MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 1

Manresa, ciutat de la llum

Treball de síntesi 1r ESO

Curs 2014/2015

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 2

Índex Manresa, ciutat de la llum .....................................................................................................

Índex .................................................................................................................................

Horari d‟activitats ............................................................................................................ 3

El Bages.......................................................................................................................... 4

Manresa .......................................................................................................................... 5

La muntanya de Montserrat ............................................................................................ 7

La formació geològica de Montserrat .............................................................................. 8

Descobrim la Vila de Collbató ....................................................................................... 11

Les Coves de Collbató .................................................................................................. 12

Tallers d‟Orgue Blancafort ............................................................................................ 13

La Manresa ignasiana ................................................................................................... 14

L‟observatori astronòmic de Castelltallat ...................................................................... 16

El Parc de l‟Agulla ......................................................................................................... 23

El Parc del Llac de Navarcles ....................................................................................... 26

El Modernisme a Manresa ............................................................................................ 27

Convent de Santa Clara de Manresa ............................................................................ 35

Sant Joan de Déu ......................................................................................................... 37

IREHOM........................................................................................................................ 39

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 3

Horari d’activitats

Dimecres, 10 de juny Dijous, 11 de juny Divendres, 12 de juny

Matí Sortida de l‟escola Visita a les Coves de Collbató Visita al taller d‟orgues Blancafort

Ruta per la transèquia. Itinerari naturalista. Visita a les caves del Mas de Sant Iscle de Sant Fruitós de Bages

Visita al Convent de Santa Clara de Manresa

Tarda Visita a la Manresa Medieval

Llac de Navarcles Activitat esportiva de rem col·lectiu (canoa), tirolina gran i patinets.

Visita del complex d‟habitatges sostenibles Irehom Tornada a l‟escola

Nit Visita a l‟Observatori astronòmic de Castelltallat

Ruta Modernista per Manresa. Activitat Geocaching

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 4

El Bages El Bages comprèn part del curs mitjà del riu Llobregat i a la part central conté el Pla del Bages, on se situa la capital, Manresa, i les poblacions més importants. Al nord-est hi ha l‟àrea de Cardona i, a l‟est, a l‟altiplà que separa la Plana de Vic del Pla del Bages, la subcomarca de Moianès, que se centra en el poble de Moià. La particular orografia de la comarca fa que gaudeixi d‟un clima mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les pluges es concentren principalment a la primavera i la tardor, mentre que l‟estiu és sec i càlid i l‟hivern és fred i hi sovintegen les boires. La vegetació autòctona estaria constituïda preferentment per garrigues i alzinars, amb una important presència de rouredes a les zones més ombrívoles. Tanmateix, l‟acció de l‟home ha fet que hi dominin els pinars, els matolls i els pasturatges alternats amb boscos d‟alzina i roure i que la vegetació de ribera de les vores dels rius, sobretot del Llobregat, estigui actualment molt fragmentada i degradada en benefici dels espais agrícoles i les àrees urbanitzades.

El Bages ha estat tradicionalment la comarca més activa de l‟interior de Catalunya. Organitzada al voltant de la seva capital, Manresa, l‟activitat econòmica principal hi és la indústria, que està molt diversificada. La presència de la indústria tèxtil és important i el seu origen es remunta a la instal·lació, al llarg del curs del Llobregat i dels seus afluents, de les famoses colònies tèxtils. També tenen un pes considerable les indústries metal·lúrgiques, químiques i alimentàries, sobretot a Manresa i els seus voltants, i les explotacions de sals potàssiques de Balsareny, Súria i Cardona. En el passat, l‟agricultura va tenir un paper destacat i històricament el Bages va ser una gran comarca vitivinícola. Però, a l‟actualitat, hi dominen els conreus de cereals, especialment l‟ordi i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, la comarca destaca per les seves cabanyes porcines i bovines.

El territori del Bages compta amb singularitats excepcionals com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre o els antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç de Munt, dos Parcs Naturals de privilegiada natura i peculiar paisatge.

Dades de la comarca

Població 155.118 habitants

Superfície 1.287,30 km

Densitat 120 hab/km²

Nº de municipis 35

Capital Manresa

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 5

MANRESA

Manresa és la capital de la comarca del Bages. Situada al Pla del Bages on conflueixen el Cardener i el Llobregat. És un nus molt important de comunicacions entre la muntanya i el mar, entre les planes interiors de l'Urgell i la Segarra i les comarques orientals del país. Ha jugat sempre al llarg de la història un paper destacat en l'organització de la Catalunya Central.

Manresa és just al cor de Catalunya, ja que si es mira en un mapa, es troba que és situada al bell mig, a prop del centre de Catalunya.

Dades de Manresa

Població 76.170 hab.

Superfície 41,66 km²

Gentilici Manresà, manresana

Manresa és una ciutat mil·lenària que ha conservat, en els seus carrers i

monuments, l‟empremta d‟una història amb tres moments àlgids, que coincideixen amb les èpoques més representatives de la història de Catalunya. LA CIUTAT GÒTICA

Durant els segles XIII i XIV (moment d‟expansió de les ciutats arreu d‟Europa), Manresa es transforma en una de les ciutats més pròsperes de Catalunya. Es construeix una nova muralla; s‟edifiquen tres grans esglésies: la Seu, que presideix la ciutat com si fos una catedral, el Carme i Sant Pere Màrtir; es construeixen dos ponts i la gran obra de la Sèquia, que porta a Manresa l‟aigua del Llobregat. SANT IGNASI I L’ÈPOCA DEL BARROC Anys després que Ignasi de Loiola fes una estada a Manresa, la ciutat va quedant impregnada del llegat ignasià i dels jesuïtes. Als segles XVII i XVIII, amb una puixant indústria de la seda, torna a ser una de les ciutats capdavanteres. La petita noblesa i la burgesia construeixen els típics casals barrocs que encara avui es poden observar.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 6

LA CIUTAT INDUSTRIAL I MODERNISTA

Al llarg del segle XIX i principi del XX, els rius Llobregat i Cardener es converteixen en el principal eix industrial del país. Apareix un pròsper grup d‟industrials que impulsa la construcció de l‟eixample modern. Aquesta nova Manresa, lluminosa i elegant, s‟estructura al voltant del Passeig, que esdevé la zona residencial de la burgesia i lloc d‟esbarjo de tots els manresans.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 7

La muntanya de Montserrat La Muntanya de Montserrat presenta unes característiques tan sorprenents que ha esdevingut un dels símbols de Catalunya. Tot i que en el líric himne del Virolai s'afirma que: "Amb serra d'or, els angelets serraren eixos turons...", l'explicació científica sobre la gènesi del massís montserratí és força diferent, i, en darrer terme, fa responsables del sorprenent modelat de la Serra als agents atmosfèrics. En primer lloc, cal parlar d'un gran golf marí d'aigües no gaire fondes, existent fa cosa de 50 milions d'anys, situat on es troba ara la Depressió Central Catalana, i al qual desguassaven impetuosos rius procedents dels vessants d'un massís catalano-balear desaparegut, que aportaven grans masses de còdols. Els còdols s'anaren barrejant amb materials més pastosos i varen formar una massa que, quan aquest massís catalano-balear desaparegué i els terrenys circumdants al gran golf s'enrolaren enmig de cataclismes geològics, el relleu de Montserrat anà emergint del fons del mar amb una gran brusquedat de formes -posem-hi, ara fa deu milions d'anys- i els seus relleus quedaren a la mercè de vents, pluges i glaçades fins a convertir-los en aquesta espectacular escenografia que ara admirem. Ajudaria a això, és clar, la duresa dels materials emergits, formats pels característics conglomerats (còdols, sorres i un duríssim ciment calcari), que els científics anomenen pudingues i que, popularment, es coneix per "pinyoles".

D'altra banda, el fet que aquestes pudingues siguin molt més resistents a l'erosió que els materials veïns (argiles, gresos, esquists...) justifica també, amb els moviments tectònics, els singulars relleus de la muntanya. El cim de Sant Jeroni (1.236 m), ofereix un extraordinari panorama des dels Pirineus al mar (fins i tot els dies de visibilitat excepcional es veu Mallorca) i, separat d'aquest pel coll de Migdia, els Ecos, amb 1.220 m. En realitat, aquest coll de Migdia, al centre del qual s'alça la punxeguda Talaia, divideix la serra en dues parts gairebé iguals: l'oriental, amb la zona de Santa Magdalena i les serres de Santa Maria, la zona de Sant Salvador i els Flautats, que inclou, al principi, el popular monòlit del Cavall Bernat; l'altra, l'occidental, la zona dels Ecos, els Frares Encantats i la filigranada zona de les Agulles, que inclou el característic coll de Port. Malgrat la seva evident unitat geogràfica i les seves singulars característiques geològiques i geomorfològiques, el massís de Montserrat pertany a la Serralada Prelitoral Catalana, que s'estén entre les depressions Central i Prelitoral de Catalunya. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/historia_i_origens/

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 8

La formació geològica de Montserrat Fa entre 42 i 35 milions d'anys (1) (Eocè mitjà, bàsicament) el Bages estava ocupat per un braç de mar que inicialment formava part d'un gran golf comunicat amb l'oceà Atlàntic. En aquest mar poc profund s'hi acumulaven els sediments fangós os i sorrencs que més endavant van passar a formar part del subsòl bagenc. Al sud de la comarca, hi havia la línia de costa. (mapa superior) Les zones on actualment hi ha els massissos de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt llavors eren uns deltes formats per arrossegalls procedents d'una serralada del massís Català, la zona continental que s'estenia cap a l'actual Mediterrani. Els esculls de corall, amb una fauna molt

variada, ocupaven les zones properes a la costa d'aquell mar càlid, similar al Carib actual

Fa al voltant de 35 milions d'anys (2) el mar es va anar restringint fins a assecar-se, cosa que va comportar la precipitació d'un bon gruix d'evaporites (sal gemma, potasses i guix) a la part més interna de la conca. A Montserrat i a Sant Llorenç del Munt persistia la sedimentació de grava.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 9

Entre fa uns 35 i 25 milions d'anys, (3) el Bages va formar part d'una conca continental amb cursos fluvials que deixaven una important sedimentació terrígena i llacs on es formaven calcàries. La sedimentació terrígena va donar lloc a les roques detrítiques rogenques (bàsicament lutites ii sorrenques o gresos) que caracteritzen els sectors centroccidental i septentrional de la comarca. Aquests materials recobreixen les evaporites i els sediments marins dipositats abans. A Montserrat i a Sant Llorenç del Munt va continuar havent-hi sedimentació gravosa. Després de la sedimentació dels materials paleògens i fins cap al Miocè mitjà (fa entre 16,4 i 11,2 milions d'anys), (4) la influència del plegament dels Pirineus va originar alguns plecs. Des de fa, com a màxim, 13 milions d'anys (5) (Miocè mitjà) fins a l'actualitat hi ha hagut un intens buidatge erosiu de la conca de l'Ebre que ha estat el principal responsable de l'aspecte del relleu bagenc actual. Al començament d'aquest interval, va desaparèixer la xarxa fluvial que fluïa cap al fons de la depressió de l'Ebre i es va establir l'actual. Això va ser degut a l'enfonsament del massís Català i a l'aixecament simultani de la conca de l'Ebre, de la qual, en el sentit geològic del terme, forma part el Bages. La resistència desigual dels diferents estrats ha fet que l'erosió modeli relleus ben destacats allà on la roca és coherent (difícil d'erosionar), com és el cas de Montserrat, davant de zones deprimides, amb predomini de materials fàcilment erosionables, com la de Sant Vicenç de Castellet. Els fenòmens càrstics (associats a coves i avencs) causats per la dissolució de les roques (a la comarca, sobretot conglomerats, però també calcàries marines i evaporites) també s'han de tenir en compte per explicar l'origen de relleu actual. La xarxa fluvial dels rius Llobregat i Cardener constitueix el sistema de drenatge actual que continua l'evacuació dels productes de l'erosió cap a la mar Mediterrània. http://ichn.iec.cat/bages/hist-geologica/hist-geologica.htm

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 10

En el següent enllaç trobareu un episodi del programa QueQuiCom de TV3 que us explica com es va formar la muntanya de Montserrat i quin és el seu futur http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3406810

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 11

Descobrim la Vila de Collbató

El municipi amb una extensió de 17,99 km 2 s'estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat.

El nom de Collbató podria tenir el seu origen en el mot colle Betonis , el nom geogràfic de coll i un antropònim germànic, que sembla ser, va passar a la toponímia local durant el repoblament de la conquesta carolíngia.

Tota la zona conté testimonis d'un poblament antic que data des de fa 4.000 anys, la base econòmica de la qual es basava en la cacera i la recol·lecció, com els vestigis arqueològics demostren: ossos de senglar, llavors....Aquests grups van utilitzar les coves de Collbató ( Cova Gran, Cova Freda i la Cova del Salnitre) com a llocs de refugi i d'aixopluc, però no com a espais d'habitat permanent.

La ceràmica, coneguda com a CARDIAL, destaca per la seva decoració feta bàsicament amb figures geomètriques i la closca del cardium edule ( d'aqui el seu nom), una petxina típica i que deixa patent l'origen marítim de la zona. Al 1922, l'arqueòleg Joan Coromines la va anomenar MONTSERRATINA per ser un dels primers llocs on es localitza.

La primera prova documental que es té de Collbató apareix al 1113 ( tot i que la torre de guaita, al voltant de la qual es va anar formant la població, és possible datar-la del 942) quan el compte Gilabert, senyor de la Guàrdia, el cedeix en dot a la seva filla Ermessenda al casar-se amb Bartomeu, els descendents dels quals foren senyor de Collbató fins l'any 1292 que fou adquirit per Guillem Dufort. L'any 1375 el seu nét cedeix a l'Abat de Montserrat al morí sense descendència.

Collbató torna aparèixer en la història a principis del s. XIX, quan les tropes napoleòniques travessen la població per tal d'accedir al monestir, és en aquesta època en la que s'ambienta la llegenda d'en Mansuet Boxó.

L'economia ha estat basada bàsicament en l'agricultura i la vida al poble ha estat molt lligada al fet traginer, que s'encarregaven de portar mercaderies i passatgers fins al monestir. Vora de l'autovia (A2) encara es conserva la masia de la Fumada, antic hostal que durant el segle XIX va donar servei als viatgers que anaven de Barcelona fins a Igualada. Al poble trobem La Posada las Cuevas, avui dia els baixos de la qual està convertida en una carnisseria que conserva l'estètica d'aleshores i les habitacions.

Ja en el s. XX proliferen les segones residències, en la primera època la Família Nolla, enriquits a Cuba, adquireixen l'actual casa de la Vila. Elies Rogent al contraure matrimoni amb la pubilla d'Esparreguera, la família li cedeix el mas de Collbató: Can Rogent.

L'activitat, però, que dona més renom a Collbató és la de la construcció d'orgues, construcció artesanal amb fusta i metall, de sonoritat i qualitat apreciades arreu del món. S'inicia a 1926 amb l'italià Silvio Puggina, i ara es regida per la família Blancafort.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 12

LES COVES DE COLLBATÓ

La Muntanya de Montserrat, de renom universal per la seva fisonomia i el seu monestir, amaga en el seu interior un món subterrani quasi desconegut. Una variada gamma d'avencs i coves foraden l'aparentment compacte massís conglomeràtic de Montserrat. Entre elles destaca la Cova del Salnitre, coneguda arreu tant per ser la que millor resumeix la història de l'espeleologia catalana com per la seva espectacularitat que fascinà i inspirà al llarg dels anys artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, mossèn Cinto Verdaguer i, segons diu la tradició, Antoni Gaudí. L'acció de l'aigua de la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d'anys i les múltiples esquerdes generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un paisatge càrstic impressionant que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop. Només cal traspassar el llindar de l'entrada per encetar un recorregut d‟uns 500 metres seguint els conductes més espaiosos i més bellament ornamentats per les successives generacions d'espeleotemes (estalactites, estalagmites i columnes). Passeig enriquit per experts guies que, a més d'explicar-nos les característiques i el resultat del procés geològic que ha donat forma a la cavitat, ens mostraran l'hàbitat dels primers pobladors de Montserrat i ens endinsaran en un món d‟històries i llegendes.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 13

Tallers d’Orgue Blancafort Edifici de 450 m2 que fou construït per a desenvolupar-hi activitats socials. Al primer pis s'hi ubicava l'antic cafè del poble (anomenat Sala de Dalt o Cal Vicentó), al mateix temps, a la sala de baix es feien activitats de ferreria. A partir de l'any 1991 s'hi trasllada el Taller d'Orgues Blancafort. La construcció artesanal d'orgues és l'activitat que més renom dóna a Collbató. A Collbató s'hi construeixen orgues des de l'any 1925, quan Silvio Puggina va instal·lar-hi un taller sota el mecenatge de Joan Rogent. L'any 1963 l'activitat va passar a mans del mestre orguener Gabriel Blancafort i actualment és el seu fill, Albert Blancafort qui exerceix com a mestre. El Taller ha construït i restaurant més de 150 instruments molts d'ells de gran renom, d'entre els més recents l'Orgue de l'Auditori de Tenerife, el de la Basílica de Montserrat i el de la Sagrada Família.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 14

La Manresa ignasiana

La Coveta La llera del riu Cardener es caracteritza per les balmes naturals excavades a la roca per la força del vent i la pluja. En aquestes balmes hi habitaren ermitans durant el segle XVI, i en una s‟hi recollí Ignasi per les seves pregàries. Es diu que hi començà els Exercicis Espirituals. A finals del segle XVI aquest espai es comença a venerar i començà a venerar i tingué un creixement constant. Durant més de quatre segles, l‟espai natural s‟ha anat transformant fins que ha esdevingut un conjunt de rics elements arquitectònics.

La Cova El conjunt arquitectònic de la Cova es una bona mostra de l‟arquitectura jesuïta i, sobretot, de l‟art barroc català. Com a complement d‟aquest alt interès artístic, el conjunt té una gran càrrega simbòlica per als jesuïtes, ja que és el lloc on es van germinar les idees del seu fundador.

Pou de la Gallina Al carrer Sobrerroca es troba el pou que recorda la tradició d‟una història miraculosa esdevinguda el 1602: una nena de catorze anys guardava una gallina de la seva madrastra, se li escapà i caigué al pou d‟aigua que hi havia en aquell carrer. L‟animal morí, i ella, espantada per la reacció de la madrastra, suplicà a Sant Ignasi que li tornés la vida. I, segons la tradició local, així succeí. Al segle XVIII, s‟ho construeix una petita capella adjacent. A l‟interior hi ha un retaule que explica aquest fet.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 15

Basílica de la Santa Seu La basílica gòtica de Santa Maria de Manresa és coneguda popularment amb el nom de la Seu. De fet aquest nom només li correspondria si fos la capital d‟una diòcesi i hi hagués un bisbe. Però les característiques d‟aquest temple el van fer aparèixer com una gran catedral. La Seu de Manresa és un gran i bell edifici; és una obra de l‟arquitecte Berenguer de Montagut, el mateix que va construir Santa Maria del Mar de Barcelona. A la Seu hi ha una bona colla de retaules de gran valor entre els quals destaca el de l‟Esperit Sant. Aquest edifici està emplaçat dalt d‟un turó pla. Està situat a una altitud de 238 metres sobre el nivell del mar i a 40 metres sobre el llit del riu Cardener.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 16

L’OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE CASTELLTALLAT

1. El buit Universal L‟Univers és un espai gran, buit, fosc i fred, on en termes generals no hi veiem res, les seves mides son enormes i tenen milions d‟anys llum, la densitat estimada del buit universal es calcula d‟un àtom per metre cúbic, la temperatura és de -273,15º C. que es correspon amb el zero absolut, la llum és inexistent. Només viatjant a través d‟aquest espai inhòspit podem localitzar a estones la llum tènue de les galàxies... a les que podríem anomenar “habitants de l‟Univers”

EXEMPLE DE GALÀXIA ESPIRAL BARRADA.

2. Les galàxies Les galàxies són formacions estel·lars de forma plana com un disc, que presenten a vegades braços en espiral, altres també espirals amb una barra central, altres de forma el·líptica i lenticular i a vegades de formes irregulars. Són enormes compendis de centenars de milers de milions d‟estels barrejats amb pols i gas, és precisament d‟aquesta pols i del gas que s‟esdevé l‟evolució estel·lar, és a dir, els estels nous nats de nova generació.

3. L’evolució estel·lar El naixement de nous estels En llocs determinats de les galàxies conflueixen enormes quantitats de gas i pols. Estem parlant de les nebuloses d‟emissió, són enormes quantitats de pols i de gas que es veuen empeses cap al seu centre per la força desfermada de la gravetat. Aquests núvols es col·lapsen sobre sí mateixos fragmentant-se en el seu interior i fent fusionar els àtoms d‟hidrogen en reaccions termonuclears en cadena que finalment esdevenen estels de nova generació.

LA NEBULOSA D‟ORIÓ DEL TIPUS D‟EMISSIÓ FOTOGRAFIADA DES DE CASTELLTALLAT.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 17

4. Els cúmuls oberts d’estrelles. Estels agermanats per un mateix núvol molecular. Un cúmul obert d‟estrelles és un grup de desenes o centenars d‟estels que tots ells han nascut d‟una mateixa nebulosa, és el resultat final del col·lapse d‟una nebulosa d‟emissió.

Ara només caldrà esperar que la galàxia vagi donant voltes vers el seu centre a un ritme galàctic (una volta cada dos cents milions d‟anys) per a que aquests cúmuls es vagin dispersant fins que els estels tinguin les condicions que té el nostre Sol... vida en un dels seus planetes... o no!

5. El nostre estel està isolat, d’altres no És aquesta una condició indispensable per a concebre la vida? A la Via Làctia hi ha molts sistemes binaris, és a dir, estels amb un altre estel company que orbita al seu voltant. Els científics, pensen que en un sistema binari no hi pot haver vida tal i com la coneixem nosaltres. La rotació de la Terra en combinació amb l‟existència de només un estel (el Sol) fan que hi hagi els dies i les nits, la foscor i la claror, el fred i la calor... Tot això ha estat essencial per a la creació de la vida a la Terra. Hi ha qui opina que si Júpiter hagués estat una mica més gran del que és, hagués pogut esdevenir un estel. Aleshores el sistema solar seria un sistema binari, la successió de dies i nits es trencaria, ja que existirien els dies solars, els jovians, els combinats dels dos estels, i les nits…

6. Les nebuloses planetàries

EL CÚMUL OBERT DE “LES PLEIADES” A LA CONSTEL·LACIÓ DE TAURE.

L‟ESTEL ALBIREU ÉS BINARI.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 18

El nostre Sol després de la seva creació passà a un estat de maduresa anomenat “la seqüència principal” que es correspon en tota l‟etapa en la que estarà fusionant hidrogen en el seu nucli. Per dir-ho d‟una manera resumida i entenedora, les “cendres” de la crema d‟hidrogen són l‟heli, un element químic que va ser descobert en el Sol abans que a la Terra. Mentre el Sol estigui a la seqüència principal tindrà la regularitat (aspecte i activitat) actual, ja que aquesta té llum i calor constants, però en el moment en que l‟hidrogen s‟esgoti i hagi de consumir l‟heli, estarà condemnat a patir uns canvis estructurals i de temperatura determinants. Es menjarà l‟òrbita de Mercuri, la de Venus, les de la Terra, Mart i Júpiter i s‟aturarà a prop de Saturn, aleshores esdevindrà una estrella gegant vermella. Després de l„etapa d‟estrella gegant vermella, és a dir, al final de la crema de l‟heli, anirà expulsant les capes externes de manera gradual fins deixar el seu nucli al descobert “una nana blanca”, en aquell moment tindrà l‟aspecte d‟una nebulosa planetària.

7. Altres tipus de cúmuls Els cúmuls globulars Altres tipus d‟associacions estel·lars són els cúmuls globulars, aquests tipus de cúmuls són, en certa manera, l‟exemple més evident que la natura sempre és misteriosa i que noves generacions de científics hauran de desxifrar. Hi ha aproximadament un centenar i mig de cúmuls globulars catalogats en el que nosaltres observem de la Via Làctia, són com una mena de satèl·lits de la nostra galàxia.

LA NEBULOSA M-57 DE LA LIRA DEL TIPUS PLANETÀRIA.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 19

8. Tornem a les galàxies i més enllà Les galàxies són les formacions estel·lars més grans conegudes fins ara, separades per milions d‟anys llum, potser només estan superades per els cúmuls de galàxies, donat que fa temps que sabem que la Via Làctia forma part d‟un cúmul d‟una vintena de galàxies que anomenem cúmul local de galàxies. El telescopi espacial Hubble ha detectat zones del cel amb la presència de súper cúmuls de galàxies i llocs on podem comptabilitzar galàxies per milers, cada una d‟elles amb centenars de milers de milions d‟estels. Això és el que hem localitzat en punts concrets del cosmos que divisem des de la Terra. Però si considerem per un moment la totalitat de l‟esfera celeste que ens envolta i prenem consciència de que es tracta d‟un espai profund, és a dir, tridimensional potser si que es fa certa la comparació que un dia Carl Sagan va plantejar: “...és possible que a l’Univers hi hagi més estels, que granets de sorra a totes les platges de la Terra...”

M-15 UN CÚMUL GLOBULAR A LA CONSTEL·LACIÓ DE PEGÀS

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 20

El Sol El Sol és una estrella de la Via Làctia, la nostra galàxia està lligada a ella gravitatòriament i descriu òrbites al voltant dels seu nucli, això ho fa a un ritme d‟una vegada cada dos cents milions d‟anys. El Sol té ara 25 anys galàctics.

Sistema Solar Interior Mercuri, el més proper al Sol: Mercuri igual que la Lluna es ple de craters perquè l‟absència d‟atmosfera elimina l‟erosió. Aquesta mateixa condició el priva de generalitzar les temperatures, per tant posseeix una gran amplitud tèrmica (diferència entre les temperatures màxima i mínima.) –180o de nit, i +430o de dia), és a dir, 600o de diferència.

Venus, un planeta àcid: Venus està permanentment cobert d‟una densa capa de núvols que ha generat un efecte hivernacle descomunal, per aquest motiu les temperatures atenyen els 480o. En una atmosfera de diòxid de carboni i pluges permanents d‟àcid sulfúric i una pressió atmosfèrica 98 vegades superior a la de la Terra. La Terra, la nostra nau: La Terra és l‟únic planeta, fins ara conegut, amb vida i intel·ligència: té continents, aigua líquida i temperatures que envolten el punt de congelació d‟aquesta i és per això que basem la nostra idea de vida en aquests requisits.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 21

Mart, nostre veí més semblant: Ja fa temps que s‟especula amb la idea que la humanitat, en un futur, reformarà i colonitzarà el planeta Mart, efectivament es tracta del planeta més adient per aquesta fita però també és cert que es tracta d‟un projecte molt difícil i costós. Mart té presencia de casquets polars d‟aigua congelada.

Sistema Solar Exterior Júpiter, el gegant gasos: És el planeta més gran del sistema Solar, la seva atmosfera és molt complexa, la capa superficial està coberta de núvols de diferents components que no es barregen, per això veiem que la superfície de Júpiter té unes bandes més fosques i unes de més clares. En una d‟elles hi ha “La gran taca vermella”, es tracta d‟un vòrtex en rotació, que fa gairebé 350 anys que es va descobrir i que ha perdurat fins a l‟actualitat. Saturn i els seus anells: El sistema d‟anells de Saturn és espectacular, s‟especula que pot ser tan gran gràcies a les emissions d‟aigua que provenen del guèisers d‟una de les seves llunes “Enceladus”, ja que en gran part estan formats per partícules de pols i de gel. Els anells són extremadament fins, i quan es situen de perfil desapareixen.

Urà, el planeta capgirat: Quan la nau Voyager 2 va visitar per primera vegada el planeta Urà, es va observar un dèbil sistema d‟anells que anava del pol nord al pol sud. Això va impactar força als científics ja que els anells dels planetes se situen sempre per l‟equador del planeta, més endavant es va descobrir que en un temps remot, Urà va rebre un impacte d‟algun cos de grans dimensions que va fer desviar les seves anelles i el seu eix de rotació en un angle de 90o.. Neptú, ara l’últim planeta: Neptú també té un sistema d‟anells molt fi i té una taca fosca a la superfície. Júpiter que encara no ha estat fotografiada per cap sonda espacial.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 22

On trobem els planetes? Per a trobar els planetes hem de cercar l‟el·líptica.

Sabem que tots els astres, surten per l‟Est, i es posen per l‟Oest. Aquesta és la trajectòria que segueix el Sol, la Lluna i tots els planetes, ja que es correspon amb el pla equatorial del Sol. Si cerquem un planeta l‟hem de cercar en aquesta línia... un altre manera d‟identificar-lo és apreciar que la seva brillantor és fixa i no pas intermitent.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 23

El Parc de l’Agulla

El llac El llac de l‟Agulla és un estany artificial on desemboca la Sèquia de Manresa. Es va començar a construir l‟any 1966, tot i que va entrar en funcionament el 1974 després de ser revestit per lloses de formigó. Va ser concebut com a dipòsit de reserva d‟aigua per tal d‟assegurar el subministrament d‟aigua en els casos d‟interrupció de l‟abastament des de la Sèquia per desperfectes, neteges, manteniments. Actualment, a part de la funció de reserva d‟aigua, concentra moltes altres actuacions emmarcades en el pretractament de l‟aigua abans de ser potabilitzada.

El llac té una capacitat de 200.000 m3 i una superfície de 64.000 m2, que asseguren una reserva d‟aigua per a la planta potabilitzadora d‟una setmana aproximadament. El llac està enllaçat directament amb l‟estació de tractament d‟aigua potable de Manresa (planta potabilitzadora de Dipòsits Nous) mitjançant una canonada de 90 cm de diàmetre. El llac està envoltat per un parc condicionat com a espai de lleure el 1987, amb 628 arbres de 20 espècies diferents, que l‟han convertit en el pulmó verd de Manresa i en una de les principals zones d‟esbarjo de la comarca Previ a l‟entrada de l‟aigua al llac, la Sèquia es divideix en dues ramificacions que aporten aigua al regadiu de Manresa, ubicat a les zones del Poal i de Viladordis. L‟aigua del llac destinada al consum humà, rep diferents tractaments per millorar-ne la qualitat.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 24

Normativa

Eviteu donar menjar als ànecs, alimentar els animals salvatges altera el seu comportament natural i afegeix matèria orgànica al llac.

No es permet la pràctica d‟activitats per lliure. Si voleu pescar o practicar alguna activitat en el llac, consulteu abans el reglament d‟activitats de l‟Agulla.

Està prohibit banyar-se al llac. Penseu que el llac és el primer tractament que rep l‟aigua per ésser potabilitzada.

Manteniu neta l‟aigua del llac; no hi llenceu res. Recordeu-vos que el llac s el primer tractament per a la potabilització de l‟aigua.

Passegeu amb els vostres gossos lligats, penseu en les molèsties que poden causar als altres usuaris del Parc.

Respecteu els arbres i les plantes del Parc, així com totes les instal·lacions.

Utilitzeu les papereres i emporteu-vos la brossa que genereu. Procureu no fer sorolls estridents, gaudiu del valor del silenci i escolteu la natura.

Està prohibit encendre foc. Vigileu tot allò que pugui ser-ne l‟origen.

En cas d‟emergència podeu trucar al 112.

Les reixes de desbast Prèvia a l‟entrada de l‟aigua al llac, hi ha unes reixes per minimitzar l‟entrada dels sòlids que arrossega l‟aigua. El canal es desdobla per encabir-hi dues reixes de desbast de diferents passos de llum.

El control de la població de peixos El control de la població de peixos del llac és necessari per evitar episodis de mortaldat provocats per la superpoblació. El control de peixos consisteix en l‟observació i quantificació periòdic, mitjançant sonar i en la prohibició de donar de menjar als peixos, bàsicament relacionada amb el tipus de pesca que no està permesa al llac (la pesca per grumeig i per asticot) i així disminuir l‟aportació de matèria orgànica i nutrients.

Els macròfits en llit flotant Al mig del llac hi ha llits flotants amb macròfits (plantes aquàtics) inserits. L‟objectiu d‟aquest sistema és la retenció de la matèria orgànica i els nutrients presents a l‟aigua. Aquesta reducció representa importants limitacions en el creixement de les algues al llac. El resultat final és la reducció de gustos i olors desagradables i de trihalometans a l‟aigua potabilitzada.

El control de la població d’aus Les aus en contacte amb l‟aigua del llac, hi aporten quantitats més o menys significatives de matèria orgànica i nutrients. Per tal d‟evitar aquestes aportacions es porten a terme dues actuacions: prohibir donar menjar als ànecs, per tal de controlar-ne la proliferació desmesurada; i la instal·lació d‟un sistema acústic de foragitament de les colònies de gavians que podrien utilitzar el llac com a lloc de repòs.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 25

El control de sediments Els sediments que s‟acumulen al fons del llac contenen materials de diferent naturalesa que, alguns d‟ells poden donar estabilitat al sistema, però alguns altres poden suposar-ne un risc. Per això es fa un control dels sediments i s‟intenta evitar-ne les acumulacions excessives. L‟exc s de sediments es treu del llac mitjançant un sistema d‟aspiració mòbil que es pot instal·lar a qualsevol punt del llac.

Tractament de l’aigua amb permanganat A l‟inici de la canonada que uneix el Llac de l‟Agulla amb l‟estació de tractament d‟aigua potable de Manresa, s‟afegeix permanganat a l‟aigua. L‟objectiu d‟aquest procés s realitzar una preoxidació de l‟aigua abans no entri a la planta potabilitzadora i així aconseguir que durant la desinfecció de l‟aigua s‟hagi d‟afegir menys quantitat de clor. Això fa que la quantitat d‟aigua que se subministra millori en el gust i olor i tingui menys presència de trihalometans.

Del tríptic editat pel centre d‟informació del Parc de la Sèquia

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 26

El Parc del Llac de Navarcles El Parc del Llac es troba en el camí del Galobard en direcció a la carretera que va de Manresa a Moià. El llac és un embassament artificial del riu Calders en el moment que eixampla la sortida després dels meandres de l'Angle. Les variades espècies d'arbres donen a l'espai una sensació de frescor i de natura que fan del parc del Llac un espai de passeig molt freqüentat pels navarclins. S'hi pot prendre alguna cosa i sopar a la Cabana del Llac durant els mesos d'estiu. A l'estiu s'hi poden practicar esports d'aventura com escalada, pont de mico, persiana, tir amb arc, llogar canoes, caiacs, bicicletes, patinets, etc. És un lloc preparat per fer activitats esportives escolars.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 27

El Modernisme a Manresa Al llarg del segle XIX, Manresa va créixer i triplicar el nombre d‟habitants que havia tingut fins el moment i es va convertir en una de les ciutats més importants de Catalunya. La indústria tèxtil es va convertir en el principal motor econòmic de la ciutat i les fàbriques, especialitzades en la indústria del cotó i la cinteria, es van situar vora el riu Cardener. La ciutat va canviar de fisonomia per adaptar-se als canvis que es produïen: van caure les últimes muralles que quedaven de l‟època medieval, van aparèixer nous barris i el paisatge urbà es va omplir de fàbriques, tallers i xemeneies. La burgesia manresana, constituïda bàsicament per rics propietaris d‟indústries de la ciutat i la comarca, es traslladà al nou eixample que es construí fora del nucli antic. El centre neuràlgic, constituït bàsicament pel carrer del Born, la plaça Sant Domènec i el Passeig Pere III, acull la majoria d‟edificis modernistes de la ciutat, entre els quals podem destacar el Casino, la Torre Lluvià i la Casa Torrents. Més endavant, s‟hi afegiran també importants edificis d‟estètica noucentista, com ara el Teatre Kursal i els Magatzems Jorba, d‟estil d‟art déco, que constitueixen un dels principals exponents d‟aquest moviment a Catalunya. Actualment, la majoria d‟aquests edificis s‟han recuperat per donar-los un ús públic: biblioteca, centre cultural o teatre. Altres s‟han restaurat i tenen usos comercials o funcionen com a habitatges particulars o oficines.

During the 19th century, Manresa grew and almost tripled its population, and thus became one of the most important cities in Catalonia. The textile industry became the main economic force to the city and factories, specialised in cotton and ribbon, were located by the river Cardener. The city changed its appearance and adapted to the changes – the last medieval walls were pulled down, new suburbs appeared and the urban landscape showed factories, workshops and chimneys. The local middle classes- mainly rich factory owners- moved to the new city extension built outside the old centre. The new nerve centre, wider and lighter, was Born Street, sant Domènec Square and Pere II Boulevard, and hosted most of the Modernist buildings of the city- the Casino, Torre Lluvià and Torrents House. Late, important nineteenth-century style buildings were raised: the Kursal Theatre or the art deco Jorba stores, which constituted one of the main exponents to this movement in Catalonia. Today, the majority of these buildings have been restored as public use buildings- library, cultural centre or theatre. Others have become commercial

buildings or are used as homes or offices.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 28

Façana modernista de la Seu, 1915 La façana de ponent de la basílica gòtica de la Seu, considerada tradicionalment com la principal, va restar inacabada fins a principis del segle XX. Durant segles, va constar de poc més que d‟una austera obertura circular sense ornamentació, fins que el 1915 es va encarregar el projecte de renovació a l‟arquitecte Alexandre Soler i March. El projecte, assessorat per Gaudí, va aconseguir donar un aire de monumentalitat a la portalada. Es va dotar la porxada de la façana de tres arcs ogivals rematats per gablets i un nou baptisteri. És interessant observar la sèrie de capitells de temàtica nadalenca i les gàrgoles que hi ha sobre la cornisa.

Farmàcia Esteve, 1926 La Farmàcia Esteve es va fundar l‟any 1787, i des de l‟obertura i fins a l‟actualitat sempre ha estat regentada per una mateixa nissaga de farmacèutics: els Esteve. L‟any 1926, Josep Esteve i el seu fill Antoni van encarregar a l‟arquitecte Josep Firmat la reforma de l‟establiment.

La farmàcia respon clarament a l‟exemple d‟establiment decorat segons el cànon modernista: vitralls de colors, talles de fusta i ferro forjat. L‟interior encara conserva el mobiliari original de l‟època i pots d‟apotecari fets de ceràmica.

The western façade to the Seu Gothic basilica, which is traditionally considered to be the main façade, remained unfinished until the beginning of the 20th century. For centuries, it was just an austere round opening with ornamentation, but in 1915, the architect Alexandre Soler i March started its renovation process. Gaudí, acted as consultant to the project, and the result was a monumental façade. The façade arcade had three pointed arches crowned with gables and a new baptistery. It is interesting to observe the low relief capitals showing Christmas motifs and the gargoyles on top of the cornice.

N 41.43.425E 001.49.485Hint: H 100

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 29

Quiosc de l’Arpa, 1917 El Quiosc de l‟Arpa va ser projectat per Josep Firmat l‟any 1917, que es va inspirar en un altre quiosc similar que va dissenyar Josep Puig i Cadafalch a Badalona. És un element del mobiliari urbà considerat, tot i les petites dimensions, una perla del modernisme. Està constituït per una base de pedra treballada amb ornamentació floral i geomètrica que contrasta amb un cos de fusta i vidre. El capdamunt està cobert amb una volta de canó en forma de creu amb alumini gofrat i elements de carener de ferro forjat que donen al quiosc un aire d‟esveltesa. Inicialment, i fins fa uns anys, va funcionar com a quiosc de premsa. Actualment, és propietat de l‟Ajuntament de Manresa i és un punt d‟informació turística i comercial.

La Buresa o Casa Torrents, 1906

The Esteve chemist’s shop was founded in 1787; from then and until our days it has been run by the same family – the Esteve’s. In 1926, Josep Esteve and his son Antoni, commissioned the renewal of the building from the architect Josep Firmat. The chemist’s is clearly decorated following the Modernista canon – coloured stained- glass windows, carvings and wrought iron. The inside still keeps the original furniture and pharmacist’s pots made of ceramics.

The Arpa Kiosk was designed by Josep Firmat in 1917, and was inspired by another similar kiosk designed by Josep Puig i Cadalfach in Badalona. It is an element in the street furniture considered as a treasure of applied Modernisme,

despite its small size. It is constituted by an elaborated stone base with floral and geometric ornaments that contrasts with a wooden and glass body. The top is covered with a cross-shaped barrel vault with embossed aluminium and wrought iron ridge elements that provide the pavilion with a slender shape.

Initially, and until some years ago, it was used as news-stand. Today, it is

owned by the Manresa Town Council and it is a tourist information office.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 30

Dissenyada per l‟arquitecte Ignasi Oms l‟any 1906 per encàrrec d‟una de les famílies més adinerades de l‟època: els Torrents. La casa es coneix popularment amb el mon de la Buresa perquè va adoptar el cognom de la dona del propietari, Antònia Burés. Es tracta d‟una recreació d‟una casa palau on s‟integra la pedra picada amb elements florals, la ceràmica vidriada, els esgrafiats i el ferro forjat. Té quatre plantes i una torre a cada costat, una de les quals encara està inacabada. Al mig de la façana sobresurt un cos central, amb una tribuna al primer pis, coronat a la part superior amb quatre pinacles mi una imatge del Sagrat Cor, habitual en molts edificis modernistes. Com és característic d‟aquest estil es jerarquitzen els pisos inferiors en relació als superiors. A la

planta baixa, un portal lobulat dóna pas a un vestíbul per on entraven tant els vianants com els carruatges.

N 41.43.510 E 001.49.450 Hint:

Truca’m

The architect Ignasi Oms designed this building in 1906 for one of the wealthiest families of the time – the Torrents. The house is known as la Buresa because it used the owner’s wife’s surname- Antònia Burés. The building is one of the few buildings designed by Oms that delimits a sections of the houses block with tree façades. It is a recreation of a Neo-gothic palace-house in which ornamental stone and floral elements, glazed ceramics, sgraffitos, and wrought iron very well integrated. It has four floors and a tower at each end, one of which remains unfinished. A central part protrudes from the middle of the façade; the first floor has a bay window crowned by four pinnacles and the image of the Sacred Heart, which is widely present in many Modernist buildings. As it is characteristic in Modernist architecture, the lower floors are hierarchical with respect to the upper floors. At the ground floor, the cusped portal leads us towards the hall, through which both pedestrians and carriages entered.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 31

Torre Lluvià, 1908 La casa Lluvià va ser dissenyada per Ignasi Oms l‟any 1908. Es tracta d‟un habitatge unifamiliar aïllat amb jardí, ubicat en un emplaçament immillorable: al costat del Passeig i en ple centre de la ciutat. Es caracteritza per un original lloc de volums que combina un cos central amb dues torres de diferents proporcions i alçades. S‟aconsegueix així una estructura asimètrica, que s‟allunya del classicisme encara present al Casino. A les façanes exteriors s‟hi ha aplicat en abundància una ornamentació típicament modernista que inclou esgrafiats a les parets, ornamentació floral en capitells i mènsules, i un remat esglaonat de rajola i totxo a les cornises.

The Lluvià House was designed by Ignasi Oms in 1908 and it is considered by many people the most successful work by this architect since it is fully integrated in the Modernist style. It is an isolated single-family house with garden located at an excellent point by the boulevard and the very heart of the city. It shows an original series of sections with a central part and two towers with different size and height. An asymmetrical but very well balanced structure is thus achieved, far from the classicism still present at the Casino. The outside façades show abundant Modernist ornamentation with sgraffitos on the walls, floral ornaments at the capitals and brackets, and a stepped top made of tiles and bricks at the cornices.

N 41.43.612 E 001.49.367Hint: Jardinera 5

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 32

Casino, 1906 Per la seva situació, al punt més cèntric del Passeig, i per les seves dimensions, el Casino, obra d‟Ignasi Oms (1906), és el principal, edifici modernista de Manresa. Va fundar-se amb l‟objectiu teòric de propagar la cultura i la ciència entre tots els sectors de la ciutat. En realitat, però, des del seu inici va funcionar com a club social de les classes benestants i com a local de joc, pràctica que va tenir una notòria activitat fins que la dictadura franquista va il·legalitzar-la. Aleshores,

l‟anomenat Casino dels senyors va començar una davallada progressiva que el va portar a tancar les portes a la dècada dels 70. Actualment és la Biblioteca de la ciutat de Manresa. La sala principal de lectura havia estat anys, enrere, un gran saló on tenien lloc les festes de més anomenada de la bona societat manresana. En el projecte inicial, la façana de ponent adquiria més protagonisme del que té ara. Es preveia fer-hi l‟acc s a la primera planta per dues escalinates, una de les quals no s‟arribà a construir. La façana restà inacabada, però conté alguns dels racons més deliciosos de l‟edifici. El pati posterior ara s‟ha recuperat i és un marc esplèndid per fer-hi activitats ciutadanes de tot tipus. Originàriament, es va fer servir com a pista de tenis per als joves privilegiats que podien practicar aquest esport.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 33

Teatre Kursaal

El Kursaal és un teatre-auditori ubicat al Passeig de Pere III de Manresa, al bell centre de la ciutat. Andreu Cabot i Puig, empresari amb una llarga experiència en la indústria cinematogràfica, va ser el promotor de la construcció de l'edifici, a primers del segle XX. Va encarregar l'elaboració dels plànols al manresà Josep Firmat i Serramalera. Aquest arquitecte va optar per dissenyar un edifici de composició clàssica, en la línia dels postulats noucentistes vigents a l'època. La seva rehabilitació va permetre reinaugurar-lo el 2007 amb una sala gran, amb més de 800 localitats, i una altra de petita, polivalent, amb capacitat per a unes

200 persones.

Due to its location at the very centre of the Boulevard and to its size, the Casino – a work of Ignasi Oms (1906) – is the main Modernist building in Manresa. It was founded with the aim of spreading culture and science among all citizenship. But since its beginning it was the social club to the wealthy classes and a place for gambling until this activity was declared illegal by Franco’s dictatorship. Since then, the so called Lords’Casino started a low decline until it closed down, but the Town Council purchased it and turned the building into the Local Library.

N 41.43.667 E 001.49.436

Hint: Sota Kursaal Espai Gastronòmic

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 34

Institut Lluís de Peguera1907-1927

L‟edifici de l‟Institut de segona ensenyança fou concebut per diferenciar dos cossos laterals (on havien d‟ubicar-se els nois i les noies separadament), amb un cos central que durant molts anys va acollir la Biblioteca Popular de la Diputació. A la façana de l‟edifici és remarcable una acurada ornamentació, que inclou elements naturals que combinen perfectament amb el paisatge de l‟entorn. Aquest edifici d‟estil modernista en

transició cap el Noucentisme es va començar a construir l‟any 1907 i no s‟acabà fins el 1927. La seva principal virtut és que aconsegueix donar una dimensió molt humana a tot el seu entorn, inclosa la plaça.

This building, late modernist style, began being built in 1907 and works didn’t finish until 1927. Its main feature is the human dimension that brings to the surroundings, especially the Square.

The building, aimed to be a high school, was designed to have two main sides which hosted a public library for many years. The façade shows an accurate ornamentation having elements from nature which combine perfectly with the area.

N 41.43.842 E 001.49.550

Hint: Parquing motos a la dreta

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 35

Convent de Santa Clara de Manresa

Porta romànica de la capella 1

El convent de Santa Clara formalment Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara és un antic convent al barri homònim de la ciutat de Manresa. Actualment alberga un centre de dia de salut mental. El temple és una construcció romànica tardana, amb un interessant portal on s'insinuen trets goticitzants. De les construccions medievals només en resten alguns elements aïllats, entre els quals destaca el portal d'estructura romànica probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, fet prou lògic si tenim en compte els trets estilístics dels capitells, que mostren unes formes gòtiques incipients. La part moderna de l'edifici conventual, obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, és una de les obres que va projectar a Manresa.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 36

La part modernista de Soler i March 1

Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o clarisses, s‟instal·là vora una antiga capella dedicada a dos sants guaridors (Blai de Sebaste i Llàtzer de Betània) que en algun temps havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats. La primera abadessa d'aquest convent fou Alamanda de Vilafreser. El 1342 comencen les obres del claustre amb el suport reial. El 1351 participen en la fundació de Santa Clara de Balaguer. Al segle següent entra en un període de decadència, que fins i tot obliga a la comunitat a abandonar el lloc. S'extingí el 1599 amb la mort de la darrera monja que l'ocupava. El 1602 s'hi establien monges dominiques, procedents del convent dels Àngels de Barcelona. D'aquí ve que el nom formal d'aquest convent sigui Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara. L'església antiga de Sant Blai i Sant Llàtzer, documentada ja l'any 1292, fou objecte d'importants millores, i s'engrandí el presbiteri de l'altar major, on es posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l'any 1811. A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent, i fou quan s'edificà l'ala modernista seguint el projecte de l'arquitecte Soler i March.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 37

Sant Joan de Déu El juny de 1931 van començar les obres de construcció del sanatori de Sant Joan de Déu, propietat de l‟orde dels Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu, gràcies al llegat testamentari de l‟industrial Francesc de Paula March i Muntada. Les obres van durar un any, i es van inaugurar el dia 19 de juny de 1932 amb la presència del bisbe Joan Perelló, del provincial de l‟orde de Sant Joan de Déu, Guillem Llop, i de diverses autoritats i personalitats locals, civils i religioses, encapçalades pel tinent d‟alcalde de Manresa, Francesc Marcet. L‟escola "Sant Joan de Déu" va néixer al Sanatori de l'Orde Hospitalari del mateix nom. Aquest Sanatori va crear-s, l'any 1932, per atendre els infants afectats de tuberculosi osteo-articular, ja que en aquells temps es donava gran importància a la cura climàtica. Els anys cinquanta es van caracteritzar pel flagell de la poliomielitis que comportava importants seqüeles corporals. El tractament d'aquestes malalties implicava unes estades a l'hospital molt llargues, la qual cosa suposava pensar en quelcom més que l'atenció física a uns infants que farien a dins la seva creixença. Així, va començar l'activitat educativa a càrrec dels mateixos germans de l'Orde Hospitalari, per poder cobrir les necessitats escolars dels infants ingressats. Aquestes primeres classes es feien a la mateixa sala general on hi havien tots els llits dels nens ingressats. I arriba la creació oficial de l'escola Al Sanatori de Manresa, es va produir una confluència de persones , les quals van lograr tirar endavant una de les iniciatives capdavanteres a Catalunya i l'estat espanyol : la creació oficial d'una escola per als infants ingressats amb un mestre per cuidar de les qüestions purament educatives. Així, l'escola es va crear per Ordre Ministerial de 13 de novembre de 1953, ( BOE de 13/ 02/ 54 ), per Decret de 9 d'abril de 1949. S'anomenà "escola nacional unitària de nens", el règim era de patronat i estava servida per un mestre nacional a l'aula habilitada per a aquests efectes , en el mateix edifici. Al 1972 s'inaugura el Servei de Pediatria. El Sanatori passa a ser Hospital Infantil General, essent extensible l‟ingr s a nens i nenes, (i adults ): La coeducació entra en joc. L'escola passa a ser unitària mixta d'Educació Especial. Les escoles de Patronat

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 38

sofreixen canvis, i arran del desplegament de la LLei General d'Educació , els centres en règim de Consell Escolar Primari passen a ser , mitjançant els nous convenis amb el M.E.C., Centres de Junta de Promoció Educativa de l'Orde Hospitalari de Germans de Sant Joan de Déu. Desapareix la sala general i l'escola creix.Al 1976, es fa la reforma de la planta de Pediatria i a la sala ja no hi han els llitets. Els malalts estan repartits en habitacions i es dóna una nova orientació pedagògica fent una atenció doble : a l'aula i a la pròpia habitació . Al 1977, per l'increment del moviment de l'alumnat, es fa necessari ampliar l‟escola. Al 2002, amb motiu del procés de reordenació sanitària de la ciutat, es forma la Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa - l'hospital recupera el nom anterior i l'escola canvia la Titularitat, però conserva la denominació que recorda les seves arrels: Escola "Sant Joan de D u”.

MANRESA, CIUTAT DE LA LLUM 39

IREHOM L’Institut de Recerca Holística de Montserrat parteix de la necessitat d’estudiar els nous models als que hem de fer front en aquest S.XXI i que han de venir donats des d’una perspectiva holística, és a dir, oberta, integral, sinèrgica i creativa. Fonamentada en el camp de la Recerca, la Investigació i la Materialització de noves vies per poder resoldre els reptes a que els humans ens haurem d‟encarar inevitablement (recursos naturals i energètics limitats, model econòmic, desigualtat social...). Aquestes comporten un creixement evolutiu de l‟individu, tan per a desenvolupar-les, com per aplicar-les a la nostra vida. Per això partim d‟una idea de renovació, cercant alternatives als models establerts actualment, apropant-nos a altres formes d‟entendre la vida i a la relació dels humans entre nosaltres i amb el nostre hàbitat. Objectius: Desenvolupar tots aquells coneixements que permeten de transformar, modelar i contemporaneïtzar els valors amb que l‟home interactua amb la terra i les seves relacions. Per això cal donar impuls a les investigacions que van en aquest sentit, i si cal “reaprendre” de tècniques, escoltes i ritmes oblidats. Oferir en un sol espai, la possibilitat de concentrar diferents disciplines i direccions de treball per tal de trobar sinèrgies entre elles, així com entre la gent que les estudia. Fent que de la seva complementarietat se‟n pugui extreure un model el màxim de ric que sigui una eina per tot aquell que busca alternatives a les propostes vigents. Validar a través de la posta en pràctica la viabilitat i idoneïtat d‟aquestes alternatives. Divulgar i posar a disposició de tots els interessats els resultats de la nostra labor a través d‟un espai de formació, obert a més, a tots aquells que aprofundeixin o ampliïn la nostra visió. Seran objecte d‟estudi totes aquelles disciplines que ajudin a la creació d‟un nou equilibri en termes socials, econòmics, humans i culturals, des de la cultura de la pau i respecte ecològic. La entitat neix sense ànim de lucre i vol ser en ella mateixa un projecte de sostenibilitat en el màxim de camps possibles. Beneficiaris i destinataris L‟entorn rural i les persones que hi habiten, ja que el projecte està localitzat en aquest àmbit i en ell s‟hi desenvoluparan en primera instància els projectes: construcció, gestió d‟aigües, energia, reciclatge, agricultura i silvicultura, aplicant criteris d‟ecologia, comprensió del fenòmens associats a nivell holístic, mínim impacte i sostenibilitat de l‟home en el territori. Fora de l‟àmbit rural, totes aquelles persones o comunitats que vulguin viure o aplicar en el seu medi les alternatives validades. Ja que les lleis naturals que regeixen la seva validesa no només segueixen tenint vigència en l‟àmbit urbà, sinó que considerar-les el transforma en un espai més sa, confortable i sostenible.