DOSSIERDE

CULTURA RELIGIOSA2n d’ESO

Alumne/a:

2

INTRODUCCIÓ

El Departament de Cultura Religiosa et fa arribar aquest Dossier que pretén presentar-te l’origen de l’Església i aquells elements que marquen la seva vida d’una forma més clara i coneguda: els sagraments, la seva labor social, ...

Molt probablement hauràs assistit a una Boda Catòlica, a un Bateig, a una Primera Comunió, a un Funeral, ... La vida social està plena de moments en què el fet religiós intervé d’una manera molt viva.

També molt probablement hauràs sentit a parlar del Tercer i del Quart Món, del missioners, de les Organitzacions No Governamentals, ...

Tota la nostra societat està plena d’elements i de valors cristians, alguns d’ells amb expansió. Per això t’oferim amb il.lusió aquest recorregut per una de les Institucions més importants que mai no hagi existit i que ha influït decisivament en el desenvolupament del nostre món.

Departament de Cultura Religiosa

3

PROGRAMACIÓ DE CULTURA RELIGIOSA

2n D’ESO

Sessió Aspectes a desenvolupar 4t Trimestre

1. Presentació del curs i Avaluació Inicial

2.3.4.5.6.7.8.9.10.

Naixement, extensió i significació de l’Església

MAPA CONCEPTUAL: El naixement de l’EsglésiaPENTECOSTA: La Vida de les primeres Comunitats CristianesPENTECOSTA: La Vida de les primeres Comunitats CristianesMARIA: Mare de Jesús SIMÓ PERE: Successor de Jesús SIMÓ PERE: Successor de JesúsPAU DE TARS: Apòstol incansable. ViatgesPAU DE TARS: Apòstol incansable. ViatgesLes causes de l’expansió del Cristianisme

11. Prova escrita 5èTrimestre12.1314.15.16.17.18.

L’herència de l’Església Primitiva: Els Sagraments

MAPA CONCEPTUAL: Els SagramentsSAGRAMENTS: Definició. Església-sagramentSAGRAMENTS: El Baptisme i ConfirmacióSAGRAMENTS: L’EucaristiaSAGRAMENTS: L’Orde SacerdotalSAGRAMENTS: El MatrimoniSAGRAMENTS: La Reconciliació i la Unció dels Malalts

19. Prova escrita 6è Trimestre20.21.22.23.24

La Missió entre els pobres

MISSIÓ: Mapa ConceptualMISSIÓ: L’Església al Tercer MónMISSIÓ: L’Església al Quart MónMISSIÓ: Les ONG’sMISSIÓ: Càritas, un exemple d’ONG

25.26.27.28.

L’Església avui

AVUI: Organització i Vida de l’EsglésiaAVUI: Organització i Vida de l’EsglésiaAVUI: Els Concilis EcumènicsAVUI: El Concili Tarraconense

29. Prova escrita30. REVISIÓ DEL CURS

4

4t Trimestre

5

SESSIÓ 1: Presentació del curs i Avaluació InicialData:

Enganxa en aquest full l’Avaluació Inicial corregida

6

SESSIÓ 2: Mapa Conceptual sobre el Naixement de l’EsglésiaData:

L’ESGLÉSIA

neix de ... creix gràcies a ... arriba a ...

La Vida de Jesús:

- Paraules- Signes- Mort i

Resurrecció

L’Acció de l’Esperit Sant

- PENTECOSTA (Actes 2, 1-13)

1. ELS APÒSTOLS:

- Pere: principal testimoni de la

Resurrecció i Cap de l’Església (Mateu 16, 13-20)

- Pau: missioner incansable. Fa 4 viatges missioners (Efesis 3, 1-13)

2. LES COMUNITATS:

- Que viuen en l’Esperit de Jesús (Actes 2, 42-47)

3. L’ESPERIT SANT:

- Que anima la vida dels primers cristians (Actes 10, 44-48)

“Tota la terra” (Mateu 28, 16-20)

7

Escull una d’aquestes dues cites: Actes 2,42-47 o Mateu 28, 16-20, copia-la i comenta-la

Cita escollida:

Comentari:

8

SESSIONS 3 i 4: La Pentecosta i la Vida de les primeres Comunitats CristianesData:

1.- Què és la Pentecosta?

Cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesús, és a dir, el setè diumenge després del diumenge de Pasqua l’evangelista Lluc ens diu a Ac 2, 1-13 que l'Esperit Sant davallà en forma de llengües de foc damunt dels apòstols fent que aquests parlessin idiomes estrangers i proclamessin amb valentia l'Evangeli de Jesús. Amb aquest relat Lluc ens vol indicar el següent:

a. que la promesa de Déu feta a l'Antic Testament s'ha acomplert en Jesús (Ac 1, 8); b. que comença una nova era: el Temps de l'Església; c. que s'inicia una nova comunitat, l'Església, oberta a tothom,catòlica, és a dir, universal; d. que l'Evangeli serà anunciat amb totes les llengües per la força de l'Esperit Sant.

De fet, és sorprenent l'expansió que va tenir l'Església els primers decennis després de Jesús, en un context poc favorable. Per als qui creuen aquesta expansió és un senyal de l'acció de l'Esperit de Déu. 2.- Però, com podem saber coses sobre la vida de les primeres comunitats?

En el Nou Testament hi ha dos blocs de llibres que ens parlen de les primeres comunitats

cristianes: les Cartes de Sant Pau i el llibre dels Fets dels Apòstols; aquest darrer s'atribueix a l'evangelista Lluc, secretari de Sant Pau en els seus viatges. Donada la riquesa de detalls que ens ofereix, ens centrarem en aquesta obra.

3.- El Llibre dels Fets dels Apòstols, també anomenat Actes dels Apòstols

Els llibre dels Fets es divideix en tres parts, que coincideixen amb les tres etapes de l'evangelització:

1. Predicació de l'Evangeli a Jerusalem (Ac 1, 1-8, 3) (veure martiri de Sant Esteve, Actes 7, 54-60)

2. Extensió de l'Evangeli per Judea i Samaria 3. Extensió de l'Evangeli pel món pagà fins a Roma (Ac 10, 44-48)

9

Els objectius del llibre són:

1. ajudar a comprendre que la Paraula de Déu té força per crear comunitats i per salvar l'home; 2. proclamar que la Paraula de Déu arriba arreu del món; 3. anunciar que Jesús és el centre de les comunitats cristianes; 4. mostrar l'Església com a Comunitat de comunitats

4.- Com eren les primeres comunitats segons el llibre dels Fets?

Tres característiques de les primeres comunitats eren:

a. la Comunió de Vida (Ac 2, 42-47) b. la Comunió de béns (Ac 4, 32-37) c. la Celebració en comú de la Fe (Ac 1, 14)

Els sagraments que més distingien la primera Església eren el Baptisme (Ac 2, 37-41) i l'Eucaristia (2, 42) L'organització de les comunitats es basava en el concepte de servei. Així el qui tenia més autoritat se l'havia guanyada a través d'un major esperit de servei.

Però a les primeres comunitats de seguida els van arribar dificultats de dues menes:

a. internes: diversitat de criteris entre els jueus-palestinencs (encapçalats per sant Pere) i els jueus-hel.lenistes (encapçalats per sant Pau) (Ac 15, 1-12)

b. externes: les relacions amb el món jueu i amb el món pagà es van anar fent cada cop més difícils. Tres grans persecucions van desolar les primeres comunitats cristianes:

1. persecució a Jerusalem contra els jueus cristians. Els agressors són els mateixos jueus no cristians, entre els quals cal comptar Saule (abans de la seva conversió al cristianisme) En aquesta primera persecució mor Esteve, primer màrtir cristià (Ac 8, 1-3)

2. persecució contra tots els cristians (jueus i hel.lenistes) dictada per l'emperador Calígula. Mor l'apòstol sant Jaume (anys 42-43)

3. persecució contra tots els jueus palestinencs (anys 62-70) dictada per l'emperador Neró. Pere fuig a Roma, i allí Neró ordena perseguir els cristians, als quals atribueix l'incendi de la capital. Pere morirà martirialment l'any 64.

5.- Expansió del cristianisme

Malgrat les persecucions, cada cop més sagnants, el missatge alliberador de l'Evangeli s'estenia per tot l'Imperi com una taca d'oli. La tasca de Pau de Tars, la fermesa de Pere i l'exemple valent de les primeres comunitats van fer que molts pagans s'anessin convertint a la nova religió de Jesús, que proposava la igualtat de tots els homes, la supressió de l'esclavatge i la promesa d'una vida més enllà de la mort garantida per la Resurrecció del Senyor. I darrera de tot la presència de l'Esperit Sant que animava i refeia constantment allò que semblava mort i acabat.

ARA, JUGUEM ...

Per fileres, el mestre farà preguntes sobre el que hem estudiat fins ara. La filera que obtingui més bons resultats tindrà bona nota

10

Busca una cita del Nou Testament on es descrigui la vida de la primera Comunitat Cristiana i copia-la. Respon també a les següents preguntes:

a) saps d’algunes persones que visquin d’alguna manera semblant?b) quina opinió et mereixen?

(fragment de “Pentecostés” de El Greco)

11

SESSIÓ 5: MARIA, MARE DE JESÚSData:

1.- Quina imatge de Maria ens presenta l'Evangeli?

a. Era una dona Verge: Mateu 1, 18-25. D'aquí que la tradició cristiana li hagi posat el sobrenom d'"Immaculada";

b. Era una dona fidel al Senyor: en diversos moments claus, i sobretot en l'Anunciació (Lluc 1, 26-38), es mostra disposada a fer el que Déu vulgui;

c. Era una dona fidel als germans: Lluc 1, 39-45/Joan 2, 1-12. L'Evangeli ens presenta Maria sempre disposada a ajudar els altres;

d. Mare de Jesús i Mare dels homes: Joan 19, 25-27. Al peu de la creu, Maria és reconeguda per Jesús com a Mare de tota la humanitat;

e. Tenia fam i set de justícia: Lluc 1, 46-56. L'himne del Magnificat, que Maria proclama en visitar a seva cosina Elisabet, ens mostra les inquietuds pregones de la Mare de Jesús, que la fan molt propera als més petits i als més pobres.

2.- Quina imatge de Maria ens presenta el llibre dels Fets dels Apòstols?

Maria, acompanyada constantment per la primera comunitat cristiana, l'anima i la mou a ser fidel en el testimoni de Jesús. Al llibre dels Fets se la presenta unida als primers cristians en el moment de la pregària (Ac 1, 12-14) El fet que en cap moment es parli de la mort de Maria, així com la tradició antiquíssima que afirma que fou enduta directament al Cel, ha fet que l'Església afirmi el Dogma (*) de l'Assumpció.

3.- Importància històrica de Maria, la Mare de Jesús

Més enllà del seu valor religiós, gens menyspreable en la nostra tradició cultural, Maria té un valor històric indiscutible. Fou la mare de l'home més enigmàtic i extraordinari de la història. No solament no posà obstacles a la missió de Jesús, sinó que la compartí plenament.

12

La veneració a Maria remet a les primeres comunitats cristianes. A Roma, a les catacumbes de Santa Priscil.la, hom pot gaudir d'unes pintures de l'any 150 d.C en què es veu Maria amb el nen Jesús als braços; es tracta de la mostra més antiga de la pietat mariana. I no hem d'oblidar que la Patrona del nostre país és la Mare de Déu de Montserrat, símbol de la protecció maternal que Maria exerceix sobre tot el nostre poble.

(*) Dogma: punt de doctrina establert, proclamat autoritàriament com a cert i fonamental

13

Busca devocions marianes (per exemple El Rosari) i noms de mares de Déu i fes-ne una llista:

NOMS DE MARES DE DÉU I DEVOCIONS MARIANES

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

18.

19.

20.

14

SESSIONS 6 i 7: SIMÓ PERE, SUCCESSOR DE JESÚSData:

1.- Quina imatge de Simó Pere ens presenta l'Evangeli?

a. Simó Pere, un pescador, el primer deixeble escollit: Mateu 4, 18-20. En les quatre versions de l'Evangeli Pere té el privilegi de ser escollit en primer lloc per Jesús. Aquesta coincidència sorprenent fa veure que Pere era el qui presidia i guiava la primera Església;

b. Simó Pere, coneixedor de la voluntat de Déu: Mateu 16, 13-19. Davant la pregunta "qui dieu vosaltres que sóc jo" feta per Jesús als deixebles, Simó Pere respon encertadament. Pere va saber descobrir en Jesús a Déu. Això li dóna autoritat per esdevenir "roca" (fonament) damunt la qual Jesús edifica l'Església;

c. Simó Pere, negador de Jesús i alhora principal testimoni de la Pasqua: Lluc 22, 54-62/24, 1-12. Simó Pere és el símbol perfecte de l'Església: pecador i sant alhora, covard i fidel a Jesús. Pere, el pescador, viu en la pròpia carn la contradicció. Però, finalment, s’entregarà plenament a la causa de Jesús.

2.- Quina imatge de Simó Pere ens presenta el llibre dels Fets?

En el llibre dels Fets queda força clar que Pere és el cap de l'Església. Ell té la força de Jesús capaç de guarir els malalts i de ressuscitar els morts (Ac 3, 1-8; 9, 36-41) És ell qui decideix els aspectes concrets de la vida quotidiana de la Comunitat. També és ell qui aprova o desaprova les noves formes d'evangelització, si bé en això el llibre dels Fets ens indica un notable pluralisme en la primera Església, que arriba al seu punt més àlgid amb la intervenció de Pau en el Concili de Jerusalem (Ac 15) 3.- Importància històrica de Simó Pere

Al llarg dels segles l'Església ha seguit recordant la figura històrica de Pere. El bisbe de Roma és considerat successor directe del primer dels apòstols. Cal recordar que Pere donà ple testimoni de la seva fe a la ciutat de Roma, morint en una creu, com el seu Senyor, però cap per avall. La tradició afirma que el cadàver fou dipositat al lloc on avui s'erigeix la basílica més gran del món: la de sant Pere del Vaticà. De fet, estudis històrics de màxima garantia donen per segur que el sepulcre que roman al subsòl de la basílica és el que contingué Pere. Més de mil milions d'homes i dones catòlics d'arreu del món reconeixen avui en el Papa el successor legítim de Simó Pere. Cal també tenir present la influència moral que el bisbe de Roma exerceix sobre tota la humanitat, en la defensa dels drets de l'home.

15

“El martiri de sant Pere” per Caravaggio

Escull una de les cites que apareix en el text i fes-ne un dibuix

16

SESSIONS 8 i 9: L'EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME.PAU DE TARS. VIATGES

Data:

Copia el significat de les següents paraules:

1. sinagoga:

2. gentil:

3. pagà:

4. apel.lar:

1.- Factors positius i negatius per a la propagació de l'Evangeli en el context de l'Imperi Romà

1.1.Factors positius:

* la Pau Interior: totes les províncies de l'Imperi mantenien entre elles bones relacions, i se sentien membres d'un gran estat (Pax Romana)

* les bones comunicacions: la xarxa de vies -per terra- i el desenvolupament de les vies marítimes, amb grans ports i proliferació de drassanes, feien factible un llarg i ràpid desplaçament

* la unitat lingüística: el llatí i el grec s'havien estès per tot l'Imperi. Quasi tothom els parlava ambdós, si més no els entenia. Cal destacar que el Nou Testament no es va escriure ni en hebreu ni en arameu, sinó en Koiné (Grec popular)

* l'ambient espiritual: la proliferació de creences, fruit del contacte entre pobles diversos, feia que s'acceptessin els nous cultes. Per una altra banda, el missatge d'alliberament dels esclaus i dels pobres que va escampar arreu el cristianisme va fer que molta gent que vivia en la misèria o en l'esclavitud girés els seus ulls envers la nova i revolucionària religió

1.2.Factors negatius:

* el món jueu: considera que els cristians són politeistes (no s'entén la Trinitat ni la divinitat de Jesús) i traïdors (quan els jueus lluiten contra els romans per alliberar-se'n els cristians renuncien a la lluita armada)

* el món pagà: els pagans cultes consideren els cristians ateus (perquè no adoren l'Emperador) i traïdors (perquè no volen fer el servei militar ni lluitar en favor de cap causa)

17

2.- Pau de Tars

2.1. La importància de Pau de Tars:

Segons el Nou Testament, Pau era un jueu que lluitava contra els cristians, ja que els considerava heretges. Fins i tot se’ns diu que va participar en l’apedregament del primer màrtir cristià (Sant Esteve) Però el testimoni de fidelitat dels cristians el va anar transformant fins arribar a ser un dels principals apòstols de Crist.

Pau representa l'obertura del cristianisme al món pagà, no jueu. Pau i Bernabé viatjaran fins als confins de l'Imperi anunciant la Bona Nova i convertint molts pagans al cristianisme.

2.2.Els viatges de Pau:

Pau va realitzar tres grans viatges:

* 1r Viatge (anys 45-49, Ac 13, 2): Pau i Bernabé evangelitzen Antioquia. Després de predicar a la sinagoga i no obtenir-ne bons resultats opten pels gentils, entre els quals creen noves i originals comunitats. Aquest viatge acaba amb l'Assemblea de Jerusalem (any 49) Pau i Pere discuteixen l'oportunitat o no de predicar als pagans. Pau acaba convencent Pere (Ac 15, 1-11)

* 2n Viatge (anys 50-52): Pau visita les comunitats que ell mateix havia fundat. Es queda

dos anys a Corint

* 3r i 4t Viatge (anys 53-67): Pau i alguns companys surten d'Antioquia. Pau residirà 2 anys a Efes. I després de donar una volta per Grècia, torna a Jerusalem, on és detingut i empresonat a Cesarea. Després de dos anys a la presó (58-60) Pau apel.la al Cèsar. És conduït a Roma amb vaixell, on roman dos anys empresonat (61-63) S'especula que en ser alliberat va poder viatjar fins a Tarragona. L'any 66 tornà a ser empresonat a Roma i el 67 fou decapitat.

2.3.Els escrits de Pau:

A Pau se li atribueixen un bon nombre de cartes (epístoles). Aquestes són:

RomansPrimera CorintisSegona CorintisGàlatesEfesis

FilipencsColossencsPrimera TessalonissencsSegons TessalonissencsPrimera Timoteu

Segons TimoteuTitusFilemó

18

2.4.Significació de Pau:

* Pau representa l'obertura catòlica (universal) de l'Església fundada per Jesús de Natzaret

* Pau és un model de vida cristiana, marcada pel caràcter missioner i per la conversió * Pau ordena les bases de la fe, a partir de les paraules i dels gestos de Jesús

19

Copia en aquest requadre el mapa de la Conca Mediterrània amb els quatre viatges de Sant Pau. El recorregut de cada viatge el pots indicar amb un color diferent:

20

SESSIÓ 10: Les causes de l’expansió del Cristianisme Data:

Ara fem grups per treballar sobre les causes que van fer créixer l’Església. Anota el resultat del teu treball en el següent requadre:

21

SESSIÓ 11: Prova EscritaData:

Enganxa en aquest full la Prova Escrita corregida

22