XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS

22001144

www.terradetrobadors.cat www.castello.cat

XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS

“““LLLAAA MMMÚÚÚSSSIIICCCAAA AAA LLL’’’EEEDDDAAATTT MMMIIITTTJJJAAANNNAAA”””

CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess,, 1122,, 1133 ii 1144 ddee sseetteemmbbrree ddee 22001144

Explicació El XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 Actes principals Participació i assistència 2013 Pre-Programació 2014

EEXXPPLLIICCAACCIIÓÓ

EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.

El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més

important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap de

setmana de setembre, un certamen en què els castellonins i castellonines

recuperen i reviuen amb entusiasme i amb l’esperit obert a la festa el seu

passat i l’esplendor comtal de l’Edat Mitjana, quan la capital del comtat

d’Empúries era terra de trobadors i els comtes d’Empúries eren protectors i

mecenes de trobadors i joglars, o fins i tot autors de composicions líriques

seguint l’art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277-1313) i

posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).

El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels

festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i

de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà

dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació

ciutadana i de promoció turística del municipi. El Festival Terra de Trobadors

va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres

occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics

trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et

d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la

col�laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la

Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la

Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.

El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca

cultural i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat

fronteres pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i

europeus, amb coproduccions internacionals, a participar en jornades

medievals programades per universitats catalanes i ha estat en portada en

les revistes més importants de divulgació medieval. En les dues últimes

edicions, el Terra de Trobadors ha comptat també amb el suport del

cofinançament dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de

la Unió Europea a través del projecte transfronterer TERTROB EFA 172/11.

Els eixos del festival es basen en:

I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.

II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.

III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i

afavorir-la.

TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar

dedicat a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha

de posar de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat

històrica local i catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però

no, per això, menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador

en el qual milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors

culturals, patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries

en el moment present.

TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i

durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:

• D’una trobada:

- intel�lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, exposicions)

- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)

- lúdica (animacions i actes massius)

• D’un joc:

- cultural

- alegre

- festiu

- fidel a la història

- de qualitat

El XXIV TdT 2014

EL XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014.

Enguany la temàtica cultural el festival medieval estarà dedicada a “La

Música a l’Edat Mitjana” i centrarà la seva atenció en els diversos gèneres

i manifestacions artístiques musicals a la baixa edat mitjana, amb un especial

èmfasi en la música culta i monòdica dels trobadors i joglars, que deixarà pas

durant el segle XIV a la nova sensibilitat musical de l’ars nova i de l’ars

subtilior, moment en què la producció musical es trasllada dels centres

religiosos a les corts de comtes i reis.

Per a la XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 s’ha escollit l’època del

comte Joan I d’Empúries (1364-1396), fill de l’Infant Ramon Berenguer i

Blanca de Tàrent. El comte Joan I, dit el Vell, fou un brillant personatge del

seu temps cèlebre per la seva il�lustració, fastuositat i amb un esperit pre-

renaixentista que desitjà fer de la capital comtal una veritable ciutat amb

catedral i seu episcopal; a ell correspon la glòria de l’acabament de les obres

de la “Catedral” de Castelló d’Empúries. El seu temps coincidí amb els

regnats dels reis Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i de Joan I el Caçador

(1387-1396), i l’any 1373 es casà fastuosament a Barcelona en segones

núpcies amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan.

TEMÀTICA.

L’ART MUSICAL A L’EDAT MITJANA

La música és una de les manifestacions artístiques que van tenir un

desenvolupament cultural i social molt important durant l’època medieval. En

el cas de l’art musical, en les seves dues vessants més destacades (la

religiosa i la profana), Castelló d’Empúries va sobresortir en la producció i en

l’ensenyament de música durant l’edat mitjana, ja que una de les primeres

referències a educació musical a la vila data de 1279 i el 1319 s’esmenta ja

les Escoles de Cant castellonines. La música també va ser un mitjà

d’expressió dels joglars, que utilitzaven diversos instruments per explicar

històries i llegendes, per cantar i per recitar poesia biogràfica, èpica i

finalment la poesia lírica.

Segons Miquel Pujol Canelles, poques poblacions han disposat d’un marc

històric i cultural tan idoni pel desvetllament i foment del fenomen musical

com és Castelló d’Empúries. D’una banda la condició de capital del comtat

d’Empúries comportava l’existència d’una cort que, tot i ser modesta,

pretenia irradiar cultura, inclosa la música. D’una altra banda, la catedralitat

de la seva església que, malgrat no haver aconseguit erigir-se en seu

episcopal, constituïa un altre factor no menys determinant de l’art musical.

No és estrany doncs, que la música tant instrumental com coral fes ben aviat

la seva aparició a Castelló d’Empúries, més encara si es té en compte que a

Catalunya durant els segles X al XII existeixen nombroses referències a

llibres de cant necessaris per a la litúrgia i al culte. Les primeres notícies

relacionades amb el cant a Castelló d’Empúries són del segle XIII. En efecte,

consta que l’any 1279 Bernat Mercer era precentor de l’església de Santa

Maria i que el 1287 la precentoria tenia directes sobre un camp de conreu

prop de la vila.

Del primer terç del segle XIV consta la reclamació feta pels administradors de

l’església de Santa Maria d’un seient de cor que el castelloní Guerau de Cocó

s’havia compromès a subvencionar; aquesta dada ajuda a situar l’època en

què fou construït el cor de la nova església gòtica de Santa Maria, que era de

fusta tallada en estil gòtic. De fet, la construcció del cor tenia lloc pocs anys

després de la consagració de l’altar major (1316), una vegada bastit l’absis i

el creuer. Uns dos-cents anys més tard, quan la resta de l’obra de la fàbrica

havia assolit la seva compleció total, el cor fou desplaçat vers el centre del

temple. Tanmateix el cor apareix com un símbol de l’intens moviment litúrgic

i coral que afloria ja aleshores. Gràcies a haver superat l’anomenada Lex

Romana durant els períodes visigot i mossàrab en vigor a Catalunya durant

l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis s’impulsava el cant litúrgic

oferint una notació típica i autòctona. Però allò interessant és que d’aquest

impuls nasqueren unes escoles de cant, l’existència de les quals a Castelló

d’Empúries es documenta a principis del segle XIV.

L’Escola de Cant era estretament vinculada a la precentoria, que regentava el

precentor –primer cantor–, anomenat també cabiscol (caput schole) o

xantre. EL 27 de juny de 1319, Berenguer de Puig en qualitat de procurador

del precentor de l’església de Santa Maria, Bernat de Socarrats, arrenda per

un any al preu de cent sous melgoresos les Escoles de Cant als clergues

castellonins Pere Batlle, Bernat Jover i Pere Torroella. Així doncs incumbia als

precentors o cabiscols la cura de les Escoles de Cant, conegudes en la

documentació medieval com scole cantus et psalmorum. L’arrendament

d’aquestes suposava l’existència del succentor –subcantor– o substitut que,

per aquesta raó, estava obligat a ocupar en el cor el seient del titular i

entonar i fer tot el que incumbia al cabiscol.

El cant consistia en el cant pla, més conegut pel nom de cant gregorià, i el

cant d’orgue o música a veus, és a dir, cant polifònic. Cal dir que la polifonia

era coneguda i practicada als monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà ja

des del segle XI, i molt abans del segle IX ja havia estat introduïda als

temples d’Europa. La pràctica d’ambdós tipus de cant a l’església de Santa

Maria és reflectida en les citacions de determinats llibres litúrgics. Consta que

l’any 1384 el prevere-beneficiat Nicolau Gori posseïa en pergamí un preciós

Breviari de Música, un llibre anomenat Ars cantus i així mateix un recull de

cants propis de cor. Hi ha abundants referències del mateix moment o

posteriors a llibres de cor i altres breviaris en pergamí que posseïen diversos

oficials i beneficiats eclesiàstics castellonins.

Durant la primera meitat i part de la segona del segle XV es produirà el gran

moment de l’art sumptuari a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries

i, per exemple, a la visita pastoral de l’any 1437 consta que hi havien estat

erigits trenta-dos altars i en molts d’ells amb benefici propi. Nogensmenys

contribuïa a l’esplendor del culte l’element musical, reforçat per instruments

de l’època, principalment per l’orgue. La primera notícia documentada que

actualment tenim de l’existència d’un orgue a l’església de Santa Maria és del

3 de març de 1420, en què el mestre orguener barceloní Alfons Gonçal cobra

diferents quantitats a compte d’una suma total per haver construït un orgue

destinat a l’esmentada església, que amb molta probabilitat seguiria una

composició i distribució instrumental molt semblant a la de l’orgue del

monestir dels monjos dominics de Barcelona, obrat pel mateix mestre

orguener i que serví de model per realitzar, tres anys més tard, l’orgue del

convent de Sant Domènec de Girona. Intervingueren en l’execució del

moblatge de fusta els fusters castellonins Pere Cugunyada, Jaume Oliver i

Anton Rovira, i el conjunt de l’orgue tindria molt probablement la forma de

castell amb tres torres, decorat pel pintor també castelloní Mateu Codony.

L’organista de l’església de Castelló d’Empúries havia de tocar l’orgue per

contracte quibus in catedralibus ecclesiis solitum et moris est organa sonari

(tots els diumenges i en dies i hores tan festius com ferials, tal com és

costum de tocar l’orgue a les esglésies catedrals), i així mateix a les

completes dels dissabtes i durant la missa, com també tots els dies

ressenyats en la Consueta.

Paral�lelament a la música estrictament religiosa, també la música profana o

popular tingué la seva manifestació des del principi a Castelló d’Empúries.

Per tenir una idea aproximada de la influència a casa nostra, cal retrocedir a

l’àpoca dels comtes d’Empúries que, com la resta de senyors feudals de la

Catalunya Vella, solien assistir a les festes de consagracions d’esglésies i a

les celebracions de catedrals i monestirs, on tenien ocasió de sentir la música

que s’hi interpretava. Normalment es tractava de música litúrgica, però

també hi tenia lloc la música profana i fins i tot popular. Això permeté als

nobles, comtes i monarques traslladar la música i el cant als seus respectius

palaus i castells. Als palaus solia haver-hi, per divertiment dels senyors i llur

cort, histrions i joglars, és a dir, músics que per bé que illetrats posseïen

traça suficient com per interpretar melodies al gust de l’època.

Aquest plantejament permet explicar, segons afirma Miquel Pujol, que la

cultura i la música litúrgica que el mecenatge dels reis i senyors havia

fomentat, fos substituïda o convisqués durant els segles XII i XIII pel cant i

la poesia dels trobadors. Estem parlant dels gloriosos temps de la monodia

vocal i instrumental dins els palaus i a les places públiques. Cal dir que

d’aquests remots temps no ha quedat rastre de la música profana a veus ni

de l’acompanyament musical, com tampoc podem formar-nos una idea

suficient de la música cortesana trobadoresca d’aquells dies.

Més coneguda és l’afecció d’alguns dels nostres comtes per l’art de trobar,

art que incloïa la música. El comte Joan I havia convertit la seva cort en un

centre de luxe i cavallerositat, on el conreu de les arts i de les lletres pretenia

rivalitzar amb la dels mateixos reis. Ja avançat el segle XIV, Ramon de

Cornet havia dedicat el tractat poètic Doctrinal de trobar a l’Infant Pere I,

comte d’Empúries i oncle de Joan I, reputat com a distingit poeta. És

inqüestionable que el mecenatge dels nostres comtes a favors dels

trobadors, joglars i ministrers propicià en aquest període l’ambient musical

d’art profà i de música instrumental a la nostra vila. Consta que l’any 1384

Nicolau Gori, de Castelló, posseïa a casa seva entre altres les Regles de

trobar de Jofre de Foixà, i cal tenir en compte que la lírica provençal havia

estat composta no per romandre escrita, sinó per ser cantada als palaus i

residències comtals, però també a les places i carrers dels pobles.

La música composta pels trobadors era monòdica, és a dir, d’una sola línia de

cant, a diferència de la polifonia, que en té dues o més. Només s’han

conservat unes 260 melodies diferents en un reduït nombre de manuscrits,

però no s’han conservat cap notació per a acompanyament instrumental, i a

les miniatures no és freqüent l’aparició del trobadors amb un instrument. No

obstant això, sabem que els trobadors i joglars s’acompanyaven amb

instruments de corda amb arc o polsada, com per exemple la viola o el

rebec, etc. La unitat melòdica comprenia només una cobla o estrofa, música

que es va repetint a cada nova cobla; l’estructura mètrica era el vincle formal

d’unió entre el text i la música. L’origen d’aquest repertori rau en el tropus

musical llatí –origen etimològic de la paraula trobador–, i per tant en la

tradició religiosa d’aquest repertori. Es tracta, doncs, d’una música culta, a

l’igual que els textos, tot i que no es descarta la influència de repertoris o de

la lírica i el folklore popular de tipus tradicional.

Si a les corts d’Hug IV i de Ponç Hug III l’estil musical predominant fou el

moviment trobadoresc, a finals del segle XIII aquest món cau en decadència

per donar pas a l’ars nova i posteriorment a l’ars subtilior. Fins i tot la figura

del joglar queda relegada com a sinònim de titellaire per donar pas als

ministrers (instrumentistes) i als xantres (cantants). El segle XIV coneix el

naixement del primer humanisme; a partir d’aquest moment, els aspectes

profans comencen a prendre un paper dominant en el món de les arts. A

diferència de l’ars antiqua, gran part de la producció musical es trasllada dels

centres religiosos a les cases de la noblesa. Coneixem amb força precisió la

música a la cort del rei Pere III (i per proximitat la de la Joan I d’Empúries).

Amant de les arts i mecenes de músics, per la cort desfilaren els ministrers i

chantres més brillants de l’època fins a convertir la Corona d’Aragó en un

dels punts de referència de les manifestacions musicals europees.

Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, a part de la mateixa capella de

músics, hi havia la de la reina, i la dels infants Joan i Martí. Els músics,

procedents de tots els racons d’Europa, van facilitar que les principals

innovacions musicals s’escampessin arreu dels dominis de la corona. L’ars

nova i després l’ars subtilior eclipsaren la tradició trobadoresca, i les noves

formes musicals –sobretot balades i rondells– foren les més emprades pels

compositors dels segles XIV i XV a també a la Corona d’Aragó. És tan

important l’ambient artístic al principat en aquests moments que l’ars

subtilior, estil musical derivat de l’ars nova francesa, neix i es desenvolupa

sobretot en tres corts meridionals: la cort papal d’Avinyó, la dels reis d’Aragó

(la cort de Pere III i sobretot la de Joan I) i la cort del comte de Foix (1378-

1394).

Guillaume de Machaut, el màxim representant de l’ars nova francesa, era un

dels autors admirats a la cort d’Aragó: el 1380 l’Infant Joan demana a la

seva sogra, duquessa de Bar, un «romanç de Machaut», i diverses cartes de

Violant entre 1386 i 1390 ens presenten una reina lectora de Machaut i

posseïdora de llibres seus. En aquests moments, segons els documents de la

Corona un tal Jaquet de Boluyna, ministrer de corda italià, estigué al servei

de Pere III el Cerimoniós. Per les dades que tenim, és molt probable que

aquest personatge fos Jacopo da Bologna, un dels compositors de més renom

del trecento italià, admirat per la qualitat de les seves obres. Difícilment

sabrem si Jacopo de Bologna vingué mai a Castelló d’Empúries acompanyant

els comtes o el rei Pere, però ben segur que la seva música com la dels altres

grans noms del moment s’interpretà en els salons de la noble gent de la

capital comtal.

- Comte i cronologia:

EL COMTE JOAN I D’EMPÚRIES (1364-1396).

El comte Joan I el Vell era fill del comte Infant Ramon Berenguer i de Blanca

de Tàrent; fou un brillant personatge del seu temps, cèlebre per la seva

il�lustració i fastuositat i fou a més el cinquè President de la Generalitat de

Catalunya (1376); el seu temps coincidí amb els regnats dels reis Pere III el

Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396). El seu epistolari

amb el Papa, els reis de França, Castella i Anglaterra, el duc de Berri, el duc

de Borgonya o el comte d’Armagnac palesa una remarcable elegància

literària ensems que les relacions d’un gran magnat i home de món, i les

seves compres de joies i vaixella o el caprici de fer-se edificar l’any 1370 una

habitació en el niu d’àligues del castell de Sant Salvador de Verdera1, els

gustos refinats d’un pre-renaixentista.

L’inquisidor gironí fra Nicolàs Eimeric li dedicà un dels seus tractats (versus

qui determinatum diem consummationis saeculi contingunt) el 25 de març de

1395, que segons un còdex contemporani amb tretze tractats d’aquest autor

duia per títol Contra prefigentes certum tempus finis mundi. El seu conseller,

fra Bernat Estruch, abat de Roses, de Sant Pere de Rodes i de Banyoles, li

dedicà també un altre tractat contra alquimistes. I, des d’un altre punt de

vista, al comte Joan correspon la glòria de l’acabament de la magnífica

catedral. El comte volia fer de Castelló una veritable ciutat amb catedral i seu

1 El comte Joan I acabà comprant la castlania del castell de Sant Salvador de Verdera a Albert Satrilla per 6.000 sous el 21 de desembre de 1374 (MONTSALVATGE, 1917, 198).

episcopal, però novament, com uns quants anys abans amb el seu oncle

l’Infant Pere I, l’oposició del bisbat de Girona, ciutat del rei, trencà d’arrel les

seves il�lusions.

Fill del seu temps, aquest magnat fastuós i refinat tenia encara quelcom de

feudal i va donar el sorprenent espectacle de la darrera lluita del comtat

d’Empúries contra la monarquia, tot i que ell, a més de cunyat i cosí germà,

era el propi gendre del sobirà. En efecte, vidu de Blanca, filla del rei Pere de

Sicília i germana de la reina Elionor, muller de Pere III, es casà en segones

núpcies amb Joana, filla d’aquest darrer. El casament es celebrà a Barcelona

amb grans festes l’any 1373 i el comte Joan sempre havia donat mostres de

la seva lleialtat, sobretot quan el 1364 lluità valentament a València i a Aragó

contra la invasió castellana. Però, com si el contacte amb la terra

empordanesa hagués acabat per empeltar-lo d’aquell esperit independentista

i rebel dels comtes de la primera raça, Joan I reproduí amb remarcable

exactitud la vella i tràgica història de Ponç Hug I, gosant enfrontar-se amb

un dels reis més enèrgics i puixants de la Corona d’Aragó. També ara, com

dos-cents cinquanta anys enrere, l’afer començà (1381) per un conflicte amb

un petit senyor del comtat, Bernat Alemany d’Orriols, i segurament no hauria

arribat a tenir més importància que la d’un senzill incident entre senyor i

vassall si no hagués estat la circumstància de ser el d’Orriols parent de la

novella reina, l’empordanesa Sibil�la de Fortià. El rei Pere III va intervenir en

ajuda de Bernat Alemany i obligà el comte a acceptar una treva humiliant en

el seu castell de Bellcaire.

Donació atorgada l’any 1345 per l'Infant Ramon Berenguer a favor del seu fill Joan del comtat d'Empúries. ADM, Fons comtat d’Empúries, doc. 329 vº (1345).

Però el comte Joan, com abans Ponç Hug I, cercà la revenja i va creure

arribada la seva hora tres anys més tard, en ocasió de negar-li Bernat

Alemany certes obligacions feudals pel castell de Foixà. Joan I d’Empúries va

combatre aquesta força emprant àdhuc, i qui sap si per primera vegada a

l’Empordà, bombardes. Ja declarat en franca rebel�lia, acollí els germans

Cervelló, perseguits pel monarca com a culpables de la mort d’un seu

conseller, Castelló de Mallorques, i va desoir els requeriments de les Corts, que

havien imposat una treva entre els combatents.

Mobilitzats contra ell els pobles de l’Empordà, només obeí les ordres del rei la

vila de Torroella de Montgrí, i el comte va poder vèncer fàcilment aquesta

petita host. Llavors el mateix sobirà es presentà ràpidament a Figueres amb la

reina Sibil�la i un bon acompanyament militar. El rei cità el comte a la seva

presència; però, en lloc d’obeir, Joan d’Empúries va enviar ambaixades als

ducs de Berry i Armagnac, al vescomte de Castellbò i fins al Papa d’Avinyó

cercant la seva aliança, mentre l’exèrcit reial anava ocupant una a una les viles

i forces de l’Empordà. Aleshores la comtessa Joana intentà un acostament

entre el seu pare i el seu marit, o, almenys, aconseguir del primer unes

condicions menys dures per al segon. Es presentà, doncs, davant el seu pare a

Figueres, però les seves paraules varen exasperar el vell i bronquinós

monarca, fins al punt de donar una forta bufetada a la seva filla en presència

de la Cort. La comtessa devia estar malalta, o potser havia heretat del seu

pare el temprament colèric, propens als cops de sang. El fet és que va morir

tot just arribada a Castelló, i el seu marit, desesperat, va jurar-li en el seu llit

de mort que “metria [al rei] tants xiripeus que ell serà envaït e per aquest cap

tu hi veuràs la Corona”, paraules que, si són certes, reflectirien en Joan

d’Empúries unes ambicions de molt més ampla volada.

Un escamot de 500 gascons arribà, en efecte, a Castelló, i el rei hagué de fugir

precipitadament a Besalú. Però els auxiliars del comte, malgrat que havien

jurat solemnement a l’església de Verges captenir-se amb correcció,

cometeren tota mena d’excessos. Molts pobles com Gualta, Sobrestany, Sant

Feliu de Boada, etc. Foren destruïts. Torroella fou presa a l’assalt per les forces

del comte i Ullastret ho fou a sang i foc per les del rei. Poblacions que no

pertanyien al comte com Cruïlles, Peratallada i Begur, que eren del senyor de

Cruïlles, es declararen contra el rei, la qual cosa sembla demostrar que la

causa comtal era popular entre els empordanesos. Per la primavera, un reforç

de 1500 ultrapirinencs fou desfet pel primogènit, el futur rei Joan I, el

capteniment del qual durant els mesos anteriors havia estat sospitós.

En el procés que es seguí al comte hi ha proves d’una comprometedora relació

entre l’Infant i ell. Més tard, però, el seu pare degué fer-lo canviar d’opinió, i

ara el seu triomf damunt els auxiliars estrangers del comte féu girar la sort de

la guerra. Durant l’estiu, molts pobles es donaren al rei i finalment fou

assetjada la mateixa capital, mentre el comte fugia a Roses i embarcava cap a

Avinyó a la recerca de nous reforços. Però els castellonins, esgotats tots els

mitjans de resistència, varen capitular després d’una heroica defensa i amb la

promesa de conservació de llurs privilegis. Pere III declarà el comtat

incorporat a la Corona d’Aragó, però un any més tard, a precs del Sant Pare i

altres amics del comte, el perdonà i li retornà el comtat (1387).

Mort el rei aquest mateix any, el seu fill Joan I va instruir un nou procés contra

Joan d’Empúries, qui sap si per punir-lo de les acusacions de complicitat que

havia llançat contra ell en les seves declaracions judicials. A començaments de

l’any 1388 el rei Joan es disposava a envair el comtat davant la negativa del

comte a comparèixer en judici. El sobirà comptava amb les hosts de Catalunya

i 200 mercenaris estrangers, i tenia a Castelló “espies bones e feels” a sou del

veguer de Girona. Malgrat tot, la sentència del 1389 fou favorable al comte, i

va seguir, llavors, una època de bona amistat entre ell i el sobirà. Aquell ajudà

el rei a rebutjar la invasió armanyaguesa i en l’organització de l’expedició de

Sardenya que per aquest temps preparava Joan I sembla que havia

d’embarcar el mateix hereu del comte d’Empúries. Segons Francesc

Montsalvatge el comte Joan, seguint l’exemple del seu pare i del seu oncle,

professà el 1396 en el convent de predicadors de Saragossa i hi morí el 1399.

Però hom sap que pel maig de 1395 el rei convocava el seu exèrcit a Figueres

per dirigir-se contra el comte “per fer execució que per justícia devem fer”, i

que el 1396, en produir-se la invasió de Mateu de Foix, el comte Joan I,

sospitós de complicitat amb ell, fou pres i conduït a Castellví de Rosanes, on

va morir captiu per l’abril de 1398.

Una il�lustració manuscrita de la Biblioteca Medicea Laurenziana de

Florència, la imatge promocional del XXIV Festival Terra de Trobadors

2014.

La imatge procedeix del Còdex Squarcialupi, una important antologia de

composicions musicals de l’època medieval. L’Ajuntament de Castelló

d’Empúries, conjuntament amb la Coordinadora Municipal del Festival Terra de

Trobadors, ha escollit per a la XXIV edició del Festival Terra de Trobadors 2014

dedicat enguany a “La Música a l’Edat Mitjana” una imatge manuscrita del

Còdex Squarcialupi, un manuscrit il�luminat que es conserva a la Biblioteca

Medicea Laurenziana de Florència, a Itàlia.

El Còdex Squarcialupi és l’antologia musical més gran i més refinada de l'ars

nova italià i conté més de 350 composicions, la major part de les quals són

cançons seculars (ballata, caccia i madrigal) datades entre 1340 i 1415. El

còdex fou elaborat amb la voluntat de recollir un repertori artístic i musical que

en el moment de la còpia del manuscrit ja estava caient en l’oblit i és, en

aquest sentit, el gran testimoni amb una amplitud sense precedents fins al

moment de l’obra dels compositors del Trecento italià, l’estil musical del

predominant durant el segle XIV, amb autors com Francesco Landini, Giovanni

da Cascia, Jacopo da Bologna o Gherardello da Firenze, entre molts altres, que

influí en els nous estils musicals que operaven a la Corona d’Aragó i també a la

cort dels comtes d’Empúries durant el segle XIV, entre els quals el comte

d’Empúries Joan I el Vell (1364-1396).

Compilat a Florència al monestir de Santa Maria degli Angeli al voltant dels

anys 1410-1415, probablement sota la supervisió de Paolo dóna Firenze, el

codi pren el nom d'un dels seus propietaris, el famós organista de la catedral

de Florència Antonio Squarcialupi. Posteriorment el còdex passà a la Biblioteca

Palatina i finalment a la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència on es

conserva en l’actualitat. Les il�luminacions del còdex estan fetes en or, vermell,

blau i porpra, i la imatge escollida pertany a un dels darrers folis del manuscrit

que va ser preparat i pautat per a contenir l’obra d’un altre autor. Les imatges

i il�lustracions, encara que idealitzades, aporten molta informació dels autors,

ja que segons el tipus de vestit es pot saber si pertanyien o no al clergat.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries destaca l’especial col�laboració dels

responsables de la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, que han

facilitat la tasca per a obtenir el permís corresponent per a publicar la imatge

manuscrita del Còdex Squarcialupi per al XXIV Festival Terra de Trobadors

2014, enguany dedicat a l’art musical durant l’època medieval en temps del

comte Joan I.

(Firenze, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ms. Med. Palat. 87, c. 195v - MiBACT)

ACTES PRINCIPALS

EL CICLE DE CONFERÈNCIES “MIQUEL PUJOL CANELLES” AMB

RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER LA

UNIVERSITAT DE GIRONA.

L’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Institut

de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona organitzen de forma

conjunta, gràcies al conveni de col�laboració vigent des de l’any 2000 i

actualitzat l’any 2010, el Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”

del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 a càrrec de destacats especialistes i

professors universitaris, al voltant de la mateixa temàtica cultural del festival.

El cicle de conferències tindrà lloc els dies divendres 12 de setembre i el

dissabte 13 de setembre de 2014, i de fet la primera conferència sol ser l’acte

inaugural del Festival Terra de Trobadors. Com a tercer consecutiu, la

Universitat de Girona reconeeix l’assistència per part d’estudiants universitaris

al Cicle de conferències del Festival Terra de Trobadors amb ½ crèdit de

Lliure Elecció R-1 (codi 3100003751), equivalent a 15 hores lectives.

D’aquesta manera es promou l’assistència al festival i al cicle de conferències

d’un públic especialitzat i universitari, que complementa l’oferta cultural i

lúdica del públic majoritari del festival.

El Cicle de Conferències des de l’edició de 2012 du el nom del filòleg i

investigador castelloní Miquel Pujol Canelles (Castelló d’Empúries, 1927 –

Girona, 2011), reconegut estudiós especialista en la poesia dels trobadors i en

la història de la comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra

bibliogràfica local amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló

d’Empúries. Recull de poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV, o La

conversió dels jueus de Castelló d’Empúries, entre moltes altres obres.

REVISTA MOT SO RAZO (núm. 13).

El divendres 12 de setembre de 2014 després de la conferència inaugural del

festival, està prevista la presentació del número 13 de la revista Mot so

razo, una important publicació cultural periòdica coeditada entre la Universitat

de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc Eiximenis) i

l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

La presentació anirà a càrrec de la sra. Miriam Cabré, Doctora en Filologia

Romànica, professora i membre de l’ILCC de la Universitat de Girona, i

coordinadora del contingut de la revista Mot so razo. La revista Mot so razo és

una publicació cultural anual de caire científic i universitari que té per objectiu

fonamental la divulgació de la cultura i la societat medieval en general, i

concretament de la lírica medieval trobadoresca. El nou número de la

publicació, el número 13 de la revista, conté sis articles en total i dedica el

dossier central a diversos aspectes de la literatura medieval, enguany en

homenatge al desaparegut filòleg i especialista en els trobadors Martí de

Riquer Morera, de qui es compleix el centenari del seu naixement (1914-

2013).

SOPAR MEDIEVAL.

El Sopar Medieval és una de les activitats més conegudes del Festival Terra de

Trobadors, ja que des dels seus inicis ha encapçalat el programa d’activitats i

ha captat l’atenció de milers de persones des de fa 23 anys. El marc

incomparable de l’antic Palau dels Comtes i Convent de Sant Domènec esdevé

anualment l’escenari del sopar encapçalat pels Comtes d’Empúries. El sopar

compta amb un espectacle sense fi: comtes, cavallers, dames, trobadors,

joglars, malabaristes i bufons teatralitzen un autèntic sopar d’època on no hi

pot faltar la màgia i l’encant d'un passat ja molt llunyà. El pati del Palau comtal

acull a més de quatre-cents convidats d’honor i comensals forans que, vestits

obligatòriament de l’època medieval, gaudiran d’una experiència inoblidable.

El sopar medieval intenta recrear de la millor manera possible els grans àpats i

sopars que durant els segles medievals els comtes i senyors feudals oferien

per festejar qualsevol esdeveniment important del comtat d’Empúries. El sopar

medieval és una activitat organitzada per l’entitat castellonina Comissió de

Reis, els membres de la qual cuinen, serveixen i vetllen perquè en tot moment

el sopar sigui tot un èxit.

MERCAT MEDIEVAL.

La Llotja, la plaça de la Basílica de Santa Maria i la Plaça Jaume I, en ple

centre històric, són els escenaris del cèlebre Mercat Medieval del Festival Terra

de Trobadors de Castelló d'Empúries. Una gran quantitat de parades

d'artesans i comerciants posen a la venda els seus productes de l'època amb el

sistema de pagament de l'època, la moneda medieval comtal d'Empúries, un

requisit imprescindible per poder adquirir tota mena de productes del comtat

d'Empúries a l'Edat Mitjana.

El visitant pot bescanviar els diners d'or, el mig diner d'or, els diners de

bronze, el mig diner i la peça petita, reproduccions de la moneda en ús durant

la baixa edat mitjana a la capital del comtat d'Empúries. El Mercat Medieval és

sense dubte un dels actes més atractius, característics i multitudinaris del

festival.

ATUACIONS DE CARRER.

El Festival Terra de Trobadors compta cada any amb un gran nombre

d’actuacions de carrer. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del

festival mantenen els grups capdavanters i més valorats en edicions passades

del festival, com són: Berros de la Cort, Alma Cubrae, Excalibur, L’Os Pedrer,

etc. En les darreres edicions, s’ha prioritzat la diversificació i distribució

equitativa de les actuacions i dels llocs corresponents, i s’ha passat d’una

estructura lineal (tres places) a una estructura amb forma de teranyina que

engloba molts més sectors físics del centre històric, tot millorant la vialitat i

evitant les aglomeracions.

ENTITATS LOCALS.

Cal destacar també com a tret distintiu del Festival Terra de Trobadors, la

participació i la implicació de les diverses entitats culturals noves de la vila en

l’organització i realització del festival. Cal destacar que el gran èxit de Terra de

Trobadors es deu, en bona part, a la gran participació, implicació i col�laboració

ciutadana, sobretot al gran nombre d’entitats i associacions que hi participen

activament, juntament amb la seva oferta cultural i el seu rigor històric. Les

entitat que en les darreres edicions han participat al festival, ja sigui

organitzant activitats o col�laborant són les següents:

AEiG Xot’s, AMPA Escola Ruiz Amado, Arquers del Comtat, Associació Cultural i

d’Esbarjo, Bugaderes, Club Futbol Esplais, Club Handbol Esplais, Club Esportiu

Empuriabrava, Club Rem Empuriabrava, Colla Gegantera, Comerç Vila de Castelló

d’Empúries, Comissió de Reis, Coral Castellonina, Cort Comtal, El Tamariu, Els Senyors

del Foc, Esbart Dansaire, Grup Cavallista, Grup Cultural Comtat d’Empúries, Grup de

Dones Somni, Oncolliga Girona, Parròquia de Santa Maria, Penya Madridista, Serfs de

la Gleva, Taverna dels Ximples, Templers de Castelló, Tequatre, Vailets de l’Empordà,

Veïns de la Plaça de la Llana.

CURSOS DE FORMACIÓ RELACIONATS AMB EL FESTIVAL TERRA DE

TROBADORS.

Durant els mesos de maig i juny de 2014, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries

a través de l’Escola Municipal de Música “Antoni Agramont” ha organitzat el

curs “Com sona la música medieval”, en base a la temàtica i a l’edició del

XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.

SEMINARI INTERNACIONAL “ELS TROBADORS I EL PATRIMONI CULTURAL”

Conferència “El llegat musical dels trobadors a la Corona d’Aragó”

Coincidint amb la temàtica cultural de la XXIV edició del Festival Terra de

Trobadorsd’enguany dedicat a “La Música a l’Edat Mitjana”, l’Àrea de Patrimoni

Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries organitza la conferència “The

music legacy of the troubadours in the crown of Aragon” (“El llegat

musical dels trobadors a la Corona d’Aragó”) a càrrec de la Dra. Maricarmen

Gómez Muntané, professora de Musicologia de la Universitat Autònoma de

Barcelona (UAB), en el marc del Seminari Internacional Els trobadors i el

patrimoni cultural de la STANDFORD UNIVERSITY (EUA) coordinat pel

musicòleg Gérard Zuchetto. La conferència tindrà lloc el dilluns 30 de juny de

2014 a les 11 h del matí, a la capella de Santa Clara. Col�labora: Institut de

Llengua i Cultura Catalanes (ILCC), UdG.

PARTICIPACIÓ I ASSISTÈNCIA

XXIII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2013 Relació d’assistència i comparació amb l’assistència de 2012: 2013 2012 SOPAR MEDIEVAL

pagament 180 360 convidats (protocol/premsa) 76 72

Pennautier 13 18 artistes 30 -

ENTAULATS 299 450 personal 20 110

servei 52 52 TOTAL 371 612 -39,37%

CONCERTS DE MÚSICA

gratuïts capella Santa Clara 170 (2) 155

dissabte 7, basílica gratuït 200 200 coral

castellonina

diumenge 8, basílica gratuït 750 750 missa

gregoriana

diumenge 8, basílica (capella Dolors) gratuït 60 - Veus Aspres

TOTAL 1.180 1.105 6,78 %

MUSEU CÚRIA-PRESÓ + EXPOSICIÓ “CAMINS DE TROBAR” dijous 5 - 22

divendres 6 54 54 dissabte 7 92 357

diumenge 8 119 680 TOTAL 265 1.113 -76,19 %

ALTRES EXPOSICIONS

“1213, la batalla de Muret” - Alma Cubrae 1.000 - “Silencios. Capitán Trueno” - Biblioteca 50 -

“Eines antigues del camp” - CHE 500 500 TOTAL 1.550 - -

ECOMUSEU-FARINERA

TOTAL 247 168 47,02%

MUSEU PARROQUIAL BASÍLICA

TOTAL 159 154 3,24 %

OFICINES MUNICIPALS DE TURISME dijous 6 173 179

divendres 7 496 436 dissabte 8 751 638

diumenge 9 640 676 TOTAL 2.060 1.929 +6,79%

VISITES GUIADES OMT

TOTAL 100 40 +150%

RECAPTACIÓ OMT

entrades Museu Cúria-Presó 400,00 € 820,00 €

venda material 85,00 € 58,00 €

visites guiades 100,00 € 30,00 €

TOTAL 585,00 € 908,00 € -35,57%

CICLE DE CONFERÈNCIES

1a, dijous 5 58 66

2a, divendres 6 36 33

3a, dissabte 7 matí 18 42

4a, diumenge 8 tarda 72 34

TOTAL 184 175 +5,14%

Estudiants reconeix. crèdits lliure elecció UdG 5 4 +25%

PERSONAL AJUNTAMENT Organització, atenció i cobertura actes

Cultura/Festes 2 2 Patrimoni Històric 1 1

OMT 6 7 Alcaldia 2 2

Gestió d’Espais Públics 8 9 Altres àrees 5 5

TOTAL 24 26 -7,69%

Pre-PROGRAMACIÓ

DIVENDRES 12/09/2014

• 18:00h Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”

Conferència inaugural del festival “La música medieval en temps del

comte Joan I (1364-1396)”, a càrrec de la Dra. Maricarmen GÓMEZ

MUNTANÉ, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

Lloc : Capella del Convent de Santa Clara / Ajuntament de Castelló

d'Empúries i Universitat de Girona

Reconeixement de 1/2 crèdit de lliure elecció (UdG)

• 19.00 h Presentació de la revista MOT SO RAZO (núm. 13), a càrrec

de la Dra. Miriam CABRÉ, de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC)

de la Universitat de Girona.

• 22.00 h Sopar Medieval

Lloc : Pati del Palau dels Comtes / Comissió de Reis i Cort Comtal

DISSABTE 13/09/14

• Tot el dia Mercat Medieval (ús de moneda comtal)

• Matí: Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”

Lloc : Capella del Convent de Santa Clara / Ajuntament de Castelló

d'Empúries i Universitat de Girona

Reconeixement de 1/2 crèdit de lliure elecció (UdG)

• Tarda Torneig Medieval - Memorial Fernando Arnau

Lloc : Camp de l'Hort d'en Negre / Grup Cavallista

• Durant tot el dia: actuacions d’animació de carrer, concerts de música,

teatre i activitats infantils

DIUMENGE 14/09/14

• Tot el dia Mercat Medieval (ús de moneda comtal)

Lloc : Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I / Ajuntament de Castelló

d'Empúries

• Durant tot el dia: actuacions d’animació de carrer, concerts de música,

teatre i activitats infantils

• 21 h Cloenda del Festival

Amb tots els grups i entitats participants

Àrea de Patrimoni Històric Juny de 2014

AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça del Joc de la Pilota, 1

Telf. +34 972 25 04 26 ajuntament@castello.cat

www.castello.cat www.castelloempuriabrava.cat

Àrea d’Alcaldia Telf. +34 972 25 01 30 alcaldia@castello.cat premsa@castello.cat

Àrea de Cultura i Festes

C/ Carbonar, s/n (Convent de Santa Clara) Telf. +34 972 25 04 29

cultura@castello.cat

Àrea de Patrimoni Històric Plaça Jaume I, s/n (Cúria-Presó)

Telf. +34 972 25 08 59 historia@castello.cat

www.terradetrobadors.cat

facebook.com/festivalterradetrobadors facebook.com/ajuntamentcastello

facebook.com/castellodempuriesturisme facebok.com/empuriabravaturisme

twitter.com/Castello_Emp