15. Geopolítica del món actual

15.1. El nou ordre internacional

L’actual situació internacional

travessa

-EUA com a gendarme mundial: intervencions a Panamà (1989), Kuwait

(1991) i Somàlia (1992)-cerca aprovació ONU i suport aliats

incorpora

fonamentalisme islàmic

definitmoviments de resistència a la

uniformització i l’aculturització de les societats de tradició islàmica

cercareislamitzar la societat i instaurar un

estat islàmic basat en la xara (llei musulmana) i destruir els enemics

mostra

progrés: Iran, Afganistan i moviments al Líban, Palestina i

regions del Magrib (Algèria, Egipte, Líbia, ...)

impulsa

nou tipus de violència internacional

exemple

atac contra el World Trade Center (NY) (2986 morts) per part d’Al-Qaida liderada per Ossama Bin Laden

contestada

atac militar a l’Afganistan:-cooperació internacional (ONU,

suport UE, ...)-enderrocament règim taliban-procés de democratització

provoca

nova etapa de lideratge dels EUA, amb dos principis:-intervenció per defensar

valors determinats-guerra preventiva

permet

intervenció a l’Iraq (20-III-2003):-caiguda règim (1-V) (posterior captura Saddam Husayn, condemna i execució)

-III-2004: constitució-I-2005: eleccions a l’Assamblea

-efectes nocius: onada d’atemptats terroristes interiors i exteriors (Madrid, Londres)

15. Geopolítica del món actual

15.2. Conflictes i guerres en el canvi de mil·lenni

Els conflictes actuals

-rivalitats ètniques o religioses-pugna pel poder

-règims dictatorialstal com passa a

l’ex Iugoslàviareunia

sis repúbliques (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia i Montenegro) amb poblacions de diferents ètnies,

religions i llengüesdestaca

-desenvolupament nacionalista durant els 80-desintegració de l’Estat i substitució per la Federació

iugoslava (1991)-moviments secessionistes a Eslovènia i Croàcia

-guerra Sèrbia-Croàcia-proclamació ind. i reconeixement per part UE (1992)-formació de Rep. de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro)

independència de Bòsnia (1992) i guerra civil:-serbis, croates / catòlics, ortodoxes i musulmans

-neteja tècnica i massacres-intervenció de l’ONU i inici converses de pau a Dayton

(EUA) (1995)-resultat: dues entitats autònomes: federació croato-

musulmana i república sèrbia de Bòsnia

Kosovo (1998):- interv. sèrbia: nou intent d’homogenització-intervenció de l’OTAN i administració ONU-2008: proclamació unilateral independència

2000: derrota electoral de MilosevicLliurament al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia

la zona del Caucas

el poble kurd enfrontat a Turquia, Iran i Irak

ha viscut

-naixement de nous estats a partir de l’URSS: Armènia, Azerbaidjan,

Geòrgia-enfrontaments civils, moviments

secessionistes i conflictes entre els nous estats

-conflicte de Txetxènia, quan Rússia no va acceptar la indep. (1991)

Àfrica

a llocs comLibèria, Sierra Leone, Camerun, Nigèria,

Congo (Zaire), etc.:-dictadors / fronts revolucionaris

-violència constant i matances de civils

Rwanda i Burundi (1994):-els hutus van intentar eliminar els tutsis

-fugida i camps de refugiats

basada en

-misèria extrema-dictadures militars

-riqueses minerals d’algunes zones-interessos de les grans potències

neixen de

Macedònia: indep. (1991) i reconeix. internac. (1993)

2006: plebiscit (55,5%) i indep. a Montenegro

Costa d’Ivori: guerra civil (2002-7), Darfur (des del 2003) i guerra Sudan-

Txad, Etiòpia (2006)

15. Geopolítica del món actual

15.3. Els sistemes polítics democràtics (1)

Els sistemes polítics democràtics

descansen

tres pilars

són

respecte als drets humans (Decl. ONU, 1948), individuals, polítics i socials

(salut, educació...)

sobirania popular com a font poder polític: elecció representants per sufragi

universal i constitució (límits poder, divisió poders, mecanismes control,

drets i deures ciutadans)

parlamentarisme: garanteix pluralisme polític, importància dels partits

organització de l’estat

pot ser

unitari: es prenen les decisions des d’un centre polític (centralistes o

descentralitzats)

federal: les diverses unitats tenen institucions polítiques pròpies i dret a

legislar (EUA, Alemanya, Suïssa)

nombre i funcionament

dels partits

segons la

tradició francesa i de l’Europa continental

tradició britànica

ha donat

multipartidisme: conservadors,

democratacristians, socialistes i minories

bipartidisme:-conservador / laborista-republicà / demòcrata (EUA: no disciplina de

vot, lobbies)

tenen

paper fonamental:-portaveus opinió pública

-encarregats de convertir les aspiracions populars en decisions polítiques

difereixen

sistema electoral

pot ser

majoritari per districte unipersonal

proporcional, en general amb modificacionsaplicat a

representants

president-directe

-indirecte-elecció parlamentària

tipus d’estat

cap d’estat: monarquia (herència), república (elecció)

poders del cap d’estat:-mon. const. i rep. parlamentària:

representació-rep. presidencialista: poder

executiu (França, EUA)

segons

15.3. Els sistemes polítics democràtics (2)

15. Geopolítica del món actual

Els sistemes polítics democràtics

presenten

paper dels ciutadans:-participació: limitada al vot, abstencionisme-partits: desprestigi (control d’una minoria,

poc debat intern, corrupció), rígida disciplina parlamentària

-economia electoral: cost elevat de les campanyes, finançament irregular

-protagonisme dels mitjans comunicació

temes econòmics i socials:-oposició entre lògica capitalista i principis

igualitaris de la democràcia (Estat del Benestar, progressivitat fiscal)

-poders fàctics (companyies transnacionals, especulació financera) que mediatitzen les

polítiques econòmiques

drets de minories:-grups culturals dins dels estats

-immigrants del Tercer Món-poblacions indígenes

alguns problemes

en relació a

15. Geopolítica del món actual

15.4. Dictadures i drets humans

La violació dels drets humans

de manera normal als règims autoritaris

caracteritzats per

es pot distingir

-no existeixen institucions repres. ni const. que garanteixi drets dels ciutadans-aparells de l’Estat en mans d’oligarquies que mantenen la població sense llibertats

-no existeix separació de poders ni independència del sistema judicial

-una persona controla tota la vida política-l’exèrcit té un gran protagonisme

-empresonament sense judici, acompanyat sovint de

maltractaments i de tortures-en casos de guerra es pot arribar a

les execucions sumàries

-pena de mort-desaparició violenta de persones

-maltractaments domèstics

- drets econòmics i socials mínims (malaltia i atur)-treball clandestí i en precàries condicions

-treball infantil

-règims amb un executiu fort i un parlament limitat

-règims que falsegen eleccions, no garanteixen els drets i persegueixen

l’oposició-sistemes basats en un partit únic, que

generen moviments armats

com són

es produeix

també als països avançats i democràtics

a la majoria de països del Tercer Món