UTOPIES

PROJECTE EUROPEU BARCELONA MONTPELLER BERLÍN

2013

Barcelona, juny 2013

2

SUMARI

INTRODUCCIÓ

LES ESCOLES 1. La Cie. Maritime (Montpeller) 2. ETI (Europaïsche Theaterinstitut) (Berlín) 3. Eòlia, escola superior d’Art dramàtic (Barcelona)

EL PROJECTE

4. El Tríptic 5. La preparació, la tria dels equips 6. Ela assaigs 7. Les representacions 8. Ela objectius

LES PROPOSTES DRAMATÚRGIQUES

9. Catalana 10. Francesa 11. Alemanya

ELS EQUIPS

12. Dramaturgues 13. Directora/directors 14. Equip de Barcelona 15. Equip de Berlín 16. Equip de Montpeller

ELS COL·LABORADORS

ELS ANNEXOS

EL CONTACTE

3

INTRODUCCIÓ

La proposta és el resultat d’una estreta col·laboració entre tres escoles de teatre professional que, malgrat pertànyer a països diferents de la Unió Europea, comparteixen una mateixa filosofia: són plataformes de creació contemporània i, alhora, serveixen de trampolí dels joves creadors; a més a més de ser centres de formació permanent.

L’objectiu final de la sinèrgia que ens ocupa és el de crear un espectacle,

en forma de tríptic, que integri en una mateixa representació els estudiants de l’últim curs de cadascuna de les tres escoles.

La representació o bé mostra de laboratori, amb el títol genèric

UTOPIES, ens parlarà del futur de la joventut d’avui de tres ciutats europees i la manera que tenen d’enfrontar-s’hi. L’estructura serà calidoscòpica i haurà d’oferir-ne una visió transversal.

El projecte s’estructura en tres fases: 1) La preparació prèvia: La feina

d’organització prèvia, gestionada des de cada escola, permetrà elaborar-ne la dramatúrgia i l’escriptura dels textos, així com l’exploració de les opcions de la posada en escena de cadascuna de les parts del tríptic. 2) Els assaigs. Aquests es duran a terme, de manera conjunta, durant el mes de juny de 2013, a Montpeller. L’estada serà de 28 dies. 3) Les representacions. Tindran lloc des de finals de juny a mitjans de juliol i en aquest ordre: Montpeller, Barcelona i Berlín.

4

LES ESCOLES

1. La Cie Maritime (Montpeller)

Pierre Castagné, director

Director de teatre i actor. Alumne de Claude Régy al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique de París. Educador a l’Institut d’Études Théâtrales de París la Sorbonne, interventor al Conservatoire

National de Région de Montpeller. L’any 2000 funda l’École de la compagnie Maritime. Consulteu CV a l’ANNEX d’aquest dossier.

L’escola s’adreça a tots aquells qui el teatre constitueix el seu objectiu

professional com a tots aquells que volen preparar-se per a les proves d’accés a les escoles nacionals de França.

La seva missió és formar actors dotats de coneixements tècnics i

posseïdors de capacitats reals de propostes i d’invenció. Concebuda sota la forma de cicles i dirigida per un equip format per

directors d’escena, actors, coreògrafs i un cantant, l’escola vol ser un vertader lloc d’aprenentatge, d’execicis i de producció. L’escola treballa en col·laboració amb escoles de fora de França i amb companyies internacionals (ETI de Berlín/Companyia).

5

2. ETI (Europäische Theaterinstitut) (Berlín)

Werner Oldiges, director

Va estudiar Administració d'Empreses a Berlín. Activitats posteriors en màrqueting i relacions públiques per les Empreses Econòmiques i Socials. El 2000, Werner Oldges agafa la direcció de

l’ETI (Europaïsche Theaterinstitut) de Berlín. L’ETI (Europäische Theaterinstitut/Institut de Teatre Europeu) de Berlín és una associació d’interès públic reconeguda per l’Estat. L’ETI és una escola de teatre privada que aplega tallers. També és un centre de producció. L’objectiu prioritari és la formació professional d’actors i actrius d’Alemanya i d’Europa alhora de ser un intercanvi cultural europeu i sostenidor de la realització de projectes de teatre. L’ETI disposa de la seva pròpia sala de teatre per a les seves produccions, les produccions de l’escola i per a l’acollida de produccions externes.

Els tallers són oberts a tots els interessats per una formació artística i es complementa en cursos de teatre, de dicció, de dansa, de cinema, etc. Gràcies a les seves produccions, l’ETI ofereix als alumnes (o exalumnes) l’ocasió de forjar experiències professionals fora de l’escola. Sota la responsabilitat del professorat s’hi fan ‘mise en place’ i lectures dramatitzades. Algunes produccions de l’ETI s’han fet en cooperació amb l’Institut Polonès de Berlín, l’Agence Dramatu, l’Agència polonesa Play i amb col·laboració amb el Teatre “Maxim Gorki” de Berlín.

El propòsit de l’ETI és fer que els seus estudiants s’intengrin en el món professional de l’escena i les arts visuals. Per encoratjar les iniciatives i el treball en comú, l’escola obre les seves portes fora de les hores lectives. D’aquesta manera, els alumnes tenen sempre la possibilitat de treballar. Els alumnes tenen la obligació de presentar els seus treballs en públic a l’acabament de cada trimestre. La formació finalitza amb la posada en escena d’una obra de final d’estudis presentada a la mateixa escola o en un teatre de Berlín.

Els alumnes diplomats, ajudats pel professorat, preparen els seus programes (monòlegs, cançons...) que hauran de presentar a partir d’aquell moment en els teatres. Per aquesta formació professional reconeguda per l’Estat alemany, és possible obtenir una borsa d’estudis. Per la qualitat de l’ensenyament l’escola funciona de manera col·legial. Els seus formadors i formadores són persones amb molta experiència professional: grup internacional de directors, coreògrafs, músics, professors de cant, productors. El seu objectiu és preparar el cos per a convertir-lo en un utensili al servei del teatre, del ritme i de l’emoció.

6

3. Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic (Barcelona)

Rosa Galindo i Josep Galindo, directors

Consulteu CV a l’ANNEX d’aquest dossier.

Eòlia - Escola Superior d'Art Dramàtic, fundada l'any 2000 a Barcelona, està associada amb les companyies de teatre Tricicle, Dagoll Dagom, i des del 2012 (coincidint amb el seu reconeixement oficial com Escola Superior d’Art Dramàtic) també amb Projecte Galilei.

Eòlia està connectada a les darreres tendències de l’escena catalana i internacional. I ha desenvolupat una nova formació professional especialitzada per a actors, cantants, dramaturgs, directors d'escena, ballarins i músics, que incorpora les tècniques més avançades i un equip docent integrat per professionals de l’espectacle d'alt nivell i en actiu. El centre ofereix a partir del curs 2012-2013 dos tipus de formacions per adults:

• Els Plans formatius de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (amb reconeixement de Títol Superior oficial, equivalent a Grau).

• I els Plans formatius de l’Escola Lliure (que històricament han estat cursant els estudiants del centre, i que segueixen representant una part fonamental en la nostra oferta acadèmica).

Eòlia és molt més que una escola de teatre, és un projecte viu, un espai on tothom pot trobar un lloc on desenvolupar-se: els futurs professionals, els professionals en constant evolució i les persones que sense afany de professionalitzar-se volen créixer, aprendre i divertir-se en l’àmbit del teatre, la dramatúrgia, el cant o la dansa.

EL PLANTER - Escola de nens i joves d'Eòlia és la base des de la qual es desplega l'escola d'adults, per això el treball, l'equip docent i els mitjans tècnics són els mateixos, amb el valor afegit de la llarga experiència i la motivació per l'acompanyament i el respecte del procés de desenvolupament dels nens.

EÒLIA és una associació de Fortià Viñas, Rosa Galindo, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel, Anna Rosa Cisquella, Joan Gràcia, Paco Mir, Carles Sans, Josep Galindo i Pablo Ley.

7

EL PROJECTE 4. El tríptic

La proposta, en forma de tríptic, es compon de tres obres dramàtiques curtes, d’una durada entre 40 o 45 minuts cadascuna, escrites per tres joves dramaturgs emergents (un alemany, un català i un francès) i de la mateixa edat que els seus intèrprets. Les tres dramatúrgies posaran en escena els dilemes d’una generació que ha conegut el pas cap el segle XXI i que a d’enfrontar-se avui a l’àrid paisatge de la crisi actual. Com veuen l’avenir els joves d’aquestes tres ciutats? De quina manera els toca la crisi econòmica i com viuen la mundialització? Com escolten els discursos polítics dels seus dirigents? Amb quins termes poden parlar encara de futur? Els joves d’aquestes tres grans ciutats europees són una mostra prou significativa i representativa del paisatge cultural del vell continent?

Tres perspectives diferents i complementàries de la realitat que ens envolta per tal de crear un fresc del present. No és habitual poder unir tres grups de veus tan culturalment contrastades, representatives de tres ciutats europees, i menys amb la innocència, la puresa i la vitalitat que els hi confereix la seva joventut.

5. La preparació, la tria dels equips

Dos mesos abans del començament dels assaigs es constituirà, en cada escola, un equip compost de 12 alumnes-actors, un dramaturg i un director d’escena. Una de les claus del projecte és l’associació d’un dramaturg i d’un director amb ganes de treballs plegats, així com ambdós puguin concebre el projecte de posada en escena al mateix text que els dramaturgs elaboren els seus textos. Els dramaturgs i els directors treballaran amb els estudiants-actors. Intercanviaran punts de vista sobre el futur, de manera que tots estiguin implicats en el procés de creació. Cada text serà traduït ràpidament a les altres dues llengües (alemany, francès, català) Tots els equips tindran accés als tres textos. Cada escola farà arribar a les altres dues, un vídeo de presentació dels seus alumnes. Cadascú treballarà amb la perspectiva de retrobar les altres escoles durant els assaigs de la trilogia. Els assaigs tindran lloc a Montpeller i duraran un mes. En el decurs d’aquest període, tots els alumnes-actors estaran submergits en un context plurilingüe i les distribució mesclarà les tres nacionalitats.

6. Els assaigs

Els assaigs començaran el 1 de juny de 2013 i finalitzaran el 30 de juny de 2013 i reuniran tots els equips de les tres ciutats: estudiants, dramaturg i director d’escena. A partir d’aquest moment, els directors d’escena faran els assaigs de manera conjunta a fi de preservar la coherència global del projecte. Els assaigs s’estendran al llarg de 30 dies, durant tot el mes de juny. Els matins, que aplegaran tots els participants, es dedicaran als aspectes tècnics del treball:

8

cant, dansa i altres tècniques teatrals en particular (mascara, marioneta...). Les tardes i els vespres quedaran reservades als assaigs dels espectacles.

7. Les representacions

Un dels elements essencials d’aquesta col·laboració és el fet de poder presentar l’espectacle a les tres ciutats. Montpeller, Barcelona i Berlín, i per aquest ordre per raons logístiques.

L’espectacle s’estrenarà el dia 28 de juny (amb dues representacions més:

des 29 i 30) al teatre de la Compagnie La Maritime (24, rue de la Croix du Capitaine – Montpellier).

Espai escènic de la Cie. La Maritime de Montpellier.

Després, arribarà a Barcelona de la mà del Festival Grec 2013 (dimarts, de juliol).

Teatre Grec, de Barcelona.

Finalment, a Berlín s’estrenarà al Kater Holzig de Berlín, (dissabte, 13 de

juliol).

9

Kater Holzig, Mitte, de Berlín. 8. Els objectius

Ressaltar un tema d’actualitat que toca a Europa i que, no obstant, roman poc conegut.

Promoure l’intercanvi artístic intercultural entre ciutats d’estudiants

europees. Reunir un públic d’horitzons ampli. De totes les edats, i de totes les

categories socials. Incentivar una dinàmica d’aprendre una llengua estrangera, afavorint

l’intercanvi i l’obertura dins de la Unió Europea. Sensibilitzar el públic en l’Art dramàtic tot desenvolupant-ne el seu

esperit de curiositat.

10

LES PROPOSTES DRAMATÚRGIQUES

9. Proposta Catalana Títol: JOVES EXTRAORDINARIS Text: Victoria Szpunberg Traducció al francès: Marielle Lemarchand i Isabelle Bres Traducció a l’alemany: Eva Salom Direcció escènica: Glòria Balañà i Altimira Punt de partida - Fa poc, en una entrevista que li feien a l’economista Santiago Niño Becerra, li van preguntar com creia que la crisi actual afectaria a la gent jove, als actuals universitaris. Ell va afirmar amb molta contundència que la gent que havia nascut al voltant dels ‘80 ja podia espavilar, perquè només podrien treballar -en condicions acceptables- els millors, els que realment fossin extraordinaris. Les seves paraules expressaven clarament la idea d’un sistema basat en la selecció natural, en una autèntica llei de la selva. La idea inicial és treballar al voltant d’uns personatges que es troben en l’edat daurada, han acabat els seus estudis universitaris i per primer cop es troben davant de la seva carrera professional. Han de fer el salt al buit. Es tracta del grup dels escollits, gent amb molta esperança de futur. Malgrat la crisi, ells saben que són els millors, que són extraordinaris. En realitat, la pregunta implícita, i la que ens interessa especialment, és què passa amb la resta, els altres, la gent ordinària, gent també amb talent i capacitat però que ensopega, els que dubten més del compte, els que són exclosos d’una possibilitat de futur. Sinopsi: Tretze llicenciats provinents de diferents països d’Europa han estat convocats per rebre un premi extraordinari per la seva carrera. Es tracta de tretze joves brillants, valents, forts, els millors estudiants d’Europa, amb coeficients intel·lectuals altíssims. Tots ells rebran una beca fantàstica que els permetrà continuar creixent en el seu futur professional. L’ambient és festiu, agradable, ple d’esperança, relacions socials engrescadores i promeses de futur. Però, en un moment de res, la més excitant de les celebracions es pot convertir en un ball ple de decadència. La competència, la por a l’exclusió, la culpa, la fragilitat, pot sacsejar qualsevol cos aparentment immune. Els primers de la cua són els primers sempre que es mantingui l’ordre establert, però si s’ajunten els dos extrems de la cua i es fa un cercle, i el cercle es converteix en una ruleta que gira estrepitosament, aquests que eren els primers poden perdre posicions o, pitjor encara, sortir disparats al buit. La forma: Ens interessa treballar la forma de la coralitat i la fragmentarietat. Crear una dramatúrgia de la coralitat per poder parlar d’una determinada comunitat, en aquest cas la de la joventut europea, i de com es configura i es manté la identitat en un context grupal. En principi, treballarem la forma dramàtica barrejada amb elements narratius, èpics, fragmentacions. La idea general és construir una dramatúrgia de forma oberta, on la direcció pugui plantejar una posada en escena amb elements multidisciplinaris.

11

LES PROPOSTES DRAMATÚRGIQUES

9. Proposta Francesa Títol: Un Théâtre Offert Pour Investisseurs Entreprenants Text: Sarah Fourage Direcció escènica: Pierre Castagné Un teatre per emprenedors. Personatges, si encara existeixen: Un friki, el cap, la promesa del cap, joves, vells, la que s'encarrega de tot, animadores, una cantant polígota, un narrador, militants del millor, un espavilat, el cor... Un simple guió, sense indicació de personatges, deixa a l'equip l'elecció de la repartició de papers.

– Això podria pot ser una història. – Seria la inauguració d'una via d'alta velocitat - Connectant Barcelona amb Berlín. - Passant per Montpeller. - Cerceu l'intrús. - Hi haurà animadores - Som les animadores - Animadores a l’Americana - No som americanes – Ho fem tot a l’Americana. – No teníem idees noves. – Hi haurà molta gent – Hi ha personalitats vingudes d’arreu del món. – Rics – Rics – Rics – Perquè només ells es poden permetre el bitllet en aquest tren de luxe. – A Montpeller – A Montpeller – Cerqueu l’intrús. – Hauran decidit que Montpeller serà la nova capital francesa. – “ells”, recordeu bé aquest “Ells”! – Per raons climàtiques. – Econòmiques. – Demogràfiques i polítiques – París...

12

LES PROPOSTES DRAMATÚRGIQUES

9. Proposta Alemanya Títol: Wir (Nosaltres- Un títol per treballar) Text: Anna-Sylvie König Direcció escènica: Olivier Coloni Contingut i notes – Una mirada al futur, un futur que preocupa pel canvi/transformació de l’ara i aquí. Amb el canvi substancial de les maneres de viure. La peça està dividida en 7 vinyetes/escenes. Podrien ser els 7 dies de la setmana. En aquest període de temps, els joves fan una transformació de la seva consciència. El lloc comú d’aquests joves és un espai a l’aire lliure, un descampat a Berlín (també podria ser en qualsevol altre indret del món.) El lloc simbolitza la força de cada individu. En ell s’hi comencen a prendre decisions fora dels sistemes generals i dels programes de perfil. Només s’hi pot trobar el SEU desig. L’obra pretén ensenyar que si hom es mou, encara que sigui mentalment i amb temps, pot desencadenar quelcom immens. El moviment, el valor de remoure i de sacsejar és allò que explica aquesta proposta. És la història dels veritables desigs i de les necessitats reals i no d’utopies.

Divisió per parts: PART 1: La transformació/la ruptura L’obra ens mostra vuit joves (nois i noies) que viuen a Berlín. En un moment donat, cap d’ells pot consultar l’hora que és. Alguna cosa passa amb el ‘temps’. Se’n van de l’indret i arriben tard a la feina, a les cites... Finalment, aturen l’activitat que estan fent perquè necessiten temps per pensar, per somniar. Consumir ja no els produeix cap satisfacció, ja no els interessa. No poden acabar de guarnir el menjar que amb tant d’amor volien preparar. Somriuen a qualsevol persona, encara que aquesta es mostri agressiva amb ells. No tenen por. Alguna cosa molt especial els hi ha passat, però...quina cosa? Els atrau l’indret (terreny lliure) on havia estat cada un dels joves a distintes hores del dia anterior. Fan una pausa en el indret per reflexionar i fer-se preguntes com: Què passaria si el món fes el contrari d’allò que ara fa? La casualitat és que tots els joves estan pensant la mateixa cosa i fent la mateixa pregunta, al mateix instant. Això els uneix. Abans no es coneixien. Es busquen i es troben. PART 2: L’aberració/la confusió/la col·lisió Un retrat en la col·lisió. Escenes paral·leles. Tots els joves miren, de manera diferent, de recompondre la situació que hi havia abans de la transformació. Van a córrer (cinta), a comprar, a donar conferències, a impartir cursos per aprendre a treballar més eficientment, a rebre acupuntura contra la fatiga crònica, etc. Però no funciona perquè ja no els interessa més aquestes coses. I tenen un problema: els intents que fan per reproduir les situacions d’abans els fan riure. Cada intent els distreu més i els provoca més riure.

13

Alguna cosa els passa! Ja no són els mateixos d’abans. Cadascun reconeix que “Sóc diferent! He canviat! Això és una follia. He de retornar a l’estadi anterior!” Però de sobte, pensen: I per què? Per què hauria de retornar? Hi ha alguna raó? No en troben cap per canviar aquest nou “estadi de consciència”. PART 3: Junts Malgrat no poden veure l’hora, tots es troben al mateix indret. Discuteixen i fan plans, plans per aquest indret/terreny que ha esdevingut per a ells com un indret màgic. Ja no volen marxar. Alguns cops, de sobte i sense voler, fan accions “d’abans”. Més que res perquè hi ha massa temps per pensar, somniar, riure i estar junts. PART 4: La curiositat Gent curiosa s’apropa a l’indret i vol saber què està passant. Tant bon punt trepitgen el sòl es produeix també un canvi en ells. Comencen a viure el seus somnis. “Sóc allò que no posseeixo (tinc)!” Comencen a tenir idees de com fer conèixer aquest indret per tot Berlín. El terra, el terra on són ara ha de vibrar i, en conseqüència, és produirà el començament del moviment. L’ésser humà necessita aquest moviment des de sota per tal que la resta no tingui cap importància. És desenvolupen plans. PART 5: Il·limitat/infinit S’ha descobert que en altres ciutats/regions del món com Barcelona i Montpeller hi ha un indret on la terra vibra i activa el canvi de pensament. Comencen a pensar sobre els seus somnis i s’atura el temps. Hi ha una comunicació i un contacte entre tots. Plans comuns. Intercanvis. Comença cap cop amb més intensitat la pressió des de “fora” PART 6: El mur Amb proteccions als ulls (perquè no puguin veure a ningú des del lloc i no deixar-se seduir pel paradís (jardí) i amb auriculars, d’on surt una veu i els explica allò que els podria passar a ells si se’n van al indret “perillós”. La veu també els explica allò aparentment greu que els va passar a la gent que hi va anar. Un mur invisible s’ha aixecat. Els contraris pensen que d’aquesta manera poden resoldre el “problema”. Amagar el problema darrere del mur. PART 7: Insistir/On ne lâche rien! (No deixar anar res!) Són més i més aquells que saben que, per fi, “poden”. És desplacen per “tota arreu” (l’altre món) que ja s’ha creat. I tots el éssers humans junts produeixen amb els seus moviments un moviment global del sòl, de la terra (World Wide Movement.) I gràcies que el moviment és global, ara és possible que tothom en el món rebi el “missatge”. Els representants del “vell” món tracten d’escapar amb avions o globus. Fan l’impossible per no tenir contacte amb la terra però no poden. Per a ells, escapar-se esdevindrà un sense sentit. El món en moviment, tot és mescla de nou. Ratatatatat! Fi.

14

15

16

17

18

Coproducció

Col·laborador (Catalunya)

Altres col·laboradors en el projecte

19

ELS ANNEXOS C. V.

Glòria Balaña i Altimira Pierre Castagné Olivier Coloni Sarah Fourage Anna-Sylvie König Victoria Szpunberg Josep Galindo Rosa Galindo Solé

20

CURRÍCULUMS

GLÒRIA BALAÑÀ ALTIMIRA (Barcelona, 1974)

DIRECTORA Llicenciada en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2003). Actualment cursa el Màster Oficial en Estudis Teatrals, per l’IT, la UAB i la UPF. Amplia la seva formació amb els cursos Del texto hacia la acción, amb Claudio Tolcachir (L’Obrador 2011), Dansa i Dramatúrgia amb Toni Cots, Carme Torrent, Constanza Brnic i Victoria Spunzberg (L’Obrador, 2006), el Laboratori d’Escriptura Teatral amb Yves Lebeau (Festival Internacional de Sitges i SGAE, 2003) i El actor como eje de la creación, amb Javier Daulte i Gabriela Izcovich (Sala Beckett, 2002). Es va iniciar a la dramatúrgia amb Estudio General de Dramaturgia, impartit per José Sanchis Sinisterra, Víctor Molina i Laura Hernández (Sala Beckett, 1997). Actualment forma part del consell de redacció de la revista Pausa. Quadern de teatre contemporani de la Sala Beckett. Ha treballat com ajudant de direcció amb Ramon Simó, Carles Alfaro, Àlex Rigola, Carme Portacelli i Ferran Madico, entre altres. Com a directora ha realitzat, entre altres, La marca preferida de las hermanas Clausman, de Victoria Szpunberg (Tantarantana 2010), Elèctrics, de Pau Miró (Temporada Alta Girona 2009, Sala Beckett 2010), Reflections, concert-instal·lació de música contemporània de José Luis Bieito (CaixaForum Barcelona 2008), Àlea Arborea, concert escenificat d’Anna Bofill (Sala Beckett 2007), L’ham, de Gemma Rodríguez (Sala Beckett 2007), Los perros y los niños son los únicos que miran con ojos de poeta, espectacle de creació de teatre-dansa i música (Teatre Principal Vilanova i la Geltrú 2006), Pulsió de F.X. Kroetz, amb la companyia Teatre de Calaix (Teatre Zorrilla i Teatre Tantarantana 2005), i Hamletmachine de Heiner Müller (Teatre Lliure, Assaigs Oberts 2004). Com a dramaturga, ha escrit i dirigit Desencant, espectacle de creació al Teatre Lliure dins dels Assaigs Oberts i al Sitges Teatre Internacional (2004); Elecktra, al Teatre Estudi (2003) i M. Bovary, al Teatre Artenbrut (2002), text publicat a la revista Escena.

21

PIERRE CASTAGNÉ DIRECTOR

Director, actor. Alumne del Conservatori Nacional d'Art Dramàtic de París, professor a l'Institut de Recerca de la Sorbonne de París, parlant en el Conservatori Nacional de Montpeller. Ha treballat amb Antoine Vitez, Claude Régy, Jean-Claude Fall, Jérôme Deschamps, André Engel, Jean Hugues Anglade Al cinema amb Alain Cavalier i Cristophe Gans i la televisió amb Pierre Badel.

El 1982 debuta al teatre, al cinema i a la televisió com actor. A finals de 1985 fins el 1987 s’instal·la al Brasil i fa una recorregut per Sudamèrica. Treballa a Radio Sandino de Nicaragua. Visita les escoles de teatre de Brasil i d’Argentina.. El 1987 retorna a París i al teatre fins el 1996. El 1989 funda un Taller: “Le Métropole Studio” amb Éric Génovese. Del 1996 al 1999 treballa al Théâtre Populaire de Lorraine com actor, director i professor. Taller a la Universtat de Metz. Paral·lelament, ensenya a lInstitut d’Études Théâtrales a DETS Maîtrise (Universitat Sorbona nova.)

El 2000 s’instal3la a Montpeller on treballa amb la compagnie Maritime amb la possibilitat de treballar amb coreògrafs de dansa contemporània i cantants.

TEATRE:

Actor amb directors com Jérôme Deschamps, Didier-Georges Gabily, Jean Hugues anglade, Aurélien Recoing/Saskia Cohen Tanugi, Jean Luc Porraz, andré Engel, Claude Régy, Daniel Benoin, Jf Guerlais, J.C. Grinevald, d. Ferrier, J.C. Gall, E. Petitier, T. Bédard, L. G. Paquette, Stéphanie Loîk, Marc-Ange Sanz.

Director d’escena amb obres de B. Brecht, P. Crneille, J. Geet, R.W. Fassbinder, M. Gorki, Koffi Kwahulé, Gherasim Luca, Armando Llamas, David Mamet, F. Pessoa, H. Pinter, Martin Crimp, M. Maeterlinck, A. P. Thèkhov, Sòfocles. CINEMA i TELEVISIÓ Amb alain Cavalier (Un étrange voyage), christophe Gans (Le pacte des loups), Pierre Badel (Les cerfs-volants)

22

OLIVIER COLONI DIRECTOR

França, 1963. Va estudiar literatura a la Universitat Paul Valéry, de Montpeller. Va estudiar actuació a la classe professional del Conservatori Nacional de Regió de Montpeller (Montpeller Escola Nacional de Teatre). Tallers amb Michael Bernardy, Heymann Pierre-Etienne, Heath Tegeder (Companyia Pina Bausch) i Zygmunt Molik (Empresa Grotowski.) Assistent de direcció a Stuart de la Seda, Joel Jouanneau. La meva feina com a director amb el segon amor de sorpresa (Marivaux) de Berlín de 2001, i Les criades (J. Genet), Berlín 2004. Intèrpret amb Georges Lavaudant, Sophie Rappeneau, Gildas Milin...

23

SARAH FOURAGE (Nantes, 1975)

DRAMATURGA Sarah Fourage va néixer el 1975 a Nantes. Es va formar com a actriu a l'École Nationale Supérieure des Arts et Techniques du Théâtre (ENSATT a Lió, 1997-2000). Ha treballat entre altres, sota la direcció d'Emily Valantin (teatre de titelles), Michel Raskine, Jacques Rebotier, Céline Massol, Dag Jeanneret, Philippe Delaigue (escriptures contemporànies) C. Stavisky... Va començar a escriure per al teatre el 1993 (diversos textos d'una companyia dirigida per F. Trillot). A l'escola, coneix a Marie-Sophie Ferdane qui li proposa de escenificar “Une seconde sur deux”. Aquest muntatge li permet escriure altres espectacles i diverses reestrenes: “Loterie”, “Plexi-hôtel”, “On est mieux ici qu’en bas”. Aquest darrer text es el resultat d’una estada a la chartreuse, el 2003. En aquest mateix indret, sis anys més tard, dos altres textos es complementen i completen un llarg procés d'adaptació de contes populars: !À une cloison près” i “Cham”. També ha escrit (per encàrrec) per la Compagnie Persona, Hélice Théâtre, Machien Théâtre, le Groupe des 20, la Fédération. El seu treball ha estat recolzat per l'Associació Beaumarchais, el CNL, els DMDTS i el CNES.

24

ANNA-SYLVIE KÖNIG (Frankfurt del Main)

DRAMATURGA Nascuda a Frankfurt del Main. Bilingüe (francès / alemany). Després de la secundària va fer estudis d’història, cinema, televisió i teatre (TFF) i anglès a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i al Col·legi de Santa Anna, Oxford, Anglaterra. El 1995/96 és assistent a Volksbühne, Berlin Ensemble. Adquireix compromisos com a dramaturga es anys 1996/1997 al Teatre Vorpommern (1996/97), a l'Schleswig-Holstein State Theatre (2000-2002) i al Staatstheater de Kassel (2002-2004). Com a directora de teatre, ha treballat al Teatre Hans Otto de Potsdam (2004-2008) i al Teatre Filharmònica de Turíngia (2009-2011). Obres (selecció): "Ein Fremder kommt zurück nach Dodge City” (Kassel, 2004); "Internet Reloaded" (Potsdam, 2008); "Restglam – oder wie werde ich im Warenhaus" (Berlín, 2008); "Puzzle Babylon – Die Sieben Todsünden” (Gera, 2011); “Geheim!” (Gera, 2011)

25

VICTORIA SZPUNBERG (Buenos Aires, 1973)

DRAMATURGA Viu a Catalunya des de 1977. És llicenciada en Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha participat com a dramaturga a la Residència Internacional del Royal Court Theatre (2000), així com als seminaris impartits per Michel Azama, Philis Naggy, Juan Mayorga, Martin Crimp i Rafael Spregelburd. Ha escrit i estrenat les obres Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo) (Accèssit al Premi Maria Teresa León 1998. Estrenat a la RESAD de Madrid 2000, Here Festival de Nova York 2002), L’aparador (Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya projecte T-6 2003), Esthetic Paradise (Sala Beckett, Grec 2004), La Màquina de Parlar (muntatge que també ha dirigit a Sala Beckett 2007 i Sala PIM de Milano, 2008), La marca preferida de las hermanas Clausman (Beca Iberescena pel seu treball sobre la fragilitat de la memòria, 2008. Estrena al Teatre Tantarantana, 2010). Ha escrit textos per a la comèdia L’any que ve serà millor (Sala Villarroel, Barcelona, 2011). Ha dirigit i fet la dramatúrgia de diversos muntatges pluridisciplinars com 1,2,3 cielo (Festival de Sitges, 2000), el solo de dansa Manuelita ¿adónde vas? (L’Espai, 2002), Miniatures Violentes (Teatre Sant Domènec, Girona, 2006), i El meu avi no va anar a Cuba (dins de la Trilogia sobre la fragilitat de la memòria, Festival Grec de Barcelona 2008). Ha estrenat el cicle sencer: Trilogia sobre la fragilitat de la memòria a la Cuarta Pared de Madrid, 2011. Entre d’altres, ha estat ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rafael Spregelburd, ha escrit contes sonors i guions per a ràdio (ICatFM, COMRàdio, Museu Picasso de Barcelona...), ha col.laborat amb diversos coreògrafs (Constanza Brncic, Mal Pelo, Maria Rovira…), així com amb projectes de teatre i Eduació. Els seus textos s’han traduït a altres idiomes. Actualment, treballa com a professora de Dramatúrgia, Dramatúrgia de la dansa i Teoria dramàtica a Institut del Teatre de Barcelona, a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Escola de teatre social Patothom. Està cursant el Doctorat en Arts escèniques. El seu últim text Boys don’t cry s’estrenarà en el Festival Grec 2012.

26

JOSEP GALINDO Director teatral i dramaturg. Llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. Actualment és co-director d’Eòlia (Escola Superior d’Art Dramàtic), professor de direcció d’actors a la Universitat Ramon Llull (Blanquerna). I és co-director artístic de la companyia teatral Projecte Galilei. La seva experiència teatral abarca diverses disciplines i àrees professionals, com ara la direcció, la dramatúrgia, i la traducció. Entre els seus treballs més destacats com a director trobem “La Bella Dorment” de Ley/Galindo (Mercat de les Flors 2010), “Alícia ja no viu aqui” de Ley/Galindo (Teatre Tantarantana 2010), “La Ruta Blava” de Josep Mª de Sagarra (Teatre Romea 2009), “La Maternitat d’Elna”, basat en l’obra d’Assumpta Montellà, amb dramatúrgia de Pablo Ley. (Temporada Alta/Club Capitol 2009/Projecte Galilei). “Quixote” de Cervantes, versió de Pablo Ley i Colin Teevan (WestYorkshirePlayhouse –Leeds /Festival de Otoño 2007-Madrid) ; “Celebració” de Thomas Vinterberg, versió de Pablo Ley (Grec2005-Teatre Romea. Nominada al Premi Max 2006 com a millor muntatge teatral); “Homenatge a Catalunya” de George Orwell, en adaptació de Pablo Ley i Allan Baker (París-Bobigny/ Newcastle-NortehrnStage/Barcelona Grec2004); director de “The maiden, the sailor and the student i Amargo, the bitter one” de Federico García Lorca (Studio Theater CSUN Los Angeles. EUA 2003). Com adjunt de direcció ha traballat en col.laboració amb Calixto Bieito a Peer Gynt d’Ibsen (Bergen-Noruega/ Teatre Grec 2006) , a El Rey Lear, William Shakespeare (Albeniz-Madrid 2004), a La ópera de cuatro cuartos de Bertold Brecht i Kurt Weil, a Macbeth de William Shakespeare (2002, Romea/ Barbican Center-London) i a La vida es sueño de Calderón de la Barca (Teatre Romea). I amb Josep Maria Pou a Els nois d’història. També ha treballat d’ajudant amb directors com Ariel García Valdés, Xicu Masó i Pep Tosar, a “Don Juan”, “Revés” i “La Casa en obres”, respectivament. I ha intervingut en els espectacles Un cop més una mica de música (Teatre Principal, 1999, EMMP), i en el “El Somni de Mozart”, com autor del text, de les lletres, director adjunt i intèrpret (TNC, 1998, EMMP). Ha dirigit i ha escrit -conjuntament amb Capdet/Blesa- l’obra “Degeneració en generació” (Versus Teatre, 1997). També, ha treballat al documental El viaje de Ibrahima com a ajudant de direcció (Premi Actual 2000. TV2) i al cinema a Terra i llibertat com a actor sota la direcció de Ken Loach.

27

Rosa GALINDO SOLÉ

Actriu i cantant. Fundadora i codirectora del projecte pedagògic Eòlia, centre d’estudis d’interpretació, veu i dansa, inaugurat el Juny del 2000 a Barcelona. Experiència professional: La Maternitat d’Elna basat en el llibre d’Assumpta Montellà, dramatúrgia Pablo Ley i Direcció Josep Galindo. Poe de Dagoll Dagom i Òscar Roig. Dir. J.L.Bozzo El temps de Planck de S.Belbel i O. Roig. Dir. Sergi Belbel. Molt Soroll per no res de W. Shakespeare. Dir. Ferran Madico. Els Pirates de Gilbert and Sullivan. Dir. J.L.Bozzo. La Tempestat de W.Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Company de S.Sondheim. Dir. Calixto Bieito. La Verbena de la Paloma de Bretón. Dir. Calixto Bieito. És per això! Cabaret de petit format. Dir.Camilo Rodríguez. Golfus de Roma de S.Sondheim. Dir. Mario Gas. Cal dir-ho? D’E. Labiche. Dir. J.M Flotats. Cabaret de Kander i Ebb. Dir. J, Savary. Bastià i Bastiana de W.A Mozart. Dir. Carme Bustamante i J.A Sánchez. Òpera de S. Belbel i O.Roig. Dir. S.Belbel. Formació: Estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona i de cant amb Carme Bustamante, Enedina Lloris, Paul Farrington (professor de la Royal Academy of music de Londres) i Viv Manning. Cursa els nivells I i II del mètode Voice Craft (EVTS-Estill Voice training). Postgrau de rehabilitació de la veu dirigit per Salvador Casadevall. Cursa estudis d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona y continúa la seva formació actoral amb Christine Adaire (mètode Linklater) i Javier Daulte. Estudis de dansa, mètode Cos-art amb Yiya Díaz i tècnica Alexander amb Nica Jimeno. Es forma com a professora de Kundalini Ioga. És practicant de Hatha Ioga. Estudis de Filologia romànica a la Universitat Central de Barcelona. Estudis d’agricultura i ramaderia ecològiques, poda de fruiters i horticultura a l’Escola agrària de Manresa i a l’Associació Vida Sana. Formada com a Tècnic en terapia asistida amb animals. Formació en etologia, comunicació amb el cavall i equitació amb Lucy Rees i Esteban Labari. Formació en alimentació i cuina bioenergètiques amb Montse Bradford. Ha assistit a la Formació impartida per la Fundació Vicky Bernadet per a prevenció i asistencia a persones que han patit abusos sexuals. Actualment cursa la Formació en psicoterapia sistèmica a l’Institut Gestalt de Barcelona i també participa i és cofundadora del Projecte Miranda d’activitat i terapia asistida amb cavalls (Rubió, Alta Anoia-Barcelona).

28

EL CONTACTE * La Cie. Maritime – École de théâtre 24 Avenue de la Croix du capitaine (école) 1 Rue Léon Marés (administration) 34070 MONTPELLER Tel. 04 67 64 40 72 Director: Pierre Castagné http://www.laciemaritime.com contact@laciemaritime.com * Eòlia, Escola Superior d’Art Dramàtic C/ Casp, 82 baixos (cantonada C/ Bailèn) 08010 BARCELONA Telf. 933 021 201 Directors: Rosa Galindo i Josep Galindo http://www.eolia.cat eolia@eolia.cat * ETI – Europaïschen Theaterinstitut Rungestrasse, 20 10179 BERLÍN Tel. 030 – 27 85 301 Director: Werner Oldiges http://www.eti-berlin.de