestador

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE10 DE FEBRER DE 201318:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA2011 - FAUST2007 - ALEXANDRA2004 - SOLNTSE (El sol)2003 - OTEC I SYN (Padre ehijo)2002 - RUSSKIY KOVCHEG (Elarca rusa)1999 - MOLOKH1996 - MAT’ I SYN (Madre ehijo)1993 - TIKHIE STRANITSY(Páginas susurrantes)1992 - KAMEN (Piedra)1990 - KRUG VTOROY (Elsegundo círculo)1989 - SPASI I SOKHRANI(Salvar y proteger)1998 - DNI ZATMENIYA (El díadel eclipse)1986 - EMPIRE (Imperio)1980 - RAZZHALOVANNIY (Eldegradado)1978/87 - ODINOKIY GOLOSCHELOVEKA (La solitaria vozde un hombre)

ALEXANDR SOKUROV

FAUST

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

BREU COMENTARI DELDIRECTOR

Faust és l'última entrega del mevatetralogia cinematogràfica sobre lanaturalesa del poder. Els personatgesprincipals en les tres pel·lículesanteriors són figures històriques reals:Adolf Hitler (Molock, 1999); VladimirLenin (Telets, 2000), i l'emperadorHirohito (Solntse, 2005). La imatgesimbòlica de Faust completa aquestasèrie de grans jugadors que vanperdre la major aposta de la sevavida.

Faust és un personatge literari,gairebé museístic, que habita unatrama senzilla i que no semblaencaixar en aquesta galeria deretrats. Què tenen en comú ambaquests homes de carn i os que vanaconseguir el pinacle del poder? Unamor per paraules fàcils de creure iuna vida diària patològicamentdesgraciada. El mal és reproduïble,i Goethe va saber formular la sevaessència: "Les persones infelices sónperilloses".

NATURALESA TEMPESTUOSA ISUFOCADA.

Sokurov ha parit un Faust peculiar,una mica allunyat de la idea col ·lectiva del mite. S'apropia del seusignificat i de la seva història perparlar d'una de les obsessions delcineasta: el poder i la tirania. PerquèFaust és el punt i final a la sevapeculiar tetralogia al crepuscle delsgrans líders mundials del segle XX.En els seus anteriors treballs era lafi del tirà, a Faust ens parla delnaixement d'aquest. Obrim amb unFaust sense qualsevol anhel,esperança o creença. Al seu voltant,Sokurov ens mostra un món grotesci sense ànima, no és per res quecomencem amb el nostre Fausttraient els òrgans d'un mort mentreconversa sobre el lloc on hauria detrobar l'ànima humana.

Cal aturar-se en l'apartat tècnic. Elseu director no es limita a sabermoure la càmera en plans llargs. Sapcrear una atmosfera entre el grotescque xoca totalment amb l'airebufonesc dels personatges i els seusmoviments. Colors apagats,desenfocaments, fins i tot canvis de

format per transmetre la sensacióde trobar-nos en un somni ... o unmalson. Cal parar atenció alsdesenfocaments que utilitza enprimer terme, a l'ús de la llum i lacreació d'un diable tan allunyat, unaaltra vegada, de l'ideari col·lectiu.

El que segueix és una posada enmarxa per part del diable per atraparFaust, guiant i fent de destinacióenvers ell. Els passatges no semblenque estiguin connectats entre ells,com ja passava en altres cintes delseu director. Faust troba la flama quepot il·luminar la seva ànimamitjançant el diable. En tot moment,com es pressuposa, Faust va dospassos per darrere del seu mentor,qui el manipula poc a poc per fer-locaure en la seva enrevessadateranyina.

Faust es mou en una ciutat on acabad'acabar una guerra, plena desoldats, de mort i de podridura del'ànima humana. Sokurov crea unesquantes escenes per al record, amb

COMENTARI un poder visual acollonant. No nomésper moviments de càmera, sinó perla intenció que li posa. En aquestsentit el rus es guanya el cel quanutilitza de forma magistral eines tansenzilles com un simple tall per crearuna simple transició.En resum, estem davant d'una obraque val la pena arriscar-se apresenciar. El final descol·locabastant, però el seu director acabaper explicar el naixement del tirà,aquell que no tenia cap tipus demoral i ha "escalat" gràcies a altresi acaba deixant enrere els seusdesitjos , anhels i companys perprosseguir la seva marxa en solitaria conquerir muntanyes més altes.

www.cinemaadhoc.info