Dossier de premsa

1960 1960 1960 1960 ---- 1963: 1963: 1963: 1963: EEEEl l l l Museu Museu Museu Museu d’Ad’Ad’Ad’Artrtrtrt C C C Contemporani. ontemporani. ontemporani. ontemporani. Testimoni d’una èpocaTestimoni d’una èpocaTestimoni d’una èpocaTestimoni d’una època

17 de juliol – 13 de desembre 2015

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Vilanova i la Geltrú

Amb la col·laboració de:

ÍNDEX

Fitxa tècnica

Exposició

Relació d’obres

Activitats complementàries Informació pràctica

Fitxa tècnicaFitxa tècnicaFitxa tècnicaFitxa tècnica

Títol de l’exposició

1960-1963: El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època

Dates Del 17 de juliol de 2015 al 13 de desembre de 2015 Inauguració Dijous 16 de juliol de 2015, a les 19.30h Producció Biblioteca Museu Víctor Balaguer (OAPVB) Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Amb el suport de Xarxa de Museus d’Art, Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Idea, guió i continguts Mireia Rosich i Bernat Puigdollers amb la col·laboració de Sílvia Muñoz d’Imbert

ExposicióExposicióExposicióExposició

1960-1963: El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època

L’any 1960 es va inaugurarL’any 1960 es va inaugurarL’any 1960 es va inaugurarL’any 1960 es va inaugurar el pr el pr el pr el primer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de imer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de imer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de imer Museu d’Art Contemporani de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Barcelona, Barcelona, el el el el MACMACMACMAC, a la cúpula de l’edifici de l, a la cúpula de l’edifici de l, a la cúpula de l’edifici de l, a la cúpula de l’edifici de l’’’’actual cinema Coliseum de la Gran Viaactual cinema Coliseum de la Gran Viaactual cinema Coliseum de la Gran Viaactual cinema Coliseum de la Gran Via. . . . Transcorreguts 3 anysTranscorreguts 3 anysTranscorreguts 3 anysTranscorreguts 3 anys,,,, aquesta aquesta aquesta aquesta aventura aventura aventura aventura de lde lde lde l’’’’art emergent art emergent art emergent art emergent arribava a la seva fi per falta arribava a la seva fi per falta arribava a la seva fi per falta arribava a la seva fi per falta d’un espai d’un espai d’un espai d’un espai propi propi propi propi i i i i dededede suport suport suport suport, tant públic com privat, tant públic com privat, tant públic com privat, tant públic com privat.... Aquest episodi, poc conegut per al Aquest episodi, poc conegut per al Aquest episodi, poc conegut per al Aquest episodi, poc conegut per al gragragragran públic, n públic, n públic, n públic, ens serveix comens serveix comens serveix comens serveix com una fotografia instantàniauna fotografia instantàniauna fotografia instantàniauna fotografia instantània del que es va produir del que es va produir del que es va produir del que es va produir a nivell a nivell a nivell a nivell artístic artístic artístic artístic a Catalunya en aquells momentsa Catalunya en aquells momentsa Catalunya en aquells momentsa Catalunya en aquells moments.... El primer intent de fer un Museu d’Art Contemporani. Barcelona, 1960

El 28 de març de 1969 s’inaugurava un Museu nou a Vilanova instal·lat al Castell de la Geltrú. La col·lecció que el conformava procedia d’un intent fallit: la creació d’un Museu d’Art Contemporani a Barcelona. El projecte de crear un MACBA a principis de la dècada dels seixanta va fracassar, però es va impedir el desmantellament de la important col·lecció que s’havia reunit fent que les peces arribessin a la Geltrú. Darrera d’aquesta operació hi havia, d’una banda, els crítics d'art Alexandre Cirici Pellicer i Cesáreo Rodríguez-Aguilera, i de l’altre, l’alcalde vilanoví Antoni Ferrer Pi. Com a conseqüència d’aquest episodi, a Vilanova hi tenim una magnífica representació d’un període de l’art català que no està -encara ara- ben representat en cap Museu del país. El MACBA, un any després de la seva obertura (al 1996), organitzà una exposició commemorativa que portava aquest títol: "Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona.1960-1963". A l’acte inaugural, Cesáreo Rodriguez-Aguilera va pronunciar un discurs en el qual va comentar el paper cabdal de la Biblioteca Museu Balaguer en la conservació d’aquest conjunt d’obres. L’exposició volia desvetllar els orígens del propi MACBA i alhora "reivindicar la iniciativa més

seriosa i més compromesa que hi ha hagut en el combat per l'art contemporani a

la Catalunya contemporània" (paraules de Miquel Molins, director del MACBA en aquells moments). Atès que aquest any 2015 el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta l’exposició: “Del segon origen. Arts a Catalunya, 1950-1977” que revisa aquest període, com a membres de la Xarxa de Museus d’Art que ell encapçala no volíem deixar passar l’oportunitat de posar en valor aquest episodi. Història i antecedents A principis dels seixanta, una colla de gent interessada en l’art d’avantguarda que es feia en aquells moments a Barcelona, va promoure un Museu d’art Contemporani per donar cabuda a l’obra de tota una sèrie d’artistes emergents que anaven guanyant prestigi -sovint més a l’estranger que a casa nostra. "La intenció que ens havia portat a fundar aquell Museu, el 1959, (fou la) de

combatre l’absència de l’art actual als museus de Catalunya, paradoxa cridanera

per a un país que té un impacte important en el nivell artístic mundial del nostre

temps "

Alexandre Cirici Existia una llarga llista d’artistes reconeguts que formaven part de la nòmina internacional (Saura, Tàpies, Chillida, Millares, Sempere,....), proliferaven moviments i col·lectius artístics (LADAC a Canàries, el Grupo R de arquitectura, grup Taüll, Grup Sílex, Equipo 57, Agrupació d'Artistes Actuals, a Catalunya, El Paso a Madrid, Parpalló a València, ...) i en canvi, les institucions no donaven pas a l’actualitat. L’any 1956 es constituí l’agrupació d’artistes Actuals que fixà com un dels seus principals propòsits la creació d’un Museu d’Art Contemporani a Barcelona. Van crear una societat anònima (1959) on cada soci participava amb diners, refiant que el suport oficial arribaria a continuació. Entre Cirici, Rodríguez-Aguilera i altres persones afins van elaborar una llista dels artistes d’avantguarda que consideraven imprescindibles i procediren a demanar-los obres. Els artistes respongueren a la crida regalant-la directament o cedint-la en concepte de dipòsit. Hi van participar artistes catalans com Guinovart, Tharrats, Ràfols Casamada, Cuixart, Hernández Pijuan, Argimon,... també espanyols: Saura, Canogar, Zabaleta,... i alguns estrangers llavors a Espanya: Bechtold, Tábara, Nadia Werba,... Entre el 1960 i el 1963 aquesta selecció va estar exposada al públic a la cúpula del Coliseum (l’actual cinema Coliseum de la Gran Via de Barcelona), local aleshores arrendat pel FAD (Foment de les Arts Decoratives) que els cedí l’espai provisionalment. Durant aquests primers anys el museu organitzà tot un seguit

d’activitats de perfil cultural i acadèmic, de les quals destacà una tongada anual d’exposicions de diferents artistes i temes (23 exposicions en tres anys). La darrera mostra que va organitzar aquesta associació portava el títol "El Arte y la Paz" i va ser el detonant que va provocar la clausura del Museu. "Lo cierto es que la institución no fue nunca objeto de persecución política, pero

tampoco llegó a beneficiarse de subvenciones oficiales que hubieran asegurado su

subsistencia, así que cuando la indiferencia social y la penúria económica acabaron

desalentando a sus promotores,(...) el Museo cerró sus puertas en 1963, después

de sólo tres años de intensa vida."

Jesús Pedro Lorente

Els estaments oficials no van proporcionar cap local, ni l’Ajuntament ni la Diputació Provincial. "La seva aposta per l'art contemporani va topar amb les vacil·lacions d'unes

autoritats no democràtiques i amb els recels d'una societat civil que, amb algunes

més que notables excepcions, era encara molt refractària a les noves formes

artístiques" Miquel Molins

Els promotors de l’aventura, resistint-se a defallir, van tenir emmagatzemades moltes de les obres durant anys a l’espera de trobar una nova sortida. El Patronat de la Biblioteca Museu Balaguer s’oferí a acollir-les al Castell de la Geltrú. El conjunt que arribà a Vilanova superava el centenar de peces.

Dins de l’arxiu administratiu de la institució balagueriana es conserva documentació original d’aquest episodi. El fet que arribessin les obres a Vilanova va evitar el desmantellament (desmantellar) de tota la col·lecció i va salvar, en certa mesura, un projecte que havia de tenir molta més volada. "Com a director que vaig ésser del Museu desaparegut, em cal la satisfacció de

veure honorablement recollit allò millor de la seva col·lecció a les sales del castell

de la Geltrú" Alexandre Cirici

La col·lecció es va exhibir de forma permanent al Castell de la Geltrú fins als anys noranta. Des del 1996 es troba a la Biblioteca Museu Balaguer on es pot veure exposada una selecció de les obres de manera permanent, a la primera planta. En la present exposició s’exhibeix la pràctica totalitat del fons que va arribar a Vilanova i que no s’ha pogut veure reunida des de fa més de vint-i-cinc anys.

CronologiaCronologiaCronologiaCronologia

1956 Constitució de l’Associació d’Artistes Actuals (AAA), director Alexandre Cirici Pellicer. Un dels objectius de l’entitat és crear un Museu d’Art Contemporani a la ciutat de Barcelona

1957 Primera convocatòria dels Premis de Maig feta per l’AAA

1958 Es cerquen possibles espais per al futur museu i es cerca obra demanant peces a una selecció d’artistes d’avantguarda

1959 Fundació davant notari de la Societat “Museu d’Art Contemporani S.A”

1960 Inauguració del Museu d’Art Contemporani a la Cúpula del Coliseum amb més d’un centenar d’obres exposades Exposicions a la cúpula de: Moisés Villelia, Antoni Bonet, Romà Vallès, i “Grabados británicos contemporáneos”

1961 Exposicions temporals de: Àngel Ferrant, Jean Fautrier, Ràfols-Casamada, Enrique Tábara, Jordi Curós, Josep Maria de Sucre, Eva Fischer, Homenatge a Àngel Ferrant i Grupo Picasso de Málaga

1962 Exposicions de: Massieu-Monzón, August Puig, Miguel Vázquez, Grupo Hondo, Juan Ripollés, Ietta Donega, Grupo Signo i Nadia Werba

1963 Clausura del Museu. Censurada l’exposició: “Arte y paz”, tancament del local

1969 Inauguració del Museu d'Art Contemporani de Vilanova i la Geltrú, instal·lat al castell de la Geltrú

TTTTextos de salaextos de salaextos de salaextos de sala

Text introductori “En efecte, reflecteixen la intenció que ens havia portat a fundar aquell Museu, el 1959, de combatre l’absència de l’art actual als museus de Catalunya, paradoxa cridanera per a un país que té un impacte important en el nivell artístic mundial del nostre temps” Alexandre Cirici Pellicer El 21 de juny de 1960 s’inaugurava oficialment a la cúpula del teatre Coliseum, el primer Museu d’Art Contemporani de Barcelona, resultat de l’esforç de l’Associació d’Artistes Actuals (AAA), fundada l’any 1956, i de l’impuls imprescindible d’Alexandre Cirici Pellicer. L’objectiu era crear un espai on poder mostrar l’obra dels artistes contemporanis traçant una línia cronològica que enllacés amb el Museu d’Art Modern situat al Parc de la Ciutadella que finalitzava el seu recorregut en el modernisme. Cirici proposava un discurs que s’iniciava en el noucentisme —tota una declaració de principis estètics i de reminiscències polítiques— i acabava els anys seixanta. Malauradament, el projecte no va tenir el suport esperat. L’administració pública i una societat poc sensibilitzada amb les darreres formes estètiques van desestimar el projecte. Va ser aleshores quan l’AAA, juntament amb la Cambra Barcelonina d’Art Actual, va decidir continuar el projecte per la via privada inspirant-se en el MoMA de Nova York, no només en temes de gestió, sinó també museogràfics, posant l’accent en un art que privilegiava la vessant visual i l’autonomia de l’obra. Així doncs, l’any 1959, es va constituir a casa del jurista i crític d’art Cesáreo Rodríguez-Aguilera una societat anònima, es van subscriure 100 accions de 1000 pessetes i es va donar als propietaris la condició de membres fundadors del Museu. Paral·lelament, a través d’articles en premsa, els impulsors pretenien conscienciar la ciutadania, tot centrant-se en l’auge de gran part dels artistes catalans a nivell internacional i en la manca de presència de la seva obra als museus catalans. Per tant, la necessitat del Museu venia, d’una banda, d’una necessitat museogràfica de patrimonialitzar el present i, de l’altra, d’una inversió de futur. Cirici Pellicer, membre de la junta del FAD (Foment d’Arts Decoratives) des del març de 1959, aconsegueix que l’Associació cedeixi gratuïtament l’espai de la cúpula per instal·lar-hi provisionalment el Museu mentre, paral·lelament, s’inicia el procés de formació de la col·lecció demanant col·laboració a artistes, galeries i col·leccionistes, els quals hi van participar cedint o donant obra al fons del Museu. El resultat va ser un conjunt irregular —no tenien cap obra d’artistes rellevants com ara Picasso, Miró, Dalí o Tàpies— però reflex fidel d’un moment artístic. Finalment, Barcelona tenia un museu d’art contemporani.

Informalisme i altres abstraccions Tot i que la col·lecció del Museu d’Art Contemporani arrencava de l’obra d’autors de principi de segle i pretenia un “equilibri de tendències”, en paraules de Cirici, el fet és que un cop es va clausurar el Museu, molts dels artistes van recuperar les seves obres. Les peces que van quedar i que, posteriorment, van passar al Museu de Vilanova i la Geltrú, van ser majoritàriament d’artistes joves i no catalans. Per tant, el conjunt de la col·lecció actual té un fort accent informalista. En aquells moments, final de la dècada dels cinquanta i principi dels seixanta, l’informalisme estava en plena etapa de maduresa. Si va ser Tàpies, cap al 1953, qui comença a experimentar amb aquest llenguatge, no va ser fins al 1957, que aquest moviment va arribar a més artistes, a través de l’exposició “Otro arte. Exposición de pintura y escultura” de la Sala Gaspar en col·laboració amb la Galeria Staedler de París i el Club 49. En aquells anys dels darrers Salons d’Octubre, termòmetre de les inquietuds artístiques dels artistes més joves, moltes de les obres exposades ja pertanyien a aquesta estètica. Serà també el 1957 quan Juan Eduardo Cirlot publicarà Arte otro sobre l’informalisme. Els seus orígens internacionals però es remuntaven a l’Europa devastada per la Segona Guerra Mundial de la dècada dels anys quaranta, a través dels Otages de Jean Fautrier i els conceptes art autre i art informel citats pel crític Michel Tapié a la seva obra Un art autre (1952), en què evoca l’experiència artística d’arrel romàntica en què el creador pot abocar en una tela l’expressió dels sentiments més profunds i, alhora, considerar les característiques pròpies de materials i textures. Tendències dins la figuració Paral·lelament a l’informalisme emergent, tan estès a Catalunya des de final dels anys cinquanta i durant la dècada dels seixanta, un bon nombre d’artistes van continuar conreant l’art figuratiu. Al nou Museu d’Art Contemporani conflueixen en un mateix moment i espai artistes provinents de generacions formades abans de la guerra, com Jaume Mercadé (1889-1967) o Rafael Zabaleta (1907-1960), i joves artistes, especialment dones, com Maria Girona (1923-2015) o bé Esther Boix (1923-2014), reflex d’un moment artístic eclèctic i plural. La proposta de Cirici era, encara que el context i els recursos no ho afavorien, ambiciosa i integradora. Anhelaven modernitat —o potser tan sols normalitat— en un ambient encarcarat i estàtic. Per això calia fer aflorar, donar visibilitat, al conjunt artístic de la ciutat. S’havia de conformar “d’una manera eclèctica, a fi de reflectir la totalitat dels corrents creadors, deixant a part l’art conformista de les galeries tradicionals, closes a les avantguardes”. Qualsevol

temptativa d’art actual hi tenia cabuda. Les obres de Tàpies o Argimon, aleshores ja plenament informalistes, compartien espai amb el paisatgisme líric d’arrels noucentistes de Maria Girona, el postcubisme de Zabaleta o la pintura geometritzant, de cànon colossal, de figures compactes i colors vellutats de José Maria de Martín. En el cas de l’escultura figurativa, cal destacar, entre els joves, la presència de la generació que Cirici va anomenar generació del mig amb Subirà Puig i Torres Monsó, aleshores autors d’una obra d’arrels expressionistes, i Julià Riu Serra, de cànon estilitzat i arcaïtzant. Tan sols havien quedat fora de la selecció tot el conjunt de pintors que va proliferar durant els primers anys de postguerra, autors d’una obra pompier, acadèmicament correcta però buida de contingut, molt del gust de la nova burgesia enriquida ràpidament aprofitant el context econòmic de postguerra. Abstraccions geomètriques Coetània a l’informalisme omnipresent de la dècada dels anys cinquanta i seixanta, l’abstracció geomètrica que provenia de les avantguardes de principi de segle XX, des del futurisme al constructivisme rus, anirà seguint un camí moltes vegades a l’ombra de la gran aposta estètica del país i anirà desenvolupant-se ben bé fins a la dècada dels anys setanta. Destaca en aquest àmbit, l’entorn del nucli valencià, amb el crític Vicente Aguilera Cerni i el Grup Parpalló, així com l’Equipo 57 d’artistes espanyols instal·lats a París. Les seves investigacions a l’entorn de la geometria, el moviment, l’element visual, a més de la proposta d’eradicar l’autoria de les obres i el component expressiu romàntic d’altres propostes com les informalistes tindran àmplies connotacions socials, polítiques i generacionals. A la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Vilanova en tenim alguns exemples, com els del pintor belga Luc Peire, amic de Subirachs, i el seu verticalisme abstracte; el component del Grup Parpalló José M. de Labra; el romanès Pic Adrian, i l’obra de Joaquim Llucià, fundador del Cicle d’Art d’Avui l’any 1962, que treballa el rigor constructiu a través dels seus collages de paper d’estany.

Els àmbitsEls àmbitsEls àmbitsEls àmbits La mostra es dividirà en 4 àmbits:

� Àmbit 1: Informalisme i altres abstraccions � Àmbit 2: Els grans formats

� Àmbit 3: Tendències dins la figuració � Àmbit 4: Abstraccions geomètriques

� Àmbit 5: Obra gràfica

Relació d’obres Relació d’obres Relació d’obres Relació d’obres

Àmbit 1. Informalisme i altres abstraccions

Composició abstracta Garcia, Josep Lluís Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 770 Composició de tons grisos Rey Polo, Luis Pintura a l’oli sobre tela BMVB-899 Composició abstracta Vallès i Simplicio, Romà Pintura a l’oli sobre tela BMVB-949 Pintura Ràfols – Casamada, Albert Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 993 Composició abstracta E. Vallès? Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 1052 Rocas Barrios, Gracia Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 1936 "Pintura" Alcoy, Eduard Pintura acrílica sobre cartró BMVB-1939 Composició B Planell Viñals, Carles Pintura acrílica sobre taula BMVB-1941

Abstracte en vermell Español i Viñas, Agustín Pintura acrílica sobre cartó BMVB- 1945 Composició gestual en negre Hernández Pijuan, Joan pintura a l'oli sobre tela BMVB – 1947 Pintura CF Txin, Hsiao Pintura acrílica sobre tela BMVB- 1948 Enquadrament sud Tábara, Enrique Tècnica mixta (pintura a l'oli i argila) sobre tela BMVB- 1965 Muro Balmes, Josep Pintura a l’oli sobre taula BMVB-1970

Pintura 24 Massieu, Lola Pintura acrílica sobre tela BMVB- 1975 Figura humana Mensa i Corchete, Carles Pintura a l'oli sobre fusta BMVB- 1986 Pintura nº 7 Sanz, Eduardo Pintura a l’oli sobre tela BMVB-1987 Composició Soler Vidal, Josep Pintura a l’oli sobre tela BMVB-1988

Composició matèrica Curós Ventura, Jordi Collage sobre fusta BMVB- 1990 Univers concentracionari Cardona Torrandell, Armand Pintura acrílica sobre taula BMVB-1992 Composició matèrica Muxart Domènech, Jaume Pintura acrílica sobre tela BMVB-1997 Composició de quatre colors Rodriguez Suárez, Antonio Tècnica mixta sobre tela BMVB- 2005 Planimetria Vilacasas, Joan

Composició matèrica Arias, Salvador Tècnica mixta sobre tela BMVB- 2010 Composició abstracta Orus, José Tècnica mixta sobre fusta BMVB- 2011 Pintura Vallès Rovira, Evarist Pintura acrílica sobre tela BMVB- 2013 Juicio en blanco Martínez Mezquita Pintura a l’oli sobre tela BMVB - 2007

Pintura a l’oli sobre tela BMVB - 992

Construcció vertical, 68 Monzón, Felo Pintura a l’oli sobre tela BMVB – 1978 Composición con espacio y elemento dinámico Soria, Salvador Pintura a l’oli sobre tela BMVB – 1976 Composició abstracta Paredes Jardiel, José Enrique Pintura acrílica sobre tela BMVB – 1972

Enquadre Sud. Enrique Tábara

Planimetria. Joan Vilacasas

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Abstracte en vermell. Agustín Español i Viñas

Composició abstracta. Romà Vallès i Simplicio

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Àmbit 2. Els grans formats Aquelarre Werba, Nadia pintura a l’oli sobre tela BMVB-1935 Foule Saura, Antonio pintura a l'oli sobre tela BMVB – 1931 Sense títol Argimon, Daniel pintura a l'oli sobre taula BMVB – 1932 Pintura 44 Bechtold, Erwin Pintura a l’oli, collage BMVB-1937

Profundo Asensio Rovira, Teodoro Pintura acrílica sobre tela BMVB- 1940 Verges Guinovart Bertran, Josep Pintura acrílica sobre tela BMVB-1943

Homenatge a Salvat-Papasseït Ràfols i Casamada, Albert Pintura a l’oli sobre tela BMVB-1974 Primera figura Tharrats Vidal, Joan Josep Pintura acrílica sobre tela BMVB-1981

Composició abstracta Montero Maldonado, Ricardo Pintura acrílica sobre tela BMVB- 2015 Estático cambiante Ferrant Vázquez, Ángel Ferro BMVB- 1929 Composició Martí Badenes, Marcel fosa, retallat, soldat BMVB-1930 Composició gestual en gris Rey Polo, Luis Tècnica mixta sobre tela BMVB - 1934 Composició Chirino López, Martín soldat, martellejat BMVB-1944

Composició escultòrica de metall Collet, Charles Henry Ferro, soldat, retallat, forjat BMVB- 1958 Sin título Alfaro Hernández, Andreu Acer inoxidable BMVB- 1980 Conjuncions/ Abstracte Sèrie Venècia 4 Ferrant Vázquez, Ángel Fosa, cisellat BMVB- 1995

Escultura cambiante Ferrant Vázquez, Ángel Ferro, retallat i fusta BMVB- 2001 Composició Martí Badenes, Marcel Fusta i ferro BMVB- 4277

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Composició B. Carles Planell

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Aquelarre. Nadia Werba

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Àmbit 3. Tendència dins la figuració

Església amb dues cases Martín Gassó, Josep Maria de Pintura a l’oli sobre tela BMVB-991 Figuera Mercadé Queralt, Jaume Tècnica mixta sobre tela BMVB- 1494 Paisatge Ibañez, Concha Pintura acrílica sobre taula BMVB- 1523 Campos y paz Girona i Benet, Maria Pintura acrílica sobre tela BMVB- 1525

Suburbio o Poble Nou Boix Pons, Esther Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 1526 Cadaqués Fluvià Mas, Joan F. Pintura a l'oli, college BMVB- 1534 Tapís verd Abelló i Prat, Joan Pintura acrílica sobre tela BMVB- 1539 Nocturn dels gats Zabaleta Fuentes, Rafael Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 1500

Gerro blanc amb coll allargat Llorens Artigas, Josep Gres, torn, oxidant, esmalt BMVB- 1949 Gerro blanc Llorens Artigas, Josep Gres, torn, oxidant, esmalt BMVB- 1950 Gerro alt Cumella Serret, Antoni Gres, torn, oxidant, esmalt BMVB- 1951 Gerro arrodonit Cumella Serret, Antoni Gres, torn, oxidant, esmalt BMVB- 1952 Gerro Cumella Serret, Antoni Gres, torn, oxidant, esmalt BMVB- 1953

Paternitat Torres Monsó, Francesc Escultura de guix pintat BMVB- 4274 Gerro estilitzat Cumella Serret, Antoni Gres, torn, esmaltat BMVB- 4275 Desnudos Subirà Puig, Josep Fusta i argila BMVB- 1497 Gerro Ruiz Ruiz, Antoni Argila, torn, oxidant BMVB- 1954 Gerro Ruiz Ruiz, Antoni Argila, torn, oxidant BMVB- 1955 Gerro Ruiz Ruiz, Antoni

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Argila, torn, oxidant BMVB – 1956 Composició Mercadé i Farrés, Jordi Pintura a l'oli sobre tela BMVB- 1520 Sense títol Balaguer Sanchis, Isidoro pintura a l'oli sobre tela BMVB – 1961

Cap Creus Narotzky, Norman Pintura a l’oli sobre tela BMVB – 2014 Fulla Puig Bosch, August Aquarel·la BMVB – 1985

Figuera. Jaume Mercadé Queralt

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Àmbit 4. Obra gràfica

Dibuix núm. 9 Hurtuna i Giralt, Josep Dibuix sobre paper BMVB – 898 Traços i negre Tàpies Puig, Antoni Estampa BMVB – 1482

Composició en negre Raventós Torras, M Asumpció Estampa BMVB – 1501

Dibuix núm. 9. Josep Hurtuna i Giralt

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Àmbit 5. Abstraccions geomètriques

Antibes, 1957 Peire, Luc Pintura a l’oli sobre tela BMVB - 940 Sense titol Labra, Josep Maria Collage BMVB – 942

Sense títol Labra? Pintura a l’oli sobre tela BMVB – 1058 Painting Adrian, Pic Pintura a l’oli sobre tela BMVB – 1984 Estructura de repeticions. Oro y plata Llucià Olivet, Joaquim Collage BMVB – 2003

Antibes, 1957. Luc Peire

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Activitats complementàries

Dijous 30 de juliol a les 19.30h. Visita comentada a l’exposició

Diumenge 15 d’agost i 13 de setembre, 18 d’octubre, 15 de novembre i 13 de desembre a les 12h. Visita comentada a l’exposició

Dijous 5 de novembre a les 19.30h. Visita comentada a l’exposició per part dels assessors de la mostra Bernat Puigdollers i Sílvia Muñoz

Reserves al 93 815 42 02 o bé a informacio@victorbalaguer.cat

Visites concertades per a grups amb reserva prèvia i activitats per al públic escolar: Educació infantil i cicle inicial de primària: Formes, textures i colors Cicle mitjà i superior de primària, 1r i 2n d’ESO: L’aventura de l’Art Contemporani Reserves escolars a: serveipedagogic@victorbalaguer.cat Informació pràctica

Lloc i dates 1960 - 1963: El Museu d’Art Contemporani. Testimoni d’una època Del 17 de juliol fins el 13 de desembre de 2015. Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Av. Víctor Balaguer, s/n. 08800 Vilanova i la Geltrú

Tel 93 815 42 02 – Fax 93 815 36 84

www.victorbalaguer.cat informacio@victorbalaguer.cat

Museu Víctor Balaguer

@mvictorbalaguer

HORARIS:

Matins:

De dimarts a divendres de 10 a 14h

Dissabte i diumenge d’11 a 14h

Tardes:

De dimarts a dissabte de 17 a 19h, excepte dijous, de 19 a 21h.

Dilluns tancat