Joel Coen (29 de novembre de1954) i Ethan Coen (21 desetembre de 1957) són nascutsa St. Louis Park, Minnesota(EEUU). De pares jueus,Edward i Rena Coen erenambós catedràtics: el pareeconomista de la Universitatde Minnesota i la marehistoriadora de l’Art a laUniversitat de St. Cloud State.Ja de ben petits, amb unacàmera Super-8 i lacol·laboració d’un veí com aactor, Mark Zimering, rodavenpel·lícules.Ambdós es van graduar alSimon’s Rock Early College deMassachusetts. Després, Joeles decantaria pels estudis decinema a la Universitat de NovaYork, mentre que Ethan es vallicenciar en filosofia a laUniversitat de Princeton.Joel està casat amb l’actriuFrances McDormand, qui hainterpretat sis de les pel·lículesde la seva cinematografia, desde 1984. Ethan està casat ambl’editora Tricia Cooke. Ambdósviuen a la ciutat de Nova York.

UN TIPO SERIO

Minnesota, 1967. LarryGopnik és un professoruniversitari de física queviu en un barri jueu declasse mitjana als aforesde Minneapolis. És un tipusseriós, un bon marit, unbon professional, un bonveí i un bon home, que dela nit al dia comença aveure com es desmonta laseva vida, tal i com la teniaentesa fins aleshores. I noentèn per què. I com a bonfísic intenta trobar-ne lacausa...

ARGUMENT

BIOGRAFIA

DIRECTORS

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

EUA - RU - França2009106 minutsJoel & Ethan CoenJoel & Ethan CoenJoel & Ethan CoenRoger DeakinsJoel & Ethan CoenCarter Burwell

FITXA TÈCNICA

Michael StuhlbargRichard Kind

Fred MelamedSari LennickAaron Wolff

Jessica McManusPeter Breitmayer

Larry GopnikOncle ArthurSy AblemanJudith GopnikDanny GopnikSarah GopnikSr. Brandt

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE18 D'ABRIL DE 201018:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA1984 - Blood Simple.(Sangre fácil)1987 - Raising Arizona(Arizona baby)1990 - Miller's Crossing(Muerte entre las flores)1991 - Barton Fink1994 - The Hudsucker Proxy(El gran salto)1996 - Fargo1998 - The Big Lebowski (Elgran Lebowski)2000 - O Brother!2001 - The Man Who Wasn'tThere (El hombre que nuncaestuvo allí)2003 - Intolerable Cruelty(Crueldad intolerable)2004 - The Ladykillers2006 - Paris, je t'aime(segment "Tuileries")2007 - No Country for OldMen (No es país para viejos)2007 - Chacun son cinéma(segment "World Cinema")2008 - Burn After Reading(Quemar después de leer)2009 - A Serious Man (Untipo serio)

JOEL & ETHAN COEN

VERSIÓ ORIGINALEN ANGLÈS, YIDDISH IHEBREUSUBTITOLAT EN ESPANYOL

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

L’univers pur i dur delsgermans Coen

(...)

Un tipo serio té aroma deKafka, de la inexactitud de lescerteses, de gentpressumptament normaldestruida pel destí,d’excentricitat enverinada queamenaça l’enganyosanormalitat, però també remetals universos mésdessassossegants dels Coen(no als millors, per mi mai hanestat tan magistrals comadaptant fidelment a Hammetti a McCarthy en aquestes duesobres mestres titulades Muerteentre las flores i No es paíspara viejos), a les imatges, elsdiàlegs, les visions, l’estructura,l’atmosfera, l’angoixa, latragicomèdia, el toombrívolament oníric,d’aquestes dues pel·lícules tanagobiants, extremes,hermoses, tenebroses iestranyes com són Barton Finki El hombre que nunca estuvoallí.

També hi ha ecos de El granLebowski, pel·lícula de culteabusiu per fumetes lúdics iamb pedigrí llibertari iintel·letual i de la barrejad’esperpent , humor macabrei realisme de la modèlica Fargo.Un tipo serio utilitza elllenguatge pur dels Coen perexplicar històries de gentinquietant en situacions límit.És el luxe que es permeten elstriomfadors paradoxals d’unsistema en el que anaven deguerrillers. Utilitzen actorsdesconeguts, desconcerten alsno iniciats, són tan espavilatsi tan autèntics que es permeten

un recordatori entre naturalistai surrealista de les vivènciesortodoxes de la seva infantesa,del coneixement exhaustiu dela Torah per poder apreciar elsseus missatges, construeixenimatges com la d’aquella donasola, distant i despullada queEdward Hopper no s’haguésdesentès de pintar, retratenpersonatges pintorescos iestats d’ànim propers al suïcidi.

És una pel·lícula tan exòticacom atractiva, el compromísde dos germans que anant demarginals, d’enrotllats, demantenir-se autèntics en el

ENTREVISTA gran mercat fent un altre tipusde cinema, el que surt de lesseves personalitats mordacesi de la seva visió sarcàstica dela vida quotidiana,aconsegueixen entre triomf ifracàs seguir fent el que elssurt dels genitals. Ambfreqüència, m’irriten. Aquí emdeixen pensant, divertit,intrigat, deprimit, amb unasensació molt estranya. Tambégrata.

Carlos Boyero

Crítica a El País del dia8/01/2010