29è Festival Internacional MÚSICA POPULAR TRADICIONAL

Vilanova i la Geltrú 17-19 juliol 2009

DOSSIER DE PREMSA

09

2

Presentació Un Festival per despertar consciències El FIMPT és el festival de referència de les músiques ètniques als Països Catalans i una de les estacions en què la màquina del ferrocarril de l’arrel renova el seu combustible. Immersos en un nou cicle econòmic, el festival vilanoví avança gràcies al seu rol sòlid en el mapa musical internacional. Per això, aquesta vint-i-novena edició compta amb una tripleta indispensable de nous suports: la indústria cultural, les sinèrgies amb altres agents artístics, i les noves eines de cooperació amb altres institucions. Indústries culturals que per primer cop han vist el certamen com un esdeveniment en què també inverteixen i arrisquen econòmicament actuant com a promotors empresarials. Sinèrgies artístiques amb el Taller de Músics en els seus trenta anys, amb Joventuts Musicals Internacionals, i amb la Fundació la Caixa que per primer cop integra i patrocina el seu programa Diversons en el festival. Noves eines de cooperació institucional que aporten propostes de gran format per ser gaudides en un programa líder com a porta d’entrada d’artistes no convencionals. El FIMPT és, però, molt més. No es tracta sols de programar una sèrie de concerts, sinó també de reunir persones perquè es coneguin i es descobreixin, i en definitiva perquè convisquin en la Vilanova i la Geltrú del segle XXI. Aquest cuquet que les vilanovines i els vilanovins han sabut mantenir viu al llarg de 29 anys -poca broma!- s’alimenta de repertoris preuats, veus pregones i instruments llunyans –com els que enguany arriben des del Rajasthan indi i per primer cop des del Tibet- , mostra de conservació d’un patrimoni immaterial i intangible tresor de la humanitat. Continuem posant l’accent en un festival còmode allunyat de les inconveniències d’altres cites mastodòntiques . Comoditat en la qual també les mares i els pares puguin gaudir amb els seus infants d’unes activitats que els entusiasmin. Realment, som al davant d’una nova generació de pares i mares consumidors de cultura i de música que han crescut juntament amb el FIMPT, que ho volen seguir fent i, per què no, compartint-lo ara amb els seus fills. Algú pot pensar que, en tot aquest procés, volem descobrir la sopa d’all. El FIMPT, com Salvador Dalí o Josep Pla, creu que “qui menja sopes –també la d’all-, se les pensa totes”. I en definitiva és el que enguany hem cercat, això sí compartint la sopa amb el poble tibetà que fa cinquanta anys que viu en la repressió, o amb els països sud-africans que diàriament lluiten contra la sida amb projectes com Music Crossroads, amb el qual coopera el nostre certamen. Gaudiu, doncs, d’aquests sons per despertar consciències. Jordi Bertran Director artístic

09

3

Programació

Hora Divendres Dissabte Diumenge

11h00 Obertura Estand Sons i

Punt d'informació Rbla. Principal

FIRASAC Fira Luthiers

Pl. de les Cols

11h30 Jaipur Kawa Brass Band

Mercat de Mar

Jaipur Kawa Brass Band Mercat del centre i voltants

FIRASAC - Sacaires

Pl. Cols i Carros

Jaipur Kawa Brass Band Mercat de la Collada

13h00 Vermut tertúlia (Al Tall)

Pl. Font i Gumà

Vermut tertúlia (Mokoomba)

Pl. Font i Gumà

Vermut tertúlia (Miquel Gil) Pl. Font i Gumà

19h00

FIRASAC. Sacaries. Pl. de les Cols-Rambla. Carretera general fins la

cruïlla

Carles Dénia Foment Vilanoví

19h30 Jaipur Kawa Brass Band

Rambla

Festa Renaixement de tortosa

Pl. de les Cols - Rambla

Jaipur Kawa Brass Band Pl. Mediterrània a Pag. Carme

19h45 Jordina Biosca Pl. de les Cols

Jordina Biosca Pl. de les Cols

Jordina Biosca Pl. de les Cols

20h00 All tall + Tomeu Penya +

Jan M. Carlotti Pl. de la Vila

Omara Portuondo

Pl. de la Vila

20h30 Jaipur Kawa Brass Band

Moli de vent

Jaipur Kawa Brass Band Pl. Mediterrània a Pag.

Carme

21h00 Euclydes Mattos Foment Vilanoví

Monjos tibetans Pl. de l'Assumpció

21h30 Festa Renaixement de

tortosa Pl. de les Cols - Rambla

Jaipur Kawa Brass Band Pl. Neus i Rambla

22h00 Assurd

Pl. de l'Assumpció Roger Mas

Pl. de l'Assumpció

23h00 Diego El Cigala

Pl. de la Vila

23h30 Terrakota

Pl. de la Vila

Miquel Gil, Lídia Pujol i Eliseo Parra: Lo riu Pl. de la Vila

En acabar Darlly Maia & Trío

Forróbódó Pl. de la Vila

Jaipur Kawa Brass Band Pl. de la Vila

1h30 Grollers de sa factoria

Pl. de la Vila

Bloque 53

xiringuito Trillas

Concerts de pagament I des de l’1 de juliol. Biblioteques Municipals Joan Oliva i Milà (plaça de la Vila, 13), i Armand Cardona Torrandell (c. Menéndez Pelayo 15-17): Guia de lectura sobre músiques tradicionals populars del fons de música i llibres de la biblioteca, amb els enregistraments de les formacions participants en el Festival 2009, per agafar en préstec.

09

4

Les seccions del FIMPT • Cultura als barris. El re equilibri territorial de la cultura en el teixit urbanístic

també arriba al Festival. • Diversons / Música per a la integració. Un diàleg amable amb les músiques

realitzades per les persones vingudes de fora que intenten arrelar-se al nostre país.

• Ritmes viatgers. T’emocionaràs amb els artistes que no volen ser prefixats en

un escenari tancat. Prefereixen deambular, moure’s, trobar aquella cantonada o aquella plaça que convertiran en pròpia.

• Músiques xiques. Concerts absolutament participats adreçats als més menuts

de cada casa. Per suposat, els adults també hi són molt benvinguts!

• Firasac. La recuperació del sac de gemecs al nostre país han permès reviure la presència d’aquest instrument ancestral tant en l’àmbit del carrer com en el de l’escenari.

• Vermuts tertúlia. Aquí trobaràs alguns dels músics participants al Festival,

abans o després del seu concert. Parlaran sobre la seva pròpia música, la seva cultura, la seva trajectòria. Els notaràs més aprop que mai.

• Accents de la terra. Els Països Catalans han tingut i tenen un pes essencial en

l’àmbit de les músiques d’arrel en l’àrea de la Mediterrània, alhora que cerquen amb constància una projecció encara més exterior.

• Nocturns de pau. Un espai especial ubicat a la plaça de l’Assumpció de la

Geltrú, amb seients, on podreu trobar la quietud necessària per a determinades propostes artístiques.

• L’Escenari central. Hi trobaràs els noms mítics participants al Festival 2009.

Noms essencials en les músiques tradicionals populars caracteritzats perquè les seves actuacions arreu del món habitualment es realitzen davant grans audiències.

09

5

FIRASAC / MOSTRA DE SACAIRES L’any passat el Festival vilanoví integrava en la seva programació el Firasac / Mostra de sacaires. L’experiència evidenciava que sumant esforços la repercussió de la iniciativa augmentava i quedava encara més contextualitzada. Enguany, l’Associació de Sacaires i Flabiolaires hi torna, amb empemta, i el FIMPT l’acull. Durant el matí, serà el moment perquè els luthiers o constructors d’instruments inundin la plaça de les Cols amb les seves paradetes. I durant tota la jornada, els sons d’aquests instruments atàvics es deixaran sentir per la ciutat. LUTHIERS: Veselin Dimitrov, Ton Munné, Guillem Horrach, Joan Marroig “ Piu “, Xavier Orriols, Pau Orriols, Jordi Macaya, Miquel Tugores, Joan Pellissa, Jordi Aixlà, Cesc Sans, Martí Romero, Toni Martinez, Narcís Ribé-Lluís Marni i Escola de Música Mestre Montserrat de Vilanova i la Geltrú GRUPS : Els Filibusters, Punt de Malura, Ço de Botafoc, Banda “ La sacairada “, Ministrers de la vila nova, Xeremiers de Son Roca, Xeremiers “ Tomàs i Miquel “, Banda de timbals i Sac de Gemecs de La Germandat del Sant Ecce Homo, Xo fred no val re, Alumnes de l’escola Mestre Montserrat, Els Garrofers, L’home del sac, Els analgèssics, Els Gormandells, La factoria del bordó, Pitança També participen al “ FIRASAC “ Sacaires i flabiolaires que ho fan a títol individual. ACTIVITATS: Dinar i cafè-concert a Can Pahíssa. En acabar el café-concert es faran els dos cercaviles, un sortirà de la Plaça del carros i seguirà pel carrer Sant Sebastià i Caputxis fins la Plaça de les cols. L’altre sortirà de la confluència de la carretera amb la Rambla de la pau, i seguirà rambla amunt fins la Plaça de les cols. Els cercaviles són a càrrec de les bandes : La sacairada i la banda del ecce homo.

09

6

AL TALL + TOMEU PENYA + JAN MARIA CARLOTTI País Valencià, Illes Balears, Occitània Presentació del seu nou Cd www.altall.cat

Divendres 17 - 20h00 – Pl. de la Vila

Constàncies Pioneres El grup valencià Al Tall, des de la seva formació el 1975, ha editat setze discs de llarga durada, i ha realitzat més de mil actuacions en directe. Han contribuït a consagrar la música folk com un gènere modern a partir del qual s’han desenvolupat centenars de grups. Al Tall crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d’antigues melodies i romanços sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Ara, en el 800 aniversari del naixement del rei Jaume I, fundador de nous territoris catalans, han musicat part de la història d’uns països construïts durant el segle XIII sobre la premissa de la diversitat nacional que encara és vigent. El títol del nou repertori fa referència a unes paraules de Jaume I quan reptava l’honor dels seus cavallers que no es decidien a tirar endavant en l’inici de la complicada batalla de Portopí durant la conquesta de Mallorca. Bastida sobre deu pilars fonamentals, aquesta cantata i aquest disc dibuixen un repertori des de distints climes i punts de vista sobre la figura del rei. Així, aquest nou treball dels valencians que no actuaven al Festival vilanoví des de l’any 2000, suposa la recuperació d’antigues melodies i romanços i la recreació moderna de ritmes, a partir dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar però amb un embolcall actual. És d’aquesta manera que, des de la tradició musical del País Valencià, Al Tall ha sabut integrar pinzellades de les Illes Balears i de la Catalunya Nord, gràcies a la participació de Tomeu Penya i de Jan Maria Carlotti, que li han conferit un sabor de conjunt de tots els territoris de llengua catalana digne de ser tingut en compte. A Tall: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno. Artistes convidats: Jan Maria Carlotti i Tomeu Penya Dolçaines, saxo, flautes dolça i travessera, acordió, guitarres acústica i elèctrica , guitarrons, bandúrria, llaüt, arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclats, bateria, percussions menors...

09

7

ASSURD Campània/Salento, Italia Estrena gira 2009 a l’Estat espanyol www.assurd.com www.myspace.com/assurd

Divendres 17 - 22h00 – Pl. de l’Assumpció

Nuesa del sud Amb un temperament fogós, aquestes quatre artistes treballen juntes des del 1993 i han esdevingut unes veus femenines d’una sonoritat excepcionalment potent, flamejants i vibrants com un foc enèrgic que contraposa lluminositat al fred i calidesa a la foscor. Els instruments de percussió amb els quals s’acompanyen, com la tammorra -el tambor de marc-, el tamborí o les castagnettes italianes, no poden combatre la força corpulent del seu cant, de registre ampli, ni l’herència de les cantadores de Nàpols i de Lecce, de la Campània i del Salento. Les tarantel·les frenètiques, la tammurriata, la pizzica, les ninna nanna, les serenates, els cants dels obrers i dels camperols... bastides a partir d’una síntesi màgica de simplicitat i de precisió, fan reviure la tradició del cant ancestral –ben fonamentat en la recerca etnomusicològica-, de la música i la dansa de la Itàlia del sud. Sobre l’escenari no es limiten a interpretar un concert sinó que creen una atmosfera particular que fa entrar el públic en una celebració compartida, en un espectacle d’emocions, en una festa de la vida. Enza Prestia (veu, tammorra, tamborí i guitarra), Cristina Vetrone, (veu, acordió diatònic i tammorra) Lorella Monti (veu, tammorra, castanyoles i dansa) i Enza Pagliara (veu, tamborí i dansa)

Assurd participen per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

8

BLOQUE 53 Veneçuela, Catalunya i Argentina www.myspace.com/bloque53

Dissabte 18 – després de les 01h30 – Xiringuito Trillas

Cadències caribenyes N’hi ha que diuen que els millors temps per a la música llatina, ara que es fa complicat organitzar orquestres com les d’abans, ja han passat. Però n’hi ha altres que creuen que les sonoritats, les cadències i els ritmes caribenys no passen mai de moda, i que només calen unes notes breus llançades amb energia, calor i entusiasme per un grapat de bons músics per encendre la pista. Amb aquesta intenció, el grup Bloque 53 presenta un repertori que cavalca entre el jazz llatí i la salsa brava amb una evident vocació pel ball. El sextet, format per tres veneçolans, dos catalans i un argentí, residents tots ells a Barcelona i amb extenses trajectòries musicals, destaca per la incorporació a la seva proposta del vibràfon, atorgant-li a més un paper protagonista. Les seves influències més directes arriben de la mà de noms com Joe Cuba, Cheo Feliciano o Rubén Blades. Tota una garantia. Lenin Jiménez (veu principal, bongo, campana), Andreu Vila (vibràfon, clavicèmbal), Andreu Cañadell (piano), Tito Bonacera (baix), Joaquín Arteaga (timbals, cors) i Miguel Porras (tumbadoras, cors)

Bloque 53 participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Espectacle copresentat per Diversons / Obra Social Fundació “la Caixa”.

09

9

CARLES DÉNIA A CINC País Valencià www.carlosdenia.com www.myspace.com/carlesdenia

Diumenge 19 -19h00 – Foment Vilanoví

Arrels reveladores Ha treballat en els camps musicals del jazz i del flamenc, sobretot als Països Baixos i Alemanya, i ara ha enregistrat un disc de música tradicional valenciana -"Tan alta com va la lluna" (Comboi records, 2008)-, que la crítica especialitzada ha qualificat com “una perla rara” i un treball “infreqüent”. De la combinació d’una veu formada, que pot sonar ara trencada ara estilitzada, amb la fascinació per les antigues gravacions dels mestres del cant d’estil valencià, n’ha sorgit un disc sofisticat i arrelat a parts iguals. La veu de Carles Dénia s’enlaira a les diferents vares del cant d’estil, i sobrevola amb melismes majestuosos sentits cants de batre. El seu treball desprèn una personalitat forta i reveladora, i obre camins nous i personals partint de l’arrel valenciana. Dins de l’ampli i desconegut món de la música popular valenciana -cants de batre, petaneres, riberenques…-, la gran joia de la corona és el cant d’estil. Relacionat amb altres repertoris mediterranis de tradició oral, com el flamenc o la jota aragonesa, el cant d’estil demana dels seus intèrprets una expressivitat virtuosa destacada, el domini de la improvisació vocal i el coneixement dels nombrosos cants i les diferents varietats que formen el corpus del gènere. El projecte de Carles Dénia neix per revisar, re interpretar i impulsar el cant d’estil valencià, apostant per una estètica nova que li atorgui carta de contemporaneïtat però que mantingui l’essència i els trets característics fonamentals de la música d’arrel. Per aconseguir-ho ha recuperat la rondalla tradicional, s’ha fixat en l’herència dels grans cantadors i ha escrit textos nous que, en la seva veu, agafen una volada impressionant. El seu disc ha estat escollit per la prestigiosa revista SONS com el tercer millor disc de música folk en llengua catalana publicat al llarg de l'any 2008. Carles Dénia (veu, composició, arranjaments, direcció musical), Cristóbal Rentero (bandúrria, llaüt, guitarró, dolçaina), Paco Lucas (llaüt, bandúrria ), Mario Mas (guitarra) i Carlos Pérez (percussió).

Carles Dénia participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Espectacle copresentat per Diversons / Obra Social Fundació “la Caixa”.

09

10

DARlLLY MAIA & TRÍO FORRÓBÓDÓ Brasil www.trioforrobodo.com www.myspace.com/forrobodo

Divendres 17 – Després de les 23h30h - Pl. de la Vila

Forró Brasiler La música popular brasilera – coneguda com MPB – és el gènere que incorpora els ritmes més difosos del Brasil, com la bossa nova, la samba, o el forró. Precisament el Trío Forróbódó és un grup de música brasilera que interpreta forró, un gènere musical nascut al nord-est del Brasil, que és una de las expressions artístiques més populars i fortes del país. Va ser creat l’any 2002 amb la intenció de difondre a Europa un gènere musical que fins llavors era pràcticament desconegut fora de Brasil. Sense perdre l’essència del forró, el grup Forróbódó presenta ritmes com el xote, el baião, el xaxado i les emboladas, entre molts altres, dels grans mestres del gènere, a més de composicions pròpies. Mentre que el forró, en el seu origen es toca bàsicament amb acordió, zabumba i triangle, la sonoritat que presenta aquest grup demostra altres influències, sense perdre les arrels. Per aquesta raó, s’hi poden trobar des de guitarres elèctriques fins a “cajón” i sintetitzadors, sempre al servei de les funcions musicals de cadascun dels tres instruments bàsics. El bon humor i el ball sensual són característiques indispensables del forró en general i de la música de Forróbódó. De fet, el mot forrobodó significa, en portuguès, desordre, confusió, embolic, aldarull. Aquesta expressió s’utilitzava per a caracteritzar les festes on es tocava forró i on la gent ballava. Precisament de la contracció de forrobodó, sorgiria el nom forró. Darlly Maia & Trío Forróbódó han compartit programa amb Carlinhos Brown o Bebo Valdés Darril Maia & Trío Forróbódó participa per primer cop al Festival de Vilanova i la

Geltrú.

09

11

DIEGO EL CIGALA DOS LÁGRIMAS. Estat espanyol www.elcigala.com

Dissabte 18 - 23h00 – Pl. de la Vila

Flamenc amb estrella Amb els inoblidables batecs d’èxit del treball sensacional compartit amb Bebo Valdés, aquell Lágrimas negras que tants premis i reconeixements de públic i crítica ha recollit, amb un milió de còpies venudes, el cantaor Diego el Cigala, de nom real Ramon Jiménez Salazar, arriba a Vilanova i la Geltrú. Els seus concerts són tota una exhibició de talent i emoció. Tothom l’assenyala com un dels relleus naturals, tant per les seves aptituds com per la seva capacitat d’impacte popular, del mestre Camarón de la Isla, tot i que ell mateix assegura que Camarón no té relleu ni en tindrà mai. Fill del cantaor José de Córdoba i d’Aurora Salazar Motos, germana del mestre Rafael Farina, El Cigala ha demostrat amb els seus treballs en solitari, fets amb una cura especial, una sensibilitat fora de mida i un detallisme estètic excepcional, que la seva visió del flamenc té tots els ingredients per perdurar: al respecte gairebé purista de la tradició i el classicisme hi afegeix un interès pel present i per l’obertura estilística que el fa contemporani i assequible. Diego El Cigala va guanyar el Grammy Llatí 2006 al millor àlbum flamenc amb Picasso en mis ojos, un altre treball excel·lent, i juntament amb Bebo Valdés també va aconseguir el Grammy Llatí al millor vídeo musical versió llarga amb Blanco y negro, dirigit pel prestigiós cineasta Fernando Trueba. Són dos premis que confirmaven la seva carrera excel·lent que dos anys abans havia obtingut l’altre Grammy per Lágrimas Negras -també amb Bebo Valdés-, tres Premis de la Música, cinc Premios Amigo, un Premi Ondas, el Jazz Edison Award a Holanda, el reconeixement de l’emissora britànica BBC Radio 3 i l’àlbum de l’any al rotatiu nord-americà New York Times. El seu darrer treball, Dos lágrimas, que presenta en el magnífic marc de la plaça de la Vila vilanovina, fa lluir la veu preciosa de Diego El Cigala, una veu de caramel que aboca el cor en tot allò que cantat. Coplas, tangos, boleros, guaguancós i danzones, configuren un exercici de saviesa orfebre difícil de repetir, amb un bon nombre de cançons conegudes com “María de la Ó” o “Dos gardenias”. Per alegrar l’ànima.

Diego El Cigala participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

12

EUCLYDES MATTOS TRIO Brasil www.euclydesmattos.com www.myspace.com/euclymattos

Divendres 17 – 21h00 – Foment Vilanoví

Herències rotundes. La veu càlida i la guitarra calmada que identifiquem amb la bossa nova (, per defecte, amb la música brasilera en general, ens fan pensar en una música d’aparença senzilla. Però, en realitat, no és gens fàcil xiuxiuejar mestres com João Gilberto o Tom Jobim ni tocar la guitarra com Baden Powell, per citar tres de les referències imprescindibles quan parlem del gènere. El nostre protagonista, Euclydes Mattos, nascut a la ciutat de Santos i professional de la música des dels catorze anys, és un dels continuadors d’aquesta nissaga de grans encantadors musicals, que sense necessitat de gaire elements són capaços de transmetre des de l’escenari sensacions que causen un impacte immediat en tots els espectadors. Els seus concerts, en els quals conflueixen elements de la música clàssica, el jazz i els ritmes brasilers, són una barreja de precisió, intuïció, poesia, sensibilitat i energia. Euclydes Mattos (veu, guitarra), Jorge Sarraute (contrabaix) i Daniel Levy (bateria)

Euclydes Mattos participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Espectacle copresentat per Diversons / Obra Social Fundació la Caixa.

09

13

GROLLERS DE SA FACTORIA Illes Balears www.factoriadeso.org www.myspace.com/grollersdesafactoria

Dissabte 18 – 01h30 – Pl. de la Vila

Esquitxos desimbolts Aquests mallorquins són els guanyadors del primer Concurs Sons de la Mediterrània, dedicat a les músiques d’arrel. Nascuts el 1999, han perfilat un nombrós col·lectiu que uneix a l’escenari les sonoritats més atàviques amb les més contemporànies. Ho fan sempre des d’una perspectiva declaradament festiva i eixelebrada, un punt de trobada entre el ball tradicional i la discoteca esquitxada per elements del funk, la rumba i el rock. El seu arsenal instrumental inclou gralls, xeremies, flabiol i tamborino, trombons, acordió... i la poderosa veu de Natàlia Tascon. Una autèntica festa oberta a tothom. Miquel Àngel Diego Izquierdo (grall), Pep Torrens Solivellas (grall), Jaume Dolç Capó (grall), Jaume Ordines Benestar (grall), Pere Soler Rubí (grall, flabiol i tamborino i veus), Jaume Sastre Terrassa (grall, violí, flabiol i tamborino, flauta dolça i flauta de canya), Vicenç Matas Bennàssar (grall, xeremies), Pere Soler Bennasar "Souler" (tarota), Macià Forteza Crespí (trompeta), Àngel Borràs,(trompeta), Josep Salord Gomila (saxòfon), Natàlia Tascón Canyelles (veu, pandereta i castanyetes), Toni Negre Vich (baix elèctric), Carles Seguí "Setri" (guitarra elèctrica), Gori Negre (acordió, guitarra), Alfonso Álvarez Bermejo "Fofo" (percussions), Antoni Jaume i Capó (percussió electrònica), Pau Vidal Cañellas (bateria) i Juanjo "Lagarto" (tècnic de so) Grollers de Sa Factoria participen per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

Espectacle copresentat per Revista Sons de la Mediterrània / iCat FM / TV3 i

Associació de sacaires i flabiolaires.

09

14

GRUP D’ABANDERATS, TAMBORERS I DOLÇAINERS DE LA FESTA DEL RENAIXEMENT DE TORTOSA Catalunya www.collajovetortosa.cat

Dissabte 18 – 19h30 – Pl. de les Cols - Rambla

Harmonies historicistes El grup d’ abanderats, tamborers, i dolçainers de cerimònia és un espectacle d’arrel únic al nostre país, on s’ha adaptat la dolçaina i el tabal en gran formació per acompanyar l’actuació dels abanderats que representen els colors dels trast de defensa que Tortosa tenia al segle XVI, el que es coneix històricament com l’època del Renaixement. Els trasts eren grups de milicians que defensaven un tram de muralla. Aquest grup, sorgit a partir de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa, és un dels protagonistes de la Festa del Renaixement de la ciutat de Tortosa, a les Terres de l’Ebre. Amb el subtítol l'Esplendor d'una Ciutat al Segle XVI, la Festa rememora, a través d'una àmplia oferta d'activitats de caire lúdic i cultural, el període històric del segle XVI, un dels moments més interessants en l'existència d’aquesta població. Un espectacle visual i musical amb sabor historicista. El Grup d’Abanderats, Dolçainers i Tabaleters de la Festa del Renaixement de

Tortosa participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

15

JAIPUR KAWA BRASS BAND Rajasthan- India www.dromcultura.com www.myspace.com/jaipurkawabrassband

Divendres 17

11h30 – Mercat de Mar / 19h30 – Rambla / 20h30 – Molí de vent

Dissabte 18 11h30 – Mercat del Centre i voltants / 20h00 – Pl. Mediterrània a Pg. del Carme /

Després de les 23h30h - Pl .de la Vila

Diumenge 19 11h30 – Mercat de la Collada / 19h30 – de Pl. Mediterrània a Pg. Carme / 21h30 - Pl.

de les Neus i Rambla

Metalls espontanis A mitjans del segle XVIII els britànics van introduir les brass bands o bandes de metall aleshores colònia Índia. Avui encara són vives i participen en celebracions civils i religioses, festes populars, noces i enterraments. La Jaipur Kawa Brass Band, de llarga trajectòria familiar amb els pares i els avis dels intèrprets actuals, és la principal formació d’aquesta morfologia i ha projectat aquest tipus de música en festivals arreu del món. El seu director és Hameed Khan Kawa, sense cap mena de dubte un dels millors músics del Rajasthan i especialista en la taula, a més de creador d’una altra formació destacada, Musafir. Descendent d’una família ancestral de músics del Rajasthan, la terra originària de l’ètnia gitana, es va impregnar de les bandes de metall índies des de nadó. La seva formació a mig camí entre les ciutats de Jaipur i de París, també s’abocà en la seva música de manera que la Jaipur sintetitza els instruments occidentals i el sentiment indi.

La Jaipur ha esdevingut una ambaixadora musical del Rajasthan, essent creada a partir de músics destacats de formacions brillants d’aquest territori. El seu repertori abasta des de la música tradicional índia amb el so distintiu dels gitanos fins als temes més populars de les pel·lícules de Bollywood, tot ben salpebrat amb les estructures sofisticades de la música clàssica índia. El resultat és ple de refinament, amb presència de solos virtuosos i d’improvisacions suggerents, tot subratllat pels ritmes ràpids i espontanis de la percussió. Diàleg entre el jazz i els ritmes ètnics amb una factura de gran riquesa, visualment acompanyada per la dansa gitana.

La Jaipur Kawa Brass Band participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

16

JORDINA BIOSCA RONDALLES D’AIGUA I SAL Catalunya www.jordinabiosca.com

Divendres 17 - 19h45 – Pl. de les Cols

Dissabte 18 - 19h45 – Pl. de les Cols

Diumenge 19 - 19h45 – Pl. de les Cols

Passions marineres La Jordina Biosca és una actriu narradora amb majúscules. Amb una constància esfereïdora, sap traslladar emocions i passions a infants i adults. Les seves prestatgeries de contes són interminables, i si aquests van acompanyats de la música, com en el cas del nostre Festival, el combinat és especialment efectiu.

La mitologia catalana és plena de criatures màgiques i sobrenaturals com ara Tritons i Nereides, bruixes de la mar i d'altres que, per bé o per mal, habiten la mediterrània o les seves costes. Així doncs, el litoral del nostre país és un farciment de dites, rondalles i llegendes, històries surrealistes i cançons en les quals l'aigua i la sal en són les absolutes protagonistes.

D'una manera trepidant, amb un ritme àgil i alhora tendre i dolç, l'espectacle de Jordina Biosca passa per diferents localitats costaneres catalanes i pregunta, explica i implica el públic en cada una de les seves parts -endevinalles, dites o llegendes- amb l'acompanyament d'instruments tradicionals dels Països Catalans i amb la presència del instrument cosmopolita per excel·lència de tots els mars: el corn marí. Jordina Biosca (actriu i narradora.), Iris Gayete (tamborí, flabiol i corn marí), Lluís Giménez (timbal i guitarra clàssica)

Jordina Biosca participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

17

MIQUEL GIL + LÍDIA PUJOL + ELISEO PARRA + ORQUESTRA DE CAMBRA TRADICIONAL CATALANA: LO RIU. Castella, Catalunya i país Valencià www.tallerdemusics.com

Diumenge 19 – 23h30 - Pl. de la Vila

Vells nous sons Després de Notícies del Regne de Mallorques i de Cante al Plaer de Viure, el Taller de Músics presenta en la commemoració dels seus trenta anys d’existència (1979-2009), Lo Riu, el darrer lliurament de la trilogia musical i artística SOCATALÀ, centrada en la tradició, en l’espai musical instrumental i vocal de les terres de la Vall de l’Ebre i dels rius que hi conflueixen, les que transcorren per Catalunya i per Aragó. Des del Pirineu fins a la Mediterrània i des de la Mediterrània fins al Pirineu, un camí d’anada i de tornada, amb l’Ebre com a pont de connexió entre els pobles de les seves riberes.

Lluís Cabrera i Bienve Moya són els ideòlegs d’aquesta trilogia, que s’emmarca en que ells anomenen música tradicional actual. Tradicional perquè beu de la font de la tradició musical de la mediterrània, i actual perquè s’elabora a partir de sensibilitats actuals: no gira els ulls ni les oïdes enrere per simplement recuperar els sons, sinó que s’amara, s’impregna en aquells vells sons per continuar elaborant música per a les oïdes actuals. Fora de la cobla, ni tan sols l’expansió de la gralla i la resta d’oboès tradicionals, o de l’acordió, sonats de mil creatives maneres pels grups actuals no ha aconseguit que es reconeguin unànimement com a so català, ja què aquests instruments sonen en nombrosos actes festius europeus.

L’espectacle que presentem cerca un so més “antic” i, alhora, més apropat als altres sons de la música mediterrània, i sobretot que sigui adequat per a la veu, la gran oblidada de la música del nostre país. La veu té un bell passat (ben present en alguns territoris), la veu del vell cant tradicional, que espera que algú la rescati definitivament de l’oblit, com amb fermesa han perseguit la Maria del Mar Bonet, Al Tall, Miquel Gil, Cris Juanico, Roger Mas i alguns altres que han sabut buscar, i trobar, una forma actual de traslladar les velles tècniques del cant tradicional català a l’actualitat. Cant català per cert que, com no podria ser d’altra manera, és germà dels cants de la resta dels litorals mediterranis. I a aquest so, el dels immemorials cants mediterranis -diversos i preciosos cada un d’ells- hauria de sonar el vell-nou so català, un so reconeixible i de riquesa suficient, per competir culturalment i comercialment en el mercat d’avui.

Ferran Martínez (direcció).

Espectacle co-presentat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Taller de Músics.

09

18

MONJOS TIBETANS DEL MONESTIR DE TASHI LHUNPO Tibet www.tashi-lhunpo.org.uk

Dissabte 18 – 21h00 – Pl. de L’Assumpció

Un concert per la pau Quan es compleixen cinquanta anys de l’ocupació xinesa del Tibet, que ha suposat que cent vint mil tibetans s'hagin vist forçats a l'exili i un milió dos-cents mil hagin mort, el Festival convida de manera molt especial aquest país. Ho fem a través de la participació d’un grup de monjos d’un dels grans monestirs tibetans, el de Tashi Lhunpo, fundat pel primer Dailai Lama el 1447. És una de les sis grans universitats monàstiques tibetanes, i la seu del Panchen Lama, el segon líder espiritual tibetà, després del Dalai Lama. Allà els monjos han enregistrat el seu darrer cd Dawn Till Dusk, que recorre un dia en al vida del monestir.

En l’anomenat “sostre del món” s’ha desenvolupat una de les civilitzacions més fascinants de la humanitat. El món sagrat del Tibet és ple de cants seculars de textos budistes i recitats de mantras, de sons de campanes, címbals, trompetes i tambors. És una música extremadament subtil i complexa, indissociable de les tradicions del significat de les quals està impregnada. En l'essencial es troba destinada a la vida espiritual de la comunitat monàstica. Ja sigui vocal o instrumental, requereix no solament un coneixement perfecte dels textos transmesos per tradició oral, sinó a més un alt nivell de virtuosisme en la interpretació.

Aquests monestirs són veritables conservatoris en el sentit occidental del terme, és a dir, escoles de música que dispensen als monjos una formació musical d'alt nivell, organitzen conjunts vocals i orquestrals, i mantenen una estètica i uns mitjans d'expressió particulars curosament codificats. Els instruments, tant de vent com de percussió, són d'origen local i estranger. Alguns d'ells, com el caragol o dung kar, trompeta fabricada amb la conquilla d'un gran caragol blanc que es pesca en la costa oriental de l'Hindustan, són originaris de la Índia. Aquest instrument és el que, segons els llibres sagrats, emet "aquest soroll formidable que sacseja el cel i la terra", i exigeix de qui ho toca una oïda summament fina i pulmons poderosos. D'origen indi són també la campaneta i el tambor en forma de clepsidra, el damaru del déu Siva. Altres instruments semblen ser d'origen tibetà: la trompeta fabricada amb una tèbia humana o kang ling, , i el chodar, tambor format per dos cranis humans i amb boles batents. La influència del Iran, està present en una espècie d'oboè, i la influència xinesa en els címbals.

Els Monjos Tibetans de Tashi Lhunpo participen per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

19

OMARA PORTUONDO 60 ANYS DE CARRERA ARTÍSTICA. Cuba

Gira europea de presentació del seu darrer àlbum “Gracias”. www.omaraportuondo.com www.myspace.com/omaraportuondo

Diumenge 19 - 20h00 - Pl. de la Vila

Honestedats de gran dama 60 anys de carrera artística no són fàcils de sintetitzar, sobretot quan es tracta d’una artista que ha emocionat audiències de tot el món amb la seva honestedat apassionada i la seva veu commovedora. La trajectòria d’Omara Portuondo l’ha convertida en una llegenda de la música, alhora que ha estat especialment intensa en els darrers anys. Des de la seva participació al disc “Buena Vista Social ClubTM presenta…” i les seves ja llegendàries aparicions a Amsterdam i Nova York que van donar lloc a la coneguda pel·lícula del cineasta Wim Wenders, Omara ha publicat en els darrers anys dos treballs en solitari que han aconseguit crítiques excel·lents i una nominació als premi GRAMMY, concretament amb el cd “Flor de Amor”, 2003. Així mateix, també ha desenvolupat diferents projectes com la seva gira del 2006 “Special Symphonic Project”, en la qual, acompanyada d’una orquestra simfònica, va cantar en els teatres i festivals de música clàssica més prestigiosos de tot el món; o com la seva gira del 2008 a Brasil juntament amb Maria Bethania Enguany ens presenta el seu darrer treball discogràfic “Gracias (Harmonia Mundi, 2008)” amb el qual celebra els seus 60 anys de carrera. Omara ha comptat amb artistes com Trilok Gurtu, Avishai Cohen, Roberto Fonseca, Swami Jr, Andrés Coayo i amb col·laboracions com les de Jorge Drexler, Chucho Valdes, Chico Buarque, Pablo Milanés o Richard Bona.

Omara Portuondo participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

20

ROGER MAS LES CANÇONS TEL·LÚRIQUES Catalunya www.rogermas.cat www.batall.com

Diumenge 19 – 22h00 – Pl. de l’Assumpció

Vells nous sons. El crític Mingus B. Formentor el definia a La Vanguardia com el millor cantant i la veu més bonica que ha donat la cantautoria catalana. Els seus directes són sorprenents, amb una càrrega estranya de dinamisme i seducció que els fan únics. El seu darrer treball, Les cançons tel·lúriques, són un treball obert amb l’objectiu de trobar una línia musical de caire espiritual en sintonia amb la tradició pròpia i amb l'ajuda de les diverses tradicions del món. ‘Despullarem la tradició catalana (europea) i un cop nua mirarem de vestir-la poquet, mig ensenyant les vergonyes, amb línies de guitarra blues-rock minimal connectades amb la tradició de les ragues hindús, cants amb harmònics o similars de tradició oriental tipus màntrics’, diu Roger Mas. Emergeixen peces com els “Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona”, el “Ball de l'Àliga de la Patum de Berga” i també altres de creació pròpia. Entre aquests últims, mantres com “Esplèndida” o els poemes de Jacint Verdaguer musicats, com “Plus ultra” i “Caminant”, que esdevenen versions pop. A més a més de la formació habitual de Roger Mas (guitarres, piano, baix i percussions), s’hi afegeixen un violí, i instruments d’arrel com el fiscorn o l’acordió. Roger Mas (veu i guitarra), Xavier Guitó (piano i veus), I.C. Dach (guitarres), Arcadi Marcet (contrabaix), Josep Pinyu Martí (percussions), Aleix Puig (violí i veus) i Pep Moliner (fiscorn i tuba)

Roger Mas participa per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

21

TERRAKOTA Portugal www.terrakota.net www.myspace.com/terrakota

Divendres 17 – 23h00 – Pl. de la Vila

Efervescències de consciència "Tudo na misma panela", tot a la mateixa olla, és el crit de guerra d’aquesta banda que va saltar amb força a l’escena internacional quan van enregistrar el seu segon cd a l’estudi de Yossou N'Dour, a Dàkar. Terrakota cuina una música que comença el seu llarg recorregut a Àfrica –Angola, Senegal, Sàhara-, que creix sota el sol jamaicà, que recorre el Carib, passa per l’Índia, i finalment arriba a les nostres oïdes resumida i enriquida en una forma i en un estil que són alhora un i tots. Una cuina efervescent amb uns ingredients saborosos: reggae, ragga, percussions desbordants, ritmes europeus, sons africans, pebre mandinga, accents àrabs, ritmes afro-cubans, aromes indis … i molts més ingredients. Música, memòries, arrels, trobades, consciències, captades a través de viatges que van tenir la cosmopolita ciutat de Lisboa com a punt de partida. Una ciutat com Lisboa on les arrels, els orígens i les cultures es creuen i s’assimilen en cada moment i en cada cantonada, havia de ser el millor lloc per a la trobada d’aquests músics que, arribats des de diferents punts del planeta -Portugal, Àfrica, Itàlia- van acabar trobant-se i esdevenint una de les realitats més interessants del panorama musical internacional. Música que ha atrapat i capturat audiències múltiples per la seva força i pel seu calor, per la seva alegria i pel seu ritme, amb una barreja exuberant de sonoritats, llengües i cultures ben variades i heterogènies.

Terrakota és una bomba d’energia esclatant que llença espurnes en tots els sentits. Un viatge entre sons, ritmes i veus que no tenen fronteres però sí una identitat i unes arrels ben fortes. La banda de Lisboa adquireix un desenvolupament i una força especials en els seus directes: una jungla d’atmosferes i climes que sedueixen audiències; energia i adrenalina que es desencadena des de l’escenari cap al públic. Temes espontanis i directes, amb un missatge fort, interpretat en diferents llengües, per transmetre valors com el respecte, la justícia, la memòria, la llibertat… Arrels com a identitat, memòria com a consciència, consciència com allò més profund i autèntic que tenim i ningú no podrà robar-nos.

Terrakota participen per primer cop al Festival de Vilanova i la Geltrú.

09

22

PREUS I VENDA D’ENTRADES Concerts de la PLAÇA DE L’ASSUMPCIÓ: Assurd, Monjos Tibetans Tashi Lhunpo i Roger Mas

-Preu únic de 5€ l’entrada. -Abonament pels tres concerts:10€.

VENDA ANTICIPADA D’ENTRADES I ABONAMENTS: Del 6 al 16 de juliol als Discos Andreu (c/ Sant Sebastià, 24, de Vilanova i la Geltrú)

VENDA D’ENTRADES I ABONAMENTS DURANT EL FESTIVAL: Del 17 al 19 de juliol al punt d’informació (Rambla Principal - Francesc Macià) i a la Pl. de l’Assumpció abans de cada espectacle. Concert de DIEGO EL CIGALA: Preu únic: 18€ l’entrada VENDA ANTICIPADA D’ENTRADES: Del 2 de juny al 16 de juliol als Discos Andreu (c/ Sant Sebastià, 24, de Vilanova i la Geltrú) Del 2 de juny fins al mateix dia del concert a través del Servicaixa.

VENDA D’ENTRADES DURANT EL FESTIVAL: Al punt d’informació (Rambla Principal - Francesc Macià), el 17 de juliol durant tot el dia i el 18 de juliol d’11 a 14h i de 18h fins al inici del concert.

MÉS INFORMACIÓ PUNT D’INFORMACIÓ DEL FESTIVAL De divendres 17 a diumenge 19 de juliol, a la Rambla Principal - Francesc Macià, de 11:00h a 14:00h i de 18:00h a 21:00h

http://www.vilanova.cat/fimpt

09

23

Organitza:

Patrocina:

Col·labora:

El Purgatori Associació de Saicaires i Flabiolaires