dossier reciclajoc tradicional 44a escola estiu rs

44a Escola d’Estiu Rosa Sensat

1. Què és Reciclajoc Tradicional?Francesc Martín Martínezhttp://www.xtec.cat/~fmarti58/[email protected]

Índex general1. Què és Reciclajoc

Tradicional?2

2. Justificació del curs 53. Fitxer de jocs de taula 74. Fitxer de jocs de carrer 18

5. Bibliografia 296. Pàgines web relacionades 29

1

mailto:[email protected]

http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/queesreciclajoc


Reciclajoc tradicional és una proposta didàctica basada en la

reutilització i transformació de material de rebuig per a la construcció de jocs

de taula i jocs tradicionals de carrer d’arreu del món.

Aquesta proposta pretén ser una eina educativa útil per a docents que

dia a dia miren de fer una tasca educativa des d’una vessant més funcional,

significativa i lúdica.

Una de les característiques que millor defineixen Reciclajoc tradicional és

la transversalitat i globalitat dels continguts d’aprenentatge que es poden

desenvolupar. Aturem-nos amb mes detall en aquest aspecte i observem

breument quin és el tractament que pot fer Reciclajoc sobre els eixos

transversals.

Reciclajoc i el tractament dels eixos transversals

El Currículum de Primària defineix els eixos transversals com:

continguts educatius valuosos, que responen a un projecte vàlid de

societat i educació, i que en conseqüència estan plenament justificats

dins del marc social en el que s’ha de desenvolupar tota l’ educació.

Són aquells continguts, principalment de caire actitudinal, que la societat entén

que han de ser transmesos a l’escola, en tant que universals i assumits per

tothom, amb la finalitat de conscienciar als alumnes sobre diferents aspectes

socials, culturals o naturals.

En el moment que posem en marxa el projecte Reciclajoc, no ens podem

oblidar del tractament sistemàtic d’aquests. Veiem com podem treballar-los:

Educació per al respecte pel medi ambient: Sembla evident que a partir

de la reutilització de material de rebuig d’ús quotidià, podem realitzar un

treball de reflexió sobre aspectes mediambientals com la recollida selectiva, el

reciclatge, la despesa energètica, etc. L’emmagatzematge selectiu i la

reutilització de material usat en el dia a dia pot ser una eina útil per a

Francesc Martín Martínezhttp://www.xtec.cat/~fmarti58/[email protected]

2




conscienciar als alumnes de les grans quantitats de material de rebuig que es

generen en una casa i pot esdevenir un motor que afavoreixi la recerca de

solucions mediambientals fàcils de portar a la pràctica.

Educació per al consum responsable: El fet de dissenyar objectes amb

material de rebuig i després vivenciar-ne la seva utilització pot ésser una molt

bona manera de que els nens interioritzin que no cal fer grans despeses

econòmiques per a passar-s’ho bé.

L’ús de marques concretes o de material molt específic (totalment justificat

en altres moments educatius), queda aquí superat per la utilització d’un

material que a més, ha construït el mateix nen o nena.

Educació pel respecte per la diversitat cultural: Entesa com la resposta

pedagògica a l’exigència de preparar a futurs ciutadans per a desenvolupar-se

en una societat pràcticament multicultural i idealment democràtica. Una

educació pensada per a tot l’alumnat, per a que assoleixi una sòlida

competència cultural basada en el respecte per la diversitat. (Bantulà i Mora,

2002).

Davant dels nous moviments migratoris i de la nova realitat multicultural

de les nostres aules, Reciclajoc ofereix la possibilitat d’apropar d’una manera

real i fidel a l’alumnat a la resta del món proposant-los jocs d’arreu del planeta.

Amb la vivenciació d’aquests jocs oferim la possibilitat als nens i nenes de

gaudir de la diversitat cultural d’una manera lúdica i propera a ells. El joc és

universal i comú en totes les cultures i per tant un vincle d’unió entre aquestes.

En aquest sentit, ja la conferència d’Educació Pública de Ginebra (1968)

redactava la següent resolució: “L’educació hauria d’ajudar als joves a adquirir

un millor coneixement del món i dels seus habitants i a formar actituds que

desenvolupin en ells un esperit d’estimació i respecte mutu per la resta de

cultures, races i estils de vida.”


3




Educació per la pau: Com a procés de conscienciació de la persona i de la

societat, que tendeix a cercar l’harmonia de l’ésser humà amb sí mateix, amb

els qui l’envolten i amb el medi natural on es desenvolupa [...] hem d’intervenir

sobre tres àmbits: personal, social i ambiental (Velázquez i altres, 1996)

Les situacions de joc sovint, no deixen de ser una situació conflictiva, no

donant-li el sentit negatiu i violent que molt sovint se li dóna a la paraula

conflicte, sinó entesa com una enfrontament d’objectius, interessos i

estratègies. La resolució jugada, respectant les regles que dinamitzen els jocs,

són una eina immillorable per a que els infants interioritzin la necessitat

d’establir unes normes per a conviure. Respectar les regles d’un joc significa

respectar la persona que juga amb tu, però també respectar-se a un mateix.

Una gestió i dinamització positiva del joc pot esdevenir el principi de

vincles de cooperació molt estrets entre les persones que comparteixen un joc.


4




2. Justificació del curs

Perquè un curs sobre construcció de jocs reutilitzant materials de rebuig?

Actualment ens trobem en una societat que no fomenta les situacions de

joc, si més no, el joc amb altres persones, el joc motriu, el joc espontani o el joc

inventat. Són moltes les raons que fan que la societat en la que vivim no

fomenti aquest tipus de joc:

La immediatesa de les noves tecnologies: actualment tot va massa

ràpid, tot és immediat i molt efímer. Les noves tecnologies (televisió, mòbils,

internet, MP3...) proporcionen la possibilitat d’aconseguir qualsevol cosa o de

contactar amb qualsevol persona en un temps molt curt. No cal esforçar-se

massa per aconseguir qualsevol informació o per poder escoltar la música que

més ens agrada. Perquè necessito sortir al carrer a jugar amb els amics, si tinc

tot un món virtual a la carta davant dels meus ulls sense moure’m del sofà de

casa? Perquè necessito crear un joc quan el mercat i la xarxa m’ofereix un

ventall de possibilitats inacabables?

L’insaciable gegant del consumisme: Els nostres primers

avantpassats entenien el consum com la necessitat de satisfer algunes

necessitats bàsiques com l’alimentació, l’educació o l’oci. Bé és cert que,

afortunadament els temps han canviat (no en tot el món, però) i actualment

hem afegit a aquesta primitiva definició de consum, el concepte de qualitat de

vida, prioritzant coses de dubtable primordialitat. Portant aquest concepte al

món del joc, avui dia sembla impossible jugar a res si no disposem dels millors

materials

per a fer-ho: per a jugar a futbol necessito la pilota oficial del mundial o per a

jugar a patacons primer m’he de menjar quinze bosses de patates.

Segurament, els nostres avis i àvies, quan eren petits, o nens i nenes de països

del tercer món, que desafortunadament no disposaven o no disposen de la

nostra “qualitat de vida” no necessitaven tantes coses per a jugar, i en canvi

sabem del cert que no s’avorrien pas. Amb quatre coses que tenien a l’abast i


5




molta creativitat, eren i són capaços d’inventar un joc per a passar moltes

tardes.

Carrers “injugables”: Està clar que les noves estructures urbanístiques i

els índex de trànsit de les ciutat i pobles no afavoreixen pas el joc espontani al

carrer. La inseguretat, el número de vehicles que circulen i el cada cop menor

número d’espais amplis per jugar, dificulta la possibilitat de sortir a jugar al

carrer amb els companys i les companyes, que opten per acabar jugant a casa

a qualsevol joc d’ordinador.

Aquestes i moltes altres raons són algunes de les que no afavoreixen el

tipus joc que reclamem. Reciclajoc pot esdevenir una eina molt útil per a

fomentar novament en els nostres infants les ganes de jugar, de crear, de

compartir, d’esforçar-se per aconseguir alguna cosa i en definitiva, les ganes

de divertir-se.


6




3. Fitxer de jocs de taula

1. Torre de Hanoi 82. Senet 9

3. Alquerc 104. Molí de dotze 11

5. Bagh Chal 126. L’assalt 13

7. Aualé 148. Solitari francès 15

9. Ko no 1610. Nei Pat Ko No 17


7




1. Torre de Hanoi

Materials: Escuma o porexpan Taps de diferents mides Pals de broqueta Una barrina

Com es juga?El joc consisteix en moure tots els discos des del pal de l’esquerra al pal de la dreta, amb l'única condició de no poder col·locar mai un disc de major radi sobre un de menor.

Com major sigui el nombre de discos, major serà la dificultat de resolució del joc.

Recomano començar amb tres discs i anar augmentant la dificultat a mesura que resolem el joc.

Apunt històricDiuen que al Temple de Benarés, on es troba el centre del món, hi ha una superfície de bronze amb tres agulles de diamant. Quan Déu creà el món, col·locà 64 discs d’or de diferents mides en una de les agulles, començant pel més gran fins al més petit. Els monjos del temple, seguint les instruccions del Brahma, havien de moure un disc cada vegada d’una agulla a una altra, tenint en compte que un disc més gran mai podia col·locar-se a sobre d’un de més petit. Explica la llegenda, que quan tots els discos hagin passat d’una agulla a una altra tot es convertirà en pols i el món arribarà a la seva fi enmig d’una gran explosió. Tranquils i tranquil·les: es necessiten 18.446.744.073.709.551.651 moviments per a moure els 64 discos!

Realment el joc va ser inventat al 1883 pel matemàtic francès Edouard Lucas (1842-1891)


8




2. Senet Antic Egipte

Materials: Tros de sac d’arpillera Petxines de dos tipus Canyes Pintura i pinzells Tisores

Com es juga?Els daus són quatre bastonets tallats longitudinalment i pintats de negre pel costat pla.. El seu funcionament és el següent (cal tenir en compte que no hi ha número cinc amb aquest tipus de dau):

Una cara negra: un avançament Dues cares negres: dos avançaments Tres cares negres: tres avançaments Quatre cares negres: quatre avançaments Quatre cares blanques: 6 avançaments

Les persones participants col·loquen les seves 7 fitxes de forma alternativa en els deu primers quadrats del tauler.

El joc consisteix en desplaçar les fitxes al llarg del tauler tants espais com indiquin els daus, tal i com indica la fletxa del gràfic, i treure-les d’aquest abans que ho faci l’adversari. Guanya qui completa el recorregut més ràpidament amb les cinc fitxes pròpies.

Els i les participants repeteixen tirada fins que treuen un 2 o un 3 amb els daus, moment en que perden el torn.

Quan un jugador/a, després de llançar pot ocupar el lloc d’una peça contrària, es canvien els llocs.

Un jugador/a no pot tenir dues fitxes en una mateixa casella, però si les fitxes es disposen en caselles contigües es protegeixen mútuament i no poden ser capturades.

Si un jugador/a té tres fitxes en tres caselles contigües, crea una barrera infranquejables per l’oponent, que no pot ni matar ni passar per sobre.

Les caselles que tenen dibuixos són caselles on els jugadors i jugadores estan salvats i no poden ser capturats.

La casella amb unes onades dibuixades, representen el riu Nil i obliguen al participant a retornar la fitxa a l’inici del joc.

Gràfic extret de http://www.humanities-interactive.org/ancient/tut/senet/

Apunt històric


9




El Senet era un joc practicat per l’antiga civilització egípcia. Com que no s’han trobat les regles escrites, existeixen diferents variants. Tot i així el tauler sempre se sembla bastant.

Us recomano visitar http://www.egiptologia.com/egiptomaniacos/senet/reglas.htm on podreu trobar les regles més ben concretades i història d’aquest joc i també jugar en línia.

3. Alquerc Antic Egipte

Materials: Cartró Anelles de llauna de refresc Retoladors permanents Regle Cúter

Com es juga?Es col·loquen les peces tal i com es veu a la fotografia.

Alternativament, els jugadors o jugadores mouen una de les seves fitxes a una posició buida adjacent, unida per una recta.

Per capturar una peça de l’oponent s’ha de saltar per sobre d’una fitxa d’aquest, caient en un espai buit. Sempre s’han de respectar les línies del tauler.

Es poden encadenar captures sempre i quan es facin amb la mateixa peça inicial.

Les peces capturades són retirades del tauler.

És obligatori capturar i si no ho fem, l’adversari pot retirar la nostra fitxa.

Guanya qui es menja totes les peces de l’oponent o les hi immobilitza.

Dibuix extret de http://www.manqala.org/wiki/index.php/Llibret/


10



http://www.egiptologia.com/egiptomaniacos/senet/reglas.htm


Apunt històricEs creu que va néixer a l’antic Egipte i que va ser portat a la Península Ibèrica pels musulmans. També el podeu trobar amb el nom àrab de quirkat o al-quirkat. En arribar a Occitània es va fusionar amb els taulers d’escacs i va originar el joc de les dames. Existeixen nombroses variants arreu del món. A Castella el rei Alfons X va recollir la aquest joc en un llibre.

4. Molí de dotze

Antic Egipte

Materials: Cartró Canyetes de refresc Retoladors permanents Regle Cúter i tisores

Com es juga?Cada jugador/a té 12 peces de joc.

Es comença amb el tauler buit.

Per torna alternatius, cada persona col·loca una peça en un espai buit.

Es tracta de fer molins, és a dir, col·locar tres fitxes pròpies en línia. Cada cop un/a participant ho aconsegueix, retira del tauler la fitxa de l’adversari que vulgui.

Quan les dues persones ja han col·locat totes les seves peces, poden moure-les pel tauler, cap a un espai buit adjacent unit per una de les línies.

Guanya aquella persona que deixa a l’adversari amb només dues peces.


Apunt històricEl molí de dotze és una de les moltes variants del popular joc de marro practicat arreu


11




del món. Podeu trobar aquest variants d’aquest joc amb altres noms com mülhe, moulin, merreles, 9 men's morris, molino, kon tjil, sam qi, etc. Va ser trobat en un temple egipci cap al 1400 aC, i s’ha estès pel nord d'Àfrica, l’extrem orient i arreu d'Europa. Va ser un joc molt popular en l’Europa Medieval.

5. Bagh Chal Nepal

Materials: Cartró Taps d’ampolla Porexpan Regle Cúter i tisores Retolador

Com es juga?El joc s’inicia amb els 4 tigres en cada una de les cantonades i amb les ovelles fora del tauler.

El participant que porta les ovelles comença col·locant una ovelleta en una casella buida del tauler. Quan ja no té ovelles per col·locar, les pot moure d’intersecció en intersecció. Els tigres poden moure’s d’intersecció en intersecció sempre que hi ha hagi una línia d’unió. Per menjar-se una ovella. el tigre ha de saltar per sobre i caure sobre una intersecció buida.

L’objectiu dels tigres es menjar-se 5 de les 20 ovelles.

L’objectiu de les ovelles és immobilitzar els 4 tigres.

Guanya qui abans assoleix el seu objectiu.


Apunt històricMoure els tigres. És un joc originari del Nepal, i és un dels jocs de cacera presents en moltes cultures d’arreu del món. En aquest joc s’enfronten 4 tigres contra un ramat de Francesc Martín Martínezhttp://www.xtec.cat/~fmarti58/[email protected]

12




20 ovelles... qui dels dos serà més astut?

6. L’assalt Anglaterra

Materials: Cartró Closques de festucs i nous Regle Retolador

Com es juga?Per començar, les peces es situen tal i com es veu la fotografia.

L’objectiu dels soldats és capturar als revoltats, to saltant-los per sobre. L’objectiu dels revoltats és ocupar les 9 posicions de dins de la fortalesa (de gris, en el següents dibuix)

Si un soldat queda immobilitzat, se’l retira del tauler.

Els oficials, poden moure en totes direccions passant d’intersecció en intersecció unides per una línia del tauler.

Els revoltats només poden moure endavant o de costat, però mai enrere.


Apunt històricL’assalt és una variant del joc de La guineu i les oques, possiblement d’origen víquing. Dos soldats han de defendre una fortalesa. A Anglaterra se’l va conèixer com a Oficials i Cipais. Els dos soldats representaven dos oficials britànics que lluitaven contra les tropes hindús revoltades cap al 1875.


13




7. Aualé Àfrica Occidental i Antilles

Materials: Ouera de 6x6 48 cigrons Pintura Vernís Pinzells

Com es juga?Comencem amb les peces posades com en la foto (quatre llavors per forat).

La renglera més propera a cada jugadora és el seu camp.

Es juga per torns alterns.

En el seu torn, cada jugador/a escull un forat qualsevol del seu camp que no estigui buit. N’agafa totes les llavors i les redistribueix (sembra), posant-ne una en cada forat correlatiu, seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge.

Si en sembrar hi ha prou llavors per a donar la volta al tauler, en arribar al forat d’on hem agafat les llavors, ens el saltem i continuem amb normalitat en el següent. El forat d’on hem començat un moviment ha de quedar buit al final d’aquest.

Si la darrera llavor d’una sembra cau en un forat del camp contrari que en conté una o dues, fent així un total de dues o tres, les collim totes i les guanyem,deixant-les a part.

Si hem collit, mirem el forat anterior. Si aquest forat també es del camp contrari i conté dues o tres llavors en total, també les collim i mirem l’anterior, i així fins que ens trobem en un forat que o bé no té dues o tres llavors, o bé no és del contrari.

Si en un moment donat haguéssim de collir totes les llavors del camp contrari, deixant a l’oponent sense llavors per a continuar jugant, podríem fer la jugada, però no colliríem res.

Si hem de sembrar i l’oponent no té llavors al seu camp, si podem hem de sembrar de manera que n’hi arribin. Si no podem, la partida s’acaba i ens quedem les llavors del nostre camp.

A vegades ens trobarem que quan només resten dues o tres llavors en joc entrem en un cercle viciós. Aleshores es pot decidir acabar la partida i cadascú es queda les llavors que hi ha al seu camp.

Guanya qui, al final de la partida, té més llavors.


Apunt històricL’aualé, és un dels jocs més coneguts de la família dels jocs de mancala: aquests jocs que consisteixen en sembrar llavors ens uns forats. Es juga, principalment a l’Àfrica Occidental i a les Antilles. Pot ser un bon joc per a treballar la concentració i el càlcul amb els nens i nenes.


14




8. Solitari francès

França

Materials: Safates de cartró de pastisseria Gomets Perles de decoració o pinyols

de nespra. Regle Llapis

Com es juga?Es disposen totes les fitxes omplint tot els espais del tauler menys el del centre.

Les peces es poden moure saltant l'una per sobre l’altra sempre i quan darrera la fitxa saltada hi hagi un espai buit.

Mai es pot fer un moviment en diagonal, ni saltar dues peces a l’hora.

El jugador o jugadora guanya quan aconsegueix deixar una sola peça sobre el tauler de joc.

Apunt històricSegons la llegenda, possiblement va ser inventat a França per un noble tancat a la Bastilla durant el segle XVIII. Existeix la versió del Solitari anglès amb 33 forats i 32 fitxes.

9. Ko No Corea


15




Materials: Cartró Pinyols d’albercoc o de préssec Retolador Regle Pintura Pinzells

Com es juga?Inicialment, es col·loquen les peces com a la fotografia.

El joc consisteix en situar les teves peces on les té l’adversari en iniciar-se la partida.

Els i les participants mouen, per torns, sempre en diagonal una peça cap a una intersecció adjacent.

No es poden saltar peces i no es s’han de capturar peces a l’adversari.

Cal bloquejar el pas a l’adversari i avançar amb les fitxes pròpies.

Apunt històricÉs un joc d’origen coreà d’estratègia però no gens difícil. Pot ser molt adequat per a nens i nenes que s’inicien en els jocs de taula d’aquest tipus. Tots els jocs amb un tauler similar s’anomenen Ko No.

10. Nei Pat Ko No

Corea


16




Materials: Safata de porexpan Llumins Retoladors permanents Cúter Regle

Com es juga?Es col·loquen les peces com en el gràfic .

Els participants mouen de forma alternativa. Per moure es desplaça una peça pròpia a una posició buida unida per una línia.

Per capturar, hem de saltar per sobre d’una peça pròpia i caure sobre una peça contrària, mantejant-nos-la.

Guanya la persona que captura o immobilitza totes les fitxes de l’oponent.


Apunt històricÉs un joc coreà. S’anomena el joc del quatre camps. Tot i que es capturen les peces de l’adversari després d’un salt, la dinàmica és diferent a la de la resta de jocs d’aquest tipus.


4. Fitxer de jocs de carrer

1. Skelly 192. Les deu xapes 20

3. La tanguilla 214. Boliyoyo capital 22

5. Cinquetes 236. Puentecito 24

7. Turbo 258. Lançamento do

pedras26

9. Set i mig 2710. Chantar 28

17




1. Skelly Estats Units


18




Materials: Xapes Guix

Com es juga?Es concreta un ordre de tir. Després cadascú ha de posar la seva xapa a la línia de sortida.

Al primer tir s’ha d’intentar que la xapa caigui exactament a la casella marcada amb el número 1. Qui ho aconsegueixes guanya un nou torn i des de la casella 1 tira cap a la 2.

Si no s’arriba a cap casella, no passa res, es perd el torn i, quan a la persona li torni a tocar, tirarà des d’allà on s’havia quedat.

Pot passar que la xapa xoqui amb la d’un altre jugador, llavors el jugador agafa la seva xapa i la deixa directament a la propera casella on hi havia d’anar (sempre i quan no sigui la marcada amb un 9).

Quan la xapa d’un jugador xoqui amb la teva, no podràs continuar avançant. Al teu proper torn hauràs d’anar cap enrere fins la darrera casella on has estat (i potser per aconseguir-ho t’hi estaràs més d’un torn).

La casella nou està envoltada de perills. Si els jugadors cauen dins d’una de les caselles marcades amb una calavera perden tres torns. Només es salven si la seva xapa està tocant una de les línies que separa les calaveres.

Un cop s’ha aconseguit arribar a la casella nou, s’ha de tornar a fer el camí enrere, seguint les mateixes normes, fins la línia de sortida passant altre cop per tots els números.

Qualsevol xapa que aconsegueix tornar a la línia de sortida, es transforma en una "xapa verí".

Si una "xapa verí" toca una altra xapa, la que ha estat tocada surt del joc.

La "xapa verí" no perd torn si cau a les caselles calavera.

Guanya l’última xapa que queda jugant.

Apunt històricL’Skelly, skully, skilsies, etc. era un joc molt popular als carrers i places de la ciutat de Nova York. El nom segurament prové del mot Skull, calavera en anglès, dibuixades en el quadrat central.

2. Les deu xapes

Andalusia


19




Materials: Xapes Guix Retolador

Com es juga?Es dibuixa un espai de joc com el de la fotografia. En cada intersecció els jugadors/es hi col·loquen 10 xapes numerades de l’1 al 10.

Es determina qui comença.

El primer jugador/a ha d’intentar tocar amb la seva xapa 1 tocar la xapa 1 de l’adversari.

Si no ho aconsegueix, l’adversari pot mirar de tocar amb la seva xapa 1 la xapa 1 de l’altre.

L’acció es repeteix fins que un dels dos caça la xapa de l’altre. Qui la caça, es queda amb les dues xapes.

Després es fa amb la resta de xapes.

Si un dels dos toca una xapa amb un número diferent al que toca, perd directament la seva xapa i passa el torn a l’altre.

Apunt històric

3. La tanguilla Illes Canàries i Castella


20




Materials: Patacons Caixa de llumins (la tanguilla) Talons de sabata Guix

Com es juga?Es deixa la tanguilla a terra. A sobre s’hi deixen els patacons apostats. A una distància pactada entre els i les participants es delimita una línia de llançament.

Per torns, cada jugador/a llança el taló de sabata amb l’objectiu de fer caure els patacons que hi ha sobre la tanguilla.

Qui ho aconsegueix, es queda tots els patacons que hagin quedat més a prop del taló que de la tanguilla.

El joc s’acaba quan els i les participants ja no poden apostar més patacons.

Apunt històricChito, la ocha, tuta, hito, etc. són altres noms amb els que referir-se a aquest joc de punteria. Podeu obtenir més informació sobre les regles i orígens a http://orbita.starmedia.com/alcozar-soria/tanguilla.htm

4. Boliyoyo capital

Nicaragua i Guatemala


21



http://orbita.starmedia.com/alcozar-soria/tanguilla.htm


Materials: Guix o un palet Bales

Com es juga?

Per torns, cada participant llança una de les seves bales amb la intenció de ficar-la dins del primer forat.

Es tracta de completar el recorregut de cinc forats abans que ho facin els adversaris.

Si s’aconsegueix ficar la bala en un dels forats es torna a tirar des del forat on s’ha quedat, per tal de dirigir-se al següent forat.

Es pot fer la guitza als adversaris tocant-los les bales amb la nostra bala, evitant que completin el recorregut.

Si una bala rep tres xocs de bales dels adversaris queda eliminada.

Un cop assolit el forat central, es pot llançar la bala des de qualsevol forat per eliminar les bales dels adversaris.

Apunt històric

5. Cinquetes Arreu del món


22




Materials: 5 tabes o pedretes

Com es juga?Per triar l’ordre de participació, cada persona llança a l’aire les cinc tabes i les atura amb el dors de la mà. Qui més en recull és el primer en començar.

El primer participant llança les cinc tabes a terra. Les tabes no es poden tocar de com cauen.

Aleshores n’agafa una i la llança a l’aire. En el temps que triga a caure, n’agafa una altra i recull la primera abans que caigui. Si la primera cau a terra, perd el torn.

Fa el mateix fins que ha collit d’una en una totes les tabes.

Torna a llançar les cinc tabes a terra.

En llança una a l’aire i en cull dues, abans que la primera caigui.

Repeteix l’operació recollint les dues tabes restants.

Es tornen a llançar les cinc tabes.

En una primera tirada se’n cullen tres a l’hora i després la restant.

Finalment es tornen a tirar totes les tabes. Es llança una a l’aire i es cullen les quatre que hi ha a terra d’una sola vegada.

Apunt històricAl Tibet juguen a un joc molt similar anomenat Do tse (jugar amb pedres).

6. Puentecito Xile


23




Materials: Tabes o pedretes

Com es juga?Es llancen unes quantes pedretes a terra.

El primer participant forma un pont amb el seu dit polze i índex, recolzant-los a terra.

Es tira una pedra enlaire i abans de collir-la, s’empeny una de les altres pedres, fent-la passar per sota del pont.

L’operació es repeteix fins a que la pedreta cau a terra o no es passa cap pedreta per sota la mà.

A vegades, el contrincant pot decidir quina serà la darrera pedra a passar per sota del pont.

També es pot obligar a l'executor/a a que baixi la mà quan ja hagi passat totes les pedretes per sota del pont. Cap pedra pot tocar el palmell de la mà.

Apunt històricLes tabes són uns osset de la pota del xai, l’astràgal, que es troba en l’articulació del genoll.A l’antiga Grècia es feien servir les tabes per endevinar el futur.

7. Turbo Antics romans


24




Materials: Baldufes Guix

Com es juga?Es dibuixa un cercle a terra i es divideix en dues parts desiguals. En la part més gran s’hi dibuixa un 1 i en la més petita un 10.

Els i les participants llancen la baldufa al cercle i s’anoten els punts de la zona on s’atura la baldufa.

Guanya qui aconsegueix més punts o qui arriba abans a una puntuació acordada.

Apunt històricLa baldufa és possiblement una de les joguines més antigues de la humanitat. Els antropòlegs creuen que era un objecte utilitzat per a fer foc, mitjançant el fregament del seu eix sobre una fusta. De baldufes n’hi ha de molts tipus: la baldufa catalana, de ceba, virolets, automàtiques... Arreu del món es juga amb baldufes, rebent aquestes, un nom diferent, depenent de la zona: peonza, trompo, ballaruga, pirindola...La baldufa que us proposo des de Reciclajoc és una baldufa automàtica.

8. Lançamento de pedras

Estats Units


25




Materials: 9 pedres Guix

Com es juga?Es dibuixa a terra un rectangle dividit en 9 espais iguals (3x3). Es marca una línia de llançament.

Cada jugador/a té 9 pedres per mirar de llançar-les d’una en una i col·locar-les en els espais del rectangle.

El joc consisteix en col·locar tres pedres en fila, guanyant un punt cada per cada fila de tres.

Si en una parcel·la hi ha més d’una pedra, totes les files per on passa aquell espai queden invalidades.

Guanya qui aconsegueix més punts.

Apunt històric

9. Set i mig Castelló


26




Materials: Talons de sabata Guix

Com es juga?Es dibuixa a terra un gràfic com el de la fotografia. Es marca una línia de llançament.

Per torns, els i les participants llancen un taló de sabata, mirant de sumar els punts que hi ha dins de cada quadrat, per aconseguir 7 i mig.

Si el taló cau en una ratlla, val mig punt.

Si un participant es passa de set i mig perd.

Els i les participants poden plantar-se i deixar de tirar quan ho creuen oportú per no passar-se de set i mig.

Guanya aquell que suma set i mig de forma exacta o que més s'hi acosta en el moment de plantar-se.

Apunt històric

10. Chantar Bolívia


27




Materials: Bilboquet

Com es juga?

Chantar és el moviment bàsic per embocar la bola al pal o per col·locar la bola dins del recipient. Hi ha dos estils per a chantar:

A lo mujer o recte: S’agafa el bilboquet amb la mà dominant, deixant que pengi la bola entre el dit índex i central. Procurant que la corda del bilboquet no doni voltes, es realitza un cop sec vertical per a que la bola s’introdueixi en el recipient. A Bolívia aquesta modalitat és la més utilitzada per les nenes.

A lo Hombre o gronxant: Partint de la mateixa posició que en la modalitat anterior, es

balanceja la bola. L'impuls en aquest cas es realitzar fent que la bola descrigui una corba . Chantar és el moviment bàsic per embocar la bola al pal o per col·locar la bola dins del recipient. Hi ha dos estils per a chantar:

Apunt històricBilboquet, balero, boliche, emboque... són diferents noms per anomenar aquest joc individual de destresa. Essencialment, consisteix en introduir un objecte que penja d’un cordill, generalment una bola, en un recipient. També pot constar d’un mànec on s’han d’enfilar algun tipus d’anella o bola foradada.

Es creu que el nom prové del francès ("bille"-bola- i "bocquet"-punta de llança-), país on va ser molt popular durant el segle XVI. És un joc força estès arreu del món, però cal destacar la importància que té aquest joc al Japó, Mèxic, l'Àrtic i entre les tribus de Nord Amèrica. Actualment hi ha una Federacions Internacionals que concreten el reglament i puntuacions, mides i moviments reglamentaris que es poden encadenar.

5. Bibliografia

Allué, Josep Maria i Llucià, Iraida (2003) Jocs d’arreu del món. 92 jocs per conèixer un món meravellós. Editorial Timun Mas.Francesc Martín Martínezhttp://www.xtec.cat/~fmarti58/[email protected]

28




Bantulà, Jaume i altres (2004) Manual per a jòquers de jocs tradicionals. Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

Bautista, Víktor (2001) Un món de jocs. Jocs del món. Edició pròpia Podeu consultar-lo en línia a: http://www.manqala.org/wiki/index.php/Llibret

Martín, Francesc (2007) Reciclajuego. Cómo dar juego al material de desecho. Editorial Paidotribo.

Lavega, Pere i Olaso, Salvador (1999). 1000 juegos y deportes populares y tradicionales. La tradición jugada. Editorial Paidotribo.

Ripoll, Oriol (2002) Juga amb nosaltres. Més de 100 jocs d’arreu del món. Editorial Molino.

6. Pàgines web relacionades

Reciclajoc tradicionalhttp://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/reciclajoc_tradicionalPàgina dedicada a la construcció de jocs de taula i jocs de carrer a partir de la utilització de materials de rebuig. Hi podreu trobar tota la informació referent al curs i també jocs per a jugar amb l’ordinador.

Reciclajochttp://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/reciclajocPàgina dedicada a la construcció de jocs i materials útils per a les classes d’Educació Física a partir de la utilització de materials de rebuig.

Jocs.orghttp://www.jocs.orgPàgina dedicada al món del joc en general. Articles i enllaços actualitzats regularment per l’Oriol Ripoll.

Entreteniments matemàticshttp://www.xtec.es/~rbernau1/tauler/tauler.htmWeb personal del Ramon Bernaus dedicada als entreteniments matemàtics, amb una secció deicada integrament als jocs de taula. Amb enllaços relacionats i informació de qualitat.

Fòrum Barcelona 2004http://www.barcelona2004.org/cat/eventos/juegos/portada.htmPàgina creada amb motiu de la celebració del Fòrum de les Cultures celebrat a Barcelona durant l’any 2004. Hi trobareu la reglamentació de molts jocs de taula.

Manqala.org


29



http://www.barcelona2004.org/cat/eventos/juegos/portada.htm

http://www.xtec.es/~rbernau1/tauler/tauler.htm

http://www.jocs.org/

http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/reciclajoc

http://www.xtec.cat/~fmarti58/reciclajoc/reciclajoc_tradicional

http://www.manqala.org/wiki/index.php/Llibret


Manqala.org/wiki/index.php/LlibretPàgina on trobareu la reglamentació i història del jocs de taula d’arreu del món, amb informació del llibre del Víktor Bautista “un món de jocs. Jocs del món”.

Ludoteka.orghttp://www.ludoteka.com/juegos.htmlPàgina web on podreu trobar informació relacionada amb jocs de taula: reglamentació, història, enllaços i la possibilitat de jugar des de l’ordinador.


30



http://www.ludoteka.com/juegos.html

http://www.manqala.org/wiki/index.php/Llibret

dossier reciclajoc tradicional 44a escola estiu rs

Documents