Download - 14 d’octubre de 2010
Programa per al desenvolupament del Diagnòstic per la Imatge i
Pla de digitalització de la imatge mèdica
14 d’octubre de 2010
Organització del Programa de desenvolupament del diagnòstic per la imatge
DGPA
AIAQS CatSalut
Comissió assessora:President: Dr. X. Lucaya Organitzacions de proveïdors: ICS, CSC, Unió, ACES. Societats científiques.
o Grups de treball amb professionalso Jornades de treball amb professionals, gestors i indústria
o Treball en col·laboració: DGPA, AIAQS, IES, DGRS, CatSalut, entitats proveïdores i professionals experts.
Direcció del Programa
+ Pla de digitalització de la imatge mèdica
Creat el 2008 (Ordre SLT/374/2008. DOGC 5187, 4.8.2008)
2
1. Millorar l’accessibilitat dels ciutadans al diagnòstic mitjançant la imatge mèdica digital.
2. Afavorir l’ús adequat del diagnòstic de la imatge, sota criteris de qualitat, seguretat i eficiència.
3. Fomentar mesures de coordinació i promoure la cooperació entre els diferents centres i institucions sanitàries en la utilització d’aquestes tècniques diagnòstiques.
4. Potenciar el desenvolupament de sistemes d’informació en l’àmbit del diagnòstic per la imatge.
Objectius del Programa DxI
3
Els projectes estratègics SITIC a Catalunya
Recepta Electrònica
Digitalització de la Imatge Mèdica
Telemedicina
Serveis de prescripció i dispensació electrònica
Repositori,consulta i distribuïciód’imatges
Modalitat de prestació de serveis sanitaris a
distància
Història Clínica Compartida
Carpeta Personal de Salut
Canal on line amb informació personal de salut
4
Línies de treball Programa DxI
Competències professionals i
formació
Anàlisi de la situació actual
Indicacions adequades
Qualitat exploracions
Disseminació recomanacions
Digitalització i informació
Criteris de planificació
Innovació i tendències
Programa diagnòstic per la imatge i Pla digitalització
imatge
5
Anàlisi de situació. ActivitatPer atenció
pacients sistema públic
Activitat total centres
enquestats
Radiologia Simple 4.289.124 4.606.778
Radiologia amb contrast 69.453 73.975
Ecografia 809.530 879.528
Mamografia 417.710 447.980
Ortopantografia 197.819 218.542
Tomografia Computada (TC) 471.067 532.312
Ressonància Magnètica (RM) 222.758 309.445
Tomografia per emissió de positrons (PET i PET-TC) 7.093 9.044
Densitometria 62.927 84.989
Gammagrafia 78.978 136.145
Radiologia vascular 45.504 46.043
6.671.963 7.344.781Enquesta realitzada a 155 centres amb servei de diagnòstic per la imatge que realitzen proves per a pacients del sistema públic de salut.
6
7
Radiologia Simple 501
Mamografia 114
Ortopantomografia 51
Tomografia (TC) 94
Ressonància Magnètica 65
Gammacàmara 42
Densitometria 25
Ecògraf 353
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
Radiòlegs Tècnics Infermeres
Equips
Professionals
Processat Imatge
Cobertura horària equips
0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%
100%
Radiol
ogia simple
Mamogra
fia
Ortopa
ntomogr
afia
Tomog
rafia
(TC)
Resso
nància
mag
nètic
a
Radiol
ogia vasc
ular
Gammac
àmar
a
Densit
ometria
24 hores
Matí-tarda
Matí
Anàlisi de situació. Recursos
Exploracions per 1.000 habitants i any
0
50
100
150
200
250
Canada Regne Unit Suècia Estats UnitsAmèrica
Catalunya
TC RM
Equips per milió d'habitants
0
5
10
15
20
25
30
35
40
Canada
Finlàn
dia
Franç
a
Aleman
ya
Regne U
nit
Estats
Units
Espany
a
Catalunya
TC RM
Comparació internacional
8
Recursos humans
9
Tendències esperades:Radiologia convencional Normalització de la radiologia digital. Desenvolupament d'aplicatius que tractin
les imatges i ressaltin patologies, i sistemes CAD (d’ajuda al diagnòstic).
Tendència a l'ús restringit de la placa de crani i reducció de la placa abdominal i de tòrax.
Estudi ossi i ortopèdic es mantindrà.
10
Tomografia computada (TAC) Sistemes de reducció de dosis. Estudis virtuals (broncoscòpies,
colonoscòpies, coronoscòpies). Introducció de les tècniques cirurgia
robotitzada o guiada a partir d'estudis TAC. Imatges angiogràfiques des de TAC. Desenvolupament de programes específics
per òrgans i funcions (patologia valvular cardíaca, vascular, funció pulmonar...).
Ressonància magnètica (RM) Camps magnètics més alts (3, 7, 11 Tesla), Aparició de noves seqüències que facilitin les
disminució dels temps d'adquisició. Possibilitat de tractaments guiats per RM. Indicacions emergents (neurologia,
cardiologia, reumatologia, mama, abdomen)
Medicina nuclear Disminució del temps d’exploració i dosis. Utilització de diferents isòtops. Generalització equips híbrids. Exploracions combinades anatomo-
funcionals. Fusió imatges multimodalitat.
Criteris de planificació indicatius: Exemple Ressonància magnèticaDemanda esperada A curt termini: 30 exploracions per 1.000 habitants i any.
Tendència esperada de creixement, per noves aplicacions i per substitució d’altres modalitats diagnòstiques més invasives i amb menor rendiment. Hipòtesi de tendència fins 2015: 30-35 exploracions per 1.000 habitants i any.
Condicionants funcionals i organitzatius
L’RM requereix un alt temps de dedicació mèdica i d’ocupació de sala d’exploració.
Diferenciar nivells segons gamma tecnològica associada a la cartera de serveis assistencials i també a l’àmbit de recerca.
L’RM ara per ara no és una modalitat diagnòstica que en general condicioni la capacitat de resolució en l’atenció a les urgències.
Recomanacions sobre productivitat
Entre 5.000 i 6.000 proves per equip i any, amb possibles rendiments òptims superiors en llocs on s’acumulen alts volums de demanda i amb rendiments acceptables inferiors en zones que per població de referència no generin una demanda suficient però sigui adequat disposar de la tecnologia per qüestions d’accessibilitat.
Accessibilitat, ubicació i relació entre dispositius
Isocrona de desplaçament recomanable fins a 60 minuts.
La ubicació de l’RM en els centres hospitalaris ha d’estar en funció dels criteris de productivitat i accessibilitat apuntats i depèn també del nivell i de la cartera de serveis del centre.
Establir xarxes territorials amb interconnexió entre professionals dels diferents centres.
11
Recomanacions indicacions
• La variabilitat en l’ús de les tecnologies existeix• No és necessàriament cert que ‘més és millor’• L’ús d’algunes tecnologies no està exempt de riscos
per a la salut; no se’n pot fer un ús indiscriminat encara que siguin poc costoses
►Recomanacions per a millorar l’ús apropiat (amb l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut)
−deixar d’utilitzar−utilitzar millor−prioritzar
12
Recomanacions indicacions. Exemple RX tòrax preoperatòria
13
Millora del procés
Exemple il·lustra
tiu
o Fitxes tècniques
o Materials audiovisuals
De suport al procés d’obtenció i tractament d’imatges
14
Aspectes professionals i formació
Linies de treball amb l’Institut d’Estudis de la Salut:
Taller prospectiu de tecnologia i professionals sanitaris en el procés de diagnòstic per la imatge
Càpsules clíniques
Grup de treball relacions interprofessionals
15
CANAL WEB EN
CONSTRUCCIÓ
16
Evolució del Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica
• Al moment de posar en marxa el Pla Estratègic SITIC es disposa només del 33% de la imatge radiològica digitalitzada
• Conveni UDIAT – Departament de Salut per utilitzar RAIM en el conjunt de la Xarxa SISCAT
2008
Acord de finançament a través de Red.es a centres participants al Pla de Digitalització que realitzen més d’un 50% dels estudis anuals, en total més de 4.000.000 d’estudis:
• 12 projectes
• 24 Hospitals
• 39 Centres d’atenció Primària
El cost en placa radiogràfica d’aquests estudis és de 5 milions d’euros
El finançament dels diferents projectes dóna com a resultat la situació actual:
• Març 2010: 85% de la imatge digitalitzada
• Setembre 2010: 95% de la imatge digitalitzada
2009 2010
Es preveu la digitalització del 100% de la imatge al mes de desembre de 2010
17
El repositori central d’imatges mèdiques
Bi – Backup Imatges
Permet als centres assistencials disposar d’un sistema de backup segur d’imatges mèdiques (Bi), al mateix temps que emmagatzema totes les
imatges radiològiques en una mateixa base de dades
Servidors a 150TB l’any per imatges radiològiques
Facilitar el backup d’imatges mèdiques per a tots els centres de la xarxa pública (SISCAT)
Independència del proveïdors de PACS Cost 0 pels centres El centres necessiten connexió a la xarxa: Anella
TicSalut
Funcionalitat tecnològica
En producció des del 1 de novembre Es disposa d’una infraestructura
d’emmagatzematge de 120 TB 14 centres hospitalaris en producció:
Dades acumulades: 1.150.000 estudis emmagatzemats que ocupen 22 TB
Dades mensuals: 130.000 estudis que ocupen 3 TB
Es preveu que durant aquest any 2010 aquesta tecnologia sigui utilitzada per bona part dels centres assistencials del SISCAT
Situació actual
18
Integració de la Imatge Digital amb la HC3
Permet la distribució de les imatges mèdiques dels pacients a través de la Història Clínica Compartida de Catalunya (HC3) I també la compartició de les
imatges entre els centres assistencials
Plataforma software per integrar les imatges de backup amb la HC3
Millora de l’informe radiològic CDA Independència de fabricant de PACS i RIS Accés a les imatges, en qualitat de consulta, a
través de l’HC3
Funcionalitat assistencial
La plataforma iHC3 està en funcionament des del 21 de Juliol on es publiquen tots els estudis de radiologia convencional de l’entitat proveïdora Calella – Blanes, amb a la col·laboració dels proveïdors UDIAT i Sisinf.
Es publiquen 9.000 estudis mensualment Diàriament, els CAP de l’ICS de la zona,
accedeixen a les imatges per aquesta via
Situació actual
Bi – Backup d’Imatges
iHC3 – Plataforma d’Integració d’HC3
19
Plataformes avançades
A mesura que es vagin consolidant els projectes anteriors, les primeres plataformes avançades (xarxes de professionals, Telemedicina i
Teleassistencia) podran desenvolupar-se
Facilita la creació de xarxes de radiòlegs i altres col·lectius assistencials
Central de CADs (computer-aided diagnosis) Promou les xarxes de R+D Promou el telediagnòtic
Funcionalitat assistencial
Priorització del treball de radiologia en xarxa Priorització del TeleIctus
Situació actual
Bi – Backup d’Imatges
iHC3 – Plataforma d’Integració d’HC3
20
Pla de Telemedicina - TeleIctusRegistre i compartició d’informació lligada a la HC3
Objectiu: accelerar la implementació d’aplicacions tecnològiques capdavanteres que, mitjançant les telecomunicacions, optimitzin la qualitat, l’eficiència i l’equitat dels serveis de salut a Catalunya.
La Telemedicina a Catalunya en un horitzó de 5 anys s’haurà consolidat com un canal més per a la prestació dels serveis sanitaris a la població catalana, prioritzant tres línies d’intervenció: Teleconsulta, Gestió de la cronicitat i Diagnòstic.
Pers
pect
ives
de
futu
r
El Departament de Salut està impulsant altres projectes dins del camp de la telemedicina com són la teledermatologia, el teleectrocardiograma, la teleoftalmologia i la telediabetis, sempre seguint les directrius i prioritats dels Plans Directors de l’Àrea de Planificació i Avaluació del Departament de Salut
Eixos rectors La comunicació en temps real entre el professional d’un centre de referència i el pacient
Fomentar la telemonitorització en el cas de pacients crònics
Facilitar la comunicació entre professionals de diferents nivells assistencials
Implantat a 3 hospitals de referència (H.Vall Hebrón, H. Trueta i H. Germans Trias i Pujol) i 5 centres comarcals ( H.G.Vic, H. G. Granollers, H. Palamós, H. Figueres, H. Mataró). Actualment, ja es gestionen diversos projectes a les regions sanitàries de Barcelona i Girona, amb més de 300 experiències l’any.
Un cas d’èxit - Xarxa de TeleIctus Catalunya
21
Accés més fàcil i ràpid a les proves diagnòstiques. Major informació de la ciutadania sobre les proves més adequades i els riscos
que comporten. Posar a les mans de professionals i gestors eines per a la millora de la pràctica
clínica i la gestió, en termes de qualitat i eficiència. Major seguretat front als riscos derivats del diagnòstic per la imatge. Compartició d’informació clínica entre els professionals i serveis que participen
de l’atenció integral a la població. Facilitar xarxes de col·laboració, de coneixement, tecnologia i informació entre
centres i professionals. Promoure la innovació tecnològica i la recerca en els hospitals. Estimular l’organització dels serveis adaptada en nou context tecnològic i de
coneixement.
Beneficis esperats
22
El gran avenç en la digitalització de la imatge mèdica s’ha acompanyat d’estratègies de millora de la qualitat del procés i de les indicacions clíniques, per aconseguir un ús racional del diagnòstic per la imatge.
Els decisors clínics tenen a les seves mans noves eines que els permetran una millor gestió del procés d’atenció a les persones.
Professionals, gestors, administració i indústria poden anar en una mateixa direcció en benefici dels pacients i l’ús adequat del diagnòstic per la imatge.
Tot això ha de fer possible: evitar duplicar proves, donar prioritat a les proves que aporten més informació per al diagnòstic i el tractament, reduir el temps d’espera i poder consultar les imatges de cadascú estigui on estigui.
Conclusions
23