Fris escultòric

de

Josep Maria Subirachs

2

El Museu del Ferrocarril gaudirà d’aquesta obra d’art durant el temps que durin els treballs de l’Alta Velocitat a Barcelona.

Amb aquesta activitat podreu conèixer millor l’autor i la relació que han mantingut el ferrocarril i l’art, des dels

inicis.

4

La relació ferrocarril i art

Introducció

Breu referència en imatges:

Algunes estacions – monuments

La col·lecció d’art contemporani

Renfe-Adif

L’obra de Subirachs al Museu

Antecedents: L’estació de Sants

Primeres etapes de l’estació en imatges

Reconstrucció de 1979, s’instal·la l’obra.

Què tenim al davant

On s’ubicava?

L’autor

Vida i obres

Relació amb Vilanova

Característiques d’aquesta composició

Què va voler expressar l’autor?

L’Activitat

Busca _ _ _ _ _ _ _ _ _ !

Índex de la visita

5

La Relació Ferrocarril i Art

Introducció

Des del començament de l’aventura del ferrocarril a

mitjans del segle XIX, les primeres companyies

ferroviàries van fer servir les construccions i

edificacions destinades al servei al públic com a

element definitori i propagandístic de la companyia.

De tal manera que, des del moment en que es

projectava una línia de ferrocarril, juntament amb

la resta d’elements d’infraestructura es definien les

tipologies dels edificis, diferenciant-los en vàries

classes o nivells d’importància segons

l’emplaçament en grans ciutats, pobles, enllaços i

zones despoblades.

Les estacions han estat sempre un element

arquitectònic important, tant pel que fa a la tècnica

(marquesines de ferro, estructures ferroviàries

específiques, etc.) com per l’estètica, ja que s’han

empleat sovint per realitzar façanes monumentals i

grans obres arquitectòniques d’autors reconeguts. A

través de la història tenim diferents exemples d’usos

estilístics, com el neomudèjar (Toledo) o el

modernisme (València).

6

Per les estacions més importants es contractaven

arquitectes o enginyers famosos, que

desenvolupaven grans treballs arquitectònics amb

cobertes i façanes espectaculars, seguint les

tendències artístiques del moment.

En moltes ocasions, l’emplaçament al centre de les

ciutats i/o al mig de grans places, permetia afegir

elements escultòrics al·lusius a la companyia o al

tema ferroviari per completar el conjunt.

Algunes de les estacions dels inicis han estat

considerades com a Monument Històric Artístic.

Moltes de les de nova construcció i algunes de les

recentment rehabilitades han estat signades per

arquitectes de renom i compten amb elements

escultòrics d’artistes reconeguts.

7

Breu referència en imatges:

Algunes estacions – monuments

8

La col·lecció d’art contemporani

Renfe-Adif

La col·lecció forma part del fons patrimonial tant de Renfe com d’Adif. Entre els artistes, es troben alguns noms distingits com:

-Andreu Alfaro, amb l’obra Charlotte von Stein (1981) a l’estació del Nord de València

- Cristina Iglesias, amb l’obra Sense títol W-3 (1987), a l’estació de Córdoba.

- Jaume Plensa, amb l’obra La Raó (1986), a l’estació de La Pobla de Segur (Lleida)

- Martín Chirino, amb dues obres, una de les quals: Mi patria es una roca-el viento (1987) es troba a l’estació d’Atocha a Madrid.

També trobem l’autor que ens ocupa en aquesta activitat: Josep Maria Subirachs.

Si voleu tenir més informació de la col·lecció d’art contemporani podeu consultar els llocs web:

ADIF: http://www.adif.es/eu_ES//ocio_y_cultura/

esculturas/esculturas.shtml Renfe:

http://www.renfe.com/empresa/RSE/esculturas/index.html

9

L’obra de Subirachs al Museu Antecedents: L’estació de Sants

És una de les primeres estacions de ferrocarril

construïdes al nostre país. Formava part de la xarxa

creada per la Companyia El carril de Barcelona a

Molins de Rei i Martorell, de 1854. Era la segona

estació de la línia esmentada després de la de Plaça de

Catalunya.

Primeres etapes de l’estació en imatges

Edifici original. Fons de l’Arxiu històric de Sants

El 1900 s’inicien treballs per canviar de nivell l’estació, reformant-la i ampliant-la

10

Els anys 30 del segle XX, poc abans de la guerra civil, la companyia MZA construeix un nou edifici ubicat a la plaça de Sants, que contemplava el nivell inferior per vies i andanes i el superior com a edifici de viatgers.

En aquesta perspectiva de l’edifici veiem la gran volta de canó acabada en mitja esfera que comptava amb 6 xemeneies que permetien la sortida de fums.

11

L’obra de Subirachs al Museu

Què tenim al davant?

Es tracta d’un fris o mural escultòric format per

22 mòduls treballats individualment.

On s’ubicava?

Va ser encarregat per formar part d’una de les

façanes de l’estació de Sants de Barcelona en la

reconstrucció de l’edifici de 1979. Amb aquesta

renovació, l’estació es convertia en el centre del tràfic

ferroviari de la ciutat amb 13 vies per tot el trànsit

de curt o llarg recorregut que arribava o sortia de la

metròpoli.

Foto Miquel Badia

Imatge de l’emplaçament original de l’escultura, a la façana de la Plaça dels Països Catalans de l’estació de Sants.

12

En els darrers anys del segle XX, amb la construcció d’un hotel a sobre de l’edifici central, un aparcament i altres serveis, l’estació es converteix en un intercanviador de transports de primer ordre.

Avui en dia s’estan portant a terme noves tasques de rehabilitació i modificació de l’edifici i el seu entorn per adaptar-se a l’arribada de l’alta velocitat.

13

L’autor

Vida i obres Josep Maria Subirachs neix a Barcelona l’11 de març de 1927. La seva obra és una de les més riques, sòlides i representatives de l’art contemporani català i espanyol. Reconegut a nivell mundial, les seves obres han marcat la modernitat al país com a capdavanter en quant a l’escultura d’avantguarda a la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Escultor, dibuixant i gravador va treballar com aprenent al taller de Monjo (1942-1947) i va ser alumne lliure de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1945), però és Enric Casanovas (1947- 48) qui va esdevenir el seu autèntic mestre i de qui va heretar un estil de caràcter mediterrani inspirat en Maillol.

Relació amb Vilanova Al final de la Rambla de Vilanova, s’alça l’obelisc en memòria de Francesc Macià, nascut a Vilanova, que Subirachs va construir “perquè fos el primer monument que s’aixequés a Catalunya” en record del primer president de la Generalitat un cop restaurada la República el 1931.

14

Característiques d’aquesta composició del Museu

El tema L’artista fa un homenatge al tren. Subirachs situa cites històriques i elements identificables per tal que tinguem un referent proper. L’element essencial és la roda, símbol de la comunicació i la mobilitat. Dit tot això, en paraules de la seva filla i historiadora de l’art Judith: “en una clara intenció de fusionar l’art amb l’activitat quotidiana, va convertir el que podria ser un rètol amb les lletres de la paraula BARCELONA en una escultura de fort impacte visual”. L’ús d’elements simbòlics, situats intencionadament, possibiliten Interaccionar entre la funció comunicativa i l’artística.

La lletra L’artista utilitza les lletres per donar força al valor comunicatiu de les seves obres, fent un homenatge a la tipografia. Les usa amb freqüència i també els anagrames per destacar el contingut específic de l’obra.

El relleu i el baix relleu El relleu o bé el buit de les lletres (baix relleu) no és més que un recurs per enriquir estèticament la textura de la superfície.

15

Les formes L’autor fa servir la multiplicació de les formes: • L’ús de la rodona en moltes variants. • L’oposició ple-buit o positiu-negatiu. • L’afirmació de reminiscències barroques amb l’ús

de la corba i la contra corba.

El material Utilitza un tipus de material que permet obres de grans dimensions. L’artista usa l’empremta en els encofrats (motllo format per fustes o plaques de metall en el qual es buida el formigó fins que forja), la qual cosa li permet jugar amb les línies. Un cop endurida la forja, es pot treballar com si fos pedra: es pot escantonar i fer incisions amb punxó i d’altres treballs. En molts casos, introdueix fustes dins el motllo per donar textures diferents al formigó i a l’obra final (cas del mural de Sants)

16

Què va voler expressar l’autor?

Segons el propi artista, “tots els monuments públics

se’ls plantejava com un diàleg entre el ciutadà i la

ciutat”. En aquest cas el diàleg s’estableix entre

l’estació i els usuaris. L’obra d’art es converteix en un

element necessari més al servei del públic: el simple

rètol amb el nom, que duen tots els edificis d’aquestes

característiques.

17

18

Busca __ __ __ __ __ __ __ __ __ !

L’Activitat El Museu us proposa apropar-vos a aquesta obra d’art des d’una perspectiva inèdita, estant a tocar de cada detall, per poder percebre de prop què ens va voler expressar l’artista i com ho va fer. A continuació teniu les instruccions per trobar el secret que guarda: 1. Mireu bé l’escultura. 2. A la pàgina següent teniu tots els mòduls que la

formen, numerats a l’atzar. 3. Es tracta de seleccionar nou d’aquests mòduls per

formar la paraula clau d’aquesta activitat i que està relacionada amb el significat de l’obra.

4. Anoteu els números dels mòduls que heu escollit i completeu la frase final.

19

1 2

17

9

3 4

7 8 5 6

12 13 10 11

14 15

19 20 21 22 18

16