dossier de l’espectacle yvonne, princesa de · pdf fileyvonne, princesa de orgonya...

Foto: Harold Abelland

www.temporada-alta.net

Yvonne, princesa deBorgonyaTeatrebrik

Dossier de l’espectacle

!! CONTINGUTEXTRA!Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festivalper trobar més continguts de l’espectacle

Yvonne, princesa de BorgonyaTeatrebrik

Els Joglars

02

“ Una comèdia àcida i grotesca, anacrònica, però amb una crítica molt actual cap a l’abús de poder de determinats estaments de la nostra societat. No us la perdeu!”


Els Joglars

03

Fitxa artística

DadesDia i hora: Divendres 2 d’octubre a les 21h Dissabte 3 d’octubre a les 21h Diumenge 4 d’octubre a les 19h

Lloc: La Factoria d’Arts Escèniques de BanyolesPreus: 14€Durada: 1 h 30 min

De: Witold Gombrowicz/TeatrebrikDirecció i Adaptació: Joan Gómez PonsetíTraducció: Ferran Toutain I Maga Díaz MrugasiewichIntèrprets:David Marcé, Pep Vila, Cristina Cervià, Cisco Cruz, Llorenç Gómez, Rafael Ferre, Íngrid Calpe, Eduard Serra, Teresa Solà, Gemma Olivas, Maria Jover, Salvador Palmada, Salvador Duran, Saïd Bosch. Direcció musical: David CostaMúsics: Adrià Dilmé, Arnau Torrent, Lluís Busquets, Oriol Pujolràs i Aleix PagèsIl•luminació:August Viladomat Escenografia: : CanSeixanta i Rafael FerreProducció:

Agraïments: Masia Montcorp, Ultano Gómez, Clara Sullà, Miquel Torrent, Joan Solana, Sònia Llorens, Lluís Nadal (Koko).

Amb la col·laboració de:


Els Joglars

04

El príncep Felip s’avorreix, i es casa per capriciamb una jove d’una raresa exasperant, convertidaen Yvonne, princesa de Borgonya. La noia no en técap culpa, però la seva sola presència irrita a tothomi desperta els instints més foscos i agressiusdels cortesans. Una còmedia cruel, àcida i grotescaque la cia Teatrebrik fa sentir molt actual.Classificada com a teatre de l’absurd, equivalent ala paròdia estripada del poder que hi ha a l’Ubú deJarry, l’obra de Witold Gombrowicz és una paròdiashakespeariana que ens situa en el mateix puntde partida: un retrat demolidor dels excessos delpoder.

Retrato ácido del poder, parodia grotesca y demo-ledora, la obra de Gombrowicz puede resultar muy actual como crítica a la putrefacción que anida en la corte política. Sin comerlo ni beberlo, la rareza de Yvonne actua de agente provocador.

Portrait acide du pouvoir, parodie grotesque et dévastatrice, l’oeuvre de Gombrowicz peut paraître très actuelle en tant que critique à la putréfaction qui niche dans la cour politique. Par son refus d’en man-ger ni d’en boire, la rareté d’Yvonne devient un agent provocateur.

A grotesque and devastating parody, and an acidic por-trait of power, Gombrowicz’s play has contemporary overtones in its critique of the putrefaction that sets in at the heart of politics. Through no fault of her own, the strangeness of Yvonne turns herinto an agent provocateur.


Una comèdia cruel de Witold Gombrowicz portada a l’escenari per la companyia Teatrebrik

Foto: Harold Abelland


Els Joglars

05

Y Witold Gombrowicz va començar a escriure Yvonne, princesa de Borgonya el 1933, mentre cuidava el seu pare malalt. Acabava de publicar el seu primer llibre, la col·lecció de contes Memòries del temps de la immad-uresa (més tard Bakakai). Va acabar l’obra teatral al 1935, i va ser publicada a la revista Skamander al 1938.

Vaig escriure “Yvonne” amb pena i desgana. Vaig de-cidir aprofitar pel teatre la tècnica que havia elaborat en els contes, aquesta capacitat de seguir un tema abstracte i de vegades absurd, una mica com un mo-tiu musical. Neixia, sota la meva ploma, un absurd virulent que no guardava cap parentiu amb les obres de teatre que en aquells dies s’escrivien. Lluitava afer-rissadament amb la forma ... Quantes hores terribles vaig passar immòbil sobre el paper, la ploma inactiva, la meva imaginació buscant desesperadament solu-cions, mentre l’edifici que estava construint crugia i amenaçava amb esfondrar! Witold Gombrowicz, Re-cords de Polònia

“Witold Gombrowicz està considerat un dels escrip-tors més importants de la literatura polonesa així com un dels millors autors d’avantguarda a nivell in-ternacional. Les seves obres han estat traduïdes a 35 llengües i les seves peces teatrals representades cen-tenars de vegades en multitud de països. Considerat precursor de l’existencialisme i l’estructuralisme, la seva influència tan a nivell filosòfic com estètic és àm-pliament reconeguda i són incomptables els articles, llibres i congressos dedicats a la seva figura. Els seus Diaris són considerats per molts com a l’obra més im-portant de la literatura polonesa del segle XX i Trans-Atlantyk ha estat elogiada per escriptors com Piglia o Saer com a una de les millors novel·les escrites a l’Ar-gentina. No obstant, Witold Gombrowicz és popular sobretot com a dramaturg. Ivonne princesa de Borg-onya és, de lluny, la seva peça més representada.”

Pau Freixa TarradasLlicenciat en Filologia Eslava i Doctor en Filologia per la

Universitat de Barcelona Membre del comitè acadèmic del Congres Gombrowicz.

Sobre l’obra


Els Joglars

06

Yvonne, princesa de Borgonya, és una paròdia shakespeariana que el mateix Witold Gombrowicz qualifica de “comèdia” en la seva obra Records de Polònia. És la història d’una jove insignificant i muda amb la qual el Príncep es casa per caprici. Yvonne, passiva i indolent, desperta els remordiments i els instints vergonyosos del seu entorn, l’agressivitat i l’odi.

El príncep Felip s’avorreix. La vida ordenada,les situacions esperades, les relacions d’acord amb les lleis de la natura o amb l’etiqueta dels poders i de les funcions, tot això li fa néixer, al final d’aquesta diada nacional, una molt romàntica lassitud melancòlica. Si passés alguna cosa a la seva vida que no fos “una altra vegada” o “sempre el mateix”... Tot rumiant, Felip topa amb un horòscop providencial des de tots els punts de vista que li promet una gran expansió de les forces vitals i hores propícies a empreses d’envergadura; només s’ha d’esperar; una ocasió de posar-se a prova es presentarà ben aviat. Yvonne entra en escena.

Hi ha personatges que ens fan tornar millors; d’altres en canvi tenen el do de crispar-nos els nervis, d’incitar-nos a l’agressivitat. L’apàtica Yvonne és d’aquests. Els amics de Felip no resistiran les ganes de sacsejar-la. Però el príncep, en canvi, imaginarà una farsa més noble i, responent al desafiament del destí, jugarà la carta de la seva màxima llibertat: decidirà casar-se amb Yvonne. Però no sabrà tenir-hi paraules vanes ni jocs innocents i, sense adonar-se’n, Felip entaularà una partida metafísica, els encadenaments catastròfics de la qual acabaran per capgirar tot el

palau. D’Yvonne, temible força d’inèrcia, en diuen que és bleda, lletja, ingrata, repugnant, d’una consistència i d’una constitució emprenyadores. Ella, en canvi, nodiu res. Gombrowicz tria fer-ne un personatge gairebé mut que preservarà fins al final el seu enigma, mentre al seu voltant cauran totes les màscares.

Volent penetrar el misteri i el silenci obstinat d’Yvonne, fent hipòtesis sobre què deu pensar, voler, ser o sentir, tots els personatges són empesos, en efecte, a revelar-se sota la seva cara més inconfessable, entre el pecat venial i el pecat capital. Víctima expiatòria, «bócemissari» fet a mida, Yvonne ha de ser sacrificada. Més que deforme, Yvonne acaba essent una identitat informe: que es presta a totes les formes i a totes les significacions –les que els altres volen veure-hi o donar-li. Com sempre en Gombrowicz, la paraula enunciada té lloc de veritat, i sobretot, a força d’establir-se. És anomenant les coses com les fem aparèixer, igual que la realitat dels éssers, de lesrelacions, dels esdeveniments, que depèn del tot dels mots que triem per qualificar-los (de petits arranjaments a grans desviacions).

És aquest teatre de la “verbomàquia”, dels humors inestables, de les forces i dels sentits reversibles, el que desplega Yvonne, princesa de Borgonya en una forma que, convocant tots el gèneres (la tragèdia shakespeariana, el drama romàntic, el vodevil) reinventa per al teatre la tradició del conte filosòfic.

Julie Sermon

Sinopsi“No és idiota. La situació en què es troba és idiota.”


Els Joglars

07

Difícilment es pot imaginar una posada en escena d’Yvonne sense fixar-nos en la necessitat d’allò grotesc. Els personatges viuen una situació en aparença gens quotidiana que els fa remoure sentiments poc humans, exagerats. La situació, el temps, el lloc, la forma, esdevé grotesca. De cap altra manera podem justificar les seves accions sense emmarcar-les en el terreny de l’absurd. Però quan ens allunyem de les formes, de les condicions socials, de l’idiosincràsia implícita en el poder, llavors els conflictes dels personatges se’ns esdevenen identificables, més propers, més empàtics.Aquesta per nosaltres és una de les característiques més atraient de la peça de Gombrowicz i sens dubte amb la que més i dentitat volem introduir en el nostre muntatge.L’autor ens dóna la possibilitat de localitzar-nos en un espai i un temps indeterminat on poesia, filosofia i art conflueixen en un context oníric.Apostem per una posada en escena on escenografia, vestuari i il·luminació ens permetin crear un univers simbòlic onels actors, amb una interpretació realista i una aparença grotesca, puguin donar vida i sobretot veritat, als personatges, a l’acció i als conflictes que l’esdevenen.

Sens dubte presentem una obra que obliga al director i a l’equip artístic a prendre decisions. A posicionar-se per tal de generar discurs. Què és Yvonne? Aquesta potser sigui la pregunta clau capaç de donar forma i definir el tipus de muntatge. I alhora la seva resposta és la que et diferència de forma determinant d’altres propostes que s’hagin posat en escena. Yvonne podria ser bellesa, però si ho fos no podria entrar dins els cànons de bellesa universals, ni dins les modes, ni dins les tendències. Yvonne podria ser lletjor, però amb això no en faríem prou. Necessitem també que hi visqui l’ocell blau en el seu cor, que el reté i no el deixa fugir. En qualsevol cas necessitem que el públic visqui un procés en el transcurs de l’espectacle si el volem emocionar. Cal que Yvonne generi rebuig des del principi. Així la bellesa no pot ser observada. Però al final cal que aparegui l’empatia, la calidesa, la comprensió. La bellesa és intrínseca en ella malgrat no sigui fàcil d’advertir-la. Requereix d’un esforç, d’una obertura, d’un trencament de prejudicis i de idees preestablertes. La nostra Yvonne serà així. Un personatge lleig que arrossega amb ell una menade bellesa interior que en un moment determinat serà mostrada. Un personatge ambigu, horrorós, grotesc, però capaç d’emocionar-nos.

Sobre el muntatgeCap a la recerca d’allò grotesc Què és Yvonne?

La posada en escena:realista en interpretació, simbòlica en ambientació

Considerem doncs pel nostre muntatge, que la in-terpretació cal dirigir-la cap a la recerca de la ver-itat. Cal que els actors es preocupin en treballar la interpretació realista dels seus personatges. En canvi, tota la càrrega simbòlica i filosòfica implícita en el text serà representada aprofitant els recursos que ens ofereixen es arts escèniques. L’espai escènic serà un palau en estat de putrefac-ció. Un únic tron al mig de l’escena, podrit. Suspesa al mig de l’escena una taula parada que el públic no identifica fins al final, escena de la mort d’Yvonne. Al fons, una paret simulada està plena de marcs suspesos, on potser en altre temps hi havia pintures i retrats, ara estan buits. És l’espai que ocuparan els actors que no estiguin en escena simulant ser ells les obres pictòriques que tant característiques són en els palaus de bar roc o del renaixement. Tot l’espai símbol evident d’una monarquia decadent, resclosida i passada.No cal res més. L’ambient ens dóna el to que no cal que recolzi la interpretació.

L’adaptació del text:l’equilibri entre música i text

Una de les apostes més importants del nostre muntatge és sens dubte l’ambientació musical.Des del minut 0 una banda de música en escena interpreta un repertori musical.No és una banda corrent. Es tracta del grup Germà Negre: una banda que està revolucionat l’escena del folk català ambsonoritats que els fa acostar-se al públic jove i amb una tradició que els fa recuperar el públic més adult.Acordió, contrabaix, viola, guitarra, llaüt, piano de joguina, tambors, tenora i tot tipus d’instruments imaginaris per donar un resultat de fusió entre la música tradicional i grans temes del pop modern. Els temes musicals substitueixen parts del text, de vegades el complementen, per tal de donar una lec-tura diferent, més actual en alguns casos i sobretot molt personal. Per tant apostem per una adaptació del text a favor de la introducció de diversos mo-ments on la música, la coreografia i el moviment es-cènic ens expliquen amb un altre llenguatge l’argu-ment i la trama sense perdre el significat.


Els Joglars

08

Com serà però aquesta proposta musical?Cal que parem atenció en primer lloc en les característiques de la banda, el seu estil musical i el registre dels seus instruments habituals. La comunió entre un acordió diatònic i un piano de joguina, la contraposició del so d’una tenora amb percussions malsonants, són eleccions claus que es prenen a favor d’aquesta estètica del grotesc que persegueix la nostra proposta.El so a voltes és desagradable i a voltes, proper. La sonoritat està en sintonia amb les imatges simbòliques que es succeeixen el la representació.La selecció de peces però no està gens amb sintonia amb la sonoritat dels instruments. Es seleccionen grans temes del pop internacional i es generen noves versions passades pel aquest sedàs del grotesc. Així podrem sentir temes de Jay-Jay Johanson, de la Björk, de Suede o de Red Hot Chili Peppers entre d’altres clàssics del pop. El resultat serà un seguit de versions de temes molt coneguts amb una sonoritat incòmodament familiar.Cada personatge principal tindrà el seu tema musical que es convertirà en el leitmotiv de la seva aparició en escena. Sovint només serà un acompanyament del text, de la situació, de l’acció. Però d’altres vegades es convertirà en escena. D’aquesta manera el Príncep Felip ens canta un tema de desesperança a principi de l’obra, o la reina un tema de desamor o la mateixa Yvonne té el seu moment de protagonisme per despertar en l’espectador el dubte de la bellesa.La música doncs serà present al llarg de l’obra i els temes musicals intermitents aprofitant la trama per explicar la narració amb registres diferents. En aquest sentit apostem per un elenc d’actors amb aptituds musicals. Sense necessitat de demostrar un resultat perfecte. Tenim components de l’equip amb grans qualitats com a solistes i d’altres que sabran defensar les seves intervencions amb solvència, amb resultats sense perfecció en la seva execució, malgrat no per això menys interessants.

La banda sonora i les peces musicalsLa música és una de les peculiar-itats més important del nostre muntatge

El vestuari i la caracter-ització dels personatgesEn tot aquest univers oníric del grotesc només ens queda exposar la caracterització dels personatgesEls actors van vestits com podrien haver anat cortesans del renaixement. L’acció es situa a palau, però no un palau clarament identificable en un temps concret. Més aviat difús, anacrònic i amb un estil en harmonia amb la proposata escènica exposada anteriorment.El vestuari no s’allunya del concepte de la putrefacció que presentàvem parlant de l’espai. Tots els personatges, llevat d’Yvonne, vesteixen de blanc absolut. Amb tots els complements d’època possibles (calçons, corbates, casaques, bates, jaquetins…) però confeccionats amb una tela com si hagués sortit d’un bagul oblidat en un soterrani. Aquell blanc que ha començat a esgrogueir-se, amb taques que ens palesen el temps que ha passat i el mal estat de conservació.Els actors treballen descalços en escena, però no mostraran uns peus ni unes cames normals. Estaran pintats de negre de genolls fins als peus, simbolitzant homes que trepitgen una terra podrida, amb un cossos podrits. Se’ns presenta, doncs, una cort d’individus grotescos, malgirbats, extravagants, a mig camí entre l’home i l’animal.Maquillatge i perruqueria esdevenen fonamentals en aquesta imatge i caracterització.Els pentinats seran atrevits, prenent formes exagerades, deformant més les siluetes d’aquests personatges que dibuixem. El maquillatge, malgrat subtil, realça les expressions dels personatges sense trencar aquesta estètica descrita

L’emoció i el públicEl resultat per tant serà molt vistós, atrevit i personal.El públic riurà amb la proposta, la trobarà divertida malgrat li produeixi distància i rebuig.Però el recorre-gut emocional dels personatges no li deixarà oblidar que s’està explicant una història real, una situació possible. Uns fets que malgrat tot tenen quelcom de quotidià. És per aquesta raó que amb l’ajuda de la in-terpretació, l’estètica de la posta en escena i l’aposta determinant de l’acompanyament musical, el nostre muntatge aconsegueix finalment crear vincle amb l’espectador i emocionar. Sens dubte una proposta que no vol passar gens desapercebuda.


Els Joglars

09

Joan Solana prové de la gestió política i de la creació literària i escènica. És professor de Literatura i de Guió Cinematogràfic.Pel que fa a la gestió política, a part de ser Alcalde de Banyoles durant vuit anys, va assumir la direcció de les obres de la Subseu Olímpica de Rem i de les activitats de l’Olimpiada Cultural a Banyoles. Durant l’etapa en què va estar al davant de l’Ajuntament va crear l’Escola de Música i l’Aula de Teatre, on es va configurar un model que, projectat i dirigit durant quatre anys per Xicu Masó, va obrir moltes expectatives pel que fa a l’estímul de la creació teatral a la perifèria catalana. Pablo Ley ho va reflectir en un article publicat al País el diumenge 2 de juny de 1996, que titulava Un nuevo modelo para el teatro: (...) Joan Solana destacaba, el día del estreno, el (beneficio) de fomentar sobre todo un público teatral exigente, con criterio, que no se dejara seducir por muchos de los subproductos teatrales que se exhiben en los circuitos comarcales. Hay que esperar que este modelo cunda no sólo en el área de influencia de Banyoles, porque el primer beneficiario sería, sin duda, el teatro profesional. (...)

Lluís Coromina és un empresari reconegut i respectat a Catalunya. Se’l coneix per l’empresa de subministrament elèctric Agrienergia, S.A., per les empreses de productes d’alimentació relacionades amb Indústries Coromina, S.A. i per l’empresa de transport Teisa, S.A. Es coneix menys, en canvi, la seva implicació en fundacions benèfiques i en el foment de la creativitat cultural. No ha volgut fer-ho a través del patrocini o mecenatge, sinó a través de la constitució de Societats Limitades, ad hoc. És així com participa en la Galeria CORT, en la productora cinematogràfica Andergraund Films , en l’Editorial Alfabia, i en Eironeia, en el camp del teatre. Totes aquestes empreses es beneficien d’un equip de Serveis Administratius, d’Assessoria Laboral i Jurídics de primer nivell, perquè són els que atenen tot el Grup. Enguany la Generalitat de Catalunya li ha atorgat la Creu de Sant Jordi 2pel conjunt d’una trajectòria compromesa amb

les comarques gironines, amb especial dedicació al món de l’art i la cultura, l’atenció a les persones i la preservació de la fauna i el medi natural”.

Eironeia s’explica pels dos socis fundadors. És una empresa sòlida, solvent, amb una estructura de despesa optimitzada que permet destinar el 85 % del pressupost als creadors i que reinverteix el 100 % dels seus beneficis. Per altra banda té la voluntat d’impulsar un model que condueixi a la creació d’equips estables constituïts per professionals acreditats o joves ben formats, fórmula que es considera ideal per garantir la qualitat dels seus espectacles.

La temporada 2006-2007 va coproduir amb Temporada Alta, Temps mort, una obra de creació compartida en un treball intensiu de quatre mesos amb tot l’equip. Joan Solana en va assumir la direcció.La temporada 2007-2008 va coproduir, també amb Temporada Alta, Interior amb intrusa, escrita i codirigida per Jordi Sala i Manel Bayo.

Les temporades 2009-2011 va produir i exhibir, Ulls de bruixa, de Joan Solana. Una obra que va rebre el premi Octubre de Teatre (2004) i que es va exhibir al Teatre Gaudí de Barcelona, a Girona, a Banyoles i a d’altres poblacions catalanes.

La temporada 2011-2012 va produir i exhibir Axolots, obra original de Joan Solana. Aquesta obra va ser el primer muntatge de la Factoria de les Arts Escèniques de Banyoles.

L’any 2013, va produir el curtmetratge Rèquiem, amb guió i direcció de Joan Solana, en col·laboració amb tres ballarines professionals provinents d’IT Dansa.

L’any 2014 ha produït el migmetratge Brígid i Alienor, amb guió i direcció de Joan Solana, que està en fase de postproducció.

Eironeia ProduccionsEironeia Produccions S.L. és una empresa que constitueixen l’any 2006 Joan Solana i Figueras i Lluís Coromina i Isern.


Els Joglars

010

Germà Negre és un grup de rock-folk banyolí que s’ha passejat per sales i envelats de tot Catalunya revolu-cionant el personal amb la seva proposta plena d’en-ergia, sentit de l’humor i una absoluta irreverència de la qual no se’n salva ni tan sols un símbol tan nostre com la Moreneta.

Actualment el grup ha enregistrat el seu segon disc Els àngels fan torrades sota el segell de Halley Re-

cords i Èxits Management & Produccions amb el que començarà la seva gira 2015.

Entre altres llocs han actuat a: Tàrrega (Plaça de les Nacions sense estat); Montblanc a l’Acampada Jove; Barcelona; Perpinyà.Ni un pas enrere; Igualada al Eu-ropean Balloon Festival; Sant Pere Pescador. Amb The Covers Band...

Germà NegreMusics en escena i adaptacions musicals

Foto: Kedin.es


Els Joglars

011

Joan Gomez PonsetíJoan Gómez Ponsetí és un autor i director emergent. Actualment ha escrit dues obres de teatre una de les quals, dirigida per ell mateix, ha estat representada en diversos teatres com La Planeta de Girona, o la Factoria d’Arts Escènqiues de Banyoles i ha fet tem-porada a Barcelona a la Sala Versus al llarg del mes de novembre de 2014. Comença la seva trajectòria en les arts escèniques amb la Companyia Teatrebrik amb la que intervé com a actor, però també com a escenògraf i director. Actualment imparteix class-es de teatre a l’Aula de Teatre de Banyoles de la que n’és el coordinador des del 2011. Diplomat en mestre en Educació Primària per la UdG, en Arts Gràfiques en l’especialitat de Disseny Gràfic a l’Escola Massana de Barcelona - Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciat en Psicopedagogia per la Universitat de Gi-rona.La seva formació: 2014 Curs de dramaturgia amb Jor-di Casanova. Nau Ivanow;Curs de dramaturgia amb Neil Labute. Obrador d’estiu Sala Becket (2014);Curs de direcció amb Xicu Masó (2011);Curs de direc-ció amb Lluis Elies i Janot Carbonell (2010);Curs de Clown. Pep Massanet (2007);Tècnica Meinsner amb Xavier Pujolràs (2005);Formació del cos. Sílvia Escu-der (2004);Formació de la veu. Ferran Frauca (2001);Cursos de formació actoral. Horacio Ladron de Gue-vara (1995-1999)Els seus treballs com autor: Un desert de hienes (2014);Sin Pecado. Diveros autors. Representada a la sala Àtic 22 el més de setmbre de (2014);No ens fa falta tenir por (2013)Com a director té els següents treballs: No ens fa falta tenir por. Cia Kafkiana. Escrita i dirigida per Joan Gó

mez(2013);El tinent d’Inishmore. Cia Teatrebrik. Dirigi-da per Salvador Duran i Joan Gómez (2012)Treballs com a actor: El Tinent d’Inishmore, de Martin Mc Donagh. Es fan diverses representacions a la Sala Versus de Barcelona. 4rt millor epectacle en cartelle-ra de Barcelona segons la revista Time Out (2012);El coronel ocell, de Hristo Boitxev . Direcció: Xicu Masó (2009);Fum, fum, fum, de Jordi Sanchez. Direcció: Miquel Torrent (2007);El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. Direcció: Xavier Ausellè (2006);Despertar-se, de Jordi Sala. Direcció: Jordi Sala i Fran-cesca Bartrina. Treball de cos: Sílvia Escuder. Cia.T eatrebrik. Premi Visionat (2004);La dansa maca-bra, espectacle al carrer per Girona. Direcció: Ferran Frauca (2001-2002-2004);Insults al públic, de la Cia. Teatrebrik. Direcció: Ferran Frauca. Finalista Vision-at (2001);Una història musical, presentació drama-titzada d’espectacle musical (2000);Edmond de Da-vid Mamet. Direcció: Montse Triola. Cia. Teatrebrik (1999);La tortuga de agua dulce, monòleg teatral. Di-recció: Horacio Ladrón de Guevara (1999);La passió de Banyoles. Direcció: Ferran Frauca. Paper principal (1998-1999);El gras capsigrany, obra teatral. Direcció: Horacio Ladrón de Guevara (1996)Els seus treballs com a escenògraf són: Xafarderies de Neil Simon. Direcció: Jordi Sala (2013);No ens fa falta tenir por. Cia Kafkiana. Escrita i dirigida per Joan Gómez (2013);El tinent d’Inishmore. Cia Teatrebrik. Direcció: Salvador Duran i Joan Gómez (2012);En la solitud dels camps de cotó,Cia. Dívula Teatre. Di-recció: Jesús Bramon (2010);El coronel ocell, de Hristo Boitxev . Direcció: Xicu Masó (2009);Fum, fum, fum, de Jordi Sanchez. Direcció: Miquel Torrent (2007)

Director i autor de l’adaptació de l’espectacle

Tenor i director musical. Fundador i director de Cor de Teatre. Director i professor de cant de diferents projectes educatius, grups teatrals, actors i actrius.Actualment continua treballant amb Joaquim Prou-basta i Cor de Teatre per a la consolidació de diversos projectes vocals polifònics.Ha produït diversos projectes per a diferents discog-ràfiques, grups de cambra, orquestres, cors i solistes

nacionals i internacionalsPremis i nominacions: Premi Max millor espectacle musical, la flauta màgica Variacions dei furbi (2014);Premi Max, nominació Operetta millor espectacle revelació (2012);Premi «BANYOLÍ DE L’ANY» (2011);Premi Butaca Operetta millor espectacle familiar (2011);Premi Unnim de Teatre premi popular Oper-etta millor espectacle (2011).

David CostaDirector musical


Els Joglars

012

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat

Pompeu Fabra de Barcelona ( 2004 ) està cursant últim

curs de la Llicenciatura d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre

de Barcelona.

Els seus treballs en teatre són: Pervertimento de José

Sanchís Sinistierra. Cia Diguem-ne Teatre. Direcció: Xicu

Masó. (2003); pentinat com cal, basada en El angel exter-

minador de Luís Buñuel. Direcció: Janot Carbonell. Girona

(2008) ; Ulls de bruixa de Joan Solana. Eironeia Produc-

cions. Teatre Gaudí de Barcelona . Juliol (2009) ; Asufre !

de la Companyia Dei Furbi . Direcció : Gemma Beltran. Te-

atre Tantarantana , desembre (2009) Teatre Capitol, juny

(2010) i Biblioteca de Catalunya, desembre (2011); G Truca

un inspector de J.B. Priestley. Direcció: Josep Maria Pou. Te-

atre Goya de Barcelona i Teatre La Llatina deMadrid . Gener

2011 - Març (2012); El Darrer Triangle de Joan Brossa. Cia Els

Pirates. La Seca – Espai Brossa(2012); Pàtria de Jordi Casa-

novas. Direcció: Jordi Casanovas. Teatre Poliorama (2012);

La Flauta Màgica. Cia Dei Furbi. Direcció: Gemma Beltran. Di-

recció musical: David Costa (2013); Una història catalana de

Jordi Casanovas. Dcció: Jordi Casanovas. Teatre Nacional

(2013)

Shopping and fucking de Mark Ravenhill. Direcció: Oriol Ro-

vira. Teatre Tantarantana (2013); La Rosa Tatuada de Ten-

nessee Williams. Direcció: Carlota Subirós. Teatre Nacional

Els actors de YvonneDavid MarcéPríncep Feip

de Catalunya (2013); Super3, el musical una coproducció

de Televisió de Catalunya i Dagoll Dagom. Direcció: Gerard

Hausmann i Joan Lluís Bozzo.(2013); Etripar la terra de Jo-

sep Maria Miró. Direcció: Josep Maria Miró. Cia La Padrina.

(2014); Trilogia Mozart Cia Dei Furbi. Direcció: Gemma Bel-

tran. La Seca Espai Brossa (2014)

Els seus treballs en cinema i televisió: El Cor de la Ciutat

,Cap 1415.Sèrie d’emissió diària de Televisió de Catalunya

. Maig (2007); actor a El Club Súper 3. Programa infantil

d’emissió diària de Televisió de Catalunya (2009); actor

a H13. Capítol pilot de la sèrie en fase de post-producció.

Direcció : Alejo Levis (2009); La dona oblidada. TV movie

produida per Distinto Films. Direcció : Laura Mañá . de-

sembre(2010);Actor protagonista en Quòniams.Capítol

pilot de sèrie juvenil en el marc del Màster de Realització

de Televisióde Catalunya . Abril (2011);Actor secundari

en el paper de JOSEP MARIA a Olor de colònia. Miniserie

de produïda per Diagonal TV i dirigida per Josep Maria

Güell . Desembre de (2011); Polònia actor al programa de

sàtira política. Producció: Minoria Absoluta. Direcció: Toni

Soler (2014)Actualment 39+1. Personatge episòdic. VLADI.

Capítol 4. Producció: Diagonal TV. Abril 2014

“Crackòvia”. Actor al programa de sàtira esportiva. Pro-

ducció: Minoria Absoluta. Direcció: Gerard Florejachs. Març

2014 – Actualment.13 dies d’ocbubre. Tv movie. Personatge

BRAVO MONTERO. Producció: Lastor Media. Direcció: Car-

los Marqués-Marcet. Maig 2015.

Pep VilaRei Ignasi

La seva carrera com actor és resumeix amb La mosqueta,

Juguem?, Els actors no venen i Tant perTant sabates grosses

amb la companyia La Genial Teatre; Varietats de Circ amb

Petit Circ de Carrer;És aquest ocell una rulot? amb Circ

Perillós i Això és vida amb Los Los.

Forma part d’Els Joglars com actor entre 1999 i 2007, par-

ticipa a els espectacles: Daaalí (1999); La trilogia: Ubú pres-

ident (1999); La increïble història de Dr. Floid i Mister Pla

(2001); El retaule de les meravelles (2004); En un lugar de

Manhattan (2005);participa en la pel·lícula Buen viaje, Ex-

celencia! (2002);

També s’ha encarregat de la Direcció escènica de ...Zic, Zac,

Zuc amb La Carota;Tal com sóc amb Pere Hosta; Destemps

i On ets noia? Amb La Genial Teatre,Plats amb Petit Circ de

Carrer;Acomiadament improcedent” amb Cal i Canto Te-

atre.A l’Àmbit pedagògic ha Estat cofundador de l’escola

de teatre de Girona El Galliner i professor en els matèries

de clown i joc teatral. Fa més de 15 anys que dirigeix cursos

i tallers arreu, sota el títol: curs imbecil·litat, la recerca del

propi clown.

El 2007 crea Estat Particular, espai de recerca, formació i

creació escènica, a Tor (Girona); des del 2009 proposa una

programació estable de cursos, classes i tallers d’imbecil·l-

itat.


Els Joglars

013

Cristina CerviàReina MargaridaLlicenciada en Filologia Romànica; Cursos de veu al Departament de Veu de l’Institut del teatre de Barce-lona;Tallers de teatre amb: Rafael Spregelburd, Jorge Sánchez, Alejandro Catalán;Konrad Zschiedrich.Treballs en teatre: El Balneari Mentidera Teatre- La Ruta 40. Temporada Alta. (2013); Red Pontiac de Pere Riera. Sala Trono. Temporada Alta (2012); Mgogoro cia Mentidera Teatre. Temporada Alta; Dinou cía. La Planeta. Temporada Alta. (2011); Tot de Rafael Spre-gelburd. Mentidera Teatre. Temporada Alta. (2010); Alícia Direcció Carlota Subirós. Teatre Lliure (2009); Alaska i altres deserts de H. Pinter. Direcció Xicu Masó.;Molts records per a Ivanov Direcció Pep Tosar. Círcol Maldà.; Petó públic. Direcció Rosa M. Sardà. Mentid-era Teatre. Temporada Alta. Sala Muntaner. (2008);Un Roure de Tim Crouch. Oamock ICE - Fila7. Bondat de Michael Redhill. Direcció Pere Puig. Temporada Alta(2007);Lúcid de Rafael Spregelburd. Temporada Alta(2006-08);Miniatures Violentes de V. Spunzberg. (2006);Cuina Selecta de Josep Mª Fonalleras. Direc-ció Jordi Coromina. Festival Temporada Alta (2005)La Vetlla Fúnebre de Guy Foissy. Direcció Jordi Vilà. T. Alta (2005);Ariadna al laberint grotesc de Salvador Espriu. Direcció Jordi Vilà (2004);Mentre t’espero de Ginnette Muñoz-Rocha (2004);Rient cap a la foscor de Patrice Chaplin. Direcció Sílvia Ferrando. Festival Temporada Alta (2003);Una cambra pròpia de Virgina Woolf. Direcció F. Frauca- X. Ausellé (2002);Hamlet, una lliçó. Text i direcció T. Terzopoulos. T. Alta (2001);Rèquiem, una al.lucinació d’ Antonio Tabucchi. Direc-ció Xicu Masó (1999);Prendre Partit. Direcció Ferran Madico (1997);Culpido. Cabaret literari de creació pròpia amb el músic Adrià Puntí (1996);Càndid de Voltaire. Direcció Carles Alfaro. Cía. Moma Teatre-El Talleret(1995);Degustació. Varis autors. Direcció Quim Masó. Cía El Talleret de Salt. (1993);Tartuf, de Molière. Direcció Konrad Zschiedrich. Festival Grec (1992);L’hort dels cirerers, d’ A. Txèjov. Direcció K. Zschiedrich. Festival Grec (1991); Nit de Reis, de W. Shakespeare. Direcció K. Zschiedrich. Festival Grec, (1990) Festival de Almagro ‘91. Premi Ciutat deBarcelona.

En direcció escènica ha participat en els següents treballs: Històries de Boscos, Bellavista,18 Plataforma Dramaturgs de Girona (2013);El Vals de Baltimore Cía La Palpuda.Pentimenti de Francesc Ten (2011);Els Convidats de Mar Pla. Cía. Produccions de Ferro.Granes de Josep Pujol (2010);El Lloc de l’Home feliç Cía. Pro-duccions de Ferro(2009);Cos de Dona de Miquel Me-stre. Cía. Produccions de Ferro (2007);Cròniques d’un Capvespre de P. Romans, Laboractori d’Olot (2006);La casa del darrere (el diari d’Anna Frank) Cia Mentide-ra Teatre (2005);Els últims cinc anys cia. La Minúscula (2005)En cinema té diversos treballs com: La Caputxeta vermella (2013);La posesión de Emma Evans, direcció Manuel Carballo. Filmax (2009);Blog, direcció Elena Trapé. Escàndalo Films (2009);Bruc, direcció Daniel Benmayor. IKIRU Films (2009);Hi ha vida intel·ligent?, direcció Pere Solés i David Pérez. Dom Visual i Marge. (curt) (2008);Amok, direcció Adrià Vidal. Universitat de Girona (curt) (2008);Pas a Nivell, direcció Pere Vilà. Manium Produccions (2006);La trobada, direc-ció Toni Martí. Video-Play. (curt) (2005);Dues Ami-gues, de Toni Martí. Video-Play. (curt)(2003) ;Mar-fondre’s, direcció Josep Puigvert (curt) (2003);Molt Fràgil, direcció J. Puigvert (curt) (2000);A Sang Freda, direcció Llorenç Castañer (curt) (1993)A la petita pantalla ha treballar a: El cor de la ciutat Direcció Esteve Duran, TV3 (2001-2);Laberint d’Om-bres, TV3 (1999);Secrets de família, TV3 (1996)La seva experiència en docència: Professora d’inter-pretació a l’escola El Galliner (2012-2013);Ha impartit Tallers d’interpretació poètica per alumnes de se-cundària (2007-11);professora del curs de veu per a la facultat de Turisme de la UdG (2009);professora del curs “Qui té por de recitar?” organitzat per la Casa deCultura de Girona (2008);Professora de veu a l’escola de Teatre El Galliner (2005-06)Premis i nominacions pel seu treball: Premi de la críti-ca millor actriu per Lúcid (2007);Nominació millor actriu als Premis Butaca per Lúcid (2007);Nominació millor actriu de repartiment als Premis Butaca per Alí-cia (2010); Premi interpretació Festival de Cinema de Girona 03 pel curt Dues Amigues deToni Martí;Premi millor espectacle de la Xarxa de Teatres públics de les Illes Balears per Cos de Dona (2008)


Els Joglars

014

Salvador DuranEl CamarlencActor i director teatral.Realitza gran part de la seva activitat dins la companyia de teatre Teatrebrik de la que n’és membre fundador.També és membre de la companyia Con-tres, en la qual intervé com a rapsode en la lectura de contes i textos eròtics i per adults.Els seus treballs són: El tinent d’Inishmore, de Martin McDonagh. Direcció: Salvador Duran i Joan Gómez (2012);El coronel ocell, de Hristo Boitxev.Direcció: Xicu Masó (2009); En la solitud dels camps de cotó, de Koltès. Direcció: Jesús Bramon (2009);Fum, fum, fum, de Jordi Sanchez. Direcció: Miquel Torrent. Es-trena el mes d’octubre de al Teatre Municipal de Ban-yoles. Es van fer representacions a la Sala La Planeta de Girona (2007); El somni d’una nit d’estiu, de Wil-liam Shakespeare. Direcció: Xavier Ausellé. Estrena el mes de març deal Teatre Municipal de Banyoles. Es van fer representacions a la Sala La Planeta de Gi-rona (2006);Els fills de la mare Rússia, basat en relats curts de Txékoh. Direcció: Jordi Sala. Estrena per les Festes de sant Martirià de Banyoles.(2005); Deserts, de J.P. Peyró. Direcció: Jaume Ribera. Estrena l’abril de, producció en motiu del Xè. Aniversari del Teatre Municipal de Banyoles(2005);Despertar-se, de Jordi Sala. Direcció: Jordi Sala i Francesca Bartrina. Treball de cos: Sílvia Escuder. Cia. Teatrebrik Premi Visionat (2004);Pervertimento i altres gestos per a res, de José Sanchis Sinisterra. Direcció: Xicu Masó. Cia. Diguem-ne TeatreEstrena: 21 i 22 de febrer, a la Sala La Pla-neta, de Girona. Finalista Visionat 2n. Premi Caixa de Manlleu (2003);Després de la pluja, de Sergi Belbel. Di-recció Jaume Ribera. Cia. Teatrebrik. Premi a la Millor Interpretació Visionat (2002);No es tan fácil, de Paco Mir, espectacle interpretat i dirigit conjuntament amb Pep Gómez i Tania Cabrera; Mowgli, d’Albert Sánchez i Salvador Puig. Dirigit per Salvador Puig. Espectacle inaugural del Festival de Teatre de Girona;De lladres i pintors”, a partir de textos de Dario Fo. Direcció: Joan Solana (2001); Insults al públic, de la Cia. Teatrebrik. Direcció: Ferran Frauca. Finalista Visionat (2001)L’intrús, de Peter Shafer. Direcció: Jaume Ribera i Joan Solana. (2000);Edmond, de David Mamet. Direcció: Montse Triola. Cia. Teatrebrik (1999)

Íngrid CalpeIsabelL’actriu és llicenciada en Història de l’Art per la Uni-versitat de Girona, en l’especialització en art contem-porani i noves tendències. Màster en Gestió Cultural per la UdG. Els seus treballs com actriu: El Tinent d’Inishmore, de Martin Mc Donagh. Es fan diverses representacions a la Sala Vesus de Barcelona. 4rt millor epectacle en cartellera de Barcelona segons la revista Time Out (2012);Les llegendes de Banyoles, actriu en l’especta-cle emmarcat a la promoció de Banyoles, on cada es-tius’expliquen les llegendes de la ciutat (2012-2003);El coronel ocell, de Hristo Boitxev . Direcció: Xicu Masó (2009);Fum, fum, fum, de Jordi Sànchez. Direcció: Miquel Torrent (2007);Les conquestes de l’Albert, direcció de Jordi Sala (2006);El somni d’una nit d’es-tiu, de William Shakespeare. Direcció: Xavier Ausellè (2006);Despulla’t, germana de Jordi Sala. Direcció: Jordi Sala. Estrenada a Temporada Alta (2004);Des-pertar-se, de Jordi Sala. Direcció: Jordi Sala i Frances-ca Bartrina. Treball de cos: Sílvia Escuder. Cia.T eatrebrik. Premi Visionat(2004);Pervertimento i al-tres gestos per a res, de Sanchez Sinisterra. Direcció de Xicu Masó (2003);Terres perdudes, recital poètic del llibre de Salvador Oliva, juntament amb Joan Solana i Maria Geli (2002);Participació com a actriu en la pre-sentació del CD “Mirades” de Paco Viciana. Direcció escènica a càrrec d’Àngel Amieva (2002);De lladres i pintors, direcció de Joan Solana (2001);Ull clínic, amb dramatúrgia i direcció de Jesús Bramon (2001);L’in-trús amb direcció de Jaume Ribera (2000);La passió de Banyoles. Direcció: Ferran Frauca. Paper principal (1999); Edmond de David Mamet. Direcció: Montse Triola. Cia. Teatrebrik (1999)Participació en audiovisuals:(2012) Curtmetratge: Bichos raros, d’Eva Berenguer. Evitalios Producciones. Actriu protagonista;Llargmetratge:L’acLisístrata, de Francesc Bellmunt.. Fair Play Produccions (2001)


Els Joglars

015

La seva trajectòria en les arts escèniques està espe-cialment relacionada amb la Companyia Teatrebrik en la qual intervé com a actor.Els seus treballs són: El tintent d’Inishmore, de Martin McDonagh. Direcció: Salvador Duran i Joan Gómez (2012);Tots som pops, de Xisca de Gardi. Direcció: Al-bert Olivas (2009);El coronel ocell, de Hristo Boitxev. Direcció: Xicu Masó; Fum, fum, fum, de Jordi Sànchez. Direcció: Miquel Torrent. Estrena el mes d’octubre de 2007 al Teatre Municipal de Banyoles. Es van fer rep-resentacions a la Sala La Planeta de Girona (2007);El somni d’una nit d’estiu, de William Shakespeare. Di-recció: Xavier Ausellé. Estrena el mes de març de al Teatre Municipal de Banyoles. Es van fer represent-acions a la Sala La Planeta de Girona.(2006);Desper-tar-se, de Jordi Sala. Direcció: Jordi Sala i Francesca Bartrina. Treball de cos: Sílvia Escuder. Cia. Teatre-brik.Premi Visionat (2004);Després de la pluja, de Sergi Belbel. Direcció Jaume Ribera. Cia. Teatrebrik. Premi a la Millor Interpretació Visionat (2002);Insults al públic, de la Cia. Teatrebrik. Direcció: Ferran Frauca. Finalista Visionat (2001);Edmond, de David Mamet. Direcció: Montse Triola. Cia. Teatrebrik.Espectacle al carrer a la Fira del Formatge de Lladó (Alt Empordà). Cia. Teatrebrik (1999)

Rafae l FerreCiril


Els Joglars

016


Els Joglars

017

Un festival de:

Patrocinadors oficials:

Mitjans oficials:

Mitjans patrocinadors:

dossier de l’espectacle yvonne, princesa de · pdf fileyvonne, princesa de orgonya...

Documents