Plataforma Antipedrera de la Tossa d’Algerri

Lleida, 9 d’octubre de 2012

COMUNICAT DE PREMSA IPCENA-PLATAFORMA ANTIPEDRERA DE LA SERRA DE LA TOSSA D’ALGERRI

Envergadura del projecte de la pedrera de la Serra de la Tossa Superfície: 377.880 m2 de terreny (aproximadament 38 camps de futbol). Roca prevista a extreure: 4.000.000 m3 de roca. Tipus d’explotació: arrencada mitjançant voladures amb barrinades freqüents. Duració prevista de l’explotació: 20 anys. Camions diaris pel poble: 146 camions. Figures de protecció: Xarxa Natura 2000, ZEPA, EIN, LIC. Empresa promotora: Benito Arnó é Hijos S.A. Estat actual: Benito Arnó é Hijos ha demanat l’autorització ambiental. Principals motius d’oposició al projecte de Pedrera de la Serra de la Tossa : 1. El patrimoni natural del poble d’Algerri no està en venda. Igual que els nostres avantpassats ho varen conservar, la nostra obligació es preservar-ho pels nostres fills i néts. 2. Vulneració de totes les figures de protecció de la XN2000 vigents a la Serra de la Tossa d’Algerri (EIN, ZEPA i LIC). Valors naturals a preservar: la subsistència d’aus estèpiques amenaçades, d’altres en perill greu d’extinció com l’àliga cuabarrada, hàbitats prioritaris de màxima protecció com els matollars guixencs, fauna i bosc i prats secs mediterranis. 3. Vulneració del Consorci de Repoblació Forestal i del Pla d’Ordenació Forestal vigents a Algerri, que no permeten les activitats extractives a la Serra de la Tossa. 4. Incompatibilitat urbanística. La serra de la Tossa està classificada com a sòl no urbanitzable de protecció especial. 5. Incompatibilitat del vial d’accés dels camions a la pedrera. 146 camions diaris han de passar per la zona urbana del poble d’Algerri i pel fons d’un barranc que és domini públic hidràulic 6. Vulneració del l’Acord de Govern GOV/185//2010 que regula la gestió dels espais protegits de la plana de Lleida. L’article 21 que regula les activitats extractives, diu clarament que només es permetran les activitats extractives ja autoritzades en el moment de la declaració de l’espai protegit.

Dossier de premsa ( Documentació ampliada)

Referit a les Al·legacions d’Ipcena i la Plataforma Antipedrera de la Tossa

d’Algerri, per la NO concessió de l’autorització am biental del projecte de

pedrera que l’empresa Benito Arnó é Hijos, S.A., pr etén realitzar a la Serra de la

Tossa d’Algerri.

1.- Per criteris ambientals

La serra de la Tossa es troba al bell mig de l’àrea occidental de l’espai de la Xarxa Natura 2000 denominat Secans de la Noguera. Està in closa dins de la zona ZEPA, en un espai que també està catalogat com a LIC (Lloc d ’interès comunitari) i que també pertany a l’Espai d’Interès Natural (EIN) Secans de la Noguera. És troba per tant dins d’un espai singular, afectat per diverses figures de protecció ambiental, que resumides serien: Nom de l’espai protegit que inclou la serra de la Tossa

XN2000 PEIN Codi ZEPA Codi LIC

Secans de la Noguera Secans de la Noguera SÍ ES5130021 ES5130021 L’empresa Benito Arnó é Hijos, S.A. pretén extreure de la Serra de la Tossa roca calcària per a usos d’obra civil. La roca calcària és un tipus d’àrid molt abundant a Catalunya i també a la veïna comunitat d’Aragó. En els espais naturals protegits el criteri de preservació ha de prevaldre per sobre del d’explotació. No hi ha cap motiu, més enllà dels interessos econòmics particulars de l’empresa promotora (que disposa d’una planta de tractament d’àrids entre els municipis d’Algerri i Alfarràs), que justifiqui l’extracció d’aquest àrid en un espai natural protegit, com el de la Serra de la Tossa. S’afectaran un total de 44,5 Hectàrees de la Tossa, de les quals 37,8 Ha seran les de l’extracció estricta de la roca i la resta per a instal·lacions auxiliars.

Fig. 1. Fitxa de l’Espai Natural Secans de la Noguera extreta del Pla de gestió i Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels ENP de la Plana de Lleida. Volum I. Memòria descriptiva i diagnosi. Setembre 2010, aprovat per la Generalitat de Catalunya. El promotor preveu realitzar l’explotació d’aquesta serra al llarg de 20 anys com a mínim, amb un mètode d’explotació per arrencar la r oca a base de voladures sistemàtiques cada dues setmanes aproximadament, utilitzant una mitjana anual de 112.200 Kg d’explosiu, amb l’ona sonora i projeccions de material (fragments de roca i pols) que això provocarà, causant impactes molt greus sobre la fauna i irreversibles sobre la flora, l’hàbitat i el paisatge de la serra de la Tossa. El treball de la maquinària pesant de l’explotació és evident que també causarà molèsties greus sobre la fauna de la zona, a l’ensems que el trànsit dels camions que transportaran l’àrid fora de la pedrera (es preveuen 146 trajectes diaris de camions de 40 tones de pes màxim autoritzat, que transitaran per l’interior l’espai natural protegit fins al poble d’Algerri i d’aquí fins a la planta que Benito Arnó é Hijos, S.A. té entre els termes d’Alfarràs i d’Algerri). És pot comprovar com Algerri és el municipi que més superfície aporta a l’Espai Natural Protegit Secans de la Noguera (un 32,31% de la superfície total de l’Espai) alhora que és el municipi dins de l’Espai amb més superfície protegida (un 53,30 % de la superfície del municipi). La serra de la Tossa és troba al bell mig d’aquesta superfície protegida del terme d’Algerri, de manera que qualsevol acció sobre d’ella (i més tenint en compte els mètodes i l’envergadura d’aquest projecte) irradia els seus impactes i efectes negatius cap a tota la resta de la superfície l’Espai Natural Protegit (ENP).

Fig. 2. Mapa de la ubicació de l’àrea afectada de la Serra de la Tossa (delimitada en vermell) dins de l’Espai de la Xarxa Natura 2000 Secans de la Noguera. També s’observa la seva ubicació en relació

al poble i terme municipal d’Algerri. També podem apreciar que es troba a prop dels límits amb l’Espai de la XN2000 Vessants de la Noguera Ribagorçana. D’entre els valors ambientals més sensibles que és poden veure afectats per aquesta activitat extractiva a la serra de la Tossa en dest aquen la fauna, especialment els ocells (aus estèpiques i d’altres pròpies de les bo squines mediterrànies que pretén protegir prioritàriament la ZEPA) i sobretot l’Àlig a cuabarrada, Aquila fasciata (= Hieraaetus fasciatus) , de la qual només n’hi ha 7 o 8 parelles a les Te rres de Ponent i menys de mil a tot Europa. Una parella d’aquesta espècie nia i cria a pocs quilòmetres de la Tossa, prop de la presa de Santa Anna, i el sector de la Tossa i de l’ENP Secans de la Noguera constitueix part de la seva àrea de campeig i caça. Aquest espècie està en greu perill d’extinció, amb només 68-70 parelles a Catalunya el 20091. Segons paraules textuals del DAR «per garantir la preservació d'aquesta espècie, l'ampliació de la Xarxa Natura 2000 va inc loure tots els sectors de cria ocupats i part dels abandonats, així com bona part de les àrees de campeig i de les àrees de dispersió juvenil.» Així mateix el propi DAR reconeix que entre els factors d’amenaça més grans per aquesta espècie hi ha: «La pèrdua de qualitat dels territoris, sigui per impactes sobre el medi, reducció de preses, excés de pertorbacions o desplaçaments a zones menys favorables forçats per altres espècies competidores com l'àliga daurada, està al darrera de l'increment de la mortalitat i la disminució de l'èxit reproductor. La capacitat d'adaptació d'aquesta espècie als ambients humanitzats té evidentment un límit i, en els darrers anys, el constant increment urbanístic i d'infraestructures (carreteres, pedreres , etc.), així com de presència humana en els sectors de cria (lleure i escalada principalment), són les causes dels abandonaments d'alguns sectors de cria. (…)». L’envergadura, el mètode d’explotació i les accions que ocasionarà aquesta pedrera, és evident que suposaran un greu impacte per la parella d’Àliga cuabarrada que campeja pel sector de la Tossa. Així mateix també es veuran molt afectats altres va lors ambientals, com els de les brolles gipsícoles (catalogades com a LIC, lloc i h àbitat d’interès comunitari i de la màxima protecció) que hi ha a la pròpia Tossa i zones circumdants. Aquest hàbitat de les brolles gipsícoles (Hàbitat Prioritari de la màxima protecció segons la Directiva 97/62/CEE, codi de protecció 1520), constitueix un hàbitat singular en espècies de flora i també com a hàbitat molt important per als ocells estèpics, un dels màxims valors de protecció de la ZEPA, que indubtablement es veuran greument afectats per aquesta activitat extractiva projectada (impactes a causa de les voladures, trànsit de camions, etc.) cas que s’arribi a dur a terme. Alhora, dins de l’àmbit estricte de l’activitat extractiva (la pròpia serra de la Tossa) hi ha dos hàbitats protegits que seran eliminats directament per l’extracció de l’àrid, tot i les cauteles del promotor a l’hora de plantejar una pretesa recuperació més que qüestionable. Aquests

1 Les dades relatives al nombre de parelles estan extretes de fonts oficials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR. Totes les cites textuals que venen a continuació també provenen d’aquesta font (podeu fer la cerca a la web, seguint els enllaços Medi natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge autòctona>Espècies protegides i amenaçades>Ocells). Aquí també es poden contrastar les diferents normatives sobre la protecció d’aquesta espècie (que gaudeix de la màxima protecció possible) i el greu perill d’extinció que l’amenaça.

hàbitats estan protegits segons el que disposa la Directiva 92/43/CEE de 21-5-1992 (Directiva Hàbitats), i un d’ells gaudeix de la màxima protecció, que és la d’Hàbitat Prioritari: Denominació hàbitat Codi

identificació Hàbitat prioritari

Prats mediterranis rics en anuals basòfils (Thero-Brachypodietalia)

6220 SÏ

Alzinars i carrascars 9340 NO 2. – Per incompliment de la legalitat en relació a l’estat administratiu de les forests d’Algerri La serra de la Tossa forma part de la forest “Rodamilans, Sisquella y altres” d’Algerri. Aquesta forest està subjecta a un Consorci de Repoblació Forestal entre l’Ajuntament d’Algerri i l’Administració Forestal (número d’elenc L-3079, del Catàleg de forests consorciades de la província de Lleida). En virtut d’aquest Consorci els terrenys de la forest estan a disposició de l’Administració Forestal (les competències actualment són de la Direcció General de Medi Natural del DAR de la Generalitat de Catalunya) per a ser repoblats quan aquesta ho disposi (el Consorci es troba aproximadament a la meitat del seu període de vigència) i per tant no és possible autoritzar cap activitat que canviï l’ús forestal d’aquests terrenys, d’acord amb la Llei 43/2003, que és la llei bàsica forestal de l’Estat Espanyol. Així mateix aquesta forest també disposa d’un Proje cte d’Ordenació Forestal aprovat el 20 de desembre de 2007 el qual tampoc preveu els usos extractius dins de la superfície de les forests (superfície que inclou la serra de la Tossa). En data 27-10-2011 l’OGAU del Departament de Territori i Sostenib ilitat de la Generalitat de Catalunya va requerir al promotor (a petició de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat) que per tal d’autoritzar el projecte calia aprovar la modificació d’aquest Projecte d’Ordenació Forestal de manera que conside rés compatibles les activitats extractives dins de les forests d’Algerri. Aquest requeriment s’havia de complir dins d’un termini de tres mesos (pel qual el promotor ja va sol·licitar pròrroga) i en cas d’incompliment s’havia de declarar la caducitat de l’expedient administratiu d’autorització de l’activitat extractiva a la Serra de la Tossa (Expedient LA-2010/0059). Encara a data d’avui no s’ha complert aquest requer iment, i fins i tot s’ha intentat, presumptament, esquivar i vulnerar la legislació fo restal vigent (Llei 43/3003 de Montes de l’Estat Espanyol i la Llei 6/1988 foresta l de Catalunya) pretenent aprovar la modificació del Projecte d’Ordenació Forestal mitja nçant un Decret d’Alcaldia de l’Ajuntament d’Algerri datat a 9 de febrer de 2011, quan aquesta modificació no és competència de l’Alcalde sinó de l’Administració Fo restal (Direcció General del Medi Natural) la qual pot actuar a petició d’un acord del Ple de l’Ajuntament d’Algerri, circumstància que no s’ha produït.

Fig. 3. Vista de la forest de la Serra de la Tossa per la banda Est. En aquest sector hi trobem un bosc d’alzinar mediterrani continental (carrascar) amb molt bon estat de conservació i desenvolupament. Es tracta d’un Hàbitat protegit per la Directiva Hàbitats de la UE (codi 9340).

Fig. 4. Vista de la forest de la Serra de la Tossa per la banda oest. En aquesta sector hi trobem un bosc de pi blanc procedent de les repoblacions efectuades gràcies al Consorci de Repoblació de les forests d’Algerri. S’adjunta en l’annex I una còpia dels documents de l’Ajuntament d’Algerri pels quals es considera efectuada aquesta pretesa modificació del Projecte d’Ordenació Forestal, de manera que es considerin compatibles les activitats extractives dins de les forests d’Algerri.

Aquests dos instruments de gestió forestal (amb rang normatiu), el Consorci de Repoblació i el Projecte d’Ordenació Forestal de les forests d’Algerri, impedeixen que les activitats extractives siguin autoritzades dins de la Serra de la Tossa, que es troba inclosa en aquestes forests, ja que no permeten altre ús del sòl per aquests terrenys que no sigui un ús estrictament forestal.

Fig. 5. Serra de la Tossa vista des del Sud. S’observa l’Hàbitat Prioritari protegit dels prats mediterranis rics en anuals basòfils (codi 6220 Directiva Hàbitats UE), barrejats amb carrasques i alzines (codi 9340 Directiva Hàbitats UE).

3. – Per incompatibilitat urbanística del projecte El municipi d’Algerri encara no té aprovat el POUM. En el Pla Territorial Parcial de Ponent (PTPP), en referència a la zona de la Tossa, la classifica d’espai obert com a sòl de protecció especial, i en aquest sentit indic a que aquests espais recullen valors que justifiquen una gran protecció altament restric tiva a les possibles transformacions. Per tant, en qualsevol cas, la zona de la Tossa en concret, gaudeix d’una protecció ambiental i urbanística que fan impossible portar a terme l’esmentat projecte. El promotor ha sol·licitat la compatibilitat urbaní stica a l’Ajuntament d’Algerri en data 31 de maig de 2012, al cap de molts mesos d’haver-s e iniciat tota la tramitació administrativa de l’expedient a l’OGAU del Departam ent de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya per tal d’obtenir l’aut orització ambiental del projecte (Expedient LA-2010/0059) i un cop formulades ja les primeres al·legacions en el tràmit d’informació pública (que s’acabà el 4-5-2012. Publ icat al DOGC 6096, de 27-3-2012), les quals feien notar aquest incompliment del proje cte. Encara actualment el promotor no ha aportat cap doc umentació que acrediti la compatibilitat urbanística del projecte, només ha aportat, en resposta a les al·legacions presentades, aquesta sol·licitud a l’Ajuntament d’Algerri, que no acredita en cap cas haver obtingut la compatibilitat urbanística.

4. – Per incompatibilitat del traçat del vial propo sat per transportar l’àrid de la pedrera.

El promotor pretén transportar l’àrid extret des de la pedrera (roca calcària triturada i esmicolada per plantes de tractament mòbil situades en finques adjacents a la Serra de la Tossa) fins a la planta de la seva propietat situada entre els municipis d’Alfarràs i d’Algerri. El promotor ha escollit un traçat totalment inviabl e, que a més causarà un gravíssim impacte social negatiu al poble d’Algerri. Aquest t raçat (vegeu fig. 6) parteix de la Tossa i arriba fins al poble d’Algerri, i el pretén creuar pel seu marge Est, fent circular els camions dins de la zona urbana, pel Carrer del Barranc de la Garriga i transitar posteriorment per l’interior del Barranc de la Garr iga, una llera del Domini Públic Hidràulic que circumda el poble per l’Est. En cap c as es pot autoritzar un projecte que contempli el trànsit de camions de 40 tones de PMA, que pretenen realitzar 146 trajectes diaris de mitjana, durant 20 anys, per la zona urbana d’un poble petit com Algerri i per l’interior del Domini Públic Hidràuli c. L’altra alternativa contemplada pel promotor (vegeu fig. 6), l’ha descartat d’entrada, ja que implica un impacte molt més greu per a la Xarxa Natura 2000 i tots els valors ambientals de protecció prioritària en aquest espai (brolles gipsícoles, aus estepàries, etc.). Aquesta segona alternativa travessa de ple tot el LIC de les brolles gipsícoles, zona que a més a més és hàbitat de les aus estepàries.

Fig. 6. Mapa de les alternatives per al traçat del vial per al trànsit dels camions que transportaran l’àrid de la pedrera. Encerclat vermell la Tossa i l`àmbit de la pedrera. En línia blava l’alternativa escollida, que transita per la zona urbana del poble d’Algerri (Carrer del Barranc de la Garriga) i pel Domini Públic Hidràulic del Barranc de la Garriga. En groc l’alternativa desestimada. A més a més es dóna la circumstància que el Carrer del Barranc de la Garriga acull l’única àrea recreativa d’esbarjo infantil del pobl e, que és el carrer per on passeja habitualment la gent gran del poble, sobretot a l’e stiu, en ésser un lloc fresc i ombrívol al costat d’un barranc i que a més a més tot aquest sector del Carrer del Barranc de la Garriga i el Barranc de la Garriga està atapeït d’h orts que cultiven moltes famílies del poble, especialment dones i jubilats. El trànsit de camions per aquesta zona tindria doncs un impacte social gravíssim per al poble d’Al gerri.

El Barranc de la Garriga, al seu torn, és una llera activa que desaigua cabals en episodis de pluges al poble, amb una conca molt extensa per tot el Nord del terme municipal i amb riscos d’inundabilitat alts, que han estat estudiats, avaluats i descrits, tant per la pròpia Generalitat de Catalunya (Institut Cartogràfic de Catalunya), com per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre2. I com a Domini Públic Hidràulic no pot ser utilitzat en cap cas com a vial per al trànsit de camions pesants. L’OGAU de la Generalitat de Catalunya, ja va fer al promotor un requeriment, a data 27-10-2011, en el qual se li demanava explícitament que definís i validés «el projecte de vial que eviti el pas dels vehicles pel nucli de població d’Algerri». És evident que el traçat proposat no sols no compleix aquest requeriment sinó que també incompleix la legislació que afecta al Domini Públic Hidràulic.

Fig. 7. Imatge de l’àrea recreativa infantil que està situada al costat del Carrer del Barranc de la Garriga, per on Arnó pretén fer transitar 146 camions diaris des de la Tossa fins a la carretera C-26.

Fig. 8. El Barranc de la Garriga, per on ARNÓ pretén fer passar els 146 camions diaris. Fotografia presa el passat dissabte 29-9-2012. Observeu com tan sols amb una precipitació de 44,6 l/m2, com la registrada a Algerri en l’episodi de pluges del 29-9-2012 (dades del Servei Meteorològic de Catalunya,

2 Hi ha diverses memòries de treballs i estudis per avaluar i minimitzar aquests riscos d’inundació provocats per aquest barranc, realitzats per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i per l’Institut Cartogràfic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. Aquests documents s’han presentat conjuntament amb les al·legacions.

http://www.meteo.cat/xema/), tot i els mesos de sequera antecedents, al Barranc de la Garriga ja es genera un cabal d’aigua que circula per dintre seu.

5. – Per incompliment de l’Acord de Govern GOV/185/ 2010. L’Acord de Govern GOV/185/2010, d’11 d’octubre (DOG C 5755, 15-11-2010), pel qual s’aproven definitivament el Pla especial de protecc ió del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la plana de Lleid a i el pla de gestió d’aquests espais, diu textualment en el seu article 21, referit a les activitats extractives en aquests espais naturals: «21.1 S’admenten les activitats extractives ja auto ritzades en el moment de la declaració de l’espai protegit» L’article 21.2 estableix que la «suma de la superfície de totes les àrees afectades de forma simultània (per activitats extractives) no ha de superar la següent superfície total per a cada espai:

Espai Sup. màxima autoritzable (...) (...) Secans de la Noguera 35 ha

El projecte de pedrera a la Tossa pretén obtenir autorització per a 37,8 ha, amb la qual cosa ell sol ja incompliria també aquest article. Aquest article 21 només permet autoritzacions d’ampliacions d’activitats extractives ja existents i autoritzades en els Espais Naturals Protegits. Però fins i tot en aquest supòsit és totalment restrictiu amb els hàbitats de matollars guixencs o brolles gipsícoles (codi 1520) i l’article 21.3 diu textualment: «21.3 Als espais naturals protegits de Bellmunt-Almenara i de Secans de la Noguera, l’ampliació de les activitats extractives existents no pot autoritzar-se en els àmbits amb presència de l’hàbitat d’interès comunitari dels matollars guixencs (codi 1520)» L’Espai Natural Protegit dels Secans de la Noguera (dins del qual es troba la Serra de la Tossa) és un dels espais regulats per aquest Acord GOV/185/2010, i per tant no és possible autoritzar una nova activitat extractiva dins d’aquest Espai, en virtut d’aquest article 21, tal i com es pretén a la serra de la Tossa. El mètode d’explotació amb voladures sistemàtiques cada dues setmanes i gran quantitat d’explosiu per voladura3, que s’admet que seran audibles fins i tot des del propi poble d’Algerri4 (situat a uns 3,7 Km de la serra de la Tossa), és evident que causarà greus molèsties sobre els ocells esteparis que crien i habiten a les zones circumdants de la Tossa (aquesta fauna ornítica estepària és un dels valors principals de màxima protecció de la ZEPA d’aquest espai). Així mateix, un dels altres valors naturals de màxima protecció en aquest Espai, com és la vegetació i hàbitats guixencs (les anomenades brolles gipsícoles) també es veuran afectades

3 25 voladures anuals previstes, amb 112.200 Kg d’explosiu anuals a utilitzar, resulten que per cada voladura s’utilitzaran 4.488 Kg d’explosiu. I això al llarg d’una vida útil prevista en el projecte de 20 anys. 4 Aquesta afirmació queda recollida, per exemple, en el Document de síntesi de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte, a la seva pàgina 125.

per les voladures, ja que a la Tossa hi ha brolles gipsícoles (declarades com a LIC i Hàbitat prioritari), que malgrat queden fora de l’extracció (com que estan sobre roca guixenca no interessen com a àrid), estan just al límit de l’extracció estricta, i és evident que les projeccions de fragments de roca, la pols generada i d’altres actuacions dins de la pedrera afectaran a aquest hàbitat i a aquest LIC (Lloc o hàbitat d’interès comunitari, codi 1520). Per tant, s’incompleix plenament l’Acord GOV/185/2010. Annex I Còpia dels documents de l’Ajuntament d’Algerri pels quals es notifica la pretesa modificació del Projecte d’Ordenació Forestal de les forests d’Algerri, de manera que es considerin compatibles les activitats extractives.