dossier korfbal

5
DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS 1 EL BALONKORF (KORFBALL): UN ESPORT MIXTE. Origen: La paraula Korfball o balonkorf prové de l’holandès. Korf, que significa “cistell” i ball és, pilota. Tot i així la traducció exacta no és exactament basquet, es tracta del balonkorf, joc de pilota y cistell, conegut internacionalment com Korfball, que prové del nord europeu, concretament d’holanda, o és un esport molt popular. Fou creat per un mestre holandès d’escola adaptant un joc popular suec (ringball). Es va començar a jugar a Holanda cap al 1902 i després a Bèlgica sobre el 1920. Més tard la seva pràctica es va multiplicar a escala internacional, tenint noticies de que es jugava a Anglaterra, Luxemburg també en altres continents; Austràlia i EEUU. A Espanya el va introduir un holandès anomenat Leonardo Terol, que el va donar a conèixer per la Costa del Sol, concretament a Marbella cap al 1969. Desprès es va estendre per altres ciutats del nostre Estat. El balonkorf té un gran valor de coeducació, ja que en un mateix equip cohabiten, juguen, comparteixen, cooperen, es relacionen i competeixen nois i noies. A més a més té dos principis essencials que el fan molt específic. Primer, que son dos equips mixtes i segons, la cooperació; aspectes que des del sistema educatiu són molt importants, pels valors educatius que d’ells es desprenen. En efecte, el balonkorf es l’únic esport col·lectiu on juguen simultàniament nois i noies, però s’ha de tenir en compte que cada jugador/a haurà de ser marcat/da per un oponent del mateix sexe, es a dir que les noies marquen a les noies i els nois als nois. La cooperació resulta de no poder córrer, ni driblar quan s’està en possessió de la pilota. Per això el balonkorf es un esport en el que predomina el joc col·lectiu i no les prestacions individuals. El terreny de joc: La superfície de joc: És rectangular, amb unes mides de 40 m. de llarg i 20 d’amplada. Dividit amb dues part iguals per la línea central del camp.

Upload: javi-molina

Post on 26-May-2015

810 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dossier Korfbal

DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS

1

EL BALONKORF (KORFBALL): UN ESPORT MIXTE.

Origen: La paraula Korfball o balonkorf prové de l’holandès. Korf, que significa “cistell” i ball és, pilota. Tot i així la traducció exacta no és exactament basquet, es tracta del balonkorf, joc de pilota y cistell, conegut internacionalment com Korfball, que prové del nord europeu, concretament d’holanda, o és un esport molt popular. Fou creat per un mestre holandès d’escola adaptant un joc popular suec (ringball). Es va començar a jugar a Holanda cap al 1902 i després a Bèlgica sobre el 1920. Més tard la seva pràctica es va multiplicar a escala internacional, tenint noticies de que es jugava a Anglaterra, Luxemburg també en altres continents; Austràlia i EEUU. A Espanya el va introduir un holandès anomenat Leonardo Terol, que el va donar a conèixer per la Costa del Sol, concretament a Marbella cap al 1969. Desprès es va estendre per altres ciutats del nostre Estat. El balonkorf té un gran valor de coeducació, ja que en un mateix equip cohabiten, juguen, comparteixen, cooperen, es relacionen i competeixen nois i noies. A més a més té dos principis essencials que el fan molt específic. Primer, que son dos equips mixtes i segons, la cooperació; aspectes que des del sistema educatiu són molt importants, pels valors educatius que d’ells es desprenen. En efecte, el balonkorf es l’únic esport col·lectiu on juguen simultàniament nois i noies, però s’ha de tenir en compte que cada jugador/a haurà de ser marcat/da per un oponent del mateix sexe, es a dir que les noies marquen a les noies i els nois als nois. La cooperació resulta de no poder córrer, ni driblar quan s’està en possessió de la pilota. Per això el balonkorf es un esport en el que predomina el joc col·lectiu i no les prestacions individuals. El terreny de joc: La superfície de joc: És rectangular, amb unes mides de 40 m. de llarg i 20 d’amplada. Dividit amb dues part iguals per la línea central del camp.

Page 2: Dossier Korfbal

DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS

2

Els pals: Tenen forma cilíndrica amb un diàmetre de 5 a 8 cm. Solen ser de fusta o metàl·lics. Els cistells: Són també de forma cilíndrica, però no tenen fons. El seu diàmetre és de 40 cm i la seva profunditat de 25 cm. Estan fets de vímet (“mimbre”) i la part més alta està situada a 3,50 m. Del terra. Es col·loquen dintre del terreny de joc, a 6,60 m. De les línees de fons. La pilota: Normalment s’utilitza una pilota de futbol del número 5. A les competicions oficials es juga amb un model especial per a Korfball, que té una circumferència de entre 86-71 cm. I un pes que pot oscil·lar entre 425 i 475 gr. Els jugadors: L’equip el composen 10 jugadors/es. De cadascun dels equips surten a jugar 8 jugadores, 4 jugadores i 4 jugadors, que es reparteixen les zones del camp a raó de 2 jugadores i 2 jugadors de cada equip per zona. 1 jugador i una jugadora queden de reserva. El joc: Consisteix fer passar la pilota pel cistell que defensa l’equip contrari. Cada encistellada val 1 punt, guanyant el partit l’equip que més punts faci en el temps de joc.

40 m.

40 m.

6,6 m.

3,5 m.

2,5 m.

Page 3: Dossier Korfbal

DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS

3

Per exemple. Anomenem “Local” a un equip i “Visitant” a l’altre. I anomenem als jugadors “Homes: H” i a les jugadores “Dones: D”. Per començar podem veure a la imatge 2 la disposició del participants sobre el terreny de joc, respectant que hi hagi dos noies i dos noies a cada mig camp. Es a dir dos noies i dos noies en la zona de defensa i dos nois i dos noies a la zona d’atac. Tant defensors con atacants no poden sortir de les seves respectives zones. Durant el desenvolupament del joc pot semblar confús la barreja de nois i noies d’ambdós equips, però cal recordar que per defensar, només les noies poden fer-ho a les noies de l’equip contrari i els nois als altres nois respectivament. Els participants del equip visitant que estan al mig del camp de la dreta són de moment defensors i els que estan a la esquerra son atacants. Tots ells no poden traspassar la línea central del mig camp. Només quan un equip aconsegueix 2 punts, poden passar a l’altre camp i canviar el seu rol i les seves funcions. El balonkorf és un esport veloç que es juga pausadament, es a dir, el jugador/a que té la pilota no pot caminar ni córrer amb ella, encara que si pot botar-la i llançar-la a cistella. Els jugadors/es que no tenen la pilota han de moure’s amb l’objectiu de desmarcar-se del seu oponent i així poder rebre una passada. Quan es llença o es fa una entrada a cistella, no es pot tocar el terra amb els peus, per tant s’ha de saltar i llançar mentre estem a l’aire. A més a més sempre s’ha de llençar amb dos mans.

H

H H

H

D

D D

D

Page 4: Dossier Korfbal

DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS

4

Duració del partit: Un partit de balonkorf dura 60 minuts, repartits en dos part de 30 minuts cadascuna, amb un descans entremig de 10 minuts. Per començar el partit, un equip escull el camp i l’altre és el primer en treure des de el centre del camp. Quan es fa un punt treu des de el centre del camp, l’equip que no el va aconseguir. Reglament: *Punt. Un equip fa un punt quan la pilota llançada de forma reglamentaria passa de dalt a baix pel cistell del contrari. L’equip que ha marcar més punt durant el temps de joc, guanya. *El canvi de zona: cada 2 punts, atacants i defensors canvien de zona i de funció. *El canvi de camp: es produeix al finalitzar el temps de joc de la primera meitat del partit. *Sortida de la pilota fora de banda. Es considera que ha sortit la pilota del terreny de joc si toca o sobrepassa una de les línees que delimiten el campo de joc. *Servei o posada en joc: La pilota es posa en joc al començar el partit, al començar la segona part i després de cada punt marcat, des del centre de la línea del mig camp, per qualsevol dels jugadors/es atacants. *Llançament franc: es atribuït a un dels equips quan es fa una infracció de les regles per part de l’equip contrari. La pilota es posarà en joc des del punt on s’ha comés la infracció. En zona d’atac no està permès llançar directament a la cistella, per tant el llançament és indirecte. *Un atacant pot llençar a cistella si ningú en aquell precís moment el defèn. Però si en el moment de fer el llançament un defensor es situa en posició de “defensat”, no podrà fer-ho. Posició de “defensat”: quan el defensa del mateix sexe, està davant i molt a prop del llançador (un braç), amb el braç aixecat i entre la cistella i el atacant. *No es podran fer “pantalles”: un atacant no pot llençar a cistella desprès de guanyar avantatge després d’un bloqueig fet per un company. *El penal: és una falta o infracció que es comet al jugador/a que té ocasió de puntuar. S’efectua des de una distància de 2,5 m. davant i dintre de l’eix longitudinal al pal del cistell.

Page 5: Dossier Korfbal

DEP. D’EDUCACIÓ FÍSICA – INSTITUT LLUIS DE REQUESENS

5

*El servei neutral o de l’àrbitre: es produeix quan dos adversaris s’apoderen de la pilota al mateix temps i lluiten per ella. Llavors l’àrbitre interromp el joc i fa un “entre dos”, llançant la pilota a l’aire per que saltin el dos, que han de ser del mateix sexe. Els altres jugador estan separats de la pilota no menys de 2,5 m. i no poden participar en la jugada. També esta prohibit llançar a cistella directament després d’aquest servei neutral. Prohibicions: Durant el joc no està permès: -Tocar la pilota amb els pues o les cames. -Colpejar la pilota amb el puny. -Córrer o caminar amb la pilota -Jugar individualment amb la pilota: fintar, driblar, etc... -Passar la pilota de mà en mà a un company sense llançar-la. Interrompre inútilment el jo. -Colpejar o treure, violentament la pilota de les mans de l’adversari. -El contacte físic. -Retenir, agafar o empènyer a un adversari. -Defensar sobre el contrari de forma agressiva, impedint la seva llibertat de moviments. -Defensar o marcar a un jugador /a de l’altre sexe. -Jugar fora del límits del camp. -Fer ús del pal de la cistella per treure avantatge. -Moure el pal de la cistella -Retenir la pilota més de 4 segons. -Llençar a cistella des de la zona de defensa. -Situar-se a menys de 2,5 m. del rival que efectua qualsevol servei. -Són penal, les faltes que es fan a un rival en el moment que intenta fer un punt. Per llençar l’atacant a de col·locar un peu a la línea de llançament de penal i en el moment del llançament no pot tocar el terra: per tant ha de saltar i llençar a l’aire.