el Noucentisme

Des del segle XVI fins el XX

1r Batxillerat “C”Facundo Ferreyra

ÍndexLírica des de la Decadència fins al Noucentisme (s.XVI-XX)..........................................................2

Edat Moderna..............................................................................................................................2

Característiques generals a Europa..............................................................................................2

Situació Històrica dels països de parla catalana...........................................................................2

El Barroc.......................................................................................................................................3

Rector de Vallfogona................................................................................................................3

Romanticisme...............................................................................................................................3

La Renaixença...............................................................................................................................3

Jacint Verdaguer.......................................................................................................................4

Bonaventura Carles Aribau.......................................................................................................4

Modernisme.................................................................................................................................4

Joan Maragall...........................................................................................................................4

Josep Carner.............................................................................................................................5

Bibliografia...................................................................................................................................6

1

Lírica des de la Decadència fins al Noucentisme (s.XVI-XX)Context històric del període Decadent (s.XVI-XVIII)

Els moviments artístics són: Barroc, Neoclassicisme, Romanticisme i Renaixença.

Edat ModernaAl s.XV, amb la caiguda de Constantinoble (1453), comença l’Edat Moderna, que durarà fins la Revolució Francesa (1789). Són tres segles en què la societat europea configurarà un nou ordre sociopolític, una nova manera d’entendre el món i una nova sensibilitat artística.L’expansió de l’Humanisme italià servirà per crear grans moviments artístics i literaris com el Renaixement (s.XV-XVI), el Barroc (s.XVII) i la Il·lustració i el Neoclassicisme (s.XVIII).

A aquest període l’anomenem “Decadència” per el decandiment de la literatura culta.Al 1714 acaba la Guerra de Successió, on guanya Felip V, que imposa la llengua castellana i el decret de Nova Planta. La llengua castellana te una majorització de parla i un empoderament, i la catalana només es parla entre la intimitat, amb els familiars.

Característiques generals a Europa Àmbit socioeconòmic: Creixement demogràfic (grans ciutats), expansió econòmica i

consolidació de la burgesia urbana. Àmbit polític: Potències estatals (Espanya, França, Anglaterra i Portugal), on s’implanten

monarquies autoritàries. Colonització d’Amèrica. Àmbit científic: Mètode experimental. La ciència progressa molt. Àmbit del pensament: Humanisme, raó, esperit crític, visió antropològica (home) i nous

valors socials i polítics (llibertat, igualtat, justícia, separació dels poders, etc). Àmbit espiritual: Nova espiritualitat (més personal i lliure), augmenta l’escepticisme

religiós. Àmbit artístic: Recuperen ideals clàssics (harmonia i equilibri), l’estètica clàssica (imita la

realitat) i l’art s’admira i dóna plaer.

Situació Històrica dels països de parla catalana Població reduïda: Per la pesta negra (s.XIV-XV) i males collites fins al s.XVIII. Expulsió dels

moriscos (1609). Economia poc desenvolupada: Bàsicament de subsistència i autoconsum. Majoria pobres.

Bandolerisme: inseguretat de rutes comercials pel domini dels turcs i de la pirateria. Situació política desfavorable: Unió dinàstica de la Corona de Castella i la Corona d’Aragó.

Interessos polítics i econòmics de Castella contra els interessos de Catalunya, València i Aragó, que va esdevenir la Guerra de Segadors (1640-1659). El Decret de Nova Planta va abolir les institucions polítiques dels regnes de la Corona d’Aragó, i els va sotmetre a les lleis i al govern Castellà.

Mancança de mecenatge cultural: Desapareix la cort reial. L’activitat cultural catalana va ser escassa i, en molts aspectes, subsidiària de la castellana.

2

Abandó lingüístic: L’aristocràcia cortesana fa ús de la llengua castellana. El Decret de Nova Planta (1710) va suprimir les universitats catalanes, imposant el castellà com a llengua oficial. El català, igualment, el coneixia i l’utilitzava la majoria de població.

El BarrocEl Barroc és un moviment europeu comprès entre els segles XVI i XVIII. Respon a la crisi de dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l’optimisme racionalista. La literatura d’aquesta època és contagiada per la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans influència, també el vocabulari i la sintaxi. El tema més important és el temps com a fugacitat. L’estil explota els recursos de la retòrica, de la sintaxis, de la versificació, etc, ja que utilitzen tots els recursos de l’art sense témer en caure en l’artifici.

Rector de Vallfogona(1579-1623). Francesc Vicent Garcia va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, i es va destacar amb la literatura catalana barroca. Va formar sonets amb temes tabú. Les seves obres poètiques son caracteritzades per la seva diversitat de formes i registres: va compondre sonets de gran elegància, dècimes delicades de to sensual, romanços burlescos, sàtires despietades, poemes narratius plens de referencies socials, poemes obscens i escatològics, etc. Segueix els passos de grans poetes barrocs castellans (el que més, Francisco de Quevedo) amb la seva gran diversitat i el gust per l’artifici retòric. Les seves obres es divideixen per dues vessants temàtiques: Una seriosa i elegant (poemes amorosos) i una altre burlesca, satírica i escatològica (on es preocupa pel contingut). Connecta amb dues actituds davant la realitat que prenien els homes del barroc, sobretot els de la poesia castellana: El culteranisme i el conceptisme. El culteranisme, molt representat per l’obra de Góngora, la realitat s’amaga per aconseguir la bellesa, abundant metàfores, hipèrbatons, etc. El conceptisme, molt representat per Quevedo, es preocupa més pel contingut, utilitzant antítesis, jocs de paraules, etc.

RomanticismeMoviment literari que es propaga per Europa durant el primer decennis del s.XIX. Els temes tractan sobre la història, els orígens, el passat... S’expressa a través del “jo” poètic, utilitzant recursos literaris perquè coneixen les arts poètiques. Utilitzen elements populars, llegendaris. Tot això es format per fer un paral·lelisme amb la realitat de Catalunya i la Renaixença.

La RenaixençaMoviment català de ressorgiment cultural, que s’inicià al Principat a la primera meitat del s.XIX. El seu estil és proper al Romanticisme europeu, amb predomini dels sentiments, l’exaltació patriòtica i els temes històrics. La llengua que utilitza es barrejada amb cultismes i neologismes, amb mots de la cultura popular. Aquest moviment s’identifica amb el redreçament cultural català i amb la recuperació de la seva llengua. Pretén la identificació entre llengua i pàtria.

La Renaixença reivindica amb:

3

La descoberta i divulgació dels clàssics grecollatins i de tota literatura de tradició oral La creació de literatura catalana, conduïda per una llengua normativitzada La creació d’institucions noves que emprenyin la nova dinàmica literària i el

reforçament de les institucions ja existents (com la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona).

Jacint Verdaguer(1835-1902) És un autor important de la Renaixença. Guanya el premi dels Jocs Florals al 1877. El seu objectiu és recuperar l’ús de la llengua, impulsar una literatura pròpia, fomentar el coneixement de la història i crear institucions. L’autor es una persona molt emocional, que fa tot amb el cor i els 5 sentits. Creient i defensor de que l’església havia d’ajudar als pobres. La seva obra més important és Canigó, considerat el seu millor poema èpic. Canigó era una “llegenda” romàntica, dedicada a exaltar els orígens cristians de Catalunya (tema patriòtic). Una altra obra importat és: Los Dos Campanars. Presenta versos decasíl·labs italians (sense cesura) i rima consonant ABAAB. El tema és l’enyorança d’una pàtria perduda. És una obra romàntica que fa un cant a la terra i a la natura en tres parts.

Bonaventura Carles Aribaus.XIX. La seva obra poètica en català és escassa però molt renovadora. Es considera que, amb la publicació de la seva obra “Oda a la Pàtria, en el diari “El Vapor”, inicia el moviment cultural de la Renaixença, gràcies a que fa una valoració de la llengua i de la pàtria. El poema és un cant d’enyor a la terra de naixement, escrita per al seu patró, el banquer Gaspar de Remisa, que igual que ell, residia a Madrid. El poema consta de 8 octaves de 8 versos cada una, amb una rima caudada ABBA-ACCA. Es pot dir que té trets romàntics per el paisatge idealitzat.

ModernismeEl Modernisme agafa dos corrents: el regeneracionisme (els autors voles canviar la societat) i l’esteticista (l’art per l’art, on pretenen reivindicar l’artista en vers la societat). Els regeneracionistes es decanten al anarcosindicalisme. L’esteticisme deixarà esdevenir el Noucentisme. Més després, sortiran els avantguardes.

Joan Maragall(1860-1911). Va ser un escriptor català que representa molt la poesia modernista. Va estudiar Dret i, així, va conèixer el catalanisme i el regeneracionisme. Opta per una vida intel·lectual i, al ser soci de l’Ateneu Barcelonès, va conèixer el món literari i artístic, que va fer que ell fes, al 1893, un gir cap el catalanisme i el Modernisme. La seva obra poètica no és molt extensa, però es pot veure una evolució d’estil. Al 1895 publica el seu primer llibre “Poesies”, on fa un homenatge a la natura viva i mesurada, ple d’emoció intimista i espiritual, que inclou el poema “La vaca cega”. La vaca cega: A aquest poema es poden fer moltes interpretacions com la religiosa, política, filosoficomoral, etc. Totes estan d’acord en l’esperit col·lectiu que vol expressar. La vaca cega pot ser un símbol perfecte d’un món digne de ser amat i de ser contemplat més enllà de l’aparença, per veure dintre de les coses l’essencial que les mou. El poema esta format per 23 versos decasíl·labs amb una rima irregular. La seva obra i estil va evolucionant, i parla del desastre colonial espanyol (amb l’Oda a Espanya), de

4

la mitologia popular catalana, de la seva “teoria de la paraula viva” ( que defensa l’espontaneïtat i el sentimentalisme del poeta) i l’atracció per la natura com una cara visible de Déu (en el seu llibre “La ginesta”).

Josep Carner(1884-1970). És un gran responsable del Noucentisme. Va ser un col·laborador de “La veu de Catalunya” (un diari a favor del partit “la lliga”, conservador del nacionalisme català). Va ser director de la revista “Catalunya”. Se’l coneix com a príncep dels poetes perquè, amb la seva obra poètica, va situar la poesia catalana a l’alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb la seva saviesa i la seva habilitat, els buits a què segles d’abandonament del català com a llengua de cultura l’havien forçada, envigorint les troballes dels sues mestres anteriors i aportant-hi gràcia del seu inconfusible estil. Josep Carner reescriu les seves obres (reciclatge poètic) i es pot trobar una autocorrecció permanent, ja que el mateix poema, en diferents edicions, canvien. El poeta defensa també la bohèmia, una actitud educada, amb respecte i fent cas al protocol. Utilitza temes populars que combinen petiteses i grandeses, on va del gran al petit, o a la inversa. Cançoneta Incerta: 1925. Parla sobre el destí i els obstacles de la vida. Utilitza un vocabulari culte, un metre curt i regular, amb una musicalitat. El poema està composat de 3 estrofes de 8 versos (octosíl·labs i tetrasíl·labs) i amb rima consonant. El primer vers parla a on ens portarà la vida i com la trobarem; el segon vers parla sobre els camins i els dubtes; i el tercer vers conclou dient que cada camí és incert, però és una vida. Bèlgica: És un poema emmarcat en el poemari “Llunyania” (1952). El tema és l’enyor, el desig de tornar, ja que ha emigrat per obligació (exili). El poema és una elegia, un cant de tristor a la pèrdua. Es troba el tòpic “locus amoenus”, que significa paradís perdut. La veu poètica vol ser tractada, quan torni, amb respecte, com que els nens el vegin com el senyor de cada dia. El poema agafa profunditat al ser passat del gran al petit.

5

BibliografiaAAVV, Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat (2008) BCN, Editorial Barcanova. ISBN: 978-84-489-2316-7.

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-barroc

http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_barroca

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-romanticisme/detall

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/la-renaixenca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a_catalana

http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Vicent_Garcia_i_Torres

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bonaventura_Carles_Aribau

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Carner_i_Puig-Oriol

(Comentari propi de “La vaca cega”)

(Apunts de classe)

6